EL CROSCAT I SANTA MARGARIDA Caminant per terra de volcans RAQUETES DE NEU El circ de Pessons A PEU PEL CASTELL DE CLARAMUNT La justícia dels barons
Revista & APP goolnatura.cat
N70 MARÇ 2013 exemplar
GRATUÏT
fisio
www.goolnatura.com
Imatge de portada:
itinerari amb raquetes de neu pel circ de Pessons . EL CROSCAT I SANTA MARGARIDA Caminant per terra de volcans RAQUETES DE NEU El circ de Pessons
Revista & APP goolnatura.cat
N70
A PEU PEL CASTELL DE CLARAMUNT La justícia dels barons
MARÇ 2013 exemplar
GRATUÏT
NÚM. 70 MARÇ 2013
TIRADA: 11.000 EXEMPLARS
Direcció: Jordi Fernàndez Correcció: Ferran Ballester Publicitat: GOOLNATURA David Candel Tel./fax: 93 417 76 14 david@naturaiaventura.cat Disseny gràfic: Natura i Aventura
Col·laboradors: Pako Crestas Juan Carlos Borrego Albert Brignardelli Edu Abad Carles Rius
Editorial Al principi, cap allà l’any 2007, no se sabia si era una broma o anava de debó. No sabíem si era un noi amb el seu caràcter o un actor amb el seu personatge. Si tant d’entusiasme era real o fingit. O potser una mica de tot. El fet és que aquell noi de cabell blau es feia escoltar. Despertava opinions ben diferents, de l’admiració per tot allò aconseguit amb empenta i voluntat fins a l’esgotament per tanta rauxa desbocada. Sigui com sigui aquest noi ens ha ensenyat que hi ha altres maneres de viatjar i conèixer món. Ens explica que ha estat sis mesos viatjant per sud-amèrica, sortint de l’aeroport de Barcelona amb vint euros i tornant encara amb el canvi. Més tard ens explica altres viatges per l’Àsia, per Austràlia, per Europa, per l’Àfrica... sempre amb el mateix sistema. Coneixent la gent, deixant-se guiar pels nadius i escrivint el seu diari de bord durant la travessa. Sovint, acostumats a les comoditats dels hotels, dels restaurants, dels guies, del tot inclós... ens oblidem de conèixer realment els països que visitem, la gent que hi habita i fins i tot el que visitem o coneixem només a través de l’objectiu d’una càmara i ens oblidem de mirar-ho amb els propis ulls. L’Albert Casals, que així es diu el noi del cabell blau, sap viatjar i sap fer-se entendre allà on va, gràcies al seu entusiasme per la vida, l’optimisme desbordant que desprèn i l’alegria que mostra sempre per allà on va. Ah, per cert... i tot això assagut en una cadira de rodes des dels vuit anys. Però segurament si pogués caminar hagués fet el mateix.
GOOLNATURA
Edita: H4XORS S.L. Avda. de Roma, 152 entl-1ª 08011 Barcelona Tel./fax: 93 417 76 14 info@naturaiaventura.cat
Goolnatura és membre de:
Dipòsit legal: B-51.197-2006 Els esports de muntanya són potencialment perillosos. Natura i Aventura aconsella extremar les precaucions a l’hora de practicar-los i no es fa responsable dels possibles accidents que les persones puguin tenir mentre els practiquen influenciats pel contingut de les seves pàgines. Natura i Aventura no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.
02/03
Sumari 70 Març de 2013
Rutes a peu
06
El Croscat i Santa Margarida
La zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la Peninsula Ibèrica. Una quarentena de cons volcànics, vint colades de lava i una exuberant vegetació es combinen per crear una zona d’un valor paisatgístic excepcional.
Bicicleta de muntanya 14
Un volta per Collserola
El massís de Collserola amaga racons i miradors d’una bellesa excepcional. Aquesta ruta ens permetrà conèixer molts d’aquests indrets i descobrir paratges sorprenents en un espai natural molt proper a una gran ciutat com Barcelona.
Rutes per a tothom
30
El castell de Claramunt
36
El circ de Pessons
La Pobla de Claramunt serà el poble punt d’inici d’aquesta excursió que ens permetrà conèixer el castell de Claramunt. Aquest castell és un dels deu millors de Catalunya i el millor de la comarca de l’Anoia.
Raquetes de neu El circ de Pessons es troba situat a Grau Roig i és el circ glacial més gran d’Andorra. Aquest itinerari ens enfila als cims d’aquest circ i ens permet gaudir d’unes vistes panoràmiques excepcionals.
+ SECCIONS 3 Editorial 28 Biblioteca 30 Via ferrada 42 Directori de serveis GOOLNATURA març 2013
rutes a peu
EL CROSCAT I SANTA MARGARIDA Caminant per terra de volcans COMARCA: Garrotxa
GOOLNATURA marรง 2013
www.goolnatura.com
Els volcans, com el carnaval, són bestioles que passen temps dormint alternats amb èpoques d’eclosió. Si bé el vulcanisme està sotmès a les lleis de la natura, el carnaval ho està a les dels homes. Lava i gresca estan pendents dels capricis de la natura i dels homes. A la Garrotxa el vulcanisme ara està en coma mentre que el carnaval, com arreu del país, ha pres un protagonisme perdut. Convé, per tant, fer una passejada per aquests paisatges modelats per la petjada de la natura i la dels homes més ancestrals.
06/07
rutes a peu
H
ivern de 1773-1774. Els habitants de la Garrotxa, com tots els de la cristiandat, es preparen per l’adveniment de la Quaresma, una de les celebracions més importants del calendari cristià. Malgrat que la bonança encara no ha fet acte de presència i la Reial Pragmàtica s’ha consolidat, la gent té ganes de festa després de tota una estació enclaustrats a les llars. La nova llei no és del gust de ningú. De ningú que estima el relaxament i els aspectes lúdics de la seva societat. La indignació sobrevola totes les teulades. Com pot ser que el govern hagi dictat una llei on es prohibeixen les màscares, les caretes i els saraus? Això i eliminar el carnaval, és un tot. Una de les festes més ancestrals del calendari de la Mediterrània, el regnat del crític Carnestoltes i la seva corrua de farses, comparses, balls i caputxades, volia ser apartada descaradament. Però no és res nou. Al llarg dels segles aquesta estratègia governamental ha estat una constant. I el poble sempre se n’ha sortit, enginyós. La població ha pres una determinació. A esquenes dels capellans i amb els ulls clucs de les autoritats civils i militars, s’està formant una disbauxa on tots els pobles de la comarca volen demostrar que la festa és tan sagrada com la litúrgia de la religió, i que si a aquest món s’hi ha vingut a patir, també poden haverhi moments de distracció on els cors agafin una mica d’optimisme per afrontar els camins amargants de la vinya del Senyor. L’Enriquet és un nen tímid, un xic poruc. No és asocial, però ser tan reservat l’ha portat a ser una persona que passa desapercebuda dins d’un grup. En canvi sa mare és tot el contrari. Xerraire i molt manegadora, és un dels personatges més populars del poble: la referència per saber què passa a cada casa. I això que el fill sigui un empestat no ho tolera, i s’afanya com pot per facilitar la integració del vailet en les estructures socials. Quan no és al cor és als pastorets... i sempre l’empenta perquè no es quedi a casa, pansint la timidesa. L’Enriquet és d’una altra pasta. Fa dies que no parla gairebé amb ningú. Té por de ficar la pota i delatar davant d’algun espieta les intencions de la colla de fer gresca al paller de la Josefina de Cal Quadres. En tots aquests dies on el poble s’ha omplert de falsos silencis i de consignes a base de signes i ganyotes per no desvetllar què s’està quallant ell que s’ha fet fonedís. Ja li va bé. Masses paraules
GOOLNATURA març 2013
www.goolnatura.com
Poble de Santa Pau.
Fotografia: www.elcamĂ.cat
08/09
rutes a peu Ermita de Santa Margarida
són un maldecap. Només sap les quatre coses que ha de saber: que han quedat al paller, fora del clos de la vila, i que ha d’anar vestit de verd. Això ho va sentir clarament al Lluís de l’Horta, qui remena les cireres a la rotllana. –Hem d’anar al paller vestits de verd per imitar l’anhelada primavera, nois: el verd àcid de les fulles dels faigs despuntant al bosc, la pell de les granotes, els camps de blat... No hi havia, per tant, cap dubte. I així li ho va transmetre a la mare. –Què bé! Seràs el príncep més maco de la fageda! Durant tota la setmana l’Enriquet haurà d’aguantar les corredisses i els comentaris a casa, com també el posat de maniquí. Mare i àvia es multiplicaran obrint calaixos i baguls a la recerca de roba d’aquest color tan fresc. Poca cosa van trobar de profit, per tant tiraran de sastreria i costura casolanes. Mans a l’obra, les dues dones han sacrificat hores al dia per tenyir roba vella i aconseguir que l’Enriquet lluís l’aspecte nobiliari que ara té quan s’adreça cap al lloc de la trobada. –Has de tenir la millor disfressa perquè et vegi tothom –li va dir la mare a mode de comiat. Les mànigues inflades, la corona de cartró, el gipó ajustat, les sabates de diumenge, la capa voleiant, la jaqueta... La qüestió és semblar normal per no infringir la llei. Això sí, ha procurat no portar màscara. Ningú no li ha dit res al respecte i sap perfectament quin és el càstig si l’agutzil o qualsevol representant de l’autoritat el sorprèn amb la cara sense descobrir. La nit és freda. Un vent udola i espargeix el fum de les xemeneies. Dins d’algunes cases ja se sent xivarri: guitarres, timbals, flautes, gralles, panderetes... les cobles estan fent la seva. De tant en tant l’Enric descobreix alguna ronda d’agutzil. Alguns van visiblement beguts, però d’altres intenten complir les disposicions legals, almenys mentre estan sobris. Les parets de la muralla són a tocar de les seves passes. Ja estic arribant, es diu. I té raó. Al poc apareix l’era a la foscor. Però la lluna l’orienta i arriba a temps al paller. Dues sorpreses l’esperen. La primera és a dins. La segona a les seves esquenes. Quan entra es queda horroritzat. Tots els esforços d’una setmana engoleixen els seus peus. Tots els seus amics havien entès de diferent manera les paraules d’en Lluís. De diferent manera que ell, és clar. Tothom portava quelcom verd: un barret, una gorra, una màniga vella, una capa, unes mitges...
GOOLNATURA març 2013
però en cap cas anàvem disfressats com Déu mana. La perspectiva de ser el centre d’atenció de la festa no li era grata. Amb aquella indumentària, que de seguida provoca un munt de rialles i comentaris, el millor era fer marxa enrere. Però vet aquí la segona sorpresa. La mare l’havia seguit pels carrers del poble i ara cobria aquella retirada de manera marcial. Sense fugida possible, l’Enriquet aguantarà tota la nit la sensació de pallassot, una sensació que li marcarà encara més la seva timidesa i el seu aïllament social. Amb el pas dels anys l’Enriquet es convertirà en un fadrí, solitari i esquerp, mal vestit i brut, que sempre odiarà el carnaval i serà el primer a posar tots els pals a la roda perquè la festa s’esborrés del calendari lúdic. Però no se’n va sortir. Ni a la vida ni amb la dèria.
Amb dejuni i abstinència, els catòlics han fet sempre un simulacre dels quaranta dies de dejuni de Crist al desert, però també rememoren els quaranta dies de durada del diluvi i l’estada de Moisès i Elies a la muntanya. Són, per tant, dies on manca el plaer i la disbauxa. Per això arreu de la cristiandat s’apuraven els dies previs a la Quaresma amb diverses celebracions lúdiques: el carnaval. Lluny de mortificar el cos, el carnaval és i ha estat una època en què la llibertat s’ha portat fins allà on les lleis dels homes han deixat, experimentant períodes de tolerància barrejats amb d’altres de total prohibició. Juan Carlos Borrego
La Quaresma és un període de penitència i reflexió que els catòlics han de passar per preparar-se per a la celebració de la Setmana Santa, la Pasqua on Crist va morir a la creu. Durant els quaranta dies que van des del dimecres de Cendra fins al diumenge de resurrecció fins no fa gaire no es podia menjar ni carn ni ous. L’objectiu era identificar-se amb el patiment de Crist, una pràctica que en l’actualitat s’ha relaxat molt.
10/11
www.goolnatura.com VolcĂ de Croscata
rutes a peu
LA RUTA PAS A PAS Sortirem des del centre d’informació a la recerca d’un pont per creuar la carretera i endinsar-nos a la Fageda d’en Jordà, un bosc magnífic on el faig és el ple dominador. Seguirem totes les marques de la ruta de la Fageda que ens fan avançar en direcció sud per creuar una pista amb marques de GR83. Quan comencem a veure clarianes i sembrats estarem a punt d’arribar a la Cooperativa la Fageda. Després arribarem a un coll mitjançant un camí empedrat. És just abans d’arribar a l’ermita de Sant Miquel, moment en què davallem encara més per arribar a un tancat on hi ha una bifurcació. Avancem un xic fins al camí del volcà de Santa Margarida (esquerra), fent una pujada amb revolts que ens situa a l’espona del volcà. Allà trobarem un camí a la dreta que baixa a l’ermita de Santa Margarida. El camí fa un tomb per l’edifici religiós per tornar a l’espona del volcà i començar a baixar per un pendent costerut. Arribats a uns corrals i un castanyer gros tornarem als conreus, amb alguns edificis, com Can Caselles. El camí gira a la dreta i ensopega amb una pista. Girem a mà dreta i seguim per aquest camí fins a enllaçar amb una pista ample on hi trobem el Gr 2 que seguirem fins a Santa Pau. Un cop visitat el poble desfarem el camí fins a retornar a la cruïlla que hem trobat desprès de can Caselles. Un cop allà seguirem recte fins a sortir a la carretera. Continuem cap a l’esquerra fins al proper revolt i l’abandonem entrant en un camí situat a mà dreta on trobarem les
GOOLNATURA març 2013
FITXA
Volcà de Santa Margarida.
ÈPOCA: tot l’any TIPUS ITINERARI: circular DURADA: 5-6 h
RECORREGUT: 21,8 KM DIFICULTAT: mitjana ASCENS ACUMULAT: 475 M
cases de les Forques i una bifurcació. Seguim per l’esquerra. Quan rebassem el Mas Nou deixarem la pista (esquerra) i ens centrarem en una pujada sostinguda però no massa fàcil. Hi ha un trencall dretà que ignorarem. Hem de pujar a poc a poc per la falda del Croscat. El camí tot d’una ensopega amb un precipici: és un magnífic mirador del volcà però alhora representa també un perill, ja que no hi ha barana. Vigileu, doncs. Uns metres abans del precipici hem de descobrir a l’esquerra un corriol que s’enfila fort fins a la torre del telègraf. L’agafem. Allà sí que hi ha baranes. A ponent de la torre el corriolet continua per l’alzinar tot davallant. Hem de ser pacients i baixar amb cura de no caure. Arribats a un camí més ample ens decantem per l’esquerra fent una travessa fins a Cal Pagès, on hi ha una pista molt més fressada. Girem a mà dreta per girar a l’esquerra a la primera oportunitat. Ja només queda seguir aquell camí a recer del bosc per arribar al punt de partida
12/13
rutes en BTT
COMARCA: Vallès Occidental
UNA VOLTA PER COLLSEROLA Temps passats del pulmó de Barcelona
GOOLNATURA març 2013
www.goolnatura.com
Collserola és el pulmó de l’àrea metropolitana de Barcelona. Avui en dia és un espai molt més necessari del que pensem: oxigena, ens esbargeix i ens diu, amb la seva natura barrejada amb l’asfalt, que tot no és metròpoli i estrès. Però hi va haver un temps no gaire llunyà en què les rodalies de Collserola no eren barris sinó hortes i masos. Recuperem-lo a cop de pedal fent una immersió en la vida quotidiana de les dones de pagès.
14/15
rutes en BTT doble pàgina anterior: Pi d’en Xandri. aquesta foto: torre de Collserola. foto pàgina dreta: ermita de Sant Adjutori.
E
l dia s’ha llevat bonic i ufanós després d’una tongada de jorns rúfols on la vida és desagraïda. Cal tancarse a casa a esperar el bon temps, tot atenent amb desànim i desgana les feines del dia a dia. Amb l’aurora les dones de la casa ja són en plena tasca, encenent el foc i preparant l’esmorzar dels homes que hauran de sortir a treballar al tros. L’Andrea fa una queixalada mínima i puja a despertar la canalla. Llavors sí, els homes hauran desaparegut pels camps. Alguns podaran ceps, d’altres baixaran amb els rucs de Cerdanyola a Horta, i la resta recolliran herbes per als conills o portaran un verro a vendre a l’escorxador, quan no gallines al mercat, ous a les botigues, oques, conills o pollastres. I a l’estiu, la verdura. Tot i anar a pas lent, les hores passen plenes de feina, sense gaires moments per encantar-se. El sol ja escalfa i l’Andrea té la canalla a taula, on els espera un esmorzar a base d’arengades i ceba fregida, tot amanit amb unes olives negres i un tomàquet amb una ruixadeta de sal. –La tieta Concepció menja per esmorzar croissant –la veu de la Irene plana per sobre dels queixalons i el dring de la jaia fregant els plats a la pica. –Què és això? –pregunta l’Andrea tot portant un bol de llet cremant. –Una mena de magdalena amb forma de banyes. Diu que la fan a la manera dels francesos. –Ves, quines coses tenen aquesta gent. L’Andrea acaricia les galtes de la Irene i pessiga els nassos de la resta dels fills de la casa, generacions barrejades de nens i nenes criats en comú: cosins i cosines en gernació familiar. –Menja i no diguis bestieses. Aquí a casa sempre hem endrapat aquest esmorzar. –Però la tieta... –No protestis més, Irene. La tieta és la tieta i treballa de minyona a Barcelona, a casa de rics. Nosaltres som pobres i fent vida de pobre, que també és la vida que fa ella, no et pensis. –Però... –I encara tens sort d’anar a escola. Jo de menuda, cap lletra. Tot tràfec. Quan els nens marxen a l’escola de Cerdanyola, camí avall més de tres quarts caminant en petits grups riallers, les dones continuen les labors diàries. Les millors atencions van per a les bèsties: l’economia del mas. El seu menjar porta una bona estona. Trinxar la verdura a la trinxadora per a les gallines, barrejar segó amb el trinxat i pa mullat, omplir les menjadores dels conills amb fulles d’olivera, alfals o ravenissa, munyir
GOOLNATURA març 2013
www.goolnatura.com
les vaques, recollir les garrofes per als èquids... El temps passa sense cap mena d’avorriment. La feina ho eixuga tot. Amb la canalla a l’escola les dones també endrecen la casa. Freguen el terra rústic, generalment sense enrajolar, passen l’escombra grossa, poleixen els vidres i fan el dinar que cal portar als homes a la feina. Al migdia tornen els nens després de la caminada i la casa s’omple de crits i corredisses. Els nens tenen una certa carta blanca, però de tant en tant la mare, l’àvia, la padrina o alguna tieta conca els requereixen per col·laborar. Aquell dia a l’Andreu li tocar anar a la font i, com sempre, remuga: –Això són coses de les nenes. La mare li replica, però amb una certa dolçor en el to de veu, com si aquell comentari fos una gracieta. –Les teves germanes i cosines avui han de cosir després de portar el menjar als pares i tiets. Per tant, ja saps què et toca... Amb desgana arrossega el càntir i fa uns quants viatges cap a la font, retardant tot el que pot els viatges, sobretot quan rep la burla de la resta de germans i cosins més petits, deslliurats de qualsevol feina. Li llencen pedres menudes, li fan ganyotes i corren quan l’Andreu es deté per contestar-los o agafar un bon roc. –A taula –crida la jaia. Un cop nets i polits, tothom és a taula. Menys els homes, que fan el mos lluny de casa, amb el fato plantat a terra i el porró ben apropet. El ding de cobert és mecànic i l’àpat va omplint a poc a poc les panxes. –Avui teniu sort. Hi ha escudella. Cap fill contesta. Fa dies que menjaven les restes del sopar: verdura bullida a la qual se li ha afegit un sofregit amb una mica de cansalada i ceba crua per acompanyar. Però la Irene avui està neguitosa. S’ha aixecat protestona i inquieta, amb ganes de gresca. Al pati de l’escola se les ha tingut amb la filla del sabater perquè es burlava de la seva olor de pagesa, i la trifulga ha acabat amb estirades de cabells i alguna que altra puntada de peu. Per sort no ha rebut cap mal visible, a diferència de la rival, que ha tornat a casa ben masegadeta. –Segur que la tieta menja canelons cada dia. Són tan bons... Totes les mirades convergeixen en aquell comentari. El temps es paralitza i la mare, que exerceix de patriarca davant l’envelliment de la sogra, s’aixeca i planta les mans sobre la taula. –Deixa la cullera i puja a dalt, pocasolta. A la cambra els minuts pesen com una
16/17
rutes en BTT
dovella. La nena mata el temps recolzada en l’ampit de la finestra, contemplant una Barcelona que repta cap als turons que l’envolten. Els cotxes formigueixen entre tramvies. Les fàbriques fumen com senyors i les locomotores xiulen a les estacions, on arriben els immigrants a dojo. Hi ha brogit al port, on ja ningú recorda la guerra i desitja una pau que consisteix a sentir música dels Beatles als guateques i tenir un sis-cents. La Irene sospira com una enamorada. Potser ho és, d’allò que veu. La reflexió, amb els budells mig buits, sempre accelera el pensament i la presa de decisions. A vegades, accentua la tossudesa, d’altres l’aigualeix. En el cas de la Irene, una nena de caràcter ben marcat, la reflexió gira al voltant del primer cas i quan la criden per continuar cosint bona part de la tarda de la seva cara en destaquen els morros, ferms i molsuts, acompanyats d’un silenci o d’unes frases només compostes de monosíl·labs. Només trencarà aquest mutisme quan se li comunica que el càstig continua amb el berenar. Llavors la Irene aturarà els dits i deslligarà la llengua. –guateques La tieta compra la roba a uns magatzems del passeig de Gràcia. No li cal perdre tant de temps apedaçant roba o tapant forats als mitjons. Ara és un clatellot el que rep com a resposta. La mare rumia durant una estona
foto superior: panoràmica sobre Barcelona. foto inferior: ermita de Santa Maria de les Feixes.
GOOLNATURA març 2013
FITXA TÈCNICA DURADA: 3-4 H DISTÀNCIA: 29,6 KM DESNIVELL POSITIU: 719 M DIFICULTAT: mitjana
18/19
rutes en BTT
si la marginarà del sopar. En època de creixement no convé tant dejú, però allò podria ser massa recompensa per a un esperit tan contestatari. Aviat fosqueja i els homes retornen, cansats i bruts, a casa. Són dos móns tan propers com llunyans: la Barcelona que mira la industrialització dels anys seixanta i les masies de la serra de Collserola, on el progrés social és a tocar dels dits dels masovers. És difícil contenir-se. Com la Irene molts homes estan pensant fer el salt cap als barris obrers, i durant el sopar, on la nena hi és present, la conversa deriva cap a aquesta idea. Els avantatges d’una vida més plàcida i assegurada, amb jornals més justos i salaris més elevats. Potser no compensa la mida dels pisos, però on hi ha vida hi ha possibilitats de progressar. I
GOOLNATURA març 2013
en el món rural... tot està inventat. –Jo vull ser un home. Les paraules de la Irene interrompen la conversa. La mare l’escanyaria i el pare l’estiraria de les orelles. Però el comentari és trencador. En aquell moment cap dels presents sabrà com evolucionaran els costums socials d’aquella Catalunya emergent. Ignoren el camí cap a un món més igualitari entre sexes; però en tot cas la Irene, quan arribarà al segle XXI amb la cara arrugada i decebuda també del pas de la vida, enyorarà aquells antics anys on s’avorria cosint mitges i les dones treballaven de valent, tot sabent que qualsevol temps passat no és millor, però sí és més maco si s’és jove o infant. Potser perquè no tornarà mai, el temps. Potser perquè contra més lluny de la vellesa més lluny de la mort s’hi està. O
potser perquè no és irrecuperable. De moment li tocarà de nou una nit en dejú. Joan Carles Borrego
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
20/21
rutes per a tothom
GOOLNATURA marรง 2013
www.goolnatura.com
EL CASTELL DE CLARAMUNT La justícia dels barons
COMARCA: Anoia
El castell de Claramunt domina la conca del riu Anoia al seu pas des d’Igualada a Capellades, un territori ampli i fèrtil, i alhora un lloc de pas entre l’interior i la costa penedesenca. Aquest castell ens ha arribat ben restaurat i perfectament visitable. Però les seves parets i murs amaguen molts moments cruels que nosaltres, caminant pels seus encontorns, ens semblen tan difícils com llunyans. Alguna cosa tindrà a dir la seva bellesa poètica.
22/23
rutes per a tothom
Doble pàgina anterior: castell de Claramunt . Aquesta pàgina: 1- panoràmica de Montserrat. 2- Vistes sobre Igualada.
É
s diumenge. Les campanes toquen a missa a l’església de la Pobla de Claramunt, romànica, ubicada dins del clos del castell. El capellà deu estar rebent els seus feligresos, en lenta peregrinació des de tots els masos del terme. Hi ha silenci i tristor. Només alguns moixons cobren vida i vesteixen de soroll un paisatge assotat per la desgràcia. El sol escombra les ombres i prepara aquella terra, que han acabat de llaurar els jous de bous aprofitant les primeres pluges del final de l’estiu, per a la calor del centre del dia. L’estiu no vol marxar del tot en aquell mes d’octubre que destapa, a l’horitzó, algunes muntanyes sucades de blanc. Són lluny. El baró s’acaricia els bigotis. Una mescla de satisfacció i de rebuig solquen el seu cor. Ha guanyat i ha perdut. I no està content del tot. Un estrany formigueig li puja des de la boca a l’estómac, polsant cada cèl•lula de l’esòfag, fent-lo tremolar. Des de la finestra estant de la Torre de l’Homenatge, el baró mira cap a les cases escampades al llarg de la llera del riu Anoia. Cases empetitides per l’alçada, molins recollint aigua,
GOOLNATURA març 2013
hortes en esplendor, carros traginant cap a Òdena... i l’espectacle dels cossos penjats a les forques del Grau, al vessant de la muntanya dels Mollons. Els cossos sense vida són ben visibles des de qualsevol camí, des de qualsevol casa, des de qualsevol racó de la petita vall travessada pel camí ral. La llei així ho dictamina. Tots els sentenciats a mort pel tribunal senyorial del castell han de morir ofegats a les forques enclavades aixecades per a tal efecte al Grau. Les execucions s’han de portar a terme els dissabtes i no es poden colgar els cossos fins dilluns, on els familiars els despenjarien i els enterrarien al cementiri. El baró agafa la copa de vi i xarrupa un breu glopet. Amb l’altra mà pessiga unes quantes ametlles i se les porta, amb desgana, a la boca. Gairebé ni les mastega. Les engoleix com un pollastre. –Vindràs a missa? La baronessa apareix, submisa i dòcil, per l’esquena. Ell ni es gira. No li cal. Sap perfectament el posat servil de la dona amb qui el van casar fa ja ni recorda els anys, la dona amb qui comparteix hereus i poca
cosa més. Llinatge i poder. El poder de fer i desfer, de decidir sobre les ànimes que ara estan pregant a Déu quan l’única divinitat de la vall a qui cal pregar és ell. O això sent el baró, amb les grapes esmolades aferrades a la pell dels pergamins on resideixen les lleis. No contesta la dona. Per què? Els dos homes han mort. S’ho han buscat. Dos vassalls estúpids, rumia empassant ametlles. Amb els quaranta anys ja acomplerts, el baró escaneja el balanceig dels forcats. En Quim de Can Bassot i en Jepet del Molí Nou. L’Elisenda espera una resposta i troba un silenci sideral. A vegades es qüestiona per què el burxa d’aquesta manera, per què el persegueix quan està ferit. I no troba cap altra resposta que l’odi i la revenja en les petites dosis en què una dona de la seva posició pot disposar. –Tan poderós que et creus i ets incapaç de saltar-te les normes morals, les socials i les lleis amb les quals ens emparem per ser els amos del terme. Et prova viure una vida indesitjada? Ja està dit. Ja està fet. Ara toca esperar
www.goolnatura.com
NATURA 03-2013:Layout 2
26/3/13
20:55
Página 1
Aresta Olot: Aresta Girona:
la resposta. El baró sent la coïssor de les paraules, de la recriminació, i envermelleix. De cabreig, no pas de vergonya. L’Elisenda, i en el fons els ajusticiats, tenen raó. Agafa tres glops d’aire per reprimir les ganes de pegar-la i deixa que s’escolin els segons abans de respondre. –Déu m’ha donat aquesta posició. Poca broma! –Déu va dir: no mataràs. –Jo no he matat ningú. Ells han infringit el nostre codi legal i el tribunal ha dictaminat sentència de mort. És la llei. –El tribunal està sotmès a la teva voluntat. El baró calla. Les campanes volen i una ràfega de vent s’escola per la finestra. Les agulles de Montserrat s’adverteixen per damunt dels Mollons i un munt de fumarades s’enlairen per la vall d’Òdena. –La sodomia a més de pecat és un delicte castigat amb la forca. Aquells dos nois han estat trobats en un paller reptant la paraula de Déu i les lleis de la natura. L’Elisenda espera que enllesteixi i obre la boca, mordaç. –Tothom sap la veritat: els has fet penjar per gelosia. Les pedres del castell tremolen. El baró es mossega els llavis i la llengua i ajunta amb força les parpelles, tant que el front li farà mal durant una estoneta. Voldria empararse en el creixent increment dels delictes menors a la societat catalana del final del segle XVI, generada a partir de les grans bosses de pobresa i marginalitat tant de les zones urbanes com de les rurals. Ro-
Aresta On-Line:
24/25
rutes per a tothom
batoris, crims, assalts, bandolerisme, picaresca, violacions i estupre es barrejaven amb comportaments que ofenien la moral catòlica del moment: bigàmia, prostitució, bestialisme i sodomia. Les jurisdiccions inquisitorials, senyorials i reals lluitaven en la seva contra per eradicar-les, castigant-les amb duresa: execucions, galeres, multes, empresonaments..., sempre amb l’aplicació de la tortura prèvia. Però, no. El rerefons de l’execució d’aquells dos infeliços és un assumpte carnal on ell i el seu estimat Jepet del Molí Nou han format un triangle amorós (un quadrangle, si s’inclou la baronessa) amb conseqüències nefastes. El baró torna a aspirar aire. La farga dels pulmons està oxidada pel ruixat de sentimentalisme que assota la seva ment. Hi ha records que en comptes d’esborrar-se es refermen i brollen. La pell blanca del Jepet a la seva cambra, els seus llavis molsosos, les llargues cavalcades cap al castell de Miralles, les caceres on feia de patge... I en acabat, l’aparició del Quim i la traïció. –T’estàs fent gran i els teus amants prefereixen, un cop s’han assegurat una posició, buscar-se d’altres més joves. –Calla, va. No m’emprenyis. La dona roman impassible i quieta. –Jo hauria d’estar enutjada. Les banyes les porto jo –però tot d’una rectifica–. Bé, en realitat les banyes de debò són les traï-
GOOLNATURA març 2013
cions dels amants estimats. A mi sé que no em vols. –Fes el favor de tornar a les teves ocupacions. Ho diu fluixet, una ordre sense convicció. –A més, de tan covard que ets, els has fet penjar... El baró es gira per primera vegada. La dona està ferma davant la porta de la sala de la Torre de l’Homenatge. Rere seu es veuen el passadís i l’escala recargolada, un regne de foscor. No li agraden les victòries dels seus inferiors, no. És això i no les banyes el que ha portat a la forca a aquells dos vassalls, rumia a mode de resposta interior. La victòria de poder triar. –Au, vine, estimada –li diu deixant la copa sobre l’ampit. La dona arqueja els llavis, satisfeta. Degusta amb fruïció aquella petita victòria. És un bàlsam dins de la presó d’or on la van tancar el dia del casament. La dona obeeix i s’arramba a la finestra. Als seus ulls el paisatge conegut de la Pobla i els vessants escarpats dels Mollons. Les campanes ressonen i la gent, en processó muda, arrossega els peus a la sortida al temple. La missa s’ha acabat. –Ah! Avui és un bon dia i res ho pot espatllar –diu amb un to alegre i reptador. El baró també somriu. Ho fa durant uns segons, els segons que trigarà a agafar-la pel braç i llençar-la torre avall, on s’estimbarà
contra l’empedrat del pati d’armes. El baró mirarà cap a baix. Una munió rodeja el cos, amb les darreres convulsions. Una taca de sang cobreix la catifa de pedres. Però aquesta vegada no tindrà la dualitat mesclada de satisfacció i encongiment de cor. Al Jepet l’estimava i l’odiava alhora. A l’Elisenda ni fu ni fa. –Potser tens raó, estimada –li mormola des de dalt al cadàver–. Sóc un covard que s’escuda en la violència per continuar essent... un covard! I què? Juan Carlos Borrego
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
FITXA
LA RUTA PAS A PAS
TIPUS ITINERARI: CIRCULAR DURADA: 4 H DESNIVELL: 595 M
RECORREGUT: 15,8 KM DIFICULTAT: MITJANA ÈPOCA DE L’ANY: TOT L’ANY
Sortirem des de la benzinera en direcció a Vilafranca fins al proper semàfor. Durant la breu travessa urbana descobrirem marques del GR172 que haurem de seguir. Un cop al semàfor veurem a mà dreta un camí cimentat que marxa amunt, fent uns revolts fins al mas de Can Pujol, a l’esquerra del camí. Si mirem a la dreta descobrirem un rètol amb la inscripció Font de la Teula. Ens hi podem deixar caure per un petit congost que mena a la font, amb teula. Un cop a Can Pujol seguim uns metres fins a una cruïlla. Continuem recte sense deixar el recer del GR, que solca camps de conreu (bàsicament cereal) i alguns boscos. Sempre per pistes deixarem enrere un dipòsit d’aigua abans d’arribar a un tram boscà on la pista es converteix en una teranyina de senders. És un trajecte breu i de seguida arribem a l’ermita de Collbàs. Un cop hem gaudit de la vista prosseguim cap a Santa Margarida. Fem una pujada i arribem a un altre dipòsit d’aigua, on descobrim marques de PR. El GR marxa cap al nord però nosaltres ara ens cenyirem al PR. A diferència del GR aquest va per la carena, fent via per senders costeruts que pugen i baixen. Durant uns moments coincidirem amb un camí marcat que ve de Vilanova del Camí. Nosaltres obeirem sempre el PR, culminant el pujol de la Guàrdia i pujant al castell de Claramunt, des d’on baixarem a la cruïlla coneguda del GR prop de Can Pujol. Llavors trencarem cap a l’esquerra per un camí arranjat que ens porta al nucli històric de la Pobla. Passarem per Can Passol, uns rentadors públics coberts i les Tres Fonts, tres deus al mig del poble. Un cop a l’antiga carretera només ens caldrà girar a la dreta per recuperar el punt de partida.
biblioteca
Novetats editorials NON STOP Autor: Emma Roca Eidtorial: Cossetania Preu: 14.90€ Una nena pot jugar una lliga de futbol masculina? Una llicenciada en bioquímica pot aprovar unes oposicions al cos de bombers de la Generalitat? Una mare de tres fills pot quedar campiona del món de raid? Una persona pot estar deu dies competint, dormint només dues hores cada nit? Es pot córrer més de 200 km seguits i acabar amb els peus sencers? Es pot donar el pit mentre es competeix? Es pot tornar a guanyar un any després de donar a llum? L’Emma Roca pensa que sí i en aquesta obra ens explica com ho ha fet per aconseguir-ho.
VALL DE LORD Autor: Cesar Pasadas Editorial: Piretania Edicions Preu: 16.00 € A la Catalunya interior, entre el Port del Comte i les serres del Verd, Busa i Bastets, el riu Cardener ha generat una bella comarca natural amb una geologia fantàstica: la Vall de Lord. Al bell nord del Solsonès trobem aquesta vall cruïlla de senders de Gran Recorregut, amb muntanyes altives, fondalades feréstegues, ermites amb vistes i masos dispersos; un paradís per al turisme actiu, la gastronomia i la història.
COLLSEROLA 20 ITINERARIS PER DESCOBRIR-LA Autor: Eliseu Climent Editorial: Alpina Preu: 20.00 € El Parc Natural de Collserola és el pulmó de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A senderistes, ciclistes i passejants, s’hi afegeixen els corredors de muntanya, cada vegada més nombrosos. La guia que teniu a les mans us proposa 20 itineraris per córrer i descobrir el laberint de camins, corriols i pistes d’aquesta serra. En les seves pàgines, trobarà propostes tant aquell que vulgui iniciar-se en aquest esport com l’esportista experimentat a la recerca del seus propis límits. Aquí teniu, en resum, 260 quilòmetres de recorreguts, amb un desnivell positiu de més 9.000 metres. Gaudiu-los!
GOOLNATURA març 2013
www.goolnatura.com
GR-92 DE L’AMETLLA DE MAR A L’AMPOLLA Autor: Piolet Eidtorial: Piolet Preu: 5€ Tram del GR-92 entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla de 18 km de recorregut, amb la particularitat de que farem servir el transport públic a cada inici i final de ruta. D’altra banda també inclou una acurada descripció del recorregut i tot un conjunt de fotografies que ilustren a la perfecció cada paisatge o element destacat del recorregut. Es un mapa que convida a passejar i a disfrutar de l’entorn amb tots els sentits i per a tota la família.
BAIX GAIÀ Autor: Piolet Editorial: Piolet Preu: 5€ 6 rutes al voltant del Baix Gaià ,Torredembarra, la Pobla de Montornés, Creixell i Roda de Berà. Els recorreguts som per tots els nivells, i ens permetràn conèixer els indrets més caracterísitics, tant culturals com naturals, d’aquesta zona.
vies ferrades
EL CASTELLOT COMARCA: Alt Penedès
GOOLNATURA març 2013
www.goolnatura.com
D
el Castellot de Castellví de la Marca només en queden les ruïnes d’una torre de planta circular i una part de l’església romànica. La resta són les arrancades i els fonaments de quatre parets menjades per la malesa. El castell fou bastit sobre una roca tallada sobre el pas de la riera de Marmellar, on sovintegen les parets amb vies d’escalada. Hi ha també una llegendària cova visible des de les contrades que antigament senyorejava aquest castell. La via ferrada és curta, però apta per a gent que s’inicia o simplement vol fer una mica d’exercici en un entorn on s’aprecien dos espais ben diferents: la plana penedesenca i els seus camps voltats de pobles i els boscos de pi blanc que entapissen els turons de la serralada prelitoral.
ACCÉS:
El pont sobre la riera de Marmellar. És a les Cases Noves de la Riera, un petit nucli que està connectat amb la Múnia a través del Mas de la Pansa. A la Múnia hi arribarem fàcilment des de l’N-340 a la sortida dels Santa Margarida i els Monjos, però agafant les indicacions cap a Sant Jaume dels Domenys.
APROXIMACIÓ:
Un cop hem aparcat el cotxe cal agafar la pista forestal que mena a la riera de Marmellar. Però, atents!, només haurem fet uns 10-15 metres que l’abandonarem per un corriol que s’enfila per l’esquerra i mor a una sendera més fressada i ampla. Som al Pas del Clau. Llavors girarem a la dreta i caminarem cap a una bifurcació enmig del bosc. En aquest punt ens decantarem per l’esquerra. Haurem d’estar atents als viaranys que ens sortiran pel sector de les parets. La majoria
30/31 38/39
vies viesferrades ferrades
són de pedruscalls. Hi haurà un molt proper a la cruïlla abans esmentada que té a l’entrada unes fites de pedres. Aquest és el bo. Ens hi posarem caminant amb dificultat per una tartera. El viaró tot d’una es bifurca. Seguim per la dreta amunt, per un coster on ens haurem d’ajudar de les mans per progressar, agafant-nos, si cal, de branques i arrels. Trobarem un primer equipament amb cadenes, preludi de l’arribada a la paret, que hem de seguir cap a la dreta fins a l’inici de la ferrada.
ITINERARI:
. Començarem a penjar-nos tirant de braços per avançar per unes grapes envellides. El primer tram és molt aeri i vertical i ens porta a una cinglera molt panoràmica. Entre els boscos descobrim la torre de Can Pascol, medieval, un antic custodi del pas de la riera de Marmellar. De la cinglera passem a una canal equipada amb una corda. A mig cable de vida cal canviar i ens resultarà un exercici feixuc, però serà gratificant trobar una certa dificultat en aquest breu trajecte. Quan s’acaba la canal trobarem un esquerda amb una pedra que la tapa a mitges. Farem les darreres negociacions i sortirem al final de la ferrada. Llavors hem de seguir un corriolet on hem d’estar atents a no caure pel penya-segat. Pràcticament se cenyeix molt al retall de la paret. En pocs minuts serem a la
www.goolnatura.com
FITXA
CA TÈCNI M 5 L: 17
IVEL IL DESN LTAT: FÀC ACIÓ: U C X RO IM DIFI I D’AP R A R IN HO I: 30 M 20 MIN I ITINERAR 5 MIN 4 R HORA I RETORN: RNÉS, R A , A C R S AGA HO CA OR I B RIAL: MATE S, DISSIPAD RIAL PER E T GUAN CANS. MAT L. S A E N D O I E D SOLÍS OPC R A JOAN L : RAPE DA PER A . PA EQUI MASSACHS X I L : È S F I NCAON DA TA RVACI OBSE RADA QUE E GENER D R LA FE DES DE L’1 PER Y E N D U J A E D 30 D L S. A U S FIN Ó D’A ICACI F I D I N
vies viesferrades ferrades
plataforma del castell, i ens aturem una estona a veure les vistes que abracen tot el Penedès, Montserrat, el Munt i el mar.
RETORN: Opció A Del costat de ponent del castell hi surt un camí que tot d’una es troba amb el PR-C-154. Hem d’agafar-lo cap a l’esquerra en marcada baixada per un corriol dificultós, on és fàcil relliscar. Passa ran una surgència per morir en una pedrera on a la dreta veurem Can Sadurní. Nosaltres girarem a l’esquerra passant per una segona pedrera abandonada. Quan veiem una marca de pintura verda haurem arribat al corriol que ens deixarà a l’aparcament. Opció B Des del vessant de llevant del castell hi ha un ràpel instal·lat per on ens podem deixar caure si ens hem portat l’equip. Rapelarem fins a la cova i per l’esquerra recuperarem el sender costerut i relliscós que davalla al Pas del Clau.
Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
GOOLNATURA març 2013
LLEGIR &
CORRER CÓRRER, MENJAR, VIURE La increïble història d’un corredor llegendari
Scott Jurek Scott Jurek ha guanyat les curses més llargues, prestigioses i extremes: Hardrock, Badwater, Spartathlon i Western States. És un dels protagonistes del bestseller mundial Nascuts per córrer. Et motivarà per arribar «més enllà de la teva marca», reflexionar sobre l’alimentació i explorar els teus límits personals.
CANVIA DE VIDA, POSA’T A CÓRRER Dra. Eva Ferrer Córrer s’ha convertit en hàbit per a uns, en teràpia per a uns altres o simplement en un plaer per a molts. Com córrer, aprendre a fer-ho i millorar la tècnica. Eva Ferrer Vidal-Barraquer doctora especialitzada en medicina de l’esport ens assessora en aquests aspectes.
CÓRRER Paul Cowcher Tommaso Bernabei Amb aquest llibre han ajudat a molts corredors en numeroses maratons i també ha entrenar a molts atletes d’èxit. Per millorar la tàctica i la tècnica, l’alimentació, les lesions... Amb programes d’entrenament, il·lustracions anatòmiques, llistes del que s’ha d’evitar i recordar, fotografies comentades... Una afició un nivell superior.
www.cossetania.com • www.angleeditorial.com
NON STOP!
Esportista, bombera i mare Emma Roca El llibre narra la història d’una lluitadora, Emma Roca, ultramaratoniana i campiona del món de raids d’aventura 2010.
COMENÇA A CÓRRER I NO PARIS
Consells per a corredors, aficionats i populars Pere Gomés Una guia per als corredors aficionats escrita per un aficionat. Pere Gomés, amb més de 15 anys d’experiència i molt bons resultats en l’àmbit amateur, construeix de manera amena i fàcil una guia per a aquelles persones que volen començar a córrer i no saben com fer-ho, o bé que corren i volen millorar.
& caminar
EXCURSIONS ALS NAIXEMENTS DELS RIUS DE CATALUNYA XII Premi Vèrtex
Albert Vicens Apropar-vos a les conegudes surgències del Ter, del Cardener, del Llobregat… però també a les desconegudes deus de la riera de Merlès, del Llémena o del Glorieta, cursos modestos però captivadors. Un viatge a alguns dels espais més íntims de Catalunya.
raquetes de neu
COMARCA: Vall d’Aran
GOOLNATURA març 2013
EL CIRC DE PESSONS
www.goolnatura.com
Situat a la parròquia andorrana d’Encamp, molt a prop de l’estació d’esquí alpí de Pas de la Casa-Grau Roig, trobem el circ dels Colells i el dels Pessons, que ofereixen alguns dels itineraris més clàssics i habituals que es poden fer amb esquís de travessa o raquetes a les muntanyes andorranes.
36/37
raquetes de neu
E
ntre els circs de Pessons i dels Colells hi trobem el pic de Montmalús amb els seus 2.781 metres d’alçada i, més endavant, ens trobarem els pics de Ríbuls (2.827m) i de Pessons (2.864m). Malgrat no ser muntanyes de gran bellesa el seu atractiu recau en les fabuloses panoràmiques que podrem gaudir des de dalt del cims. Davant nostre s’hi esten un estol de muntanyes que s’allunyen més enllà d’on abasta la vista. Més a prop, els estanys esquitxen les valls de blaus i grisos lluents, i reflexen el cel que s’hi emmiralla: l’estany de les Fonts, el del Meligar o l’estany Rodó són alguns dels que ens trobarem en aquest itinerari. Com arribar-hi: El nostre itinerari comença a l’estació d’esquí de Pas de la Casa-Grau Roig. La millor forma d’arribar-hi si venim per la collada de Toses o el túnel del Cadí és dirigir-nos a la població francesa de BourgMadame, situada al costat de Puigcerdà i
GOOLNATURA març 2013
des d’allà prendre la carretera N20 E09 en direcció Andorra i França. Deixarem enrere les poblacions de la Tour de Carol, Porta, Porte-Puymorens fins arribar al Pas de la Casa, ja en territori andorrà. Un cop allà haurem de continuar fins l’estació d’esquí de Grau Roig i estacionar el vehicle davant la recepció, que es troba en el primer aparcament que trobarem. Descripció de l’itinerari: Sortim de l’estació d’esquí (2.110m) en direcció sud cap al Circ de Colells. Podem evitar les pistes si ens endinsem pels boscos que voregen el riu de Colells. Quan arribem a una zona oberta i veiem el circ de Colells (2.250m), prenem en direcció sud-oest cap a l’estany de Coma Estremera (2.392m) també conegut com l’estany de Montmalús, tot i que el veritable estany de Montmalús es troba al vessant sud del cim. En ser a prop de l’estany prenem a l’esquerra en direcció sud-oest pels suaus pendents que carenen
la Coma d’Estremera i que ens duen a la Collada de Montmalús (2.707m). La pala anterior a la collada és d’un fort pendent, d’aproximadament uns 30º on, depenent de les condicions de la neu, podem necessitar piolet i grampons o ganivetes. A la collada haurem d’extremar les precaucions doncs s’hi poden formar congestes de neu i/o plaques de gel. Una vegada a la collada haurem de seguir la carena direcció nordoest. En aquest tram també hi ha algun pas exposat, on haurem d’anar molt en compte. Ja hem arribat al cim de Montmalús (2.782m). Des d’aquest punt la carena fins al pic de Ríbuls és més complicada i requerirà l’ús dels grampons i del piolet. Compte amb les cornises. Vorejarem per sota el pic de Ríbuls (atenció al perill d’allaus) per anar a cercar un petit corredor bastant inclinat que ens durà fins al cim. Des d’allà resseguirem la carena sense més complicacions fins a la collada de Pessons, on començarem el nostre descens cap al punt d’inici. Cal parar atenció en aquest tram, novament,
www.goolnatura.com
38/39
raquetes de neu
a les cornises i a la forta inclinació que haurem de superar. Un cop abaix, avançarem en direcció nord-oest seguint, en la mesura que sigui possible, els senyals blancs i vermells dels GRP fins al Refugi Vell. Des d’allà seguirem el mateix rumb que portavem i sense més complicacions arribar al punt on hem iniciat l’itinerari. Fitxa tècnica: Desnivell: 976m Distància: 11.2 km Durada: 5h Mapa: Andorra 1:40.000. Edi. Alpina Dificultat: Alta Material: Arva, sonda, pala, corda, grampons i piolet. Descarregat la nostra aplicació gratuïta per Iphone i Android i gaudeix al màxim de Goolnatura.
ELS MAPES DE L’EDITORIAL PIOLET AL TEU MÒBIL
CREA EDITA PUBLICA
www.editorialpiolet.com GOOLNATURA març 2013
MÉS VITALITAT
TRANSTEX WARM ®
ROBA INTERIOR INTRANSIGENT PER ATLETES INTRANSIGENTS. La roba interior LÖFFLER en transtex® i en qualitat “warm” garanteix la màxima comoditat i transpirabilitat sense compromisos. La tecnologia superior de LÖFFLER basada en la construcció de dues capes - polipropilè a l‘interior i cotó / modal amb elastà a l‘exterior - manté el cos calent durant l‘exercici. Per tant, els millors equips del món d‘esquí i els esportistes més exigents confien en la qualitat de LÖFFLER.
www.loeffler.at
LA GUIA DEL TURISME ACTIU
CAN MARC / Sant Esteve de Palautordera - Vallès Oriental.
ALLOTJAMENTS - RESTAURANTS - BOTIGUES
SOL I VI / Lavern (Subirats) - Alt Penedès.
TURÓ DE L’HOME / Santa Maria de Palautordera - Vallès Oriental.
Camí de Can Marc, 6. T. 93 848 27 13 www.canmarc.com
Crta C-243 A, km 4. T. 93 899 32 04 www.solivi.com
Pl. Major, 6. T. 93 848 00 27
Masia del segle XIII totalment restaurada, amb 2000 m de jardí en la que hi acull: masia rural amb capacitat per 15 persones, restaurant de cuina de mercat i centre hípic.
Hotel Boutique del Penedès amb confortables i espaioses habitacions, restaurant i un entorn únic amb jardins i piscina. Exclusius serveis i excursions espectaculars.
Des de l’any 1902, la nostra família es dedica a l’hosteleria. Actualment regenta aquest hotel familiar on dormiràs i menjaràs com a casa. Cuina casolana i de mercat.
CAN GRAU / El Figaró- Montmany (Parc nat. del Montseny) -Vallès Oriental.
Can Grau Vallcàrquera. T.93
ALBERG VALL D’ÀGER / ÀGER LA NOGUERA.
LA CASA DEL BOSC / Cànoves -Vallès Oriental.
842 92 07/ 627 818 74 69
www.cangrau.com
C. de la Font, 9. T. 973 45 52 35 www.albergvalldager.com
Casa del Bosc CD: 1.000 T. 93 744 50 92 www.casadelbosc.com
Masia del S. XVIII restaurada. Disposa de dos apartaments en dues plantes independents: Can Barcelona i Can Grau de Baix (10 i 9 pers.) Lloguer casa sencera o apartament
Ambient familiar per a que gaudeixis de la teva estada a la Vall d’Àger. T’oferirem assessorament i importants descomptes en les activitats gestionades des del mateix alberg.
Situada al bell mig del parc natural del Montseny, és un indret ideal per gaudir de la bona cuina (bones brases i guisats de xupxup) en un entorn natural únic.
BO2 / Monistrol de Montserrat - Bages.
EL MUIG / Sant Joan de les Abadesses - Ripollès.
EL CASAL / La Granada del Penedès - Alt Penedès.
C. Sant Joan, 32. T. 93 828 43 13 www.bo2restaurant.com
Crta d’Ogassa, km 3. T. 609 61 34 30 reserves@elmuig.com
C. de l’Estació, 33. T. 93 742 80 04
Un lloc acollidor amb una gastronomia creativa i tradicional situat als peus de la muntanya de Montserrat.
Disposa de tres habitatges rurals, completament independents, ben equipats i comfortables, enmig de 53 hectàrees de prats i boscos on hi pasturen eugues i ovelles.
Agradable ambient de poble en ple cor del Penedès. Tenim una gran varietat de tapes i entrepans. També disposem de terrassa.
GOOLNATURA març 2013
Victor Gadea: subcampió europeu de llarga distància sub-23 de triatló.
Fisiocrem venç el dolor i activa la recuperació Fisiocrem actua directament sobre contusions, trastorns musculars, articulars i reumàtics, lesions esportives, cops, esquinços, problemes de circulació, cames cansades...
En venda en fisioterapeutes i centres especialitzats, herbolaris i dietètiques, farmàcies i parafarmàcies.
fisiocrem.indd 1
Fisiocrem ajuda a mantenir un bon estat de salut i protegeix de possibles lessions. És fàcil d’utilitzar i gràcies als seus ingredients naturals és apte per a tothom: atletes, nens, adults i dones embaraçades.
www.fisiocrem.com
09/06/2011 11:09:28