Album 9:40 – Leituras e récitas

Page 1

Ricardo Pinyol & Claudio Ferlauto

Album 9:40 da quarentena 2020

de ros o รฃ leรง s e liv e s a ta Um poe


Ricard selecionou os poetas

&

Claudio Ferlauto, os livros.

Cadernos do Olhar ¶ Quarentena 2020

Ricardo Pinyol por Jaume C. Pons Alorda Sempre he pensat que Ricard Martínez Pinyol (Tortosa, 1959) és un dels secrets més ben guardats de Mallorca, una joia misteriosa que podem gaudir a l’illa gran de les Balears gràcies a circumstàncies atzaroses. És just, doncs, que una editorial mallorquina implicada com Lleonard Muntaner Editor, hagi apostat per Martínez Pinyol i la seva obra. Ja ho havia fet anteriorment amb Abelles i oblit, una finíssima delicadesa que fa pensar en el William Blake més naturista i il·luminat.


Ricardo Pinyol & Claudio Ferlauto

UMA INEXPLICÁVEL VONTADE DE PODER SENTIR ISTO DOUTRA MANEIRA: UMA SAUDADE A QUALQUER COISA

Álvaro de Campos


Cadernos do Olhar Âś Quarentena 2020


«Quienes dibujamos no sólo dibujamos a fin de hacer visible para los demás algo que hemos observado, sino también para acompañar a algo invisible hacia su destino insondable». –John Berger El cuaderno de Bento Dibujo, Breve estudio de mano, por Douyin



«Não vai durar muito. Seria idiota. E sem dúvida uma guerra é uma tolice, o que não a impede de durar. A tolice insiste sempre, e compreendê-la-íamos se não pensássemos sempre em nós. Nossos concidadãos, a esse respeito, eram como todo mundo: pensavam em si próprios. Em outras palavras, eram humanistas: não acreditavam nos flagelos. O flagelo não está à altura do homem; diz-se então que o flagelo é irreal, que é um sonho mau que vai passar. Mas nem sempre ele passa, e de sonho mau em sonho mau, são os homens que passam e os humanistas em primeiro lugar, pois não tomaram as suas precauções. Nossos concidadãos não eram mais culpados que os outros. Apenas se esqueciam de ser modestos e pensavam que tudo ainda era possível para eles, o que pressupunha que os flagelos eram impossíveis. Continuavam a fazer negócios, preparavam viagens e tinham opiniões. Como poderiam ter pensado na peste que suprime o futuro os deslocamentos e as discussões? Julgavam-se livres, e jamais alguém será livre enquanto houver flagelos.» A Peste, Marcel Camus, 1947.


Arthur Rimbaud

Cadernos do Olhar ¶ Quarentena 2020

L’ETERNITAT Elle est tetrouvée. Quoi? -L’Eternité. C’est la mer allée Avec le soleil.


L’ETERNITAT Ha estat retrobada. Què? -L’Eternitat. És la mar i el sol Avançant plegats. Traducció de Joan Brossa


Cadernos do Olhar Âś Quarentena 2020


Vaig tornar a travessar el riu per sota perquè l’abella em seguia i l’hauria matada si hagués pogut. La volia deixar sola i perduda amb les roses de gos plenes d’aranyes que l’esperaven. A l’altra banda del riu vaig deixar la pudor de fulla menjada d’eruga i vaig trobar l’olor de les glicines i la pudor dels fems. La mort i la primavera. I vaig caure estirat a terra, damunt dels palets, amb el cor buit de sang i les mans gelades. Perquè jo tenia catorze anys i l’home que s’havia ficat a l’arbre per morir, era el meu pare. La mort i la primavera, Mercè Rodoreda, 1986


J.V. Foix Fragment del poema XII d’Onze Nadals i un Cap d’Any, 1960

Cadernos do Olhar ¶ Quarentena 2020

— Ja som a la Casa Vermella: Grua, pluja o bruixot, jo só l’orat/ Que cerqueu tots si foregeu la Medea,/ Quan les bromes s’enfolquen a veremes/ I el vi penetra pubescent, la mar. —Què vols danser? Saber si la Bellesa/ és l’U? I la Bonesa? L’U?/ Rael o rou? O l’antiga jovença!


A riba mar us agleveu febrosos, El cor flairós i nu, tiges solars De l’erm carnal, sense gra ni migrança. A l’Absolut estranys, i al foll Instant. — Oh mar, miratge de les ombres orfes, Obre’m l’abís del teu solatge pur! J. V. FOIX Fragment del poema lX de Les irreals omegues


Cadernos do Olhar Âś Quarentena 2020


Felícia

A mucama é negra, magra, frágil. Toda de branco – com a saia de roda, a bata folgada e um pano enrolado na cabeça –, ela tremula entre as roupas lavadas postas a secar no varal sob o qual como que flutua com seus pés de sola cor-de-rosa. Leva um grande cesto de vime enfiado no braço esquerdo; escolhe e recolhe com a mão direita uma a uma as peças secas, depois de verificar-lhes a umidade no breve e carinhoso festo de fazê-las resvalar suavemente pela face. Enche de roupa o cesto, atravessa o pátio por baixo da parreira, e entra em casa pela latada das glicínias. Os limites do impossível – Contos Gardelianos Aldyr Garcia Schlee, 2009


Viatges i flors Mercè Rodoreda 1980–1984

Cadernos do Olhar ¶ Quarentena 2020

«Escolta, vianant, en aquest poble, els nois, així que neixen, no paren. Al primer dia ja s’aguanten drets i al tercer corren d’una banda a l’altra arrencant herbetes, apilotant fulles seques, ficant’les en sacs. Tots, sempre, neixen a la tardor. A cinc anys van al bosc a tallar arbres i arrosseguen les soques fins a la vora del poble ajudats pels nois més grandes.»


O Leopardo, Lampedusa, 1956

São coisas que, sabe-se lá bem por quê, não se confessam; deixam-se que sejam os outros a intuí-las, mas que ninguém, à sua volta, as intuíra: nenhuma das filhas que sonhavam com um além-túmulo idêntico a esta vida, repleto de tudo, de magistrados, cozinheiros e conventos; nem Stella, que, apesar de devorada pela gangrena do diabetes, se aferrava mesquinhamente a esta vida de padecimentos. Talvez apenas Tancredi o tivesse compreendido, por um momento, quando lhe dissera com a sua ironia esquiva: «Tu, meu tio, cortejas a morte». Agora a corte chegara ao fim: a bela tinha dado o «sim», a fuga estava decidida, o compartimento do trem reservado.


Versió d’Andrés Sánchez Pascual. P. Klee. Poemas. Ediciones de la Rosa Cúbica, 1995.

Cadernos do Olhar ¶ Quarentena 2020

PAUL KLEE (1879-1940). Va ser un artista exquisit. De pares músics, es conta que alguns dies abans de posar-se a pintar tocava el violí. Ell mateix també deixà escrit: «En el fons soc poeta, però el fet de saber-ho no hauria de ser un obstacle per a les arts plàstiques».


CAPA

Després de 20 anys de deixar el món del gravat, per x circumstàncies. Anit vaig ser convidat a participar en una col.lectiva amb el nom de Peixos per a la inauguració d’un nou espai per a l’art al poble d’’Algaida on visc. L’excusa la reforma i recuperació d’una antiga peixateria —nascuda en els anys de la 2ª República—. La meva obra un remix-collage d’una balena i un fons marí treballats amb la tècnica calcogràfica de l’aiguatinta. Ricard


Claudio Ferlauto por Waldemar Zaidler Fissurado colecionista, Claudio Ferlauto está sempre, pelo uso que fazdas coisas que guarda, a renovar seu espírito e o espírito das próprias wcoisas. Pragmatista, diverte-se resignificando seus brinquedos; generoso, compartilha as invenções destiladas nessas brincadeiras.Ferlauto é sujeito de seus objetos, e seus livros são objetos diretíssimos. De uns tempos para cá, viciou-se em desenhá-los: uma nova lida com sua relida biblioteca. Essa atividade, ao que parece, tem como pano de fundo o relativismo com que ele percebe a obsolescência das coisas e dos meios. «Plaqueta de argila, rolo de papiro, pergaminho, códice, livro, e-book, nuvem... ou fumaça? o importante é a leitura».

&

Ricardo Pinyol

Album 9:40


Ricardo Pinyol & Claudio Ferlauto

Album 9:40 da quarentena 2020

de ros o รฃ leรง s e liv e s a ta Um poe


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.