Essències 8 by colección olorVISUAL

eJJèNcief 6 COL·LECC IÓ OLOR VISUAL, ERNESTO VENTÓS

Sala Estudi General. La Nau. Universitat de València 30 març-30 maig 2004

Portada: ROBERT MAPPLETHORPE, Rose with smoke 1985 Contraportada: NASEYO, Nasesp ines 2003

l UNIVERS ITAT DE VALÈNCIA

CATÀLEG

Rector de la Un1vers1tat de Valènc•a Francisco Tomas Vert

Edició revisada per Norberto Piqueras

V1cerector de Cultura Rafael Gil Salinas

Textos Rafael Gil Alida Ventura Ernesto Ventós Vicent Altaió Gabriel Holevi Antonio júnior Adriana Schmidt jordi Galves Laura Grau

Organ1tzació i producció Vicerectorat de Cultura. Universitat de València

EXPOS ICIÓ

Proyecto Binomio Gestión Cultural Com1ssàna A lida Ventura Coordinació Norberto Piqueras

Tr-aducció i correwó de textos Emili Saez Dtsseny i maquetació L3C

Ass1stènc1a Coord1nac1o Soledad Sanchez. Pilar Pérez

Fotografia Eduardo AJapont Martí Gasull

Taller D1dact•c Raquel Alvarez. Vicenta Belenguer

Impressió La lmprenta Comunicación Grafica, S.L

Muntatge 1suport gràfic Taller Creativa, S. L.

ISBN 84-370-5902-X D.L.:V-1 347-2004

Transport

Agraïments: Guadalupe Gallastegui, Pablo Loewe, Isidre Costa. CarlesVelez, lnés Ventós. Monserrat Cuadradas, Uucia Homs,Ana López i Mireia Bas Baslé.

TII

)

, 1

effèNcief 8

Assegurances MAPFRE INDUSTR.IAL. S. A Aquesta exposició i el seu catàleg han estat patrocinats per:

BANGUXA

UNIVERSITAT DE VA LÈNCIA, LA NAU, MARÇ-MAIG 200 4

ÍNDEX

PRÒLEG

OLOR VISUAL

EL PIANO DEL PERFUMISTA

Francisco Tomas Vert Rafael Gil Salinas

OBRES I TE XTOS

Alícia Ventura

Ernesto Ventós

Vicenç A ltaió

"ESSENCIES" A LES FRONTERES DE LA FOTOGRAFIA

CATÀLEG

INSTAL·LACIÓ AL CLAUSTRE

104

Homenat ge a Lluís Vives per Nasevo

DE LA UNIVERSITAT

.. •

Francesc Abad

Angeles Agrela

Chema Alvargonzalez

Manel Armengol

Carlos Betancourt

Blumenfeld

Hannah Collins

john Coplans

Luciana Crepaldi

Manel Esclusa

Joan Fontcuberta

Antonio Girbes

Ciuco Gutiérrez

María josé Gómez Redondo

Arancha Goyeneche

Eduardo lbañez

Helle jetzig

lgnacio Hernando

Teun Hocks

Zhang Huan

Ann Lislegaard

Chema Madoz

Angel Marcos

Robert Mapplethorpe

Duane Michals

Yasumasa Morimura

Ouka Lele

Marta María Pérez Bravo

Fernando Prats

Eloi Puig

Humberto Rivas

Pedro G. Romero

Georges Rousse

ClaudiaTerstappen

juan Ugalde

Eulàlia Valldosera

Nasevo

Comparat amb la visió 1l'oïda. es podria pensar que el sentit de l'olfacte ocupa un lloc secundan en la major part dels éssers humans. H. Henning ( 1924) va limitar les olors a sis factors bàsics: d'espècies. fragant. etèria. resinosa, pútrida i de socarrim. Com els altres òrgans dels sentits, l'olfacte té la facuttat d'analitzar i sintetitzar. Per atxò, l'olfacte és un dels sentits que més aporta a la nostra memòria. De fet, no podem prescindir-ne de la manera amb què ho podem fer amb els altres sentits. Allò que percebem a través de l'olor és inevitable. L'olor està implícita en l'acte de respirar i. per tant. olorem contínuament. Per això, tot en la vida evoca una olor. El sentit de l'olfacte és un quimiosentit. i desordres com ara l'anòsmia. la pèrdua de la facultat olfactiva, o la hipoòsmia,la disminució de la capacitat ofactiva, contribueixen a distorsionar la percepció de la realitat D'altra banda, no és freqüent la relació entre art i olfacte. De fet una de les pnmeres expenències en què es va utilitzar l'olor vinculada al sentrt artístic de la vista va ser l'any 1981, quan el realitzador john Waters dirigí el film Polyester. la primera peHícula amb olors. creadora del sistema Odorama. una fórmula ideada per acostar el públic a les sales de cinema. L'Odorama proposa una recomposició olfactiva de la realitat que es contempla a la pantalla, de manera que les escenes que s'hi projecten, les imatges en moviment i els sons semblen infinitament més reals en anar acompanyades de les olors respectives. Ara, la Universitat de València ha programat una mostra en què es posa en relació el sentit de l'olfacte amb algunes manifestacions artístiques. L'exposictó «Essències 8» és el resultat d'una selecció de fotografies de la col·lecció artística del perfumista català Ernesto Ventós. el qual ha aplegat. des de fa alguns anys. una quantitat important de mostres artístiques relacionades amb el sentit de l'olfacte. I és que el perfum manté una innegable relació amb el sentit artístic. Així, en els dos casos. per assolir un resultat satisfactori cal investigació i temps. I. així com l'artista fa servir les mans per aconseguir una obra d'art el perfumista utilitza el nas per arribar a l'aliatge idoni. El perfum sol reflectir el caràcter de la gent, el seu estil de vida. les seues preferències i la seua personalitat L'olor parla dels instants viscuts. els evoca, els acoloreix. Com que olorem amb el nas. però. i sobretot. amb el cervell, segons les experièncieS olfactJves del passat tenim presents els records, les experiències. la vida. L'olfacte és un dels pnnopals substrats de la memòria.

Francisco Tomós Vert

Rector

Rafael G1l Salinas VICerector de Cultura

Comparada con la VlSton y el oído podna pensarse que el sentldo del olfato ocupa un lugar secundano en la mayor oan:e oe los seres humanes. H. Henmng ( 1924) hmttó los olores a setS fàctores bas!Cos: a espeaas. fragante, etéreo. r-estnoso. pútndo y chamuscado. Como los demas órganos de los senttdos. el olfa.to t1ene la facuttad de analizar y stntcttzar: Por ello. el ollt~to es uno de los sentJdos que mas aporta a nuesll ,, memona. De hecho. no podemos presCindtr de él de la form<1 que lo podemos hacer con el resto de los senudos. Lo que pembtmos et tl'ilvés del olor es inevitable. El olor esti tmplíc1t0 en el aeto de respu-ar y. por lo tanto. conlinuamente estamos oliendo. Por ello. todo en la v1da evoca un olot: El sentida del ol fato es un qutmiosenttdo y desordenes como la. anosm•a.la pérdda de la facultad olfativa. o la htpo~mta, la dtsmtnuctón de la capacidad para oler; contnbuyen a dtstorstonar la percepoón de la realidad Por otra parte. no es frecuente la relac1ón entre arte y olidto. De hecho. una de las pnmeras experienoas en las que se l.itlhzó el olor vinculada al senudo artístK:o de la vrsta fue en 1981. cuando el realizadOf' John Water> d1ng1ó el f1 m Polye.ster, pnmera película con olores. creadora del Sistema Oe1orama. una íórmula Ideada para acercar al pub!•co a las salas de one 8 Odoram.1 propone una recompoSJc•ón olfatJva de 1,1 realtdad que se contewpla en la pantalla. De manera que las escenas que se proyectan. las ¡magenes en mov•m ento y los '50rudos parecen ~nfinitamente mas re.1 les al estar acompañadas por sus respectJvos olores. Ahora, la Un1vers.tat de Valènoa ha progrrtmado una muestr·a en la que se pone en relac¡ón el senudo del olfato con algunas mantfestaciones artísttcas. La expos1oón «Essències 8» es el resultada de una selewón de fotog1·afias de 1.1 colewón artística del periumtsta catilliln Emesto Ventós. qu1en. desde hace algunes años. ha reuntdo un tmportanle nurncro dc muestras a•-tisticas reli!cionadas con el scnttdo del olfato. Y es que el pe1íume guarda una Innegable relactón con el sentJdo 1rtiS· uco. Asi. en ambos casos. para lograr un resultada sat.Isfactono se requtere de tnvestigación y de tiempo. Y asi como el artista h.1ce uso de sus manos para conseguw una obra de arte. el petíu!TIIsta utJl!la su nanz para ak:anz..1r· ta aleaoón idónea. El penume suele refle¡JJ el caracter de la gente. su est lo de VIda. sus preterenoas y su personabdad 8 olor habla de los '"st.1ntes VMdos.los evoca. los colorea. Puesto que olemos con la nanz. pero. y sobre todo. con nues-.ro cerebro. en funoón de las cxpenenctas olfatrvas oel pasaoo tenemos presentes los recuerclos.las expenenc.as. la vida. 8 olrato es uno de los pnnc1pales sustratos de la memon<1.

Franosco Tomós Vert

Rector

Rafael G1/ Sal;nos Vicerrector de Cultura

món de les olors. Si bé es podria argumentar una infinitat de raons per JUstificar aquesta afirmació, ens acontentarem de poder donar-ne dues: La primera. Creiem fermament que fer una bona coHecció d'art no és només una recopilació d'obres que un va adquirint amb el pas dels dies, ni tampoc una aposta economicoespeculativa per veure qui encerta els valors més alcistes, sinó que més aviat té a veure amb una actitud vital cap al fet creat1u, una actitud activa que s'implica en la seua concepció artística des de l'arrel i que evoluciona a mesura que evolucio na la vida mateixa i la personal en particular. Això de la possessió passa a ser un fet amb una nota de cosa anecdòtica, s'entén com una situació necessària 1inevitable, que té més a veure amb el verb devorar. en un sentit espiritual d el terme. que amb el verb acaparar. I aquest seria el cas d'Ernesto Ventós. que ha fet de la se ua col·lecció un seguiment d'acord amb la seua vivència personal al voltant del món de les essències. La segona Si bé hi ha coHeccions generals, on tot té cabuda només pel fet de ser un "objecte" artístic, n'hi ha d'específiques, tant d'una època concreta com d'un t e rritori específic. o e n molts casos d'una tècnica determinada... Però n'hi ha. i aquest és el cas de la seua. on el llaç que uneix totes les obres té a veure amb l'especificitat del tema i el desenvolupament d'una anàlisi: la de com els artistes poden representar una matèria tan etèria com ara l'olor. Això fa d'ella, al marge dels suports. una col·lecció interessantíssima i terriblement coherent La proposta que avui se'ls presenta ha estat triada. per espai, només d'entre les obres de fotografia de la seua coHecció. Vostès valoraran. però creiem que parlen per elles mateixes i sense cap dubte de com cal ent endre i confeccionar una exquisida i meravellosa col·lecció d'art.

En nuestra trabaJO hab1tual cómo profes1onales de la gestJón 1ntegral de colecctones de ar-te. nos toca tratar a d1ano con los coleCC10n1stas y sus colecc1ones. Uno podria pensar que estos forman un cuerpo umtano. que estan todos 1rremed!ablemente cortados por aquella que llamamos "un mtsmo patrón". Pera nada mas leJOS de la realidad. No nos atreven'amos a decw que cada uno es un mundo porque aparte del tóp1co, ev•dentemente es c•erto, pera tamb•én es Cterto que podrian "catalogarse" en vana s t1pologías. Y s1n an1mo de et1quetar a nad1e habría que decir que una de estas tlpologías la lideraria 1ndudablemente Emesto Ventós y su colewón sobre el mundo de los olores. S1 b1en se podn'an argumentar un siní1n de razones para JUstificar esta afirmac1ón. nos contentaremos con poder daries dos: La pnmera. Creemos firmemente que hacer una buena colecoón de arte no es sólo una recopilaoón de obras que uno va adq01nendo con et dcvenw de los días. n¡ tampoco una apuesta económco-especulativa a ver qu1en ac1erta los valores mas alcístas, s1no que m;ís b1en tJene que ver con una aa1tud v•tal hacia el hecho creauvo, una actttud aCtiva que se tmphca en su concepción artísttca desde la raíz y que evoluciona conforme evoluciona la v1da misma y la personal en part¡cular Lo de la poseSJón pasa a ser algo con una notd de anecdótJco, entendténdose como algo necesano e tnevrtable, que t1ene mas que ver con el verba devorar, en un senttdo esptntual del télm1no, que con el verba acaparar. Y este sen'a el caso de Ernesto Ventós. que ha hecho de su colewón un segUimtento acorde con su v1venoa personal alrededor del mundo de las esenaas. La segunda Si b1en hay colewones generales. donde todo t•ene cabida por el mero hecho de ser un "obJeto" artist1co. las hay espectficas. ya sea de una época concret<! o de un terntono específica, o en muchos casos de una técn1ca determ1nada ... Pero las hay. y este es el caso de la suya en que el lazo que une todas las obras tJene que ver con la especdic1dad del tema y el desarrollo de un anahsts: el de cómo los artJstas pueden representar alga tan etéreo como el o lor: Esto la hace. al margen de los soportes, una colecc,ón ·nteresantís•ma y terriblemente coherente. La propuesta que hoy se les presenta ha stdo escog1da, por espacto. sólo de entre las obras de fotografia de su colecc•ón. Ustedes valoraran, pero creemos que hablan por sí solas y s1n de¡ar Jugar a dudas de cómo hay que entender y confewonar una exqutstta y maravtllosa colección de arte.

Alida Ventura

Altc1a Ventura

D1ns de les nostres tasques com profesionals de la gestió integral de col-leccions d'art ens toca tractar diànament amb els col·leccionistes i les seues col-leccions. Un podria pensar que aquests formen un cos unitari, que irremediablement tots, com se sol dir: es poden donar la mà. Però res més lluny de la realitat. No ens atreviríem a dir que cada un és un món perquè. deixant de banda el tòpic, evidentment és cert però també és cert que podrien "catalogar-se" en diverses tipologies. I sense ànim d'etiquetar ningú caldria dir que una d'aque stes tipologies la lideraria indubtablement Ernesto Ventós i la seua col·lecció sobre el

OLOR V ISUAL

OLOR VI SUAL

Ernesro Ventós

Ernesto Ventós

Fidel a la tradició familiar que ha unit la meua familia durant generacions amb el món de les fragàncies, vaig nàixer en un barrí senzill, envoltat de bidons desordenats d'essències que carregaven l'ambient d'espígol, ruda, menta i taronja. Els estius al camp. a casa de la meua àvia materna. omplin gran part de les meues primeres experiències olfactives com l'olor de terra humida barrejada amb l'olor dels eucaliptus després de la pluja, l'aroma de les infusions, la forta olor de naftalina que només apareixia uns pocs dies a l'any coincidint amb el canvi d'estació, el perfum de mel que desprenia el tabac fumat en pipa. i fins i tot l'olor desagradable del soterrani on es mesclaven les olors del paper humitejat amb la fusta i la roba vella, sense oblidar l'olor de fems amb la seua capacitat especial per potenciar qualsevol altra olor: Aquestes són, sens dubte, les meues primeres experiències olfactives, encara que el meu aprenentatge pròpiament dit comença treballant al costat de mon pare i sobretot sent ajudant del mestre Arturo jordi durant tres anys a Suïssa i França.

F1el a la trad1ción fami11ar que ha un1do a m1 fam1lia durante gener·actones con el mundo de las fraganc1as nací en un barrio sencillo, rodeado de bidones desordenades de esencias que cargaban el amb1ente de esplíego, ruda, menta y naranja Los veranos en el campo, en casa de m1 abuela matema, llenan gran parte de m1s pnmeras experienc1as olfativas como el olor a tterra humeda mezclada con el olor de los eucaliptos después de la lluvta. el aroma de las 1nfus1ones. e fuerte olor a naftal1na que sólo apareda unos pocos días al año comc1d1endo con el camb1o de estactón, el perfume a rn1el que desprendía el tabaco fumada en p1pa, e Inclusa el olor desagradable del sótano donde se mezclaban los olores del pape! humedecido con la made1·a y la ropa vleJa. stn olv1da1- el olor a estiércol con su especial capac1dad para potenciar cualquier otro olot: Estas son s1n duda mis pnmeras experienctas olfativas. aunque m1 aprendiZaJe proptamente d1cho emp1eza trabaJando al lado de mt padre y sobre toda stendo ayudante del maestro Arturo jord1 durante tres años en Suiza y Francia.

Em vaig familiaritzar amb les d1ferents essènoes 1les seues caracterist1ques 1 va1g exercrtar la memòria del meu nas. L:estud1 dels nombrosos components va ser necessan per saber crear fórmules 1 aplicar-les als distints productes. Va ser un aprenentatge (una iniciació) intens que ha anat modelant-se i perfeccionant-se amb l'experiència diària del procés lent i renexiu indispensable en la concepció de novetats, sempre conscient que quan t inc una idea nova l'elaboració de la seua fórmula em costarà molts mesos de treball fins que estiga perfectament confeccionada i, això no obstant, la seua vida serà relativament curta. Al llarg d'un any. per exemple. puc fer unes deu o vint fórmules de les quals és molt possible que només una o dues resulten interessants. mentre que les altres, si no es venen, a molt curt term1n1 perden el valor: Crear un perfum demana temps i 1nvest1gac1ó. com també en demana la realització d'una obra plàstica encara que. a diferència d'aquesta. en la majona dels casos el creador treballa oferint els seus serve1s a un client que determ1na les caracteristiques essencials de l'aroma: el mercat. el públic que el consumeix, els seus gustos. la seua procedència social. el seu nivell cultural, les modes 1el clima són factors que cal tenir molt en compte en cada procés de creac1ó.

Me fam1hancé con las dlferentes esenoas y sus caracteristlcas y e¡emté la memona de m1 nanz. El estud1o de los numerosos componentes fue necesario para saber crear fórmula s y aplicarlas a los distintos productos. Fue un aprendlzaje (una 1n1ciaoón) intenso que se ha ido moldeando y perfece~onando con la experiencia d1ana del proceso lenlo y reOexivo Indispensable en la concepción de novedades. siendo s1empre consciente de que cuando Lengo una 1dea nueva la elaboraoón de su fórmula me va a costar muchos meses de Lrabajo hasta que esté perfectamente confeccionada y. sin embargo, la vida de la misma va a se1· relativamcnlc cod a. A lo largo de un año, por ejemplo. puedo ht~ce1 unas diez o veinte fórmulas de las cuales es muy pos1 ble que solamente una o dos resulten 1nteresantes, m1cntras que las restantes. s1 no se venden. a muy corto plazo plerden su valo1: Crear un perfume requiere liempo e tnvestlgación, como tamb1én lo requiere la realización de una obra plast1c<~ aunque, a diferencia de ésta. en la mayoria de los casos el creador traba¡a ofreciendo sus servicios a un chente que determina las caracterist1cas esenoales del aroma: el mcrcado. el púbhco que lo consume. sus gustos. su procedenoa soc1al. su n1vel cultural. las modas y el clima son factores a tener muy en cuenta en cada proceso de creac1ón.

El perfum s'adapta a les caracten'stiques del consumidor dc manera que el perfum triat per la gent sol reOectir-ne el caràcter. l'estil de vida, les preferències i la personalitat, i revela així molta informació sobre nosaltres mateixos. Hi ha perfums seriosos. clàssics, moderns, liberals, extravagants. Per exemple, són olors molt determinades i recognoscibles les d'aquelles persones que treballen utilitzant (realitzant) esforç físic i el seu perfum es barreja amb el de la seua pell: les essències afustades amb cedre i flor blanca. trpiques de les colònies masculines, són utilitzades últ1mament per dones.

El pedume se adapta a las características del consumidor de maner·a que el perfume escog1do por la gente suele rencJar su caractet~ su estilo de vida. sus preferenclas y su personalrdad. r·evelando así mucha 1nfo rmación sobre nos olros rr11smos. Existen pe1f umes series. d:ísicos, modernes. liberales, extravagantes. Por ejemplo, son olores muy dclcrmln<ldos y reconocibles los de aquellas pcrsonas que LI dbajt111 empleando (realizando) esfuer:zo física y su perfume se mczcla con el de su propia piel: las esenc1as amaderadils con cedro y no,-blanca. típ1cas en las colonias masculina s, son utdizadas últimamente por muJeres.

L'any 1978. la Fundació joan Miró va celebrar l'exposició "Suggestions olfactives", en la qual van participar diversos perfumistas. El tema era molt variat

En 1978 I.¡ Fundacrón joan M1ró celebró la expos1ción "Suggestions olfact1ves" en la que partic1paron vanos perfumiSltiS. El tema era muy vanado:

Les olors del cos Les olors dels colors Les olors dels an1mals Elements de l'olor (les plantes) F1siologia de l'olfacciÓ O lor i cultura popular La moda de les olors La literatura de les olors

Los olores del cuerpo Los olores de los colores Los olores de los an1males Elementos del olor (las plantas) F1srología de la olfacción Olor y cultura popular La moda de los olores La literatura de los olores

En aquesta exposició vaig observar que hi havia una sala buida (un museu) i se'm va acudir que una idea interessant i nova seria utilitzar-la per exposar-hi quadres sobre olors.

En esta exposioón observé que había una sala vacía (un museo) y se me ocumó que una 1dea 1nteresante y nevedosa seiÍa utrhzarla pa1·a exponer cuadros sobre olores.

Vaig escriure diverses cartes a pintors i escultors per proposar-los la idea però, atesa la pobra resposta, vaig desistir.

Escnbi vanas cartas a p1ntores y escultores para proponerles la ide;:~ pera. debtdo a la pobre respuesta, desistí.

Posteriorment ho vaig intentar de nou parlant amb algunes galeries, però el resultat va ser el mateix. N o va ser fins que vaig contactar i vaig establir amistat amb els mateixos artistes que compartiren i acceptaren el meu projecte i van començar així a pintar i esculpir obres sobre l'olor:

Postenormente lo inlenté de nuevo hablando con algunas galerlas. pera el resuiLado fue el mismo. N o fue hasta que contacté y esLablec1amtslad con los m1smos art istas que com par llcron y aceptaron m1 pmyecto y empezaron as1 a prntdr y esculp11 obras sobre el olo1~

APRENDRE A OLORAR PER A COMPRENDRE COMPRENDRE PER A OLORAR MILLOR

APRENDER A OLER PARA COMPRENDER COMPRENDER PARA OLER MEJOR

Ver y comprender lo pintura és el títol de l'última obra de Bernard Rancillac en la qual, des de la seua experiència com a pintor. facilita les claus per a obrir les portes del domini pictòric analitzant els diferents nivells de mirades que relacionen l'espectador amb el llenguatge codificat de l'art.

Ver y comprender lo prnturo es el titulo de la últ1ma obra de Bcrnard Rancillac en la cual, desde su expenenoa como pmto1~ faohta las llaves para abnr las puertas del dom1n10 p1Ctónco. anahzando los d1ferentes nJVeles de mu-adas que 1elacionan al espectador con el lenguaJe codificada del arte.

Olorar i comprendre la pintura és l'adaptació personal que faig sobre el títol i alguns passatges del contingut de la seua obra, basant-me en la meua pròpia experiència per demostrar que un altre sentit. com l'olfacte, pot també facilitar la comprensió del llenguatge artístic.

Oler y comprcndcr la p1ntura es la adaptaoón personal que hago sobre el titulo y algunos pasa¡es del conten1do de su obra, baséÍndome en mi propia experiencia para demosl1ar que otro sent1do, como el ol fato. puede también facilit,H ld comprens1ón del lenguaJe artística.

L'art és un llenguatge en codi. i per això és indispensable adquirir una visió especialitzada sobre ell per conèixer-lo, de la mateixa manera que no n'hi ha prou amb aspirar pel nas. olorar. per desvetllar els codis propis de la fragància. La mirada dirigida al món exterior no és igual que la mirada dirigida a una obra d'art Aquest mecanisme de percepció. igual que l'olfacte, s'adapta a la naturalesa dels objectes percebuts.

El ar te es un lengu,1JC en código, po1· lo que es indtspensable adqu w~r una vis1ón espec1ahzada sobre él par·a conocerlo, como no sólo es suftc1ente aspirar por la nanz. aler~ para desvelar los cód1gos propios de la fragancia. La mil-ada drrigida al mundo exterio1· no es 1gual que la mu-ada d111grda a una ob,·a de artc. Este mecantsmo de percepción, al 1gual que el olfato, se adapta a la naturaleza de los objetos percrb1dos.

En nàixer. tots els sentits físics comencen a actuar. feixugament al principi a causa del desconeixement dels estímuls que els inciten a activar-se, però així i tot. és molt probable que la primera cosa que s'aprèn a distingir en la vida és l'olor de la mare, del menjar. de la casa i. encara que no siga molt apreciable, és quasi segur que ens guiem pel sentit de l'olfacte per anar descobrint el món que ens envolta. La percepció olfactiva és una de les bases més importants per al nostre desenvolupament.

Al nace1· todos los sent1dos fís1cos com1enzan a actuar. torpemente al pnnop1o dcb1do al desconoc1m1ento de los estímulos que los 1nc1tan ;¡ act1varse. pera aún siendo así. es muy probable que lo p11mero que se aprende a diSllngUir en lt~ v1da es el olor de la madre. de la com1da. de la casa. y aunque no sea muy apreciable es cas1 segura que nos gUiamos po1· el sentida del olfato par-a 1r descubnendo el mundo que nos rodea. La percepc1ón olfativa es una de las bazas m,is import11ntes para nuestro desarrollo.

Todo huele, y así como podemos neutralizar la awón de respuesta de cualqUiera de los otros sentides. por e¡emplo cerrando los o¡os. o cemndo la boca, o pon1éndonos tapones en los oídos o. s1mplemente, metJendo las manos en los bolSIIIos. es absolutamente 1mposible cerramos al olor ya que nos ahogariamos. Por eso. cuando somos n1ños. nos es mas faol

Tot fa o lor; i de la mateixa manera que podem neutralrtzar l'acc1ó de resposta de qualsevol dels altres sentits, com ara tancant els ulls. o tancant la boca, o posant-nos taps a les orelles o. simplement ficant les mans a la butxaca, és absolutament 1mpossible tancar-nos a l'o lor; ja que ens ofegariem. Per això. quan som menuts ens és més fàcil descriure allò que s'ha percebut per qualsevol altre sentit -precisam ent perquè podem exercir el nostre control sobre ell que el que ens arriba a través de l'olfacte, que és inevitable.

describ~r lo perc1bido por cualquier otro sent1do. preCisamente porque podemos e¡ercer nuestro control sobre el m1smo. que lo que nos llega a través del olfato, que es 1nev1table.

Todos los humanes. desde que nacemos. nos cargamos de expenenc1as v1v1das. de memona, de saber y a med1da que nos formamos en soc1edad nos vamos aromat1zando de connotaoones relig1osas. técmcas. políticas, hteranas. Perc1b1mos el mundo fís1co casí s1n esfuerzo. y es para

Tots els humans. des que na1xem. ens carreguem d'experiències viscudes. de memòna. de saber; 1 a mesura que ens formem en soc,etat anem aromatitzant-nos amb connotacions rehg1oses. t ècn1ques. polít1ques, literànes. Percebem e1 món físic pràcticament sense esforç. i és quan es vo adq111nr una VISIÓ espeoahtzada que es fa

adqu1nr una VISIÓn espccializada cuando se hace Indispensable un c1erto aprend1za¡e.

1nd1spensable un cert aprenentatge.

Como expone Ranclilac. "...nadie se ha convertida en p1ntor por el mero hecho de contemplar la naturaleza. un hermoso a1i:>ol, una bella mujes..."; parafelamente, nadie se ha convertida en perfum1sta (creador de perfumes) por el mero hecho de oler una magnífica fraganòa Se ha escnto y contlnúa pubhcandose mucho sobre perfumem. los aromas y los

Com exposa R.ancdlac. ·_oad~e se ha convertida en pintor por el mero necno ce contemplar la naturaleza. un hermoso <irbot una bella mu¡ec• paraHe!ament n1ngú s'ha convertit en oeri'urnJS"..a (creaoor ae perfums) només pel fet d'o lorar una magn"5c.a fragànca s·~ escm continua publicant-se mol~ sobre perfu-nena. les aromes 1 les olors però. desgrac.acJamenl sem ore de manera anodma i mcompleta Encara no s'ha escnt el llsbre que anal1tze el

olores pero. desgraciadamente. siempre de manera anod1na e incompleta. Aún esta por escribirse el hbro que anahce el mundo del perfume a todos los níveles y de principio a ftn.

m ón del perfum a tots els nive ls de pnnap' a fi. !.:aprenentat ge de l'olor és bàsica per aconseguir les claus del codi perfumístJc, però és la condensació d'una experiència de més de quaranta anys la que m'assegura que no sols és necessan l'estudi de la mecànica i la tècn1ca. sinó q ue aquestes han d'anar acompanyades d'un gran cabal d'amor a l'ofici. Pare esment en a1xò de l'amor a l'ofici perquè és allò que ens permetrà dotar d'ànima les nostres creacions. Un perfum o una aroma sense ànima no serà mai una obra totalment reeixida.

El aprendizaje del o lor es bas1co para logra1· las claves del cód1go pesiumístlco, pero es la condensaoón de una experienCia de mas de cuarenta años la que me asegura que no sólo es necesano el estud1o de la mecan1ca y la técn1ca s1no que éstas deben 1r acompañadas de un gran caudal de amor al ofic10. Hago hincap1é en lo del amor al oficio porque es lo que nos perm1tn<Í dotar de i!lma a

De la mateixa manera que l'artista, el perfumista també té un ampli ventall d'elements que conjuminar per a les seues creacions. El p1ntor; per exemple, sap que els llenguatges pictòrics es desenvolupen partint de l'experimentació científica i artística de les qualitats visuals pròpies del color. El color és un element d'expressió 1mportant 1 el seu poder i simbologia és ben conegut entre els professionals.

Del mismo modo que el artista. el pe1iumista también t1enc un amplio aban1co de elementos a conjugar para sus creaciones. El pinto1: po1· e¡ernplo. sabe que los lengua¡es pldólicos se desarrollan part1endo de la expenmentaoón científica y artíst1ca de las cuahdades VJsuales prop1as del color. 8 color es un elemento de expreSIÓn 1mportante y su poder y Simbologia es b1en sabido entre los profes1onales.

nuestras creac1ones. Un perfume o un aroma sin alma nunca sera una obra totalmente lograda.

El color ro¡o, por e¡emplo, en segu1da sugiere pas1ón. amor; od1o. por lo que es ut1lizado en perfumeria pas-a caractenzar colomas senas y perfumes sofist1cados. El azul, ciertamente. es rela¡ante, denota dulzura. frescor. alegria, nobleza, y es el color· típ1co de las fraganCJas mari-

El color roig, per exemple, de seguida suggereix passió, amor; odi, i per això s'utilitza en perfumeria per caracteritzar colònies serioses i perfums sofisticats. El blau, certament. és relaxant. denota dolçor; frescor; alegria, noblesa, i és el color típic de les fragàncies marines. El verd. associat a la brotada vegetal, és un color comú entre els xampús i productes de neteja; com que simbolitza natura, vida i creixement s'uneix a les colònies juvenils de components naturals. Romanticisme, saviesa. puresa, neteja acompanyen sempre el blanc, un color normalment utilitzat en els productes de bellesa i higiene. El negre, carregat de simbolisme, es relaciona amb la perfumeria alcohòlica, i el groc, com a darrer exemple, és el sol, la llum, la joventut. Les colònies familiars solen ser d'aquest to, i la seua variant. el daurat. simbolitza poder i luxe. El concepte del color ve a la ment sense limitació, però la seua utilització hi atribueix forçosament uns

nas. El verde. asociado el brote vegetal, es un color comun entre los champús y productes de limp1eza: al s1mbolizar naturaleza, v1da y crec1m1enlo se une a las nat urales. componentes de colonms juveniles Romant1osmo, sab1duna, pureza. hmpieza. acompañan s1empre al blanca, color norrnalmente utilizado en los productes de belleza e h1g1ene. El negra. cargado de ssmbohsmo, se relaciona a la perfumelia alcohólica. y el ama-

límits, una forma, per molt gran o petita que siga. La conjunció de les formes i els colors, amb les seues dinàmiques respectives, compon una reserva il·limitada de combinacions plàstiques.

nllo. como últtmo e¡emplo, es el sol, la luz.la ¡uventud. Las colon1as famihares suelen ser de este tono. y su vanante, el dorado. s1mboliza poder y lujo. El concepte del color viene a la mente sin limitaoón, pero su utilizac1ó n le atn buye fo rzosamente unos lím1tes. una forma, por muy grande o pequeña que sea. La con¡unción de las forrnas y los colores, con sus d1niimicas respect1vas, compone una reserva 11ím1tada de combinac1ones plast1cas.

De totes maneres, la finalitat de l'art pictòric no és agradar sinó commoure, encara que, com suggereix Rancillac, si s'hi vol aprofundir l'aprenentatge dels criteris d'apreciació de l'art pictòric és bàsic.

De todos m o do s. el arte p1ctónco en su final1dad no pretende agradar sino conmove1: aunque como sug1ere Rancillac, Sl se quiere profundizar en él el aprendiza¡e de los criterios de apreoación del m1smo es basico.

Un component important en moltes obres pictòriques és el dibuix que, mitj ançant la línia, denota el caràcter de l'artista. com també la barreja d'essències i la seua proporció doten cada fragància amb un caràcter singular.

Un componente 1mpo rtan l e en m uch as obras pict ó r icas es e l dibujo que m ediant e la línea deno t a e l caracter del artista, com o la m e:zcla de esencias y su proporción dotan de caracter singular a cada

Els traços de l'artista tenen un gran valor expressiu, són una entitat viva, amb la seua plenitud i la seua soltesa, la seua concentració o dilució expressen al mateix temps forma i color; el volum i el moviment. i poden jutjar-se per les seues qualitats intrínseques l'elegància d'una línia, la seua sensibilitat, el seu caràcter agressiu, sensible, sec, tímid, sensual, etc., qualitats curiosament també aprecia-

Los trazos del art1sta t1enen un gran valor expresivo, son una entidad viva. con su plemtud y su sottura. su concentrada o d 1IU1do expresan a la vez forma y color. el volumen y el mov1miento. pud1éndose juzgar por sus cuahdades mtrinsecas la elegane~a de una línea. su sensibihdad, su carcícter agresivo, sensible. scco. tím1do, sensual, etc., cuali dades cuno samente tamb1én apreciables en las fraganc1as.

fragancia.

bles en les fragàncies. Es esta interrelao ón entre el mundo del arte y la pe1iumería lo que me aventw-a en muchas ocas1ones a interpretar una obra de arte según los cnterios de aprecíac1ón de la fragancia.

Aquesta interrelació entre el món de l'art i la perfumeria m 'aventura moltes vegades a interpretar una obra d'art segons els criteris d'apreciació de la fragància.

ARTISTA

CARÀCTER

OLORAR, MIRAR I ALTRES COSES

OLER, MIRAR Y OTRAS COSAS

Del llibre Sobre pintura, d'Albert Ràfols Casamada (Publicaciones La lsla de los Ratones, Santander. 1985).

Del libro Sobre pmwra de Albert Ràfols Casamada (Pubhcaoones La lsla de los Ratones. Santander. 1985).

La primera condició per a olorar és saber mirar.

la pnmera condición para olet· es saber mirar.

O lorar i mirar volen dir observar. Observar significa penetrar i deixar-se penetrar per les coses.

O ler y mtrar qUJercn decir observar. Observar significa penetrar y dejarsc penetrar por las cosas.

Excitar la capacitat de sorpresa. Olorar-ho tot com si fóra la primera vegada.

Excitat· la capacidad de sorpresa. Olerlo todo como si fuese la primera vez.

La nostra mirada pot fer tornar nou tot el que mirem, fins i tot allò que hem olorat (vist) moltes vegades.

Nuestra mirada puede transformar en algo nuevo todo lo que mu-amos. ind uso aquello que hemos olido (vtsto) muchas veces.

PERFUMISTA

Quan olorem amb profunditat les coses, les personalitzem. El dibuix és l'expressió d'aquesta personalització.

Al oler en profundtdad las cosas las personalizamos. El dibujo es la exprestón de esta personalización.

vaolante tímido

1% lavanda

Pintar és saber expressar el nostre sentiment de les coses (olfactives).

Ptntar es saber expresar nuestro sent•m•ento de las cosas (olfativas). Para expresar· este senltmiento no hace falta que las cosas estén presentes. basta que el sentlmtento esté presente en nosotros.

¿Cómo se aprecta un dibUJO? Y a la vez, ¿cómo se aprecta un olor7. ¿qué deCir de una línea o de un punto?, y ¿qué decw de un mattz o de un acorde? A continuación presentamos un esquema del caracter que denotan algunos trazos y de las sustancias aromaticas que sugtere cada uno de ellos. Basandome en los criterios de apreciación mencionades anteriormente y acttvando ademas de la mirada mt sentido del olfato, descubro en algunas pinturas la capacidad de sugenrme su propto olor; su propta fragancia y/o amma.

Com s'aprecia un dibuix? I al mateix temps, com s'aprecia una olor?, què es pot dir d'una línia o d'un punt?, i què es pot dtr d'un matís o d'un acord? A continuació presentem un esquema del caràcter que denoten alguns traços i de les substànctes aromàtiques que suggereix cadascun d'ells. Basant-me en els crrteris d'apreciació esmentats anteriorment i activant a més de la mirada el meu sentit de l'olfacte, descobresc en algunes pintures la capacitat de suggerirme la seua pròpia olor: la seua pròpia fragància i/o aroma.

PERFUMISTA

ARTISTA

CARÀCTER

vactHant tímtd

1% lavanda

/"" ...........

volenterós segur

80% lavanda

,--.......

voluntariosa seguro

80% lavanda

Per expressar aquest sentiment no cal que les coses estiguen presents, n'hi ha prou amb la presència del sentiment en nosaltres.

sec rigid

cedre lavanda amb sec (afustat)

seco rígida

cedro lavanda con seco (amaderado)

Les obres entren per l'olfacte, però els colors que posem en una pintura han d'eixir de dins.

Las obras entran por el olfato, pero los colores que ponemos en una pinLura han de salrr de dentro.

sensible sensual

lavanda floral (flor blanca)

sensible sensual

lavanda flora l (flat· blanca)

La nostra visió interior necessita materialitzar-se en colors, en contrastos, perquè puga ser vista i olorada

Nuestra visión tnlerior necesita matel"ialrzarse en colores. en contrastes, pa1a que pueda ser vista y olida.

nerviós precipitat

lavanda (inacabat)

nerviosa apresurado

lavanda (inacabado)

L'espai transformat en color. l'espai habitat per l'olor (la visió).

El espacio transformada en el olor (la vtsión).

elegant distingit

lavanda (preferida)

/\..IV'"'-

elegante dtstmgUJdo

lavanda (prefenda)

En el caos pot haver-hi ordre en potència. El caos aparent regit per un ordre profund.

En el caos puede haber orden en potenoa. El caos aparente regido por un orden profundo.

acolorit

lavanda (vital)

......-

colo reado

lavanda (vrta )

No saber on olorarem, arribar. però conèixer bé les coordenades entre les quals olorarem.

No saber donde oleremos. llegar~ pero conocer bten las coordenadas entre las que oleremos.

colo1~

el espac1o habitada pot

EL PIANO DEL PERFUMI STA

EL PIANO DEL PERFUMISTA

"ESSÈNCJES"A LES FRONTERES DE LA FOTOGRAFIA

"ESENCIAS " EN LAS FRONTERA$ DE LA FOTOGRAFÍA

Vicenç Altoió

"Vull fer d'una fotografia del cel amb núvols un perfum" -això em va dir; com si fer fos fabular, l'artista fotògrafa Hannah Collins, quan li vaig proposar de publicar dins la revista Cave Canís una imatge de les seves en un tiratge de cinc-centes còpies originals. "Fantàstic!" -vaig prosseguir amb meravella. "Conec un quimic especialitzat en la creació de perfums que, alhora, és col·leccionista d'un esplèndid mostrari de pint ura amb el motiu de les essències, això és, que ell llegeix la pintura no pas amb la vista sinó a través de l'olfacte. "Vull conèixer-lo" -va exclamar encuriosida. "Abans. però, hauràs de saber" - vaig demanar-li- "el color que vols que tingui el líquid i les olors que ha de fer". Sense vacil·lar, em respongué tot seguit: "El color del cel, blau de crepuscle, sense vermell. entrada la nit. com t inta xinesa blava aiguada, t ranslúcida". I encara afegí un inventari de somni: "Essències de LOVE, LUXURY, LON EUNESS, LEGEND" (AMOR, LUXÚRIA. SOLEDAT, LLEGEN DA).

"Quiero hacer de una fotografia del cielo con nubes un perfume" -esto me dijo, como si hacer fuese fabular, la artista fotógrafa Hannah Colli ns, cuando le propuse publicar en la revista Cave Cams una imagen de las suyas en una tirada de qumientas copias originales. "iFantêistico!" proseguí con maravilla. "Conozco un químico especializado en la creación de perfumes que. a su vez. es coleccionista de un espléndido muestrario de pintura con el motivo de las esencias, esto es, que Iee la pintura no por la vista sino a través del olfato. "Quiero conocerle" -exclamó con cunos1dad. "Pero antes debercís saber" - le pedí - "el color que quieres que tenga el liquido y los olores que debe desprender'. Sin dudar, me respondió enseguida: "El color del cielo. azul de crepusculo. sin rojo, entrada la noche, con tinta china azul, aguada, translúcida". Y todavía añad1ó un Inventario de sueño: "Esencias de LOVE. LUXURY, LONELINESS, LEGEND" (AMOR, LUJURIA, SOLEDAD, LEYENDA).

Aquesta va ser la fórmula que Hannah Collins va donar al perfumista per tal de desmater ialitzar una fotografia, la mateixa fórmula que havia inclòs al catàleg editat per MATI'S Gallery. el 1988, i que li reportaria un gran reconeixement internacional dins l'emergència de la fotogr afia constr uïda en el panorama artístic de la postmodernitat: fotografies en blanc i negre, i en gran format, de sorrals plens de runa; grans taules a la penombra, entre l'insomni dels llençols i unes nor s escampades que mai no moriran; o interior s buits, creats amb caixes de cartró i plàstics, on jeien els dor ments; o un gran espai cobert de matalassos al damunt dels quals una noia coberta amb els cabells damunt la cara toca un violí; una bateria de plats ballant damunt dels pals; en fi, una fotografia que penetrava una ànima capaç, entre el buit d'un món exter ior esbor rat i un int erior líric capaç.

Esta fue la fórmula que Hannah Collins dio al perfumista para desmaterializar una fotografia, la m1sma fórmula que había incluido en el catalogo editado por MATI'S Gallery, en 1988. y que le reportaría un gran reconocimiento internacional en la emergencia de la fotografia constru1da en el panorama artístico de la postmodernidad: fotografías en blanco y negro, y en gran formato, de arenales llenos de r uina; grandes mesas en la penumbra. entre el ensueño de las sabanas y unas nores esparcidas que nunca morir.:ín; o 1nteriores vacíos, creados con cajas de cartones y plasticos. donde yacían los durmientes: o un gran espacio cubierto de colchones encima de los cuales una chica cubierta con el pelo encima de la cara toca un violín; una batería de platos bailando sobre palos; en fin, una fotografia que penetraba un alma capaz entre el vacío de un mundo exterior borrado y un interior lírico capaz.

"Vull substituir les fotografies de Rwanda per l'olor de te" - això em demanà poc temps més tard Alfredo Jaar, en l'ocasió de presentar tot el conjunt de treballs sobre el projecte Rwanda. "Ho tenim fàcil" -vaig confirmar-li. "Conec un químic especialitzat en la creació de perfums que, alhor a, és col·leccionista d'un esplèndid mostrari de pint ura amb el mot iu de les essències, això és, que ell llegeix la pint ura no pas amb la vista sinó a través de l'olfact e. Haur ies de dir-me, però, el perquè".Tot seguit. em donà una resposta esglaiadora: "Quan esclatà el genocidi de Rwanda vaig anar a fotografiar el que passava. La comunitat internacional, indiferent. no va ser capaç d'actuar: No en sabem, de llegir les imatges, hem de tornar a aprendre a llegir les imatges. Per això, no les ensenyo."

"Quiero substituir las fotografías de Rwanda por el olor de té" -esto me pidió poco t iempo mas tarde Alfredo Jaar, cuando presentó el conjunto de piezas sobre el proyecto Rwanda. "Lo tenemos facil" - le confirmé. "Conozco un quimico especializado en la creación de perfumes que, a su vez. es coleccionista de un espléndido muestrario de pintura con el motivo de las esencias. esto es, que Iee la pintura no por la vista sino a través del olfato. Pero deberías decirme el porqué". A lo que me dio enseguida una respuesta aterradora: "Cuando estalló el genocidio de Rwanda fui a fotografiar lo que ocunía. La comunidad internacional, ind1ferente. no fue capaz de actuar. No sabemos leer las imagenes. debemos volve1· a aprender a leer las imagenes. Por eso, no las enseño".

Vaig traslladar a Ernest Ventós, el perfumista i col·leccionista, la proposta de jaar; un artista reconegut pels seus treballs sobre la xenofòbia, l'explotació laboral, la marginació social i la violència. Volia crear un espai de Meditació, on al costat d'un text augment at que acabava dient "AUNQUE SEA SOLAMENTE POR LA ALEGRÍA DE Ml TRISTEZA. QUERRÍA QUE NO HUBIERA MAS MUERTE EN ESTA TIERRA", a banda i banda, en els dos patis de llum. hi havia d'haver olor de t e i, a l'altre, olor de cafè. El perfumista Ventós em va assenyalar el problema que el perfum es vaporitza molt ràpidament, i, pit jor; que l'olor de te i de cafè no existeix, que si fossin reals i literals el te i el cafè pudirien com a fu lles humides i seques!

Trasladé a Emesto Ventós, el perfumista y colecoon1sta. la propuesta de jaar, un artista reconocido por sus instalaciones con fotografías sobre la xenofobia, la explotación laboral. la marginación social y la violencia. Quería crear un espacio de Meditación, donde al lado de un texto aumentado que acababa diciendo "AUNQUE SEA SOLAMENTE POR LA ALEGRÍA DE Ml TRISTEZA. QUERRÍA QUE N O HUBIERA MAS MUERTE EN ESTA T IERRA", a un lado y a otro, en los dos patlos de luz, tenía que haber olor de té y en el otro. olor de café. El perfumista Ventós me señaló el problema de que el perfume se vaporiza muy r.:ípido, que se mezcla y. peor; que el olor de té y de café no existe. que s1 fueran reales y hterales el té y el café harían mal olor, olor de nores húmedas y secas.

Aquesta era la fórmula amb què jaar ens interpel·lava: ¿Po den ser visibles les imatges del real? Al seu treball d'investigació crítica sobre esdeveniments polítics i socials no-centrals se li ha de sumar una investigació artística plena, màgica, emotiva. jaar posa en dubte el poder de les imatges per la descontextualització que sofreixen en els mitjans de comunicació. En efecte. a Real Pictures tancà les fotografi es revelades dins un arxiu damunt del qual descrivia amb text la imatge. Amb el conjunt de capses. una damunt de l'altra, com si fossin totxanes. construí uns monuments funeraris minimalistes. És una de les obres més Impressionants i punyents de la nostra època i de la història de l'art. L'olor de la mort, en la seva investigació, havia penetrat pels porus de la màquina de retrat ar:

Esta era la fórmula con la que jaar nos mterpelaba: ¿Pueden ser v1sibles las imagenes de lo real? A su trabajo de invest1gación critica sobre eventos polít1cos y sociales no-centraJes hay que sumar una 1nvest1gación artística plena, magica, emOtiVa. jaar pone en duda el poder de las 1magenes por la descontextualización que sufren en los medios de comumcaCJón. En efecto. en Real Píctures encierra las fotografías reveladas en un arch1vo encima del cual describía con texto la imagen. Con el conjunto de ca¡as. una encima de la otra. como si fueran ladrillos. construyó unos monumentos funerarios minimalistas. Es una de las obras mas impreslonantes y punzantes de nuestra época y de la h1stona del arte. El olor de los muertos. en su invest1gac1ón. le había penetrado por los poros de la

Tenia pendent. en aquells dies, de cloure una conversa interrompuda amb el Rafael Santes Torroella al voltant del sexe i els àngels Dalí, Lorca i Foix Mentre l'esperava, prenent el vermut sota un raig de sol, d'esquenes al mar; rellegia, com sempre fa1g a Cadaqués, escrits de DaH. Tenia entre mans un número de la revista Minotaure. del 33, on Dalí havia publicat l'article "De la beauté terrifrant et comestible, de l'architecture modem «Style»", acompanyat d'una sèrie de macrofotografies de Man Ray qualificades d'escultures involuntàries. De cop sobtat. quan tractava d'esbrinar el sentit de l'automatisme morfològic amb símptomes evidents d'estereotípia vaig ser interromput per Ferran Adrià d'El Bulli. Com si fos un catedràtic m'assaltà: "Tots vosaltres no feu més que llegir i llegir. Un cop a l'any visiteu l'oculista, us reviseu la vista i us gradueu les ulleres. Molt bé, però no en conec cap dels intel·lectuals que us feu mirar el gust i l'olfacte. Coneixeu la cuina com si fos de fotografia!"

Tenía pendiente, por aquellos días, conduir una conversaCIÓn 1nterrump1da con Rafael Santos Torroella sobre el sexo y los angeles Dalí. Lorca y FOIX Mientras lo esperaba, tomando el vermut ba¡o un rayo de sol. de espaldas al mar; releía. como hago s1empre en Cadaqués. escntos de Dalí. Tenía entre mancs un número de la rev1sta M1notaure, del 33, donde Dalí había publicado el articulo "De la beauté ternfiant et comestible, de l'architecture modern «Style»", acompañado de una serie de macrofotografías de Man Ray calificadas de esculturas mvoluntanas. Súb1tamente, cuando trataba de descubnr el sentido del automatJsmo mor(ológtco con síntomos evidentes de escereotipta fu1 lntenumpido por Ferran Adnà de El Bulli. Como si fuese un catedrcí'bco me asaltó: "Todos vosotros no hacéis mas que leer y leer: Una vez al año v1s1tais al oculista. os reviséiis la v1sta y os graduais las gafas. Muy b1en, pero no conozco n1ngún mtelectual que se haga m1rar el gusto y el olfato. iConocéls la coCJna como si fuera de fotografia!"

"La fórmula ella sola ya huele" -em va dir vocalitzant i acompanyant l'afirmació amb signes l'Ernest Ventós, una de les persones més intel·ligents que he conegut mai car excel-leix en la bondat moral. S'expressa amb frases simples i mots precisos. quan les paraules estan més a prop de la certesa que les impulsa. S'ha dit que quan hom està privat d'un dels sent its en potencia un altre.També s'ha afirmat que res ens aproxima més a la realitat que la mirada. La crisi de la fotografia anomenada "realista" i l'art de representació ho desdiuen. Ell mateix s'enfada

"La fórmula ella sola ya huele" -me d1¡o vocalizando y acompañando la afirmaCJon con s1gnos Ernesto Ventós. Una de las personas mas inteligentes que he conoCidO nunca. pues destaca en la bondad moral. Se expresa con fr·ases simples y palabras precisas. cuando las palabras estan mas cerca de la certidumbre que las 1mpulsa. Se ha dicho que cuando alguien esta privado de uno de los sentides potenCia otro.También se afirma que nada nos aproXIma mas a la realidad que la m1rada. La crisis de la fotografia llamada "realista" y el arte de representación lo des-

maqUina de retratar.

amb la màquina d e retratar; perquè no l'ajuda. justament, Ventós començà la seva col ·lecció de fotografia quan la fotografia deixà de ser d ocument. Li agr ada descobrir l'olor natural que fa una mà t acada am b la fruita rere el vidre de la fotografia, però prefereix l'artista que combina la seva paleta olfactiva personal. Per la mateixa raó de simplicitat, al Ventós no li és donat de valdre's de l'art com a sociologia. Valora el t reball de l'artista com una suma d 'un artesà m és un investigador, com un perfum ista que ha de donar perfecció a la combinació. Sempre disposat al coneixement, vol aprendre directament de l'obra, fora dels mapes de ruta, fora de la instrumentalització estratègica de les ideologies on l'art n'és mitjancer, ni que sigui en una col·lecció literal sobre un tema. "La fotografia" - li explicava un dia a la bella A lexandra, partidària de l'art dèlfic, mentre jo en prenia "és una dona nua que tapada amb un dr ap notanomés té lliure el nas. L'olor que emet cap enfora és la llet del seu pit."

dlcen. Él m1smo se enfada con la maqu1na de retratar: porque no le ayuda. Exactamente,Ventós comenzó su colección de fotog¡·afía cuando la fotog¡·afla deJÓ de se1· documento. Le gusta descubrir el olor natUJ·al que hace una mano manchada con la fruta detrcís del cnstal de la fotografia. pero prefiere el art1sta que comb1na su paleta offatJva personal. Por· la m1sma razón de SlmphCidad. a Ventós no le es dado de valerse del arte como soc1ología. Valora el trabajo del art1sta como la suma de un artesano y un investigador. como un perfum1sta que tiene que dar pe,·fección a la comb1nac1ón. S1empre pred1spuesto al conocimiento, qUJere aprender directamente de la obra. fuera de los mapas de ruta. fuera de la instrumemahzactón estratég1ca de las 1deologías donde el arte es el med1o. n1 que sea en una colección lrteral sobre un tema. "La fotografia" -le explicaba un día a la bella Alejandra. pa1·tidana del arte délfico. m1entras yo toma ba nota- "es una mu¡er desnuda que tapada con un trapo sólo tJene libre la nariz. El olor que emite hacia fuera es la leche de su pecho."

Vegi's com el que en economia és mercat. en cultura és comunicació. Són termes que avui, en el món liberal, es barregen; tanmat eix els sistemes són diferents. És ben cert que sense investigació no hi ha una demanda nova que potenciarà uns gustos inèdits, canviarà els hàbits i farà créixer la productivitat el benefici de la qual en seran les pròpies finalitats. En art. la reproductivitat no és la seva fi, sinó el fenomen d'originari, i l'originalitat del llenguatge. Per això la fotografi a anomenada artística s'adreça, per damunt de qualsevol altra cosa, directament a l'espectad or; a la seva ànima sentitiva. La reproducció, com interpel-lava Colli ns tot deconstruint i jaar tot ocultant, desgasta el sentit. hibrida els sistemes que hem d e preservar nítidament. En art: investigació més tècnica igual a ànima. A l davant, l'home sensitiu que converteix els sent it s en cultura. Una cultura confir mada per la m emòria col·lectiva de l'espècie -a la t aula, les espècies- i una cultura alterada en expansió permanent les essències.

Véase: lo que en economia es me1·cado. en cultura es comumcaoón. Son térm1nos que hoy. en el mundo liberal, se confunden; aún así los sistemas son diferentes. Es c1erto que s1n invest1gación no hay una demanda nueva que potenctalci unos gustos 1néd1tos. camb1arcí los habltos y hara crecer Ja productividad cuyo beneficio seran sus fines. En arte, la reproductJVidad no es su fin s1no el fenómeno de onginario. y la ong1nal1dad del lengua¡e. Por ello la fotografia flamada a1·tíst1ca se dinge, por encima de cualquier ou·a cosa, dJrectamente al espectado1: a su alma sens1t1va. La reproducción. como 1nterpelñba Colhns deconstruyendo y jaar ocultando. desgastñ el sentido. hibnda los sistemas que debemos preservar nitidamente. En arte: investlgaCIÓn mas técnica tgual a alma. Delante. el hombre sens1t1vO que convierte los sent1dos en cultura. Una cultura confirmada por la memona colectiva de la especie -sobre la mesa, las especies- y una cultura alterada en expansión permanente -las esencias.

En la fotografia, per molt que s'aturi el t emps i es fixi l'espai, hom fa visible la paleta olfactiva -invisible- de la mem òr ia. Una memòria que put a mort. I la fot ografia d'art. tot posant en funcionament de nou l'espai i el temps, i el llenguatge, emana vida.

En la fotografia. por mucho que se pare el t1empo y se fiJe el espac1o, se hace VISible la paleta olfat1va -Jnv1s1ble--- de la memoria. Una memona que mal huele a muerto. Y la fotografia de a1 te, poniendo de nuevo en funcionam1ento el espac1o y el t1empo. y el lenguaje. emana v1da.

T ll

FRANCE S C

ABAD

LA CORTEDAD DEL DECIR 1998

105 x 165 cm

Fotografia man1pulada

La cortedad del decu

La cortedod del deor el olor de la uerra el olor del pensar tuvrmos la experiencia pero perdimos el sentida, y acercarse al sent1do restauro la experiencia.

el olor de la t1erro el olor del pensar wvimos la expenenoa pero perdrmos el sentrdo. y acercarse al senlldo restauro la expenenoa.

T. S. Eliot. Cuartetos

T. S Elrot. Cuar·tetos

No se m'havia acudrt ma1pensar sobre l'olor fins al dia en què Emesto Ventós em va 1nvitar a fer-ho. D'una banda, el meu treball es troba estretament VInculat amb l'olor 1ntrinseca de la naturalesa que m'envolta. M'agrada especialment l'olor que des· prèn la terra, siga l'amerada per la plu¡a com l'adhenda a la pell d'unes crei11es --<l'aquelles que no es compren al supermercat- que pelem a la cuina. D'altra banda, crec que també el pensament fa olor. Porta l'olor dels llibres i de les pàgines ' les lletres: una olor que jo definesc com a interna. Naturalesa 1pensament. l'olor extema i l'olor interna, es com· plementen en la seua frag1htat. són dos mons que s'exclouen i alhora són test1moms de l'efimer. Dos mons que propiCien des del silenc1 la creació de l'obra d'art i l'activitat de l'artista.

Nunca se me habla ocumdo pensar acerca del olor hasta el dia en que Emesto Ventós me lrMtó a hacerlo. Por una parte, mr traba¡o se halla estrechamente v1nculado con el olor 1ntJinseco de la naturaleza que me rodca. Me gusta en especial el olor que desprende la tlerra, ya sea la empapada por la lluvia como la adhenda a la piel de unas patatas - de esas que no se compran en el supermercadoY que mondamos en la cocina. Por otra parte, creo que tamb1én el pensam1ento huele. Ueva el olor de los hbros y de las pag1nJS y las letras: un olor que yo delino como intemo. • Naturaleza y pensam1ento,el olor externo y el olor 1ntemo. se complementan en su frag,hdld. son dos rnundos que se excluyen y a la vez son testJgos de lo efimero. Dos mundos que propiCian desde el Silencio la creaoón de la obra de arte y la actrvidad del artista.

ÀNGELES

AGRELA

CAMUFLAJE 2000 120 J( 120 cm

Impressió d1gital sobre paper HP ISO g. Muntada en rerro galvanitzat Ed1C1Ó: 1/2

De menuda va1g tentr un vesttt de color verd i jo sempre l'anomenava el vesvt d'enosam, i ma1e/ vestn verd. N o me n'he recordat fins fa poc. en veure aquestes fotos. El jardí dc les fo tos és el mate1x jardí de la meua 1nfància. amb l'heura. les asp1distres 1els tests amb lilàs. tancat A l'h1vem sempre m'oblidava que h1 havia un ¡ardí 1 el ve1a només emmarcat per les finestres. 1 era a l'estiu que m'assaltaven tota aquesta vanetat de verds 1les bestioles. De segur que alguna vegada he vagarejat entre l'heura acabada de regar amb el meu vestit d'encisam (i no me n'he recordat fins ara). Quina pena que ningú fes fotos. Me l'imagine al mtg d'una gran calor d'agost com quan vaig fer-ne aquestes. Al mig d'una calor que fa olor.

De pequeña tuve un vesttdo de color verde y yo stempre lo llam¡¡ba el vesvdo de lechuga. y nunca el vestJdo verde. No me he acordada de esto hasta hace poco, al ver estas fotos. El ¡ardtn de las fot os es el mtsmo ¡ardín de mi infancia, con su hiedt a. sus pl!tsl!os y sus macetas con lilas, cerrado. En inv1emo s1empre me olv1dé de que había un jardín y lo veía sólo enmarcado por las ventanas, y era en verano cuando me asaltaban toda esa vanedad de verdes y los b1chos. Seguro que alguna vez corre teé entre la htedra recién regada con mt vest1do de lechuga (y no me he acordada hasta ahora). Qué pena que nadie hiciera fotos. Me lo 1magino en med1o de un gran calor de agosto. como cuando h1ce estas. En med1o de un calor que huele.

CHEMA

ALVARGONZÀLEZ

CIUTAT VELLA FUEGO 2002 lOS x 32 x 53 cm Maleta amb SIStema de llum. esptR i fotografia en color Duratrans

Ciutat vella ruego

Ctutat vella fuego

El roc com allò que emergeiX del procés d'anibar a ser i desaparèixer.

8 ruego como lo que emerge del proceso de llegar a ser y desaparecer.

En el recorregut de la mirada pels llocs de la ciutat les imatges van emmagatzemant-se en els passatges de la memòria, fins que un roc detonat per l'olor dels carrers de la ciutat (Barcelona) inunda la imatge que observe i aquesta tmatge es reHecteix en les Hames i el record crema en la meua memòria.

En el recorndo de la mtrada por los Jugares de la Ciudad las imagenes se van almacenando en los pasaJes de la~ memona. hasta que un ruego detonado por el olor de las calles de li\ Ciudad (Barcelona) tnltnda la tmagen que estoy observando y esta imagen reHeJa en las llamas y el recuerdo arde en mi memoria.

Chema Alvargonzólez 04 2002

(hemo Alvorgonzólez 04 2002

I [

( 30

I r

MANEL

ARMENGOL

EL FOC IV

80 x 120 cm C铆bachrome sobre planxa d'alumini

2002

Edici贸: ll i

Pinassa cremant. Cercle de foc. Terra de pinassa. Al capvespre: Pinassa humida

Pinassa cremant. Cercle de toc Terra de pinassa. Al capvespre: Pinassa humida

C A R L O S

BETANCOURT

TOCANDO A TEGUISE I 2002 76.2 x 53.34 c:m Fotografia d1gítal sobre Plex1glass Ed1e1ó: 1/3

Tocando a TegUJse I ' l'olfacte

Tocando a Teguise I y el olfato

De tants via tges com he tingut el plaer de fer. només en dos llocs m'he trobat d1ent a algun amic: "D'aquesta olor estic fet". [m va passa1 pe1 pnmcra vegada assegut sobre uns esculls a I¡¡ coslil nord de Puerto Rico. Quan els esculls s'exposaven al pas dc cada lleu onada, emanava una olor amb la qual m'identificava jo completament. La segona vegada em va ocórrer en ambar a Lanzarote, a les 1lles Canànes.Tan bon punt va1g ambar a l'aeroport h1va1g identificar una aroma gustosa que també em completava. Mentre documentava la sène TOCANDO A TEGUISE I. va1g descobrir que aquesta olor proven1a de la terra les pedres volcàniques, la mar 1qu1 sap qu1n altre 1ngred1ent. A Puerto Rico va1g poder idenbficar l'aroma de l'escull en part amb la meua joventut alegre. quan vivia a l'Illa A Lanzarote, concretament a Tegu1se, va1g descobnr que la faml11a Betancourt del Nou Món provema exactament d'aquesta ciutat.

De los muchos v1a¡es que he tenido la d1cha de hacer, en sólo dos lugares me he encontrada d1ciendo a algún am1go: "De este olo1 estoy hecho". Me suced1ó por plimera vez sentado sobre unos an·eofcs en la costa norte de Puerto Rico. Al exponerse los a• rec1fes al paso de cada leve oia. emanaba un olor con el cual yo me 1dent1ficaba completamente. L..-1 ~egunda vez me ocurnó a m1 llegada a lanzarote. lslas Cln¡¡n,Js. lnstant:ineamente a mi llegada al aeropuerto tdentlfiquê un aroma sabroso que tamb•én me completaba M1ent1 as documentaba la sene TOCANDO A TEGU/SE /, realicé que este olor provenia de la t1erra, las piedras volc;in1cas. el mar y qUJén sabe qué otro 1ngred1ente. En Puerto Rico pude 1denuficar el aroma del arrecife en parte a m1 1uventud alegre cuando v1via en la 1sla. En l.aruarote, especilicamente en TegutSe, rea!icê que la fam1ha Bet.1ncourt del Nuevo Mundo provenia de exactamente esa Ciudad.

Aquestes dues vegades. ha estat l'olfacte qui m'ha lliurat, o qui m'ha tornat. un¡¡ part de la meua 1dent1ficació.

En estols do~ ocas1ones. ha s1do el olfato el que me ha entregado, o devuclto. una parte de m1 ident1ficaCión.

BLUMENFELD

COU PLE. HO MBRE CHINO IS E 1965 30 x 24 cm V1ntange Silven Print Edició: peça única

!:olor incita la força en la mirada.

L'olor incita la força en la m1rada.

S'esborra. per segons el traç del dibuix damunt la pell humida.

S'esborra, per segons el traç del dibuix damunt la pell humida.

Enfront. el mirall bisellat, un fragment de conversa i les olors irrecuperables.

Enfront, el mwall bisellat. un fragment de conversa i les olors irrecuperables.

El somriure efímer retalla l'olor d'un moment plàcid; les fonmes penetren a lèspai de les olors impalpables.

El somriure efímer retalla l'olor d'un moment plàod; les fonmes penetren a lèspa1 de les olors 1mpalpables.

Fràgil és la tendresa en la sensualitat i la seducció.

Fràgil és la tendresa en la sensualitat I la sedUCCIÓ.

L'olor. Laura Grau

!:olor. Laura Grau

HANNAH

COLLI NS

HO LE IN T HE GROUND (con canicas y en color)

1998

80 x 100 cm

Fotografia en color

Edició: peça única

jugué en este agujero sucio toda mi infancia bajo la lluvia lnglesa, la tierra olia a denso. pardo, húmedo jardín. El jardín en el que planté mis primeras semillas, hundiendo mis pequeños dedos en el suelo para hacerles un agujero; es la tierra en la que mis preCiosas canicas, obtenidas de mi hermano ma>;:or con ruegos e insistenc1a, desaparecían en la pegajosa arcilla; es la tierra que mi enorme padre rastnllaba en otoño, recogiendo las hojas caídas de los arboles. que reunía en mentones entre los que yo corrfa y saltaba. Esta es la t ierra de mi infancía. en la que el olor de la naturaleza y sus estaciones eran mi recuerdo.

He jugat en aquest clot brut tota la meua infància sota la pluja anglesa. la terra feia olor a jardí dens, terrós, humit El jardí en què vaig plantar les meues primeres llavors. enfonsant-hi els meus petits dits a terra per fer un forat per a elles: és la terra en què les meues precioses boletes, que em va donar el meu germà major amb precs i insistència, desapereixien en l'argila apegalosa; és la terra que el meu enorme pare rastellava a la tardor, recollint les fulles caigudes dels arbres, que aplegava en muntons entre els quals jo corria i botava. Aquesta és la terra de la meua infància. on l'olor de la natura i les seues estacions eren el meu record.

JOHN

COPLANS

SELF PORTRAIT

1988

102 x 99 cm

Fotografia en blanc ' negre

Edició: 1112

Coplans revtslled

Coplans reVISttado

El cos autofotografiat de Coplans evoca lectures múltiples. En el gran primer pla de la seua mà, que precisament tinc al davant meu. veig una Oor camal la pnmavera de la qual és ja un assumpte de llarga memòria; una magdalena proustiana La gent es posa un perfum per ser recordada. john Coplans es va fotograftar per la matexa raó. O seu perium es dtu Art. 1tendetx a ser més durador que la fra-

El cuerpo autofotografiado de Coplans evoca múlttplcs lccturas. En el gran pnmer plcJno de su mano. que prec•samentc ahora esta fren te amí, veo una flor car nal cuya pnmavera es ya un asunto de larga memona: una magdalena proustiana. L1 gente ~e pone un perfume para ser recordada John Copiuns se fotografió por la msma razón. Su periume se IIJma Arte, y ttende a set mas duradero que la mas pcnetrante de las fraganctas. Mtentras contemplo los surcos de esa mano. ptenSO en años IIMdos y en flores frescas y a la vez resecas por el bempo y sus c•rcun'St.tnctas. Ninguno de los onco sentides reavtva la memona de la manera en que lo hace el olfato. SéneC<l pensaba que quien frecuentd la perfumeria aunque sea pot un corto pen'odo de uempo, llevara constgo el perfume del Iugat: Y eso es lo que lleva esa mano que, aunque muy suya. es a 11 avés del arle la mía y la de todos. Una flor frcigtl. breve y tan perststente como el olor a VIOietas; un olor que es el stlencto de una nave abnendo la puerta de la memona Un olor que despierta y pi"O'IOCa mas que cuJiqu er SOI'Ildo. Al mtrar y estudtar esa mano. ptenso en lo dcertado del pnmer pl.mo que se impone en nuestra rettna por su dtmcnstón extracorporal. Es la p11mera vez que vemos desde tan cerca came tan tgual y tan extraña a la nuestra. En tal circunstaneta de proxtmtdad. inevitable mentc oleríamos las sales del sudor; el almtzcle, el ambar. la testosterona apaga da, qUtz.is hasta el ajo. el vtno, el ambar y el tabaco. Pero no olfateamos nada de eso en la tmagen tnelud ble de una parte de nuestro cuerpo que nunca observamos puesto que nunca se ha superado su nrvel uttlttano. Esa mano se conv~er tc en .trte al mostrar con detallado exceso su vejez y su fragtlidad a nuestro ojo dtstr,1rdo mtentras nosotros, por el contrano. sólo prestamos a los demas la nuesIra como parte inevttable de la convención soctal. L1mJno de Coplans nos 1nvita a mtrar las uñas. el vello de los dedos que parece un l>osque arTaSado por un pnúmano. Los sureos de la palma, que podrian dames un.1 lectura qUII'omanttca del c1rtJSta. quedan escondtdos bajo los dedos corazón y anular: Lo vtCJO y la novedJd de 13 ll'llagen luchan en nuestra rellna por su espactO de pnv11egio en nuestra conc•enoa. y de esta coiUStón nace la mernona y el olor que es el olor del presente. El olor entre lo vteJO y lo nuevo. lo VIVtdo y lo tntutdo. El olor de la memona y del at te. con raices tan profundas como los surcos de esa mano vie¡r1 resisllendo con todJ su sabidUtía al inviemo final. es el olor que se desprt:ndc de esc lengua¡e de ~ignos tan herméticos como pucttles.Una propuesta de 1uego. un códrgo agridulce que, en un lenguaje silencioso, sn ser rrudo. nos habla de e:>cprestOiltsmo. exrstenaa •smo. sutre<~ltsmo. fotografr<J. percepctÓn.lengua¡e. tea· tro y un gr.m c()(1()(fl'Uef1to del arte y de sus Leorias. ademcis de la llllpostbilidad de dtslr uta• de una pnmavera etem.1 La ú'ttma vez que v1 a m1 am•go john Coplans, hace un pJr de años. todavíJ utthz.aba como cole tília la frase "Js you can see•, "como pucdcs ver. ..". Entonces ya comenzaba a perder ia vtsla de un ojo. Ahora que lo ptenso. cuando 1ba a verlo pnmero a su estudio a la sembra de las TorTeS Gemelas. en CcdJr Street y luego en el corazón de la Bowery. a veces le llevaba. ademéis de una botella de v no. algunas flores. "Ponnas por aht. rne tndtcaba con un gesto drstraido. mentras concentraba su atenoón en la lectura de la ettqueta de la botella. "GraCtas por el v1r10" -parec e dectr todo1vía -. y ya sabes que mt gato te agradece que hayas traído las VIOiet.'ls".

gància més penetrant Mentre contemple els solcs d'aquesta mà, pense en anys vivlds 1en Oors fresques 1alhorn resseques pel temps ' les seues ctrcumstànctes. Cap dels ctne sentits no rev•scola la memòria de la manera amb què ho fa l'olfacte. Sèneca pensava que qui freqüenta la perfumeria. encara que siga per un curt període de temps. portarà amb ell el perfum del lloc. I a•xò porta aquesta mà que. encara que molt seua. és a través de l'art la meua ' la de tots. Una flor fràgtl. breu i tan persistent com l'olor de VIOletes; una olor que és el stlenct d'una nau obrint la porta de la memòna Una olor que desperta 1 prD\QCa més que qualsevol so. En mtrar 1estudtar aquesta mà. pense com és d'encertat el pnmer pla que s'imposa en la nostra retina per la seua dtmensió extracorporal. És la primera vegada que veiem des de tan prop cam tan igual • tan estranya a la nostra En tal c•rcumstàncta de proximitat inevitablement ensumaríem les sals de la suor. l'almesc. l'ambre ' la testosterona apagada. potser fins ' tot l'all. el vi, l'ambre i el tabac. Però no olorem res cl'això en la tmatge tneludible cl'una part del nostre cos que mat no observem, Ja que mat se n'ha superat el nrvell utJ!ttan. Aquesta mà esdevé art en mostrar amb excés detallat la seua vellesa i la seua fragilitat al nostre ull dtstreL Mentre que nosaltres, per contra, només en prestem als altres la nostra com a part inevrtable de la convenció social. La mà de Coplans ens tnvita a mu-ar les ungles, el borrissol dels dits. que sembla un bosc anrasat per un piròman. Els solcs de la palma. que podna donar-nos una lectura quiromàntiCa de l'artista queden amagats sota els drts del cor i anular. La vellesa i la novetat de la tmatge lluiten en la nostra retina pel seu espat de prndegr en la nostra consctèncta' d'aquesta coi·IIJSló na•x la memòria i l'olor que és l'olor del present. L.:olor entre el vell i el nou, allò VISCut 1allò intuït L.:olor de la memòria i de l'art, amb arTels tan profundes com els solcs d'aquesta mà vella resistint amb tota la saviesa l'hivern ftnal, és l'olor que es desprèn d'aquest llenguatge de s•gnes tan hermèucs com puenls. Una proposta de joc. un cod• agredolç que, en un llenguatge Silenciós. sense ser mut ens parla d'expressionisme. existenoaltsme, surreahsme. fotografia percepció. llenguatge, teatre i un gran coneixement de l'art t de les seues teones. a més de la tmpossibihtat de gaudir d'una pnmavera etema. L'última vegada que vatg veure el meu amic john Coplans. fa un parell d'anys, encara utilitzava com a falca la frase •as you can see ...", "com pots veure ...". Llavors ja començava a perdre la vista d'un ull. Ara que ho pense, quan anava a veure'!, de primer al seu estudt a l'ombra de lesTorres Bessones, a Cedar Street 1després al cor de la Bowery. a vegades li portava. a més d'una botella de VI, algunes flors. "Posa-les per ací", m'tndicava amb un gest dtstret mentre concentrava la seua atenc•ó en la lectura de retK¡ueta de la botella "Gràctes pel vt", sembla que dtu encara. ·, Ja saps que el meu gat t'agraetx que hages portat les vtoletes."

Gobne/ Halevr 5 de setembre de 2003

Gabnel Ha!evr 5 de sept1embre de 2003

LUC I A N A

CREPALDI

SUNDAY FEBRUARY 13 (Serre Scaneandome)

2000

21 x 30 cm (S fotos)

Fotografia en color sobre planxa d'alumini Edició: 115

Les flors de plàstic no moren

Las flores de plastJco no mueren

Que quede ben dar: el personatge d'aquesta sèrie de Luciana Crepaldi no és una romàntica estúptda renovant la seua creença en la regeneractó de l'home. Ella s'tnteressa per les tulipes blanques com una per(ormance que fereix i sedueix. Es tracta, potser. del fetitxe d'una solitària? Però, quina classe de soledat? Ella no t é gens de gust babaca" per la determinació que denota fragilitat. submissió o insignificança. No és la Dama de les Camèlies. Pot ser dit impunement. fins 1 tot amb una certa riallada. que tots els somnts perfumats l'envolten. instrument o escenan per a una determtnada acttvitat màgtca o poètica No ht ha mes mentides. no es ¡uga amb el cor: fi de les metàfores, regne de l'olor.Tot l'esperit de la xica fa olor a groc pàl·hd; colo-

Que quede bten claro: el persona1e de esta sene de Luctana Crepaldt no es una romantica estúpida, renovando su creencta en la regeneraCtón del hombre. Ella se tnt eresa por los tulipanes blancos como una per{ormonce que hiere y seduce. ¿Se trata, t al vez, del fettche de una solitaria? ¿Pera qué clase de soledad? Ella no tiene ningún gusto baboco por la det ermtnactón que denota fragthdad, sumtstón o tnsigntficanCta. No es la Dama de las Cameltas. Puede ser dtcho tmpunemente. hasta-con una cterta carca1ada, que todos los sueños perfumades la envuelven. tnstrumento o escenano para una determinada actlvtdad magtca o poétJca No hay mas menttras. no se juega con el corazón: frn de las metaforas. retno del olor.Todo el espíntu de la chica huele a

ració daurada de la mar en fer-se fosc; abelles ardents brunzint i zigzaguejant per les olors. La llum dels tons de jardins invisibles; els trèvols liles de les il·lusions perdudes: romer i canyella; el suc verd d'una vella música dels Titas:•• una densa i selvàtica delícia d'obra finalment acabada. En veure aquest estrany rostre (feliç?), dopat per l'olor de flors inventades, qualsevol persona, d'acord amb el seu estat d'ànima, n'aprecia l'art i els pètals de tulipes amb gran entusiasme.

Antonio júnior

Brasil, 2002

amanllo patido: coloractón dorada del m¡¡¡· al anochecer: abe¡as ardtentes zumbando y ztgzagueando por los olores. La luz de los tonos de ¡ardines tnvisibles; los tréboles ltlas de las tlustones perdtdas: alecn'n y caneJa; el zumo verde de una vteja música de los Titas: una densa y selvattca deltcta de obra finalmente acabada. Al ver este extraño rostro (¡feliz?). dopado por el olor de flores tnventadas, cualquter persona, conforme su estado de alma, apre cia su atie y los pétalos de tuhpanes con gran entustasmo.

Antonro Júnror Brasrf. 2002

•Bococo: ExpressJó brasilera per detenninar alguna cosa passada de moda. coent.

•Bacoc ExpresxSn ~ para determ

id10ta, sense sentrt

1a.. s.n scntodo

••ntas: grup de rock brasiler.

• • Tir.lls ¡rupo de rock br,,., •!ño.

ili' argo

pasado de moda. t>or1era. odio.

MA N E L

E S C L U S A

RETRAT DE PAISATGE INTERIOR X (Serie SCANTAC)

1995-2003- 12-22 100 x 100 cm TAC ofotografia BIN + seleni Edoci贸: 1/2

Soluoones acuosas Revelan la omagen.

Solucoones acuosas Revelan la omagen.

Moras.

La nariz, cerca de la cubeta. Respira s. Olor a rojo y penumbra. La sangre, envenenada. De fotografia.

La nanz, cerca de la cubeta. Resporas. Olor a ro隆o y penumbra La .angre. envenenada. De fotografia

Manel Esc/usa

Manel Esc/uso

JOAN

FONTCUBE RTA

El jardín de las Mom1as és una sèrie de fotografies fetes al Canadà i edrtades per la galeria Adriana Schmidt Les mòm1es són en realitat arbres preparats per res1stir l'hivern canadenc. Mirant amb atenció les fotografies d'aquesta sèrie "sents" olor a bosc, la Mirada - l'ull- et porta a olorar la natura com una cosa omnipresent en aquestes fotografies. És una olor visual. És la genialitat de Fontcuberta que determ1na els nostres sentits a través de la nostra 1mag1nació.

El jur<Jin de fas Mom1as es una serie de fotografías tomadas en Canada y editadas por IJ galeria Adnana Schm1dt. Las mom1as son en reahdad arboles preparades para res1stir al lrMemo canad1ense. Mwando con atenc1ón las fotografías de esta sene "s1entes" olor a bosque, la M1rada -el o¡o-- te conduce a o2er la naturaleza como algo ommpresente en estas fotograflas. Es un olor visual. Es la gen1alidad de Fontcuberta que determ1na nuestros sentidos a través de nuestra 1mag,nación.

Adriano Schm1dt

Adnano Schmidt

ANTONI O

VUELO NOCTURN O

GIRBES

1992 80 x 80 cm Cibachrome Ttrage Velours EdtciÓ: 3n

Detras de la mirada. la tmaginación cultiva, la tmaginación transforma. la tmaginación genera sensaciones. motJva sentJmientos. dtsfraza de belleza el transtto y lo transforma con tacto de terctopelo. en eseneta imperecedera de lo que fue.

Detras de la mtrada, la tmagtnactón culttva, la tmagtnaCión tran~fotma. la tmagtnaCtón genera sensactones, mottva sentJmtentos. dtsfraza de belleza el transrto y lo transforma con tacto de terctopelo. en esenm tmperecedera de lo que fue.

u e o

GUTIÉRREZ

ESENCIA DE RUMOR. PERFUME DE VIDA

1996 60.5 x 75 cm

Fotografaa Edtció: 1/5

No va ser premeditat. Va sorgir del no-res 1 immediatament es va convertir en una cer tesa defin1tiva. Era als boscos d'Ucieda. Tardor: Fotografia paisatges de la memòtia, de la meua memòria. Portava algunes hores vagant pel bosc en solitari. Vaig mirar cap al riu i em vaig quedar abstret observant la carrera Imparable de l'aigua 1 els reOexos del sol. El món s'aturà 1em va1g preguntar: a què fa olor el perfum de la vtda? Després vaig fer aquesta imatge Intentant desxifrar-ho.

No fue premed1tado. Surgió de la nada e 1nmediatamente se convirtió en una cel'teza definitiva. Estaba en los bosques de Uoeda. Otoño. Fotografia pa~sa¡es de la memona, de mi memona Uevaba varias horas vagando por el bosque en solrtano. M1ré hacia el rio y me quedé ens1m1smado observando la carrera 1mparable del agua y los refleJOS del sol. El mundo se paró y me pregunté: ¡a qué huele el perfume de la vida? Luego h1ce esta 1magen 1ntentando desc1frarlo.

MAR

OLOR DE SEPARAR

O S É

1996

GÓMEZ

REDON D O

100 x 70 cm Fotografia sobre fusta

Edició: peça única

L'objecte deixa de ser-se per ser un altre, part del fons que es

El objeto deja de serse para ser otro. parte del fondo que se dis-

disgrega convertint-se en una figura estranya en un aliatge de

grega convrrtiéndose en una figura extraña en una aleación de

parts que es disgreguen convertint-se en una figura estranya en

partes que se disgregan convtrtiéndose en una figura extraña en

un aliatge de parts que es disgreguen.

una aleación de partes que se dtsgregan.

Objecte que vol donar sentit al seu entorn explicant-lo amb la

Ob¡eto que quier--e dar sentido a su entorno explicandolo con su

seua o lor una estranya mescla de la cara interna de la pell d'una

olor una extraña mezcla de la cara interna de la piel de una naran-

taronja i !"aroma que desprenen certs productes químics utilit-

¡a y el aroma que desprenden oertos productes químicos emple-

zats per a la neteja, amalgamats amb pegament. L'olor de les

ades para la limpieza. amalgamades con pegamento. El olor de las

parts no ens explica l'olor del conjunt. no recorde quina o lor feia

partes no nos explica el olor del conjunto. no rêcuerdo cómo olía

el conjunt, no recorde quina o lor feia !"objecte, puc imaginar

el conjunto, no r--ecuerdo cómo olia el ob¡eto, puedo imaginar

quina o lor feia I" estudi. els trossos amb el pas del temps han per-

cómo olia el estudio, los trozos con el paso del tiempo han per-

dut raroma. a la caixa on els guarde, cert a pintura i sabó s'apo-

drdo su aroma. en la caja donde les guardo. cierto a pintura y

derà de la paraula "separar" per deixar-la muda.

¡abón se apoderó de la palabra "separar" para de¡arla muda.

ARANCHA

GOYENECHE

SIN OLOR CON SENTIDO

1999 45 x 90 cm (2 fotos)

Fotografia i v1nil adhesiu Edició: peça única

Des de fa temps l'olor ha desaparegut del meu estudi. S'han esfumat les aromes t fragàncies a aiguarràs. olis ... pròpies dels quadres fabricats amb pintures. Aquests donen pas a materials asèptics. sense olors. com ara vinils adhesius o fotografies. No obstant això. la imatge que construesc amb ells ingereix múltiples sensacions i emocions que ens remeten a aquest sentit

Desde hace tiempo el olor ha desaparecido de mi estudto. Se han esfumada los aromas y fragancias a óleos. aguarras, aceites... propics de los cuadros fabricades con pinturas. Estq,s dan paso a materiales asépticos, sin olores, como vinilos adhesives o fotografías. Sin embargo. la imagen que construyo con ellos ingiere múltiples sensaciones y emociones que nos remiten a este sentida.

Arancho Goyeneche gener de 2000

Arancho Goyeneche enero de 2000

EDUARD O

SIN TiTULO 2000

IBAÑEZ

I00 x 69.5 Còpia llfochrome Edoció: 217

TODOS LOS AROMA$ POSIBLES. ¿Poseen las fotografias la capacodad de atrapamos en una experienc1a sensonal que vaya mas alia de su apariencia formal, cuando su código de representación atañe exclusivamente a la privacidad de quien las ejecuta? ¿O es que acaso no existe en el substrato de muchas de elias algo mas que el omnopresente olor de los químicos que las han hecho reconocobles? La virtuahdad de la omagen despoerta en nosotros el deseo de lo ausente. ¿Seremos capaces de extraer de elias la onformación necesaria para superar la pura catalogacíón onformatova. que trascíenda lo puramente ongenooso? ¿Seremos tan pobres en quedamos en es.1..!ectura restringida que apenas alcanza a avanzar mas alia de un ¡uego composotovo. de una estoucturacoón de gnses o matoces? ¿Seríamos capaces de fotografiar con los ojos cerrados aquello que sólo nos cauliva por nuestra cunos1dad olfattva? ¿Olores como tonos? ¿O es que acaso las fotografías no encierran todos los aromas posibles?

TOTES LES AROMES POSSIBLES. Posseeoxen les fotografies la capacitat d'atrapar-nos en una experièncoa sensonal que vaja més enllà de la seua aparença formal. quan el seu codi de representació afecta exclusivament la privacitat de qui les executa? O és que potser no existe1x al substrat de moltes d'elles poc més que l'omnopresent olor dels químocs que les han fetes recognoscibles? La vutuahtat de la omatge desperta en nosaltres el desig de l'absent. Serem capaços d'extraure'n la informació necessàna per superar la pura catalogació informativa. que transcendesca allò purament engtnyós? Serem tan pobres de quedar-nos en aquesta lectura restnngoda que a penes arnba a avançar més enllà d'un JOC compos1tiu. d'una estructuraCIÓ de gnsos o ma tosos? Seríem capaços de fot ografiar amb els ulls tancats allò que només ens captiva per la nostra cunositat olfactiva? Olors com a tons? O és que potser les fotografies no tanquen totes les aromes possobtes?

HELLE

JETZIG

UN CtRTAIN PL ACES E 13

Buscaba en m•s sueños rotos Verde, cadmiO, azul y plata. Buscaba en sveños que saben

200~

125 x 100 cm Fotografia, serigrafia. tècnica mixta, laca, sobre taula Edició: peça única

A rosa y a IT'Je ce escarcha

Buscaba en m1s sueños rotes Verde. cadm1o. azul y plata. Buscaba en suenos que saben A rosa y a m1el de escarcha

En·re los m colores De lo~ oeor.es prend.dos 'r adomlecïdos sabores En los F~~-·om escoooidos..

Entre los m1l colores De los neones prendidos Y adormec•dos saberes En los Fast-foot escondides.

IGNACIO

SIT

1999

HERNANDO

151 x 9 3.5 cm Imatge generada amb ord1nador suport final fotografia Edíc1ó: 1/3

Poema de adolescencia

Poema de adolescene~a

Frio amanecer. Pera no tan frio como el vacío Que crea la distanc1a Fríos Besos. me di¡o. Son Fríos porque al besar estud1o, Lc contesté

Frío amanecer. Pera no tan frío como el vacío Que crea la d1stancra Fríos Besos. me di¡o. Son Frios porque al besar estudio. Le contesté

FIÍas sus manos, Cahda su frente. Al dorm1r tnhalé suave perfume Que ahora recuerdo.

Frias sus manos, Cíltda su frente. Al dormrr mhalé suave perfume Que ahora recuerdo.

lgnac'o Hemondo

lgnac1o Hernando

TE UN

HO C K S

UN TITLED (m tn slceptng 111 wheelbarrel)

1998

116 x 137 cm

Fotografia 1 p1ntura

EdiCIÓ: 1/3 fotografia a l'oh

l'olor d'un peresós matí d'estiu Amb el so dels dtstants ocells t el brunzit dels tnsectes. el temps passa lentament El qurtrà pu¡a des de la carreta de palla. mesclant-se amb el fenc.quast sense aire. A què fa olor el temps? Potser a la fresc<~ fusta acabada de tallar?

El olor de una perezosa mañana de verano Con el somdo de los dtstantes pa¡aros y el zumbtdo de los tnsectos, el bempo pasa lentamente. El alqu•tran asc1ende desde la carretilla de paj~. mezclandose con el heno. casi sin aJre. ¿A què huele el ttempo? ¿Qu•zas a la fresca madera recién cortada?

Teun Hocks 4 de ¡uny de 2002

Teun Hocks ·1 de ¡umo de 2002

! I I

Z H A N G

H U A N

1/2 1998 135 x 114 cm Fotografia Edtció: 112

He de dir una ventat quan la gent ve al mercat a la Xina, hi poden comprar cam fresca, ht poden sentir la seua olor fresca. Aquesta escena em va tnsptrar per fer 1/2, m'interessa tentr un abric com aquest. per cobnr-me el cos, i les paraules xtneses signifiquen la cultura de la Xina, la qual sempre acompanya la meua vida: també vull paraules que em cobresquen el cos. Estime el cor vertadet; però les persones necessiten cases per cobrir-se el cos.

Tengo que deor una verdad: cuando la gente viene al mercado en Chtna, ellos pueden comprar came fresca allí. pueden sentir su olor fresca allí. Esta escena me tnsptró a hacer 1/2, estoy tnteresado en tener un abngo como ese, para cubnr mt cuerpo. y las palabras chtnas stgnifican la cultura de Chtna, la cual siempre acompaña mi vtda; tambtén quiero palabras que cu bran mt cuerpo. Amo el corazón verdadera, pero las personas necesttan casas para cubnr su cuerpo.

Zhong Huon

A N N

L I S LEGAARD

OUT OF SCE N E (Sene de 4 1magene s) 2000

Ed1ció: peça única

100 x 130 cm C-Pnnts Fuji Color CrystaJ Archive

•

Stn duda el olfato es una parte muy 1nteresante de nuestra percepctón y nuestro conoc1m1ento de la vida. Es fasc1nante cómo cualqu1er olor puede elevar nuestros senti· dos de una expenenoa a otra Adem.is. yo tenia un sentida del olfato muy desarrollado. Desgraciadament;, unos años atras sufrí un fuerte resfriado y m1 olfato ya nunca ha vuelto a ser el m1smo. De todos modos puedo decir que Out o( Scene me recuerda el olor de una rafaga de lluVla de pnncip10s de 1nv1erno. esa lluv1a que te pone la nariz colorada y te hace sent1r el

-.-

. ....-

:. .· ·.: ·..·. . .. ·-· . ·-:- :·. ::-_-::= ·_

-·· ..

Sens dubte. l'olfacte és una part molt Interessant de la nostra percepc1ó 1el nostre cone1xement de la vtda És fascinant de qUJna manera qualsevol olor pot elevar els nostres sentJts d'una expenènc1a a una altra. A més. jo ten1a un sentrt de l'olfacte molt desenvolupat. Desgraciadament uns anys enrere va1g pattr un fort refredat 1 el meu olfacte ja no ha tornat ma1a ser tgual. De tota manera. puc dir que Out o( Scene em recorda l'olor d'una ràfega de pluja de principi d'h1vern. aquella pluja que et posa el nas rotg 1 et fa sentir el contrast entre la

.::

.. :· . .

':~:;_ :=.··.- :_~::_:; _ . __,··.-::.-;-=:~~ ;~ _:

calor que emet el teu cos en forma de baf i l'aire humit d'una ciutat d'atmosfera neta. És també una olor de ferro i que evoca les fulles mullades i grogues. caigudes dels arbres a la tardor. que fan del sòl una estora. L:olor es mou amb la intensitat d'una tempesta, fresca, copiosa i plena de promeses, i al mateix temps concentra en ella el record del pas del temps.

contraste entre el calor que despide tu cuerpo en fOITTlCl de vaho y el a1re húmedo de una c1udi!d de atmósfera hmpta. Es tamblén un olor de h1erro y que evoca las ho¡as mo¡adas y amarillas. caídas de los éÍrbQfes en otoño. que alfombran el suelo. El olor se mueve con la 1ntens1dad de una tormenta. fresca. cop1osa y llena de promesas. y al m1smo t1empo concentra en si el recuerdo del paso del tJempo.

Ann Lislegoord

Ann Lrslegoord

CHE MA

SIT

2001

MA O O Z

50 x 50 cm Fotografia Ed1o6: I/IS

Sospite que sempre he tingut una qualitat innata per rebre les olors amb un perfil borrós, difús i una marcada inclinació a identificar-ne les unes per les altres, cosa que em qualifica àmpliament per desdibuixar una cartografia exacta del temtori en què es mouen.

Sospecho que srempre he tenrdo una cualidad 1n11ata para recibir los olores con un perfil borroso. di fuso y una marcada inclinacrón a identificar unes por otros, lo que me cal1fica sobradamente para desdlbu¡ar una cartografia exacta del territono en que se mueven.

ChemaMadoz

Chema Madoz

ÀNGEL

MAR C OS

O BRA PÓSTUMA N .0 li

1999

I JOx I OOcm

Caíxade llum

Ed1C1ó:peçaúnica

El cos d'un home que arriba a ser una miqueta més que un home, quan mor no es podreix. Es queda fred com els altres morts però no se'n va. es queda ad, dins de la seua caixa de fusta brillant. amb la seua roba brillant, amb la seua pell brillant i roja, quiet, com si estiguera esperant que li feren una fotografia. Per això se sap que és un sant Per això. i perquè fa molt bona olor. Fa olor com a encens i a fum blanc al prinopi. molt poc. a penes gens. Després l'aroma es va fent cada vegada més intensa. i llavors sembla que fa olor a una altra cosa. com a sabó, 1 aquest sabó fa la seua bromera d'olor. i les seues pompes d'olor. que es veuen, però que se les emporta l'aire i fan molta olor: De primer omplin l'església on està el fèret re i pugen per l'escala de caragol del campanar: Després perfumen els carrers i les places i entren a les cases de la gent i t othom s'adona, fins i t ot als descampats que hi ha als afores de la ciutat. 1 als camins del bosc espès. i al riu, als t urons i a les muntanyes nevades, a les coves sense llum, a les platges i als penyasegats de la costa. que aquell home era alguna cosa més que un home perquè va monr en olor de santedat

El cuerpo de un hombre que llega a ser algo mas que un hombre. cuando muere no se pudre. Se queda frío como los otros muertos pero no se va, se queda aquí, dentro de su caja de madera brillante. con sus ropa¡es brillantes, con su piel brillante y roja, quieta, como si estuviera espcrando a que le sacasen una fotografia. Por eso se sabe que es un santa. Por eso, y porque huele muy bien. Huele como a 1noenso y a humo blanca al pnnop1o, muy poco, apenas nada Luego el aroma se va hac1endo cada vez mas intensa. y entonces parece que huele a otra cosa. como a 1abón, y ese jabón hace su espuma de olor. y sus pompas de olor. que se ven, pero que se las lleva el aire y huelen mucho. Pnmero llenan la iglesia donde esta el féretro y suben por la escalera de caracal del campanario. Después perfuman las calles y las plazas y entran en las casas de la gcnte y todo el mundo se da cuenta. 1ncluso en los descampados que hay a las afueras de la c1udad. y en los camines del espeso bosque, y en el río. en los cerros y en los montes nevades. en las cuevas sin luz. en las playas y en los acantJiados de la costa que aquel hombre era algo mas que un hombre porque munó en olor de santJdad.

jord1 Galves

ROB E RT

ROSE WITH SMOKE

MAPPL ETHOR PE

1985 51 x 41 cm Impressió en gelatina d'argent Edició: 10/10

Semblaria que quan el gran fotògraf americà Mapplethorpe va fixar l'ob¡ectiu en aquesta flor. tan despullada de tot allò que no fos els pètals 1 la coroHa i emmarcant-la en una aura de fums, volia donar-ne una 1matge poèttca m1ntmahsta, com Sl tingués a la ment la frase tan famosa de Gertrude Stein, "A rose, IS a rose. is a rose .. ."

Parecería que, cuando el gran fotógrafo americano Mapplethorpe fi¡ó el ob¡ettvo en esta flor, tan despojada de todo lo que no sean los pétalos y la corola y enmarcandola en un aura de humos, que1ía dar de ella una tmagen poética mlnimalistd, com si tuviese en lamente la frase tan famosa de Genrude Stetn, "A rose ts a rose. is a rose ... "

O U A N E

MI C H A L S

fHE HEISENBERG MAG lC MIRROR OF UNCERTA INLY

La filla de Hetsenberg L..1 llum de la finestra balla de blanc l'hab1tació de la filla de Wemer Hetsenberg. el ctentific. És una estança neta. fa olor de net Des que era menuda ha vtst moltes vegades, pen¡ats de les parets de casa. els retrats de la famnta. les belles cares a les quals. d'alguna manera. s'assembla perquè la reconeixen en silenc1. Aquestes cares l'han mtrada sempre. amb detentment però la pnmera vegada que ella el va ildvertir va ser quan son pare es va disposar a llegtr-lt la htstóna d'Alba al pots de les meravelles. Un reHex d'argent, gatrebé tmperceptible, relliscava entre fes m11-ades dels retrats quan va sentir per pnmera vegada el conte d'una xtqueta que es troba davant d'un esptll. La filla d'Hetsenberg s'oblida de tot mirant la seua pròpta cara. sorpresa. El paisatge alemany que pot veure's a través de la finestra li resulta tan tndtferent com ella és tndiferent al p;usatge, potser el patsatge de l'tlla d'Helgoland. Els seus ulls recorren ara 188 turons de les seues celles, la vall profunda de la seua boca. Els vessants del seu nas. És el matetx nas de son pare, el nas que va haver de protegtr de Ias aHèrgtes a Helgoland. la illa llunyana que no té pol·len. Mou. gira. sacsa una vegada i una altra la seua mtrada a l'esptll fins que aconsegueix fer desaparèixer la seua própta cara. Els arabescos de les seues orelles. no obstant atxó, encara són ací. aquests són també els seus cabells i aquest és el seu coll. No aconseguetx mat veure's tota sencera 1 tampoc està molt segura del que vol veure. Ho va dtr el pare, una vegada. després de tocar el piano 1 de rellegtr Goethe sobre el fals moviment "És tmposSibfe conèixer amb prectStó absoluta la posictó ' la velootat en les partt'cules subatòmiques. dues de les magnituds bàsiques de la mecànica". Associa son pare amb una olor complexa tnterrmtent Quan és a prop és una aroma lleugera. discreta; quan s'allunya. canvta profundament ' esdevé vestidura sumptuosa nca. Una olor companya. La llum en una fotografia. com en un espt . fa I um en unes zones a costa de fer ombra en unes altres. El lloc de l'espectador és tnquietant perquè és incert.

1998 20 x 25 cm Seqüèncta de 6 impressions sobre gelattna d'argent

Edició: 1125

l.a hija de Hetsenberg La luz de la ventana batia de blanco la habitación de la hi¡a dc Werner Hetsenberg. el cientifico. Es una estanCta ltmpta. huele a l•mpto. Desde que era ntña ha vista muchas veces, colgades de las paredes de casa, los retrates de la famtha, las hermosas caras a las que. de algún modo, se parece porque la reconocen en Stlencto. Es.1s caras la han mtrado s1empre. detentdamente, pero la primera vez que ella lo advirLtó fue cuando su padre se dispuso a leerle la historia de Aliaa en el País de las MafOVIIIas. Un reHe¡o de plata. cast imperceptible. resbalaba de entre las miradas de los retrates cuando oyó por primera vez el cuento de una n1ña que ~e halla ante un espe¡o. La ht¡a de Hetsenberg se olvtda de todo mtrando su propta cara. asombrada. El pa1sa¡e aleman que puede verse a través de la ventana le resulta tan indiferel"te como ella es tndtferente al paisa¡e. quizas el patsa¡e de la tsla de Helgoland. Sus o¡os estan recorriendo ahora 188 coltnas de sus cejas. el profunda valle de su boca. Las laderas de su nanz. Es I, misma nanz de su padre,la nanz que tuvo que proteger de Ias alergias en Helgoland. la le¡ana isla que carece de polen. Mueve. gira. sacude una y otra vez su mtrada en el espejo hasta que conSlgue hacer desaparecer su propta cara. Los arabescos de sus ore¡as, stn embargo. todavía estan ahí. ese tambtén es su pelo y ese es su cuello. Nunca consigue verse toda entera y tampoc o esta muy segura de lo que qutere ver. Lo había dtcho papa en una ocasión, después de tocat el ptano y de releer a Goethe sobre el falso mov1mtento: "Es tmpostble conocer con prectsión absoluta la pos1C1Ón y la veloodad en las partículas subatómicas. dos de las mc1gnrtudes bastcas de la mecanica". Asceta a su padre con un olor complejo e intermttente. Cuando està cerca es un aroma ligero. dtscreto; ct.ando se aleJa cambta profundamente y se cotwterte en ropa¡e suntuoso y nco. Un olor compañero. La luz en una fotografía. como en un espe¡o. alumbra una s zenas a cost;, de ensombrecer otras. El lugar del espectador es inqUte· tante porque es tncierto.

YASUM ASA

MORI MURA

FOUR PARROTS (Sene An lnner D1alogue with Fnda Kahlo) 2001

120 x 100 cm Fotografia color Edició: 7/10

Sobre Four parrots

En el meu treball es poden percebre d1ferents aromes. Per exemple, Fow parrots fa olor a nors 1 fruits mexicans, ja que el tema d'aquesta obra és Frida Khalo. Això no obstant, ja que la vaig fer al Japó 1actualment VISC al Japó, deu tenir també una fragància japonesa. A més, la cad1ra que va1g utilitzar en aquesta obra procedeix d'Indonèsia. Per tant. té una aroma del sud-est as1àtic. De la barreja de diferents perfums n'ix una olor particular. Espere que la meua obra desprenga una aroma especial amb distints elements de d1verses cultures.

En m1 trabajo se pueden perob1r diferentes aromas. Por ejemplo. Four parrols huele a nores y frutos meXICanes. ya que el tema de esta obra es Frida Khalo. Sin embargo, puesto que la reahcé en Japón y actualmente vivo en Japón. debe de tener tamb1en una fraganoa Japonesa. Ademas. la Silla que usé en esta ob1a procede de lndonesia Por lo tanto, tiene un aroma del sudeste asiatiCo. De la mezcla de diferentes perfumes resulta un olor particular. Espero que m1 obra desprenda un aroma espec•al con dtstintos elementos de varias culturas.

Yosumosa Monmuro

Yasumosa Monmuro

O UK A

L E L E

LA VOLUPTUOSIDA D

1977 18 x 35 cm

Fotografia B/N pintada amb aquarel·la Edició: peça única

El olfato El olor que perfuma el alma que perfuma el alma que perfuma el alma que perfuma ¡qué perfume! que se oye ¡qué! que se toca ¡qué! que se ve ¡qué!

8 olfato El olor que perfuma el alma que perfuma el alma que perfuma el alma que perfuma ¡qué pe1fume! que se oye ¡qué! que se toc;¡ ¡qué! que se ve ¡qué!

MART A

M A R

ESTA EN SUS MANOS

1995

P É R E Z

BRAV O

100 x 80 cm Fotografia en blanc 1 negre Ed•ció: 113

Les referències a la santeria o a la religió que Ma1·t.a María Pérez Bravo reté i fotografia se'ns apareixen com una interpretació de la cond1ció orig1nal de l'ésser humà. són awons mobvades i regides per la creença en la comunicació i la transformació dels éssers i els objectes. Les seues imatges representen d1ferents rituals destinats a rescatar de l'oblrt. i a preservar-ne la conbnuïtat d'un món màg1c que no des1t¡a que es perda. Se'ns mostren escenes en què es mesclen talismans amb amulets i amb símbols màgics que ens parlen de l'energia que an1ma la vida. En aquesta fotografia pren com a centre l'ésser humà, obsei"Vem accions que es podrien situar en aquell espai intersticial que hi ha entre el pensament i Ja sensació, concretada en aquesta constant presèncta-absència del rostre humà. Se'ns nega la visió d'allò que més 1nfotmaC1ó ens pot oferir sobre ella, el seu rostre. Hi apareix metamorfosada, se serveix d'artificis. màscares i objectes per disfressar o negar el seu rostre. Ens parla de les seues creences. pors. quimeres 1sent1ments, se serveix del seu propi cos perquè el públic s'assega. veja i olore allò que normalment no veu. El rostre fa referènoa a la presència, amb el qual es pretén subratllar la 1dentrtat de l'individu, la seua olor; el seu sabor. el seu ... ~s el lloc on es produe1xen tots els jocs metafòncs. La seua olor ens porta a un pou de connictes. s(mptomes i inquietuds, l'espai en què es fan VISibles totes les necessitats. on el sub1ecte es fa vulnerable i ensenya tota la seua fragiltt.at La seua empremta ens fa referència a la pèrdua. a la desaparició personal.

Las referencias a la santen'a o a la relig1ón que Marta Marra Pérez Bravo rebene y fotograf1a se nos aparecen como una interpretac1ón de la condtc1ón ongtnal del ser humano. son acc1ones motivadas y regtdas por la creencta en la comun1cación y la transformación de los seres y los ob1etos. Sus imagenes representan diferentes rítuales que estan destinades a rescatar del olvido, y a preservar la contmu1dad. de un mundo magtco que no desea que se p1erda. Se nos muestran escenas en las que se mezclan tallsmanes con amuletos y con s(mbolos mag1cos que nos hablan de la energia que an1ma la v1da. En esta fotografia toma como centro al ser humano, observamos acciones que se podn'an situar en ese espacio Intersticial que extste entre el pensamiento y la sensación. concretada en esa constante presenoa-ausenoa del rostro humano. Se nos ntega la vts1ón de aquello que mayor 1nformación nos pud1era ofrecer sobre ella. su rostre. Ap. rece metamorfoseada. se s;rve de artJfioos. masca1as y ob¡etos para dtsfrazar o negar su rostro. Nos habla de sus creencias. m1edos. qu1meras y sentlmíentos, se su"Ve dc su propío cuerpo para que el púbhco sienta. vea y olfatee aquello que normalmente no ve. E' rostre hace referencia a la presenoa. con el que se pretende ubrayar la 1dentidad del 1nd1vtduo, su olor, su sabor; su. . . Es el Iugar donde l1enen lugar todos los ¡uegos metafóricos. Su olor nos lleva a un pozo de conflictos s(ntomas e inqUtetudes. el espaoo en el que se hacen VISibles todas las neces1dades. donde el su¡eto se hace vul nerable y cnseña toda su fragilidad. Su huella nos hace referenc1a a la pérdlda. a la desap<trición personal.

FERNANDO

PRATS

SOPLOL - 11 - ll i - IV - V

1999 ll4

x ISO cm Fum t grafit sobre paper EdJCtó: peça úntca

Del soplo

Olor agradable. Expanstón de la ofrenda derramada.

Olor agradable. Expanstón de la ofrenda derramada

Soplo •gual aliento, estructuran la apariencia tntema del ser:

Soplo •gual Jhento. estructuran la aparienoa 1nternt1 del ser:

lli

Soplo de Pentecostés, lugar de reposo.

Soplo de Pentccostés, lugar de reposo.

IV Soplo palabras de Sacnficro.

Sopo palabras de Sacnfioo.

Soplo y humo contenedores de color:

Sop o y humo contenedores de color:

E LO I

OLFATEO

P U I G

1999

140 x 200 cm Fotografia Edició: peça única

Embrancats en aquelles aventures que per sempre ens han de passar. i moltes i moltes més ens han de passar. Més que l'estima. On. a on? No sabem. Vida 1destrucció, destrucció per la vida o VIda destruïda

Enfrascados en aquellas aventuras que para siempre nos tíenen que pasar. y muchas y muchas mas nos tienen que pasar. Mas que el cariño. ¿Dónde' ¿Adónde? No sabemos.Vida y destrucoón. destrucción por la VIda o vrda destrurda

lnterioritzar el cercle de l'origen, ones expansives que repeteixen i expandeixen energ1a cap a l'exterior: Veure 1ensumar i Circular l'expansió de l'ona expansrva.

lntenonzar el circulo del ongen, ondas expansivas que rep1ten y expanden energia hïlCla el exterior.Ver y olfatear y circular la expanSión de la onda expans111a.

Eloi Pwg Barcelona, març de 1999

Elot Pwg

Barcelona, morzo de 1999

HUMBERTO

GALl CIA

1984

RI VA S

34 x 47 cm Bromuro de plata Edició: peça única

Gahoa 1984

Galícia 1984 Mentre em trobava a Galfcia vaig passar amb el cotxe davant d'a-

Estando en Galícia pasé con el coche frente a esta imagen. det u-

questa imatge. vaig aturar el cotxe i caminant aní a parar-me davant

ve el coche y andando fui a pararme frente a esta casa. Quedé

d'aquesta casa. Vaig quedar-me profundament impressionat per la

profundamente impresionado por cómo la naturaleza se apode-

manera en què la natura s'apoderava de l'edifici mostrant el passat i

raba del edific1o moslrando el pasado y el presente, con una

el present, amb una clara aHusió a la mort i la forta olor de les plan-

clara alusión a la muerte y el fuerte o lor de las plantas vivas que

tes vives que envaïen la imatge fotogràfica que jo sentia i que no era

invadían la imagen fotografica que yo sentia y que no era la q ue

la que tenia davant.

tenía delante.

A causa de la llum, me·n vaig anar i vaig tornar l'endemà a en fer-se

Debído a la luz, me marché y volví al día siguiente al atardecer.

fosc. Quan la llum era la que jo volia per crear plàsticament i expres-

Cuando la luz era la que yo quería para crear plasticamente y expre-

sivament allò que la foto expressava.

stvamente lo que la foto expresaba.

P E O R O

RO MERO

AUTO [DE FE) BIOGRAFÍA (MASCLET À N.0 I ) 2001

60 x 90 cm Fotocollage. vídeo, casset

Edició: peça única

Si totes les coses esdelingueren fum. el nas les dtsòngirio.

St wdas los casos se volvieron humo. los nances las dtstingwrfon.

Heròdit

Hetódtto

Les coses es distingirien per l'olor. És una resposta clàssica quan es tracta de resol· dre la polèmica de la pictura ut poesis. L:olor fa que siguen reals. t.:artifici no és una altra cosa que un mecanisme a la recerca d'aquesta olor. El trompe-l'oeil, l'artifici, funciona quan desperta al nas. L:amor. l'amor cortès, naix en aquest mateix debat Mentre la pintura i la poesia volen posseir la realitat aquest fantasma eròtic. la presència real de l'olor de l'es· ttmada o de l'estimat. es realça precisament amb la seua absència. Solucions de l'estètica renaixentista per fundar el bamoc: és l'amor qui mou la realitat hem de "casar'', per tant. les arts: música i poesia. dibuix i poètica. etc. Quan em vaig proposar prendre les mascletades com a model narratiu per fer balanç, autobiografia. repàs de les coses que havia anat fent en el món, operacions artístiques, vivències i altres, sabia que havia de sumar tota mena d'informacions documentals: textos, fotografies, sons, vldeos. etc. Faltava l'experiència directa. jo he VIst les mascletades retransmeses per televtsió, comentades per la ràdio. en temps real a·través d'lnternet. representacions totes en què faltava la sensació de l'olor. una intensa olor de pólvora. Algunes vegades. recordant l'estrepitós soroll de les mascletades torna l'olor de pólvora. De la mateixa manera que l'amor cortès va ser sublimat com a "olor" per la poesia de Cavalcanti, aquells matrimonis barrocs el renovaven a base de sumar energies: en els llargs romanços. encavalcat entre la suma infinita de versos. hi apareixia, per un moment. record i olfacte de l'estimada. Fins i tot com a caricatura: pestes de l'amor. Una sinestèsia causada pel vertigen dels sentits, per la suma despietada de rimes musicals, les al·literacions. els jocs verbals, el joc de paraules dels conceptes. La sinestèsia sembla l'explicació que donen cn'tics i científics a aquest rapte d'olor que pateix el cos del lector. dada pragmàtica del triomf del poema. Modestament de la mateixa manera devia operar la representació que jo executava, l'acumulació d'imatges, citacions, dades, fotografies, signes. vídeos. cassets. sons, textos, colors, formes, idees, assoctacions, jocs,havien de desencadenar en un moment l'olor de la pólvora. l'aroma de la infantesa Es tractava d'això, de proposar una estança, un laboratori en què l'espectador podria imbuir-se, conèixer i. arrossegat pel coneixement. despertar en ell una olor -de la seua vida, del seu món- provocada per la manera com s'associen en les peces fragments d'una biografia, treballs de les obres d'art, lectures de la vida. L:olor de pólvora de la infantesa.

Las cosas se distingutrian por su olor. Es una respuesta clastCa cuando se trata de resolver la polémtca de la ptCcvra ur poests. El olor hace que sean reales. El arttfiCtO no es otra cosa que un mecantsmo a la búsqueda de ese olor. El trampanto· ¡o functona cuando despterta a la nariz. El amor. el amor cortés. nace en ese mismo debate. Mientras la pintura y la poeSia qUteren poseer la realidad. ese fantasma erótico. la presencia real del olor de la amada o del c1mado, se realza precisamente con su ausencia Soluciones de la estéttca renacenusta para fundar el barToco: es el amor quién mueve a la reahdad, debernos pues "matJimomar" las artes: mústca y poesía, dibujo y poética, etc. Cuando me propuse tomar las masdetòs como modelo narrativa para hacer balance. autobiogralia, repaso de las cosas que había estado haciendo en el mundo, operac1ones artísttcas, vtvenoas y demas, sabia que debía sumar todo ttpo de tnformaoones documentales: textos, fotografias, sonidos. vídeos. etc. Faltaba la expenencia directa. Yo he vtsto las masclet.òs retransmrtidas por televisión, comentadas por la radio, en tiempo real a través de lnternet. representaCiones todas en las que faltaba la sensación del olot. un intensa olor a pólvora. Algunas veces. recordando el estruendoso ruido de las moscleràs vuelve el olor a pólvora. De la misma manera que el amor cortés fue sublimada como "olotJ' por la poesia de Cavalcantt, aquelles matnmomos barrocos lo renovaban a base de sumar energtas: en los largos romances, encabalgado entre la suma infinita de versos, aparecia, por un memento, recuerdo y olfato de la amada. lncluso como caricatura: pestes del amor. Una sinestesta causada por el vértigo de los sentides. por la suma despiadada de nmas musicales. las ahteraciones. los juegos verbales. el retruécano de los conceptes. La sinestesia parece la expltcación que dan criticos y cienttñcos a ese rapto de olor que sufr·e el cuerpo del lector. dato pragmatico del liiunfo del poema. Modestamente. del mtsmo modo debía de operar la representación que yo pergeñaba. la acumulactón de 1magenes, crtas, datos, fotogralias, stgnos, vídeos, cassetces. sontdos, textos, colores, formas. tdeas, asoCtactones, ¡uegos, debían de desen· cadenar en un memento el olor de la pólvora. el aroma de la infancia Se trataba de eso. de proponer una estancia. un laboraton o en el que el espectador pudtese tmbuwse, conocer y. arrastrada por el conocimtentò: despertar en él un olor -de su vtda. de su mundo provocada por cómo se asocian en las piezas fragmentes de una btografia, trabajos de las obras de arte. lecturas de la vida. 8 olor a pólvora de la tnfanc1a.

Pedra G. Romero

GEORGE S

METZ

ROU SSE

-~-·

1994 160 x 120 cm C 1bachromc sobre alum1n1 Ed1c1ó: peça única

En aquest lloc de Metz. la pnmera 1mpresstó que es va temr en obnr la porta va ser la del descobnment d'un caos resultant del vandalisme que seguetx a l'abandó de qualsevol lloc ocupat successtvament per ¡oves a la recerca de sensacions o de plaers, llocs com els que hi ha al centre de totes les ciutats. recer de vagabunds. 1on finalment es tanquen totes les entrades, deixant úntcamenl una obertura per als gats. errants en bona quant1tat als parcs veïns. Quan es van arrancar les cadenes de la porta que tmpedten el pas. el fred i la humitat estremien el cos. Una olor general es desprèn de les coses. barandats trencats i escampats pels jocs i pel vandalisme, que aixequen pols. I aquesta pols. impregnada de l'orina dels gats i dels humans de pas. sorprèn el visitant. A les fàbnques abandonades, el lloc està habitualment ple d'olors. unes vegades de metall fred o de gretx. 1 el pnmer acte que he de fer per "habttar" als meus llocs és netejar 1ordenar la sala bu1da perquè reba l'acció i la ptntura. "t:obertura" amb la llum 1 l'acció modifica cada dta l'acostament a aquest lloc. L'obra, una vegada acabada. fa que sota l'acció del temps es reafirme en aquest nou passat que ara. acolont s'impregna d'aquestes maletxes olors, 1 la 1matge selecctona , abandona aquest aspecte tan humà del lloc.

En es te lugar de Metz. la pnmera tmpresión que se tuvo al abnr la puerta fue la del descubnmtento de un caos resultante del vandahsmo que stgue al abandono de cualquter lugar ocupada suces1vamente por ¡óvenes en busca de sensaCiones o b1en de placeres, lugares como los que ex1sten en el centro de todas las ctudades, cobt¡o de vagabundes. y donde finalmcnte se cierran todas l-1s entradas. de¡.1ndo ún1camente una abertura para los gatos. enrantes en gran número en los parques veonos. Cuando se arrancaren las cadenas de la puerta que tmpedían el paso. el frío y la humedad estremecían el cuerpo. Un olor general se desprende de los enser es, tabiques rotos y desparramados pot los ¡uegos y pot el vandalisme. que levantan polvo. Y éste, tmpregnado de la onna de los gatos y de los humanes de paso. sorprende al vt~ttante. En las fcfuricas abandonadas. el lugar esta habrtualmente lleno de olores. unas veces de meta! fno o b1en de grasa. y el pnmer acto que debo hacer para "habitar" en mts lugar·es es el de hmptar y ordenar la sala vacta para que rectba 1.1 awon y la ptntur~. "La abertura" con la luz y la acoón modtfica cada día el acercamiento a este lugar. L.1 obra, una vez termtnada, h.1ce que ba¡o la acción del t1empo se reafirme en este nuevo pasado que ahora coloreado se rmpregna de estos mtsmos olores, y la rmagen selecoona y abandona este aspecte tan humana del lugar.

CLAUDIA

T ERSTAPPE N

LUGARES DE PODER (de la sene ) 200 I (EUA 1990)

120 x 120 cm Fotografia barttada sobre alumini. marc de rusta, vidre Edtci6: 213

Night,

Nrt.

When dew forces the seents And they wnte thetr names lnto the wtnd The landscapc changes 1ts face. Darkness swallows all color And constcllaltons describe lnfintty... Then I th1nk of ¡oumeys Through the forest of my home.

quan la rosada reforça les aromes i elles escriuen els seus noms al vent el paisatge canvia la cara. La foscor s'empassa tots els colors 1 les constel-lacions descriuen l'infinit... Llavors pense en viatges a través del bosc de la meua llar.

Noche, cuando el rodo acentúa los aromas y ellos escriben sus nombres e del v1ento el paisa¡e cambia su çara. La oscuridad devora todos los colores y las constelaciones describen el1nfin1to... Entonces pienso en v1ajes a través del bosque de m1 hogar.

JUAN

UGALDE

SIT 1997 I 17 x I 17 cm T. m. sobre tela Edició: peça única

És al fons a l'esquerra, quan arribes. h1 apareix un altre corredor i continua sent al fons a l'esquerra, i un altre corredor més. i al fons a l'esquerra moltes vegades. Al fi. després de donar un munt de voltes per l'interior del teu cervell, arribes a un espa1 bUit però ple d'una aroma inconfusible: és en essència la teua pròp1a essència. DestiHacló laboriosa i constant (destiHadors labonosos). Milions d'imatges, d'olors, de sons ... Al llarg de tota una vida ... Tractats en un alambí m1steriós i complex ... Fins a .. . uhmmm!. .. anibar a un flasconet perfectament guardat en e l lloc més recòndit del nostre propi ésser... Al fons a l'esquerra.

Es al fondo a la IZqUJerda, cuando llegas. aparece otro pasillo y Slgue Sle nd o al, fondo a (a 1ZqU1erda. y OtrO pas1ll0 mas, y al fondo a la 1Zqu1erda muchas veces. Al fin. después de dar un montón de vueltas por el1ntenor de tu cerebro, llegas a un espaoo vacío pero lleno de un aroma 1nconfundible: es en esenoa tu prop1a esenCJa. Dest1lación labonosa y constante {desnladores laboriosos). M1llones de 1magenes. de olores. de son1dos ... A lo largo de toda una v1da .•. Tratados en un alamp1que m1stenoso y comple1o .. Hasta ... iumhhh! ... llegar a un frasquito pelfectamente guardada en lo mas recóndito de nuestro prop10 ser ... Al fondo a 1.1 1Zqu1erda.

juan Ugolde

juon Ugalde

EULÀLIA

VALLDOSERA

LA PANXA DE LA TERRA FRAGMENT I

1990-91

89x 13 1 cm Fotografia Edició:213

El melic del món fa pudor

El ombligo del mundo huele mal

Fumar és una pràctica que ens connecta amb l'instint de nodrir-nos. I.: única acc1ó que el nounat sap fer de manera instmtiva és la de succionar: Olora el pit de la mare que, induït per la presència propera del nadó, produeix la llet i a voltes

Fumar es una pract1ca que nos conecta con el instinto de nutnrnos. La única awón que el recién naodo sabe hacer de manera inst1nt1va es la de succ1onar. Huele el pecho de la madre que, 1nduodo por la presencia cercana del bebé. produce la leche. y a veces la derrama y gotea antes de que el pequeño llegue a

la vessa i regalima abans que el petit hagi arri bat a agafar-se

cogerse del pezón. Fumar es. para quien lleva tiempo co n este vic1o. una acción compulsiva. mecanica, como cualquier manifestación del instin to.

al mugró. Fumar és, per qui porta temps amb aquest vici, una acció compulsiva, mecànica, com qualsevol manifestació de l'instint Alhora és una acció que implica passivitat -sembla una

Al m1smo t1empo es una acción que implica pasiVIdad

Fumar és un acte simbòlic. El nadó no tan sols es nodreix de llet sinó de l'afectiv1tat pel contacte corpori de la mare. Els pulmons embolcallen el cor. i el fum inspirat i retingut momentàniament l'escalfa. Fumar ens nodreix també afecti-

madre. Los pulmones envuelven el corazón, y el humo inspirado y retenido momcntaneamente lo calienta. Fumar nos nutre también afectivamente. Pnmanamente, 1nstint1vamente. Pero a la

vament. Primàriament. instintivament. Però a la llarga ens crea una manca més poderosa d'aquest afecte que el fu m ha ten-

larga nos crea una carencia mas poderosa de est e afecto que el humo ha teñ1do de calor pasajero.

yit d'escalfor passatgera.

Qwen fuma se rodea de una nube hilada, ceniza volat1l. Quien enciende un c1garnllo tras otro consume el t1empo. Actúa com-

Qui fuma s'envolta d'un núvol filós. cendra volàtil. Qui encén una cigarreta darrere l'altre consumeix el temps. Actua compulsivament tot volent aturar el temps. De l'acció només en resta la

pulsrvamente quenendo parar el tiempo. De la awón sólo queda la cen1za. la cohlla y un olor:

cendra. la burilla. 1 una sentor.

Eulàl1a Valldosera

parece

una contratación. Fumar es un acto s1mbólico. El reoén nacido no sólo se nutre de leche s1no de k1 afectrvidad por el contacto corpóreo de la

contractació.

2000

Eulàlia Valldosero

2000

NA S EVO

NASLLAVORS

2003

40 x 24.5 x 19.S cm Silicona

NASEVO

NASESPINES 2003

31 x 19 x IS cm Poliuretà amb pues

•••

•:

100

•

·.· t··.

• :-.

~~· • .•

•

•·

NASEVO

NASMÈTRICA

2003 65 x 34 x 30 cm C1nta mètrica i alum1n1 sobre fusta

102

INSTAL·LACIO AL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT HOMENATGE A LLUÍS VIVES, HUMANISTA PER NASEVO

HOMENATGE A LLU ÍS VIVES,

HOMENAJE A LLUÍS VIVES,

HUMANISTA

Ernesto Ventós

En homenatge a l'humanista Lluís Vives, mestre i guia, estudiant d'aquesta Universitat de València als seus inicis. Amb un sentiment profund d'admiració i respecte per la seua persona i la seua obra, he volgut plasmar per al record en aquest claustre de la Universitat, que el commemora constantment, l'agudesa i l'enginy que va t enir per traçar camins que col·laboren en el desenvolupament de les persones i de la terra que les acull.

En homenaJe al humantsta Uuts V1ves. maestro y guia. estudlante de esta Un1vers1tat de Valènc1a en sus lniCIOS. Con un senumiento profunda de adm1rac1ón y respeto haCia su persona y su obra. he quendo plasmar para el recuerdo en este claustre de la Universitat. que lo conmemora constantemente, la agudeza y el ingen10 que tuvo para t razar caminos que colaboran en el desat rollo de las personas y de Ja t1erra que las acoge.

La percepció olfactiva és una de les bases més importants

La percepc1ón olfat1va es una de las bazas mas 1mportantes para nuestro desarrollo. puesto que el sent1do del olfato nos guía en la vida aun inconscientcmente. Por ello. en m1 concepte contemporaneo y abstracte de la existenc1a. entendida como arte plast•ca. como simbiOSIS de color y olor. he eleg•do la nanz. símbolo de sugest1ones profundas. olfatNas y emowas. guta de todos los procesos de desarrollo humano. punto de conex1ón entre las profundtdades del hombre y las 1nmenS1dades del mundo extenor. como nexo de unión entre su obra y la mia propia. perc1b1endo que lo que yo llamo «sugest1ón olfatiVél» es un algo que nos acerca a ambos. Es m1 intención que el molde de la nanz del gran humanista Lluís Vrves. aquí y fuera de aquí, solo o al lado de otros contemporaneos que como él son puntales de nuestra cultura actual, sea siempre un 1nstrumento de comunicación y entend1m1ento entre 1.1.5 personas.

per al nostre desenvolupament, ja que el sentit de l'olfacte ens guia en la vida fins i tot inconscientment Per això, en el meu concepte contemporani i abstracte de l'existència, entesa com a art plàstica, com a simbiosi de color i olor. he triat el nas. símbol de suggestions profundes, olfactives 1emotives. guia de tots els processos de desenvolupament humà. punt de connexió entre les profunditats de l'home i les immensitats del món exterior. com a nexe d'unió entre la seua obra i la meua pròpia, per tal com percep que allò que anomene «suggestió olfativa» és alguna cosa que ens acosta a tots dos. És la meua intenció que el motle del nas del gran humanista Lluís Vives, ací i fora d'ací, sols o al costat d'uns altres contemporanis que són com ell puntals de la nostra cultura actual, siga sempre un instrument de comunicació i entesa ent re les persones.

106

107

EXPOSICIONS

COL·LECCIÓ OLOR VISUAL ERNESTO VENTÓS

ESSÈNCIES

Palau de la Virreina. Barcelona Octubre 1996 - Gener 1997

ESSÈNCIES 2

Museu de Granollers Maig 1997

ESSÈNCIES 2

Museu Comarcal del Maresme. Mataró Juliol 1997

ESSÈNCIES 3

Ajuntament de Palma Abril - Juny 1998

ESSÈNCIES 4

Sala d'Armes. Ciutadella de Pamplona Ajuntament de Pamplona Octubre - Novembre I 998

ESSÈNCIES 5

Centre Cultural Cajastur. Oviedo Febrer - Abril 1999

ESSÈNCIES 6

Sala Kubo-Kutxaespai de l'Art. Sant Sebastià Desembre 200 I - Febrer 2002

ESSÈNCIES 7

Sala d'exposicio ns VIMCORSA. Còrdova Juny - juliol 2003

eJJèNcieJ 8

Sala Estudi General. Universitat de València Març - Maig 2004

109

.. ·... ¡,··:..

...

.. J

• •• •

.. "\;" ._;· >

. .. ... .. ·.·.

VNIVE~ITI\TQ li> VALEN CII\

Fundac ió General

VN IVEF\?ITI,T(J 1E> VALÈNCit\,

BANC..UXA ·.

'•. ' f~