Quina olor fa una exposició by colección olorVISUAL

Quina olor fa una exposició? Una selecció d’obres de la col·lecció olorVISUAL

LABoral Centro de Arte y Creación Industrial 09.07.2014 / 13.10.2014

“Quan una obra d’art em transmet alguna cosa especial, de seguida dic ‘aquesta peça fa olor’. Els meus records a través de l’olfacte s’han desvetllat i la memòria comença a portar-me evocacions”. Ernesto Ventós

Quina olor fa una exposició? Evocació i experimentació a través de la col·lecció olorVISUAL Alicia Ventura Comissària de l’exposició

En una època marcada per la mediació tecnològica, reivindicar la dimensió sensorial ¿esdevé necessàriament un gest nostàlgic vinculat a la memòria, o es pot projectar cap al futur, proposant noves maneres d’habitar-hi? Són possibles, desitjables, productives, altres aproximacions sensorials a l’obra d’art i, per extensió, a l’exposició com a format? Si responem afirmativament, aquest redescobriment sensorial de l’art ¿no haurà de sorgir d’una reformulació de la creació de subjectivitat, de l’aparentment excèntric, de la valoració d’altres sentits i, per tant, d’altres modalitats de relació amb la realitat? Aquestes són algunes de les qüestions subjacents a la pregunta que, amb ambigüitat i ironia, però alhora amb encertada precisió, dóna títol a aquesta mostra: Quina olor fa una exposició? La qüestió sorgeix també, per descomptat, del punt de partida absolutament diferenciador amb què el creador d’essències Ernesto Ventós va iniciar fa trenta-sis anys la col·lecció olorVISUAL: obres escollides per la seva capacitat d’activar la memòria olfactiva del col·leccionista. Ernesto Ventós explica així el seu projecte: “Quan una obra d’art em transmet alguna cosa especial, de seguida dic ‘aquesta peça fa olor’. Amb això vull dir que els meus records a través de l’olfacte s’han desvetllat i la memòria comença a portar-me evocacions”. La col·lecció olorVISUAL aplega nombroses obres adquirides en galeries, fires, visites a tallers etc. sense mai perdre el vincle subjectiu, afectiu gairebé, amb l’artista: tots els creadors presents a la col·lecció escriuen un breu text on comenten la relació de la seva obra amb l’olor. En els seus orígens, però, les peces adquirides per a la col· lecció procedien d’encàrrecs específics, sota la premissa als autors de potenciar el component olfactiu i la qualitat sinestèsica de les noves obres. Així doncs, la incorporació d’una obra produïda per Hugo Martínez Tormo ad hoc per a la col·lecció olorVISUAL, en el marc de la beca convocada conjuntament amb LABoral, representa en certa manera un retorn als orígens de la col·lecció. A més,

nanoEsencia_Grafeno incorpora la majoria dels eixos que sostenen el discurs històric de la col·lecció olorVISUAL (sinestèsia / especificitat sensorial, memòria / futur, ciència / art, subjectivitat / tecnologia) i constitueix per tant una magnífica pedra angular des de la qual proposar una revisió de les obres audiovisuals de la col·lecció. L’objectiu del projecte d’Hugo Martínez Tormo -la representació audiovisual dels processos que tenen lloc a escales nanomètriques- encaixa a la perfecció amb el pressupòsit subjacent a aquesta col·lecció: la confiança en la capacitat de l’art de, seguint Paul Klee, fer visible l’invisible. Lluny de derives romàntiques, l’artista fa servir per a aquesta tasca tècniques analítiques, equacions matemàtiques i dispositius tecnològics. I si ha triat el grafè com a material específic de la seva investigació tampoc no és per caprici: designat per la comunitat científica com el material amb el potencial més important d’aplicacions en l’àmbit de la nanotecnologia, el grafè està destinat a condicionar d’aquí no gaire la nostra vida de cada dia. L’obra d’Hugo Martínez Tormo, desenvolupada al mateix temps que laboratoris de mig món estudien possibles aplicacions d’aquest material, esdevé doncs una modalitat alternativa de recerca, una forma d’experimentació sensitiva i estètica d’un futur que no estem gaire lluny d’habitar. En última instància, nanoEsencia_Grafeno fa servir maniobres sinestèsiques, traduint i combinant informació procedent de i destinada a diferents sentits, per tal de revelar l’impacte dels canvis científics i tecnològics en la nostra relació quotidiana amb el món que ens envolta, relació utilitària però també sensorial i estètica. Un dels aspectes de la col·lecció olorVISUAL que la fan particularment interessant com a terreny de treball per a un comissari és precisament l’atenció que dirigeix al fenomen de la sinestèsia. Si entenem la sinestèsia com la transposició o interferència de sensacions procedents de diferents sentits, resulta temptador considerar-la al seu torn com un fenomen íntimament lligat a la creació.

De fet, és aquesta concepció de la sinestèsia, no com una figura específica sinó com una característica inherent als processos artístics, la idea subjacent a la proposta expositiva i a la selecció de les obres que en formen part. Més que no pas peces forçades a encaixar en un discurs preestablert, les obres de l’exposició es proposen com un repertori de possibilitats per a l’espectador, com una (en sentit literal) col·lecció de desencadenants sensorials que esperen ser descoberts i afrontats. Així, el sentit últim de l’exposició es troba no tant en les connexions de contingut i forma entre les peces, com en el tipus d’invitació que traslladen a l’espectador: el conviden a establir amb elles una relació estètica nova i sense prejudicis que pugui al seu torn traduir-se en un enriquiment de la relació sensorial amb el món. Una conclusió imprudent per a aquest procés de treball seria caure en la indiferència i l’arbitrarietat: considerar en definitiva que qualsevol obra pot ser igualment vàlida per a generar aquest canvi d’actitud en l’espectador. Ben al contrari, la selecció d’obra ha de ser igualment exigent, però ha de generar noves pautes i criteris. Així, i a partir del moment que aspirem a generar nous models de relació amb l’obra d’art i amb el món, noves formes de subjectivitat en definitiva, ¿no és lògic emprar la subjectivitat mateixa com a punt de partida? ¿No sembla conseqüent refiar-nos de les sensacions que totes aquestes obres han generat en el col·leccionista (les mateixes sensacions que van determinar la seva incorporació a la col·lecció) com a garantia d’intensitat, com a evidència del seu potencial evocador? L’olfacte privilegiat d’Ernesto Ventós ha reunit una col·lecció de peces que apunten cap a discursos i llocs especialment significatius en la nostra contemporaneïtat: configuren discursos al voltant de temes de caire social i polític, reflexionen sobre el ficcional, el performatiu i l’oníric, o es proposen simplement com a exercicis de l’imaginari. Davant d’aquesta diversitat de propostes, hem d’anar a cercar el denominador comú en un altre

lloc: en el mestratge dels artistes per a reivindicar, en l’era de la immediatesa aparentment incorpòria, la vigència dels sentits; en la capacitat de les obres de recordar-nos que també el futur hipertecnològic seguirà sent un espai físic, concret, poblat de sons, de colors, d’olors. Aquests són els territoris en què es mouen els artistes seleccionats per a la mostra: Andrea Bátorfi, Democràcia, Nanna Hänninen, Carlos Irijalba, Clare Langan, Cristina Lucas, Albert Merino, Fleur Noguera, Marina Núñez, Javier Peñafiel, Benet Rossell, Charles Sandison , Amparo Sard, Martín Sastre, Hiraki Sawa, Mariana Vassileva, Tim White-Sobieski i Carla Zaccagnini. El mateix col·leccionista ha explicat en alguna ocasió que l’olor en la nostra societat és “un signe que ha de ser interpretat correctament, d’una banda profètic i d’una altra històric”. L’objectiu últim d’aquesta exposició és aconseguir que l’espectador se situï en aquest mateix doble eix: el de la memòria i la imaginació; el de l’evocació i l’experimentació, el del real i del possible. Aquest particular enfocament, que reivindica la transcendència sensorial i el potencial evocador de l’olfacte, no tan sols permet redescobrir des d’una perspectiva inèdita obres rellevants de la creació audiovisual contemporània i conèixer un dels projectes de col·leccionisme més significatius i singulars del nostre país: permet, en definitiva, repensar l’art com a espai d’evolució i creació, com a lloc des del qual generar noves sensacions, noves imatges, noves textures i, naturalment, noves olors.

Democracia Charity, 2006 Vídeo format HDDV Edició 1/7 + 2 PA - 7' 10"

Cada matí als afores de Madrid, entre les 7.30 i les 8.30 del matí, els supermercats del barri de Vallecas ofereixen una barreja de reciclatge i caritat. Cada dia s’esperen a les portes d’aquests establiments ciutadans que recullen els aliments caducats del dia anterior mostrant la seva condició de consumidors fracassats. Les deixalles generades per les grans superfícies substitueixen la caritat institucionalitzada. El control de qualitat de les multinacionals esdevé una mena d’Exèrcit de Salvació per als ciutadans: equatorians, marroquins i jubilats que justament aquí representen la identitat multicultural d’Europa.

Andrea Bátorfi Unfolding, 2011 Pel·lícula d’animació Edició 1/7 - 9' 17"

L’aroma de l’Edèn

Entre tots els estímuls que afecten als nostres sentits, l’olor és el més delicat, el més immaterial. Prové d’una dimensió completament diferent, etèria. Un aroma delicat desperta en els nostres cors sentiments delicats, i incita a la nostra ment a pensaments sublims. Diuen els ioguis, en aconseguir els graus més elevats de l’autorealització, que perceben un aroma de rosa increïblement dolç, com si oloressin les f lors de l’Edèn celestial.

La pel·lícula Unfolding és, en realitat, missatgera d’un món diferent: a través d’una sèrie de portes que es van obrint una darrera l’altra, i vels que es van aixecant, senyala cap a noves dimensions interiors, plenes de llum i fines energies, donant fe de la possibilitat de crear l’Edèn terrestre entre nosaltres mateixos.

Aquest projecte parteix d’una acció urbana en què els contenidors d’aquestes grans superfícies es pinten amb la paraula caritat. A partir d’aquesta acció urbana, s’ha elaborat un perfum: el perfum de la caritat. Aquest projecte consisteix en la presentació del perfum anomenat igualment Charity, realitzat per a la col·lecció Olor Visual. L’aroma Charity reprodueix l’olor de menjar caducat, d’aquesta manera es confronten i complementen el document visual de la recollida de productes alimentaris caducats amb la sensació olfactiva d’aliments putrefactes.

Carlos Irijalba Inercia, 2012 Vídeo Edició 2/5 - 3' 44"

L’intangible de la inèrcia

A Inèrcia es descriu com el territori no és un, únic i pla. Així mateix els records tampoc ho són i la seva importància ve marcada pel sentit al que estan connectats. La memòria dels olors maneja altres paràmetres, menys comuns, en aquesta cultura nostra del visual i sonor. Aquest sentit és capaç de traspassar dècades en un segon.

Nanna Hänninen Meditation Practices II. Trying to Be a Better Me, 2009 HD DVD Edició 1/5 + 1 PA - 8' 36"

Hi ha una cara silenciosa però en lleu moviment, els ulls tancats, respirant i espirant. Els olors se tornen tan intensos que me distreuen de l’exercici. Hi ha un olor a encens de sàndal i noto la meva aixella una mica tensa. Un moment de pau, ni un sol so a la sala de meditació, el caos fora de les seves vores. A l’igual que la ciutat que mai dorm, o que la teva ment, la ment que és una construcció més gran que el que una ciutat pugui arribar a ser mai. Sóc testimoni de tot això i a la vegada deixo que flueixi. Estic aquí. Estic en pau.

La ment pot estar en equilibri o no, no ho pots veure. Tampoc pots veure la ciutat però sí les seves llums, capturades. El temps d’exposició fou tan llarg que la meva respiració va quedar “registrada” a la pel·lícula. Com una “performance” feta amb l’instrument més mínim però també el més essencial que existeix en el món: la respiració i, por tant l’olfacte, ja que tots dos estan indissolublement units. Mentre revelava el negatiu podia olorar la fragància de romaní i el sopar que estaven cuinant els nostres veïns. Em vaig sentir sola, ja que no vaig tenir companyia per sopar aquella nit.

Durant dos anys de rodatge, el projecto es va portar a terme en diferents localitzacions de País Basc, Navarra i Cantàbria. Degut a la meteorologia es va haver de reduir les sessions a dos estius, en els quals habitualment ens sorprenien les tempestes i la terra seca, malmesa pels eucaliptus, aixecava una pols plena de matisos. L’eucaliptus és una de les espècies que més desgasten el terreny i el seu creixement és molt ràpid. Es tallen totes les temporades d’estiu i els serradors abunden a la zona. La seva olor impregna valls senceres i aquesta aroma indescriptible ens va acompanyar durant llargues nits de rodatge.

Clare Langan Glass Hour, 2002 Pel·licula Super 16mm transferida a DVD Edició 3/5 - 8'

L’olor de Glass Hour es podria descriure com calenta i sulfúrica. L’escalfor que desprenen el foc i la terra calenta crema els narius i dificulta la respiració. Però d’alguna manera la humanitat s’ha adaptat per a existir aquí en aquest entorn tòxic, si bé tan sols sota la forma d’una figura solitària. Durant tota la pel·lícula bufa un vent constant, que dissipa l’aire alhora que alimenta els gasos del foc.

Cristina Lucas El Eje del Mal, 2003 Animació 3D Edició 3/3 + 1 PA - 3'

És fàcil imaginar la terrible guerra que s’entaula entre els gèrmens i les mestresses de casa els dissabtes al matí. La recerca incansable de la desinfecció i de la puresa. Qualsevol mitjà justifica aquest fi: acabar amb els gèrmens encara que semblin inofensius. Per a una tasca tan “noble” és imprescindible transmetre aquests coneixements de generació en gene-

ració, mantenint així l’ordre establert i el resultat, el premi, és aquesta bona olor de net, que tant apreciem. Però que curiós, l’olor de net no és res més que l’absència d’olor: quan no hi ha res reconeixedor per al nostre olfacte.

Hugo Martínez-Tormo nanoEsencia_Grafeno, 2014 Instal·lació audiovisual immersiva d’art generatiu Fusta, metacrilat, ordenador Mac mini, monitor de 27", cascos d’audio, espiell Quina olor fan els àtoms?

Aquesta és una instal·lació audiovisual immersiva d’art generatiu. Ens endinsem en les profunditats de la matèria, en aquest cas del grafè, per tal de percebre el color dels àtoms que el componen i també conèixer el so que té. So i color desvetllaran en nosaltres noves sensacions olfactives.

• Representació realitzada per Hugo Martínez-Tormo de l’àtom de carboni i la seva classificació a la taula periòdica, visualitzat amb el seu color a la nanoescala • Instal·lació de nanoEsencia_Grafeno

Parlar de l’olor dels àtoms és una tasca complexa, gairebé impossible. I és que perquè hi hagi olor i perquè la puguem copsar, ha d’existir prèviament una determinada molècula, composta al seu torn per una sèrie d’àtoms. És com intentar veure una imatge completa fent només una ullada a un dels píxels que la componen. Però podem olorar els àtoms a través del color de la llum que emeten i del so

anàleg associat a la longitud d’ona d’aquest color. Així es genera un joc sinestèsic en què el color i el so poden donar lloc a sensacions olfactives concretes.

Què passaria si fóssim de la mida d’un àtom? Com veuríem i percebríem el món que ens envolta? Quin aspecte visual, acústic i olfactiu té la matèria a aquesta escala? Una escala, que per a nosaltres, en principi, és invisible esdevé una mena de refugi imaginari on la nostra ment pot viatjar i imaginar lliurement: així es realitzen produccions cromàtico-sonores que ens revelen noves percepcions a través del sentit de l’olfacte.

Fleur Noguera Smoke, 2008 DVD PAL Edició 1/50 - 6' 48"

Smoke és una ficció aèria, atmosfèrica, una incitació a la divagació. El ritmo és hipnòtic, acompanyat per una composició musical elèctrica. El seu protagonista és un núvol de fum que es deixa portar pel flux dels esdeveniments. El traç, precís, que sura sobre el fons blanc fixa el relat. Els dibuixos de J.H. Fragonard1 van inspirar els primers segons de l’animació, l’escena del fum que es fon en el fullatge de l’arbre. Smoke és també l’olor de l’acampament en el bosc, de les muntanyes nevades, de les fàbriques contaminants, de la xapa ardent, d’una cigarreta que se consumeix.

Albert Merino La esencia de la piedra, 2013 HDV 1080p Edició 1/5 - 7' 53"

Un recorregut a través dels espais arquitectònics d’un indret, on les qualitats olfactives de la pedra, i els seus murs, són evocades a través de l’aparició d’objectes descontextualitzats, presències ocultes, i tota mena d’elements insòlits. Dues figures es busquen a través dels passadissos i els jardins en una persecució estàtica, al llarg de la qual, l’espai es va despullant deixant al descobert les seves ferides i les seves absències en un desplegament que desborda la mirada i transcendeix als altres sentits.

Ha estat reflexionant sobre les inspiracions com ha tornat a la meva ment el record precís de dues emocions olfactives. L’aroma de la cigarreta a l’estiu quan fa calor.

El dia que vaig trobar-me amb un núvol durant un passeig en els Alps. Curiosament el núvol tenia un perfum. 1. Los grandes cipreses de la Villa d’Este (1760) J.H. Fragonard (1732 Grasse-1806 París)

Javier Peñafiel Conquista básica te vuelvo a pedir que te definas, 2004 Vídeo Edició 1/3 - 1' 09"

Malgrat la desaparició de qui la provoca, l’olor roman. El desig és provocat? Pot provocar, la democràcia? El vídeo Conquesta bàsica et torno a demanar que et defineixis es refereix a aquestes preguntes. Una urna transparent, una bossa d’aspiradora i l’operació enigmàtica a la manera d’un ritual per part d’una persona no identificable.

Marina Núñez Red, 2006 DVD Edició 1/3 - 1' 50"

Algunes de les característiques dels monstres són: la inestabilitat d’un cos tou i fluid capaç de metamorfosar-se, l’heterogeneïtat d’un cos híbrid format per combinacions il·legítimes, l’obscenitat d’un cos sense vores o contenció que transgredeix els seus propis límits. No obstant això, el que realment és esgarrifós és el cos idealitzat o canònic, un cos rígid, pur i segellat. No sé qui podria habitar-hi sense patir rampes, autisme i claustrofòbia.

Per sort només és un cos imaginari.

El nas, l’orella, les conques dels ulls, la boca, els porus de la pell ... els nostres sentits reposen en orificis. La nostra pell no és una armadura, més aviat una fràgil membrana mòbil, foradada, permeable, contigua a la resta del món.

Conquesta bàsica et torno a demanar que et defineixis, són paraules amb caràcter de melodrama i de drets adquirits al mateix temps. En moltes ocasions, les nostres metodologies d’igualtat resulten ser distribucions jerarquitzadores d’un enorme buit. Molts han vist en aquest vídeo una cosa així com una ressonància vaginal, d’altres un joc irònic amb la visibilitat o una enigmàtica reconstrucció dels jocs de màgia, d’altres encara han tingut sensacions que pertanyien al desassossec de veure vídeos com si fossin miralls. Per a mi, després dels gestos d’aquest algú irreconeixible, alguna cosa roman en el lloc d’aquest estrany ritual. Entre els buits de l’urna i la bossa groga, podria haver-hi una olor deliciosament agredolça. S’ha produït una activitat més, una cerimònia d’acord amb el propi caos. Després romanen l’olor i l’objecte de l’urna. El subjecte ha desaparegut, se n’ha anat amb els seus costums i negociacions.

És la persistència del que no ha trobat una solució, dels fets inoblidables. La il·lusionada necessitat de tornar a visitar un problema, en una barreja de biografia i d’hipnosi, és similar al fet de reconèixer una olor determinada i veure que ja no és exactament igual, una embriagadora sensació de fugida del món après.

Benet Rossell Mil a Miró, 1993-2009 Vídeo + 1000 captures Edició 2/8 + 4PA + 2HC - 16' 36"

Mil imatges amb un text poètic trilingüe, capturades del vídeo 1000 a Miró, que vaig realitzar el 1993 en motiu del centenari del naixement de l’artista –Any Miró–, negatiu d’un story board inexistent, que he decidit batejar story abroad, ofereixen un altre registre de la narració, o potser una no-narració alternativa que mostra la versió més propera i confident. Entre les noves aportacions hi trobem el text, un poema-riu de 1000 versos, en versió trilingüe, concebut per aquesta edició; la materialització de la imatge virtual, creada amb píxels en lloc de tinta, imperceptible per les regles de la cinematografia que imposen les seves servituds òptiques; la incorporació de la tinta progenitora d’art, i de l’olor, suggerida per l’explosió de formes i colors: la gespa humida que desperta a tocs de campana, el perfum de gebre i de gel d’un paisatge inicial, la pulcritud de les figures blanques que ressalten en la foscor, la mar matèria de meduses, el toc àcid de la magrana primerenca i la dolçor confitada de fruites tropicals encara per descobrir, la intensitat barata de la clenxa del tanguero, la suor a les grades de l’estadi, tota la gama olfactiva del cosmos imaginari, i l’aroma rància del naufragi...

1000 a Miró és una obra pacient, que requereix una observació lenta, íntima, com una consulta a la Biblioteca d’Alexandria, on cada text, cada estampa, cada full, l’un al costat de l’altre, transformen l’espai en un nou paisatge actiu i heterodox.

Charles Sandison Genoma, 2006 Vídeoprojecció monocanal - loop Edició 4/5 + 1PA

A vegades intento visualitzar el viatge d’una paraula quan surt dels llavis d’una persona i es dirigeix al seu destinatari, o imagino, quan estic en una biblioteca, que tots els llibres murmuren. Veig llavors un esbart d’ocells que semblen desplaçar-se de manera caòtica i que no obstant això segueixen el seu viatge. Amb Genoma, busco el primer alè, el primer olor, l’origen de tot.

Amparo Sard Hauptpunkt (Esencia), 2013 DVD HD Edició 1/9 + PA - 4' 54"

Hauptpunkt (Essència) ens parla d’una experiència que atorga tot el protagonisme al paisatge, com l’hi van donar en el seu moment els romàntics. Contemplar, olorar i gaudir de la natura, la participació i goig de l’insòlit i el desconegut, és una font de plaer. I el plaer que aporta consisteix en el reconeixement de l’equilibri “perfecte” (subjectiu, per suposat) entre l’ideal i la realitat. Hauptpunkt (Essència) és doncs, una metàfora de la vida com a paisatge, un punt àlgid d’aquest viatge, on aconseguim tornar, al “mirall de l’ànima” a partir de la contemplació i l’aprehensió o comprensió d’allò que ens envolta i d’un mateix.

Martín Sastre U from Urugay (Sé rico, sé famoso, sé maravilloso... O sé tú), 2012 DVD color i so Edició 1/3 - 2' 22"

Em pregunto de què fa olor l’Uruguai i me’n vaig a la platja Las Delicias, a “Los Piratas”. Tanco els ulls. Clareja, el meu oncle Meme rega la gespa acabada de tallar, fa olor de verd, de matí. És estiu, el vent porta una tempesta i sortim a mullar-nos amb l’aigua que cau per la teulada, la sendera calenta s’entebeeix, fa olor de pluja, de llevantada.

Amb la meva germana hem decidit que tots els animals són amics nostres, els colibrís, els escarabats, els grills i les granotes, som indis i saltem entre els arbres del torrent, l’escuma blanca de la badia platejada, la pell ens fa olor d’algues, de salnitre atlàntic, de ressol.

Arribo a casa i la mare m’alça, fa olor de terra, la seva pell em calma. El sol es pon entre parets blanques, rajoles morades, la meva àvia canta, Eugenia de Montijo, Tránsito Olasa, em parla del començament de la seva saga. Els ulls grisos de Lala es tornen rosats i somriu, nena consentida, fa olor de neta, d’ànima blanca.

És de nit, al fons el bosc, pins, lambercianes. Les flors de Virgili, i l’aljub on Abú va plantar un gessamí, ella ara ens guia en somnis, fa olor de cosmos, de galàxies. Diuen que la pàtria és això, un record de la infància. Per a mi l’Uruguai fa olor de casa, de casa meva, “Els Pirates”.

Mariana Vassileva Tango, 2007 DVD PAL Edició 4/5 + 2 PA - 45"

Una dona, després d’haver vist el meu vídeo, em va dir:

“Puc recordar l’olor de l’herba d’aquella època, quan encara era una nena i em podia amagar entre els arbusts o deixar-me anar rodolant per un prat”. Hem nascut en la malenconia de la solitud i un dels nostres objectius conscients o inconscients és fugir, escapar.

Els primers records infantils de la nostra cerca de sentit viuen per sempre. Molt sovint ens traslladem als nostres meravellosos llocs del record per tal de refer-nos i treure’n energia i esperança.

Hiraki Sawa Sleeping machine I, 2009 Vídeo monocanal Edició 2/8 - 7' 07"

L’olor és el moment de l’interval, l’escletxa, l’espai intermedi.

Amb l’olor, he entrat per la petita i íntima porta en els grans recintes de l’anhel i els somnis.

Carla Zaccagnini E pur si muove, 2007 DVD Edició 1/5 + 2 PA - 69'

Hi havia una mica d’olor de neu vella, d’aquella que insisteix fins i tot sota un sol que no s’amaga, o de congelador que fa molt de temps que no s’ha netejat; una mica d’olor de roca o de terra seca però pesada o compacta, que no s’enduu l’aire; olor de llac fred i de vent fred i sense pols, transparent; una mica d’olor com del meu cérvol Federico, però molt poca, com al rerefons; i olor de verd.

Tim White-Sobieski On the Wing, 2003 Vídeo DVD Edició 7/10 + 4 PA - 10' 47"

La música utilitzada en aquest vídeo produeix una sensació de natura, de moviment, de brisa fresca, en altres paraules: noves experiències.

Al principi, quan comença amb les imatges dels immensos espais interns d’un aeroport, equival a un olor de cotxes circulant, de carrets, un olor de maquinaria, alguns olors d’aliments cuinats, en altres paraules: tots els signes de la civilització habituals que podem percebre en la vida quotidiana. Conceptualment, la pel·lícula es basa en la juxtaposicions de realitat i imaginació i, en aquest sentit, la

següent associació sensorial que podem establir és la que podria descriure’s com olors específics de la natura, vibracions –de nou com una brisa oceànica, com la vibració de les ones copejant la riba, com un olor de vegetació. El film presenta dos components essencials de la natura: l’aire i l’aigua. [...]

El film sencer és moviment, fluctuació entre calma i tranquil·litat i olors i moviment.

exposició

Catàleg

Comissariat

Coordinació

Alicia Ventura Coordinació

LABoral Patricia Villanueva María Romalde col·lecció olorVISUAL Cristina Agàpito Equip tècnic

LABoral David Morán Sergio Redruelo Disseny de l’espai

longo+roldán Disseny gràfic de l’espai

Think diseño Comunicació

LABoral Pepa Telenti Alvargonzález Diego Ugalde col·lecció olorVISUAL Yrene Bueno

col·lecció olorVISUAL Cristina Agàpito Yrene Bueno Textos

Alicia Ventura Artistes / col·lecció olorVISUAL Disseny gràfic del catàleg

David Torrents + Silvia Míguez Producció i edició

Gràfiques Ortells, s.l. Imatges

Mireia Bas Graham Thomson Ted Krasny

Educació

LABoral Lucía Arias Mediació

LABoral Elena Álvarez Moviment d’obres

ARTERRI www.laboralcentrodearte.org Los Prados, 121 33394 Gijón (Asturias), España

PRODUCCIÓ

www.olorvisual.com Apartado de Correos 14019 08080 Barcelona EN COL·LABORACIÓ AMB