Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
ESCRIVINT TAMBÉ FEM BADIA Estem molt contents, cal dir-ho, perquè després de 5 anys de molta feina i dificultats, Ràdio Badia s'ha assentat al municipi com un dels principals medis de difusió cultural i social. Malgrat les nostres mancances, que no són poques, avui dia estem presents a la majoria de col·lectius i tenim representació, als nostres tallers, de badiencs i badienques de totes les franges d'edat. Crec que hem trobat la manera de funcionar i que la nostra emissora compleixi, alhora, la funció educativa que cercàvem des d'un principi. Volíem poder apropar a la gent un mitjà de comunicació que ha sabut evolucionar al llarg del temps i que aquest, pugués fer-los evolucionar a ells mateixos, la ràdio. No aspirem a ser els millors, ni tan sols a abastar ni acaparar totes les informacions ni tot el protagonisme, només volem que la gent participi, que faci Ràdio Badia seva, que els programes siguin els que ells volen i que, sobretot, serveixin per a créixer personalment, en coneixements i com a persones. Estimar-se més, saber que podem parlar i que la gent ens escolti hauria de ser tasca fàcil, però tots som conscients que avui dia això costa cada vegada més. Aquest era un dels principals motius per engegar Ràdio Badia i avui crec que podem dir que ho hem aconseguit. Amb aquest primer exemplar que teniu
Núm. 1 gener de 2014 enfront vostre, volíem fer un pas més apropant l'escriptura i la lectura a tots els nostres col·laboradors i apropant-vos a tots vosaltres, a la vegada, un bocinet de tot un món per descobrir, l'aprofitament actiu del temps d'oci, ja sigui com a voluntari o com a beneficiari del gran ventall d'activitats que es poden trobar avui dia al nostre municipi. Esperem que us agradi. VOLS FER RÀDIO AMB NOSALTRES? No podem terminar aquesta presentació sense oferir-vos l'oportunitat de participar amb nosaltres en algun dels nostres tallers. Què cal? Moltes ganes de fer coses i passar-s'ho bé, d'aprendre i d'ensenyar, de riure però també de ser seriosos si cal. Us deixem a continuació la relació de tallers i col·laboracions que fem i, si veus que tens cabuda en algun, no dubtis a contactar via correu electrònic a badiaradio@gmail.com o per missatge a Facebook en Som RàdioBadia. -Taller per a adults al Punt Òmnia Dimecres tarda i dijous matí
-Ràdio Badia per a joves Dimecres de 18.30 a 20h.
-Col·laboració amb Fundació Tallers de Catalunya -Col·laboració amb CEIP La Muñeira -Col·laboració amb IES Federica Montseny -Col·laboració LECXIT al CEIP la Sardana -Col·laboració amb Grup Mutuam Equip de redacció de Rádio Badia
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
Núm. 1 gener de 2014
QUINA ÉS LA MEVA EXPERIÉNCIA AL TALLER DE RÀDIO BADIA? Hola, sóc la Montse i vaig a dir-vos la meva experiéncia de ràdio. Puc dir que és una experiència inoblidable. Al meu cas em vaig apuntar per curiositat i perquè les dinamitzadores que ens ensenyen em van dir “tu ho proves, si et convenç segueixes i si no, no passa res” (seria una experiència per a mi com una altra). Fins al dia d'avui estem aquí, donant una mica de guerra i ens ensenyen, però que molt bé. Cada tarda vinc amb molta alegria, no sols per les entrevistes que fem per desprès pujar-les a Facebook, sinó per les meves companyes. Cada dia al taller aprenem coses noves, sortir al carrer amb la gravadora, fer preguntes als badiencs sobre temes d'actualitat com “què opinen sobre els transports”, l'ambulatori i altres temes, relativament tots de vital importància i interès per a tot el món. Montserrat Alguacil
La meva opinió de Ràdio Badia és molt bona, he connectat amb més gent i m'he obert més a parlar, fer entrevistes amb les meves companyes... De vegades cadascuna dóna les seves opinions i la que està millor es deixa. Totes estem d'acord i ens portem molt bé. Sobretot les professores són molt agradables i compressives amb totes nosaltres.
M'agrada molt el del blog, el de les fotos, de vegades ens comportem com a nenes petites però ens ho passem molt bé quan fem les entrevistes a d'altres cursets. Són molt amables amb nosaltres i sobretot li donem les gràcies i que tornin ràpid. Reme Moreno
Hola amics! Som un grupet que ens reunim tots els dimecres de cinc de la tarda fins a les vuit de la nit i exposem totes les coses que després us expliquem. Al Punt Òmnia som molt inexpertes però ho fem amb moltíssima il·lusió. La meva experiència és de molta alegria perquè mai vaig pensar fer aquestes coses tan simpàtiques i lo bé que ho passem! Comentem moltíssimes coses de cuina, de Badia, com funcionen els autobusos i problemes de la ciutat que puguem solucionar. Estem oberts als comentaris que puguem solucionar amb la vostra ajuda. M. Dolors Blaya
Hola sóc l'Ana i vinc a Ràdio Badia i les coses que m'aporta són bones i moltes. La primera és que he fet moltes amigues, he perdut la timidesa una mica i això m'ha anat molt bé. Cristina i Eva ens ajuden molt i això, a la meva edat, que són els 74, em va molt bé perquè surto de casa, aprenc i em relaciono amb els altres. Em va molt bé, he après a estimar-me més. Ana Carrillo
Escrivint fem Badia
Núm. 1 gener de 2014
Per a mi el taller de ràdio Òmnia ha estat molt divertit, les professores tenen molta paciencia i les companyes són molt guais. Ho passem molt bé, hi ha prou companyerisme, podria haver-hi més.
A mi en va molt bé perquè estic molt desmemoriada.
D'altra banda tot bé, mai m'hagués atrevit a preguntar a la gent pel carrer què opinava sobre el tema que ens tocava, es perd una mica la vergonya però amb respecte tot va bé.
Ràdio Badia m'ha donat l'oportunitat de dir i fer coses que mai havia pogut fer.
Mercedes Brull
Hola, sóc Manoli, vaig a fer un petit resum sobre el curs de ràdio a l'Òmnia Badia. Doncs a mi m'agrada molt el que fem, perquè s`ha de veure tot el que estem aprenent! sobre tot les entrevistes, les xerrades que fem amb les companyes, conèixer gent i continuar aprenent.
Dono les gràcies a Cristina que és molt atenta i a les meves companyes. Conxita Pèrez
Per a mi és molt gratificant, a part de passar-ho bé tinc oportunitat de comunicar-me amb persones de l'exterior. El taller de Ràdio Badia ho recomano a totes les persones que els agradin les tertúlies i vulguin fer coses divertides. Per a mi és molt gratificant estar a Ràdio Badia. Carmen Montero
Manoli Rosa
Hola em dic Coxita, vaig a explicar-vos el que faig al Punt Òmnia. Fa dos cursos que vinc a aprendre a fer anar l'ordinador. M'ha costat molt però amb la paciència de les nostres professores, que són l'Eva i la Cristina, són genials per la seva paciència.
Hola. sóc una alumna del taller de ràdio del Punt Òmnia. La meva assistència al taller ha estat molt positiva, em sento molt bé des que estic aquí, el temps en el taller se'm fa curt de bé que ho passo.
Gràcies a elles em vaig sortint. M'ho passo molt bé amb totes les companyes. Com jo sóc una mica dura d'aprendre, les companyes m'ajuden molt, tant l'una com l'altra i m'estic sortint.
Mai vaig creure que aprengués tant i em sentís tan realitzada intentant aprendre a ser periodista i a comunicar-me amb el meu poble i descobrint tantes coses. Estic molt agraïda i m'agradaria que el taller tingués més dies a la setmana.
També estem fent Ràdio Badia i és molt distret, ens ho passem molt bé.
Conchi García
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
ENTREVISTA A L'ANA GUIRADO, GESTORA DE PROJECTES DE LA FUNDACIÓ CÍVICA ORENETA DEL VALLÈS
Núm. 1 gener de 2014 coses tan interessants com les que feu vosaltres, de ràdio i tota aquesta mena de coses.
El passat 10 de novembre vaig sortir de casa d'hora per anar a buscar a 3 reporteres a la Fundació Tallers. Teníem una entrevista molt especial a un supermercat de la localitat preparada amb molta cura dies enrere perquè sortís perfecte. Així va ser però, a la sortida, la Laura i la Rosi estaven tan entusiasmades amb la seva feina de periodistes que ens van trobar a l'Ana Guirado pels passadissos del Casal Cívic de Badia i van voler fer-li una petita entrevista improvisada. Aquí us deixo la transcripció i una dada... a tots els que tenen una persona tan especial a casa com la Rosi o la Laura no cal dir-los que el fet d'improvisar qualsevol cosa és un gran repte per a elles, així que mèrit doble per les meves dues companyes. RB - Com et dius? Ana- Hola, jo em dic Ana, Ana Guirado. RB - Quants anys tens? Ana- Uf, en tinc molts! Tinc 41. RB - Ala, que joveneta ets! Ana- Moltes gràcies. RB - Tens cotxe? Ana- Si, tinc un cotxe, és una mica vell però, tinc cotxe sí, vinc a treballar en cotxe cada dia. RB - Quina és la teva feina? Ana- Doncs jo estic treballant amb la Fundació Cívica Oreneta del Vallès i sóc una mica la gestora de projectes i a més porto... sóc la responsable de comunicació i ajudo a comunicar tot el que fem a la Fundació, les xarxes socials i a cercar recursos de subvencions per poder portar a terme els projectes i que puguem fer
La Rosi García, l'Ana Guirado i la Laura Milán.
RB - Hi ha bon rotllo a la feina? Ana- Uy si, tenim molt bon rotllo perquè a més tots estem aquí treballant junts i sí, hi ha bon rotllo, no solament a la feina, en tots els llocs ha d'haver perquè si no, no es treballa bé i no s'està a gust amb les persones. RB - Què opinen els teus pares de la teva feina? Ana- Els meus pares són ja grans però els agrada. No entenen molt bé el que faig però els agrada. I a més també participen en els tallers de memòria del lloc on vivim perquè és una cosa que ajuda molt a les persones i a ells els encanta anar. RB - Quants anys portes treballant amb premsa? Ana- En premsa? A veure... jo a la Fundació porto treballant, a veure aquí a Badia porto quasi 10 anys, primer com a
Escrivint fem Badia Federació i ara com a Fundació i portant el tema de premsa doncs portaré prop de 3 anys, 3 anys ja. RB - Adéu! Ana- Doncs adéu, moltes gràcies, m'ha encantat que em vingueu a fer una visita i espero veure-us més dies per aquí, val? Vinga, moltes gràcies.
Núm. 1 gener de 2014 convivim poguéssim expressar-nos i donar el nostre punt de vista d'allò que ens envolta a la vegada que apropem les TIC a persones que difícilment hi tenen accés d'una manera divertida i enriquidora.
Foto i introducció: E. Gutiérrez Entrevista: Laura Millán i Rosi García
RÀDIO BADIA I ELS REPORTERS DE LA FUNDACIÓ TALLERS Ja fa tres anys que Ràdio Badia té la immensa sort de comptar amb un grup de nois i noies de la Fundació Tallers que fan ràdio i premsa amb nosaltres. Ells són el Jose Maria, la Nerea, la Laura, la Teresa, l'Erik, el Manel, el Xavi Molina, l'Esther, l'Estela, la Cristell, la Maria, l'Inma, la Rosi i la Yolanda i un o dos cops al mes ens trobem per a gravar noticies que passen al seu voltant o petites entrevistes.
L'equip quasi al complet, nomes ens falta l'Esther
Un dels principals objectius que com a Ràdio Badia ens vam marcar va ser el de poder oferir al nostre municipi una eina perquè els diferents col·lectius que hi
El Manuel acomiadant un programa, la Nerea als controls de so i la Maria i la Laura al front.
Els nois i noies de la Fundació Tallers són l'exemple de l'assoliment de tot això. La seva alegria, les seves ganes de treballar i l'entusiasme que hi posen fan un veritable plaer poder compartir amb ells l'hora de Ràdio. També ens fan aprendre molt a tots nosaltres amb la seva espontaneïtat i la forma lliure de prejudicis amb què miren el món. El que va començar amb un grupet llegint petites cròniques del dia a dia del seu taller ocupacional s'ha convertit en un equip de reporters amb inquietuds pròpies que cada vegada més volen sortir a fora i expressar allò que veuen i que pensen. Ho em començat a posar en pràctica amb entrevistes que ells mateixos proposen i redacten, com l'Erik que ha entrevistat a la seva cosina, jugadora de rugbi i a l'equip femení del Club Esportiu Badia, o en Jose Maria que ha volgut fer una entrevista al seu monitor d'escacs i als seus companys.
Escrivint fem Badia
Núm. 1 gener de 2014
VOLUNTARIAT, UNA VOLUNTAT
En Jose entrevistant a l'Albert, el seu monitor d'escacs
Vaig llegir d'una persona molt propera a aquest món del voluntariat que, possiblement no fèiem cap revolució però era una forma de canviar el món. Em va semblar molt romàntica i idealista aquesta manera de veure el voluntariat i la faig servir per expressar la meva experiència de voluntariat amb la Fundació Cívica Oreneta del Vallès. Com a voluntària en la dinamització de tallers per a gent gran observo, gratament, que tots els que realitzem aquesta tasca compartim alguna cosa: les ganes, la il·lusió, el no quedar-nos asseguts, el desig de compartir amb els altres i un contagi d'aquesta força en el que fem.
L'Erik, el nostre reporter esportiu.
Moltes vegades estem tan submergits en aquesta societat nostra del perfeccionisme que pensem en aquests col·lectius d'una manera paternalista i no els deixem sortir i mostrar-se tal com son. Doncs des d'aquí volem mostrar a una gent meravellosa, amb inquietuds com les vostres i moltes ganes de fer-se escoltar. Si un dia en veieu a algú d'ells que us vol entrevistar, si en teniu ganes, deixeu-vos emportar amb el cor, de tu a tu i veureu què grans professionals són. Tenen la serietat, l'empenta i tot l'entusiasme que fa falta per ser un gran periodista. Mercès per deixar-nos compartir aquest espai amb vosaltres, nois. Redacció Ràdio Badia
La Jessica i tres dones participants dels seus tallers
No sempre és fàcil, és esforç i donar de tu, és comprometre't. Tot es veu compensat amb escreix quan vivim amb bona voluntat i ens donem als altres, quan creiem honestament en allò que fem. Potser decidir ser voluntari sigui una oportunitat al canvi, una petita revolució o almenys jo ho visc així. En aquest món que de vegades ens ve de gust canviar-lo i ens queixem d'ell, a vegades ens fallen els valors i les ganes.
Escrivint fem Badia Tenim una crisi de valors socials, en general, on no ens vindria malament més voluntats perquè el que no ens agradi sigui d'una altra manera. Al meu parer, el voluntariat és una forma de desenvolupar això en mi mateixa per poder transmetreho. De vegades no ens adonem del que podem aportar a les vides dels altres i a la nostra pròpia per fer aquest món més humà. Per a mi, voluntari és passar a l'acció.
Núm. 1 gener de 2014 Els tallers donen l'oportunitat, el temps i l'espai perquè s'estableixin vincles socials, diferents als quals normalment la societat dóna, entre les persones que assisteixen i es beneficien d'ells. Aquestes relacions que neixen aquí, entre ells i jo amb ells és, com no dir-ho, la satisfacció més gran i el motiu pel qual sóc voluntària. Visc el meu voluntariat a la Fundació amb afecte i tinc records molt càlids de part de tots. Si, és com una petita revolució personal, un canviar el meu món que m'omple d'optimisme i de joia que al mateix temps puc compartir i que em fa ser més humana. Jessica Olmo Galiano
VOLUNTARIAT DONANT CLASSES A D'ALTRES PERSONES
El grup de teatre que va portar la Jessica als tallers de la Fundació Cívica Oreneta del Vallès.
Sobre la meva experiència afirmo que quan hi ha una voluntat de fer comunitat, de donar, de compartir, d'aprendre, de fer, hi ha un canvi en el més profund de tots, en el que és emocional i en l'actitud. Ho estem fent i ho gaudim. Pot-ser no canviem el món, però sí canviem nosaltres i allò que ens envolta en posar-hi les nostres forces, el nostre temps i la voluntat de voler compartir. En realitzar una tasca de voluntariat com la que realitzo als tallers, més enllà de la matèria de la qual es tracti al taller destaco, i em satisfaig de la cohesió social resultant, les relacions personals que s'hi estableixen.
El voluntariat m'ha suposat una experiència molt bona. Comparteixo amb les persones activitats que m'agraden i, alhora que intento ensenyar, jo també aprenc, ja que moltes vegades no dedico temps per fer-les sola. Les persones que s'apunten als tallers estan molt motivades i això es contagia. Maria Rosario Tapia
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
CRIS SEGURA, DINAMITZADORA DEL PUNT ÒMNIA BADIA La meva experiència com a monitora del que era l'Aula Informàtica i ara com a dinamitzadora del Punt Òmnia Casal Cívic Badia del Vallès durant aquests cinc anys ha estat molt positiva i enriquidora. Per aquests ordinadors ja han passat moltíssimes persones i espero que encara hi passin moltes més. M'agrada molt el contacte amb la gent i m'ho passo genial fent els tallers amb ells i, pel que em comenten, ells també disfruten quan són aquí. I no només aprenen ells de tot el que els explico, jo també n'he aprés moltes coses.
Me'n recordo de quan vaig començar com a monitora d'Aula Informàtica. Jo no havia fet mai classes d'informàtica i vaig aprendre sobre la marxa i també a partir d'algunes indicacions inicials de l'anterior monitor. Algunes persones que em van conèixer aleshores m'han fet recordar alguna vegada com anava de perduda al principi. No és fàcil explicar com funciona un ordinador a una persona gran que potser ni en té a casa. Tothom diu que tinc moltíssima paciència, però és que per a una feina com aquesta és el que cal: paciència i humor.
Núm. 1 gener de 2014 El primer dia de cada taller sempre explico la metodologia i una cosa que els recalco molt és que això no és una acadèmia d'informàtica on només es ve a aprendre el funcionament de l'ordinador, que el principal objectiu del nostre programa és passar-s'ho bé i que aprendre coses d'informàtica és un afegit. Fins al moment ningú s'ha queixat d'això i a tots ens agrada de tant en tant fer una estona de xerradeta col·lectiva. M'encanta quan, arran de les relacions que s'estableixen aquí, es creen noves amistats i queden per prendre un café, per passejar o per parlar... Passem estones molt divertides amb acudits o bromes inofensives que es fan, sobretot entre els que es coneixen de fa molts anys. Reconec que també els faig alguna broma amb els ordinadors. Una que sempre piquen els que fan iniciació (i hi ha d'altres que també) és quan entren a una carpeta que acaben de fer, que els surt la finestra buida i jo els pregunto “què ha passat?” i s'espanten i pensen que acaben d'esborrar-ho tot. Trobo graciós fer-los passar una mica malament aquests segons fins que els dic que no s'ha esborrat res i els faig tornar enrere i veuen tot el que tenien al seu lloc. Ells també riuen i normalment aprenen la lliçó, tot i que hi ha alguns que se n'acaben oblidant. Jo els acabo agafant afecte i suposo que per això també gaudeixo tant amb ells. Fins i tot quan no estan fent cap taller, quan em veuen per l'edifici o pel carrer ens saludem i potser ens donem dos petons. I el que no oblidaré mai és que gràcies a una d'aquestes persones tinc a casa una gateta negra que m'estimo moltíssim. Se la va trobar una neta seva i la tenia a casa acollida, però no se la podia quedar. Me la va oferir i va trobar família de seguida. M. Cristina Segura
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014
Escrivint fem Badia
NĂşm. 1 gener de 2014