80 anys de futbol a Campredó by Onada Edicions

Emigdi Subirats i Sebastià

80 anys de futbol a Campredó

benicarló, 2014

Primera edició: juny de 2014 © Emigdi Subirats i Sebastià Edita: Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com Disseny de la col·lecció: Ramon París Penyaranda Maquetació: Òscar París Garcia Correcció lingüística: Rosa Maria Camps Cardona ISBN: 978-84-15896-46-3 Dipòsit legal: CS-208-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

Índex Poema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Nota explicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Preludi introductori . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Capítol 1 Unió Esportiva Campredó 1.1 Les beceroles del futbol campredonenc . . . 1.2 La represa durant la dura postguerra . . . . 1.3 Arranjament de camp i nova direcció . . . . 1.4 Nova etapa a partir de 1957 . . . . . . . . . 1.5 Intervals dels anys seixanta . . . . . . . . . . 1.6 Nou Camp: La Forja . . . . . . . . . . . . . 1.7 L’impuls dels anys setanta . . . . . . . . . . 1.8 La dècada dels vuitanta . . . . . . . . . . . . 1.9 Els irregulars noranta . . . . . . . . . . . . . 1.10 El mandat de la família Roca . . . . . . . . 1.11 La presidència de Manuel Álvarez . . . . . 1.12 El primer ascens: 2011-2012 . . . . . . . . 1.13 De nou a Quarta Catalana . . . . . . . . . 1.14 Nova direcció, Raül Prats . . . . . . . . . . 1.15 El segon ascens: 2013-2014 . . . . . . . . . 1.16 El bloc informatiu a internet . . . . . . . . 1.17 75è aniversari del futbol campredonenc . . 1.18 Torneig estival Martí Labòria . . . . . . . . 1.19 Els signes d’identitat: colors i escut . . . . 1.20 Presidents i directius del club . . . . . . . 1.21 Cròniques sobre l’equip . . . . . . . . . . . 5

17 22 26 36 39 41 43 47 49 51 53 56 61 62 63 68 69 71 73 74 75

1.22 Documents audiovisuals . . . . . . . . . . 76 1.23 Altres activitats . . . . . . . . . . . . . . . 77 Capítol 2 El futbol base 2.1 L’OJE-Campredó . . . . . . . . . . . . . . . 2.2 El planter pioner . . . . . . . . . . . . . . . 2.3 El planter dels vuitanta . . . . . . . . . . . 2.4 La fornada dels noranta . . . . . . . . . . . 2.5 Torneigs Internacionals de Futbol Base . . . 2.6 L’Ebre Escola Esportiva . . . . . . . . . . . . 2.7 Les joves promeses actuals . . . . . . . . . .

79 80 82 83 85 86 88

Capítol 3 Futbolistes de pes 3.1 Els jugadors estel·lars . . . . . . . . . . . . . 91 3.2 Les jugadores . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 3.3 Futbolistes vinculats a Campredó . . . . . . 96 Capítol 4 Les seccions 4.1 Futbol sala . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 4.1.1 Campionat de futbol sala . . . . . . . 99 4.1.2 Equip de futbol sala . . . . . . . . . 101 4.3 Equip de bàsquet La Forja . . . . . . . . . . 102 Capítol 5 Les instal·lacions 5.1 Les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . . . 105 5.2 Equip de Sega Esportiva . . . . . . . . . . . 106 5.3 L’afició al ciclisme . . . . . . . . . . . . . . 107 5.4 El rem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 6

5.5 El Club La Forja . . . . . . . . . . . . . . . 109 5.6 Associacions esportives campredonenques . 110 5.7 Competicions esportives . . . . . . . . . . . 112 5.8 Jove planter futbolístic . . . . . . . . . . . . 113 5.9 Entrenadors i àrbitres . . . . . . . . . . . . 114 5.10 Esportistes campredonencs . . . . . . . . 115 Apèndix Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 El que s’ha de saber del futbol a Campredó . . 120 Nissagues de futbolistes . . . . . . . . . . . . . 123 Cròniques futbolístiques . . . . . . . . . . . . . 131 Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

Al meu fill Guillem, entusiasta jugador de l’aleví de la UE Campredó, i a la meua filla Rosa, jugadora de l’infantil del CB Cantaires. A Araceli, sempre amb estima. A Gerard, bon amic i entusiasta de la UE Campredó. A tota la UE Campredó.

Poema Roig i blanc són els colors, una passió ben enlairada, cantem amb gran emoció, per la glòria ben trobada. Un equip molt menut, en esperit: Gran, Gran! Ens sentim ben galants, l’honor mai no l’hem perdut. Visca, visca el nostre equip! Cap rival és enemic, en una tarda de futbol el cor s’enlaira quan hi ha gol. Anys i panys d’afanys de gol, You will never walk alone!, anhels i cants ben cofois el nostre equip mai està sol. Visca, Visca la Unió Esportiva Campredó, Cridem nosaltres, afició: Som menuts, però els millors! Visca, Visca el nostre equip! Cap rival és enemic, en una tarda de futbol el cor s’enlaira quan hi ha gol. 9

Nota explicativa

La realització d’un estudi sobre un club de futbol amateur d’un poble menut comporta moltes dificultats quant a les mancances en documentació que impedeixen fer un adequat seguiment cronològic. Massa sovint ens hem de basar en informacions de caire estrictament oral, amb la consegüent confiança en la memòria de l’informador en qüestió. Òbviament, aquest fet pot portar a algunes dades incertes o, fins i tot, errònies. Tanmateix, som sabedors que ens hem pogut deixar informació d’interès atès que els clubs amateurs no acostumen a mantenir un arxiu amb informació prou rellevant, el qual ens hauria facilitat la tasca. Al llarg d’aquest llibre hem fet esment de molts jugadors que han defensat els colors de l’equip, malgrat que, de ben segur, se’n poden trobar a faltar d’altres. Hem seguit el criteri de remarcar aquells que han tingut una més llarga trajectòria amb l’equip i han realitzat una aportació destacada. També hem fet ús de documents gràfics i d’algunes cròniques, que ens han permès incorporar alguna plantilla determinada, mentre que no hem tingut accés a altres. Com sabem que no han tingut cabuda tots, volem tenir unes paraules de reconeixement per cadascun dels jugadors que han defensat la samarreta de la UE Campredó, i demanem disculpes molt sinceres pels oblits que hem pogut tenir. 10

Pròleg

Abans de començar m’agradaria fer-vos cinc cèntims de la raó per la qual es decideix publicar aquest llibre coincidint amb el 80è aniversari. Tot neix de la necessitat de recollir la història de l’entitat. Saber què va passar en cada moment, el perquè i qui estava implicat. Amb aquest desig i aprofitant el marc d’activitats culturals de la Fira Mestràlia i el Curt-redó 2014 vam decidir, entre altres coses, i sempre amb la col·laboració de l’autor, publicar aquest recull històric. Quan Emigdi Subirats em va dir que escrigués unes quantes línies per poder donar inici al seu treball em va semblar una concessió de confiança i traspàs de responsabilitat força transcendent. El concepte història no és res més que recordar allò que va succeir en un moment determinat. És fàcil, per tant, poder tornar a reproduir mentalment allò que un desitja i que, evidentment, ha viscut i recorda. El que ja és força més complicat és explicar i il·lustrar els quefers aliens a un mateix. El fet que sigui complicat explicar la història d’un esdeveniment, un personatge, una entitat, etc., no vol dir que sigui impossible. En aquests casos és necessari un treball de cerca d’informació rigorós i sobretot de perseverança. En aquest llibre, 80 anys de futbol a Campredo, s’intenta explicar i aproximar els trets futbolístics més rellevants i característics de l’entitat i dels personatges que 11

hi han anat prenent part. Des de la dificultat dels inicis, amb la dura Guerra Civil i els primers anys de la postguerra, on les circumstàncies i efectes de la desfeta social feien molt complicat dedicar temps i esforços a altres coses que no fos el simple fet de sobreviure, passant per la dècada dels setanta, una època de bonança i estabilitat i que suposava un punt d’inflexió, continuant a mitjans dels noranta per ja no deixar l’activitat futbolística fins arribar als temps actuals. També podrem trobar diferents quefers no futbolístics de diversos campredonencs i campredonenques, que sempre mantenien al darrere la identitat de l’entitat esportiva per excel·lència del poble. Altres esports com el cosí germà, el futbol sala, també el bàsquet, curses populars, entitats creades recentment, esportistes destacats, nissagues familiars, etc., també donaran molt de parlar i, de ben segur, no deixaran ningú indiferent. Finalment, i per concloure, em congratulo públicament de la culminació d’aquesta obra narrativa tan “ben parida” i amb tants matisos de simplicitat i complicitat de les persones que han ajudat, molt sovint narrant les seves pròpies vivències, a fer realitat la història de la Unió Esportiva Campredó. Raül Prats Dueso President de la UE Campredó

Preludi introductori 80 anys de futbol a Campredó

Aquest any 2014 es compleix el 80è aniversari de l’inici de la pràctica del futbol al poble de Campredó el 1934 sota la denominació d’Sports Club Campredó. Deu anys més tard es fundaria el Club de Futbol Campredó legalment, encara que durant la dècada anterior un seguit de joves entusiastes ja havien anat competint en partits amistosos o en algun torneig comarcal sense necessitat de federar-se. La Junta Directiva actual de la Unió Esportiva Campredó ha volgut donar un important relleu a l’efemèride amb la celebració d’una exposició fotogràfica commemorativa en el marc del festival cinematogràfic Curt-redó a finals de mes de juny, el qual està organitzat per l’Associació Cultural Soldevila, així com amb l’edició d’aquesta menuda història dels nostres quefers futbolístics locals. Des de molt menut he tingut passió pel futbol, molt especialment pel FC Barcelona, el nostre Barça, un dels equips més importants i prestigiosos en la història de l’esport rei a nivell mundial. No he estat una persona esportista, llavors no he tingut una implicació directa amb les organitzacions esportives locals. Sóc allò que 13

se’n diu “futbolero“ i no futbolista, i encara gosaria a inventar-me un nou mot, “barcero”, equivalent a culé. He estat molt més vinculat en la meua vida pública amb l’àmbit cultural i literari. Ara bé, durant els anys noranta vaig tenir una participació activa en el torneig de futbol sala que organitzaven un grup d’entusiastes del futbol, com a responsable de l’equip juvenil de l’acadèmia d’idiomes familiar, Nessie School of Languages, ubicada a la ciutat d’Amposta (Montsià). Vaig gaudir d’allò més amb la qualitat futbolística dels xavals, amb la pinya que varen formar els joves jugadors, amb l’interès que van tenir per aconseguir uns bons resultats i amb la relació d’amistat duradora amb molts d’ells. No podria deixar de fer esment de jugadors que van formar un equip humà inigualable els quals tinc en gran estima com: Ramsès, Sàndal, Agustí, Manel, Jordi, Josep, Josep Antoni, Marc, Mike, Esteban, Martí, Xavi, Joaquim, i la resta d’entusiastes integrants d’aquest equip. Durant els darrers anys, amb la recuperació del futbol base a Campredó, he pogut reviure la passió per un futbol més humanitzat, més pur, el dels xiquets. M’ha encantat poder col·laborar amb el foment del futbol dels més menuts, amb la participació entusiasta del meu fill Guillem a l’equip aleví. A més, des de la meua presidència de l’AMPA de l’Escola Port rodó de Campredó i de l’Associació ZER Mestral Esportiva, des del curs 2011-2012, hem pogut tirar endavant diverses activitats esportives en el marc del Pla Català de l’Esport i, a la vegada, aprofundir una molt bona relació de col·laboració amb el president de la UE Campredó, Raül Prats, amb qui comparteixo ideari esportiu i la manera d’entendre la dinamització 14

de les associacions. La seua proposta de publicar la història del nostre club em va suposar un nou repte, i em va motivar altament. Part dels capítols ja els havíem publicat en l’edició del llibre Campredó orígens i actualitat1 el 2002, calia però adaptar els textos als temps actuals i informar adequadament dels importants fets futbolístics de la darrera dècada. Un altre curiós contacte personal amb el futbol em va arribar via professional. Vaig exercir com a professor d’anglès a l’Institut Joan Ramon Benaprés de Sitges (Garraf) des de 2009 fins a 2011. Vaig ser tutor de Tonny Sanabria, jugador paraguaià i una de les joies sorgides del planter de la Masia, que recentment ha fitxat per la Roma quan encara no ha complert la majoria d’edat. Em va explicar moltes intimitats del club i em va fer viure apassionadament la seua trajectòria a les categories inferiors del Barça i el seu ascens posterior al Barça B, a la Segona Divisió del futbol estatal. Durant aquestes vuit dècades, convertida en UE Campredó, la nostra entitat ha tingut una trajectòria ferma de promoció futbolística. Per les seues files han passat jugadors d’un bon nivell. Hi ha hagut dos campredonencs, formats a l’equip, que han arribat a competir a 3a divisió amb el CD Tortosa. Del planter local han sortit tot un seguit de jugadors de prou bona qualitat, fet que ens serveix d’espill del molt bon treball realitzat amb el pas dels anys. La temporada 2011-2012 havia d’esdevenir francament històrica. La UE Campredó aconseguia l’ascens de categoria per primer cop en la història. Tota una fita 1. Arasa,N., Subirats, E. (2001): Campredó orígens i actualitat. Tortosa, Ajuntament de Tortosa

que ens va fer contents i que premiava una llarga trajectòria. Sota la direcció tècnica de David Escandell, la presidència de Manuel Álvarez, amb experts jugadors com Jaume Climent i una plantilla molt compensada, la UE Campredó aconseguia el somni de tots els temps. El somni es repetiria aquesta temporada 2013-1024. L’entitat s’enlairava de nou i recollia els fruits d’un molt bon treball conjunt de directius, jugadors i tècnic. La història de la UE Campredó ocupa el seu menut espai en la història del futbol i l’esport català. Els Països Catalans han estat una nació altament esportiva, que compta amb extraordinaris equips2 professionals en moltes modalitats esportives i amb magnífiques carreres a títol individual,3 etc. Des dels pobles menuts de la geografia catalana també s’ha treballat extraordinàriament l’àmbit esportiu com un espai lúdic de molt pes. La UE Campredó és l’entitat local amb una més llarga trajectòria i ha conreat una bona Ítaka durant els darrers vuitanta anys. Moltíssimes famílies han estat partícips de primera mà d’aquesta història col·lectiva. L’alta estima que li professen molts dels jugadors que han defensat els seus colors és l’espill del fruit llaurat: tot un èxit col·lectiu. Emigdi Subirats i Sebastià Maig de 2014 2. FC Barcelona, València CF, RCD Espanyol, USAP Perpinyà, Joventut de Badalona, Bàsquet Manresa, Handbol Granollers, Club Natació Barceloneta, Club Natació Sabadell, Club Hoquei Igualada, Reus Esportiu, Patí Vic, At Terrassa, Egara HC, RC Polo. 3. Joan Carles Navarro, Xavi Hernández, Carles Puyol, Víctor Valdés, Pau Gasol, Kilian Jornet, Rafa Nadal, Marc Márquez, Pol Espargaró, Joaquim “Purito” Rodríguez, etc.

Capítol 1 La UE Campredó

1.1 Les beceroles del futbol campredonenc Durant els anys de la II República, 1931-1936, la ciutadania campredonenca va poder gaudir dels primers espais d’oci, destinats molt especialment als més joves. L’antic Cinema Machí va esdevenir el centre lúdic per excel·lència de la població, després de l’emissió de la primera pel·lícula l’any 1930 que portava com a títol El cura de la Aldea; alhora que hi havia en funcionament un centre cívic al carrer de Gandia, que ocupava les instal·lacions de les antigues escoles.4 Les festes falleres5 van esdevenir força populars a partir dels anys 4. Ocupava els terrenys de l’actual Casal Francesc Llop. Posteriorment el local va ser usat com a escola de nois, i tenia al costat la seua de la Hermandad de Labradores y Ganaderos, coneguda popularment com la Germandat. 5. La següent nota és ben curiosa i explícita. Va ser publicada al Diari de Tarragona el 22de març de 1934. Falla a Campredó A Campredó s’ha cremat la falla que, davant del Centre Obrer, s’havia aixecat ridiculitzant el mestre d’aquella partida. Hom diu

vint, promogudes per la comunitat valenciana que hi residia i treballava en el conreu de l’arròs. El Bar Machí va esdevenir, al mateix temps, l’indret ideal per portar a terme tota mena de discussions ideològiques i polítiques, en el qual paulatinament s’anaven formant grups associatius de caire lúdic i esportiu, tot i que no sempre absents d’una excessiva rivalitat interna. Van resultar particularment concorregudes les festes6 amb ball: Para tomar parte en las fiestas de Campredó ha sido contratado el quinteto del Centro de la Unión Republicana por el industrial D. José Machí. En el establecimiento dará concierto el quinteto y se celebrarán bailes de Ramo y Piñata ofreciéndose magnificos premios. Durante las noches de baile, para dar mas facilidades a los que de esta ciudad quieran concurrir se formarán trenes especiales a las 9 de la noche regresando a primeras horas de la madrugada.

L’afició a l’esport anava agafant veritable embranzida. La Lliga Espanyola de Primera Divisió s’havia iniciat feia molt poc, durant la temporada 1928-1929, amb la victòria del FC Barcelona amb el mític Josep Samitier i el porter Ricardo Zamora (vinculat durant moltes temporades al RCD Espanyol). Aquests primers grans ídols de l’afició catalana cal situar-los al costat d’un altre mític porter, l’hongarès Platko, i de Paulino Alcántara, jugador d’ascendència filipina que tenia l’honor de ser el màxim golejador de la història del Barça fins que recentment va superar-lo al març de 2014 l’argentí Lionel Messi, el millor footballer de tots els temps que hi havia anat tot el poble i molts curiosos dels encontorns i elements del Grup Excursionista del Centre Obrer de Tortosa. 6. El Pueblo, 20-VII-1927

A nivell comarcal el futbol havia anat arrelant amb molt entusiasme des de principis dels anys vint. A la veïna ciutat de Tortosa s’havien format quatre històrics equips com: l’Ibèric, l’Ateneu, el Tortosa Sports Club i el Dertusa. Als principals pobles montsianencs igualment s’havien creat diversos conjunts amb un cert nivell competitiu. Les primeres grans estrelles futbolístiques comarcals començaven a agafar el vol. A l’agost de 1930, la Lliga Amateur de Futbol de la Federació Catalana de Futbol Associació (FCFA) va intentar donar cohesió als diferents equips per tal de crear una lliga comarcal, el guanyador de la qual competiria en una altra lliga provincial de Tarragona. Els equips que va aplegar varen ser: Centre d’Esports Ulldecona, Unió Esportiva Catalunya d’Alcanar, Club Deportivo Roquetense, Sports Club Catalònia de Jesús, Dertusa Futbol Club, Futbol Club Amposta, Club Deportivo Cenia, Futbol Club La Galera i Arenas Futbol Club, d’aquesta mateixa darrera població. Era un fet que el futbol ebrenc havia agafat una marxa veloç i comptava amb una bona quantitat d’equips representatius de pobles grans i de més menuts. Els inicis i el camp Quant als orígens de la pràctica de l’esport rei a Campredó ens porten a l’any 1934, en plena febre futbolística vora l’Ebre. Entre els pioners de la pràctica del futbol local hem de destacar els següents jugadors: Castells, Domènech, la saga dels Agramunt, Sanahuja, Chavarria, Blanco, Ropeta, Pastor, Valldepérez, etc. Tot i que no s’havien constituït legalment com a entitat van nomenar

president en Josep Príncep,7 qui s’encarregava de l’organització de partits amistosos, del condicionament del camp i de l’estructuració de l’equip en el seu dia a dia. Es va arranjar un terreny de joc a l’antiga finca Escardó, coneguda com del Perellonenc o d’Àgueda, noms que feien referència a la família del masover que la regia. De fet, se l’anomenava popularment com el camp de la Peladilla. Ocupava aproximadament la meitat del camp actual La Forja, tot i que estava orientat de manera vertical i de cara a l’actual piscina municipal. L’equip ni disposava de fitxes federades ni es va constituir com a entitat, tot i que usava el nom de Sports Club Campredó. No obstant, va començar a disputar de manera esporàdica una sèrie de partits contra equips que representaven les penyes tortosines i ampostines fins que va esclatar la dramàtica Guerra Civil al juliol de 1936. Es tractava de conjunts formats per colles d’amics i sense gaire preparació tècnica o coneixements de les possibilitats del joc, que portaven noms tan curiosos com: Maichalem, Terremoto, Renfe, Betis, Sport, etc. La primera ressenya periodística que hem trobat prové del 6 d’abril de 1935,8 la qual esdevé històrica per 7. Josep Príncep va ser un incansable dinamitzador social als anys 1930. Com a republicà, va tenir una forta implicació política que el va portar a ser instructor dels joves Pioners (xiquets que donaven suport a l’exèrcit republicà) durant els primers anys de la Guerra Civil. Va ser empresonat a Pilats, a Tarragona, on va passar dos anys i mig. Va ser testimoni de la crueltat del règim franquista i va acompanyar l’únic campredonenc afusellat a la presó tarragonina, Joan Barberá, conegut com a Juanito “el Quinzeto”, en la seua darrera nit “en capella”. També va compartir cel·la amb Ramon Sebastià i Cid, que va morir de tuberculosi a l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla, sobre la vida del qual s’ha escrit la novel·la Expedient 3295. 8. Diario Español de Tarragona, 7-IV-1935.