Àfrica

àfrica

Joan Manuel Matoses

9è PREMI DE TEATRE PEPE ALBA CIUTAT DE SAGUNT, 2012

Benicarló,

2013

Amb la col·laboració de

Ajuntament de Sagunt

Primera edició març de 2013 © Joan Manuel Matoses Morant © Il·lustració de coberta Vicent Prats Serra © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Peñaranda Maquetació Paül Peralta Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior Coral book ivory 1.5 de 90 gr. • Paper coberta Pop`Set marfil de 240 gr.

Dipòsit legal CS-61-2013 ISBN-13: 978-84-15221-82-1 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

Àfrica U el desert .

.

.

.

.

. .

Dos el caçador .

.

.

.

. . 25

Tres sobreviure .

.

.

.

. .

Quatre la guerra .

.

.

.

.

Cinc la llei de la selva .

Sis la cadena tròfica .

[7]

13

39

. . 49 . .

57

. . 63

A Rafa Vayà, Jaume Gomila i Xavi Ribas ‘Xinxó’, per raons òbvies.

A Elia, Judit i Bea, tantes vegades.

ÀFRICA

U: EL DESERT

Un fred agut, punxant, s’apodera invencible del pati de butaques, com una boira artúrica. El públic s’abriga, tremola, es frega les mans.

A l’escenari, un horitzó àrtic. Ací i allà alguns blocs de gel. Després, la claror, enllà del sòl, al fons, augmenta a velocitat imperceptible, lenta o somnolenta, sobre el desert nival. L’infinit crepuscle boreal s’instal·la a perennitat. El vent xiula suau, però persistent, i serà audible durant tota la representació, sense cessar ni un instant.

Esbjorn, a l’esquerra de l’escena, descansa tranquil·lament, assegut sobre una motxilla. Passa desapercebut, mimètic amb la neu. Vesteix amb tons de color os.

Yngwie entra per la simètrica dreta, caminant amb grans dificultats. Remou el cos en una espècie de dansa esperpèntica, tractant de mantenir-se com a bon bípede sobre el gel. S’està així dues hores polars fins que aconsegueix assolir la verticalitat. Per fi, en una posició més còmoda, es trau les ulleres de busseig que porta sobre el nas, i deixa a terra la motxilla que du a l’esquena. Fa una ullada al seu voltant. Vesteix amb tons de color núvol.

Yngwie: Gel malparit! Serà possible… no haver-ho pensat abans! (A si mateix.) I ara què! Eh? Tan sabut que ets! Ara què? Com creuem això?

Un canal d’aigua! Líquida!

Maleeix, fa gestos de contrarietat. Enrabiat, fa un cop de peu a la motxilla i acaba caient a la neu. S’asseu. Mira a un costat i a un altre, escrutant l’horitzó.

[15]

Yngwie: Bé, ja veig que haurem d’esperar que aquest… riu… es torne a gelar…

Se senten veus de gats, al lluny. Són veus de baralla, miols enfurismats.

Esbjorn es desperta i es posa dret d’una revolada. Yngwie l’ha vist.

Yngwie: La mare que em va esterilitzar. Allà hi ha algú! Eh! Eh! Esbjorn no el sent. Yngwie fa crits inútils, enllà.

Yngwie: Eh! Ací! Hola! Hola!

Esbjorn: Eh! Hola! Bonaventura!

Yngwie: Bonaventura! Eh… Com va? On aneu? Jo vaig a Tramuntana, però ja ho veieu… No puc avançar…

Esbjorn: Aneu sol?

Yngwie: Sí. Podeu indicar-me si vaig bé per ací?

Esbjorn: Necessiteu aigua potable?

Yngwie: No, gràcies. En vaig servit. Em podeu dir on estem?

Esbjorn: S’ha obert un canal d’aigua.

Yngwie: Ja ho veig, ja. Fa dies que intente trobar un pas més estret, però1 Esbjorn: No el podreu creuar. És massa ample.

Yngwie: Sí. Deu tenir… sis o set

1 Nota de l’autor: Al llarg del text el lector llegirà frases inacabades. És una decisió conscient, una manera de dur el lector a allò que ocorre realment en un escenari, on uns actors interrompen els altres.

[16]