El cas de les paraules inaudites
Vicent Palatsí
Col·lecció
Maremàgnum, 7
Col·lecció dirigida per
Joan Carles Girbés i Josep Manel San Abdon
Aquests contes disposen d’unes propostes didàctiques específiques per al treball a l’aula, de descàrrega gratuïta per al professorat a la web www.onadaeducacio.com.
Primera edició Juny de 2014 © Text: Vicent Palatsí Armero © Il·lustració de la coberta Aitana Carrasco © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • Tel. 964 47 46 41 12580 Benicarló www.onadaeducacio.com atencio@onadaeducacio.com Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París García Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Proposta didàctica (www.onadaedicions.com) Vicent Palatsí Armero ISBN: 978-84-15896-44-9 Dipòsit legal: CS-194-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. PEFC Certificat. Aquest paper procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades. www.pefc.org
EL CAS DE LES PARAULES INAUDITES Índex El cas infal·lible dels mots esquer
9
El fabulós cas de les cartes intergalàctiques (Ciclosfera o el planeta de les donacicletes)
12
El cas excepcional de l’alumne erudit i l’alumna docta
40
El cas increïble del jove amb pell d’ofidi
46
L’estrafolari cas del col·leccionista de vincapervinques
56
El cas extraordinari del grup Qüè
62
El formidable cas de la xiqueta mirmecòfaga 71 El cas típic del nen desficaciat
77
El cas irrepetible de la xica que volia ser esmoladora
84
El cas insòlit de les bessones llepafils
90
L’anacrònic cas de la novel·lista crisògrafa
96
L’extravagant cas del company que no parava de perorar 103 El cas desacostumat de les cartes perdudes al ciberespai
110
Vocabulari
117
Se fosse finito in un’isola priva di tutto, non avrebbe voluto altro libro che un dizionario. Gesualdo Bufalino
Al meu avi Josep PalatsĂ Fargues, de qui vaig aprendre algunes paraules inaudites.
(Introducció) El cas infal·lible dels mots esquer
A
riadna i Andreu, dos germans que anaven a 1r d’ESO, mai no havien buscat al diccionari la paraula diccionari. Per què? Molt senzill, perquè sabien perfectament el significat. I ells, com tot el món, només hi busquen els significats que desconeixen. En una ocasió, el professor va demanar a l’alumnat que escriguera a la llibreta la definició de diccionari. La majoria ho va fer, i amb major o menor perícia va esbossar unes línies explicant-ho. Però hi va haver uns quants companys que van al·legar: —Jo sé què és, però no sé com explicar-ho. Havent sentit això, Pere, el professor de valencià, va dir: —Vosaltres cinc, agafeu els diccionaris que hi ha a l’armari, busqueu i copieu la definició. —Segur que serà molt llarga —va protestar Andreu que era una miqueta malfaener i que, segurament per això, repetia curs. —Que ha de ser llarga! A més, tenim temps de sobres. —“Obra que recull les paraules d’una llengua, d’una ciència, d’un art, etc., amb la seua significació i disposades alfabèticament” —va llegir Raquel, que havia estat la primera a trobar-la. —Qui té en casa algun diccionari de valencià? Alceu la mà els que en tingueu.
9
Tots, menys una, la van alçar. —Tu, Estefania, no en tens? I d’ordinador, en tens? I té connexió a Internet? I l’alumna anava responent amb el cap primer negativament i les altres dues qüestions afirmativament. —Doncs si tens ordinador amb Internet, ja tens diccionari. En la xarxa hi ha molts diccionaris que podeu consultar. Qui busca sovint al diccionari? Alceu la mà. Ara només uns pocs alumnes la van alçar. Pere va continuar: —Jo l’use, no diré que cada dia però quasi. És imprescindible per a comprendre els textos. De vegades en revistes o periòdics, i sobretot en les obres literàries, ix alguna expressió que no acabe de reconéixer i aleshores la busque al diccionari imprès, o a l’ordinador, o al mòbil. Fa uns dies anava amb tren i llegint una novel·la antiga, Solitud, em va aparéixer el substantiu deliqui i com que només tenia el mòbil a mà, la hi vaig cercar. Vosaltres a les lectures segur que també us en trobeu, de paraules desconegudes. Doncs, ara quan llegiu el llibre d’aquest segon trimestre, haureu de buscar els termes que no sapieu. —Ostres, ja m’ho imaginava. Pere sempre manant faena —va intervenir de nou Andreu. —Els escriptors, i en particular els de literatura juvenil, de tant en tant introdueixen mots poc usuals que fan d’esquer per tal que els lectors senten el desig de conéixer el significat i així comprendre correctament el paràgraf. Això fa que la gent que practica la lectura millore la riquesa lèxica i, per ex-
10
tensió, el seu nivell cultural. Així que ja ho sabeu, davant d’una paraula estranya, a mossegar l’esquer i a esbrinar el significat. —Pere, què és això de l’esquer? —va demanar Ariadna. —Algú ho sap? —va inquirir el professor—. Doncs per a casa ja teniu treball. Dimecres porteu copiada la definició. —Voleu callar ja, que com més parleu més faena ens manarà! —va sentenciar Andreu poc abans que sonara el timbre.
11
El fabulós cas de les cartes intergalàctiques (Ciclosfera o el planeta de les donacicletes)*
D
es del 2041, la Terra està connectada a la Xarxa Interplanetària d’Ordinadors: interplanet.En realitat, la connexió es va produir molt abans, l’any 2014, però era un secret d’estat. Els Estats Units no volien alarmar la població amb l’existència de vida extraterrestre. Ara les escoles i els instituts de la majoria de països poden inscriure’s al Programa Espacial d’Intercanvi de Correspondència. Això és formidable perquè ens permet estar en contacte amb tot el món, i quan dic amb tot el món, vull dir amb l’univers sencer, no només el nostre petit planeta, sinó també amb tots els altres mons del firmament que ja s’han connectat a la Xarxa. El centre s’encarrega de la complexa instal·lació de programes i amb el correu outtalk wifi pots comunicar-te amb individus d’uns planetes que fins feia un instant no sabies ni que existien. I, a més, sense problemes lingüístics: nosaltres escrivim les cartes en valencià i les que rebem també ens arriben en la nostra llengua. El programa tradúctor s’encarrega de tota la faena. * No cal que busqueu la paraula donacicletes en cap diccionari, no la hi trobareu, igual que altres paraules semblants que apareixen en aquest conte. No obstant això, podeu deduir-ne el significat fàcilment, ja que són paraules transparents i estan formades per composició.
12
Abans de començar la correspondència, l’alumnat ha de llegir acuradament les FAQs (preguntes més freqüents) sobre com escriure cartes. Igual que en el correu postal, en l’electrònic també hem de seguir unes normes de redacció i unes regles de cortesia. A nosaltres ens ha tocat escriure’ns amb corresponsals del planeta Ciclosfera, que pel que ens ha explicat el professor tenen una fesomia i un estil de vida prou semblant al nostre.
13
1a carta de Cicloisabet Ciclosfera, 11 de setembre de 2044 De: Cicloisabet <ccc.enciclopedic@radis.ci> A: Laura <laura.iestorreblanca@gmail.com> Assumpte: Qui sóc Hola, Em diuen Cicloisabet, tinc 12 anys i estudie a l’Institut Mestre Enciclopèdic. A classe som 10 alumnes i la professora de llengua, Maria-Cicleta, sempre ens proposa activitats divertides com aquesta d’escriure e-mails intergalàctics. Com ja sabreu, Ciclosfera és el nom del nostre planeta que està situat a molts milions de quilòmetres de distància de la Terra. Tenim, segons ens ha explicat la professora, algunes coses paregudes, i també algunes diferències. Per començar, ací no hi ha cotxes; ni un, ni mig, ni cap; ni motos, ni trens, ni avions. No necessitem vehicles, amb les dues rodacames podem anar a qualsevol lloc en un tres i no res. Les nostres extremitats inferiors tenen forma de roda. Per això, se’ns coneix també amb el nom de planeta de les donacicletes. En la pròxima carta ja us en donaré més detalls. Ara m’acomiade de vosaltres i espere rebre molt prompte notícies de la Terra. Salutacions cordials. Cicloisabet
14
1a carta de Laura Terra, 12 de setembre de 2044 De: Laura <laura.iestorreblanca@gmail.com> A: Cicloisabet <ccc.enciclopedic@radis.ci> Assumpte: RE: Qui sóc, on visc, etcètera! Document adjunt: isabel.jpg; laura.jpg Hola Cicloisabet, No saps quina desil·lusió que m’ha fet que et diguen així (és broma!). Jo pensava que al teu planeta tindríeu uns noms raríssims que no sabria pronunciar i va i resulta que et diuen quasi igual que a la meua germana. T’envie fotos de les dues. Jo sóc Laura i seré la teua corresponsal ací a la Terra. També tinc 12 anys i estudie 1r d’ESO a l’IES Torreblanca. A classe en som 33, i el curs vinent potser en serem 40 (propostes destarifades per a fer front a una crisi econòmica que ens ofega). La majoria són xics, 24 per a ser exactes, i el nostre tutor i professor de valencià es diu Josep. Però no crec que siga tan simpàtic com Maria-Cicleta. El nostre planeta, si el comparem amb el vostre, és gegantí. Hi ha més de 200 països agrupats en 5 continents, 7.000 milions d’habitants i més de 6.000 idiomes. Però Torreblanca és xicoteta, només en té uns 5.000 (d’habitants, no d’idiomes!) i tots ens coneixem. Per cert, això de les rodacames és formidable! I quina tranquil·litat sense fums ni sorolls, i l’exercici que feu! Espere rebre prompte les teues notícies. Adéu. Una abraçada. Laura Fabregat 15
2a carta de Cicloisabet Ciclosfera, 14 de setembre de 2044 De: Cicloisabet <ccc.enciclopedic@radis.ci> A: Laura <laura.iestorreblanca@gmail.com> Assumpte: Diferències i quines fotos! Document adjunt: marexarpaijo.jpg; amigues.jpg; xarpa.jpg Hola Laura, Fa alegria rebre correus de tan lluny i conéixer com sou. Les fotos m’han agradat. Jo també te n’envie unes amb la mare, la meua mascota Xarpa i les amigues. Com en la Terra, la major part del nostre planeta està recoberta per aigua: tres parts d’aigua i una part de ciclosfera. Però només tenim un oceà, el Ciclomare, que sol ser tranquil i calmat com una bassa d’oli. I un únic continent molt xicotet i amb una superfície poc costeruda. Ah!, també tenim una única illa, tan a prop de la costa que amb un pont de fusta és suficient per a mantindre-la unida i impedir, tal com diuen les iaies a les nétes, que un bon dia puga anar-se’n navegant mar endins sense tindre temps ni d’acomiadar-nos. I com que no tenim illes llunyanes, doncs tampoc no tenim vaixells. Els carrers no estan asfaltats, per això cada matí un bicihome cisterna s’encarrega d’arruixar-los perquè no s’alce polseguera quan els trepitgen la barbaritat de turistes que acudeixen cada dia. No sé si aquesta carta et semblarà interessant. Pre-
16