COL·LECCIÓ CONTALLES, 1
Emergència al País de la Màgia
Cinta Arasa IL·LUSTRACIONS Cristina Girol TEXT
BENICARLÓ, 2010
A mons pares i mons iaios, que van fer màgics els meus primers Nadals. Al Pau i a la Gemma, per descobrir-los amb mi.
Q
uedaven molt pocs dies per al Nadal i la casa del Pau estava preciosa. Havien posat llumets de colors als marcs de les finestres i a l’arbre de l’entrada.
Havien fet un pessebre damunt del moble del menjador i, en un racó, hi tenien el Tió tapat amb una manta. El Pau era l’encarregat de donar-li de menjar cada dia de la setmana. A fora hi feia un fred terrible i els carrers eren ben mullats. Aquell any no havia parat de ploure des del novembre. Ningú, ni menuts ni grans, no recordava que mai hagués plogut tant i tant! Fins i tot es deia que, en algunes ciutats, les persones havien de moure’s amb barques! Una d’aquelles tardes tan fredes d’aquell hivern tan refred, mentre el Pau preparava el berenar del Tió, va sonar el timbre. En obrir la porta, va veure que era el carter i que li duia una carta. Quan va tenir la carta a les mans, el Pau va fer un bot de sorpresa: el sobre que el carter li havia portat venia del País de la Màgia!
El País de la Màgia és el país on viuen alguns dels éssers que, durant el Nadal, es posen en marxa per fer arribar l’alegria a tots els racons del món. Aquests éssers són els Reis Mags de l’Orient, el Pare Noel, l’Olentzero, el Cap dels Tions que la gent té a casa seua, i la Bruixa Befana. Com tothom sap, ells es van repartir, ja fa molt de temps, els països que volien visitar durant el Nadal. Des de llavors, cada Nadal, els Reis Mags, a cavall dels seus camells i seguint l’Estrella de l’Orient, van pel sud d’Europa, l’Orient, una part d’Àfrica i una part de l’Amèrica Llatina. El Pare Noel viatja pel nord d’Europa, Austràlia i el nord d’Amèrica. La Bruixa Befana vola per tot Itàlia amb la seua granera. L’Olentzero recorre tot el País Basc, i el Cap dels Tions, en realitat, no va enlloc. La seua feina és vigilar, des del País de la Màgia, que tots els Tions dels Països Catalans caguin quan n’és l’hora. No fos cas que algun no vulgui cagar quan li toca! El Pau va pensar que aquell sobre que el carter li havia dut, era un misteri. Normalment són els xiquets i les xiquetes els que envien cartes al País de la Màgia explicant els seus desitjos. Mai, però, ningú no havia sentit a dir que els habitants del País de la Màgia escrivissin als xiquets. Molt impacient, el Pau el va obrir de seguida i va posar-se a llegir el text. A mesura que anava veient què hi deia, però, feia cara d’estar més i més preocupat… Estimat Pau, Ens dirigim a tu tots els habitants del País de la Màgia. T’escrivim per dir-te que aquest any no podrem arribar fins a la casa de cap xiquet ni xiqueta del món. El cas és que el nostre país es troba en estat d’emergència. La pluja de les últimes setmanes fa impossible que surti l’Arc Màgic de Sant Martí. Com saps, aquest arc ens serveix de pont per viat-
4