Estellés, de mà en mà

Estellés,

de mà en mà Antologia de

Vicent Andrés Estellés

A càrrec de Francesc Anyó i Borja Penalba

imprescindibles, 2

Proposta didàctica a www.onadaedicions.com Càpsules poètiques a http://mademaenma.blogspot.com | http://www.demaenma.cat Protagonistes Anna Sahun, Joel Joan, Sergi López, Reugenio, Quimi Portet, Gemma Pasqual, Amàlia Garrigós, Ferran Torrent, Vicent Torrent i Manolo Miralles (Al Tall), Feliu Ventura, Rosana Pastor, Manuel Molins, Josep M. Casany, Paco Alegre i Carmina Andrés.

Agraïments a Pepa Alòs, imprescindible.

Gràcies infinites a Carmina Andrés, Vicent Anyó i tota la família Estellés. I a Vicent Salvador pels consells.

Primera edició abril de 2014 © Textos Hereus de Vicent Andrés Estellés © Pròleg i selecció Francesc Anyó Ferrer i Borja Penalba Català © Foto de la coberta Lorena Perales © D’aquesta edició Onada Edicions S.L. Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • Tel. 964 47 46 41 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com www.premsaonada.blogspot.com www.twitter.com/onadaedicions Direcció i coordinació d’edició Joan Carles Girbés Assessor de la col·lecció Manel Joan i Arinyó Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN 978-84-15896-41-8 (sense CD); 978-84-15896-34-0 (amb CD), Dipòsit legal CS-119-2014 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, enmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright

Índex Llegenda OC (Obra Completa) MPV (Mural del País Valencià) LLM (Llibre de Meravelles) AR (Animal de records) Espectacle: poema inclòs a la versió en escena d’Estellés, de mà en mà Càpsula: vídeos promocionals que es poden veure a: http://mademaenma.blogspot.com.es/

Pròleg

11

• Silencis 17 (1). Epitafi xxi OC 2; Epitafis (2). Cançó de bressol OC 1; La nit (3). Avui, que faria sis mesos OC 1; La nit (4). “D’un en un” OC 1; El gran foc dels garbons. (Espectacle) (5). “Era el dia” OC 2; Quadern de 1962. (Espectacle) (6). Per exemple LLM; Llibre de Meravelles. (Espectacle) (7). “De matinada arribaren” OC 7; Exili d’Ovidi (8). “De bon matí arribaven” OC 2; Quadern de 1962. (Espectacle)

[5]

19 20 21 22 23 24 26 27

(9). “Com les bandades” OC 2; Quadern de 1962. (Espectacle) (10). “És l’hora en què tornen” OC 2; Quadern de 1962. (Espectacle) (11). Epitafi xvii OC 2; Epitafis (12). Epitafi i OC 2; Epitafis (13). Epitafi iv OC 2; Epitafis (14). Epitafi vii OC 2; Epitafis (15). “El dia 4 de setembre” OC 7; Versos per a Jackeley. (Espectacle) (16). Si estic mort no em despertes OC 3; Primera audició (17). “Vindrà la mort” OC 5; Pedres de foc (18). Més OC 9; L’ofici de demà (19). “Es va morir a la primera” OC 1; El gran foc dels garbons. (Espectacle)

28 29 30 30 30 30 31 33 34 35 36

• Sospirs 37 (20). “El món és bell” OC 2; L’engan conech. (Espectacle) (21). Cant de Vicent (I) OC 4; Cant de Vicent (22). “Jo he amat els meus pares” OC 2; Llibre d’Exilis (23). “El meu pare era” AR 1; Tractat de les maduixes (24). Sonata d’Isabel OC 10; Sonata d’Isabel. (Espectacle)

[6]

39 40 44 45 46

(25). L’ofici LLM; Llibre de Meravelles (26). “M’he estimat molt ausiàs march” MPV; Llibre I (27). “Diran de mi” OC 3; Ora Marítima (28). “Ara escriuria un nom” MPV; Llibre XIX. Burjassot (29). “Només un mot” OC 3; Les acaballes de Catul

48 49 50 52 53

• Gemecs 55 (30). “M’he estimat molt la vida” OC 2; Horacianes. (Espectacle) (31). Episodi vi OC 5; Pedres de foc (32). El vi LLM; Llibre de Meravelles. (Espectacle) (33). Episodi v OC 5; Pedres de foc (34). “M’agraden molt les albergínies” OC 2; Horacianes. (Càpsula) (35). “Tinc fama de bufat” OC 2; Horacianes. (Càpsula) (36). “Pel que veig” OC 2; Horacianes (37). “He passat la tarda” OC 2; Horacianes. (Espectacle) (38). “M’he masturbat” OC 3; Les acaballes de Catul. (Càpsula) (39). “Jo defensava” OC 2; Horacianes. (Espectacle) (40). “Res no m’agrada tant” OC 2; Horacianes. (Espectacle)

[7]

57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67

(41). “Refregaràs el cos” OC 8; Saló. (Càpsula) (42). “M’has dit que vols” OC 3; Les acaballes de Catul. (Càpsula) (43). Els amants LLM; Llibre de Meravelles. (Espectacle, càpsula) (44). “Sota els llençols” OC 2; Horacianes

68 69 70 71

• Sorolls 73 (45). “Es fa de nit i no escrius res” OC 9; L’ofici de demà (46). Lluite amb els mots MPV; Llibre II. Consideracions murals (47). “Voldria escriure ara” OC 1; La nit. (Espectacle) (48). “Havem vist el castell” OC 6; Testimoni d’Horaci (49). “He sentit l’arribada” OC 2; Horacianes (50). “Suetoni, que és” OC 2; Horacianes (51). “Tens la llengua” OC 2; Horacianes (52). “Aquell home amb fama” OC 2; Versos per a Jackeley (53). “No sabia què fer” OC 1; La nit (54). “Isabel s’ha gitat” OC 6; Coral romput (fragment) (55). “Tornen els amants” MPV; Llibre XX (56). “La dona que ven coses” OC 6; Hotel París. (Espectacle)

[8]

75 76 77 78 79 81 82 83 85 86 87 90

(57). “Com hi ha el fill” OC 6; Hotel París. (Espectacle) (58). Oh calcuta!

OC 7; Estams de la pols. (Espectacle) (59). La barcarola OC 9; L’ofici de demà. (Càpsula) (60). “No espere res” OC 7; Els ferros del poema (61). “Escolte amb aquells amors” OC 2; Quadern de 1962. (Espectacle) (62). “Un entre tants com” LLM; Llibre de Meravelles

91 93 95 96 97 98

• Crits 99 (63). “Jo sóc un entre tants” OC 2; Rosa de nit (64). “He deixat de comptar” OC 2; Versos per a Jackeley (65). “Tot ho recorde, ho pense” MPV; Llibre II. Consideracions murals (66). “Sóc d’un poble” MPV; Llibre XXVII. Mural, mural (I) (67). “Em deixaré la pell” MPV; Llibre XX. Als polítics. (Càpsula) (68). “Com una fusta” MPV; Llibre XXI. Cants temporals (69). “Vés-te’n a casa” OC 8; Sonets a Jackeley (70). “Quaranta anys de cul” MPV; Llibre XXVI. Xàtiva (71). “No et moriràs” OC 10; Festes bucòliques (72). No enganye MPV; Llibre I

[9]

101 102 103 104 105 110 111 112 114 115

• Cants 117 (73). “Ací em pariren” LLM; Llibre de Meravelles 125 (74). Post-mortem OC 6; L’inventari clement 126 (75). “Preserve molt” Cançoneret de Ripoll 127 (76). Bolero de l’Alcúdia (Càpsula) 128 (77). Les illes OC 9; Antibes 129 (78). “M’aclame a tu” MPV; Llibre XXVI. (Espectacle) 131 (79). “Seràs el rent” MPV; Llibre XXVI. (Espectacle) 132 (80). Cançó de perdona aquell que no diu OC 4; Taula parada. (Espectacle) 133 (81). “Al meu amor no li fa falta” 134 (82). No puc dir el teu nom OC 2; Llibre d’Exilis. (Espectacle) 135 (83). “El teu nom florirà” OC 7; Exili d’Ovidi. Els homenatges anònims. XV. (Espectacle) 136 (84). Cançó de la rosa de paper OC 4; Taula parada. (Espectacle) 137 (85). “Assumiràs la veu” LLM; Llibre de Meravelles. (Espectacle) 139 (86). “Em posareu entre les mans” OC 1; El gran foc dels garbons 141

[10]

Pròleg Embriagueu-vos!

Cal estar sempre ebri.

Això és tot: és l’única qüestió.

Per a no sentir la càrrega terrible del Temps que us trenca els muscles i us doblega cap al terra, heu d’embriagar-vos sense treva.

Però, de què? De vi, de poesia o de virtut, com us plaga.

Mes embriagueu-vos.

Charles Baudelaire

E

bris d’Estellés encetem aquest projecte, aquest recull de versos colpidors. I ho fem perquè volem compartir amb tu, amb tothom, l’immens plaer que comporta endinsar-se en l’univers del millor poeta valencià des d’Ausiàs March, Joan Fuster dixit; d’un dels millors poetes de la Història.

Els orígens: “Venies d’una llarga família de forners” Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993) naix en temps de dictadura. Sent encara xicotet arriba la República, i uns anys més tard l’alçament feixista i la (mal)anomenada Guerra Civil. La Mort el marca profundament, però no altera la felicitat pròpia de la infantesa. Com comenta Estellés a l’escriptora Montserrat Roig en una entrevista: “El temps de la guerra fou per a mi un temps feliç a més no poder. La guerra, la vaig passar sencera al meu poble. Durant la guerra, vaig [11]

conèixer coses bellíssimes, coses que m’han acompanyat i coses que m’han desesperat de vegades. I contrastava amb el temps de la postguerra, ple de cauteles”.

Estellés viu, observa i pateix la crueltat de quaranta anys d’ignomínia franquista, i celebra amb joia l’arribada de la democràcia. Estellés s’estima molt el seu País, i creu amb fervor en un poble unit, alegre i combatiu, en un Futur millor.

Escric, encara.

Perquè queden, encara, motius de lluita, amor, afronts, vergonya, mans que imploren fa segles.

L’obra estellesiana Deu volums d’Obra Completa, tres volums del Mural del País Valencià (obra no inclosa en l’Obra Completa), tres llibres de memòries, textos inèdits… L’obra d’Estellés és immensa. “Contràriament al que es pensa, jo no sóc un poeta prolífic. Jo m’encasquille bastantes voltes. Tatxe versos, m’oblide de versos, trenque versos, són molts els papers que tire a la paperera…”, deia el mateix poeta.

Efectivament, Estellés és tan prolífic com humil, i fer una tria de textos del no-prolífic Estellés és deliciós, dramàticament deliciós i apassionant, perquè conjuga i interrelaciona magistralment una sèrie de conceptes (Amor, Mort, Vida, Poble, País…) tan dispars com essencials, i ho sol fer de manera directa, crua, fins i tot procaç, amb la Quotidianitat com a teló de fons constant.

Aquesta voluntat d’emprar un llenguatge col·loquial, o bé de tractar temàtiques quotidianes, pot provocar una facilitat de lectura que sovint ens duu a obviar moltes de les [12]

referències cultes i intertextualitats amb les quals juga. Perquè per a edificar formalment i temàticament la seua obra, Estellés arrela en els clàssics, com Horaci, Virgili, Ovidi, els llibres de L’Odissea, La Ilíada…, al temps que beu recurrentment dels seus amics i amats Ausiàs March, Jaume Roig, Timoneda o Roís de Corella, entre d’altres; com també de Neruda, Baudelaire, Pere Quart, Carles Riba, Whitman…

Tal còctel genera l’Efecte Estellés: eixa contundència amb la qual arriba i colpeja a l’instant de llegir-lo, al segon de sentir-lo.

I si a la contundència hi afegim la universalitat, el mestratge i la vigència que emanen del conjunt de la seua obra, ens trobem amb el fet que és el mateix Vicent Andrés Estellés qui ha esdevingut un Clàssic.

Estellés respira les paraules que escriu; les canta, les plora i les riu; les estima, les acarona i copula amb elles.

Elementalment. Pres per aquell vent o l’amor, ens conta allò que veu i viu, que desitja, que somia, que odia i estima, que espera… Sempre ens resta l’esperança!

La nostra versió L’afany per compartir el nostre viatge a través dels seus mots ens impulsa a crear l’espectacle Estellés, de mà en mà, en el qual sacsegem els seus poemes juntament amb un grapat de músiques i de cançons, i embriagats de l’univers estellesià diem, mengem, plorem i amem, riem, cridem; i sempre, sempre gaudim. Orgiàsticament, imperativament.

Cal dir que la nostra trobada amb el poeta del poble ve de més lluny, perquè ja fa molts anys que ens va encomanar la seua passió (perquè, com diu una de les càpsules promocionals de l’espectacle, Estellés és passió). I un dia, fruit del millor dels atzars, ens vam trobar i decidírem de provar a veure què passava. I va passar que vam flipar i ar[13]

ribàrem a la conclusió que Sí, que pagava la pena mostrar com vivim Estellés (perquè Estellés és viure).

Ara volem deixar constància per escrit de la nostra estima per Estellés. Mes no pretenem clavar-nos en bucs de teologies: la nostra arma més poderosa és el So, i és per això que hem escollit les següents expressions sonores per traduir i agrupar acústicament tot allò que Estellés ens encomana: • Silencis, perquè el silenci forçat és la pitjor de les dictadures. Perquè en silenci parla la Mort.

Anys de cauteles, de precaucions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels.

• Sospirs de records d’infantesa, d’estimes llunyanes, de malenconia, sospirs de vida.

Si la vida era bona, era mala, si el sospir, si el sonet, si la bala.

• Gemecs de plaers diversos que comencen allà on acaben els límits de la mediocritat.

Creuen tota la nit els miserables trens, […]

En el comú s’oïen els gemecs de l’amor.

El salconduit costava —em sembla— sis quinzets.

• Sorolls que arriben d’arreu, que ens envolten, que ens acompanyen cada dia; cada nit. Cada Nit. i els tramvies terribles amb l’enrenou dels ferros i el metge que es dedica a trencar les anous mentrestant la portera va pixant per l’escala [14]

• Crits de lluita, de ràbia, de resistència, de patiment; crits d’esperança, de joia, de poble, de Futur. perquè ens cal fer moltes coses encara i les hem de fer entre tots o ens mataran com unes rates • Cants, perquè la Música és el millor transport dels mots.

L’home segueix el seu camí fent-se il·lusió que és lliure i que mai no es canta en va.

Estellés va escriure alguns dels seus poemes sense les majúscules inicials habituals després de punt o en els noms propis. Aquest ús exclusiu de les minúscules en certs textos constitueix un tret d’estil induït per la voluntat d’expressar la quotidianitat i defugir el to solemne, de manera experimentalista i gràfica. En aquesta edició hem respectat rigorosament l’opció de l’autor, excepte en l’índex de l’antologia, on semblava més pràctic normalitzar l’ús de les majúscules inicials per a facilitar la visualització del conjunt per part dels lectors.

Esperem que gaudisques d’aquesta selecció de versos, extrets del nostre espectacle i de les càpsules de vídeo que realitzàrem per a la seua difusió, a més d’uns altres poemes que completen aquest particular recorregut a través de l’obra d’un geni: Vicent Andrés Estellés.

Fins a la Resurrecció de la Carn.

Francesc Anyó i Borja Penalba

[15]

estellés és passió

estellés és viure

estellés és humor

• Silencis Que no em sap cap greu dur la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules.

Lluís Llach

S

ilenci: Absència de tot so o soroll; Silenci sepulcral: Silenci total. Signe de notació musical que indica la duració d’una pausa.

Anys de cauteles, de precaucions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels.

Fets cruels provoquen silencis cruels, però Estellés no calla.

Necessita omplir de versos el buit provocat per: • La Mort (vinculada al seu entorn i a les conseqüències de la Guerra Civil): “Sempre he dit jo que la meua predilecció pel tema de la mort i pel tema de les morts ve assenyalat per la guerra civil”.

• La Repressió (fruit de quaranta anys de dictadura franquista): “Jo he viscut més intensament que no la guerra, la

[17]

postguerra. D’allò, he aprés una única cosa, a estimar a tots els morts, a totes les víctimes”.

Ens parla sovint dels morts i de la Mort, i ho fa amb la naturalitat pròpia de qui l’ha coneguda de prop, des de xiquet en temps de guerra. Cruesa, simbolisme, sarcasme...

Estellés tracta la Mort des de molts angles, i se l’estima encara que no la vol, perquè, al cap i a la fi, la Mort dóna sentit a la Vida.

“He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més.”

“Jo vaig entrar d’adult a la vida amb una filla morta als braços, (...). Tenia pocs mesos, i un dia, diríem, es va oblidar de respirar i es va morir.” “t’havies mort de gust moltíssimes vegades després sempre tornaves a morir-te de gust ara insensata t’has mort en caure per l’escala”

[18]

(1) Epitafi xxi allò més fotut de la mort no és la mort en si sinó que els altres viuen i t’editen els papers que comprometran la teua molt digna [memòria.

[19]

(2) Cançó de bressol Jo tinc una Mort petita, meua i ben meua només.

Com jo la nodresc a ella, ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita que trau els peus dels bolquers.

Només tinc la meua Mort i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita, i és, d’allò meu, el més meu.

Molt més meua que la vida, amb mi va i amb mi se’n ve. És la meua ama, i és l’ama del corral i del carrer de la llimera i la parra i la flor del taronger.

[20]

(3) Avui, que faria sis mesos Ara, que és ben de nit, filla meua, voldria netejar-me bé els ulls, ja saps, amb aigua i sal, rentar-me ben bé els ulls i llavar-me les mans, refregant-les després en un rastell ben aspre, filla meua, i posar-me darrerament a escriure’t, així, senzillament, com qui es menja una poma, com qui es rasca un genoll, com qui xiula al capvespre, tot així, filla meua, ací, en aquest racó de la casa, la casa en silenci, la casa sense tu, filla meua. Ja no sé què et vull dir, jo no sé si et vull dir quelcom, jo no sé res, jo només sé que vull parlar amb tu, romandre així, tota la nit, tota la vida, tota la nit, aquesta nit sense tu, filla meua, oh quina nit més gran, ja saps: la nit dels hòmens.

I ací estic, i t’escric paraules i paraules, vaig fent ratlles, paraules, coses i coses, coses, no sé ben bé què són. Altres vegades tinc el desig d’agafar un paper i esgarrar-lo, sense adonar-me’n massa, pensant en tu, com si et veiés, filla meua, en qualsevulla banda, mentrestant van caent papers, trossos menuts de paper, no sé, coses. Ara faria això trencaria papers, trencaria paraules, cada vegada fent els trossos més menuts, més petits, petitíssims, oh i més petits encara, deixant-los caure al sòl, per damunt dels taulells, i així una hora i una altra, tota la nit així, tota la vida, tota la nit. Tota la Nit… [21]