Everest

Everest, la conquesta d’un somni Expedició Terres de l’Ebre

biblioteca gràfica,

onada

3

edicions

Benicarló,

2007

biblioteca gràfica,

3

Dirigida per Ramon París i Jordi Maura

Primera edició juny de 2007 © Expedició de Terres de l’Ebre a l’Everest © D’aquesta edició Onada Edicions, 2007 Textos dietari Expedició de Terres de l’Ebre a l’Everest Textos dels peus de les imatges Joan Peiró Fotografies Expedició de Terres de l’Ebre a l’Everest Postproducció fotogràfica Javier Roda i Pepa Edita Onada Edicions c/ Sant Francesc, 95 • 12580 Benicarló Plaça de l’Ajuntament, local 3 • 12580 Benicarló Adreça a internet www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Paper interior Gala Matt de 150g de Torras Correcció lingüística Onada Edicions Imprimeix 4 Colors • tel 964 40 19 12 ISBN 978-84-96623-09-5 Dipòsit legal CS-183-2007 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

6

L

’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest es va plantejar des de dues vessants.

D’una banda, la marxa d’aproximació, en què van acompanyar-nos quinze entusiastes de la muntanya de les terres de l’Ebre, ens serviria com a procés progressiu d’aclimatació a l’alçada. De l’altra, l’ascensió en si mateixa, una vegada finalitzat el trekking. L’experiència va resultar un encert des de tots els punts de vista. La marxa d’aproximació va consolidar un clima humà que resulta fonamental a l’hora d’afrontar un repte d’aquestes característiques.

L’experiència, a més, ens va permetre un contacte progressiu amb la muntanya que, més tard, es revelaria fonamental per a l’èxit de l’expedició.

Els benicarlandos Marc Flos i David Ferrer, van ser finalment, els qui es van trobar amb més forces per a enfrontar-se a les últimes esquerdes del colós. Tot i això, una escalada d’alta muntanya conforma una suma d’esforços individuals on el desig de xafar el cim, moltes vegades, s’ha de quedar pel camí. És el preu d’un vuit mil, i es paga, habitualment, a l’Everest.

L’expedició Terres de l’Ebre va resultar un fita històrica per al món muntanyenc de les terres de l’Ebre. Des d’aquestes línies volem expressar el nostre més sincer agraïment a tots els qui el van fer possible. Patrocinadors, institucions, i clubs de muntanya. A les nostres famílies i als nostres amics. L’Everest, i tots els qui ens heu donat suport, ens heu obert les portes a nous somnis de muntanya. Si tot va bé, prompte parlarem de nous vuit mil.

El present llibre vol ser el reflex en imatges d’una gran aventura. Però tambè una forma de tornar-vos un poc, només un poc, de tot el suport que ens heu brindat.

Expedició Terres de l’Ebre a l’Everest

7

S

i preguntes a un escalador d’on naix l’impuls interior de pujar sempre més amunt, no et sabrà contestar. Com a autor del guió del documental televisiu produït per Mediarec sobre l’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest, m’he vist en l’obligació de formular la pregunta als dos escaladors que van aconseguir coronar la muntanya més alta de la terra. Les respostes, com era previsible, van confirmar l’anterior afirmació. Però després d’algun dubte, d’intentar una explicació amb cert sentit, de parar la gravació i tornar a gravar, un dels escaladors donava amb la clau del misteri: “Mira... escalem muntanyes perquè estan aquí. I prou.” I ací radica, precisament, tota l’èpica d’aquesta escalada.

La visió de l’Everest sobre la serralada de l’Himàlaia, evoca una força terrestre que s’eleva cap amunt, que es revela des de la seva eternitat de gel, solitud, i alçada. Està allí, imponent i desafiant. I prou. La seva contundent presència amaga l’ànima de la muntanya i la dels Déus que l’habiten. El llibre que tens entre les mans és la confirmació d’eixa evidència. Que l’alé vital i secret de les muntanyes resideix en l’impuls tel·lúric que les eleva, i en els perfils que les dibuixen. Des de les solituds més altes del planeta, la mare de totes les muntanyes esperava una expedició d’aventurers arribada des de les terres de l’Ebre, als peus de les vessants suaus del Montsià. Estava allí, i la seua presència, que suggereix tantes preguntes sense resposta, tantes aventures de final incert, la trobareu plasmada en aquestes fotografies. Entre els quatre angles de cadascuna d’elles, s’insinua el secret de la muntanya.

Joan Peiró Ferrer, guionista de ràdio i televisió

8

F

abián Flos va entrar un dia al nostre estudi del carrer Colón per a contarme que el seu germà Marc estava preparant una expedició a l’Everest i que buscava un patrocinador per l’apartat fotogràfic. Mentre parlàvem dels aspectes tècnics i financers necessaris, vaig adonar-me’n del privilegi que suposava participar en una aventura així. He disfrutat molt en el procés de selecció i tractament de les imatges que s´inclouen en aquest llibre. Durant el visionat dels arxius i diapositives hem tingut la sort de poder preguntar als protagonistes tot allò que despertava la nostra curiositat, escoltant de pròpia veu, les històries que trobem magníficament redactades en aquest volum.

També vam poder analitzar les consideracions tècniques de la fotografia en un medi natural tan extrem, així com el llenguatge plàstic d´una cultura tant diferent a la nostra: els grans espais blancs en contrast amb la saturació dels colors, emocionant-nos amb les vivències contingudes en tants rostres anònims i, per decomptat, en els dels nostres amics expedicionaris. Pel que fa al tractament de le fotografíes he tingut la sort de comptar amb María José, que ha sabut convertir en properes, les imatges portades d´un lloc tant llunyà, un lloc exòtic i emocionant que jo imaginava quan vaig dir que sí a aquest magnífic projecte.

Javier Roda, fotògraf

9

S

empre ens hem resistit als ordinadors i hem defensat poder portar una vida normal sense necessitar-los, però... va aparéixer el Mac, la pantalla plana, Photoshop CS2 i vam sucumbir. Portàvem anys fent proves i més proves amb diferents laboratoris i els colors que ens filtraven no eren els que imaginavem; havíem de fer aberracions fotogràfiques per a després poder pintar-les, perquè en la nostra ment imaginavem un resultat que els laboratoris no ens podíen donar. “La fotografia digital no es un fi en si mateix, sinó un remei.”

Sempre hi ha hagut una tendència a degradar tot allò que fes olor a digital, i en aquest treball el meu propòsit era dignificar la tècnica digital ja que podia aconseguir resultats notables.

Després de molts anys d’estudiar, investigar, puc plasmar el que puc imaginar...

Aquestes fotografies han estat un repte ja que nosaltres disparem en format RAW, que és com un negatiu pur sense revelar, al qual pots manipular: brillo, contrast, matís, temperatura, etc, i aquestes estaven en format JPG, que és com un negatiu revelat, i la postproducció es veu limitada.

El tema “Everest” és una cosa important en la meua vida personal i tots els meus sentiments i sensacions estaven en les fotos, des que vaig sentir la seua història, vaig veure les diapositives i vaig visionar-les, una i un altra vegada. Tenia molt clar el que volia i com volia dibuixar-lo per tal que els meus sentiments pogueren ser plasmats en la simple postproducció que podia realitzar. Tenia clar que volia un paisatge idílic amb l’aura màgica i colors asiàtics tant vius i plens d´alegria i claredat, no tenia clar si tècnicament ho podria aconseguir, però finalitzat el treball, estic orgullosa del resultat, la coherència i el plaer que m´ha produït realitzar-lo.

La Pepa, postproducció fotogràfica

10

A

través del present llibre eminentment visual els lectors, potser ja sabedors de la gesta del grup Terres de l’Ebre a l’Everest, podran conéixer i compartir alguns dels llocs, etapes i experiències dels integrants d’aquella expedició tan nostra. L’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest ens va commoure un 17 de maig de 2006 en sentir que havien fet el cim del món.

Als cinc intrèpids expedicionaris els van acompanyar un grup de senderisme vingut des de les Terres de l’Ebre i que els va seguir des de Katmandú fins a l’Island Peak. Els integrants del grup de trekking van seguir un pla preestablert per tal d’aclimatar-se i fer una ruta en alçades a les quals no estan gaire acostumats, en contacte amb altres cultures i els paisatges més propers de Catalunya i el País Valencià.

Escalant el sostre del la terra a través de les pàgines que segueixen i gràcies a les fotografies realitzades pels mateixos muntanyencs podreu contemplar aeroports, veure les pràctiques de les diverses religions que conviuen al Nepal, els xerpes o les zones més altes d’impressionants muntanyes.

El llibre s’acompanya dels peus de foto del periodista Joan Peiró, que ja sorprenia els oients de Ràdio Benicarló amb una entrevista impossible als escaladors pocs minuts després de fer el cim a les set del matí. Uns peus de foto senzills i explicatius acompanyen unes fotografies, sovint turístiques i d’altres vegades de paisatge que ajuden a valorar en la seua justa mesura la magnitud de la proesa de posar les botes al cim més alt del món. Amics de les Terres de l’Ebre, ara toca més lluny… heu d’anar més lluny.

Jordi Maura, codirigeix la Bilioteca Gràfica

11

El cim de la utopia

E

l 17 de maig de 2007 es compleix un any de l’ascenció al sostre terraqüi per part de l’Expedició Terres de l’Ebre. Per commemorar la gesta s’imprimeix el present llibre. La publicació compta amb una magnífica postproducció fotogràfica de Javier Roda i la Pepa, uns excel·lents textos de Joan Peiró i una sensible maquetació de Paül Peralta. L’edició descriu, amb les imatges i el dietari, l’itinerari que van seguir fins a enlairar-se a la sagrada i màgica muntanya.

Es tracta, certament, de la conquesta d’un somni compartit per un grup de conciutadans que es plantegen reptes notables, com a filosofia de vida, amb un balanç emocional i vivencial riquíssim. Els expedicionaris són veïns d’aquestes comarques. Alguns d’ells molt pròxims, com ara, els benicarlandos Marc Flors i David Ferrer que van poder tocar, amb els dits del desig, l’oracle dels deus.

Són persones que en la seua existència somnien objectius de molta altura, d’alta volada —diríem—. Iniciatives agosarades, il·lusionants i que tenen com a ingredients l’esforç personal i col·lectiu. De certesa, d’amistat i confiança absoluta en l’altre, on en aquestes cirmustàncies la supervivència freqüentment penja del company. Per a ells, la vida està feta de tenacitat, d’anhels, d’ideals, de sacrifici, de generosiat i de solidaritat plena en el grup, aspectes tots ells cada dia més escassos en la nostra societat.

El contacte apassionat i al límit amb la natura, de la qual, no ho oblidem, som part, fa que retrobem, especialment en aquestes situacions, els aspectes més nobles —de vegades també els més negatius— de la pròpia naturalesa humana. La relació amb el paisatge humà d’aquelles terres del Nepal, d’aquella societat, ens ensenya i recorda que la vida es pot viure amb serenitat, amabiliat i senzillesa. Sens dubte, una experiència com aquesta els

12

acompanyarà de manera molt positiva tota la vida. És com un pou, l’aigua del qual, vas bevent reiteradament al llarg de la pròpia existència. És una motxilla vital que et retroalimenta.

Gràcies per fer-nos reflexionar sobre els valors que practiqueu i per poder participar, ni que siga remotament, de la vostra utopia.

Ramon París, editor

13

Everest, la conquesta d’un somni Expedició Terres de l’Ebre

15

KatmandĂş, Temple de les Mones.

17

KatmandĂş, ciutat de contradiccions.

18