Josep Anton Baixeras

ÍNDEX

JOSEP A. BAIXERAS, L’ESCRIPTOR, L’HOME. Magí Sunyer

7

CARTOGRAFIES DE LA CIUTAT DE JOSEP ANTON BAIXERAS: ENTRE CASTELLET I TARRAGONA. Montserrat Palau

9

LLIBERTAT I LEVITAT: UNA POÈTICA DE LA NARRATIVA BREU EN ELS CONTES DE JOSEP A. BAIXERAS. Lurdes Malgrat

29

PERIODISME LITERARI. Francesc Domènech

57

JOSEP ANTON BAIXERAS, PEÇA CLAU EN LA RECUPERACIÓ CULTURAL DE TARRAGONA. Agnès Toda i Bonet

69

JOSEP ANTON BAIXERAS I LA CULTURA ALEMANYA. Jordi Jané Carbó

75

LES MERAVELLOSES TRADUCCIONS MAL APROFITADES DE JOSEP ANTON BAIXERAS. Josep A. Codina

93

EL TREBALL DE L’ESCRIPTURA EN LES NOVEL·LES DE JOSEP A. BAIXERAS. Neus Penalba Suárez

MODALITATS I MODULACIONS HUMORÍSTIQUES DEL TEATRE DE JOSEP ANTON BAIXERAS. Núria Santamaria i Roig

99

111

JOSEP A. BAIXERAS, L’ESCRIPTOR, L’HOME

J

PTFQ "OUPO #BJYFSBT FSB VO IPNF JOFTQFSBU $BMJB DPO¸JYFS MP NPMU de prop per comprendre l’abast de la seva activitat. Per a molts, durant un temps, deguÊ ser un escriptor que irrompia amb força en la literatura catalana quan, a finals dels anys cinquanta, intentava superar el període mÊs fosc de la repressió feixista espanyola; per a al guns, deguÊ ser un advocat complimentós i eficaç —les intervencions espontà nies de juristes en els actes d’homenatge de l’any 2010, ho con firmen—; per a segons qui, un activista cultural en temps difícils; per a molts mÊs, un polític de consens, el senador mÊs votat a la circums cripció en les primeres eleccions democrà tiques; per a altres, el perio dista en funcions, a la rà dio o al diari; per als de mÊs a prop, l’amic, el company; i tantes mÊs coses per a gent diversa. L’advertiment mÊs útil que aquestes línies introductòries poden fer al lector dels estudis sobre la seva obra que es publiquen a continuació —en l’hipotètic cas que s’aturi en un text que sovint tÊ unes servituds protocolà ries EF MFT RVBMT BRVFTU OP QSFU¡O BMMJCFSBS TF‰ ¡T RVF QFS B MB QMFOB DPN prensió de cada un dels aspectes que conformaven les personalitats de Josep A. Baixeras no Ês possible prescindir de la resta. Els que valora ven l’entusiasta de la cultura alemanya i desconeixien la seva dimen sió —vertebral— d’escriptor, els que escoltaven unes intervencions carregades de sentit en una conversa i no sabien amb qui parlaven, els

JOSEP ANTON BAIXERAS, LITERATURA I ACCIĂ“ CĂ?VICA

clients que ignoraven les dedicacions i les passions no professionals de l’advocat que els defensava uns interessos, no podien entendre del tot amb qui tractaven ni per què actuava o parlava d’aquesta manera inesperada, singular, rica.

Aquesta riquesa interior s’expressava amb plenitud en la litera tura. La caracterització que amb mÊs freqßència s’ha aplicat a la seva escriptura Ês la de la ironia. Una ironia tambÊ present en la conversa —derivava en sarcasme i broma desbocada en l’obra dramà tica— que s’associava a un cert distanciament, però tambÊ passió. I no tan sols passió pel país i per la justícia social. Josep A. Baixeras no des mentia l’etiqueta de neonoucentista que, de bon començament, se li va aplicar, però no oblidem que els grans escriptors alemanys que l’apassionaven —Goethe, Schiller, Heine— van ser —com a mínim en algun moment de la seva trajectòria— romà ntics.

Aquest llibre recull una sèrie de textos que —reelaborats i afinats— tenen l’origen en la sèrie de conferències que el mes de novembre de 2010 el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocini imprescindible de l’Ajuntament de Tarra gona, va dedicar a la personalitat de Josep A. Baixeras.1 És convenient recordar que les conferències van ser complementades amb una ruta literà ria per Tarragona i amb una lectura a la sala Núria Delclòs de la Cooperativa Obrera Tarraconense, i que ambdós textos van ser publi cats en un llibre per la Fundació Mútua Catalana. TambÊ que molt poc temps desprÊs va aparèixer el volum primer de les obres comple tes de l’escriptor, el de la narrativa curta, i que el segon, que contÊ les dues novel¡les, Ês d’aparició imminent. Esperem que tot aquest con junt, i particularment el llibre que ara es publica, contribueixi a fer conèixer millor aquell home inesperat i savi que fou Josep A. Baixe ras. Si, en alguna mesura, aquest objectiu s’assoleix, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, per encà rrec del qual redacto aquesta presentació, estarà satisfet.

MagĂ­ Sunyer

1

L’edició d’aquest s’insereix en l’activitat del grup de recerca Identitat Nacional i de Gènere a la Literatura Catalana, de la Universitat Rovira i Virgili, del Grup de Recerca Identitats en la -JUFSBUVSB $BUBMBOB (3*-$ 4(3 J EFM QSPKFDUF ''* '*-0 EFM .JOJTUFSJ d’Educació i Ciència.

CARTOGRAFIES DE LA CIUTAT DE JOSEP ANTON BAIXERAS: ENTRE CASTELLET I TARRAGONA Montserrat Palau

J

osep Anton Baixeras va nĂŠixer a Tarragona, va viure a Tarragona i fou un “activistaâ€? de Tarragona, en el sentit de la seva implica ciĂł compromesa i continuada en un seguit d’iniciatives, movi ments, associacions, entitats o institucions, tant en l’antifranquisme com ja en democrĂ cia.2 Una persona clau en la Tarragona cultural, social i polĂ­tica de la segona meitat del segle XX i dels primers anys d’aquest segle. I, a mĂŠs, Josep Anton Baixeras va escriure sobre Tarra gona. Tant en les obres de creaciĂł literĂ ria com en els seus articles i col¡laboracions radiofòniques, la ciutat hi ĂŠs ben present i aixĂ­, tenint en compte la centralitat literĂ ria de la ciutat, l’eix d’aquest article ĂŠs analitzar com Baixeras escriu Tarragona. I voldria afegir: com escriu la seva ciutat. Perquè, si la nostra ciutat, com deia Maria Aurèlia Cap many, la que reconeixem com a nostra, ĂŠs la de la infantesa, aquesta ĂŠs Tarragona per a Josep Anton Baixeras.

Capmany va escriure una novel¡la, Ara FO RV¸ USBDUBWB M FRVWPD FOUSF EVFT DJVUBUT QFS QMBOUFKBS FM UFNB EF MB GJEFMJUBU B VO B

2

Aquest treball forma part de la investigació del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Ca UBMBOB (3*-$ 4(3 J EFM QSPKFDUF ''* '*-0 EFM .JOJTUFSJ E &EVDBDJÀ J Ciència.

10

JOSEP ANTON BAIXERAS, LITERATURA I ACCIĂ“ CĂ?VICA

NBUFJY B J B VOB DJVUBU J DPODMPžB iBRVFMMB OP FSB MB TFWB DJVUBU OJ FMT DBSSFST /P UFOJB QFS RV¸ FTUJNBS MPT QFSRV¸ OP IBWJFO FTUBU NBJ DSFVBUT QFS MB TFWB JOGBOUFTBw $BQNBOZ Q %F MB NBUFJYB manera, Pau Nolla, el protagonista de les dues novel¡les de Baixeras, tambĂŠ reconeix que la seva ciutat ĂŠs la de la seva infantesa: “Tornar, volia dir: Castellet. Londres, ni tan solament Barcelona, no era pas tornar allò. No eren retorns vertaders. Almenys, no ho eren en el TFOUJU VUFSÂť EFM NPUw #BJYFSBT Q - BVUPS IP WB EFJYBS CFO clar en la seva conferència de la I Trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona, la qual li fou dedicada: “Quant al lloc de naixença, vull remarcar que estic orgullĂłs d’Êsser tarragonĂ­â€? (Baixeras, 2007). +PTFQ "OUPO #BJYFSBT WB O¡JYFS FM E BCSJM EFM BM OĂ…NFSP del carrer d’Apodaca.3 L’avi s’hi havia instal¡lat i la famĂ­lia hi tenia un “comerç de colonialsâ€?, ĂŠs a dir una botiga de pesca salada. Enric Baixeras, el fill gran, es va casar amb Joaquima Sastre, provinent de Marçà , una figura imprescindible en la vida —i tambĂŠ en l’obra— de l’autor. Mort l’avi, el pare de Josep Anton Baixeras, sense “esperit mer cantilâ€? i amb la mala sort, a mĂŠs, de la pèrdua d’un carregament de bacallĂ que ja havia estat pagat però que la companyia d’assegurances OP WB DPCSJS GFU RVF PDBTJPOÂą MB GBMMJEB EFM OFHPDJ WB NBSYBS B 4VE amèrica. A l’Argentina va caure malalt i, al cap d’un temps, molt jove, NPSJB FM +PTFQ "OUPO #BJYFSBT UFOJB BOZT " BRVFTUB EFTHSÂą DJB DBM BGFHJS IJ RVF EVSBOU MB HVFSSB WB DBVSF VOB CPNCB EBNVOU MB casa del carrer d’Apodaca. Per sort, la famĂ­lia no hi era, però l’edifici va quedar inservible. Es van refugiar un temps en una masia fami MJBS EFM 1FOFE¸T GJOT B NVEBS TF QSJNFS BM DBSSFS EF $PMPN ‰BSB Rovira i Virgili— i, desprĂŠs, al carrer de la UniĂł. Al voltant de l’any van anar a viure al carrer de Lleida. DesprĂŠs de la primera escolaritzaciĂł en un col¡legi de monges, al JesĂşs i Maria, l’escriptor va cursar l’ensenyament mitjĂ a l’institut MartĂ­ i Franquès, aleshores situat a la rambla Vella, en uns anys de postguerra en què les rutines es començaven a “normalitzarâ€?, tot i el pes del franquisme i el seu nacionalcatolismo, com ens explica ell mateix:

-FT EBEFT CJPHS¹GJRVFT IBO FTUBU FYUSFUFT EF 3PJH #BJYFSBT .BMHSBU J EF les informacions amablement proporcionades per la neboda de l’autor, Núria Baixeras, i la seva vídua, Elisabet Fatjó.

Cartografies de la ciutat de Josep Anton Baixeras: entre Castellet i Tarragona

Les classes, aleshores, passada aquella època inicial de la nostra post HVFSSB FO RV¸ KVHBS B GVUCPM B 4BBWFESB P B QJOH QPOH BMT DFOUSFT confessionals ens omplia les hores, acadèmiques en teoria, s’havien normalitzat bastant. La direcció de l’Institut d’Ensenyament Mitjà fins i tot assajava nous mètodes d’escolaritat; mentre els professors se sentien mÊs aplomats, a la cà tedra, i aventuraven tímidament adesiara algun comentari d’actualitat. L’assignatura de religió, en aquells dies, era de rang escolar considerable, amb un programa seguit en mÊs de la meitat, i no ens pensà vem pas que això, a la Universitat, haguÊs de canviar. El catedrà tic de religió era un zelós canonge de la nostra Seu.

En acabar, es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis de Dret, però nomÊs una temporada, un any i mig, perquè aviat, per proble mes econòmics, va retornar a la ciutat per compaginar el treball —a la Fiscalía de la Vivienda i desprÊs al Port— amb la carrera universi tà ria. Amb la seva habitual ironia, Josep Anton Baixeras comentava la grisor intel¡lectual tarragonina i la seva fama a la capital catalana: 2VBO KP WBJH BDBCBS FM TFHPO FOTFOZBNFOU P DPN UBNC¡ WB EJS TF mitjà , o sigui el Batxillerat, a Barcelona els tarragonins no teníem gaire bona fama, quant a facultats intel¡lectuals: em sap molt de greu IBWFS IP EF EJS ¡T VO GFU DPN UBNC¡ ¡T VO GFU RVF BM MMBSH EF MB IJT tòria, l’aportació dels tarragonins en lletres, arts i ciències, peca mÊs BWJBU EF USPOBEBy

Josep Anton Baixeras va treballar molts anys a l’Autoritat Portu à ria mentre vivia al carrer de Lleida. Allí s’hi va estar amb la seva mare fins que es van traslladar, cap al 1970, al carrer de Prat de la Riba, on, a mÊs de l’habitatge tambÊ hi tenia el bufet d’advocat, que FODBSB QPSUB MB TFWB WEVB BNC RVJ WB WJVSF EFT EFM RVBO FT van casar, al carrer de Pons d’Icart. La geografia vital Ês, per tant, la de la Tarragona tradicional, la del seu centre urbà històric i, malgrat

1BSUJOU EFM NBUFSJBM PSJHJOBM NFDBOPHSBGJBU EF MFT N¡T EF DSĂ OJRVFT EF +PTFQ "OUPO #BJYF ras, citarĂŠ fragments de les intervencions radiofòniques indicant la data d’emissiĂł. " M "VUPSJUBU 1PSUVÂąSJB IJ WB FYFSDJS EF TFDSFUBSJ EFM EJSFDUPS FM HFSNÂą EFM DVOZBU EF 'SBODP Serrano SuĂąer, amb qui eren amics i es respectaven, ja que, com explica Elisabet FatjĂł, Baixeras no era gens sectari i tenia amistats “de tots els partits, classes socials, cultures, nacionalitats, capellans, monges, algun militar i tambĂŠ un parell de nobles, de tots els estaments‌â€?.

11