Magnòlies i vitralls

magn貌lies i vitralls Raimond Aguil贸 Bartolom茅

FLOR NATURAL XLVIII JOCS FLORALS DE PATERNA FLOR NATURAL XXXIV JOCS FLORALS DE TORROJA DEL PRIORAT

b e n i c a r l 贸 ,

2 0 1 3

Primera edició juny de 2013 © Raimond Aguiló i Bartolomé © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com www.premsaonada.blogspot.com www.twitter.com/onadaedicions Disseny: Ramon París Peñaranda Maquetació: Paül Peralta Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona Paper interior Coral book ivory 1.5 de 90 gr.

Paper coberta Pop`Set marfil de 240 gr.

ISBN: 978-84-15221-89-0 Dipòsit legal: CS-198-2013 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

PEFC Certificat Aquest producte procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i fonts controlades www.pefc.org

Taula

Magnòlies i vitralls Magnòlies a la mar Has tornat al bar, que era el nostre Som el disseny publicitari La llum d’aquest mes em fa nosa No sé si aquesta llosa de llicorella No tornaran mai més els dolços estius No me’n refio Sabies Tot s’enfonsa sota els nostres peus Caldrà no posar-se massa al sol No et dono res, ni espero res a canvi Tot s’ho endurà el contenidor de la brossa No vull allunyar-me més per reconstruir-me Tots els jardins d’hivern Tens tota la raó, no som el que volíem ser Hauríem pogut viure aquell estiu Me n’alegro [7]

19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34

M’he nodrit de versos teus No tindrem lloc per anar M’he pres la llibertat de mirar-te als ulls Totes les clarors de l’alba són diferents Escric en palimpsest uns altres versos La marea té pressa per anar-se’n mar endins Vas entrant en els dies on el gris predomina Inconscient, abandonat i a la deriva Totes les ciutats, quan s’acosta la mort Des del lloc estant

35 36 37 38 39 40 41 42 43 44

En els vitralls plomosos de la memòria He esbalandrat la memòria tantes vegades com ha calgut No em demanis que passegi de nou Potser és hora, amb serenor Arrossego en mi tots els silencis Fa anys els teus poemes m’arribaven tard Escric, sí, escric de nou Com m’agradaria tornar al temps madur Sempre tornes a mi, reviscolada Aquí em tens, un nàufrag a la deriva Provo amb astúcia però en abstracte He rebut un e-mail teu, de casualitat Estima’m si vols, que prou saps que em deixo Els vitralls són teus, resplendents d’imatges Per si no ho sabies [8]

49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62

No sé si després de tants anys Ara se m’acut que després de tants anys Ja ha passat el temps dels capvespres amansits Com més de pressa passen els anys Escrius una altra vegada en l’edat Tant se val el fred que fa a fora No vull tornar una altra vegada Guaita, si us plau per un moment Ja fa anys que no veig el mar Ja no és imprescindible cap invent El record de l’empedrat d’un carrer massa antic Has tornat damunt les teves petjades Se’ns n’han anat tots els estius Ja fa anys que t’has retrobat amb tu mateixa Quantes vegades hem esgarrinxat L’avui ens ha arribat amb tota la certesa

[9]

63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78

magnòlies i vitralls

Magnòlies a la mar Premi Flor Natural XLVIII Jocs Florals de Paterna, 2012

Aquella amor on Venus ha sa regna a nostre cos ensems ab l’arma guarda.

A molts plaers e dolors no ĂŠs tarda e en cor honest moltes vegades regna.

AusiĂ s March

—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Joan Salvat-Papasseit, Sota el meu llavi el seu …i si al meu cervell tu cales foc, llavors et portaré en la meva sang.

Joan Vinyoli, Noves versions de Rilke

Vaig viure perquè tenia un cor de pedra.

S’hi va tornar amb els embats del temps, travessat per les passions que el van abassegar, sempre invisibles als ulls dels altres.

Vinyet Panyella, Sang presa

Com rius a voltes tu quan et saps reina.

Margalida Pons i Jaume, Sis bronzes grisos d’alba Sovint et sent i et pense immòbil amb l’obsessió i l’eternitat.

Vicent Berenguer, La terra interior

Jo era un nen i ella era una nena en aquell regne a prop del mar.

Edgar Allan Poe, Annabel Lee

a

Has tornat al bar, que era el nostre, on tot Ês desconegut i ja no hi queda res, ni tan sols aquella espera, feta de terrossos de sucre i tasses de cafè.

[19]

b

Som el disseny publicitari d’una flor de magnòlia en uns tassons de vidre.

Sembla que totes les mans han estat fetes per tocar-nos, mentre s’empassen a glops la solitud que els rodeja i el temps que, de mica en mica, els anirà descolorint.

Si de debò tens ganes d’estimar-me ja saps on sóc: entre el perfil de la magnòlia i la vorera del tassó, cada vegada, sense saber-ho, més a prop dels teus llavis.

[20]

c

La llum d’aquest mes em fa nosa i m’emboira els ulls: aquells que ho fan tot d’esma i, de tant en tant, et vénen a veure per empolsar-se en un racó secret d’una antiga memòria.

[21]

d

No sé si aquesta llosa de llicorella és d’aquí o és part d’Irlanda.

N’hi ha que diuen, solemnement, que amb un cop d’ull ja n’hi ha prou.

Jo encara no conec avui —si em preguntes— com són les coses de casa.

[22]