Mercè Climent a "El Vitet"

Entrevista: Mercè Climent

TARDOR - HIVERN 2014

Mercè

Número 1

Climent

“M’encanta jugar a ser el lector i l’escriptor alhora” Mercè Climent és una autora jove, però amb el convenciment intacte de que es troba immersa en allò que més li agrada. Iniciada en el gènere dels relats breus i bona representant de la novel la infantil (Lina Panxolina i el quadern màgic o Marc i el poder sobre el temps) i la prosa més atrevida (Somiant amb Alexia), ara experimenta amb la poesia. Entre preservatius, pel lícules porno, consoladors i altres joguets, no aptes per a menors, ens citem amb Mercè Climet per a xerrar de literatura.

P

del projecte, escriure'l i viure'l, perquè sinó crec que resultaria impossible fer alguna cosa de trellat.

R

P

.- Com es pot escriure, amb aquests contrastos, fent indistintament literatura infantil i literatura eròtica? .- En realitat el que necessite és escriure i, d'alguna manera, m'importa ben poc el gènere. Al cap i a la fi, simplement es tracta d'escriure, com siga i el que siga, perquè algun dia, fins i tot, em podria plantejar fer teatre. Ací el que cal és enamorar-te

16 El Vitet

.-Lina Panxolina i el quadern màgic o Marc i el poder sobre el temps, alguns dels teus exemples de literatura per als més menuts tenen implícites finalitats didàctiques. La teua intenció inicial és aquesta?

R

.- Sé que les editorials busquen això però jo tan sols escric el que m'abelleix contar. No busque els valors però sempre hi son presents, entrelínies. A l'ultima novel la, per exemple, el que volia era traure els xiquets de nou al carrer i fer un homenatge a la meua infantesa, a banda de voler expressar el món de la magia, que tant m'agrada per als llibre de xiquets. Per tant, puc dir que escriure

“A l’última novel la volia traure els xiquets de nou al carrers”

Mercè Climent a la botiga eròtica “Sex-star” a Alacant es contar històries i fer-ho d'una manera bonica, generant bellesa en el llenguatge; fomentar una sèrie de valors no és el meu objectiu.

P

.- Com sorgí la idea de l’obra Somiant amb Aleixa? Quines foren les primeres anotacions que vas fer? .- Naix d'unes converses amb Ramon Guillem i Ramon Olivares, guanyadors del premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida d'edicions anteriors. Una copeta de vi, l’ambient i la companyia adient, converses d’allò més disteses... Podríem dir que, en aquell moment, se t'instaura una llavor dins el cap i, un bon dia, germina en forma de novel la.

Arran d’això, més endavant li vaig proposar a la meua parella d'aleshores, Francesc Mompó, fer-la a quatre mans. Fer una novel la sense límits però seriosa, amb tot luxe de detalls.

Volíem cuidar el llenguatge, incloure

R

molta varietat d'escenes, divertir tant al lector com a nosaltres; a més de contar una història amb personatges d'una determinada complexitat psicològica. De fet, és tan notable la presència i la importància de la psicologia que, una vegada conclosa la novel la, Francesc i jo vam arribar a pensar que si no s'haguera tractat d'una novel la eròtica estaríem parlant d'una obra

“No volíem fer una dona de plàstic del personatge d’Aleixa Camus” psicològica. No volíem fer una dona de plàstic del personatge d'Aleixa, la protagonista, volíem que fóra una dona normal amb les seues misèries i els seus pensaments problemàtics.

P R P

.- Quant de temps necessitàreu per a acabar-la? .- Al voltant d'un any.

.- I la distribució de la feina entre vosté i Francesc Mompó, “a quatre mans”, com fou? .- El que vam voler era un estil únic i això era molt complicat; perquè la nostra intenció era que el lector tan sols poguera percebre una mà. Precisament per això Francesc i jo no ens repartírem els capítols, ben al contrari: qualsevol de nosaltres se seia i feia mitja pàgina o en feia un parell. En realitat fou un treball molt anàrquic i, de fet, com a anècdota, sempre contem que ni els mateixos autors, després de la publicació, no sabem ben bé qui va escriure en cada moment o quines escenes pertanyen a cadascú. A mi m'agrada improvisar i no planificar-ho tot, perquè sinó

R

Revista satírica i cultural

17

Número 1

Entrevista: Mercè Climent

TARDOR - HIVERN 2014

se'n va la màgia del text. M’encanta jugar a ser el lector i l'escriptor alhora.

P R

.- Somiant amb Aleixa és erotisme, pornografia o tot plegat? .- Erotisme i pornografia, si situarem una línia. El lector hi posa la creu segons la seua cultura i el seu pudor. Tot allò que és pornogràfic continúa tenint una connotacio negativa i en literatura queda massa difús i jo no sóc capaç de posar-ne els límits. Després de guanyar el premi de Literatura eròtica de la Vall d’Albaida, a la roda de premsa, el president del jurat exposà que era una novel la “pornogràfica”. Independentment d’aquest debat, sí puc afirmar que la novel la té un llenguatge molt erotitzant, amb molta cura d'aquest i

“Faig molta faena de manera altruista. És difícil viure de les passions” que, si s'haguera d'adaptar a un format audiovisual, en forma de pel lícula, crec que es podria fer de les dues maneres: un film eròtic o bé pornogràfic.

P

.- Guanyar certàmens literaris, en el teu cas, t'ha facilitat arribar a ser publicada per editorials? .- És un reconeixement i un esperó per a continuar, no ets més escriptor per publicar, però et dóna forces. A banda d'això, cal tenir en compte que amb la crisi que afecta al camps editorials sense un guardó és molt difícil publicar.

R

P

.- El reconeixement dels lectors, com el podries explicar pas a pas, per etapes. És diferent segons els gènere del qual parlem? mb les novel les infantils ha sigut un gran plaer anar a un bon grapt de col legis d'arreu del País Valencià i ser tan ben rebuda per les xiquetes i els xiquets. Atrets per novel les com Lina Panxolina i el quadern màgic, que tingué moltes vendes, atés que en els primers sis mesos s'havien venut mil exemplars; o per la meua darrera novel la, Marc i el poder sobre el temps, que quan es publicà va ser la

A

18 El Vitet

Climent amb la seua darrera novel la a la botiga “Sex-star” a Alacant

més venuda de l'editorial Onada. Pel que fa a la novel les per a un públic més adult, són diferents, les adquisicions són individuals i no pas col lectives com les infantils, per exemple, més bé destinades amb un ús escolar.

P R

.- En què treballes actualment? .- Col labore en editorials i en publicacions digitals i, sempre que puc, i em deixen, sóc professora, tant de ciències com de llengua. Viure només de la literatura és realment molt complicat. Faig molta faena de manera altruista i sempre has de dependre d'altres treballs remunerats; és difícil viure de les passions. En l'àmbit literari, fa poc em vaig decantar pel format de la poesia. Nova poesia alcoiana. Poemes entre telers, és un volum on apareixen els meus primers poemes en paper, juntament amb els d’altres autors joves d’Alcoi.

Alguns dels meus poemes primerencs han estat musicats pel mallorquí Joan Castells “Petit”, i publicats al disc Llenya Prima; mentre que, de forma paral lela un escriptor i i traductor d'Àustria, Klaus Ebner, n'ha traduït alguns a l'alemany.

P

.- Amb un sector, com el de les Humanitats, tan denostat en aquest temps, per què una enginyera agrònoma es decantà per les lletres? .- Des de sempre he tingut aquesta passió per la lectura i l'escriptura. Podríem dir que al final la literatura et tria a tu. Recorde que, quan estudiava a València i tornava a casa, el meu pare no em preguntava per la carrera universitària, sinó si havia escrit alguna cosa nova.

R

FOTOGRAFIES:

FERRAN AVIÀ TEXT: FERRAN AVIÀ