NoblesaCatalanadelEdatModerna

Salvador-J. Rovira i Gómez

NOBLESA CATALANA DE L’EDAT MODERNA el cas de les comarques meridionals

biblioteca la nau,

Benicarló,

8

2009

Primera edició octubre de 2009 © Salvador-J. Rovira i Gómez © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Disseny Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta ISBN: 978-84-96623-52-1 Dipòsit legal BI-2798-09 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Índex Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 i. La “nobilitas”

1. Què és la noblesa? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 2. Raó de ser de la noblesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 3. Adquisició de la condició de noble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 4. Perpetuïtat, transmissió, supressió i pèrdua de la condició de noble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 4.1. Perpetuïtat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 4.2. Transmissió de la noblesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 4.3. Suspensió de la noblesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 4.4. Pèrdua de la noblesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

5. Els privilegis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 6. Els conceptes de virtut i honor. El duel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 7. L’ideari nobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 7.1. Oficis honrats i vils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 7.2. La neteja de sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 7.3. Viure noblement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 ii.

Categories nobiliàries

1. La grandesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 1.1. Els grans catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

2. Els títols nobiliaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 2.1. Ducs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 2.2. Marquesos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 2.3. Comtes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 2.4. Vescomtes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 2.5. Barons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

3. Grandeses i títols creats per Carles iii l’Arxiduc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 4. Títols vinculats a les comarques meridionals del Principat . . . . . . . . . 47 5. La noblesa no titulada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 5.1. Nobles del Principat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 5.2. Cavallers del Principat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 5.3. Ciutadans honrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 5.4. Els ciutadans honrats de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 5.5. Els gaudins de privilegi militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

6. Nobles, cavallers i ciutadans honrats de les comarques meridionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 iii.

El procés d’ennobliment

1. L’època dels Àustria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 2. Privilegis atorgats pels comtes-reis “intrusos” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.1. Privilegis de Lluís i i Lluís ii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 2.2. Privilegis del rei-arxiduc Carles iii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

3. L’època dels Borbó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 4. Ennoblits per l’exercici del comerç i la indústria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 5. La confusió d’estats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 iv.

El règim senyorial

1. Què s’entén per senyoriu? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 2. La sentència arbitral de Guadalupe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 3. Panoràmica del règim senyorial durant els segles xvi i xvii . . . . . . . . . . . 71 4. El règim senyorial al segle xviii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 5. Dos elements bàsics del règim senyorial: l’emfiteusi i la capbrevació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 5.1. L’emfiteusi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 5.2. La capbrevació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

6. Conflictes senyorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 6.1. Segles xvi i xvii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 6.2. Segle xviii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

7. Senyorius de les comarques meridionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 8. La dissolució del règim senyorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 v.

Els nobles i les institucions catalanes

1. L’administració reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 1.1. La lloctinència general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 1.2. El portantveus de general governador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 1.3. La Batllia General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 1.4. El Mestre Racional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 1.5. El regent de la Tresoreria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 1.6. El procurador de la ciutat i Camp de Tarragona . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 1.7. Els veguers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

2. La Reial Audiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 3. La Diputació del General . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 4. Les Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 5. Els governs municipals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 vi.

El braç militar i la confraria de Sant Jordi

1. El braç militar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 2. La confraria de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 vii.

Presència als ordes militars

1. Ordes de Montesa, Sant Joan de Jerusalem, Santiago, Calatrava i Alcántara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109 2. L’orde de Carles iii . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

viii.

El servei d’armes

1. La campanya de Salses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 2. La guerra dels Segadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 3. La guerra de Successió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 4. Els set-cents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 5. La Guerra Gran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 ix.

Serveis a la monarquia

x.

Dedicació a l’Església

1. Els bisbes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 2. Els capítols catedrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 3. Convents i monestirs masculins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 4. Convents i monestirs femenins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 xi.

Aspectes econòmics

1. Les rendes de la terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 2. Altres fons d’ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 2.1. Béns rústics i urbans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 2.2. Censals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 2.3. Ramaderia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 2.4. Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 2.5. Botigues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 2.6. Societats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 2.7. Negocis marítims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140 2.8. Fàbriques d’indianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 2.9. Fargues, mines i salines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 2.10. Activitats econòmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

3. Els vincles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

xii.

Aspectes socials

1. PolĂ­tica matrimonial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 2. Bandositats i bandolerisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 3. La cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 3.1. Nobles escriptors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 3.2. Les biblioteques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

4. Nivell de vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 4.1. Les residències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 4.2. El mobiliari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156 4.3. Les sepultures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

NOBLESA CATALANA DE L’EDAT MODERNA el cas de les comarques meridionals

Als meus alumnes de l’assignatura Corona d’Aragó

PRESENTACIÓ

E

l llibre que teniu a les mans ha estat escrit amb la intenció que serveixi de manual i doni a conèixer el que fou la noblesa catalana durant l’edat moderna.

S’ha utilitzat el principi metodològic de la generalització en l’àmbit de Catalunya i el de la particularització en el de les comarques meridionals.

El motiu d’haver triat les comarques de la demarcació de Tarragona per extreure’n els exemples emprats obeeix al fet que, ara per ara i pel que fa a la baixa noblesa o noblesa no titulada, són les més ben estudiades de tota Catalunya.

El treball és deutor al cent per cent dels llibres i articles citats en la bibliografia. Amb aquesta afirmació volem dir que els seus autors, entre els quals ens incloem, tenen tot el mèrit dels continguts i que, a nosaltres, només ens correspon la part proporcional més la de la tria, interpretació i muntatge dels materials.

L’estudi el presentem dividit en dotze capítols en els quals es procura aclarir què s’entenia i s’entén per noblesa, les diverses categories nobiliàries, el procés d’ennobliment, el règim senyorial, la relació dels nobles amb les institucions catalanes, el braç militar i la confraria de Sant Jordi, la presència als ordes militars, el servei d’armes, la dedicació a la Monarquia i a l’Església, i els aspectes econòmics i socials. presentació

[17]

I. LA “NOBILITAS”

1. QUÈ ÉS LA NOBLESA?

P

er noblesa entenem dues coses: la qualitat o condició de noble i el conjunt de nobles considerats com una classe social privilegiada que per dret hereditari o per concessió d’un sobirà gaudeix de prerrogatives particulars.

La noblesa, doncs, és una condició jurídica basada o bé en la sang, o bé en un privilegi atorgat pel qui té el poder per fer-ho (rei, emperador, papa, etcètera) i se la pot definir com el grup social que té un estatus jurídic particular respecte de la resta de la societat.

La paraula noble ve del llatí nobilis, que equival a noscibilis, conegut, destacat, cèlebre, i es relaciona amb notabilis, notable, infreqüent, fora del comú; originalment no era altra cosa que una qualitat superior, un mèrit, vinculat a una persona assenyalada, un objecte car, una acció prestigiosa, un sentiment elevat. Implicava, d’acord amb el significat etimològic, selecció, excel·lència, i suposava una diferenciació respecte dels altres. El terme nobilis s’aplicà a persones que, per les seves qualitats, sobresortien del comú de la gent i d’aquesta manera la noblesa esdevingué una condició que només posseïen alguns. En el sentit social començà a ser utilitzat a partir del segle xiii en l’accepció de ben nascut. la “nobilitas”

[19]