SotaelCeldelsHometerra

sota el cel dels hometerra

Josep-Joan Miralles Torlà

onada

edicions

Benicarló,

2008

Primera edició maig de 2008 © Josep-Joan Miralles Torlà © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com Correcció de galerades M.À. Pradilla Il·lustració de la coberta Francesc Xavier Miralles Torlà Disseny i maquetació Ramon París Peñaranda • Paper interior Editorial os de 100g Torras • Paper coberta Zeta Gofrat Classique 260g 40Marfil Imprimeix Gràfiques Bobalà • Lleida Dipòsit legal CSISBN-13: 978-84-96623-20-0 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Dels meus pares, hereu del batec de la terra.

Per a ells.

Per a tants com ells.

SOTA EL CEL DELS HOMETERRA

He plantat els peus a terra, nus.

Els meus dits però, no s’han fet arrels, i quan he enlairat els braços cap al cel, no s’han fet branques ni s’han fet fulles ni flors els ulls i els llavis.

No. No he pogut ser arbre.

Tanmateix, quan m’ha regat la pluja, m’he sentit estimat per la providència i s’ha renovat la saba des de l’arrel fins a les branques i, ancorat a la terra, m’he sentit lliure.

[11]

Criança. temperatura recomanada 16º (A Vicent Miralles, malalt de vinyes) El most a les mans, i al front i a la cara és sang suada, dolça suor de sal, a vainilla i canella i afruitat aroma record del tempranillo i macabeu que ha sigut, virat ara a color cirera, tancat al mar verd d’on ve, intens, profund, sobre la taula, a la botella.

[12]

Com nàufrag sóc jo però, el missatge empresonat a la botella.

Cel tancat, volta verd de vidre, sense estels.

De dins estant, el brocal és lluna vella i espere els quarts per sortir vers tu com bombolla en lluna plena.

[13]

Rosella humil, bandera estiuenca senyora del camp.

Nit d’estiu. Estels, pleniluni escènic: rossinyols cantant.

[14]

Administreu amb comptagotes Sobre la taula un raig de sol tafaner s’ha quedat engarjolat al setrill: alquímia primà ria (administreu amb comptagotes sobre una torrada de pa de blat candial).

[15]

Trobareu, cada matinada, encara, el retruc de les petjades del camí de tornada que ara desfàs i algun salut d’un altre que com tu se’n va a solcar entre oliveres i bladars o, encara, un altre prest a encendre el gran foc dels garbons (amb permís de l’autoritat i del fill del forner); trobareu, deia, algú que, amb la brasa als llavis, et parlarà amb el fum als ulls mig clucs i, direu que si açò i allò i que no val la pena i que qui ha de treballar-la per a tan poc com paguen, i que no hi ha dret.

El camí, però, és anada i tornada, com sempre i, com sempre, a l’endemà, entre el retruc de les atzembles, ara mecàniques, en el camí d’anada, tornareu, amb una certa devoció i una esperança renovada, a la crida de la terra.

S’ha fet de dia.

Laus Deo. [16]