El Montsià de Bàrbara i Jaume
Un tresor dins la muntanya Núria Ibáñez López Míriam Cid Valldepérez (il·lustracions) Alfred Blanch Farnós (fotografia) Anna Soteras March (tractament d’imatge)
Col·labora
Agraïments Juan Ruiz, Pep Carcellé, Ramon Viñas, Nete Vericat i Albert Belmonte Inspirat en fets reals
Primera edició agost de 2014 © Text Núria Ibáñez López © Il·lustracions Míriam Cid Valldepérez © Fotografies Alfred Blanch Farnós © Tractament de la imatge Anna Soteras March © D’aquesta edició Onada Edicions Edita Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3-5 12580 BENICARLÓ • Tel. (+34) 964 47 46 41 A Internet www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com | www.premsaonada.blogspot.com Disseny de la col·lecció Ramon París Peñaranda Maquetació Òscar París Garcia Correcció lingüística Rosa Maria Camps Cardona ISBN 978-84-15896-55-5 Dipòsit legal CS-250-2014 Tots els drets reservats
Llindar Núria Ibáñez A Joan i Marta
Q
uè és el Montsià? Quins pobles el representen? Què hi podem visitar? Si voleu sortir de dubtes, acompanyeu Bàrbara i Jaume, que us faran de guies apropant-nos a les tradicions i els racons bonics dels pobles de la comarca del Montsià. Amb només deu anys, ens ensenyaran l’important que és cuidar dels tresors que té la nostra cultura (tradicions, paisatges, parlar propi…). El seu missatge per a tots vosaltres és que amb respecte tot dura més, amb amor res és impossible i amb amics tot és més divertit. La seua comarca, el Montsià; els seus dos fills, Joan i Marta, i la seua colla li han servit com a font d’inspiració a l’hora d’escriure una sèrie de contes on poder recordar una miqueta les aventures que van passar junts. Aquesta col·lecció pretén, mitjançant fotografies i excursions contades, que tots els xiquets puguen gaudir d’alguns dels racons de la nostra comarca, tal com ho van fer ella i els seus amics… en aquells temps bici amunt i bici avall… 3
E
ra dissabte i, com acostumaven des que es van conèixer al ball de les festes, Bàrbara i Jaume es trobaven per fer excursionetes pels voltants d’on vivien. Tenien quasi onze anys i no es cansaven mai! Eren uns xiquets tan treballadors i obedients com curiosos. Això, més d’una vegada els havia portat algun problemeta amb els seus pares i, per descomptat, en aquesta història van tornar a tindre una bona aventura per contar. —Vinga, cara de rosa florida, aixeca’t! Que no has quedat amb Jaume avui? —Bon dia, mare. Sí! A més, avui anem a la foia d’Ulldecona, perquè Juanito mos ha convidat a dinar a l’ermita de la Pietat. Que no te’n recordes, que et vaig demanar permís la setmana passada? —Alça! Tens raó, però em pensava que seria el dissabte que ve! I què dinareu? —Mama, estàs una miqueta despistada, no? Avui fan les paelles!
4
—Au, vinga! Afanya’t! Endreça l’habitació i esmorza bé. Jo prepararé alguna cosa per endur-te a la motxilla, perquè segur que dinareu tard i el matí és molt llarg! Bàrbara estava nerviosa. Eren les nou i no recordava a quina hora havia quedat amb Jaume. Per això, com un llamp va saltar del llit, es va rentar la cara i després de vestir-se va baixar a la cuina a beure un got de llet. —Adéu, mama! Agarro la bici! Ja tinc lo pa amb fuet a la motxilla! —Aneu en compte i no sortiu a la carretera! Que xaleu!
5
Pujant pel carrer Major va veure que el forn estava buit de gent i amb un euro que li havia donat la seua padrina es va comprar quatre coquetes de sagí que tant li agradaven. —Dos per a mi i dos per a Jaume —va pensar. Quan va arribar davant del monòlit, ja l’esperava Jaume amb un somriure d’orella a orella. La seua família vivia a la Ràpita però, a Santa Bàrbara, que és on vivia Bàrbara, tenia uns oncles que sempre el convidaven a passar els caps de setmana. Ell deia que de dilluns a divendres tenia els amics rapitencs i els caps de setmana, els amics planers. I amb Bàrbara s’ho passava tan bé, tan bé que no li feia falta res més. —Què! Preparada Barby? —Així és com la cridava ell per fer-la enrabiar. —Grrr! Que gracioset ets, eh Jim? Ell va somriure, li encantava picar-la. —I tant que estic preparada! Vigila que no sigues tu qui es canse avui, perquè abans de pujar a la Pietat te vull portar a les basses a caçar granotes! —Fantàstic! 6