Vinaros by Onada Edicions

Vinaròs Coordinador

Arturo Oliver Foix

Redactors

Nereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Arturo Oliver Foix, Ramón Redó Vidal.

Fotografies

Col·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aéreos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta.

Biblioteca Cruïlla, 5

Benicarló,

2008

DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ

Direcció de la col·lecció Miquel Àngel Pradilla

Primera edició desembre de 2008 © Textos Coordinador Arturo Oliver Foix • Redactors Nereida Castell Oliver, Lluís Gimeno Betí, Dídac Mesa Romeu, Rafael Monzó Mollà, Arturo Oliver Foix, Ramón Redó Vidal. © Fotografies i plànols Col·lecció Agustín Delgado Agramunt, Col·lecció Joaquín Simó Federico, Col·lecció Alfredo Gómez Acebes, Salvador Cordero, Emili Fonollosa Antolí, Dídac Mesa Romeu, Arturo Oliver Foix, Ferran Royo, Reportajes Aéreos Camps, Maria Jesús Pablo Taus, Ximo Cardona, Paül Peralta. © D’aquesta edició Onada Edicions Onada Edicions Plaça de l’Ajuntament, local 3 Ap. de correus 390 12580 Benicarló www.onadaedicions.com onada@onadaedicions.com © Disseny de la col·lecció Ramon París Penyaranda Maquetació Paül Peralta Correcció Maribel Sospedra Paper interior Creator Silk 170 g · Torras Papel Paper coberta Invercote G, 300 g · Torras Papel ISBN: 978-84-96623-31-6 Dipòsit legal: BI-3458-2008 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

1. Vinaròs en l’espai 1.1. Situació 1.2. Geomorfologia 1.3. Hidrografia 1.4. Edafologia 1.5. Clima

10 11 14 16 18

ÍNDEX

2. Vinaròs en el temps 2.1. Els primers pobladors 19 2.2. L’època romana 20 2.3. L’edat mitjana musulmana 21 2.4. D’alqueria a vila 22 2.5. La importància de la mar 22 2.6. Auge i caiguda econòmica 31 2.7. Cap a un canvi radical: el segle xx 35 3. Els protagonistes en l’espai i el temps 4. Espai i temps: l’herència patrimonial d’un poble 4.1. L’antiguitat 47 4.2. L’edat mitjana 48 4.3. Renaixement 51 4.4. El barroc 54 4.5. Neoclassicisme i academicisme 62 4.6. El segle xx 67 4.7. Arquitectura de pedra seca 72 5. La parla: el patrimoni del llenguatge 5.1. Fonètica 5.2. Morfologia 5.3. Les paraules

78 80 81

6. Tradicions i costums: el patrimoni intangible 6.1. El cicle festiu 6.2. Tradició oral: cançoner popular, dites, romanços i refranys

83 92

6.3. Danses 6.4. Jocs

93 94

7. La natura: un patrimoni encara viu 7.1. Els ecosistemes de Vinaròs 7.2. Descripció dels ecosistemes de Vinaròs 7.3. Boscos caducifolis 7.4. Boscos escleròfils 7.5. Boscos aciculifolis 7.6. Màquies, brolles i garrigues 7.7. Cultius de secà 7.8. Cultius de regadiu 7.9. Zones humides 7.10. Zones litorals 7.11. Llits de rambla

95 95 97 99 99 100 106 107 107 109 112

8. Economia 8.1. Sector agropecuari i pesquer 8.2. Sector industrial i de la construcció 8.3. Activitat comercial 8.4. Oferta turística 8.5. Transport i altres serveis

114 118 120 124 130

9. L’espai immaterial: la societat vinarossenca actual 9.1. Sanitat i benestar social 9.2. Educació i cultura 9.3. Esport 9.4. Religiositat 9.5. Altres equipaments administratius 9.6. Mitjans de comunicació

131 133 135 138 140 140

10. Símbols 9.1. L’escut 9.2. L’himne

141 141

1. Vinaròs en l’espai

1.1. Situació Catalunya

Aragó

VINARÒS

València

El Baix Maestrat

l terme municipal de Vinaròs és una extensió de 96,40 kilòmetres quadrats situats al nord-est de la Comunitat Valenciana, a la comarca del Baix Maestrat. Pertany a la província de Castelló i dista 79 kilòmetres de la capital. Llinda per l’est amb la mar, mentre que al sud termeneja amb Benicarló i Càlig, a l’oest amb Sant Jordi, al nord amb Alcanar i Ulldecona, municipis que formen part de Catalunya. Vinaròs és, per tant, l’últim poble de la costa al nord de València. Judicialment és cap de partit. També és cap d’arxiprestat, i pertany al bisbat de Tortosa, ciutat que se situa a 51 kilòmetres cap al nord. Aquest espai geogràfic vinarossenc està comunicat amb la resta dels territoris circumdants mitjançant la carretera N340 i l’autopista AP7, amb direcció nord sud, la N232 amb direcció est-oest, que posa en contacte la vall mitja de l’Ebre amb la costa, mentre la N238 s’usa per a dirigir-se cap a la vall inferior del mateix riu. També cal destacar la línia de ferrocarril de València

a Barcelona, que té estació de parada a la localitat, encara que com la resta de les poblacions de l’entorn amb un servei prou roïn. 1.2. Geomorfologia Geològicament la zona on s’ubica Vinaròs és un pla litoral corresponent a una zona fallada, ocupada aproximadament per la comarca del Baix Maestrat, i clarament diferenciada de la zona plegada a l’oest, ocupada per les comarques de l’Alt Maestrat i els Ports de Morella. La morfoestructura del pla correspon a una àmplia depressió tectònica paral· lela a la mar, amb falles de direcció ibèrica i catalana que han donat pas a un conjunt de blocs diferencialment afonats a excepció dels anomenats puigs (de la Misericòrdia o serra l’Ermita, i del Perengil o Parreta). Aquest substrat de blocs ha sigut reomplert per depòsits terciaris i quaternaris de graves i arenes, en part aportats pels rius. Les calcàries del període secundari que formen el substrat d’aquest pla se situen a diferents profunditats, ja 9

1. Plana de Vinaròs, en suau ascenció cap a les comarques interiors

2. Vista aèria de la ciutat de Vinaròs des del sud-est. En primer terme, el port abraçant la mar, i la plaça de bous; més enllà, l’espaiós passeig, punt de trobada dels vinarossencs per gaudir de la platja i la mar Mediterrània. REPORTAGES AÉREOS CAMPS 10

que les podem trobar des de quasi la superfície, fins, en ocasions, a més de 300 metres per davall d’aquesta, o inclús arriben a emergir en elevacions aïllades, els coneguts com puigs, els quals segueixen una alineació geològica catalana, separant les dues parts sedimentàries que conformen el pla, deixant a l’oest d’aquests un corredor típic, i a l’est tenim un peudemont que està delimitat per la serra d’Irta, el coll dels Navarros, el puig de la Nau, el Perengil, el puig de la Misericòrida i el Montsià. Tota aquesta estructura geomorfològica està plenament oberta a la mar, i és la direcció de la línia de costa la mateixa que les formacions geològiques indicades. Morfològicament, el pla litoral és una plataforma que ascendeix suaument cap a l’interior des del litoral fins a la base dels relleus muntanyosos que serveixen de suport. El litoral d’aquest pla està format per dos tipus de costa, i trobem des de la marjal, zones de platges de cudols, que solen coincidir amb les desembocadures dels rius i línies de penya-segats mitjans. Cal destacar la platja situada al front de la població, amb kilòmetre i mig de llargada, encara que pràcticament és una formació artificial iniciada per la retenció de sediments originada pel moll de llevant del port, per l’aportació artifi-

3. Vinaròs, llindar entre la costa i la plana

4. Costa nord composta per penya-segats i cales. REPORTAGES AÉREOS CAMPS 12

5. La mare del riu Cervol al seu pas per la ciutat, completament modificada

cial d’àrids, la construcció d’espigons de contenció dels corrents marins, i la modificació de la mare del llit del Cervol en els seus últims centenars de metres. Les platges existents, tant al nord com al sud del terme, encara que fins fa poc pràcticament no estaven modificades, cada vegada més són vençudes per la pressió de les urbanitzacions. Per tant, el terme vinarossenc és un espai des del punt de vista geomorfològic prou monòton, sense molts canvis, un pla trencat tan sols pels dos puigs aïllats que s’aixequen enmig de la plana. 1.3. Hidrografia

Les centenàries tècniques per extraure aigua del subsòl, com les sènies, o d’enmagatzenament, com els aljubs (6), han estat substituïdes en pocs anys pels actuals pous a motor (7 i 8). La millora en la tècnica extractiva d’aigua ha permès l’expansió dels conreus de regadiu, desplaçant així els tarongers als tradicionals garrofers, ametlers i oliveres (9). 14

Els dos rius principals de tot el conjunt hidrogràfic de Vinaròs són el Sénia (entre 0,40 i 1,28m3/seg) i el Cervol (0,60m3/seg). Torrents típicament mediterranis que estan secs durant una gran part de l’any. A més a més ens trobem amb tota una xarxa de drenatges formada per barrancs menors, com és el cas del Triador, Barbiguera, Saldonar, Salines, Aigua Oliva, i amb un bon nombre d’escorrenties menudes, afluents dels rius i barrancs majors, que actualment estan en gran part reomplits amb terra per aprofitar la seua superfície per a l’agricultura, o per la a cons-

10. Els estrets del riu Cervol

11. El riu Sénia baixant. Les pluges estacionals converteixen, per uns pocs dies, els barrancs en veritables torrents

12. La costa vinarossenca ens delecta amb espectaculars albes. 13. La Mediterrània, “una mar per a xiquets” , tal com la va definir Bigas Luna, també esclata en forts temporals. 16

trucció, situació que sol portar greus problemes en temps de pluges fortes. Aquests rius i barrancs, al contrari que les formacions geològiques, porten una direcció ibèrica, ja que van del nord-est al sud-est, i encaixen per tot el pla. Un altre aspecte important de la hidrologia de la zona és la seua vasta formació càrstica, que ha permès l’existència d’una xarxa fluvial soterrada molt important per a abastir aigua potable. Un abastiment que es coneix des de l’edat mitjana i que es feia a partir de les conegudes sénies, les quals permetien el reg d’una zona agrícola al voltant de la població. Malauradament, aquesta reserva d’aigua cada vegada està més malmesa per la hiperexplotació i la falta de control de les extraccions. Avui en dia no es coneix en tot el terme municipal cap font natural d’aigua, encara que històricament al voltant de la serra de l’Ermita se’n tenia constància d’un parell. 1.4. Edafologia Els sòls que cobreixen aquest pla pertanyen a l’ordre dels àridsols per presentar un règim d’humitat del sòl àrid. A més tots aquests queden integrats amb els mollisols a nivell de

subgrup, a causa del contingut de matèria orgànica i la seua relació amb el quocient arenes/argila. Totes aquestes característiques, juntament amb l’abundància de graves, fan del terreny un sòl de mitjana qualitat per a l’agricultura. 1.5. Clima El clima correspon a un tipus mediterrani semiàrid a causa de les característiques de les temperatures i precipitacions. Quant a les temperatures, tenim una mitjana anual de 17oC, i és el gener el mes amb més fred, sobre una mitjana de 10oC, encara que en algunes ocasions, els mesos de desembre i febrer han presentat mitjanes més baixes. Els mesos amb més temperatura són el juliol i l’agost, amb una mitjana de 26oC, fet que representa una amplitud tèrmica de 16oC. Quant a precipitacions presenta una mitjana anual de 500 mm, i són les pluges de la tardor les que porten els valors màxims, i les de l’hivern i l’estiu les més escasses. El mes de juliol, seguit de l’agost, són els mesos més secs. Les precipitacions es reparteixen entre 30 i 60 dies. Els vents més dominants són els de llevant, que es donen sobretot a l’estiu, i, a l’hivern l’estació amb més cal18

ma en aquesta direcció. El gregal, amb direcció nord-nord-est resulta també molt freqüent en general. El segon flux quant a freqüència correspon al garbí, vent del sud-oest; el mestral, direcció nord-oest, bufa especialment a l’hivern. Per tant, el clima vinarossenc es típicament mediterrani, hiverns suaus pràcticament sense gelades, i estius no molt calorosos a causa dels fluxos que provenen de la mar.