Rehabilitació d'Estació de tren de Santa Maria de Palautordera - Assignatura Construcció IV

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

ÍNDEX GENERAL F.1: Fase descriptiva - 1. Memòria descriptiva 1.1 Introducció 1.2. Emplaçament 1.3. Informació cadastral 1.4. Classificació 1.5. Descripció general 1.6. Antecedents - 2. Memòria constructiva 2.1. Fonamentació 2.2. Estructura vertical 2.3. Estructura horitzontal 2.4. Coberta 2.5. Instal·lacions 2.5. Compartimentació i acabats interiors 2.6. Façana 2.6. Escala - 3. Plànols

F.2: Fase descriptiva de patologies - 1. Memòria descriptiva 1.1. Objectiu de la fase 1.2. Fonamentació 1.3. Estructura vertical 1.4. Estructura horitzontal 1.5. Coberta 1.6. Instal·lacions 1.7. Compartimentació interior 1.8. Façana 1.9. Escala

F.3: Fase descriptiva d’intervencions - 1. Memòria descriptiva 1.1. Objectiu de la fase 1.2. Fonamentació 1.3. Estructura vertical 1.4. Estructura horitzontal 1.5. Coberta 1.6. Instal·lacions 1.7. Compartimentació interior 1.8. Façana 1.9. Escala

- 2. Plànols | situació de patologies

- 2. Llistat d’intervencions 2.1. Alteracions de MURS EXTERIORS - 3. Llistat de patologies 2.2. Alteracions de MURS INTERIORS 3.1. Alteracions de MURS EXTERIORS 2.3. Alteracions de FORJATS 3.2. Alteracions de MURS INTERIORS 2.4. Alteracions d’ ESCALA 3.3. Alteracions de FORJATS 2.5. Alteracions de COBERTA 3.4. Alteracions d’ESCALA 3.5. Alteracions de COBERTA

- 3. Llistat de patologies

F.1: Fase descriptiva - 1. Memòria descriptiva

1.1 Introducció 1.2. Emplaçament 1.3. Informació cadastral 1.4. Classificació 1.5. Descripció general 1.6. Antecedents

- 2. Memòria constructiva

2.1. Fonamentació 2.2. Estructura vertical 2.3. Estructura horitzontal 2.4. Coberta 2.5. Instal·lacions 2.5. Compartimentació i acabats interiors 2.6. Façana 2.6. Escala

- 3. Plànols

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 Introducció

El següent document conté l’estudi de l’edifici de viatgers de l’Estació de Tren Renfe Rodalies del municipi de Santa Maria de Palautordera (Barcelona). L’estudi es desglossa en tres fases: la determinació del seu estat actual, l’estudi de les patologies i un judici de les possibles actuacions.

1.2. Emplaçament

L’edifici es troba fora del nucli urbà de Palautordera, al sud del municipi, allunyat d’aquest, exactament a les coordenades 41.671929º N 2.454167º W. Es va situar l’estació de tren en aquesta posició amb la previsió que el municipi experimentaria un creixement urbà en aquesta direcció, però finalment no ha esdevingut així pel que l’estació es troba aïllada. Territorialment, l’Estació de Palautordera (Punt quilomètric 153,3 de la línia Tarragona-Barcelona-Portbou) es troba entre la de Llinars del Vallès i Sant Celoni. Es situa a prop de la carretera BV-5301.

1.3. Informació cadastral

Al trobar-se fora del nucli urbà i en zona de sòl no urbanitzable l’edifici no té dades cadastrals. De totes formes, l’edifici va ser construït a principis de segle XX, de titularitat pública, cedit per Adif a l’Ajuntament de Palautordera l’any 2014.

1.4. Classificació

- Autor: Enginyer Cap del Servei de Via i Obres de la Companyia de Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MZA).

- Any: 1910 - Estil: Neoclàssic - Segle: XX - Tipus de Sòl: Edificació en sòl no urbanitzable.

- Catalogació: Bé d’Interès Arquitectònic, Natural i Cultural a protegir per l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

1 - Fotoplà de situació

- Nivell de Protecció: Nivell C- Béns de protecció urbanística (BPU). Es determina:

Es protegeix la volumetria de l’edifici. A les façanes i coberta només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació, tot i admetent-se petites modificacions de la coberta o volumetria justificats per l’adaptació d’usos en l’edifici. L’interior es pot modificar per adaptar-lo a noves necessitats, prioritzant-se la conservació dels elements estructurals originals. S’admetrà la realització de noves obertures en les façanes, sempre i quan segueixin els eixos compositius i tipològics de l’edificació existent.

- Estat de conservació: Dolent

1.5. Descripció general

Aquest edifici segueix la tipologia de les estacions de ferrocarrils construïdes en la mateixa època. L’edifici està format per un cos de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, separats per una motllura amb serigrafia. Les obertures son totes iguals en cada planta i es situen de forma simètrica sobre cada eix central. Totes les obertures són d’arc rebaixat amb motllura. Les façanes tenen esgrafiat simulant obra vista. Finalment, corona l’edifici un frontó corregut sense decoració, a mode de barana, amb un plafó decorat al centre de les dues façanes més llargues.

Al costat hi trobàvem un altre cos més petit de les mateixes característiques formals que l’anterior, amb coberta a quatre aigües de teula ceràmica, que a inicis de l’any 2011 fou enderroc per a la construcció d’un pas subterrani.

2 - Imatge general de l’edifici pel cantó sud-est

F1_5|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

1.6. Antecedents

El tren va arribar per primer cop a Palautordera l’any 1860 amb l’entrada en servei del tram de Granollers a Maçanet. L’estació actualment disposa únicament de les dues vies generals (vies 1 i 2). Hi ha dues andanes laterals a les vies generals, disposant una d’aquestes d’una marquesina estàndard per a refugiar els viatgers. Les andanes es troben comunicades a través d’un pas inferior, situat a metre i mig de l’edifici de viatgers, pel cantó est, el més proper a Sant Celoni. L’edifici de viatgers es situa a l’esquerra de les vies, mirant sentit Portbou, i és de dues plantes tot i que actualment es troba tancat i abandonat. Completen les instal•lacions de l’estació una zona d’aparcament i una sots-central elèctrica, juntament amb una vella edificació sobre la banda sud del complex que servia de magatzem per via mort dels antics ferrocarrils.

Adif va cedir a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) l’estació de ferrocarril per un període de 50 anys. El consistori destinarà l’edifici de viatgers a un centre de promoció turística del Massís del Montseny i a altres usos vinculats a l’explotació ferroviària com ara una sala d’espera pels usuaris i un espai per a la venda de bitllets. L’acord contempla 445 metres quadrats de l’edifici de viatgers, 250 metres quadrats de la nau-magatzem del recinte i es preveu la possibilitat de disposar d’espais per la restauració i altres usos d’interès públic. L’Ajuntament assumirà la rehabilitació dels immobles d’aquest espai catalogat.

Durant la seva història, l’edifici no ha patit gaires modificacions intencionades. El més destacable és que totes les obertures s’han tapiat per a evitar que l’edifici s’ocupi al quedar abandonat. Només s’ha habilitat una porta metàl•lica a l’obertura esquerra de la façana sud. Les finestres no s’han tapiat, però s’ha afiançat que les fusteries tanquin l’obertura amb uns llistons de fusta. Sobre la mateixa façana sud s’ha deixat habilitada la tercera porta respecte el cantó est, sobre els quals se li ha construït un petit magatzem d’envanet de 4 centímetres sobre la sala principal de passatges de l’antiga estació, que serveix actualment a les necessitats d’Adif per a la disposició de maquinària especialitza per la circulació dels trens.

L’edifici és manté en desús des de la dècada del 1980, quan la pròpia RENFE deixa de prestar els serveis propis de l’estació als usuaris, tot i mantenint el servei ferroviari com a baixador. Des d’aquesta data l’edifici pateix una degradació progressiva degut a l’abandonament, falta de manteniment i vigilància, que suposa un risc per la pervivència de l’edifici i la seguretat de les persones.

2. Memòria constructiva

2.1. Fonamentació

Segons els plànols originals, l’edifici es recolza sobre cinc sabates corregudes que segueixen el sentit dels cinc murs de càrrega que conformen les quatre crugies estructurals de l’edificació. Aquestes queden lligades per dues sabates corregudes més que segueixen la direccionalitat i situació de les façanes nord i sud, perpendiculars al sentit de les crugies esmentades.

Sobre les dimensions i materials dels mateixos només podem fer una deducció segons els plànols i l’època de disseny i construcció. Entenem que les sabates són de paredat de roca i junta de ciment, amb unes dimensions 90 centímetres d’amplada per 100 centímetres de profunditat. Malgrat tot, caldria una inspecció del subsòl per poder obtenir dades fidedignes.

Per altra banda, l’edificació no disposa d’espais arquitectònics sota la cota del terreny com podrien ser planta sotana o galeries subterrànies.

2.2. Estructura vertical

Tal i com ja s’ha anticipat en l’explicació de la cimentació, l’estructura vertical es composa per quatre crugies sobre l’extrem curt del rectangle.

Dels cinc murs, dos d’ells són façana i tres d’ells murs de separació d’espais interiors. Amb tot això, el sistema queda travat per les façanes sobre l’extrem llarg del rectangle, tenint doncs una funció estructural de primeríssima importància.

La llum lliure entre els murs de les dues crugies laterals és de 4,5 metres, i la de les crugies centrals és de 5,5 metres. La llargada de totes elles és de 9 metres, entre façana i façana. La seva formació material es basa en maó massís d’unes dimensions de 29, 13 i 7 centímetres de soga, fumall i gruix respectivament. Tal consideració també val pels murs extrems que traven l’estructura.

3 - Separació entre el pas subterràni i l’edificació

Les altures varien segons els pisos. Tal i com s’ha comentat, l’edifici es conforma de dues plantes, essent la planta baixa de 490 centímetres d’altura lliure entre el l’acabat horitzontal i la basa de la bigueta, i la planta pis de 370 centímetres seguint les mateixes consideracions. El gruix de les parets oscil•la les entre 15cm per les interiors i 48cms per les façanes, essent les primeres de fulla simple i les segones amb una fulla estructural de 30cm, 15 cm de càmera d’aire i 3 cm de fulla interior.

2.3. Estructura horitzontal

Per cobrir les llums de 450 centímetres per les crugies laterals i 550 centímetres per les crugies intermitges s’utilitza un sistema de revoltons ceràmics sobre biguetes metàl·liques, essent aquestes últimes similars al tipus IPE 200: 10 centímetres de base i 20 centímetres de cantell. Aquestes es col•loquen amb un inte8reix de 80 centímetres, de forma que són 10 les biguetes que cobreixen els 9,10 metres de profunditat de cada crugia. El canto del forjat suposa d’una mida total de 25 centímetres, on es suma des de la cota més baixa de la bigueta metàl•lica fins l’acabat del paviment superior. Les biguetes, per la seva banda, queden encastades als murs de càrrega sense cap tipus de mènsula o recolzament definit.

El conjunt de l’edificació presenta una constant generalitzada tant a planta baixa com a planta primera en l’ús dels elements estructurals horitzontals. Alhora, a tota l’edificació els forjats queden ocults per un fals sostre d’encanyissat enguixat.

Sobre el forjat de planta primera es presenta una coberta plana i ventilada a l’estil de terrat a la catalana. Presenta una càmera ventilada de de 7570 centímetres conformada pels diferents envanets de sostremort que conformen les pendents d’entre 3% i el 5% que guien l’aigua sobre els dos baixants generals de l’edifici, situats a extrem i extrem del cantó més llarg del rectangle. Sobre el sostre mort es presenta el supòsit que es situen tres gruixos de rajola sobre els quals es verifica una capa de al quitrà, i una última capa de enrajolat ceràmic de peces de 20x10cms que segueixen l’especejament en forma d’espiga, típic d’aquest tipus de coberta, en el sentit de la direcció de les façanes.

4 - Estat de la coberta

F1_06|

2.4. Coberta

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

La coberta queda limitada per l’aixecament de la façana que conforma la funció de barana, on la seva altura sobre el punt més baix de la coberta és de 140 centímetres. Per la part interior, la façana no presenta càmera d’aire i se segella sobre una capa d’arrebossat pintat de color blanc. Tot l’encaix queda rematat amb un bimbell ceràmic que resulta de la mateixa peça ceràmica que conforma l’acabat.

Per facilitar l’accés, la coberta presenta un badalot de dimensions 255 centímetres d’altura, amb un coberta a dos aigües que expulsen l’aigua, generalment, sobre la façana nord. En ell s’hi annexa un petit safareig cobert i tancat. Pel badalot, els elements horitzontals són del mateix maó que conforma l’estructura vertical de l’edificació (del tipus massís) sobre on s’hi ha aplicat una capa de morter i pintura blanca. Els elements verticals del safareig són del mateix maó però a fulla simple, amb capa de morter i pintura blanca on actualment presenta grans anomalies. La coberta del badalot es presenta sobre la mateixa base que l’estructura horitzontal general de tot l’edifici (revoltons ceràmics sobre biguetes metàl•liques) que segueix, però, la direcció perpendicular a la típica (paral•lela a la direcció de les crugies), recolzant-se sobre la façana nord i la paret interior que limita l’extrem sud del forat d’escales. El seu acabat és de plaques ondulades de fibrociment. El safareig no queda rematat per les mateixes plaques que es recolzen, però, sobre petites biguetes metàl•liques.

Sobre la coberta es presenten tres sortides de fums. Dues d’elles, formades per un tub metàl·lic de 20 centímetres de diàmetres, es troben situades a la part central del tram de façana sud i nord, respectivament. Totes dues queden ocultes en el seu alçat per una ornamentació de pedra en façana, que remata l’edifici. La tercera és fet d’obra de fàbrica i surt a coberta juntament amb el badalot.

2.5. Instal·lacions

L’edifici disposa de subministrament d’aigua, elèctric i evacuació d’aigües, estan tot el conjunt de les instal·lacions fora de servei i en estat poc òptim per la seva rehabilitació i ús.

2.5.1. Subministrament d’aigua

Tots els conductes queden encastats, quedant vistos puntualment en banys i lavabos, sent tot ells conductes de plom. La seva disposició es concentra en els punts extrems oest i est, junt amb els baixants generals de l’evacuació d’aigües. Sobre la planta baixa no es disposa de clau general ni forat per als comptadors.

2.5.2. Subministrament elèctric

L’edifici disposa d’una entrada de subministrament elèctric modern capaç d’abastir l’enllumenat exterior i la maquinària de control viari. Tot el cablejat modern és vist i ben protegit a les inclemències. El quadre general es situa a planta baixa, encastat a l’extrem oest de la façana nord, amb registre exterior, no interior. En general es disposa de cinc faroles penjants repartides per les diferents façanes.

A l’interior no hi ha cap sistema elèctric en funcionament malgrat quedin les restes del sistema d’enllumenat antic, sent cables encastats als murs i vistos puntualment, interruptors a cada entrada d’habitació amb la disposició d’alguns endolls, concentrats als banys o a l’entrada d’alguna de les habitacions principals, junt amb el mateix commutador.

5 - Baixant general pel cantó est.

2.5.3. Evacuació aigües

No hi ha distinció d’aigües pluvials amb aigües grises. Per la seva banda, el sistema es concentra sobre dos punts situats a la meitat de les façanes est i oest. Els baixants generals sempre queden vistos per la part interior de l’edificació, travessant els forjats per la meitat dels revoltons. Actualment es troben fora de servei, no donant sortida ni a les aigües pluvials de coberta. No disposa de registre sifònic ni de sistema de ventilació.

2.5. Compartimentació i acabats interiors

Deixant de banda els murs de càrrega que trobem a l’interior, tota la compartimentació interior, a totes les plantes, està realitzada amb maons ceràmics col·locats de canto, pel que la secció resultant dels envans és de 7 centímetres més revestiments. Els revestiments varien en funció de la sala en qüestió.

En planta baixa, la tercera crugia està totalment revestida amb un enrajolat esmaltat i amb sòcols de fusta, donat que era la zona més pública i per tant la més cuidada a nivell de detalls. Per altra banda, la resta de revestiments estan realitzats amb enguixat i pintura, donat que eren les zones més privades de l’Estació.

A la planta superior, a la zona d’habitatges, ens trobem amb enrajolats ceràmics a les zones humides (banys i cuines) i amb enguixats pintats a la resta d’habitacions. També hi ha algunes on es va empaperar les parets.

Pel que fa a les fusteries, totes són de fusta tant a la planta baixa com a la superior.

6 i 7 - Entrada actual per la façana sud i aspecte general de la façana est.

F1_07|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

2.6. Façana

L’edifici, de base rectangular, presenta quatre façanes. L’edifici es troba orientat de forma ortogonal respecte els eixos cardinals, pel que podem classificar-les com a façana sud, nord, est i oest. Totes elles estan formades per un mur de 30 centímetres realitzat amb fàbrica ceràmica col•locat amb un aparell romà on es combinen maons al través amb carreus del llarg de forma alterna però irregular a totes les filades.

L’acabat superficial consisteix en una capa de revestiment base de morter d’1 a 3 centímetres que mitjançant un relleu simula ser un muro d’obra de fàbrica però realitzat amb un aparell regular, amb una capa de pintura granat.

A nivell del carrer apareix un sòcol d’un metre d’alçada realitzat d’igual forma que el mur, però sobresortint 5 centímetres respecte la vertical del mur superior, i amb un revestiment fet amb una base de morter llisa i sense pintar, pel que dona una imatge pètria.

Tant l’alçat sud com el nord són iguals, ens trobem amb una façana de proporcions rectangulars de 21,8 per 10,7 metres. En planta baixa, aquesta presenta 4 obertures en forma de porta amb arc rebaixat amb en planta baixa, de proporcions 3,8 x 1,5 metres, disposades de forma simètrica. A la planta superior ens trobem amb 4 obertures , just a sobre de les portes del pis inferior, també amb forma d’arc rebaixat però de proporcions de 2,3 x 1,1 metres.

L’alçat est i l’alçat oest tenen les mateixes proporcions de 10,3 metres d’ample x 10,7 metres d’alçada.

L’est, per una banda, presenta en planta baixa una única obertura centrada en forma de porta d’iguals característiques que les anteriorment descrites. A la planta superior apareixen tres obertures també en forma d’arc rebaixat. La més gran, d’iguals proporcions a les de les façanes sud i nord, es troba totalment centrada, sobre la porta de la planta inferior. Les altres dues, cadascuna a una banda de forma simètrica, són de proporcions 0,65 x 2,00 metres.

L’alçat oest, per altra banda, presenta en planta baixa dues finestres col•locades de forma simètrica de proporcions 1,50 x 2,60 metres, ambdues amb arc rebaixat. A la planta superior només hi ha una obertura dividida en dues finestres, cadascuna amb el seu propi arc rebaixat. Les proporcions de cada finestra són de 0,50 x 2,00 metres, separades entre si per 20 centímetres.

A totes les façanes, entre la planta baixa i la superior hi ha una franja horitzontal d’ornamentació que marca l’alçada del forjat a l’interior, de 30 centímetres de gruix. Les trobades de la planta superior amb la coberta, en façana, es situa una cornisa recolzada sobre permòdols (mènsules curtes), entre els quals s’hi col•loquen unes petites obertures circulars que permeten la ventilació de la cambra ventilada de la coberta.

8 i 9 - Esquema de l’obra de les façanes i fotografia de la mateixa.

Finalment, com a coronació, trobem l’empit de 1,30 metres d’alçada amb un element escultòric central de 3,20 x 2,20 metres que serveix per a ocultar la sortida de fums de coberta.

2.6. Escala

L’escala es troba situada a la cantonada nord-est de l’edifici, a la crugia lateral orientada a est, ocupant un espai en planta de 3,2 x 4,5 metres.

L’escala s’ha realitzat mitjançant el sistema de volta catalana, amb una sola fulla ceràmica de 3 centímetres de gruix, amb les peces disposades a trencajunt i collades per una pasta de guix, seguint el replanteig d’una corba catenària a la inversa projectada sobre el mur on s’encaixa el tram d’escala. Això permet que l’escala treballi a compressió pura, característica de la volta catalana, podent suportar grans càrregues amb molt poc espessor.

L’escala és de 4 trams, un per a cada paret que delimita la caixa d’escala. Cada tram d’escala té un ample de 1,15 metres, deixant un ull d’escala central de 0,9 x 2,4 metres.

Els dos trams longitudinals tenen 10 graons de 18 centímetres d’alçada per 26 de petja. I els dos trams perpendiculars tenen 4 graons de les mateixes característiques.

L’única excepció la trobem a l’últim tram de l’escala, l’arribada a coberta, que té 5 graons per a poder arribar a la cota de terrat. Aquesta es troba elevada a causa de la cambra ventilada que hi ha sobre l’últim forjat.

10 i 11 - Escales.

F1_08|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

LLEGENDA MATERIALS LLEGENDA MATERIALS MURS

MURS Mur d'obra de fàbrica

Mur d'obra de doble full, en aparell romàde fàbrica de doble full,cm en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 revestiment de cara exterior dimensió de maó: 29x14x7 cm

0.5

0.5 0.0

0.6

0.6

0.0

0.0

revestiment de cara exterior

Mur d'obra de fàbrica

0.0

de doble full, en aparell romàde fàbrica Mur d'obra dimensió de maó: 29x14x7 cm de doble full, en aparell romà revestiment a ambdues cares

dimensió de maó: 29x14x7 cm

revestiment a ambdues cares Sabata correguda

Planta BAIXA

Planta PRIMERA

Planta BAIXA

Magatzem 22.5 m²

Magatzem 22.5 m²

Despatx de l'amo 27.5 m²

Despatx de l'amo 27.5 m²

Vestíbul 51.2 m²

Vestíbul 51.2 m²

Caixa d'escales 14.9 m²

Caixa d'escales 14.9 m²

Planta PRIMERA Dormitori (2) 17.2 m²

Dormitori (2) 17.2 m²

Sala d'espera 26.7 m²

Dormitori (2) 11.7 m²

Dormitori (2) 9.1 m²

Pas (1) 8.8 m²

Sala d'estar, menjador (2) 12.5 m²

Pas (1) 8.8 m²

Sala d'estar, menjador (1) 21.9 m²

Dormitori (1) 14.5 m²

Bany (1) 2.8 m²

Sala d'estar, menjador (2) 12.5 m²

Pas (1) 8.8 m²

Sala d'estar, menjador (1) 21.9 m²

dimensió de totxo: 29x14x4 cm Envà de totxana revestiment a cara interior

Planta BAIXA

perforada

de full senzill, aparell panderete dimensió de totxo: 29x14x4 cm Envà de maó ceràmic revestiment a cara interior de full senzill, aparell panderete dimensió de maó: 29x14x7 cm decares maó revestiment a Envà ambdues

Cuina (1) 13.1 m² Dormitori (1)

Rebost (1) 4.9 m²

Rebedor (1) 8.1 m² 2.8 m²

Rebost (1) 4.9 m²

Planta PRIMERA

ceràmic

de full senzill, aparell panderete dimensió de maó: 29x14x7 cm Tapiat de totxana perforada de full senzill, revestiment aparell a sogues a ambdues cares

Cuina (1) 13.1 m² Dormitori (1) 8.1 m²

Sala d'espera 26.7 m²

Envà de totxana perforada

de full senzill, aparell panderete ENVANS

Rebedor (1) 2.8 m²

Dormitori (1) Pas (1) 8.8 15.2 m² m²

Dormitori (1) 15.2 m²

ENVANS

Rebost (2) 2.8 m²

Cuina (2) 6.1 m²

correguda

de paredat de pedra amb morter

Planta COBERTA

Rebost (2) 2.8 m²

Cuina (2) 6.1 m²

Bany (1) 2.8 m²

Dormitori (1) 14.5 m² Equipatges i encàrregs 39.3 m²

Dormitori (2) 9.1 m²

Bany (1) 2.8 m²

Bany (1) 2.8 m² Equipatges i encàrregs 39.3 m²

Dormitori (2) 11.7 m²

de paredat de pedra amb morter Sabata

Planta COBERTA

dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment cara exterior Tapiat de totxana perforada

Planta COBERTA

de full senzill, aparell a sogues

Envans colliners dimensió de maó: 29x14x7 cm

Planta BAIXA

Planta PRIMERA

de totxana perforada revestiment cara exterior dimensió de totxo: 29x14x4 cm

Planta COBERTA

Envans colliners

de totxana perforada dimensió de totxo: 29x14x4 cm

BIGAM

Biguetes d'acer

de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert BIGAM sorrenc i acabat ceràmic

Biguetes d'acer

de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic

MATERIALS Alçat SUD

Alçat EST

Alçat OEST

Alçat NORD

PECES CERÀMIQUES D'INTERIOR

PECER CERÀMIQUES MATERIALS PER EXTERIOR

PECES REBLERT de GRAVACERÀMIQUES

Alçat SUD

Alçat EST

Alçat OEST

D'INTERIOR

Alçat NORD

PECER CERÀMIQUES PER EXTERIOR REBLERT de GRAVA

Secció 1

F1_9|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Secció 1 Tutor: Pere Santamaria

Secció 2

|P1_ Secció 2

Secció 3

P L À N OSecció L R3 E S U M

Secció 2

n

Secció 2

0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

F1_010|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P2_

situaci ó

Quadre de superfícies

planta baixa_

2.9

1.5

3.0

2.9

2.2

1.5

1.5

Magatzem 22.5 m²

3.6

3.0

1.5

1.5

3.0

3.6

Despatx de l'amo 27.5 m²

1.5

1.5

2.9

3.0

3.1

1.5

Dormitori (2) 3.1 17.2 m²

2.9

Caixa d'escales 14.9 m²

Vestíbul 51.2 m²

Despatx de l'amo 27.5 m²

Caixa d'escales 14.9 m²

Vestíbul 51.2 m²

1.1

1.1

3.4 Dormitori (2) 11.7 m²

Dormitori (2) 17.2 m²

4.9

Magatzem 22.5 m²

3.4

4.0

1.1 Dormitori (2) 9.1 m²

1.1

4.0 Cuina (2) 6.1 m²

3.4

1.1

1.1

Rebost (2)3.4 2.8 m²

3.1

1.1

3.1

1.6

0.6

4.2

2.2

1.5

1.1

Magatzem 22.5m2 Despatx de l’amo

27.5m2 Equipatges i encàrregs 39.3m2 Vestíbul 51.2m2 Caixa d’escales

14.9m2 Sala d’espera 26.7m2

Dormitori (2) 11.7 m²

Dormitori (2) 9.1 m²

Rebost (2) 2.8 m²

Cuina (2) 6.1 m²

1.6

2.2 0.6

4.2 4.9

1.5

9.9

1.5

2.6

9.9

0.6 0.6

9.9

1.5

2.6

9.9

1.5

0.6

4.2

2.2

0.6

Equipatges i encàrregs 1.5 39.3 m²

Sala d'estar, menjador (2) 12.5 m²

Bany (1) 2.8 m² Bany (1)

Pas (1) 8.8 m² Pas (1) 8.8 m²

Sala d'estar, menjador (1) 21.9 m ² Sala d'estar, menjador (2) 12.5 m²

Dormitori (1) Pas (1) 15.2 m²8.8 m²

Sala d'estar, menjador (1) 21.9 m²

2.8 m²

Dormitori (1) Bany (1) 14.5 2.8mm²² Dormitori (1) 14.5 m²

4.2

2.2

Pas (1) 8.8 m²

Rebedor (1) 2.8 m²

1.1

Cuina (1) Rebedor (1) 13.1 m² 2.8 m² Dormitori (1) 8.1 m ² Cuina (1) 13.1 m²

3.8

Sala d'espera 26.7 m²

Equipatges i encàrregs 39.3 m²

Bany (1) 2.8 m²

Rebost (1) 4.9 m²

Dormitori (1) 8.1 m²

Dormitori (1) 15.2 m²

Rebost (1) 4.9 m²

1.1

2.2

0.6 2.2

1.6

3.8

Sala d'espera 26.7 m²

2.2

0.6

1.6

5.0

5.7

5.0

5.7

5.0

5.7

21.4 5.0

5.0

5.7 21.4

5.7

5.0

5.7 21.4

5.0

5.7

5.0

5.7 21.4

Planta BAIXA

Planta PRIMERA

Planta BAIXA

9.7

2.0

9.7

1.6

2.0

Terrassa 160.8 m²

2.9

1.6

5.2

2.9

9.7

5.2

2.0

9.7

1.6

2.0

2.9

1.6

2.9

Badalot 16.2 m²

Safareig 8.0 m²

5.2

3.7

3.7 4.8

1.1 9.9

1.1 1.1

9.9

1.1

9.9

9.9

5.1

5.1

5.1 5.1

5.1

02.8m2 13.1m2 04.9m2 21.9m2 08.1m2 15.2m2 14.5m2 08.8m2 02.8m2 92.1m2

Cuina (2)

Rebost (2)

Sala d’estar, menjador (2) Dormitori (2)

Dormitori (2)

Dormitori (2)

Pas (2)

Bany (2)

Total superfície habitatge 2

06.1m2 02.8m2 12.5m2 09.1m2 11.7m2 17.2m2 08.8m2 02.8m2 71.0m2

planta coberta_

Cuina (1) Safareig (1)

4.8 3.7 4.8

planta primera_

Rebedor (1)

Cuina (1)

Rebost (1)

Sala d’estar, menjador (1) Dormitori (1)

Dormitori (1)

Dormitori (1)

Pas (1)

Bany (1)

Total superfície habitatge 1

3.7

4.8

Total superfície útil 163.1m2 Total superfície construïda 210.9m2

5.2

Badalot 16.2 m²

Safareig 8.0 m² Terrassa 160.8 m²

Planta PRIMERA

Total superfície útil 182.1m2 Total superfície construïda 210.9m2

Terrassa (1)

Total superfície útil Total superfície construïda

totals_

16.2m2 08.0m2 160.3m2 184.5m2 210.9m2

Total superfície útil 529.7m2 Total superfície construïda 632.7m2

5.1 5.1

5.1

PC PC P2 P2 9.7

2.0 9.7

21.4

9.7 2.0

9.7 9.7

9.7

21.4

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

21.4

P1 P1

9.7 2.0

9.7

21.4

Planta SEGONA Planta SEGONA

F1_11|

2.0

|P3_

PB PB

Planta COBERTA Planta COBERTA

d istribuci ó i superf í cies

n 0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

LLEGENDA MATERIALS LLEGENDA MATERIALS MURS MURS

Mur d'obra de fàbrica Mur d'obra de fàbrica

de doble full, en aparell romà de doble full, en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 cm dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment de cara exterior revestiment de cara exterior

Magatzem 22.5Magatzem m² 22.5 m²

Despatx de l'amo 27.5Despatx de l'amo m² 27.5 m²

Vestíbul 51.2Vestíbul m² 51.2 m²

Dormitori (2) 17.2Dormitori (2) m² 17.2 m²

Caixa d'escales 14.9Caixa d'escales m² 14.9 m²

Dormitori (2) 11.7Dormitori (2) m² 11.7 m²

Dormitori (2) Dormitori (2) 9.1 m ² 9.1 m²

Cuina (2) Cuina (2) 6.1 m ² 6.1 m²

Mur d'obra de fàbrica Mur d'obra de fàbrica

de doble full, en aparell romà de doble full, en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 cm dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment a ambdues cares revestiment a ambdues cares

Rebost (2) 2.8 Rebost (2) m² 2.8 m²

ENVANS ENVANS Bany (1) Bany (1) 2.8 m ² 2.8 m² Bany (1) Bany (1) 2.8 m ² 2.8 m² Dormitori (1) 14.5Dormitori (1) m² 14.5 m²

Sala d'espera 26.7Sala m² d'espera 26.7 m²

Equipatges i encàrregs i encàrregs 39.3Equipatges m² 39.3 m²

Pas (1) Pas (1) 8.8 m ² 8.8 m² Pas (1) Pas (1) 8.8 m ² 8.8 m² Dormitori (1) 15.2Dormitori (1) m² 15.2 m²

Planta BAIXA Planta BAIXA

Sala d'estar, menjador (2) Rebedor (1) 12.5Sala d'estar, menjador (2) m² Rebedor (1) 2.8 m ² 12.5 m² 2.8 m² Sala d'estar, menjador (1) Cuina (1) 21.9Sala d'estar, menjador (1) m² 13.1Cuina (1) m² 21.9 m² 13.1 m² Dormitori (1) Dormitori (1) 8.1 m ² 8.1 m²

Envà de totxana perforada Envà de totxana perforada

de full senzill, aparell panderete de full senzill, aparell panderete dimensió de totxo: 29x14x4 cm dimensió de totxo: 29x14x4 cm revestiment a cara interior revestiment a cara interior

Envà de maó ceràmic Envà de maó ceràmic

Rebost (1) 4.9 Rebost (1) m² 4.9 m²

de full senzill, aparell panderete de full senzill, aparell panderete dimensió de maó: 29x14x7 cm dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment a ambdues cares revestiment a ambdues cares

Tapiat de totxana perforada Tapiat de totxana perforada

de full senzill, aparell a sogues de full senzill, aparell a sogues dimensió de maó: 29x14x7 cm dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment cara exterior revestiment cara exterior

Planta PRIMERA Planta PRIMERA PAVIMENTS PAVIMENTS

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament a junt seguit especejament a junt seguit en diagonal en diagonal dimensió rajol: 25x25x3.5 cm dimensió rajol: 25x25x3.5 cm

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament a junt seguit especejament a junt seguit dimensió rajol: 25x25x3.5 cm dimensió rajol: 25x25x3.5 cm

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament a la mescla especejament a la mescla dimensió rajol: 27x27x3.5 cm dimensió rajol: 27x27x3.5 cm

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament segons dibuix especejament segons dibuix dimensió rajol: 15x15x3.5 cm dimensió rajol: 15x15x3.5 cm

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament a junt seguit especejament a junt seguit dimensió rajol: 27x27x3.5 cm dimensió rajol: 27x27x3.5 cm

F1_12|

Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P4_

dimensió rajol: 14x28x3.5 cm dimensió rajol: 14x28x3.5 cm

Planta COBERTA Planta COBERTA

Planta SEGONA Planta SEGONA

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015

Peces ceràmiques, Peces ceràmiques, especejament en espina especejament en espina

M AT E R I A L S

n 0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

LLEGENDA MATERIALS LLEGENDA MATERIALS BIGAM BIGAM LLEGENDA MATERIALS Biguetes d'acer Biguetes d'acer de h=20 i b=10 cm BIGAM de h=20 i b=10 cm

amb revoltó ceràmic, reblert Biguetes d'acer amb revoltó sorrenc i acabatceràmic, ceràmicreblert de h=20 i b=10 cm sorrenc i acabat ceràmic amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic

0.8 0.8 0.1

0.8

0.1

0.8

0.8

0.1 0.1

0.1

0.8 0.1

Planta BAIXA Planta BAIXA Planta BAIXA

Planta PRIMERA Planta PRIMERA Planta PRIMERA

PC PC PC P2 P2P2 Planta COBERTA Planta COBERTA COBERTA Planta

Planta SEGONA Planta SEGONA Planta SEGONA

P1 P1P1 PB PB PB

F1_13|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P5_

ESTRUCTURA

n 0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

Alรงat EST Alรงat EST

Alรงat SUD Alรงat SUD

Alรงat oest Alรงat oest Alรงat nord Alรงat nord Alรงat OEST Alรงat OEST

Aรงat NORD Aรงat NORD

F1_14|

Construcciรณ IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar Garcรญa Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P6_

Alรงat estest Alรงat

Alรงat sud Alรงat sud

A L ร AT S

n 0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

LLEGENDA MATERIALS LLEGENDA MATERIALS MURS MURS LLEGENDA MATERIALS Mur d'obra de fàbrica fàbrica deMur dobled'obra full, ende aparell romà MURS de doble full, en aparell romà

dimensió de maó: 29x14x7 cm Mur d'obradede fàbrica dimensió maó: 29x14x7 cm revestiment de cara exterior de doble full, en aparell romà revestiment de cara exterior dimensió de maó: 29x14x7 cm Mur d'obra de fàbrica revestiment de cara exterior fàbrica deMur dobled'obra full, ende aparell romà de doble full, en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 cm Mur d'obradede fàbrica dimensió maó: 29x14x7 cm revestiment a ambdues cares de doble full, en aparell romà revestiment a ambdues cares dimensió de maó: 29x14x7 cm Sabata correguda revestiment a ambdues cares correguda de Sabata paredat de pedra demorter paredat de pedra amb Sabata correguda amb morter de paredat de pedra amb morter

ENVANS ENVANS ENVANS

Envà de totxana perforada de totxana perforada deEnvà full senzill, aparell panderete de fullde senzill, aparell panderete Envà perforada dimensió detotxana totxo: 29x14x4 cm dimensió decara totxo: 29x14x4 cm de full senzill, aparell panderete revestiment a interior revestiment a cara interiorcm dimensió de totxo: 29x14x4 revestiment a cara interior Envà de maó ceràmic

de maó ceràmic deEnvà full senzill, aparell panderete de fullde senzill, panderete Envà ceràmic dimensió demaó maó:aparell 29x14x7 cm dimensió deambdues maó: 29x14x7 de full senzill, aparell panderete revestiment a cares cm revestiment a ambdues dimensió de maó: 29x14x7cares cm revestiment a ambdues cares Tapiat de totxana perforada

Secció 1 Secció 1 Secció 1

de Tapiat de totxana perforada full senzill, aparell a sogues Tapiat de totxana perforada de full senzill, a sogues dimensió de maó:aparell 29x14x7 cm de full senzill, a soguescm dimensió de aparell maó: 29x14x7 revestiment cara exterior dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment cara exterior revestiment cara exterior

Secció 3 Secció 3 Secció 3

Envans colliners Envans colliners de totxana perforada Envans colliners de totxana perforada

dimensió de totxo: 29x14x4 cm de totxana perforada dimensió de totxo: 29x14x4 cm dimensió de totxo: 29x14x4 cm

BIGAM BIGAM BIGAM

Biguetes d'acer Biguetes d'acer de h=20 i b=10 cm Biguetes d'acer

de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic sorrenc i acabat ceràmic

MATERIALS MATERIALS MATERIALS

S3 S3 S3

S1 S1 S1

Secció 2 Secció Secció 2 2

PECES CERÀMIQUES PECESCERÀMIQUES CERÀMIQUES PECES D'INTERIOR D'INTERIOR D'INTERIOR PECER CERÀMIQUES PECER CERÀMIQUES PECER CERÀMIQUES PER EXTERIOR PEREXTERIOR EXTERIOR PER REBLERT de GRAVA REBLERTdedeGRAVA GRAVA REBLERT

S4 S4 S4

Secció 44 Secció Secció 4

S2 S2 S2

F1_15|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P7_

SECCIONS

n 0

1

2

e.-1/150

3

4

5

6 (m)

F1_16|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P8_

D E TA L L S

F.2: Fase descriptiva de patologies - 1. Memòria descriptiva

1.1. Objectiu de la fase 1.2. Fonamentació 1.3. Estructura vertical 1.4. Estructura horitzontal 1.5. Coberta 1.6. Instal·lacions 1.7. Compartimentació interior 1.8. Façana 1.9. Escala

- 2. Plànols | situació de patologies - 3. Llistat de patologies

3.1. Alteracions de MURS EXTERIORS 3.2. Alteracions de MURS INTERIORS 3.3. Alteracions de FORJATS 3.4. Alteracions d’ESCALA 3.5. Alteracions de COBERTA

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1. Objectiu de la fase

En aquesta segona fase del treball procedim a analitzar l’estat actual de l’edifici de viatgers de l’Estació de Renfe-Rodalies de Palautordera. Tindrem en compte la condició de tots els seus elements constructius, tant els estructurals com els d’acabat.

S’apuntarà, representarà i diagnosticarà totes les patologies i desperfectes que trobem a l’edifici, i les seves causes.

1.2. Fonamentació

Ens és inviable tenir accés a l’anàlisi ocular de la fonamentació, pel que no podem comprovar com és ni quins problemes pot presentar. De totes formes, no hem detectat patologies a la resta de l’edifici que poguessin fer-nos deduir que la fonamentació presenti problemes greus.

1.3. Estructura vertical

Les façanes nord i sud es troben mal arriostrades amb el conjunt de l’estructura, el que fa que s’estiguin separant i generin una esquerda que parteix l’edifici en dos, per les façanes est i oest.

Pel que fa a la resta dels murs de càrrega, es troben en bones condicions.

1.4. Estructura horitzontal

Les biguetes metàl·liques que formen els forjats unidireccionals de tota l’edificació es troben en estat d’oxidació, provocant taques d’òxid en els paviments inferiors.

A causa del que s’ha comentat respecte l’estructura vertical, els revoltons del forjat van obrint-se formant filtracions d’aigua a l’interior. Això avança l’estat d’oxidació de les biguetes metàl·liques. Malgrat això, no observem cap fletxa apreciable en els forjats, pel que entenem que la capacitat resistent d’aquests segueix essent bona.

8 - PB, caiguda de falsos sostres i oxidació a les biguetes

1.5. Coberta

Observem una més que apreciable deformació a la pendent de la coberta, causada pel moviment de les façanes. A més, els embornals es troben obturats, de forma que s’hi acumula l’aigua i s’hi generen filtracions.

El paviment presenta formacions biòtiques i taques degut a la geladicitat. Ha quedat altament fragmentat en algunes zones

1.6. Instal·lacions

L’edifici presenta la totalitat de les seves instal·lacions en desús. L’escassa instal·lació elèctrica visible està fora de servei i desconnectada del quadre general. Pel que fa a l’evacuació d’aigua, no hi ha distinció entre aigües pluvials i grises i es troba totalment col·lapsat i fora de servei, tant les entrades d’aigües pluvials com les grises. Existeixen trams de tubs pel subministrament d’aigua que presenten oxidació de color vermellós, fortament deformada en girs de fins a 90 graus, pel que podem deduir que es tracta de tubs de plom.

1.7. Compartimentació interior

Els acabats de la compartimentació interior presenta grans superfícies escatades. A més, allà on hi ha revestiment d’enrajolat ceràmic, aquest ha sofert despreniments a causa de la humitat que filtra pel morter d’agarri.

No observem fissures als envans, però sí que trobem alguns desperfectes probablement ocasionats per algun cop. Probablement caldria reconstruir tots els envans per a realitzar una nova distribució a la planta superior, donat que ja no poden recuperar la seva condició d’habitatge.

9 - Acumulació d’aigua sobre el paviment de planta primera

F2_18|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

1.8. Façana

Totes les façanes presenten grans superfícies de revestiment despreses. A més s’hi presenten taques grafiades per l’acció humana i sediments degut la humitat en forma d’eflorescències, creixements vegetals a la zona superior i sòcal i zones de l’encalat exfoliades.

Trobem una esquerda grapada a la façana est, que aprofiten a formar-se per les aristes de l’obertura superior esquerra. També n’apareix una altra pel centre del parament, que transcorre per la vertical de les obertures centrals.

A la façana oest ens trobem una esquerda central grapada, que a l’igual que a la façana oposada, també aprofita a formar-se en la vertical de l’obertura superior.

A la façana nord trobem una esquerda que transcorre per la segona obertura superior començant per l’oest fins a coberta. També apareix una fissura a la segona obertura superior començant per l’est fins a coberta.

A la façana sud, trobem una esquerda en diagonal.

1.9. Escala

Les escales es troben apuntalades degut a la seva inestabilitat i a l’evident risc de col·lapse. No hi ha barana de protecció, i els esglaons es troben en molt mal estat. La volta està realitzada amb una única capa de rajola ceràmica i presenta algunes esquerdes a la base. A més, tots els trams pandegen cap a l’ull d’escala.

Trobem que davant l’evident risc d’estabilitat que presenta l’escala es requereix la seva total substitució, enderrocant l’actual i construint-ne una nova similar.

10 - Creixements vegetals, residus i fragmentació a coberta

11 i 12 - Deformacions i mal estat d’escala. Podrició de sòcols de fusta

F2_19|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

F2_20|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P01_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_21|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P02_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_22|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P03_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_23|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P04_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_24|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P05_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_25|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P06_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_26|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P07_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_27|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P08_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_28|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P09_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_29|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P10_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_30|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P11_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

F2_31|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

|P12_

S I T U A C I Ó D E PAT O L O G I E S

3. LLISTAT DE PATOLOGIES

3.1. Alteracions de MURS EXTERIORS

P 1_AME 1. PINTADES A L’EXTERIOR Situació: Planta baixa. Sempre a les zones accessibles per a l’esser humà, entre el terra i els 3 metres. Sobre el revestiment de façana que simula un aparell ceràmic.

Descripció: Pintades realitzades a amb esprai de graffiti sobre el revestiment de morter exterior.

Causes: Acció humana vandàlica.

P 2_AME 2. FISSURES MECÀNIQUES PER CÀRREGUES DIFERENCIALS ENTRE MURS Situació: Façanes est i oest.

Descripció: Trobem varies fissures en la intersecció entre les façanes que es comporten estructuralment com a murs de càrrega i les que no. La fissura mostra la desvinculació entre façanes, malgrat que part dels maons es troben prou ben travats al mur perpendicular com per no haver seguit l’assentament.

Les fissures es troben actualment amb grapes que garanteixen que les dues bandes del mur continuen treballant conjuntament.

Causes: La fissura apareix en la unió entre dos elements amb comportaments estructurals diferents: les façanes est i oest que són de càrrega i la nord i la sud, que no ho són. Les façanes amb més càrrega assenten una mica més que les altres dues, de forma que tendeixen a desvincular-se físicament formant una fissura que es pot observar.

P 3_AME 3. FISSURES MECÀNIQUES PER CÀRREGUES DIFERENCIALS EN EL MATEIX MUR Situació: A les façanes sud i nord, entre les obertures (zones més fràgils).

Descripció: Trobem varies fissures entre les obertures, ja que són els trams de façana més fràgils. Aquestes fissures apareixen a les façanes que no es comporten com a elements estructurals, sinó com a simple tancament.

Causes: La fissura en els punts més fràgils del mur, entre les obertures, donat que a les parts de mur opac hi arriben les càrregues dels murs de càrrega perpendiculars a aquesta, de forma que les façanes nord i sud no queden carregades de forma homogènia.

F2_32|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 4_AME 4. EXFOLIAMENTS I DESPRENIMENTS Situació: A totes les façanes.

Descripció: Trobem zones on el revestiment de morter que simula un aparell ha caigut, mostrant els maons ceràmics col·locats en forma d’aparell romà que formen el mur. Les lesions són de forma heterogènia i es localitzen a totes les alçades per igual. En algunes zones només ha arribat a despendre’s la primera capa de revestiment: la base de pintura magenta.

Causes: L’aigua de la pluja es filtra pels poros del material, i un cop dins fa que el revestiment perdi adherència amb el mur portant, desprenent-se d’aquest. Les variacions de temperatura són les que provoquen variacions de volum a l’aigua filtrada dins del mur, provocant els despreniments i deixant l’acabat del mur de maó vist.

P 5_AME 5. TAQUES DE MICRO-VEGETACIÓ A L’EXTERIOR Situació: A la cornisa superior i al muret de coronació, per tota la part exterior de l’edifici.

Descripció: Sobre els elements petris s’hi ha situat una capa de micro-vegetació visible a ull humà que embruteix la imatge de l’edifici.

Causes: Falta de manteniment. La vegetació s’hi ha anat assentant sense que ningú s’encarregui de la seva neteja.

P 6_AME 6. TAQUES PER CONTAMINACIÓ SEDIMENTADA Situació: A la cornisa superior i al muret de coronació, per tota la part exterior de l’edifici.

Descripció: Sobre els elements petris s’hi troben capes heterogènies de partícules de contaminació que han sedimentat sobre l’edifici, embrutint-lo.

Causes: Falta de manteniment. Les partícules sedimenten sense que ningú s’encarregui de la seva neteja.

F2_33|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 7_AME 7. REGATES DESUSADES I OBERTES Situació: Totes les façanes de l’edifici, amb especial problemàtica a les cantonades.

Descripció: S’han obert una sèrie de regates pels murs exteriors de l’edifici per a fer passar instal·lacions d’aigua, electricitat i gas. Actualment aquestes regates han quedat obertes i afecten a la continuïtat del mur.

Causes: Acció humana. Mala planificació del pas d’instal·lacions.

P 8_AME 8. FUSTERIES EN MAL ESTAT Situació: Totes les fusteries de l’edifici. A la planta baixa les obertures romanen pràcticament totes tapiades, pel que no es poden apreciar les fusteries des de l’exterior.

Descripció: Les fusteries de fusta ja no tanquen/obren correctament. La fusta es troba en estat deteriorat (pudrició, inflament, estellat i despreniment de pintura). Les parts vidriades es troben totes trencades. No s’observa l’acció de cap insecte xilòfags.

Causes: Humitat ambiental ha afectat la fusta. Els vidres poden haver-se trencat per causa d’accions vandàliques.

P 9_AME 9. OBERTURES TAPIADES Situació: Totes les obertures de la planta baixa.

Descripció: Les obertures es troben tapiades amb maons ceràmics revestits amb un estucat de morter i pintat de color magenta, similar al color de la resta de la façana.

Causes: Evitar l’accés a l’interior, donat el seu estat de desús.

F2_34|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

3.2. Alteracions de MURS INTERIORS

P 10_AMI 1. PINTADES Situació: Planta Baixa: Totes les habitacions, excepte als envans revestits amb enrajolat ceràmic. Sempre sobre enguixats.

Descripció: Pintades realitzades a bolígraf, retolador, pintura o esprai de grafit a totes les parets enguixades. Sovint situats a una alçada d’entre 1 i 2 metres.

Causes: Acció vandàlica humana. Persones que han aconseguit entrar a la planta baixa de l’edifici (antigament la zona pública) per a realitzar-hi dibuixos a les parets.

P 11_AMI 2. DESPRENIMENTS DE PINTURA I EXFOLIAMENT DE GUIX Situació: A gran part dels revestiments de guix de l’interior de l’edifici.

Descripció: Pràcticament a totes les habitacions interiors ens trobem que ha començat a despendre’s la pintura i l’enguixat que revesteix els envans, murs i revoltons ceràmics.

Causes: La humitat de l’ambient es filtra per les parets, entre el revestiment i la fulla de maó. Aquesta humitat provoca que tant l’enguixat com la pintura es desprengui dels envans i murs.

P 12_AMI 3. APARICIÓ DE FONGS Situació: A l’interior de l’edifici, a la trobada entre el mur amb revestiment de fusta i el terra. Especialment visibles al hall de planta baixa, que és on trobem revestiment de fusta.

Descripció: Taques de forma circular i ovalada, de tamany gran, que cobreix el llarg del sòcol de fusta de la planta baixa.

Causes: Les filtracions constant pel mur de façana i l’alta humitat ambiental provocada, en part, per una nul·la ventilació del recinte, així com una escassa radiació del sol, provoquen l’aparació de fongs al llarg d’aquests elements.

F2_35|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 13_AME 4. FILTRACIONS D’AIGUA Situació: A l’interior de l’edifici, a la trobada entre el mur amb revestiment de fusta i el terra. Especialment visibles al hall de planta baixa, que és on trobem revestiment de fusta.

Descripció: Apareixen taques d’aigua als murs, de forma prou concentrada, amb un límit definit i en direcció vertical, donat que l’aigua regalima pel mur cap avall.

Causes: L’aigua de l’exterior ha filtrat a través de la coberta i la façana, donades les patologies que pateixen, i aquesta s’evidencia en els murs en forma d’humitat. Problemes de continuitat a la capa impermeable, poc manteniment de coberta i façana.

P 14_AMI 5. HUMITATS PER CONDENSACIÓ Situació: Pràcticament totes les parets interiors que donen amb l’exterior.

Descripció: Apareixen taques d’humitat força heterogènies i sense un final definit. Aquesta característica és pròpia de les humitats per condensació.

Causes: La humitat acumulada a l’ambient, a causa de les filtracions que es pateixen per façana i coberta, condensa sobre aquells tancaments més freds, que acostumen a ser els que es troben en contacte amb l’exterior. Mal aïllament i poca ventilació.

3.3. Alteracions de FORJAT

P 15_AF 1. CORROSIÓ DE BIGUETES AMB POSSIBLE PÈRDUA DE SECCIÓ Situació: En tots els forjats de l’edificació: Planta baixa, planta primera i badalot.

Descripció: Corrosió de les biguetes estructurals amb possible pèrdua de secció profunda. S’aprecia oxidació de color taronjós a la part inferior (la visible) de la bigueta. Algunes mostren un estat d’humitat molt elevat, donat que presenten goteres.

Causes: Contacte de les partícules de ferro de les biguetes amb l’aigua que apareix donades les filtracions dels murs i coberta.

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015

F2_36|

Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 16_AF 2. CAIGUDA DE FALS SOSTRES Situació: Tot el forjat de planta baixa.

Descripció: Caiguda dels fals sostre de canyissat, quedant alguns elements puntuals al perímetre en situació crítica.

Causes: Acumulació d’aigua degut a les filtracions de coberta, que haurien causat algunes fissures prèvies al col·lapse total. L’encanyissat és fràgil i no té la capacitat de deformar-se previament al seu col·lapse.

P 17_AF 3. DESPRENIMENT DE PINTURA Situació: Tot el forjat de planta primera i badalot.

Descripció: Despreniment de la pintura de tot el forjat de planta primera, deixant rastres de sedimentació. Els despreniments apareixen de forma força heterogènia arreu de tota la planta.

Causes: L’estat d’humitat permanent de l’edificació ha accelerat la patologia, malgrat que podríem considerar que el principal motiu de l’estat actual és la manca de manteniment.

P 18_AF 4. ACUMULACIONS D’AIGUA Situació: En planta baixa: Habitació 5. En planta primera: Habitacions 11, 15, 16 i 18.

Descripció: Acumulació d’aigua en forma de bassa sobre els forjats en el centre de les llums en les habitacions amb més filtracions entre forjats.

Causes: Filtracions d’aigua de planta coberta i de planta pis fins a planta baixa, deformació de forjats. A més, la manca de ventilació prolongada de l’edificació (al tenir les obertures tapiades) ha agreujat aquesta situació.

F2_37|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 19_AF 5. TAQUES D’ÒXID SOBRE EL PAVIMENT Situació: En planta baixa; habitació 5. En planta pis, habitacions 7, 13, 14 i 18.

Descripció: Taques d’òxid sobre l’acabat de paviment seguint la linealitat de les biguetes, en punts principals i esquitxos.

Causes: Corrosió de biguetes i filtracions d’aigua entre forjats i coberta, així com l’acumulació de tuberies en alguns sectors de l’edificació com la cuina i els banys. L’òxid de les biguetes del forjat superior acaba gotejant sobre el paviment del forjat inferior.

3.4. Alteracions d’ ESCALA

P 20_AE 1. DEFORMACIÓ ESTRUCTURAL DE L’ESCALA Situació: Al llarg de tot el nucli d’escales, fent-se més evident als pisos superior.

Descripció: Deformació per vinclament de la volta que conforma l’escala, perfectament visible per l’ull humà i que per tant supera els límits reglamentaris.

Causes: Escala de poca capacitat portant degut a que tant sols es tracta d’una volta d’una filada.

P 21_AE 2. FISSURACIÓ EN EL RECOLZAMENT ENTRE VOLTES Situació: Al llarg de tot el nucli d’escales.

Descripció: Fissures en les zones de recolzament entre voltes sobre la part en voladís que travessen la secció del full que la conforma.

Causes: El tallant màxim que es produeix en el recolzament entre voltes de les parts en voladís. Tracta d’una situació crítica en la volta d’un full, possiblement mal ancorada que ha patit lleugers moviments degut al mal arriostrament de l’estructura general de l’edificació i deformació no tolerable.

F2_38|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 22_AE 3. PODRICIÓ DE LLINDARS DE FUSTA Situació: Al llarg de tot el nucli d’escales.

Descripció: Podrició dels llindars de fusta de les esglaons.

Causes: Deformació i moviments de l’element estructural i exposició d’algunes inclemències natural: aigua de la pluja i habitat d’aus.

P 23_AME 4. DESGAST I FRAGMENTACIÓ DE L’ESCALA Situació: Al llarg de tot el nucli d’escales.

Descripció: Fissures, despreniments i fragmentació del morter i acabats ceràmics que conformen els esglaons.

Causes: Deformació i moviments de l’element estructural així com podrició dels llindars de fusta.

P 24_AME 5. MANCA DE BARANA Situació: Al llarg de tot el nucli d’escales.

Descripció: El recorregut manca d’una barana que compleixi les condicions del CTE. Causes: Possible robatori, desmuntatge per reaprofitament o simple no existència de l’element des de l’inici de la seva construcció.

F2_39|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

3.5. Alteracions de COBERTA

P 25_AC 1. DESGAST I DESPRENIMENT DE LA CAPA IMPERMEABLE Situació: A tota la coberta.

Descripció: La capa de quitrà que fa la funció de capa impermeable es troba en evident mal estat degut a desgast i despreniments.

Causes: Incidència solar, filtracions d’aigua, fragmentació del sòl i poca protecció de la mateixa, així com execució basta i poc acurada.

P 26_AC 2. FRAGMENTACIÓ DEL SÒL CERÀMIC I DESGAST DE JUNTES Situació: A tota la coberta.

Descripció: Les peces ceràmiques de la coberta es troben sovint fragmentades en peces més petites, i desvinculades del terra, amb les justes desgastes on s’hi acumulen restes orgàniques.

Causes: Incidència solar, filtracions d’aigua i altres incidències climàtiques en general que han causat deformacions en el sòl. Falta de juntes de dilatació suficient i mal funcionament del mètode d’agafat.

P 27_AC 3. CREIXEMENT VEGETAL Situació: Tot el paviment de la coberta, entre les juntes.

Descripció: Gran creixement vegetal, que arriba fins als 40 centímetres d’alçada, que creix des de les juntes del paviment o zones on el paviment queda fragmentat i s’hi acumula material orgànic portat per agents naturals.

Causes: La coberta no desaigua correctament, pel que s’hi formen basses d’aigua quan plou. Les juntes desgastades i el sòl ceràmic fragmentat permet l’acumulació de matèria orgànica.

F2_40|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 28_AC 4. TAQUES DE MICRO-VEGETACIÓ Situació: Tot el paviment de coberta.

Descripció: : Apareixen taques vegetals sobre les pròpies peces ceràmiques de paviment.

Causes: Creixement vegetal per manca de manteniment, acumulació d’aigua i incidència solar.

P 29_AC 6. EMBORNALS OBTURATS Situació: Els dos embornals de la coberta.

Descripció: Els embornals es troben obturats a causa de la vegetació i la sorra que s’hi ha acumulat especialment a les zones cap a on desaigua la coberta. Aquest fet no permet extreure l’aigua de la coberta correctament, de forma que s’hi acumulen grans quantitats d’aigua a la coberta quan hi plou.

Causes: Creixement vegetal sense realitzar-hi cap manteniment.

P 30_AC 7. DESPRENIMENT DE PINTURA, MORTER I CREIXEMENT VEGETAL EN EL MURET PERIMETRAL Situació: Tot el muret perimetral de coberta.

Descripció: Despreniment de pintura, morter i creixements vegetals al llarg del muret perimetral de la coberta.

Causes: Inexistència de manteniment i inclemència naturals que han anat duent a terme el seu transcurs.

F2_41|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 31_AC 9. COL·LAPSE D’ENVÀ DEL SAFAREIG Situació: Safareig de coberta.

Descripció: Hi ha un safareig annex al badalot d’escales amb el sostre d’uralita i l’envà principal, que dona cap al sud, enderrocat. L’envà està realitzat amb maons estrets de 4cms de gruix.

Causes: Desconeixem la causa de l’enderrocament de l’envà. Probablement és causat per l’acció del vent, donat que l’envà tenia poc gruix i per tant era poc resistent als esforços horitzontals. També podria tractar-se de l’acció humana.

P 32_AC 10. XEMENEIES TRENCADES Situació: Coberta. Ambdues xemeneies situades a la banda nord i a la sud.

Descripció: Les dues xemeneies que serveixen per extreure fums de l’interior de l’edifici han sigut enderrocades. Ambdues ximeneis són d’uralita, i es mostren en un evident estat de pudrició.

Causes: Ambdues estan exposades a l’exterior, pel que probablement les pròpies inclemències meteorològiques són les causants de que s’hagin fet malbé les dues xemeneies.

F2_42|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

F.3: Fase descriptiva d’intervencions - 1. Memòria descriptiva

1.1. Objectiu de la fase 1.2. Fonamentació 1.3. Estructura vertical 1.4. Estructura horitzontal 1.5. Coberta 1.6. Instal·lacions 1.7. Compartimentació interior 1.8. Façana 1.9. Escala

- 2. Llistat d’intervencions

2.1. Alteracions de MURS EXTERIORS 2.2. Alteracions de MURS INTERIORS 2.3. Alteracions de FORJATS 2.4. Alteracions d’ ESCALA 2.5. Alteracions de COBERTA

- 3. Llistat de patologies - 4. Comprovació estructural - abans de rehabilitar - 5. Predimensionament de trencallums - 6. Certificació energètica - abans de rehabilitar - 7. Certificació energètica - després de rehabilitar - 8. Bibliografia

1. MÈMORIA DESCRIPTIVA

1.1. Objectiu de la fase

Aquesta última fase del treball està estrictament lligada a l’anterior fase 2, ja que consisteix en donar respostes lògiques i preferibles de com solucionar els problemes analitzats, i en cada cas explicar el procés constructiu a seguir per portar a terme la rehabilitació de l’edifici.

També s’analitzaran i compararan energèticament els dos estats de l’edifici (el primer anterior a les propostes de rehabilitació i el segon, un cop rehabilitat l’edifici). Aquest càlcul ens servirà de gran ajuda per entendre de manera pràctica el que estem raonant i estudiant de forma pràctica respecte l’estat d’un edifici. Veiem la gran importància que assumeixen cada un dels materials constructius, aïllaments, revestiments, etc. I quins d’aquests poden donar millors resultats respecte altres en determinades situacions.

1.2. Fonamentació

Donat el cas de que les esquerdes fossin actives, s’hauria de fer un estudi geotècnic per a determinar quina és la intervenció preferible. És possible que se’ns recomani la ampliació de la secció de fonaments o la realització d’un micropilotatge.

1.3. Estructura vertical

Es solucionaran les causes de les esquerdes i fissures que apareixen a la façana. A més, s’hi restituirà la continuïtat dels murs amb grapes.

1.4. Estructura horitzontal

S’analitzarà l’estat de les biguetes una per una, per a saber fins a quin punt han sigut afectades per l’oxidació. En cas de ser necessari, s’hi realitzarà un reforç estructural de les biguetes que ho requereixin amb una substitució funcional, mitjançant camises metàl·liques. A més, em plantejat la possibilitat d’executar trencallums per a reduir en la meitat la llum de les biguetes.

Totes les biguetes seran sanejades i s’hi emprimarà una capa antioxidant per evitar que s’hi torni a produir la patologia.

15- Detall de la solera rehabilitada

1.5. Coberta

Es procedirà a la reconstrucció de tot el paviment de coberta. Per a això, enretirarem el paviment existent i la capa de quitrà. Col·locarem aïllant (tèrmic i acústic), capes impermeables, capa de protecció i un nou paviment. També es sanejaran els embornals i reconstruiran les xemeneies.

Amb aquesta intervenció aconseguirem que la coberta evacuï l’aigua correctament, la coberta estigui ben aïllada i d’aquesta forma reduir gastos energètics i filtracions d’aigua que ocasionen desperfectes a l’interior.

1.6. Instal·lacions

Es proporcionarà a l’edifici un nou sistema complet d’aigua i llum en bon estat, deixant les instal·lacions vistes per evitar fer regates. A més s’instal·larà una xarxa complexa basada en la biomassa que proporcioni a l’edifici d’ACS, calefacció i refrigeració.

1.7. Compartimentació interior

Enretirem el guix dels envans, donat que es troba de forma generalitzada en mal estat, per posteriorment tornar a enguixar i pintar.

1.8. Façana

Es retirarà tot el revestiment de morter deixant únicament el mur portant d’obra de fàbrica. A aquest mur se li tornarà a restituir l’aparença exterior tornant a revocar-lo amb morter, simulant de nou l’esgrafiat en aparell. A aquest mur se li disposaran capes entre el mur exterior i l’envanet interior (que actualment formen la cambra d’aire) per a aïllar tèrmica i acústicament. Per l’exterior, evitarem futures filtracions d’aigua que ocasionen desperfectes a l’interior de l’edifici.

A més s’hi col·locaran grapes per a solidaritzar els trams de mur afectats per esquerdes.

16 - Detall coberta rehabilitada

F3_44|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

1.9. Escala

Donat l’estat de deteriorament de l’escala, i la seva evident inestabilitat, considerem que és més costosa la seva reparació que la nova construcció d’una. És per això que hem optat per l’enderroc de l’escala actual i el muntatge d’una nova escala en sec, industrialitzada, amb la seva pròpia estructura autoportant i que incorpori un ascensor per a resoldre l’accessibilitat de les plantes superiors.

2. LLISTAT INTERVENCIONS

2.1. Alteracions de MURS EXTERIORS

P 1_AME 1. PINTADES A L’EXTERIOR Descripció de l’intervenció: Per norma general, el procés pertinent per a eliminar les pintades esgrafiades sobre la façana tindríem tres possibles opcions. Per una banda, l’opció més viable a realitzar seria la de tornar a pintar les façanes afectades, de forma que el graffitti quedés cobert per les noves capes de pintura. Aquesta seria probablement l’opció més econòmica.

Per altra, podríem utilitzar productes químics dissolvents que faciliten la tasca d’eliminar les pintades, malgrat que la seva utilització és més freqüent per a petites superfícies, i caldria comprovar la reacció dels químics amb el material, abans de començar a utilitzar-ho.

Finalment, tenim l’opció de la neteja a pressió, que suposa un dels procediments més freqüents. Aquesta tècnica es realitzar combinant una màquina a pressió tipus karcher i dissolvents específics per l’eliminació de pintades o graffitis.

De totes, formes, donat que una de les patologies que afecten també als murs exteriors és el despreniment parcial y generalitzat del revestiment de morter, quan hi efectuem la intervenció pertinent ja ens encarregarem de refer tot el revestiment de nou i per tant aquestes tècniques ja no seran necessàries.

Per a evitar que s’hi tornin a produir pintades, podrem aplicar una capa protectora anti-graffitis permanent que facilita la neteja en cas de que s’hi tornin a produir. Aquesta acció seria molt convenient, donat que l’Estació de Palautordera es troba oberta 24 hores al dia i certament allunyada del nucli urbà, i per tant és molt susceptible de patir accions vandàliques.

P 2_AME 2. FISSURES MECÀNIQUES PER CÀRREGUES DIFERENCIALS ENTRE MURS Descripció de l’intervenció: Primerament, caldria comprovar si les fissures segueixen actives o no. Per a fer-ho, podem utilitzar qualsevol tècnica que ens permeti comprovar si en un interval de temps la fissura segueix ampliant-se.

En cas de que la fissura estigués activa, caldria actuar de ple a l’arrel de la problemàtica, que són els assentaments de les fonamentacions. Caldria realitzar un estudi geotècnic i un càlcul estructural, per saber si el terreny està rebent una carga major a l’admissible. Per a solventar-ho, caldria veure si el geotècnic ens permet realitzar-hi un recreixement de la sabata correguda, o si per el contrari seria necessari micropilotar per a poder assolir una capa més resistent.

En cas de que la fissura no estigui inactiva, no caldria intervenir a la fonamentació.

Un cop solventat l’assentament que provocava la fissura, en cas de ser així, haurem de procedir a restituir la continuïtat del mur. Tenim l’opció de utilitzar grapatges perpendiculars a la fissura o l’opció de utilitzar malles metàl·liques a ambdues bandes del mur, unintles amb connectors. Donat la seva viabilitat d’execució, optaríem per triar l’opció de les grapes.

F3_45|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 3_AME 3. FISSURES MECÀNIQUES PER CÀRREGUES DIFERENCIALS EN EL MATEIX MUR Descripció de l’intervenció: Novament, al igual que en el cas anterior, caldria comprovar si les fissures es troben actives. En el cas de ser així, caldria redistribuir millor les càrregues arran del mur, a través de l’incorporació d’elements rigiditzans que vinculin el comportament estructural dels elements constructius que constitueix l’edificació, sent aquests cinturons que arriostrin l’edifici i milloren el repartiment del descèns de les càrregues per façana.

En cas de que la fissura no estigui activa no caldria intervenir a la fonamentació.

Un cop solventat l’assentament que provocava la fissura, en cas de ser així, haurem de procedir a restituir la continuïtat del mur. Donada la seva viabilitat d’execució, optaríem per triar l’opció d’unir ambdues bandes de les fissures amb grapes, que posteriorment es revestiriem amb una capa d’acabat de morter que dibuixi l’esquema decoratiu original.

P 4_AME 4. EXFOLIAMENTS I DESPRENIMENTS Descripció de l’intervenció: Donat que l’exfoliació del morter i els diferents despreniments tant de pintura com del mateix es troben de forma molt generalitzada a tota la façana, la millor opció seria enretirar els revestiments que encara hi resten per a després restituir-los de nou. Si l’exfoliament no fos tan generalitzat, podríem valorar l’opció de restituir només la part afectada.

Per això, cal enretirar realitzar el repicat integral del morter que hi resta amb molta cura de no fer malbé el mur ceràmic portant. És la part de la intervenció més delicada, donat que és quan s’hi poden ocasionar més desperfectes si s’executa incorrectament.

Utilitzarem, per a restituir el revestiment pre-existent, un morter especial d’arrebossat, aplicant-hi l’esgrafiat original. Un cop assecat, caldria aplicar-hi diverses capes de pintura magenta per recuperar la imatge inicial de l’edificació. Encara que aquesta no sigui d’un valor universal excepcional, cal tenir en compte la seva història i la voluntat d’una comunitat per fer-la seva.

Es descarten opcions com projecció de partícules ja que el l’obra que protegeix no té un valor destacat.

P 5_AME 5. TAQUES DE MICRO-VEGETACIÓ A L’EXTERIOR Descripció de l’intervenció: Hi ha moltes opcions per a netejar la zona afectada per aquest tipus de taca. Nosaltres, aprofitant que caldria aplicar la mateixa intervenció per a altres patologies, optaríem per aconsellar la utilització de la neteja a pressió mitjançant aigua ja que no hi ha perill d’erosionar excessivament el material original o malmetre’l.

P 6_AME 6. TAQUES PER CONTAMINACIÓ SEDIMENTADA Descripció de l’intervenció: Novament, aplicaríem la opció de netejar la zona afectada mitjançant la projecció d’aigua a pressió. Cal tenir cura de no erosionar el material original.

F3_46|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 7_AME 7. REGATES DESUSADES I OBERTES Descripció de l’intervenció: La opció més adient seria la de reorganitzar les instal·lacions de l’edificació, per evitar que hagin de recórrer l’exterior de la façana, perjudicant la seva imatge. És, per tant, que seria sumament important un projecte d’instal·lacions que reorganitzes aquest batibull.

Un cop les instal·lacions ja no transcorrin per façana caldria refer les zones afectades. El procés seria el de netejar la zona on s’hi intervindrà, i aplicar morter de reparació a les zones afectades per regates retornant-li la forma original. Finalment, caldria aplicar-hi diverses capes de pintura del mateix color original, per retornar-li la imatge definitiva.

P 8_AME 8. FUSTERIES EN MAL ESTAT Descripció de la intervenció: La solució consisteix en la substitució total de les fusteries de l’edifici, per unes noves.

Fora convenient que les noves fossin també de fusta, per conservar la imatge exterior primigènia, però aquest cop totalment estanques i que pugui retirar l’aigua sense retenir-la.

Caldrà que tinguin una protecció que impedeixi la penetració d’aigua per les betes de la fusta i almenys vidre de doble capa, per tal de preservar el medi ambient i que el futur ús de l’edifici sigui més sostenible.

P 9_AME 9. OBERTURES TAPIADES Descripció de la intervenció: Serà necessari enderrocar els murs que s’han aixecat per a tapiar les obertures en planta baixa. En aquest cas, caldrà tenir cura de que l’obertura inicial no pateixi desperfectes, donat que durant l’enderroc de la zona tapiada podria fer-se malbé els arcs de descàrrega que conformen els ditells originals.

Un cop enderrocat, serà necessari refer amb morter de reparació el revestiment del mur afectat, i tornar a habilitar-hi fusteries semblants a les originals.

F3_47|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

2.2. Alteracions de MURS INTERIORS

P 10_AMI 1. PINTADES Descripció de la intervenció: L’opció més econòmica és la de repintar totes les parets enguixades. De totes formes, aquesta intervenció serà la última en executar-se donat que caldrà solventar primer els problemes d’humitats i despreniments.

P 11_AMI 2. DESPRENIMENTS DE PINTURA I EXFOLIAMENT DE GUIX Descripció de la intervenció: Seria convenient repicar i extreure els guixos de tots els envans, donat que els problemes apareixen de forma generalitzada a tota l’edificació, per posteriorment tornar a enguixar-los de nou.

P 12_AMI 3. APARICIÓ DE FONGS Descripció de la intervenció: Només caldrà netejar mitjançant un raspallat la zona afectada per fongs i tornar a vernissar-la. De totes formes, trobem adient realitzar aquesta intervenció a la totalitat del revestiment de fusta, per evitar heterogeneïtats. Després caldría aplicar una protecció a la fusta contra àcars, xilòfags i termites.

F3_48|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 13_AME 4. FILTRACIONS D’AIGUA Descripció de la intervenció: Per a solventar-les intervindrem en façana i coberta, fent estanca tot envol de l’edifici.

Quan s’hagin eradicat les filtracions, procedirem a sanejar les zones afectades, eliminant les humitats amb un assecador de resistència elèctrica i ventilant l’habitació.

Hem d’evitar que el mur absorveixi l’aigua que li provingui de l’exterior i es filtri per l’interior. Per això donarem un acabat de pintura hidròfuga que eviti l’entrada esmentada.

Caldria que aquesta capa tingui efecte de barrera de vapor per a que pugui sortir l’aigua de l’interior.

A més, procurarem que hi hagi una bona ventilació de l’aire interior perquè no hi hagi acomulació d’aigua dins l’aire interior.

P 14_AMI 5. HUMITATS PER CONDENSACIÓ Descripció de la intervenció: Quan s’hagin eradicat les filtracions (donat que són aquestes les que generen humitat a l’ambient, i posteriorment les humitats a les parets per condensació) procedirem a sanejar les zones afectades, eliminant les humitats amb un assecador de resistència elèctrica i ventilant l’habitació.

S’haurà de garantir una bona ventilació de l’aire interior. Totes les estances tenen, actualment, obertures a l’exterior. Cal que l’edifici tingui un ús que garanteixi la seva salubritat i manteniment.

2.3. Alteracions de FORJATS

P 15_AF SECCIÓ

1.

CORROSIÓ

DE

BIGUETES

AMB

POSSIBLE

PÈRDUA

DE

Descripció de la intervenció: Caldrà comprovar si la corrosió ha afectat el total de la seva superfície i fins a quin punt a malmès la seva secció. Es tracta d’una patologia superficial o profunda. Si fos superficial, bastaria amb la reparació de l’element.

En el cas de que s’hagi perdut massa secció, després de realitzar els càlculs pertinents, caldria realitzar una substitució funcional de les biguetes, mitjançant un reforç estructural per sota. Hem desestimat la substitució física donada la dificultat de la seva execució en el nostre cas.

Si la patologia resulta ser superficial, caldrà realitzar càlculs estructurals de totes formes.

En el cas de no haver-hi necessitat d’intervenir-hi estructuralment, bastarà en realitzar-hi un raspallat amb pues metàl·liques. Després, caldria aplicar-hi una capa de passivació per a detenir el procés d’oxidació. Si decidíssim deixar les biguetes vistes, caldria aplicar-hi un pont d’adherència per aplicar-hi una pintura d’acabat. Si no, qualsevol imprimació que impedís el contacte amb oxigen serviria per a evitar futures oxidacions. Caldrà tenir en compte la protecció al foc.

F3_49|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 16_AF 2. CAIGUDA DE FALS SOSTRES Descripció de la intervenció: El primer pas a realitzar serà l’enretirada total de les parts de fals sostre que encara s’hi conserven.

Un cop s’ha enretirat el fals sostre, podem optar per la opció de deixar el forjat vist, pel que caldria probablement re-condicionar la imatge del forjat per sota, o refer de nou el fals sostre.

Per a refer-lo, la opció més viable seria utilitzar un tipus de cel-ras de cartró guix, amb suports de tirants d’acer fixats a la part central de les bovedilles. Aquesta seria la opció més econòmica, donat que no tindria gaire sentit tractar de refer un fals sostre d’encanyissat amb els seus ornaments de guix novament.

P 17_AF 3. DESPRENIMENT DE PINTURA Descripció de la intervenció: Caldrà decapar la pintura que encara queda sobre els murs i envans de l’interior. Després serà necessari aplicar-hi un morter de nivelació per a tornar a enguixar i pintar posteriorment.

P 18_AF 4. ACUMULACIONS D’AIGUA Descripció de la intervenció: Caldrà procedir a eliminar les acumulacions d’aigua amb un assecador de resistència elèctrica. Després, eliminarem la seva causa: Hem determinat que són les filtracions que hi ha per coberta i per façana. Un cop solventades les patologies que provoquen les filtracions (intervencions explicades en el seu corresponent apartat), caldrà restituir les condicions inicials del paviment.

Finalment, serà convenient deixar ventilar les habitacions correctament, per evitar condensacions. També podem minimitzar aquestes condensacions col·locant aïllant als murs de l’orientació més freda.

F3_50|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 19_AF 5. TAQUES D’ÒXID SOBRE EL PAVIMENT Descripció de la intervenció: Caldrà netejar les taques d’òxid mitjançant l’aplicació de productes químics adients. Finalment, caldrà determinar si és necessari restituir algunes peces de paviment que hagin pogut restar afectades.

2.4. Alteracions d’ ESCALA

Hem considerat que l’escala es troba en massa mal estat com per a plantejar-nos la possibilitat de tractar de restaurar-la.

Tenint en compte que es va realitzar amb una sola fulla, i que ja ha començat a esquerdar-se i deformar-se, no es pot garantir l’estabilitat d’aquesta. A més, aquesta presenta els graons amb proporcions irregulars i heterogènies, alhora que hi manquen moltes peces de revestiment i les baranes. Tractar d’intervenir-hi a l’escala existent seria molt costós, i a més el resultat estètic deixaria de semblar una escala feta amb la tècnica de la volta catalana. És per això que trobem que la millor opció és enderrocar l’escala en la seva totalitat, amb molta cura donat que uns trams d’escala es recolzen sobre els altres, i es tracta d’una intervenció d’alt risc per als obrers.

Quan tinguem el nucli d’escales exempt, s’hi podria col·locar una escala industrialitzada autoportant, que permetés el seu muntatge en sec, i que alhora permetés distingir visualment que es tracta d’un element nou, posterior a l’edificació original.

També és convenient habilitar-hi un ascensor, per tal de resoldre l’accessibilitat a la planta superior per a persones de mobilitat reduïda. El situariem a l’ull d’escala.

F3_51|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

2.5. Alteracions de COBERTA

P 25_AC 1. DESGAST I DESPRENIMENT DE LA CAPA IMPERMEABLE Descripció de la intervenció: Aquesta patologia és la més greu de totes, donat que és la que ens ocasiona les filtracions d’aigua cap a l’interior de l’edificació.

Per a solventar-la caldrà aixecar la totalitat del paviment, per a poder enretirar la capa de quitrà que actualment no compleix la seva funció. Per a fer-ho, caldrà enretirar la tela asfàltica existent amb una rasqueta metàl·lica.

Posteriorment, caldrà posar tres capes impermeables correctament segellades per a garantir l’estanqueïtat de la coberta. Posarem especial atenció a les trobades amb el muret perimetral i els embornals, que és on es poden produir problemes amb més facilitat.

Finalment, executarem una capa protectora per a col·locar a sobre de la nova capa impermeable un nou paviment ceràmic que restitueixi l’anterior. També hi col·locarem un minvell i la mitja canya en el solapament de l’element impermeable amb el muret perimetral.

Serà necessari tenir cura de l’enretirada de material. No podrem acumular tota la runa en un únic punt de la coberta, i serà molt convenient evitar els punts mitjans dels vànols.

Enretirarem la runa per la façana, mitjançant polees, per evitar carregar l’escala, que ja es troba en males condicions.

P 26, 27, 28_AC 2, 3, 4. FRAGMENTACIÓ DEL SÒL CERÀMIC I DESGAST DE JUNTES. CREIXEMENT VEGETAL. TAQUES DE MICRO-VEGETACIÓ Descripció de la intervenció: Donada la intervenció anterior, ja haurem solventat també aquesta patologia.

P 29_AC 6. EMBORNALS OBTURATS Descripció de la intervenció: Caldrà enretirar tot el material que obtura els embornals, i utilitzar sistemes mecànics per a netejar l’interior del conducte. Posteriorment, caldria posar-hi unes reixes que evitessin que es torni a obturar.

En acabar, caldrà realitzar-hi una prova d’estanqueitat.

F3_52|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

P 30_AC 7. DESPRENIMENT DE PINTURA, MORTER I CREIXEMENT VEGETAL EN EL MURET PERIMETRAL DE COBERTA Descripció de la intervenció: Neteja del muret perimetral mitjançant un raspallat i aigua. D’aquesta forma, també solucionarem la patologia del creixement vegetal al muret. Després caldrà aplicar-hi una imprimació química i pintura per evitar que hi tornin a aparèixer.

P 31_AC 9. COL·LAPSE D’ENVÀ DEL SAFAREIG Descripció de la intervenció: Enretirar la coberta del safareig, donat que és d’uralita. Cal fer-ho atenent al protocol establert d’enretirada d’aquest material, mitjançant una empresa qualificada amb RERA. Després caldrà preparar la superfície de l’envà que queda de peu per a executar la part d’envà que hi manca, amb peces ceràmiques d’iguals proporcions. Finalment, revestirem la totalitat del mur per a que no es pugui distingir la part nova de la vella. Després, executarem de nou la coberta amb un material nou.

P 32_AC 10. XEMENEIES TRENCADES Descripció de la intervenció: Restituir les xemeneies, donat que són d’uralita. Cal fer-ho atenent al protocol establert d’enretirada d’aquest material, mitjançant una empresa qualificada amb RERA, i abocar-ho al lloc corresponent. És important segellar correctament la sortida de fums actual amb la nova xemeneia, per permetre que la unió entre la peca antiga i la nova sigui correcta.

En acabar, caldrà realitzar-hi una prova d’estanqueitat.

F3_53|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

4. COMPROVACIÓ ESTRUCTURAL - ABANS DE REHABILITAR ǣ

ʹͲͲ

ൌ ʹͲͲ ൌ ͳͲͲ ൌ ʹͳͲ ͲͲͲ Ȁ ͵

ൌ ͳͻͶ͵ ൉ ͳͲͶ Ͷ ൌ ͳͻͶǤ͵ ൉ ͳͲ͵ ͵

ǣ

𝛾𝛾𝑝𝑝 = 1.35 𝛾𝛾𝑣𝑣 = 1.50 𝛾𝛾𝑚𝑚 = 1.05

ʹǣ AMB CANVI D’ÚS A PÚBLICA CONCURRÈNCIA

ൌ ͳǤͻ Ȁ ʹ

ൌ ͷǤͲ Ȁ ʹ

ൌ ʹǤͲ Ȁ ʹ

ͺǤͻ Ȁ ʹ

À l

qd = bt · [(∑ Q p ) · γp + (∑ Q v ) · γv ] = 0.8 · [(1.9 + 2) · 1.35 + 5 · 1.5] = 10.21 kN/m Md =

Wel y =

as 1: SENSE CANVI D’ÚS ൌ ͳǤͻ Ȁ ʹ

ൌ ʹǤͲ Ȁ ʹ

qk = bt · ∑ Q = 0.8 · [1.9 + 2 + 5] = 7.12 kN/m

f=

ൌ ʹǤͲ Ȁ ʹ

À l

Wel y =

Element d’estudi: vigueta isostát

2

qd · l 6.6 · 5.5 = = 24.96 mkN 8 8

Md 24.96 · 106 = = 95 301.8 m3 → 95.4 cm3 ≪ 194.3 cm3 → OK! 275⁄ fyd 1.05

qk = bt · ∑ Q = 0.8 · [1.9 + 2 + 2] = 4.72 kN/m

1 1 1 1 ·l= ·l= ·l < → OK! l⁄ 5500⁄ 398 300 13.8 f

F3_54|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

ͳͲǤʹͳ Ȁ

ͻͷǤ͵ ͵

ͳͶ͹ ͵

ሺ ͺͲ ሻ

͸Ǥ͸ Ȁ

5 · 4.72 · 55004 5 · q k · l4 = = 13.8 mm f= 384 · E · I 384 · 210000 · 1943 · 104

ሺ ͺͲ ሻ

À

frel =

1 1 1 1 ·l= ·l= ·l < → NO COMPLEIX! l⁄ 5500⁄ 265 300 20.79 f

qd = bt · [(∑ Q p ) · γp + (∑ Q v ) · γv ] = 0.8 · [(1.9 + 2) · 1.35 + 2 · 1.5] = 6.6 kN/m

Md =

5 · 7.12 · 55004 5 · q k · l4 = = 20.79 mm 384 · E · I 384 · 210000 · 1943 · 104

frel =

ͷǤͻ Ȁ ʹ

2

Md 38.6 · 106 = = 147 381 m3 → 147.4 cm3 < 194.3 cm3 → OK! 275⁄ fyd 1.05

À

ǣ

qd · l2 10.21 · 5.52 = = 38.6 mkN 8 8

ʹͶǤͻ͸

ͶǤ͹ʹ Ȁ ͳ͵Ǥͺ ͳȀ͵ͻͺ

͵ͺǤ͸

͹Ǥͳʹ Ȁ ʹͲǤ͹ͻ ͳȀʹ͸ͷ

5. PREDIMENSIONAMENT DE TRENCALLUMS ͳǣ

. ǣ ൉ V

ò ǣ ͳǦ ʹǦ ͵Ǧ ͶǦ ͷǦ

ʹ͹ͷ ʹ͹ͷ

× ȀͶͲͲ × de 0’5 KN/m2 ­Ǥ ൉ ͷ Ö 0.8 metres cada un d’ells, per tant unes llums de 4 metres. ͸Ǧ ò ǣ

ൌ ͳǤͻ ൅ ͲǤͷ Ȁ ʹ

ൌ ͷǤͲ Ȁ ʹ

ൌ ʹǤͲ Ȁ ʹ

ͻǤͶ Ȁ ʹ

À l

qd = bt · [(∑ Q p ) · γp + (∑ Q v ) · γv ] = 2.75 · [(2.4 + 2) · 1.35 + 5 · 1.5] = 37 kN/m Md =

qd · l2 37 · 4.02 = = 74 mkN 8 8

Wel y =

Md 74 · 106 = = 282 545 m3 → 282.6 cm3 fyd 275⁄ 1.05

ʹͶͲ ሺ ൌ ͵ʹͶǤ͵ ͵ሻ ͳ͸Ͳ ሺ ൌ ͵ͳͳǤͷ ͵ሻ

À

qk = bt · ∑ Q = 2.75 · [1.9 + 0.5 + 2 + 5] = 25.85 kN/m I=

F3_55|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

5 · 25.85 · 40004 5 · q k · l4 = = 4104 · 104 mm4 384 · E · f 384 · 210000 · 4000⁄ 400

ʹ͹Ͳ ሺ ൌ ͷ͹ͻͲ Ͷሻ ʹͲͲ ሺ ൌ ͷ͸ͻ͸ Ͷሻ

ʹǣ

͵ǣ

ൌ ͳǤͻ ൅ ͲǤͷ Ȁ ʹ

ൌ ͷǤͲ Ȁ ʹ

ൌ ʹǤͲ Ȁ ʹ

ͻǤͶ Ȁ ʹ

À l

Pd = qd · L1 = 37 · 4.0 = 148 kN/m

Md =

Pd · l 148 · 5.5 = = 203.5 mkN 4 4

Wel y =

Md 203.5 · 106 = = 777 000 mm3 → 777 cm3 275⁄ fyd 1.05

͵͸Ͳ ሺ ൌ ͻͲ͵Ǥ͸ ͵ሻ ʹͶͲ ሺ ൌ ͻ͵ͺǤ͵ ͵ሻ

À

Pk = qk · L1 = 25.85 · 4.0 = 103.4 kN/m

Pk · l3 103.4 · 103 · 55003 = = 12412 · 104 mm4 I= 48 · E · f 48 · 210000 · 5500⁄ 400

͵͸Ͳ ሺ ൌ ͳ͸ʹ͹Ͳ Ͷሻ ʹ͸Ͳ ሺ ൌ ͳͶͻʹͲ Ͷሻ

F3_56|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

q d = bt · [(∑ Q p ) · γp + (∑ Q v ) · γv ] = 0.8 · [(1.9 + 2) · 1.35 + 5 · 1.5] = 10.2 kN/m Md POSITIU = 0.07 · qd · l2 = 0.07 · 10.2 · 2.752 = 5.4 mkN

Md NEGATIU = 0.125 · qd · l2 = 0.125 · 10.2 · 2.752 = 9.65 mkN

σ=

9.65 · 106 Md = = 49.7𝑁𝑁/𝑚𝑚𝑚𝑚2 194.3 · 103 W

6. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA - ABANS DE REHABILITAR

F3_57|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio Estació de viatgers de tren de Palautordera Dirección Camí de l'Estació, SN Municipio Palautordera Código Postal Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Zona climática C2 Año construcción Normativa vigente (construcción / rehabilitación) NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es XXXXXXXXXXX

● Vivienda ○ Unifamiliar ● Bloque ● Bloque completo ○ Vivienda individual

ANEXO I DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.

08460 Cataluña 1910

1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN Superficie habitable [m²]

374.7

Imagen del edificio

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

Plano de situación

○ Terciario ○ Edificio completo ○ Local

DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos Oscar i Ernest NIF 47990074E Razón social Oscar i Ernest CIF 47990074E Domicilio C/ Espronceda 362-364, Entlo. 2ª Municipio Barcelona Código Postal 08027 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña e-mail arqbcn@arqbcn.com Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecto Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CE³X v1.1

2. ENVOLVENTE TÉRMICA Cerramientos opacos

Cubierta con aire

Cubierta

Superficie [m²] 187.2

Fachada S

Fachada

224.54

1.69

Estimado

Fachada N

Fachada

224.54

1.69

Estimado

Fachada E

Fachada

106.09

1.69

Estimado

Fachada O

Fachada

106.09

1.69

Estimado

Suelo

187.2

0.72

Estimado

CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA:

Nombre CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgCO₂/m² año] < 5.4

A

5.4-8.7

B

8.7-13.5 13.5-20.7 20.7-40.8 40.8-47.7 ≥ 47.7

C

D

E

F

Tipo

Suelo con terreno G

48.48 G

Transmitancia [W/m²·K] 1.47

Modo de obtención Estimado

Huecos y lucernarios

El técnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 29/5/2015

Firma del técnico certificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.

Anexo II. Calificación energética del edificio.

Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética.

Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador.

0.82

Modo de obtención.

Transmitancia Estimado

Modo de obtención.

Factor solar Estimado

5.70

0.82

Estimado

Estimado

2.6

5.70

0.82

Estimado

Estimado

Hueco

2.6

5.70

0.82

Estimado

Estimado

Hueco

2.39

5.70

0.82

Estimado

Estimado

Tipo

Superficie [m²]

Transmitancia [W/m²·K]

Factor solar

Huecos P1 Fachada S

Hueco

10.39

5.70

Huecos P1 Fachada N

Hueco

10.39

Huecos P1 Fachada O

Hueco

Huecos P1 Fachada E (1) Huecos P1 Fachada E (2)

Nombre

3. INSTALACIONES TÉRMICAS

Registro del Órgano Territorial Competente:

F3_58| Fecha Ref. Catastral

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria 29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 1 de 8

Fecha Ref. Catastral

29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 2 de 8

Generadores de calefacción Nombre

Potencia nominal [kW]

Tipo

Rendimiento [%]

Tipo de Energía

Modo de obtención

Zona climática

Potencia nominal [kW]

Tipo

Rendimiento [%]

Tipo de Energía

Modo de obtención

< 5.4

A

5.4-8.7

INDICADOR GLOBAL B

8.7-13.5

C

13.5-20.7

Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria

D

20.7-40.8

E

40.8-47.7

Nombre Equipo ACS

Uso

C2

Bloque de Viviendas

1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO

Generadores de refrigeración Nombre

ANEXO II CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO

Tipo

Potencia nominal [kW]

Caldera Estándar

24.0

Rendimiento [%] 49.9

Tipo de Energía

Modo de obtención

Gas Natural

Estimado

F

≥ 47.7

G

INDICADORES PARCIALES CALEFACCIÓN ACS G F Emisiones calefacción Emisiones ACS [kgCO₂/m² año] [kgCO₂/m² año] 42.31 5.22 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN B Emisiones refrigeración Emisiones iluminación [kgCO₂/m² año] [kgCO₂/m² año] 0.95 -

48.48 G

Emisiones globales [kgCO₂/m² año] 48.48

La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumo energético del mismo.

2. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio.

DEMANDA DE CALEFACCIÓN < 6.2

A

6.2-14.4

DEMANDA DE REFRIGERACIÓN < 2.3

B

14.4-26.0

A

2.3-4.4

C

26.0-43.6

B

4.4-7.4

D

43.6-87.4

7.4-11.9

E

87.4-95.3

11.9-14.7

F

≥ 95.3

14.7-18.0

G

110.56 G

≥ 18.0

Demanda global de calefacción [kWh/m² año] 110.56

C

2.49 B

D

E

F

G

Demanda global de refrigeración [kWh/m² año] 2.49

3. CALIFICACIÓN PARCIAL DEL CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA Por energía primaria se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes renovables y no renovables que no ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación.

A

INDICADOR GLOBAL

< 23.4

B

23.4-38.0 38.0-58.8

C

58.8-90.5 90.5-184.5 184.5-208.5 ≥ 208.5

D

E

F

188.87 F

G

Consumo global de energía primaria [kWh/m² año] 188.87

F3_59| Fecha Ref. Catastral

INDICADORES PARCIALES CALEFACCIÓN ACS F G Energía primaria Energía primaria ACS calefacción [kWh/m² año] [kWh/m² año] 159.21 25.83 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN B Energía primaria Energía primaria refrigeración [kWh/m² año] iluminación [kWh/m² año] 3.83 -

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria 29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 3 de 8

Fecha Ref. Catastral

29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 4 de 8

7. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA - DESPRÉS DE REHABILITAR

F3_60|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio Estació de viatgers de tren de Palautordera Dirección Camí de l'Estació, SN Municipio Palautordera Código Postal Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Zona climática C2 Año construcción Normativa vigente (construcción / rehabilitación) NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es XXXXXXXXXXX

● Vivienda ○ Unifamiliar ● Bloque ● Bloque completo ○ Vivienda individual

ANEXO I DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio.

08460 Cataluña 1910

1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN Superficie habitable [m²]

374.7

Imagen del edificio

Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica:

Plano de situación

○ Terciario ○ Edificio completo ○ Local

DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos Oscar i Ernest NIF 47990074E Razón social Oscar i Ernest CIF 47990074E Domicilio C/ Espronceda 362-364, Entlo. 2ª Municipio Barcelona Código Postal 08027 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña e-mail arqbcn@arqbcn.com Titulación habilitante según normativa vigente Arquitecto Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CE³X v1.1

2. ENVOLVENTE TÉRMICA Cerramientos opacos

Cubierta con aire

Cubierta

Superficie [m²] 187.2

Fachada S

Fachada

224.54

0.59

Estimado

Fachada N

Fachada

224.54

0.59

Estimado

Fachada E

Fachada

106.09

0.59

Estimado

Fachada O

Fachada

106.09

0.59

Estimado

Suelo

187.2

0.55

Estimado

CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA:

Nombre CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgCO₂/m² año] < 5.4

A

5.4-8.7

B

8.7-13.5 13.5-20.7 20.7-40.8 40.8-47.7 ≥ 47.7

0.0 A

C

D

E

F

Tipo

Suelo con terreno G

Transmitancia [W/m²·K] 0.31

Modo de obtención Estimado

Huecos y lucernarios

El técnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 29/5/2015

Firma del técnico certificador

Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio.

Anexo II. Calificación energética del edificio.

Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética.

Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador.

0.65

Modo de obtención.

Transmitancia Estimado

Modo de obtención.

Factor solar Estimado

2.70

0.65

Estimado

Estimado

2.6

2.70

0.65

Estimado

Estimado

Hueco

2.6

2.70

0.65

Estimado

Estimado

Hueco

2.39

2.70

0.65

Estimado

Estimado

Tipo

Superficie [m²]

Transmitancia [W/m²·K]

Factor solar

Huecos P1 Fachada S

Hueco

10.39

2.70

Huecos P1 Fachada N

Hueco

10.39

Huecos P1 Fachada O

Hueco

Huecos P1 Fachada E (1) Huecos P1 Fachada E (2)

Nombre

3. INSTALACIONES TÉRMICAS

Registro del Órgano Territorial Competente:

F3_61| Fecha Ref. Catastral

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria 29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 1 de 8

Fecha Ref. Catastral

29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 2 de 8

Generadores de calefacción Nombre Calefacción, refrigeración y ACS

Potencia nominal [kW]

Tipo Equipo de Rendimiento Constante

Rendimiento [%]

Tipo de Energía

Modo de obtención

90.00

Biomasa / Renovable

Conocido

ANEXO II CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO Zona climática

Uso

C2

Bloque de Viviendas

1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO Generadores de refrigeración Nombre Calefacción, refrigeración y ACS

Potencia nominal [kW]

Tipo Equipo de Rendimiento Constante

Rendimiento [%]

Tipo de Energía

90.00

Biomasa / Renovable

Modo de obtención Conocido

< 5.4

A

5.4-8.7

INDICADOR GLOBAL B

8.7-13.5

C

13.5-20.7

D

20.7-40.8

Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria

E

40.8-47.7

F

≥ 47.7

Nombre Calefacción, refrigeración y ACS

Potencia nominal [kW]

Tipo Equipo de Rendimiento Constante

Rendimiento [%]

Tipo de Energía

Modo de obtención

90.00

Biomasa / Renovable

Conocido

INDICADORES PARCIALES CALEFACCIÓN ACS A A Emisiones calefacción Emisiones ACS [kgCO₂/m² año] [kgCO₂/m² año] 0.00 0.00 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN A Emisiones refrigeración Emisiones iluminación [kgCO₂/m² año] [kgCO₂/m² año] 0.00 -

0.0 A

G

Emisiones globales [kgCO₂/m² año] 0.00

La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumo energético del mismo.

2. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio.

DEMANDA DE CALEFACCIÓN < 6.2

A

6.2-14.4

DEMANDA DE REFRIGERACIÓN < 2.3

B

14.4-26.0

A

2.3-4.4

C

26.0-43.6

B

4.4-7.4

D

43.6-87.4

7.4-11.9

E

87.4-95.3

F

≥ 95.3

58.36 E

11.9-14.7 14.7-18.0

G

≥ 18.0

Demanda global de calefacción [kWh/m² año] 58.36

C

D

4.99 C

E

F

G

Demanda global de refrigeración [kWh/m² año] 4.99

3. CALIFICACIÓN PARCIAL DEL CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA Por energía primaria se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes renovables y no renovables que no ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación.

A

INDICADOR GLOBAL

< 23.4

B

23.4-38.0 38.0-58.8

C

58.8-90.5 90.5-184.5 184.5-208.5 ≥ 208.5

D

E

90.4 D

F

G

Consumo global de energía primaria [kWh/m² año] 90.40

F3_62| Fecha Ref. Catastral

INDICADORES PARCIALES CALEFACCIÓN ACS E E Energía primaria Energía primaria ACS calefacción [kWh/m² año] [kWh/m² año] 64.85 20.01 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN C Energía primaria Energía primaria refrigeración [kWh/m² año] iluminación [kWh/m² año] 5.54 -

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria 29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 3 de 8

Fecha Ref. Catastral

29/5/2015 XXXXXXXXXXX

Página 4 de 8

LLEGENDA MATERIALS BIGAM Biguetes d'acer

de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic

0.8 0.1

0.8 0.1

Planta BAIXA

Planta PRIMERA

PC P2 Planta SEGONA

Planta COBERTA

P1 PB

F3_63|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

Alçat SUD

Alçat EST

Alçat oest Alçat nord

Açat NORD

F3_64|

Alçat OEST

Alçat sud Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

Alçat est

LLEGENDA MATERIALS MURS

Mur d'obra de fàbrica

de doble full, en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment de cara exterior

Mur d'obra de fàbrica

de doble full, en aparell romà dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment a ambdues cares

Sabata correguda de paredat de pedra amb morter

ENVANS

Envà de totxana perforada

de full senzill, aparell panderete dimensió de totxo: 29x14x4 cm revestiment a cara interior

Envà de maó ceràmic

de full senzill, aparell panderete dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment a ambdues cares

Tapiat de totxana perforada

Secció 1

de full senzill, aparell a sogues dimensió de maó: 29x14x7 cm revestiment cara exterior

Secció 3

Envans colliners

de totxana perforada dimensió de totxo: 29x14x4 cm

BIGAM Biguetes d'acer

de h=20 i b=10 cm amb revoltó ceràmic, reblert sorrenc i acabat ceràmic

MATERIALS PECES CERÀMIQUES D'INTERIOR PECER CERÀMIQUES PER EXTERIOR REBLERT de GRAVA

S1

Secció 2

Secció 4

S2

F3_65|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria

S3

S4

8. BIBLIOGRAFIA

- A.A.V.V., Patologías de la construcción, Enciclopedia Broto.

- AA.VV., Manuales de diagnosis y intervención, Colegia de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Barcelona, 1993-1999.

- AA.VV., Patología y técnicas de intervención. Elementos estructurales, Tratado de rehabilitación, tomo 3, 1998.

- SIKA, Prontuario 2014.

- WEBER, La guia de Weber 2015.

F3_66|

Construcció IV | ETSAB 1Q Tardes 2014-2015 Oscar García Fraile Pueyo | Ernest Taberner Cortell Tutor: Pere Santamaria