Treball de curs Activitats i Arquitectura a la Ciutat Construcció d’una mirada crítica, personal, propositiva i constructiva, dins d'un marc cultural ampli, havent exercitat la lectura d'exemples de l'arquitectura de Barcelona.
Alumne: Oscar García-Fraile Pueyo Professorat: Julian Galindo González Antonio Moro Domingo Eulàlia Maria Gómez Escoda
ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona DUOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori MÀSTER UNIVERSITARI EN ARQUITECTURA (Pla 2015)
Índex 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.
Estructura del treball de curs Context Actualització urbana Escales Estratègia projectual Inducció Bibliografia
1. Estructura del treball de curs Aquest treball de curs pretén ser una síntesi sobre com ha influït el seminari optatiu “Activitats i arquitectura a la ciutat” impartit pel professor Julian Galindo González, dins del marc del Màster Universitari en Arquitectura, en la elaboració del meu Projecte Final de Màster (Antic PFC). Les conferències impartides durant el seminari procuraven generar un debat entre els assistents al voltant d’uns determinats conceptes rellevants a l’hora d’analitzar projectes concrets i, conseqüentment, rellevants a l’hora d’encetar una reflexió teòrica lligada a l’exercici projectual. És així com s’han manifestat una sèrie de qüestions que han conduït a, si més no, posar en crisi certes decisions que havien sigut preses i plantejar nous dubtes relatius a la forma de plantejar aspectes cabdals del meu PFM. A més, he pogut plantejar noves eines discursives que em permeten construir un relat més elaborat i reflexiu. Així, la exposició del meu projecte atén a conceptes com la promiscuïtat urbana, la accessibilitat a diferents escales o la pròpia urbanitat de l’entorn.
2. Context Em va cridar l’atenció una frase dita a classe: “Context com a text, i no com a pretext”. Em sembla molt adient entendre que el propi anàlisi de l’entorn ja suposa una primera aproximació propositiva. Cal aproximar-nos a la lectura del context on ens trobem, per tal de poder interpretar el lloc i reescriure’l aprofitant les sinèrgies d’allò preexistent. La lectura de l’entorn em permet sumar a la definició d’una urbanitat pròpia del meu projecte. A més, és pertinent ser conscient que el projecte sempre ha d’induir a la transformació de la ciutat, influint en la seva renovació urbana.
Ens trobem a la zona de la Verneda Industrial. És una àrea de formació perifèrica recent, amb ús industrial. Actualment es troba en procés de transformació i canvi d’ús. Per la seva posició és una porta important de la ciutat de Barcelona al costat del riu Besós. Es troba a poca distancia de la nova estació del tren d’alta velocitat de la Sagrera, actualment en construcció.
L’entorn es caracteritza per la presència a l’oest i sud de nombrosos polígons d’habitatge obrer desenvolupats entre 1950 i 1975 amb la tipologia de blocs aïllats d’habitatge i escasses activitats no residencials. Al nord i est es localitzen antigues activitats industrials, algunes també en procés de renovació.
Esquema recorreguts geolocalitzats de taxis.
Esquema ínies de metro Aquest primer gràfic, que representa el moviment de la ciutat (Gràfic generat a partir dels recorreguts geolocalitzats de la flota de taxis de Barcelona). Ens mostra com la major part dels recorreguts rodats vinculats a la Verneda Industrial es genera a la Rambla Guipúscoa i, especialment, a l’encreuament que es produeix entre aquesta i la Rambla Prim.
En vermell, les zones amb una urbanitat més intensa. D’això podríem concloure que hi ha una activitat prou potent a l’encreuament de Prim i Guipúscoa, i per tant seria intel·ligent tractar d’aprofitar aquesta urbanitat pel meu projecte. A més, és en aquest espai on es troba l’estació de metro de La Pau (Estació d’especial rellevància donat que serveix per a fer transbord entre la L2 i la L4, l’única estació de tot Sant Martí d’aquestes característiques). És precisament en aquest enclavament on centraré el desenvolupament d’una nova centralitat urbana, donat el potencial actual ja descrit.
3. Actualització urbana
El projecte es centra en dotar de nous espais i nous usos per tal de modernitzar allò existent per a complementar-ho. Actualment hi ha unes bosses monofuncionals que generen distàncies i que cal renovar. Tal i com he comentat a l’apartat anterior, és important formar part del context existent per aprofitar les sinèrgies que puguin sorgir. Així doncs, cal una visió estratègica en la implantació del projecte i una cerca de permeabilitats. He optat per realitzar una substitució directa dels teixits industrials per a postular una transformació semblant a la que es va dur a terme a la Vila Olímpica, durant la preparació dels Jocs Olímpics del ’92. Entenc que cal una operació prou potent com per a garantir que l’operació sigui viable. Altrament, si es pretengués dur a terme un procés a partir de petites intervencions puntuals sobre l’estructura industrial actual, no podríem assegurar que la zona adquiriria condició de ciutat. Ans al contrari, semblarien petites bosses d’equipaments o residencials situades en un entorn sense urbanitat ni capil·laritat. Les naus no formen part de la ciutat, donat que neguen les contigüitats i allarguen les distàncies.
Axonomètrica de l’estat actual. Teixit industrial dispers. Tanmateix, cal destacar que no té sentit tractar de conservar el patrimoni per se. A vegades, i la historia ens ofereix una gran quantitat d’exemples, n’hi ha prou amb preservar l’ús (tot i complementar-lo) o algunes traces per tal de retre homenatge al passat del lloc. El codi genètic del lloc no és únicament la seva realitat construïda.
4. Escales Centrant-nos al lloc on actuo amb major intensitat, es pot observar que és un espai que respon a diverses escales, la qual cosa significa que serveix a gent i accions molt diverses. Això és degut a que l’encreuament de Rbla. Guipúscoa amb Rbla. Prim suposa un espai amb un potencial de centralitat molt fort.
Plànol de les línies de metro que transcorren pel subsòl. Ens trobem a un lloc intermodal. Per una banda trobem la infraestructura de dos línies de metro, amb una gran importància pel que fa a la mobilitat a nivell metropolità. Per l’altra banda, a nivell de ciutat, ens trobem en un espai on conflueixen dues rambles amb un nivell de urbanitat prou important, donat que és on es concentren les activitats comercials del barri.
Imatge general del Pla Especial Urbanístic amb la zona desenvolupada destacada. Donada aquesta característica, he optat per potenciar aquest punt. Fomento els recorreguts situant l’espai públic més extens de la meva nova urbanització vinculat a l’estació de metro, soterrant-lo com succeeix a la plaça de Sergels Torg, a Stockholm. Aconsegueixo una plaça amb una important representativitat, per on transcorreran tots els recorreguts fins el metro, propiciats pel programa d’activitats que voreja la plaça.
5. Estratègia projectual El projecte es basa en la construcció d’un ampli espai públic soterrat al nivell de la cota del vestíbul de l’Estació de Metro de La Pau. Això permet fomentar l’accessibilitat a l’espai a diferents nivells, augmentant la permeabilitat al generar-se una gran quantitat de possibles itineraris.
Imatge de tot l’espai soterrat al nivell del metro.
Detall de l’accés a les dues línies de metro.
S’ha pretès que la actuació actuï com a catalitzador de futurs processos. S’ha d’induir a que puguin beneficiar-se altres actors. Creant una plaça soterrada, es genera la possibilitat d’aprofitar els espais on hi ha un canvi de cota per a encabir-hi activitat comercial vinculada a l’espai públic de referència al nou barri. Més enllà de la composició final, allò que és veritablement important és l’estratègia a plantejar. En aquest sentit, pretenc crear un espai vinculat a l’activitat del barri però alhora molt propera a l’estació de metro, per tal de generar complicitats i induir al creixement o la evolució d’aquest espai, convertint-lo així en una nova centralitat urbana. La introducció del transport públic és una qüestió cabdal per a millorar l’accessibilitat i que l’espai respongui a diverses escales territorials.
Secció longitudinal de la plaça.
Detall de la secció longitudinal. Accés al metro.
Secció transversal de la plaça Es crea, llavors, un nou espai de confluència. Un espai promiscu on hi ha una veritable mixicitat d’usos i activitats. Alhora, ascensors i escales mecàniques faciliten la “urbanitat vertical”. El terra es desdobla per a generar centralitat, com succeeix al Waterfront d’Almere.
Axonomètrica de l’accés al metro. Una altra de les estratègies principals és la de generar noves interseccions vinculades a la Rambla Prim. Fins ara, hi ha dos blocs lineals que tallen la porositat de la urbanitat entre la Rambla Prim i la Verneda. Plantejant l’eliminació de dos edificis es creen 8 noves cantonades, de forma que es fomenta la transversalitat dels recorreguts. S’ha procurat a tot el projecte establir certs criteris d’ordre sense que això impliqui una homogeneïtat.
6. Inducció És necessari projectar essent conscients que qualsevol proposta induirà a noves transformacions de la ciutat, i per tant és convenient tractar de propiciar-les en una direcció concreta.
Mostra dels blocs de Rambla Prim que han sigut tallats per obrir noves transversalitats. El meu projecte pot afavorir a la reactivació d’una activitat econòmica lligada al sector terciari i a una renovació urbana dels teixits residencials de l’entorn. Per aquest motiu, la ordenació urbanística i les estratègies de fons han de preveure un possible creixement i afavorir-ho creant multiplicitat de recorreguts i d’espais que permetin una polifuncionalitat.
7. Bibliografia Lectures: LA URBANITAT DE L’ARQUITECTURA - Manuel de Solà-Morales http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1407296/mod_resource/conte nt/1/MSM_La%20urbanitat%20de%20larquitectura.pdf
Carne y piedra - Richard Sennet http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1407297/mod_resource/conte nt/1/RS_Carne_y_piedra%20%28agora%20y%20foro%29.pdf
La ciudad minuto a minuto – Fernando Marzà http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1407297/mod_resource/conte nt/1/RS_Carne_y_piedra%20%28agora%20y%20foro%29.pdf
Cuerpos cívicos, la Nueva York multicultural. Diferencia e indiferencia – Richard Sennet http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1407298/mod_resource/conte nt/1/RS_diferencia%20e%20indiferencia_NY.pdf
Edifici Collage – Rahola Vidal Arquitectes http://atenea.upc.edu/moodle/pluginfile.php/1407299/mod_resource/conte nt/1/RV_Edificio%20collage.pdf