Polítiques d’habitatge Polítiques integrals d’Habitatge a Barcelona: Rehabilitació, mobilització de l’habitatge buit i models de gestió
OLOT, novembre de 2017
PUNT DE PARTIDA: Axiològic i Teleològic •
Habitatge com a fenomen polièdric
Axiologia: Teoria dels valors Teleologia: Finalitat
POLITIQUES D’HABITATGE Producte urbà Dret del ciutadà
Bé de mercat
És necessari POSICIONAMENT: L’Habitatge qüestió important.
Reflexió: Possible Model: - Sistema de proveïdors 3/3 (públicprivat-amb ànim de lucre limitat) - Dues lògiques operatives: (Alt percentatge d’habitatge públic, social i assequible. En un entorn de qualitat)
La gestió 100% privada de l’habitatge és un fracàs provat La gestió 100% pública tampoc és un sistema virtuós Hi ha experiències d'èxit davant la crisi econòmica.
2
CONTEXT: Habitatge en propietat
Reflexió: - Repetició indefinida del cicle, Bombolla-rescat-bombolla?
ANTECEDENTS: - Pacte de la dictadura amb grans propietaris de sòl i sistema financer. Impuls de la compra de l’habitatge. (VPO) • Sistema garantista per a l’inversor, però inflacionista per al consumidor. • Un país d’hipoteques i hipotecats. • En el que el lloguer és marginal/temporal. SITUACIÓ: - Bombolla immobiliària. Globalització, quasi 2/3 parts per inversors estrangers. - Rescat públic de la Banca. (250 M d’€ ) Compra d’actius tòxics; Avals de l’estat; Sareb; BCE.... - Legislació excepcional. Desnonaments exprés, reallotjament forçós grans tenidors, dret subjectiu - Retalls a la despesa pública d’Habitatge. Devolució de la competència/responsabilitat a les comunitats sense mecanismes de gestió.
3
INSTRUMENTS:
- LEGISLACIÓ ESPECÍFICA D’HABITATGE. - ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME. - PLANS LOCALS DE POLITIQUES D’HABITATGE.
4
INSTRUMENTS: Legislació específica d’Habitatge Disposem d’un ampli cos legal de diferent aplicació i eficàcia. En relació a l’habitatge, ense ànim de ser extensius: ÀMBIT CATALÀ: Llei 18/2007 del dret a l’habitatge. Decret 80/2009 Habitatges destinats a reallotjament. Decret 141/2012 Condicions mínimes d’habitabilitat Decret 159/2012 d’allotjaments turístics Aprovació al parlament de Catalunya de la llei 18/2007 del dret a l’Habitatge Llei 24/2015 i 4/2016 mesures de protecció de l’exclusió residencial i pobresa energètica. Reflexió: Decret 183/2016 Impost sobre habitatges buits. - Diferent sensibilitat Catalunya/Estat Ordre 142/2017 Índex de referència de preus de lloguer. - Protecció dels deutors o protecció d’Entitats financeres. (llei 24/2015) ÀMBIT ESTATAL: Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes - Continua el domini del mercat. Llei 4/2013 de mesures de flexibilització del mercat del lloguer Manquen instruments de control. Llei 29/2014 d’arrendaments urbans. - Llei d’arrendaments urbans. Decret 6/2012 - Decret llei 5/2017 de protecció de deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat. 5
INSTRUMENTS: Ordenació del Territori El planejament urbanístic permet preveure reserves de sòl i orientar polítiques d’habitatge. SÒL URBANITZABLE Reflexió: Sòl és limitat.Regeneració urbana. Complexitat. La dissociació de les obligacions / drets d’urbanització, edificació i rehabilitació
Procediments d’equidistribució de càrregues i beneficis. Cessions: sistemes generals i + 10% de l’aprofitament mig. Reserves del sòl per a HPO de diferents tipus. SÒL URBÀ CONSOLIDAT (SUC)
Planejament derivat del POUM ARIs. Àrees de rehabilitació integral ATR. Àrees de tempteig i retracte Algunes noves fronteres: - És possible l’augment de HPO en Registres de solars buits Edificació forçosa Sol Urbà Consolidat ? - És possible la protecció jurídica de Execució subsidiària Expropiació l’habitatge d’ús habitacional La llei de les 3Rs i l’agent rehabilitador permanent.
6
INSTRUMENTS: Plans locals de polítiques d’habitatge En funció de les possibilitats, problemàtiques, i potencialitats sobre l’habitatge en cada municipi es plantegen d’actuacions a diferents terminis. Ens cal diferenciar entre Habitatge social, habitatge públic, habitatge protegit i habitatge assequible. Els processos de creació i els perfils socials dels futurs usuaris. Aprovació a l’Ajuntament de Barcelona del Pla pel dret a l’Habitatge 2016-2025
Reflexió: Altres models de promoció i tinença. Model ENDE. Social Housing. Dret de superfície. Promoció privada d’HPO Habitatge públic sense construcció -Empreses especialitzades 3/3 Domini del mercat. - Llei d’arrendaments urbans.
CONSTRUCCIÓ D’OBRA NOVA Promoció pública (forçosament VPO) Propietarisme: “SOCIAL HOUSING” de venda, en propietat i desqualificable? L’ús del dret de superfície Parc públic de lloguer. De moment, aspiracions (oficialment l’1% de l’stock. En realitat menys encara). Promoció privada de VPO Amb ànim de lucre: empreses privades Sense ànim de lucre: cooperatives, ONGs, etc Amb ànim de lucre limitat: HOUSING ASSOCIATIONS
7
INSTRUMENTS: Plans locals de polítiques d’habitatge En entorns consolidats, en una part, l’habitatge assequible pot sorgir del parc existent infrautilitzat. HABITATGE PÚBLIC, SOCIAL O ASSEQUIBLE SENSE CONSTRUCCIÓ Reflexió: Oficines especialitzades de gestió. OH - En la compra: Necessitat de disposar de recursos econòmics i d’agilitat en la compra. - En la mobilització: Necessitat d’una capacitació de gestió pública professional i a llarg termini. Increment del parc a curt termini Alts beneficis, però des d’una gestió àgil. - Ajuts generals: Necessitat d’equips de gestió especialitzats.
Compra. Instrument a l’abast de poques administracions. - Recuperació de plusvàlues. (Finançament - Habitatge social) - Exercici de tanteig i retracte. - Compra directa a entitats financeres o al mercat privat. Mobilització d’habitatges buïts cap al lloguer assequible. - Intermediació: borsa de lloguer Ajuntament de Barcelona - Cessió: Bizigune del govern basc - Incentius vs penalitzacions AJUDES, SUBSIDIS, SUBVENCIONS (d'àmbit general) - Al llogater - A la rehabilitació
8
PROBLEMES: Diagnòstic de l’habitatge a Barcelona.
EMERGENCIA HABITACIONAL. Crisi / Desnonaments AUGMENT DELS PREUS DE LLOGUER. SITUACIÓ DEL PARC D’HABITATGE PÚBLIC ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ HABITATGE BUIT I INFRAUTILITZAT, Reflexió: Anàlisi de la situació . Context especulatiu? Necessitat d’atenció front l’exclusió residencial. Processos de gentrificació Mediació. Instrument d’acord
Població ciutat Població àrea metropolitana Habitatges Demanda habitatge social
1.600.000 3.000.000 684.000 66.901 9
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025: Diagnòstic-Participació-Propostes-Pla REPTES: - Reforçar la mediació i els ajuts al pagament del lloguer. - Evitar la substitució d’habitatges i protegir al resident. - Incrementar el parc públic d’habitatge - Mobilitzar el parc privat cap a l’habitatge assequible - Desenvolupar la rehabilitació en entorns vulnerables - Garantir la funció social de l’habitatge i evitar usos anòmals - Preparar la ciutat per l’envelliment de la població.
EIXOS ESTRÀTEGICS: - A. Prevenir i atendre l’emergència habitacional - B. Garantir el bon ús de l’habitatge - C. Ampliar el parc assequible - D. Mantenir i rehabilitar el parc actual LINIES D’ACTUACIÓ. A- Ajuts al lloguer, mesa d’emergències, Ucer B- Cens d’habitatge buit, disciplina, observatori. C- Promoció de sòl i habitatge protegit, cohabitatge, associació d’habitatge assequible, compres i acords, captació d’habitatge buit, mobilització d’habitatge. D- Gestió del parc públic, Ajuts a la rehabilitació, 10
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025: A- PREVENIR I ATENDRE L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL I L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL. AJUTS AL LLOGUER
Sant Andreu; 1,41%
Sant Martí; 1,27%
Eixample; 0,80%
Nou Barris; 1,90% HortaGuinardó; 1,23%
Ciutat Vella; 2,76%
Gràcia; 1,58%
SantsMontjuïc; 1,29% Les Corts; Sarrià-Sant1,16% Gervasi; 0,56%
Repercussió dels ajuts per districtes respecte el total d’habitatges. Any 2016
En setembre de 2015 es publica la primera convocatòria d’ajuts urgents al pagament del lloguer amb fons exclusivament municipals (8 M€). Ajut que es van renovant en 2016 i en 2017. TIPOLOGIA DELS AJUTS: •
Prestacions al pagament del lloguer.
•
Prestacions d’especial urgència
•
Subvencions per al pagament del lloguer
•
Prestació municipal.
11
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
A- PREVENIR I ATENDRE L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL I L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL. MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE LA MESA D’EMERGÈNCIES SOCIALS 2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
TOTAL
EXPEDIENTS PRESENTATS
113
233
227
239
325
311
404
534
2.386
ESTIMATS I ADJUDICATS
75
140
138
177
213
198
319
363
1.623
66,37%
60,09%
60,79%
74,06%
65,54%
63,67%
78,96%
67,98%
68,02%
%
•
Es contemplen els casos sense títol legal d’ocupació.
•
El text s’ajusta al que establia la Llei 24/2015 en quant a definició de situació d’emergència:
•
S’incrementa el nivell d’ingressos màxim. (de l’1-2 IPREM al 2-3 IRSC)
•
No hi ha antiguitat en el padró Ens referim a l’habitatge habitual.
•
En casos d’impagament de lloguer. Superior al 30% s’inclouen els consums.
•
No es demana disposar d’un mínim d’ingressos
•
Únicament s’exigeix estar en possessió del permís de residència al sol·licitant principal. 12
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
A- PREVENIR I ATENDRE L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL I L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL. UCER Actuació preventiva per aturar desnonaments i lluitar contra l’exclusió residencial Volum d'actuació Casos atesos (llars) Ordres de llançaments ateses 2016 Nº d'ordres de llançaments ajornades Nº d'ordres de llançaments amb solució Solució temporal Solució definitiva - Mesa emergències - Lloguer social - Mediació ajuts Solució pròpia Sense informació Nº de recuperació de claus Total ordres de llançaments ateses
gener
febrer
2014 679 -
març
abril
2015 1.020 50,22% 1.092 -
maig
juny
juliol
2016 1.574 54,31% 2.303 110,90%
setem. octubre novem. desem.
TOTAL
91
134
105
161
110
147
136
144
91
172
60
1.351
75
95
83
72
79
81
96
85
56
112
50
884
16 40 21 1 18 19
11 53 27 2 24 31
10 47 26 2 19 26
4 52 27 2 23 16
12 51 28 2 21 16
14 51 30 2 19 16
9 53 29 0 24 34
8 41 30 0 11 36
5 29 17 2 10 22
21 47 27 4 16 44
5 25 14 3 8 20
115 489 276 20 193 280
13
5
3
5
2
3
0
1
4
1
0
37
0
3
4
2
1
4
5
5
1
4
2
31
179
237
195
240
192
235
237
235
152
289
112
2.303
13
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
B-GARANTIR EL BON ÚS DE L’HABITATGE CENS D’HABITATGE BUIT
• La mitjana d’habitatges desocupats sobre el conjunt del parc d’habitatges dels quatre àmbits és de 246 habitatge buits, el què representa un 1,25% del total • Només la meitat dels 645 edificis visitats tenen ascensor, i menys del 40% son accessibles • En quan al estat de conservació, 45 presenten deficiències i d’ells 15 edificis tenen xarxa de protecció a la façana. 14
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
B-GARANTIR EL BON ÚS DE L’HABITATGE DISCIPLINA EN L’HABITATGE
Expedients declaració utilització anòmala habitatges buits, multes coercitives per Districte. 2016
Estat expedients sancionadors per desocupació permanent per Districte. 2016
15
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
B-GARANTIR EL BON ÚS DE L’HABITATGE
OBSERVATORI DE L’HABITATGE DE BARCELONA AJUNTAMENT BCN + AREA METROPOLITANA + DIPUTACIÓ + GHS)
OBJECTIU: Crear, en coordinació amb altres administracions, un observatori que capti, produeixi i exploti les dades relacionades amb l’habitatge, que ens permeti disposar d’un instrument per a definir i desplegar polítiques públiques d’habitatge. CALENDARI: Juliol-setembre 2016 •Tramitació dels acords/convenis amb els diferents organismes responsables i fonts
Setembre-gener 2017 • Observatori bàsic : •base de dades comuna: parc, mercat..
Gener- juny 2017 •Observatori ampliat •Informes personalitzats per a cada subscriptor
Març-juny 2017 •Aplicació web •Comunicacióllançament
16
Polítiques d’habitatge
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
OPERADOR METROPOLITÀ DEL LLOGUER: ESTRATÈGIA UP-DOWN Creació d’una entitat amb capital públic i privat que operi a l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’objectiu de promoure/comprar i gestionar entre 3.000 i 4.500 unitats d’habitatge de lloguer assequibles, en un període de 8 anys (el projecte pot seguir creixent després o reaplicar-se en altres similars. Un cop que els mitjans públics hagin estat reforçats i que la cooperació amb cooperatives i fundacions hagi estat impulsada, aspirem a: •
•
•
Curt termini. Incrementar i accelerar l’efecte dels recursos públics, així com sofisticar la gestió del lloguer assequible a llarg termini amb cooperació d’agents públics i privats obertes a la societat civil. Llarg termini. Estructurar un sector de mercat en aquests moments inexistent a les àrees metropolitanes de Catalunya i Espanya: el lloguer assequible, diferenciat del social i el privat. Propòsit estructural. Si el projecte és re-aplicable, deflactar el preu del lloguer a les àrees metropolitanes.
17
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
PROMOCIÓ DE SÒL I HABITATGE PROTEGIT OBJETIU: incrementar la producció d’habitatge per part de tots els operadors de la ciutat, tant públics com privats i socials, per reprendre el ritme d’anys enrere i assolir la xifra de 13.500 habitatges protegits acabats el 2025. D’aquests, 8.800 de promoció directa per part del PMHB Promoció de noves formes d’accés i tinença dels habitatges, i amb diferents operadors.
Aportació del sòl per part de l’Ajuntament: Sòl dotacional HD: Lloguer Social i per a col·lectius específics (gent jove, gent gran, etc.) Sòl residencial (Amb o sense qualificació HPO): Lloguer Social, Lloguer Assequible, Dret Superfície, Afectats Urbanístics Sòl assequible i política de lloguer públic en l’Àrea Metropolitana BCN? 17 18
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
PROMOCIÓ D’HABITATGE PROTEGIT DEL PMHB Inversió prevista de 340 milions € en 6 anys. 300 M € per promocions de lloguer (30% PIM Ajt. i 70% finançament) 40 M € per venda DS i afectats urbanístics
Aposta pel parc públic de lloguer: 80% (social, dotacional, protegit, gent gran, etc.), en detriment de la propietat i amb manteniment de la venda del dret de superfície – 20%.
19
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025: C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
COHABITATGE OBJECTIU: - Promoció de noves formes d’accés i de relació amb l’habitatge (cohabitatge, masoveria, …) CLAUS DEL COHABITATGE: • • • • • •
Garanteix l’accés a un habitatge digne i assequible. Es manté la titularitat pública del sòl, que s’ofereix en dret de superfície. Els habitatges hauran d’estar qualificats d’HPO Impedeix l’especulació amb l’habitatge. Garanteix l’estabilitat en el temps dels usuaris Fomenta la gestió comunitària dels immobles
PROJECTES EN CURS: 1. 2.
C. Princesa 49 (Sostre cívic): 5 hab. C. Constitució 85 (La Borda): 28 hab.
EN CONCURS DE SÒL: 5 solars amb potencial per 101 habitatges
20
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
ASSOCIACIÓ D’HABITATGE ASSEQUIBLE Creació d’una entitat amb capital públic i privat, D’ÀMBIT METROPOLITÀ, que tingui per objecte la promoció i gestió d’habitatges de lloguer assequible. -
-
Societat participada per l’Ajuntament DE Bcn i l’AMB, inversors industrials, financers, socials, etc amb afany de lucre limitat, constituïda a través d’un concurs públic (regulat per la llei de contractes). L’Administració aporta el sòl. Part del finançament podria ser endeutament bancari, part mitjançant l’emissió de bons participats pels ciutadans. El preu del lloguer seria entremig el de mercat i el social (formalment HPO).
COMPRES I ACORDS AMB ENTITATS FINANCERES ( preu màxim) Adquirits: 249 (compra i exercici tanteig) Dret d’usdefruit: 137. El cost mig dels habitatges, inclosa de rehabilitació: 70.000 euros/ habitatge. En procés d’estudi i tramitació per a la seva adquisició: 323 21
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
CAPTACIÓ HABITATGES BUITS Programa de cessió en que propietaris particulars cedeixen el seu habitatge per ser llogat a famílies que han perdut el seu habitatge. El propietari té garantit el cobrament del lloguer Ajut a la rehabilitació per fer les obres d’adequació El llogater paga en funció dels seus ingressos gràcies a una subvenció municipal. Programa gestionat per l’entitat Hàbitat 3
07/2017: Total de contractes de cessió signats = 249
07/2017: Total de contractes de lloguer signats = 247 23
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
C-AMPLIAR EL PARC ASSEQUIBLE
NOU PROGRAMA DE MOBILITAZACIÓ D’HABITATGE PROPOSTA: Centralitzar i reforçar la captació amb equip especialitzat Fons de garantia que cobreixi l’impagament al propietari Coordinar el programa amb ajuts al pagament del lloguer Coordinar el programa amb ajuts a la rehabilitació (FINS A 20.000 €)
1 de novembre de 2016 a 02 de febrer de 2017
•
Segons un estudi realitzat l’abril de 2015, a Barcelona hi han 31.200 habitatges buits.
•
D’aquests, al voltant de 2.592 són propietat d’entitats financeres (segons dades del Registre creat per la Generalitat en desenvolupament del Reial Decret 1/2015).
•
El cens de població 2011 estimava uns 88.000 habitatges buits.
•
En el cens que s’està elaborant des de l’apropament al territori inspeccionant edificis i habitatges, identifica els realment buits i l’estat de conservació dels edificis. 24
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
D-MANTENIR, REHABILITAR I MILLORAR EL PARC ACTUAL
GESTIÓ DEL PARC PÚBLIC MUNICIPAL Habitatges de Lloguer del parc públic del PMH: 7.000 Convenis PMHB i Drets Socials: •
Programa de Gent Gran: 1.200
•
Pagament del lloguer dels habitatges del fons social: 1.100 (1,9 M€ + 0,6 M€)
Habitatges adjudicats el 2016: 1.
Primeres adjudicacions: 237 (126 DS, 84 Lloguer i 27 Afectats Urbanístics)
2.
Segones adjudicacions: 310 (110 Mesa, 90 GG, 110 Lloguer Social)
25
PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016-2025:
D-MANTENIR, REHABILITAR I MILLORAR EL PARC ACTUAL
AJUTS A LA REHABILITACIÓ OBJECTIU: fomentar la rehabilitació proactiva que millori la funcionalitat i accessibilitat dels habitatges, els faci eficients energèticament, generi ocupació digna i eviti usos especulatius. Convocatòria 2017: 46 M€ •
Potenciar la rehabilitació amb mesures d’estalvi energètic
•
60% de subvenció per a actuacions de generació d’energia (individuals i col·lectives).
•
Rehabilitació de l’interior dels habitatges --- evolució de la subvenció al conveni i a l’obra directa (5 M €)
•
Increment parc habitatges lloguer social: Borsa de Lloguer: 20.000€ Subvenció (5 anys de contracte)
•
Ajuts de cohesió social a totes les tipologies d’obres
•
Pla Integral de Barris + Plans d’Ocupació. 26
REHABILITACIÓ: Edificis d’habitatges en àmbits vulnerables Programa de rehabilitació, orientat a actuar sobre les causes estructurals que propicien la persistència en no rehabilitar ni mantenir els edificis d'habitatges. En atenció als aspectes físics, socials, i econòmics. CLAUS DEL PROGRAMA:
Reflexions: -
Acompliment de la funció social. Permet disponibilitat àgil. Incorporar el parc privat amb funció social. Intervenció.
-
Car i inflacionari. Efectes de la correcció sancionadora.
Intervenció en àmbits vulnerables. Oportunitat per a les comunitats. Gestió específica: Acompanyament i convenis. Intervenció dels agents implicats. Transversalitat amb altres programes. ESTRATÈGIA:
Estudi vulnerabilitat residencial. Disseny d’estructura de gestió específic. Convocatòria i tramitació administrativa Consens.
REHABILITACIÓ EDIFICS EN ÀMBITS VULNERABLES: MONITORITZACIÓ CONTINUA DEL PROCÉS
DETECCIÓ DELS CASOS Estudi àmbits vulnerabilitat Estudi qualitatiu àmbits
INTERVENCIÓ EQUIPS DE GESTIÓ Infomació Assessorament
ADHESIÓ AL PROGRAMA DE REHABILITACIÓ
Avaluació de necessitats Informe tècnic Informe de comunitat programes transversals
No es possible l'adhessió
Districte Oficines d'Habitatge
CONVENI D'ASSESSORAMENT I SUPORT A LA COMUNITAT
SUPORT GENERAL DEL PROGRAMA
CONVENI DE REDACCIÓ DEL PROJECTE I D'EXECUCIÓ D'OBRES Ajuts projecte Obres Terminis Corresponsabilitat
No s'acompleixen criteris No s'acompleixen acords
AJUTS GENERALS SUPORT COMUNITAT
Reflexions: -
Acompliment de la funció social. Permet disponibilitat àgil. Incorporar el parc privat amb funció social. Intervenció.
-
Car i inflacionari. Efectes de la correcció sancionadora.
APLICACIÓ CLAUSULES
Programa de gestió sustentat en l’acompanyament, el suport tècnic i econòmic. PROCÉS:
• • • • •
Coneixement. Detecció dels edificis. Contacte i suport a les comunitats. Cercar l’adhesió al programa Primer conveni: Regularitzar i atendre els conflictes. Coresponsabilitzar la comunitat. Segon conveni: Consens vers la rehabilitació.
DISTRICTE
HABITATGE
FOMENT CIUTAT
Entitats del districte
ESPAI DE MONITOREO I DECISIÓ
Espai d'intercanvi d'informació Reunions per objectius No calen programacions periodiques Control i propostes de millora
COORDINADOR REHABILITACIÓ
ESTRUCTURA DE GESTIÓ social/tècnic
CONVENI D'ASSESSORAMENT I SUPORT A LA COMUNITAT
Casuística Propietari ocupant Execició hipotecària Pis a lloguer Sense recurssos Pis buit
CONVENI DE REDACCIÓ DE PROJECTE I EXECUCIÓ D'OBRES
Programa
Mediació hipotecària
Vulnerabilitat familiar Pobresa energètica Deficiéncies habitabilitat Sense recursos Sense titol d'ocupació
Agents públics: - Districtes.(organització descentralitzada de l’Ajuntament) - Foment Ciutat. Empresa pública pel desenvolupament dels Plans de Barris - Àrea d’Habitatge. Impulsora i amb competències en rehabilitació. Estructura dels equips: - Mediador. Organitzador i motivador del seguiment del programa - Tècnic. Responsable dels estudis previs i seguiment de les obres. - Suport. Suport en el seguiment del progrma.
Ajuts al pagament del lloguer Inclusió en la Borsa de lloguer social
Propietari ocupant sense recursos Pis a lloguer Necessitat puntual d'ajut
ESTRUCTURA I ESPAIS DE COORDINACIÓ:
Financiació fins al 100% Ajut puntual al pagament del lloguer. Suport Serveis Socials certificació i suport Suport rehabilitació interior habitatges Mediació amb la propietat
Reflexió: - Implicació d’altres serveis. Distorsions o benefici mutu.
TRANSVERSALITAT AMB ALTRES PROGRAMES
Programes específics de diferents arees de l’ajuntament - Habitatge. - Serveis Socials - Altres
Actuació Percentatge Implement Patologies estructurals i millores energètiques globals 50% 25% Millores actives 60% 25% Ascensors 50% 25% Millores energètiques passives parcials 35% 25% Resta obres elements comuns (2) 25% 25%
Total 75% 85% 75% 60% 50%
Ajuts complemetaris Cohesió social Redacció de Projectes
100% 100%
Reflexions: -
Orientació dels ajuts en sectors vulnerables. Subvenció / Financiació. Fiscalitat dels ajuts.
100% 100%
- Criteris objectius d’accés als ajuts: •Deficiències que afecten la seguretat o la salut de les persones. •Mobilitat, especialment amb la gen gran •Pobresa energètica •Constitució de la comunitat. Morositat •Incapacitat econòmica.
REFLEXIONS: DES DE LA TRADICIÓ EUROPEA: • •
• • •
• • • •
Una despesa pública en polítiques actives d’habitatge assequible entre 1% i 2% del PIB. Banca pública especialitzada o en el seu defecte coeficients de caixa obligatòria per a la banca privada (FR, HOL, NOR, SUE, ETC) Esforç dels treballadors en matèria d’habitatge (FR, AUST, ETC) Deute públic finalista (FR) Garantia última del tresor a l’endeutament a llarg termini d’entitats que gestionen lloguer a preus inferiors als del mercat a llarg termini (HOL) Bons privats finalista per a habitatges en lloguer assequible. Societats privades revolving priciple de lloguer assequible (HOL, AUST, ETC) Paraigües financers públic-privat per a projectes d’habitatge assequible (ITA, RU, ETC) Els índex públics de referència del lloguer i els límits legals al creixement dels preus (ALE, ETC).
REFLEXIONS: TERMINIS:
INSTRUMENTS:
•
El llarg termini i l’emergència habitacional.
•
La generació d’instruments estructurals, sense oblidar l’habitatge tàctica.
•
Tècniques juridico/urbanístiques vs financiació PRIV/PUB/PPP. Què té més influència? • “La” Tècnica màgica no existeix. • S’han de barrejar instruments. • I tot allò que no es pensi en termes territorials, econòmics i de gestió no funcionarà de forma adequada. Verbs a conjugar: • Desfinanciaritzar • Equipamentalitzar • Mutualitzar: públic, privat i comú
•
REFLEXIONS: ACORDS:
•
•
Consens multipartidistes i intersectorials … •
Tot el que defenen en matèria d’habitatge els partits que a un mateix no li agraden, no es d’interès general?
•
Totes les empreses privades o administracions públiques són funcionals/disfuncionals?
•
Quina és la política d’aliances de partits i institucions en un context de batalla que és bàsicament cultural?
•
O la societat civil empeny o no s’aconseguirà res sòlid.
Assumir el “bastardeo” •
Les solucions no seran teòricament pures. Sinó una barreja i acord sobre diferents tècniques d’eficàcia i eficiència de les quals s’han de verificar sobre el terreny.
CONCLUSIONS. O com diu un col·lega: CLOWNCLUSIONES •
Intervindre, intervindre i intervindre des del sector públic. És bo deixar com a herència, adequades tècniques administratives d’actuació.
•
Pactar, pactar i pactar amb el sector privat. És possible que sigui encara millor deixar en herència lleis, encara que totes són modificables.
•
Per a l’hegemonia cultural a la societat civil. El millor es deixar en herència valors compartits sobre com gestionar el territori, l’urbanisme i l’habitatge.
•
I per a la Irreversibilitat. Tot apunta a que l’imbatible es generar un sector econòmic públic/privat que competeixi per les seves matèries primeres, facturació, salaris i proveïdors, restant quota a l’habitatge de mercat.
35