Procés de participació Ciutadana del PDU Metropolità

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità

Informe final

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Índex

1. el procés de participació de l’avanç del PdU metropolità _3

2. Metodologia i procés de treball_11

3. els debats ciutadans territorials_24

4. l’enquesta ciutadana _50

5. conclusions generals_78

annex. Material generat_80

1. el procés de participació de l’avanç del PdU metropolità. la participació ciutadana

1.1. La participació en eL context deL pdU

el pla director urbanístic metropolità és, juntament amb el pla d’ordenació urbanística metropolità, l’instrument per a l’ordenació urbanística integrada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’any 2015 es va emprendre la redacció del pdU a partir dels treballs previs que s’havien iniciat dos abans i en compliment de la Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

el consell Metropolità aprova el document de l’avanç del pdU el 26 de març de 2019. S’inicia a continuació el període d’exposició pública fins el 31 de desembre i que s’amplia fins el 31 de gener de 2020. coincidint amb aquest termini es desplega també el procés de participació ciutadana. prèviament a la redacció del document de l’avanç, ja es van habilitar diferents espais de participació amb experts i institucions i és a partir del març del 2019 que s’obre a la ciutadania. el 26 de juliol, al col.legi oficial d’arquitectes de catalunya, es presenta públicament els continguts de l’avanç del pdU i el programa de participació dins el procés d’elaboració del pdU metropolità.

procés d’elaboració del pdU metropolità

el procés de redacció del pdU incorpora la lògica de difondre i compartir el coneixement a través de la comunicació i la participació mitjançant diferents canals. des d’aquesta lògica, el Servei de redacció del pdU de l’aMB elabora el programa de participació ciutadana on es defineixen els continguts principals i els espais de participació, un procés que contempla diferents canals oberts a la ciutadania, tant presencials com en línia. així, les trobades presencials són a través dels debats amb els col.legis professionals, les sessions temàtiques organitzades pel pla estratègic Metropolità de Barcelona (peMB) i els debats territorials ciutadans. La participació en línia és a través de la pàgina web a dos nivells: suggeriments i enquesta ciutadana.

el programa de participació ciutadana del pdU metropolità defineix els següents objectius que es recullen aquí de forma sintètica:

• Explicar i difondre de manera entenedora el contingut del pla.

• Completar la diagnosi compartida sumant-hi la visió de la societat civil.

• Posar en valor les qüestions d’interès metropolità.

• Mantenir la implicació activa dels agents institucionals (tècnics i polítics).

• Recollir suggeriments.

1.2. eL Marc de La participació ciUtadana

considerem imprescindible que cal acordar el marc de la participació des d’un bon inici de cada procés, el que vindrien a ser les regles del joc. en aquest apartat s’exposen els principis rectors de la participació des de la reflexió i la pràctica de paisaje transversal i que emmarca el projecte proposat pel procés participatiu del pdU com a base teòrica.

Què és i què no és la participació

• És un dret i un deure que permet exercir la ciutadania des d’una actitud activa, desitjada, responsable i compromesa.

• És un procés d’aprenentatge personal i col·lectiu perquè permet l’adquisició d’habilitats, el compartir coneixements i experiències des de l’escolta activa, el diàleg, la igualtat i el respecte a la diversitat, transforma les relaciones i genera valor públic.

• És un compromís democràtic de coresponsabilitat en el disseny i la gestió del que és públic i que possibilita la innovació social.

• Són espais de trobada on construir un projecte compartit.

• Són espais de deliberació i concertació que propicien el debat, el pensament i la reflexió, amb un objectiu comú i compartit, dissenyant les soluciones, estratègies i accions de forma col·lectiva i acordada.

• Són instruments que reforcen la cohesió i el capital social, el sentiment de pertinença i la coresponsabilitat.

NO ÉS UNA MODA

no és quelcom elitista. no és burocràcia. no és quelcom inventat per l’administració.

no és una assemblea. no és propietat de ningú.

no és un procés sense normes ni criteris.

no és un acte concret i puntual. no és un procés sens objectius i límits clars.

no és generar falses expectatives.

no Ha de Ser UnidireccionaL

no és “què hi ha del meu tema”. no és preguntar o respondre preguntes exclusivament.

no és una espera passiva. no és esperar que em donin la raó.

no Ha de Ser Un acte de MaQUiLLatGe

no és un exercici d’aparador. no és manipulació. no és propaganda. no és clientelisme.

no és ni una concessió ni una imposició.

no és una relació de poder. no és justificar decisions ja preses. no és la recerca de consens de forma obsessiva.

els principis rectors de la participació

contextualització

no és una invitació abstracta. no és simple, és complex. no és una finalitat, és un procés. no són monosíl·labs, és conversa i contrast.

no és un objectiu, és la forma com arribem a l’objectiu. no és unidireccional, és grupal.

abans de començar qualsevol procés cal definir tant els actors que van a participar en ell, com les relacions entre els mateixos i els espais de participació existents. realitzar un bon mapa d’agents o un bon sociograma, detectar els conflictes existents i treballar-los abans de començar qualsevol procés pot ser una bona manera d’establir les bases per a un procés reeixit.

DeFiniR uneS ReGleS De Joc

els objectius, retorns i límits han d’estar clars des del principi. d’aquesta forma s’evita generar falses expectatives. La comunitat que participa ha de tenir clar en què participarà, com ho farà, per a què invertir el seu temps. aquestes normes poden estar determinades prèviament o es poden construir col·lectivament si existeix la possibilitat. en aquest sentit, explicitar les pors i els dubtes de la comunitat que es deriven dels límits del procés és un bon exercici per, una vegada assumits, poder pensar en maneres de fer-los front. No en tots el processos però es pot compartir i consensuar aquestes regles de joc, per exemple quan la participació és oberta i s’adreça a la ciutadania en general (cas del pdU) però les regles de joc són necessàries igualment, incorporant el coneixement que es té de les dinàmiques de la població o entitats a les que s’adreça.

la PaRticiPació coM a PRocÉS

És important estar pendent del propi desenvolupament i de les situacions canviants que es van produint. cal tractar d’avaluar i corregir els passos que es donen, fins i tot en qüestió de minuts (què fem si a una activitat programada assisteix poca gent? o si en ve molta més de l’esperada?). en processos de participació oberta, com és el cas dels debats ciutadans del pdU, s’ha d’avaluar, ser crítics amb el que s’està fent i plantejar com reconduir situacions o conflictes que es generin.

iGualtat, tRanSFoRMació i aPRenentatGe col.lectiu

La participació també ha de ser un procés mitjançant el qual desenvolupar les capacitats socials en termes d’igualtat. Una eina per transformar les relacions de poder preexistents des d’una perspectiva d’equitat i justícia social. com a procés d’aprenentatge i presa de consciència, és necessari que es fomenti l’escolta activa, el respecte i la tolerància. com a eina de transformació, cal entendre la participació com la gestió del conflicte i, en la mesura del possible, com a manera de trobar solucions compartides (encara que no sempre és possible).

ReSPectaR elS teMPS, leS cuReS i elS aFecteS

Hem de ser molt cautelosos amb el temps de les persones que participen, ja que és un bé molt preuat. a més, hem de pensar la participació des d’una perspectiva que respecti també la conciliació amb la vida professional i familiar. així mateix, cal tractar de conrear els afectes entre la comunitat i entre els equips que porten a terme el procediment per permetre relaxar tensions i enfortir els llaços interns.

aDecuació DelS MÈtoDeS De PaRticiPació

La difusió, els canals i les dinàmiques han d’estar adequades al context sociocultural i territorial. Una bona transmissió i l’adequació dels formats de participació en la comunitat (incorporant elements lúdics que la facin atractiva a la població, per exemple).

tRanSPaRÈncia

com qualsevol acció democràtica, la participació ha de complir amb uns estàndards de transparència: qualsevol persona ha de poder tenir accés a la informació i que aquesta sigui fàcilment comprensible.

a PaRticiPaR S’aPRÈn PaRticiPant

La participació és, abans de res, acció. però és una praxi sobre la qual encara manca experiència. L’única manera de generar o augmentar la cultura participativa és posant-la en pràctica: perdent la por a impulsar processos i a participar en ells, perdent la por a equivocar-se (sempre ho farem), però amb la certesa que en tots els errors en els quals es pot incórrer, es compartirà la recerca de la solució.

el retorn de la participació

La participació no és positiva ni productiva si no hi ha un retorn visible. Les persones que hi participen, i la comunitat en general, han de veure els resultats de la seva participació i la seva implicació de temps i dedicació. És el que anomenem com a retorns:

• Com a resultat del procés s’obtindrà i sistematitzarà tota la informació i coneixement generats.

• Els diferents documents (actes, informes, propostes,...) que es generin es recolliran en diferents formats i seran públics i accessibles a través de la web.

• Hi ha una tota una sèrie de retorns intangibles, però de suma importància que cal valorar i visualitzar:

- Es genera comunitat i continuïtat en fases posteriors.

- Possibilita el fet de treballar amb altres persones amb interessos i visions diferents que enriqueixen el debat i la reflexió.

- Possibilita treballar amb persones enteses en els àmbits que ens ocupa: espai públic, infraestructures, habitatge, mobilitat...

- Permet aprofundir de forma col·lectiva en una nova governança del que és públic. els indicadors

els indicadors permeten avaluar, i reconduir si és fos necessari, els objectius i mecanismes, així com una valoració per a altres projectes i plans de participació ciutadana.

• Indicadors quantitatius:

- Persones que participen al llarg de tot el procés: debats ciutadans territorials, enquestes ciutadanes...

- Acciones realitzades: reunions preparatòries, coordinació i seguiment, les jornades dels debats ciutadans...

- Impacte i seguiment de les xarxes socials i la web.

• Indicadors qualitatius:

- Nivell d’implicació dels agents i ciutadania en general.

- Nivell d’apropiació i identificació del procés participatiu.

- Valoració dels agents i ciutadania en general.

Les metodologies participatives

Un procés d’aquestes característiques, que precisa del desenvolupament de tasques diverses i de la coordinació de diferents agents, requereix una estructura metodològica adequada a la complexitat del projecte. És per això que es pensa en un conjunt de metodologies coordinades.

la neGociació uRBana

La ciutat i el territori són espais complexos en els que intervenen nombrosos agents i interessos, moltes vegades contraposats. per això hem de començar a ser capaços d’incorporar totes les perspectives (sectorials i generals) dins d’un marc integral que doni una resposta eficaç a les problemàtiques urbanes.

això implica impulsar processos de negociació urbana entre el conjunt d’actors que hi són en un territori. denominem “negociació urbana” a les dinàmiques de concertació entre agents. Sovint són dinàmiques complicades donat que cadascun dels actors que intervenen té necessitats, interessos, llenguatges i codis propis i diferents als altres.

en aquest sentit és important la figura del facilitador o mediador que faci d’interlocutor i garanteixi la comunicació entre els actors.

aquesta metodologia és sobretot pensada per aquells processos permanents o en els que participen els mateixos actors (grups motors, consells de participació...) on els moments de coneixement, reflexió, debat i concertació disposen del temps i dels espais adequats. en el ca del pdU també s’ha utilitzat aquesta metodologia en els debats ciutadans (tot i que amb un temps molt limitat) a l’hora d’identificar reptes metropolitans principals i acordar en les taules les idees força de la temàtica treballada.

elS canalS De DiFuSió i la ciutaDania

La metodologia participativa general s’estructura en una triple estratègia: a través de la difusió, el suport a la ciutadania i el procés participatiu en sí. Són paral·lels en les fases del projecte però transversals en el contingut.

amb la difusió es vol abordar tant la visualització global del procés com la transparència del procés. també estableix l’aparador idoni, per les possibilitats que ofereixen les xarxes socials, internet i les noves eines digitals de difusió, sense obviar els mitjans de comunicació tradicionals. Una bona gestió de la difusió del projecte permet a la comunitat participant veure’s reflectida en ell, generant sentiment de pertinença, tant cap al projecte com al propi procés participatiu. És a dir, la difusió dels debats ciutadans fa extensiu el pdU metropolità, fomenta el sentit de pertinença metropolitana, o permet una identificació amb el procés participatiu dels agents que en formen part (tècnics, ajuntaments, entitats, ciutadania en general).

el suport a la ciutadania durant el desenvolupament de la participació es realitza tant des dels canals digitals com de les activitats participatives: informació, materials, acollida, facilitació...

el projecte participatiu se centra en proposar models de gestió i disseny participatius, de recollida, traçabilitat i anàlisi de la informació i les percepcions ciutadanes que s’incorporaran en la memòria del procés de participació de l’avanç.

La tipologia d’agents que participaran al llarg de tot el procés

es tracta d’identificar les tipologies d’agents que participen en el procés. en el cas de la participació ciutadana de l’avanç del pdU, trobem:

niVell inStitucional

• Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l’AMB i altres àrees implicades: comunicació, gestió...

• Ajuntaments. Participen en diferents moments:

- En la difusió dels continguts del PDU, difusió dels canals de participació i convocatòria a la ciutadania.

- En el debat territorial a través de tècnics municipals.

- En el retorn dels resultats del debat territorial.

niVell tÈcnic

equip de redacció del pdU:

- Difusió dels continguts de l’Avanç del PDU.

- Participació en les taules temàtiques dels debats territorials.

- Coordinació i gestió del procés participatiu.

niVell ciutaDÀ

És una convocatòria oberta a la ciutadania. Mitjançant la convocatòria, els ajuntaments s’adrecen a les entitats i associacions locals i els òrgans de participació propis. a través de canals com les xarxes socials, la web del Pla, els mitjans de comunicació, es fa extensiva a tota la ciutadania. És per això que la tipologia d’agents és plural i diversa: agents socials i econòmics, entitats socials i culturals, ciutadans i ciutadanes a nivell particular.

els objectius específics del procés participatiu de l’avanç del pdU metropolità

• Compartir el coneixement sobre el territori metropolità, així com facilitar la reflexió i el debat ciutadà sobre els principals reptes del territori.

• Donar a conèixer i fer difusió dels continguts de l’Avanç del Pla director urbanístic metropolità.•

• Recollir les percepcions i aportacions ciutadanes i territorials i incorporar-les en el procediment d’elaboració del pla.

• Apropar el planejament urbanístic a la ciutadania, com a instrument que pot facilitar respostes als reptes socials, econòmics i territorials.

2. Metodologia i procés de treball

FaSeS Del PRocÉS De tReBall

S’estableixen tres fases lògiques de tot el procés de treball. Una primera que és preparativa, la d’implementació pròpiament i la fase d’anàlisis de resultats i retorn. en aquest apartat s’expliquen les principals tasques i continguts de cada fase, però és en el capítol 2 on es descriu en detall els debats ciutadans i en el capítol 3 l’enquesta ciutadana, pel volum de materials, dinàmiques i feines que comporta cada instrument.

2.1. FASE PRèVIA. PREPARACIó

durant els mesos d’agost i setembre de 2019 es treballa en la fase prèvia a la participació ciutadana pròpiament, de forma coordinada entre l’equip de paisaje transversal i les persones encarregades de participació de l’equip redactor del pdU, en el següents àmbits:

estratègia de comunicació i difusió

L’estratègia de comunicació està basada en la transparència i la traçabilitat de tot el procés. no és exclusivament informar, la comunicació és més completa perquè vol propiciar una relació multidireccional així com compartir el relat de les diferents fases, accions i resultats.

en aquesta fase es dissenyen els materials i els canals de difusió tant dels continguts del pla com de les convocatòries i retorn dels debats ciutadans i de l’enquesta ciutadana digital.

el Fullet D’inFoRMació GeneRal

aquest material està destinat a la difusió general del pdU i del procés de participació, tan en el fomat digital (disponible en la web, enviament als ajuntaments...) com en paper per distribuir-los en els espais de participació: exposició “Metròpolis de ciutats” i debats ciutadans. S’elabora un llenguatge que vol ser entenedor per a tots els públics amb definicions breus i gràfiques.

els continguts són:

- Explicació sobre què és el PDU metropolità i quin és el seu àmbit d’aplicació.

- Els reptes i oportunitats del territori.

- El procediment d’elaboració i aprovació del pdU.

- Les propostes del pdU. a través de les temàtiques transversals: infraestructura verda, cicles de matèria i energia, desenvolupament econòmic i social, cohesió social i habitatge, mobilitat sostenible i marc regulador i governança. a través de sis propòsits: l’estructura blava, l’estructura urbana i social, les xarxes d’infraestructures de gran capacitat, el mosaic agroforestal, els assentaments urbans i les estratègies d’actuació.

La relació entre els propòsits i les temàtiques per visualitzar el pes de cada propòsit en les diferents temàtiques segons els continguts de l’avanç.

- Com participar-hi: presencial i en línia.

- Calendari de totes les sessions participatives i itinerari de l’exposició “Metròpolis de ciutats”.

Figura 2.1. Fullet divulgatiu del PDU metropolità i el calendari de les sessions participatives

PoStalS teMÀtiqueS

aquestes targetes acompanyen al fulletó general i és una explicació més acurada de les temàtiques. L’objectiu és captar l’atenció dels ciutadans i ciutadanes a través d’una primera pregunta en relació amb la vida quotidiana per tal de relacionar aspectes de la vida individual i/o col·lectiva amb els objecius del pdU, com és l’habitatge, els parcs urbans, el s trajectes que fem per anar a treballar o estudiar... després es relaciona amb els principals continguts que incorpora cada temàtica transversal. La finalitat de les postals també és la seva difusió general, tant a nivell digital com en paper.

de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

VíDeo DiVulGatiu

La funció del vídeo és arribar a un públic més extens utilitzant les tècniques audiovisuals i els canals divulgatius de les xarxes socials i la web, així com incorporar-lo com a reclam inicial dins de l’exposició “Metròpolis de ciutats”. S’elabora el guió, els continguts, les persones més adients per explicar-los i, els punts del territori metropolità on captar les imatges. el repte és condensar a través de la paraula i la imatge en pocs minuts (4) bàsicament dos conceptes: què és i per a què és el pdU i la invitació a participar-hi.

https://youtu.be/ULrqV8SA_nY

Figura 2.2. Postals temàtiques del PDU metropolità

Figura 2.3. Vídeo divulgatiu del PDU metropolità

PReSentació De l’aVanç Del PDu en elS DeBatS ciutaDanS PReSencialS

És important la manera i el contingut de com es presenta el Pla en els debats ciutadans com a preàmbul de la dinàmica participativa. Identificar què explicar i el llenguatge per fer-ho esdevé fonamental i tenint en compte algunes premisses: són pocs minuts d’exposició, el planejament urbanístic utilitza conceptes tècnics poc a l’abast de la ciutadania en general, és probable que sigui la primera vegada que alguns (o molts) ciutadans escoltin i participin sobre una proposta de planejament urbà. És per això que des de l’equip de Paisaje Transversal es proposta una presentació basada en els següents objectius:

- Compartir el coneixement generat sobre el territori metropolità: síntesi de la diagnosi i els reptes metropolitans.

- Fomentar el sentit de pertinença metropolità.

- Transmetre que els reptes i objectius del territori són comuns i requereixen respostes supramunicipals.

partint d’aquests objectius, la proposta de continguts que realitzem es basa en: una presentació del territori metropolità i els objectius prioritaris. considerem que alguns elements del pla (com els propòsits) pertanyen més aviat a l’estructura del document i poden portar a confusió, més quan s’ha optat per treballar per temàtiques en els espais de participació.

la conVocatòRia i el RetoRn DelS DeBatS

Seguint amb el marc de la transparència i la traçabilitat, s’acorda establir tres moments imprescindibles en els debats ciutadans pel que fa a la comunicació: la convocatòria, la retransmissió durant el debat i el retorn. per a la convocatòria s’estableix el “kit de convocatòria” que inclou els materials i els canals de difusió previs a la jornada participativa (s’explica detalladament en el capítol corresponent als debats ciutadans). el fet de compartir a través de les xarxes el desenvolupament del debat in situ és necessari per tal de transmetre i estendre l’activitat participativa i ampliar la base de persones que ho poden seguir. dies després de la celebració del debat es disposarà del “kit de retorn” amb els principals resultats del treball de cada debat que es difondrà a través dels canals establerts (els continguts i materials s’expliquen també en el seu apartat). el retorn també es proporciona directament a les persones que han participat en el debat territorial a través d’un correu que adreça l’aMB amb una carta d’agraïment i els enllaços dels materials.

tant per la convocatòria com pel retorn, els ajuntaments de cada àmbit territorial són essencials, donat que són els principals responsables de la difusió. És per això que disposaran del kit de convocatòria un parell de setmanes prèvies a la data de la sessió i del kit de retorn una setmana després del debat.

elS canalS De DiFuSió

- La web del PDU metropolità i el butlletí de l’AMB.

- Les xarxes socials.

- L’AMB i els ajuntaments a nivell institucional i a la vegada els seus canals propis (mailing, xarxes...).

- Els mitjans de comunicació, a través de les notes de premsa.- Les persones que participen en les sessions de debat.

elaboració de les dinàmiques i materials dels debats ciutadans

com s’ha dit anteriorment és important establir les regles del joc de la participació, establir sobre què i com es participa, quins són els objectius, com s’avalua, així com anticipar-se a possibles dificultats o conflictes, més quan es treballa en un àmbit clarament territorial. És sobre aquesta base que es dissenyen les dinàmiques i els recursos necessaris perquè el procés resulti reeixit. És també el moment d’elaborar l’instrument per a la recollida de la informació i aportacions ciutadanes. per això és important també consensuar quins són els elements de sistematització de la informació, la seva finalitat i com i per a què es realitzarà el retorn de resultats posteriorment.

Un cop decidit per part dels responsables de l’equip redactor del pdU el treball per temàtiques i la seva relació a posterior amb els propòsits del pla, s’estableixen els següents sistemes de recollida de la informació:

comentari Perfil: sexe, edat

temàtica Subtemàtica

Propòsit

tot i que és en aquesta fase que es dissenyen les dinàmiques i materials dels debats, s’explicarà al detall en el capítol pròpiament del desenvolupament dels debats ciutadans.

disseny de l’enquesta ciutadana

durant el període d’exposició pública de l’avanç i el procés participatiu es posarà a l’abast una enquesta ciutadana, en paper acompanyant els materials de suport en els debats ciutadans i de forma digital a través de la web i les xarxes socials.

a l’hora d’elaborar els continguts i format del qüestionari, també es va haver de respondre a la finalitat d’aquesta i els resultats esperats, conscients que no serà una enquesta representativa ni compta amb una mostra adequada, ni es faran enquestes directament, és un suport al procés de participació.

tot el material, continguts i resultats, es troben al capítol corresponent d’aquest informe.

Figura 2.4. Mecanisme i procediments de recollida i sistematització de la informació

5. COHESIÓ SOCIAL I HABITATGE

5.A De les següents opcions, assenyala les 3 que més s’ajusten a la teva realitat

5.C Tens alguna altra proposta?

5.B En relació amb la cohesió social, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat. Promoure més habitatge assequible energèticament Fomentar la diversitat d’usos, diferents activitats a la ciutat que fomentin la proximitat (comerç, habitatge, zona verda, equipaments,...) abans que zones relacions entre les persones Augmentar els equipaments serveis

6. GOVERNANÇA METROPOLITANA

6.A Al teu entorn, coneixes alguna zona que tingui problemes urbanístics greus i que necessiti una atenció integral des d’una perspectiva supramunicipal? Residencial

6.B En relació amb les situacions urbanes que requereixen més governança metropolitana, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat. Millorar la connexió de les zones afectades pel tall de grans infraestructures (barris, ciutats, polígons industrials, grans espais oberts) Reduir els desequilibris entre les zones amb més potencial les més deprimides del territori metropolità Abordar de manera intermunicipal els problemes (urbanístics, habitatge, espai Millorar la connexió i relació del conjunt de l’àrea metropolitana amb el territori que l’envolta Millorar els enllaços dels grans eixos viaris ferroviaris perquè siguin més

Pla Director Urbanístic metropolità Enquesta ciutadana

El Pla director urbanístic metropolità (PDU) és l’instrument que ordenarà el territori metropolità en les properes dècades. L’àmbit d’aplicació és l’àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, els 36 municipis .

Badalona BD), Badia del Vallès (BA), Barberà del Vallès (BV), Barcelona (BCN), Begues BE), Castellbisbal (CB), Castelldefels CF), Cerdanyola del Vallès CE), Cervelló (CV), Corbera de Llobregat CR), Cornellà de Llobregat (CO), Esplugues de Llobregat ES), Gavà GA), l’Hospitalet de Llobregat (HO), Molins de Rei (MR), Montcada Reixac MC), Montgat MG), Pallejà PJ), la Palma de Cervelló PCV), el Papiol (PP), el Prat de Llobregat (PR), Ripollet (RI), Santa Coloma de Cervelló (SCC), Santa Coloma de Gramenet (SCG), Sant Adrià de Besòs SA), Sant Andreu de la Barca (SAB), Sant Boi de Llobregat (SB), Sant Climent de Llobregat (SCL), Sant Cugat del Vallès SCU), Sant Feliu de Llobregat (SF), Sant Joan Despí SJN), Sant Just Desvern (SJT), Sant Vicenç dels Horts (SVH), Tiana (TI), Torrelles de Llobregat (TO), Viladecans VI).

Amb les teves aportacions volem sumar la visió ciutadana al Pla sobre temes que t’afecten, i per això t’agraïm molt la teva participació.

Aquesta enquesta és un dels instruments a disposició dels ciutadans perquè hi puguin participar. necessitats de la poblaci

Un cop aprovats els documents de l’Avanç procés de participació del PDU metropolità per tal de recollir les opinions propostes de la ciutadania.

6.C Tens alguna altra proposta?

Moltes gràcies pel teu temps la teva implicació!

L'àrea metropolitana de Barcelona té reptes oportunitats que són comuns al territori que a la vegada afecten la nostra vida quotidiana. Per això el PDU treballa en uns propòsits amb la voluntat de donar resposta als reptes socials, econòmics, mediambientals urbans que ens afecten

La mobilitat: mobilitat act Els cicles de matèria energia: El desenvolupament socioeconòmic La infraestructura verda: espais verds, espais agroforestals biodiversitat.

La cohesió social: La governança metropolitana: entorn territorial, cooperació supramunicipal, àmbits d’oportunitat projectes metropolitans.

L'enquesta està estructura A) en relació amb la teva vida quotidiana, B de valoració de propostes del Pla C) si vols afegir altres propostes.

Dades de la persona participant

Edat: Sexe:

Finalment, segons el teu parer, quin creus que és el repte de futur més important de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Consideres que hi ha alguna altra qüestió rellevant que no s’ha tractat anteriorment?

Per començar, i com a valoració general, ens agradaria saber quins són els 3 principals reptes del teu barri i/o municipi segons el teu parer: La mobilitatEl canvi climàticL’economiaEls espais verdsL’habitatge

1. MOBILITAT

1.A Com et desplaces dins de l’àrea metropolitana (majoritàriament) per anar a...? Vehicle Privat Bicicleta Caminant Treballar Natura

1.B Per millorar la connexió entre els municipis metropolitans i entre els municipis i els espais de natura o d’oci, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord i ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat.

Incrementar el Millorar les carreteres Fer més carrils bici Crear itineraris de vianants

1.C Tens alguna altra proposta?

2. CICLES DE MATÈRIA I ENERGIA

2.A D’on creus que prové la major part de l’aigua l’energia que consumeixes? Del mateix territori metropolità Fora del territori metropolità La meitat del territori l´altra meitat de fora

2.B Per augmentar l’abastament del territori metropolità d’aigua i energia, considero que el Pla hauria de: Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat. reutilitzar l’aigua de pluja Protegir les zones humides metropolitanes com rieres, rierols i aqüífers Augmentar les energies renovables al territori metropolità Fer que els sòls (parcs, places...) siguin més permeables

Figura

2.C Tens alguna altra proposta?

Vols continuar rebent informació dels treballs del desenvolupament del PDU metropolità a través del nostre butlletí?

PROTECCIÓ DE DADES Us informem que les vostres dades seran incorporades a un tractament responsabilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per donar resposta a les vostres peticions. Les vostres dades no seran cedides a tercers només seran conservades per obligació legal com a part del registre d'expedients de

3. DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC

3.A Indica la teva situació laboral i on treballes: Treballo en el meu municipi Treballo en un altre municipiNo treballo laboral Estudio en el meu municipi Estudio en un altre municipiNo estudio

3.B En relació amb el desenvolupament socioeconòmic metropolità, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat

Afavorir la capitalitat de Barcelona, amb infraestructures com el port l’aeroport, que reverteixin en el conjunt de la metròpolis. Crèixer econòmicament sosteniblement condicionat als recursos de què disposem

Millorar les infraestructures d’altra capacitat (viàries i ferroviàries)

Millorar la convivència dels usos econòmics i residencials en les zones urbanes on es donen els dos tipus d’activitat

4. INFRAESTRUCTURA VERDA

4.A Indica quins d’aquests espais coneixes, a quins has anat alguna vegada: No ho conec Ho conec

3.C Tens alguna altra proposta?

4.B En relació amb la infraestructura verda, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d'acord ordena-les de l'1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat.

Protegir més espais verds de caràcter metropolità

Preservar els terrenys agrícoles facilitar que n’hi hagi més per afavorir el consum de productes de proximitat

Incrementar els espais verds dins de la ciutat poder disposar de parcs propers a casa, la feina o l’escola

4.C Tens alguna altra proposta?

2.5. Enquesta ciutadana

2.2. FaSe d’iMpLeMentació

És pròpiament el període durant el qual es realitzen els debats ciutadans per territoris. Adjuntem a continuació un esquema sobre el procés desenvolupat i les diferents tasques realitzades en cada moment, amb la finalitat de visualitzar de forma més gràfica el procediment.

Figura 2.6. Calendari dels debats territorials i municipis participants

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de participació del PDU metropolità Debats ciutadans

ABANS DEL DEBAT

ELABORACIÓ MATERIALS

- Kit de convocatòria: carta convocatòria, material gràfic de difusió, nota de premsa mitjans locals i comarcals, missatges tipus xarxes socials, enllaços d'interès

COORDINACIÓ INSTITUCIONAL

- Reunió AMB, PT i ajuntaments de l'àmbit territorial.

- Visita equipament, seguiment espai, requisits i material amb la persona responsable

COORDINACIÓ INTERNA

- Preparació dinàmica i elaboració de materials

CONVOCATÒRIA 2

DEBAT CIUTADÀ 3

AJUNTAMENTS > CIUTADANIA

- Kit de convocatòria.

COMUNICACIÓ

- Xarxes socials

DINÀMICA I COORDINACIÓ

- Acollida i inscripció

- Parlaments institucionals

- Presentació de l'Avanç del PDU

MATERIALS

- Vídeo

- Fotos

- Relatograma

DESPRÉS DEL DEBAT 4

COMUNICACIÓ DE RETORN 5

ELABORACIÓ DOCUMENTACIÓ

- Galeria de fotos

- Llistat d'inscrits i assistents

- Nota de premsa

- Buidatge de les aportacions ciutadanes dels panells (excels)

- Actes de cada taula temàtica

AJUNTAMENTS > CIUTADANIA

- Taules temàtiques

- Plenari

- Seguiment inscripcions.

- Encàrrec càtering

- Panells temàtics (recollida percepcions ciutadanes)

- Conclusions de les taules temàtiques

- Valoracions de la sessió i enquestes

- Acta de la jornada del debat ciutadà

- Idees força i memes

- Crònica de la sessió

- Infografia de la sessió (participació, temàtiques)

- Vídeo de la sessió

- Informe final

- Nota de premsa mitjans de comunicació locals i comarcals

- Material gràfic: idees principals memes

- Missatges tipus xarxes socials

- Enllaços d'interès: vídeo, crònica, web PDU AMB

PDU AMB > ASSISTENTS AL DEBAT

- Carta agraïment

- Enllaços d'interès web: crònica del debat, vídeo, idees principals memes

PDU AMB > CIUTADANIA

- Nota de premsa mitjans de comunicació

- Web: crònica de la sessió, infografia, galeria d'imatges, vídeo de la sessió

- Butllerí AMB

Figura 2.7. Procediment dels debats ciutadans

2.3. FaSe d’anÀLiSi de reSULtatS i retorn

L’anàlisi i el retorn s’ha anat realitzant en cada moment de cada debat ciutadà. És a dir, l’anàlisi i el retorn forma part del mateix procés i cada jornada participativa ha comptat amb el seu espai de treball de conclusions, valoració i el seu retorn, com es veurà en el capítol dedicat als debats. És per això que hi ha disponibles els inForMeS parciaLS, corresponents a cada una de les jornades. igualment, un cop finalitzat el període de participació a partir del 31 de gener de 2020, s’han treballat de forma global els continguts de la informació sistematitzada dels debats i especialment de l’enquesta ciutadana (donat que no es podria realitzar abans de tancar el període d’exposició pública). aquesta labor també s’ha realitzat amb la finalitat de presentar els resultats a la sessió de cloenda del 5 de març del 2020.

Una de les qüestions que pren molta importància en aquesta fase és com visualitzar la traçabilitat de les aportacions ciutadanes, des de la recollida de la percepció individual fins a la incorporació a l’avanç d’acord amb els mecanismes establerts. La visualització final parteix dels criteris establerts a l’inici en la primera fase de preparació. S’ha de dir però, que un procés d’aquestes dimensions pot provocar possibles canvis de criteris en funció de com es duu a terme la implementació, revisions o reformulació dels instruments que s’utilitzen.

d’acord amb els criteris establerts sobre temàtiques i subtemàtiques, eixos, perfils i continguts en la fase primera de preparació sobre la recollida i la sistematització de la informació, s’han elaborat els materials de resultats del procés de participació. La informació s’ha anat incorporant segons els instruments dissenyats en el seu moment com es veu a la Figura 2.4. L’anàlisi i la traçabilitat queda recollida més detalladament al final del capítol 3. el treball dels resultats de l’enquesta i la seva visualització també es recull en el capítol 4.

2.4. reSUM deL MateriaL eLaBorat

MateRial De DiFuSió DelS continGutS Del PDu

• FULLET DIVULGATIU del PDU metropolità

• 6 POSTALS TEMÀTIQUES

• VÍDEO de presentació del PDU metropolità

MateRial enqueSteS ciutaDaneS

• Elaboració, disseny i maquetació de l’enquesta ciutadana.

• Explotació gràfica dels resultats.

MateRial GeneRatS DelS DeBatS ciutaDanS

• 6 VIDEOS resum dels debats ciutadans àmbits territorials (un per sessió).

• 1 VIDEO resum de tot el procés de participació (inclòs col·legis professionals, sessions temàtiques del peMB i debats ciutadans territorials).

• 9 GALERIES FOTOGRÀFIQUES (sis dels debats ciutadans, dos dels consells de participació de mobilitat i sostenibilitat de Barcelona, un de la jornada de cloenda del procés participatiu).

• 60 MEMES amb imatge i les idees principals de les taules temàtiques (deu per debat ciutadà).

• 6 RELATOGRAMES (cinc temàtiques més el debat ciutadà de Barcelona).

• 30 PANELLS d’aportacions ciutadanes.

• 5 NOTES DE PREMSA anunciant el debat ciutadà (una per cada debat ciutadà).

• 5 NOTES DE PREMSA de després del debat (una per cada debat ciutadà).

• 8 CRÒNIQUES i 6 ACTES de sessió (sis debats territorials i dues dels consells de mobilitat i sostenibilitat de Barcelona) .

• 6 INFORMES PARCIALS (un per cada debat ciutadà).

• INFOGRAFIES de resum de cada sessió i infografies generals dels resultats finals i de processos.

• 6 KITS DE CONVOCATÒRIA

• 6 KITS DE RETORN

• 100 TUITS de retransmissió dels debats (una mitjana de tretze per sessió, dels sis debats ciutadans i de la sessió de cloenda).

3. els debats ciutadans territorials

en aquest capítol es recull el procediment dels debats ciutadans en les tres fases: abans de la jornada, el desenvolupament de la sessió participativa i el treball dels resultats i retorn. en cada fase es duen a terme diferents tasques i s’elaboren diferents materials. per tal de facilitar la visualització del procediment i els elements en cada cas, s’adjunta el següent gràfic.

Procés de participació del PDU metropolità

Debats ciutadans

1

CONVOCATÒRIA DEBAT

Carta convocatòria ajuntament

Entitats locals

Organismes participació

2

Xarxes socials AMB i ajuntaments Cartells ciutat Enquesta ciutadana

Ciutadania en general

MATERIALS: carta convocatòria, nota de premsa, missatges tipus xarxes socials , enquesta ciutadana, cartells.

CANALS: ajuntaments, mitjans de comunicació locals i comarcals, xarxes socials, web PDU-AMB.

Assistents a la sessió

Aportacions individuals

Conclusions taules temàtiques

DEBAT CIUTADÀ I EXPOSICIÓ METRÒPOLIS DE CIUTATS

Material difussió

Assistents a la sessió

RETORN 3

Carta ajuntaments i material retorn

Mail agraïment i enllaços material

Assistents

Ciutadania en general

Retransmisió xarxes socials Relatograma

Ciutadania en general

Material audiovisual i gràfic

Video resum del debat

Nota de premsa

Galeria fotos

Crònica de la sessió, memes, infografia resum

MATERIAL INTERN: excels aportacions ciutadanes, inscrits i assistents, acta de la sessió, informe del debat territorial.

MATERIAL EXTERN: crònica de la sessió, nota de premsa, galeria de fotos, vídeo resum de la jornada, memes principals idees temàtiques, infogra a resum de la jornada.

CANALS: mail agraïment assitents i enllaços material, retorn, carta ajuntaments i material retorn, mitjans de comunicació, web PDU-AMB, xarxes socials.

Figura 3.1. Procediment dels debats ciutadans

3.1. procediMent i dinÀMiQUeS

abans de la jornada

Reunió aMB elS aJuntaMentS De l’ÀMBit teRRitoRial

Setmanes abans de la data del debat es realitza una sessió amb els responsables tècnics dels ajuntaments de l’àmbit territorial, convocada per l’aMB i on participen apaisaje transversal i altres departaments de l’Àrea implicats com comunicació. en aquesta sessió es fa una presentació del procés de participació, de la dinàmica del debat ciutadà i dels materials de difusió. Serveix també per resoldre els dubtes dels ajuntaments sobre els procediments.

conVocatòRia

els ajuntaments de l’àmbit territorial del debat reben el kit de convocatòria a través d’un correu que adreça l’aMB perquè tinguin a disposició tots els materials per poder fer difusió del pdU, de l’enquesta ciutadana i de la convocatòria de la jornada. els ajuntaments són els encarregats de realitzar la convocatòria a les entitats locals, organismes de participació, i ciutadania en general, a través dels seus canals habituals. el kit de convocatòria respon a la voluntat de facilitar la feina i unificar criteris i marca del procés participatiu.

els materials que formen part de kit de convocatòria son:

1- Correu electrònic presentant els materials

2- Carta tipus de convocatòria i difusió de l’enquesta ciutadana que els ajuntaments envien a entitats i participants dels òrgans de participació

3- Material de difusió: fulletó d’informació general, postals temàtiques, enllaços d’interès

4- Nota de premsa adreçada als mitjans de comunicació locals i comarcals

5- Missatges tipus per les xarxes socials

Figura 3.2. Exemple del kit de convocatòria

cooRDinació i elaBoRació De leS DinÀMiqueS i MateRialS

es realitza una visita prèvia a l’espai on es celebrarà la jornada (de forma coordinada amb les responsables de l’exposició “Metròpolis de ciutats”) i un seguiment dels recursos requerits per a la sessió. La coordinació de l’equip i l’elaboració dels materials necessaris per a la sessió: programa de la jornada, enquestes en paper, full de valoració, panells de les taules temàtiques. també es realitza per part de l’equip de pt el seguiment de la inscripció.

desenvolupament de la jornada acolliDa

a la taula d’acollida es comprova la inscripció de les persones assistents (si s’han inscrit prèviament) o es realitza la inscripció in situ. S’entrega la carpeta amb els materials de suport: programa, enquesta, fulletó temàtic i postals, full de valoració i glossari de l’exposició.

eSqueMa GeneRal De leS SeSSionS

cada debat es desenvolupa en tres parts:

1- Els parlaments a nivell institucional (i la inauguració de l’exposició en alguns casos) i la presentació del pdU

2- El treball participatiu per taules temàtiques

3- El plenari i cloenda

En el cas de Barcelona la dinàmica ha estat diferent. A petició de la Federació d’Associacions de Veïns Barcelona s’han celebrat dues sessions: una primera més informativa i formativa amb una visita guiada a l’exposició “Metròpolis de ciutats” i una segona de treball participatiu. Queda recollit en el seu informe corresponent.

també les sessions del pacte per la Mobilitat i el pacte per la Sostenibilitat, tots dos organismes de participació de Barcelona, han seguit esquemes diferents: presentació general del pdU, presentació més en profunditat dels àmbits corresponents i debat en plenari.

durant cada jornada es retransmès el que passa durant la sessió a través de la xarxa twitter de l’aMB i es convida als assistents a fer el mateix, amb l’objectiu de compartir amb més persones l’esdeveniment.

leS tauleS teMÀtiqueS i el PlenaRi

Les taules temàtiques són cinc, que corresponen a les temàtiques transversals identificades a l’inici, són també les mateixes que s’han treballat en les sessions del peMB: infraestructura verda, cicles de matèria i energia, desenvolupament econòmic i social, cohesió social i habitatge i mobilitat. Les persones participants trien la temàtica i es situen a la taula que correspon.

el treball per taules té una durada aproximada d’una hora i mitja (màxim). a l’inici un tècnic de l’aMB explica breument el tema. Seguidament es facilita que els participants puguin fer una valoració personal abans d’iniciar el debat. La reflexió i el debat s’orienta en tres vectors: acord, desacords (o a revisar) i proposta. La persona facilitadora és clau i és la responsable de dinamitzar el taller: ordenant les intervencions, recollint les percepcions, conduint el debat en aquells casos que algú o un tema determinat monopolitza la sessió, donant peu a la participació de tothom, fomentant l´escolta activa... a la taula també hi participa un tècnic de l’àrea d’urbanisme dels ajuntaments de l’àmbit territorial, que té com a funció la resolució de dubtes des de la proximitat del territori.

el material de suport són: el panell per ordenar les percepcions en els tres vectors abans nomenats, un mapa territorial de l’Àrea Metropolitana , mapes temàtics corresponents (d’infraestructura verda, de mobilitat, etc) i material fungible (pòsits, bolígrafs...).

a mida que es desenvolupa el debat, els participants col.loquen els pòsits amb les seves aportacions al panell.

abans de tancar les taules, es deixen uns minuts per poder consensuar les idees principals que han sorgit i exposar-les en plenari. Es demana si alguna persona de les participants s’ofereix a fer l’exposició en la sessió plenària. aquests moments ajuden també a sistematitzar i a la concreció del treball realitzat. en la sessió plenària, cada portaveu exposa al conjunt de participants les idees treballades a la taula així com les que han despertat més consens o pel contrari han contribuït al debat des del discens.

Recull auDioViSual i RelatoGRaMa

durant la jornada es recullen imatges, tant fotografies com vídeo, així com talls de veu dels ciutadans i ciutadanes sobre els diferents temes que es treballen.

al mateix temps, es confecciona un “relatograma”, que és una representació i traçabilitat a dibuix del desenvolupament de la jornada. en cada debat s’ha realitzat una temàtica de les cinc, seguint el treball de la taula corresponent a aquesta temàtica. en el cas de Barcelona, en la primera sessió, donat que es demanava identificar els principals reptes metropolitans, el relatograma va recollir-ne aquests a través de les cinc temàtiques.

ValoRació De la SeSSió

els assistents a la jornada també disposen d’un full de valoració que entreguen al final de la sessió.

per conèixer al detall el desenvolupament de cada debat ciutadà està disponible la crònica respectiva així com l’informe de cada sessió.

després de la jornada

És el moment de recollir tota la informació, sistematitzar-la i elaborar els materials de resultats i de retorn.

Les tasques que es realitzen i els materials que es confeccionen en aquesta fase són les següents:

1 recull de les idees principals de les taules i el plenari.

2 Buidatge de les aportacions ciutadanes dels panells temàtics al sistema de recollida i sistematització de la informació (excels).

3 confeccionar la llista de persones inscrites i d’assistència.

4 Galeria d’imatges.

5 Vídeo resum.

Figura 3.3. Full de valoració

6 crònica de la jornada per incorporar a la web del pdU.

7 nota de premsa.

8 acta de cada una de les taules temàtiques i acta general de la sessió: nombre de participants, perfils, aportacions realitzades per temàtica, valoració.

9 elaboració de memes per la difusió en les xarxes (idees principals amb imatge) i elaboració de la infografia de la sessió.

10 confecció del kit de retorn.

11 elaboració de l’informe del debat ciutadà.

el kit De RetoRn

És una carpeta que s’envia als ajuntaments de l’àmbit territorial on s’ha celebrat el debat amb els materials necessaris de difusió de la jornada, concretament: carta d’agraïment, nota de premsa, enllaços als materials divulgatius (vídeo, fotos i crònica), memes de la sessió i missatges tipus de difusió. igual que en el cas del kit de convocatòria la seva finalitat és facilitar la feina dels ajuntaments i agrair la seva implicació, especialment al municipi on s’ha realitzat la sessió.

a través de la difusió que poden realitzar els ajuntaments, la mateixa aMB, altres agents i la ciutadania que participa, es pretén arribar a més massa crítica, reforçar l’estima dels participants amb la dedicació del seu temps com un temps útil i enriquidor i reforçar el propi procés participatiu, la seva visualització, transparència i traçabilitat.

el RetoRn a leS PeRSoneS que PaRticiPen

És imprescindible fer un retorn a les persones que han assistit al debat. Com a gratitud per la seva dedicació i com a report del treball realitzat a la jornada. el retorn es realitza a través d’un correu de l’aMB amb els enllaços dels materials disponibles: vídeo resum, memes, crònica i galeria de fotos. el retorn es realitza una setmana després de la celebració de la jornada.

3.2. eLS indicadorS deLS deBatS ciUtadanS presentació de resultats

Han participat en els debats ciutadans 350 persones, el 36% dones i el 63% homes. La franja d’edat que ha tingut més representació és dels 51 als 64 anys i els joves dels 19 als 30 anys han tingut una presència del 15% sobre el conjunt de participants. Més de 100 entitats locals i territorials han passat per les sessions a través dels seus representants.

S’han recollit un total de 1.014 aportacions ciutadans. La temàtica amb més aportacions és la de mobilitat i la que menys la de cicles de matèria i energia. el 53,67% de les contribucions ciutadanes tenen un caràcter propositiu, el 34, 32% mostren acord respecte les propostes i temàtiques del pla i el 12% són aportacions sobre temes a revisar.

es recull a continuació el resum gràfic dels resultat. Mostra les xifres de la participació i els perfils a nivell general i per debat territorial. es recullen també les dades de les aportacions realitzades per temàtiques i per debats territorials. S’incorporen també les idees força que s’han exposat en cada debat i en cada temàtica.

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de participació del PDU metropolità: debats ciutadans Dades generals de participació

DiStRiBució De leS aPoRtacionS ciutaDaneS PeR caDa teMÀtica

Perfil dels participants

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

en cada debat s’han recollit tres idees principals per temàtica com a conclusions de les taules que han estat presentades en el plenari de cada jornada. a continuació s’adjunten les 75 idees principals especificant la temàtica a la qual corresponen i el debat territorial.

iNFraestrUctUra Verda

Revisar o regular l’ús del sòl al Baix Llobregat davant la pressió urbanística.

Preservar i regular les zones de vora i marges (riu, rieres) per tal de mantenir la funció de connectors ecològics i la qualitat de l’estructura blava.

Dinamització de l’activitat econòmica en àrees agrícoles i forestals, el que permetria prevenir l’abandó d’aquest sector i evitar així la degradació.

Garantir la diversitat de les àrees que conformen la xarxa verda d’aquest territori i que es veuen amenaçades per la pressió urbanística al Baix Llobregat, incloent-hi les zones verdes d’alt potencial ecològic que encara estan considerades com a sòl urbanitzable.

Aplicar les mesures necessàries per tal d’assegurar la funcionalitat dels espais de protecció especial, com els que preveu el PEIN i el Parc Agrari del Baix Llobregat, així com reparar les zones degradades a través de plans de restauració de connectors ecològics potencials.

Mesures per a la gestió de la xarxa blava, com ara restaurar i descontaminar rieres o incorporar canals de reg com a elements de l’estructura blava.

Preocupació per les zones degradades del territori, o en risc: els casos d’abocadors no controlats o en actiu, rieres, fonts i zones d’infiltració d’aigua dels aqüífers... que requereixen una millor regulació i regeneració.

La protecció del mosaic agroforestal, (especialment zones classificades com a sòls urbanitzables) la qualitat dels espais verds urbans i els connectors interurbans com a vies verdes.

Considerar els horts urbans com a infraestructura verda, amb una millor regulació i ordenació.

Preocupació per la contaminació acumulada en el subsòl i la contaminació de l’aire com a conseqüència de l’acció industrial concentrada en aquesta zona del territori.

Protecció de zones verdes o lliures amenaçades per projectes urbanístics i la necessitat d’intervenir i millorar les zones de marge o de vora entre municipis, zones que estan degradades i que podrien esdevenir espais verds funcionals.

La necessitat de coordinació entre entitats i institucions de tots els nivells, el finançament i ajustar paràmetres entre planejaments municipals i el PDU metropolità.

Posar en valor el verd des de diferents perspectives: cultural, de serveis ecosistèmics i com a dret. Per això, s’han d’incorporar (o reincorporar) entorns ecològics a la ciutat i assegurar la connectivitat entre espais naturals i urbans.

Es demana la transparència del PDU metropolità en relació als límits del creixement, amb l’objectiu de trencar inèrcies i poder afrontar els reptes comuns mediambientals que té el territori.

L’estructura blava del PDU ha d’incorporar el paper clau del mar per diversos motius: el reequilibri del territori, perquè defineix una manera de ser i de fer de les ciutats del litoral, perquè actua com a embornal de CO2 i perquè també proveeix d’aigua.

Sant Feliu de Llobregat

25/09/2019

El Prat de Llobregat

10/10/2019

VALLÈS

Cerdanyola del Vallès

29/10/2019

NORD

21/11/2019

BARCELONA

9/12/2019

30/01/2020

leS iDeeS FoRça

VALL BAIXA I ORDAL

DELTA CONTIU URBÀ

MOBILITAT

Repensar les infraestructures fomentant una mobilitat en xarxa i no radial, generant oportunitats a tots els territoris.

Potenciar el transport públic intermodal. Recuperar camins naturals i pensar mecanismes per incorporar nous models de mobilitat activa emergents.

Recuperar espai destinat al cotxe i garantir una mobilitat sostenible, a través de la millora de la connexió entre municipis amb un model en malla i no radial, amb increment de les freqüències de pas del transport públic i millorant les aplicacions d’informació ciutadana.

L’accessibilitat real del transport públic per a persones amb mobilitat reduïda. Seguir apostant per la xarxa de metro que fa accessibles els municipis del Baix Llobregat i recuperar camins i riberes per anar a peu o en bici.

El sistema actual de mobilitat és radial -entorn a Barcelona- i presenta mancances respecte a una mobilitat més transversal entre municipis. Per això cal repensar i reconvertir aquesta xarxa d’infraestructures per millorar les connexions i la intermodalitat, més eficient i sostenible.

Garantir una planificació urbana i d’espai públic que garanteixi una mobilitat segura, saludable i que sigui integradora atenent la pluralitat de la població: persones amb diversitat funcional, infants, gent gran, perspectiva de gènere...

Les grans infraestructures de mobilitat sovint fan de barreres, i les ciutats o barris del seu entorn queden aïllats, qüestió que caldria atendre pel que suposa de fragmentació. El transport públic ha de garantir les connexions dels barris i els territoris a través d’una bona planificació de la xarxa d’autobusos urbans i interurbans, posant especial interès en l’accessibilitat a equipaments com hospitals, centres comercials i zones verdes.

Actuacions en les infraestructures actuals: la extensió de la L2 i L1 del metro, inversió en la R1 de tren, el desdoblament de la línia ferroviària del Maresme, amb la proposta concreta de construir una línia de tren paral·lela a l’autopista C31 i convertint la línia de la costa actual en una via verda.

Adaptació i bon manteniment de les vies urbanes i sobretot interurbanes que afavoreixin la mobilitat sostenible, activa i segura en els seus diferents usos (oci, esport, bici, a peu...) així com la connexió dels carrils bici entre els municipis de l’àmbit i les zones verdes.

Cal pensar una xarxa de mobilitat sostenible i cohesionadora capaç d’articular i vertebrar tot el territori, que connecti els nuclis propers o en continu urbà amb la xarxa de ciutats o assentaments dispersos, els llocs de treball i de residència, per tal de reduir les desigualtats i la segregació social.

Un sistema intermodal amb aparcaments dissuassoris a l’entrada de Barcelona connectats amb la xarxa de transport públic. També suposa enfortir el transport públic metropolità perquè funcioni amb eficàcia i garantir l’accessibilitat en totes les seves perspectives: col·lectius amb diversitat funcional, necessitats horàries,...

El PDU també hauria de tenir present la connectivitat amb altres territoris de l’entorn metropolità, com el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Maresme...

El Prat de Llobregat 10/10/2019

VALLÈS

Cerdanyola del Vallès 29/10/2019

NORD Badalona

21/11/2019

BARCELONA

9/12/2019

30/01/2020

VALL BAIXA I ORDAL Sant Feliu de Llobregat 25/09/2019

DELTA CONTIU URBÀ

COHESIÓ SOCIAL I HABITATGE

Diversitat d’usos de l’espai públic que potenciï el comerç local, els equipaments de proximitat i els espais verds, amb l’objectiu de cohesionar.

Fomentar un urbanisme que avantposi l’interès comú, limitar el creixement expansiu de les ciutats al servei de promotors privats que no garanteixin habitatge accessible.

Necessitat d’habitatge de lloguer social.

Necessitat d’habitatge assequible, amb propostes com la rehabilitació i la mobilització d’habitatge buit, les promocions públiques en règim de lloguer i no de compra i la promoció d’habitatge social amb iniciatives d’economia social i cohabitatge sènior.

Proposta de moratòria del planejament urbanístic actual que sigui contradictori amb el PDU metropolità, en aquelles previsions de gran creixement urbanístic, com alguns plans locals del Baix Llobregat.

Defensa de la consciència metropolitana: mancomunar equipaments o serveis de municipis limítrofs per optimitzar recursos, crear un territori de diferents centralitats.

Garantir l’accés a un habitatge digne amb propostes com: increment del sòl públic destinat a habitatge, assegurar el 30% d’habitatge de protecció oficial en els nous desenvolupaments residencials, promoure nous règims de tinença com la cessió d’ús dels habitatges en desús a les administracions per destinar-los a lloguer social.

Recuperar instruments i estratègies d’intervenció de millora urbana integrals, amb la implicació comunitària, com són els plans de barri.

Buscar solucions a la situació de les urbanitzacions que es troben fora d’ordenació urbanística.

Cal una diagnosi i identificar, per part del PDU metropolità, els barris on caldria realitzar una inversió pública important per tal de substituir, renovar o rehabilitar el parc d’habitatges, garantint l’acompanyament i el suport a les comunitats de veïns.

Amb l’objectiu de treballar per la cohesió social, el PDU hauria d’establir i blindar uns estàndards d’equipaments i espais lliures, l’esponjament d’alguns barris, assegurar zones verdes, així com el petit comerç, tots ells elements de cohesió social. Els espais existents en desús són una bona oportunitat per oferir equipaments innovadors i serveis. Existeixen grans infraestructures que generen barreres socials, aïllen i desconnecten. En aquest sentit cal buscar solucions, com el soterrament o altres que resolguin la connectivitat.

Es valora que les desigualtats en l’accés a l’habitatge provoquen segregació social i urbana. Cal reduir desequilibris i les actuacions en habitatge, equipaments i serveis, transport públic i espais lliures, es consideren fonamentals per reduir les desigualtats territorials.

Mesures per donar resposta a la necessitat d’habitatge: la competència en matèria d’habitatge ha de ser metropolitana per propiciar un equilibri territorial; facilitar la creació de nou habitatge i la rehabilitació dels existents; habitatge cooperatiu; repensar el model per incorporar les noves realitats socials i demogràfiques; regulació dels pisos turístics a Barcelona i posar fi a la gentrificació; habitatge públic de lloguer.

Incorporar l’emergència climàtica: que el PDU metropolità assumeixi els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

Sant Feliu de Llobregat

25/09/2019

El Prat de Llobregat

10/10/2019

VALLÈS

Cerdanyola del Vallès

29/10/2019

NORD

Badalona

21/11/2019

BARCELONA

9/12/2019

30/01/2020

VALL BAIXA I ORDAL

DELTA CONTIU URBÀ

CICLES DE MATÈRIA I ENERGIA

Prioritzar la regeneració urbana per a frenar més expansió urbanística i més mobilitat rodada.

Reordenar els connectors energètics que travessen espais naturals i fer-los passar per on ja s’ubiquen grans infraestructures viàries i fomentar l’energia solar en cobertes, regulant l’autoconsum compartit.

Prioritzar la crisis climàtica com a marc del debat del PDU metropolità.

Aprofitar els recursos hídrics del territori amb propostes com: fer unes instal·lacions de tractament de l’aigua més eficients, evitar la salinització dels aqüífers o fer més permeables els parcs i les places.

És un repte l’eficiència energètica en habitatges, polígons industrials i edificis públics, així com promoure l’autoconsum individual i col·lectiu.

El PDU metropolità és una oportunitat per ser valents i plantejar un decreixement sostenible.

La contaminació de les indústries del territori i algunes propostes d’actuació: planejament perquè les indústries que puguin ser contaminants es situïn en les vores urbanes; la responsabilitat de les empreses amb els costos ambientals fruit de l’activitat que desenvolupen, fent-se càrrec d’aquests costos i no pas la ciutadania.

Crear categories industrials complementàries en els polígons industrials, o que cada focus industrial busqui sinergies on els residus d’unes indústries siguin la matèria primera d’altres, tancant d’aquesta manera el cicle de la matèria d’acord amb l’economia circular.

Limitar la construcció de nous elements atenent la capacitat del territori per absorbir més impactes

Preocupació pels abocaments al mar i les pudors i per això es proposa millorar les infraestructures de sanejament dels municipis.

La contaminació dels sòls provocada per l’activitat industrial. Es demana garantir la seva descontaminació abans de destinar-los a nous usos.

Ser més eficient amb el cicle de l’aigua, introduint sistemes de separació de les aigües pluvials i residuals a les noves edificacions, construcció de dipòsits d’aigües pluvials necessaris i tenir en compte la permeabilització dels sòls.

El PDU pot ajudar a limitar la demanda energètica i les emissions de CO2 en el planejament urbà, així com identificar les zones més contaminades per traçar accions per reduir-les. També és necessària una transició energètica cap a models més autosuficients i d’energia verda.

És una tasca pendent abordar els riscos naturals dins de la planificació urbanística, com ara el risc d’incendis i riuades del territori, i en aquest sentit cal fer una tasca de sensibilització amb els ajuntaments.

Posar en valor la circularitat de la matèria i els recursos, a través d’una economia diversificada i de proximitat dins de la mateixa ciutat.

VALL BAIXA I ORDAL

Sant Feliu de Llobregat 25/09/2019

DELTA CONTIU URBÀ

El Prat de Llobregat 10/10/2019

VALLÈS

Cerdanyola del Vallès

29/10/2019

NORD

Badalona

21/11/2019

BARCELONA

9/12/2019

30/01/2020

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL

La protecció del mosaic agrari com a activitat productiva davant la pèrdua creixent d’aquesta activitat i la venda de sòl com a única opció.

Pensar en nous usos de les infraestructures blaves (relacionades amb l’aigua) per posar en valor no només la seva funció ecològica o econòmica, també com a patrimoni cultural i històric.

Descongestionar la ciutat de Barcelona amb noves ofertes de turisme actiu i cultural en altres territoris de l’àrea metropolitana.

Defensa del Parc Agrari, que està sotmès a grans pressions urbanístiques, a la pèrdua d’activitat i a una normativa molt rígida que impedeix la instal·lació dels serveis necessaris per a l’activitat, a més d’un deteriorament progressiu de les infraestructures.

La mobilitat sostenible és fonamental com a suport a l’activitat econòmica diversa del territori, així com el comerç local de proximitat enfront de models de grans centres comercials i d’oci.

Plantejar algun mecanisme de governança o criteris comuns entre teixits industrials que puguin propiciar el desenvolupament econòmic en eixos territorials, amb activitats complementàries i serveis compartits, així com propiciar el transport públic als polígons industrials segregats.

Davant l’esgotament de sòl disponible, es proposa revitalitzar els espais productius obsolets per tal de regenerar i reactivar la productivitat, com en el cas dels polígons industrials en desús.

La xarxa de transport públic és un element vertebrador a escala territorial i per això cal millorar la qualitat: freqüència, capacitat... superant també la centralitat de Barcelona.

La Universitat Autònoma de Barcelona, situada al Vallès, és un potencial que cal posar en valor, i per això es proposa cercar sinergies per vincular la seva activitat amb el teixit productiu del territori i arrelar la població que hi treballa, fixant així el talent al territori. La necessitat de reserva de sòl productiu però en un sentit ampli i no només industrial, o dit d’una altra manera, passar de “sòl industrial” a “àrees d’activitat econòmica”: noves activitats, impuls de nous projectes pilots, noves professions...

L’hospital Can Ruti com a centre metropolità, passant d’una relació d’oposició, a valorar el potencial que té. Es proposa més integració amb el teixit urbà i fomentar la diversitat de llocs de treball i de coneixement.

Preocupa la centralitat de Barcelona que sovint provoca que aquest àmbit del territori sigui de pas, amb la gran barrera que suposa l’autopista. Es proposa invertir la mirada i obrir i teixir aquest territori cap al Maresme. La Serralada de la Marina és un element clau en aquesta zona i ha de veure’s millor representada dins del PDU metropolità.

Noves àrees de centralitat econòmica en l’eix del Besòs (Bon Pastor, Badalona, les Tres Xemeneies...), així com tenir present que l’Àrea Metropolitana de Barcelona és una part de la regió metropolitana, que també es veurà afectada pel PDU metropolità.

El turisme massiu de Barcelona té impactes sobre la vida dels ciutadans i ciutadanes, per això cal reconsiderar aquest model que tant caracteritza a la ciutat, revertint les conseqüències negatives.

El PDU metropolità planteja una sèrie d’objectius i caldria disposar d’un pla de seguiment i avaluació dels indicadors per mesurar si la projecció feta és encertada i adequada a les necessitats de la ciutat.

Sant Feliu de Llobregat 25/09/2019

El Prat de Llobregat 10/10/2019

BARCELONA 9/12/2019

30/01/2020

VALL BAIXA I ORDAL

DELTA CONTIU URBÀ

3.3. La traçaBiLitat: de La percepció ciUtadana A L’AVANç DEL PDU

com s’ha dit anteriorment, la traçabilitat de l’aportació ciutadana fins arribar a la seva incorporació (o no i de forma justificada) a l’avanç, és complexa. per la dimensió del projecte, per la quantitat d’aportacions realitzades, per la llibertat i espontanietat mateixa de les aportacions ciutadanes. És per això que des d’un principi s’estableixen uns criteris a l’hora de recollir la informació i sistematitzarla. aquests criteris es basen en les temàtiques i una sèrie de subtemàtiques perquè a la vegada les diferents aportacions es puguin relacionar amb els propòsits o els objectius de l’avanç. el buidatge i sistematització s’ha anat realitzant just després de cada debat, sumant així totes les aportacions de forma endreçada per poder treballar diferents ítems: temàtiques, perfils, territori...

recollim a continuació el sistema de buidatge i sistematització de la informació. amb aquest sistema s’han realitzat els resultats exposats en l’apartat anterior.

Mobilitat

cicles

cohesió social i

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU

Visualitzar la traçabilitat també és una tasca complexa. És per això que des de l’equip es van presentar diferents propostes per tal de realitzar aquesta visualització tal i com s’adjunta a continuació.

Procés de participació del PDU metropolità Debats ciutadans

RECOGIDA DE PERCEPCIONES Minimitzar els impactes ambientals, mitjans de transport més sostenibles

Prioritzar transport públic, pacificació, reducció cotxe privat

Millora transport públic dels barris

Més carrils bici

Figura 3.4. Proposta de traçabilitat: comentari > temàtica > propòsit

Procés de participació del PDU metropolità Debats ciutadans

TRAZABILIDAD PERCEPCION> TEMÁTICA >IDEA CLAVE> OBJETIVO

Minimitzar els impactes ambientals, mitjans de transport més sostenibles

Prioritzar transport públic, pacificació, reducció cotxe privat

Millora transport públic dels barris

Més carrils bici

Una mobilitat més sostenible: millora del transport públic i foment de la mobilitat activa.

OBJECTIU 6 FOMENTAR UNA MOBILITAT ACTIVA I SOSTENIBLE REPENSANT LES INFRAESTRUCTURES METROPOLITANES

Figura 3.5. Proposta de traçabilitat : comentari > temàtica > idea clau > objectiu

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de participació del PDU metropolità Debats ciutadans

Badalona Àmbit BCN Nord 21 novembre de 2019

Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada Reixac, Ripollet, Sant Cugat del Vallès

DERIVADA PERCEPCIÓN POR TIPO>SUBTEMÀTICA>IDEA CLAVE>OBJETIVO

POSITIU A REVISAR PROPOSITIU

Una mobilitat més sostenible: millora del transport públic i foment de la mobilitat activa.

Procés de participació del PDU metropolità Debats ciutadans

Badalona Àmbit BCN Nord 21 novembre de 2019

Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Cugat del Vallès

CRUCE PERCEPCIÓN POR TIPO-TEMÀTICA-PROPOSIT

 Millor connectivitat del territori: model en xarxa i no radial, entre els municipis, amb els grans espais lliures i verds.

C i c l e d e m a t è r i a i e n e r ig a

Estudiar i aplicar mesures davant l’emergència climàtica: cura dels recursos naturals, més autosuficients, transició i eficiència energètica, limitar el creixement expansiu

OBJECTIU 4 MILLORAR L’EFICIÈNCIA DEL METABOLISME URBÀ I MINIMITZAR ELS IMPACTES AMBIENTALS

Més habitatge assequible i rehabilitació dels edificis

OBJECTIU 7 AFAVORIR LA COHESIÓ SOCIAL PER MITJÀ DE L’HABITATHE, L’ESPAI PÚBLIC, ELS EQUIPAMENTS EL TRANSPORT PÚBLIC

Cohesió social metropolitana ciutats i pobles de qualitat: diversitat d’activitats i usos dels espais públics, comerç de proximitat, equipaments, verd urbà

OBJECTIU 1 REFORÇAR LA SOLIDARITAT METROPOLITANA

OBJECTIU 7 AFAVORIR LA COHESIÓ SOCIAL PER MITJÀ DE L’HABITATHE, L’ESPAI PÚBLIC, ELS EQUIPAMENTS EL TRANSPORT PÚBLIC

D

Preservar i recuperar la diversitat d’espais verds: incorporar el mar al PDU, identificar reconèixer els connectors ecològics, parcs urbans, preservar potenciar les zones agrícoles.

OBJECTIU 3 NATURALITZAR EL TERRITORI POTENCIANT ELS VALORS DE LA MATRIU BIOFÍSICA

Desenvolupament econòmic diversificat: de les activitats econòmiques i en el conjunt del territori metropolità

OBJECTIU 1 REFORÇAR LA SOLIDARITAT METROPOLITANA

OBJECTIU 10 IMPULSAR LA COMPETITIVITAT LA SOSTENIBILITAT DE L’ECONOMIA METROPOLITANA

Figura 3.4. Proposta de traçabilitat : visualització

a petició de l’equip de redacció del pdU metropolità es van modificar els criteris de classificació de la informació en la darrera fase un cop finalitzats tots els debats , el que va suposar una relectura de totes les aportacions recollides en els excels per tornar a sistematitzar la informació amb els nous criteris. L’objectiu ha estat en tot moment la recerca de la millor manera de visualitzar aquesta traçabilitat, tant complexa per altra banda.

incorporem a continuació la segona proposta de sistematizació, que és la que finalment es va utilitzar per la presentació de resultat en la sessió de cloenda del 5 de març.

A- Aportacions ciutadanes

A'- Agrupació de les aportacions

exemples:

accessibilitat habitatge

autobus

carril bici

Fragmentacions viàries

Gestió de mobilitat (vehicle privat, transport públic, mobilitat activa)

Gestió de xarxes

intermodalitat

Metro

residus contaminants

tramvia

tren

C- Objectius generals del PDU afavorir la cohesió social articular el territori amb una estructura policèntrica

Fomentar una mobilitat activa Fomentar una mobilitat sostenible impulsar la competitivitat i la sostenibilitat de l'economia metropolitana incrementar la complexitat i l'habitabilitat urbana Millorar l'eficiència del metabolisme urbà

Minimitzar els impactes ambientals naturalitzar el territori potenciar els valors de la matriu biofísica potenciar la capitalitat metropolitana reforçar la solidaritat metropolitana rehabilitar i reciclar els teixits urbans

estratègies d'espai públic estratègies d'equipaments ciutat en continuïtat a la plana ciutats nodals entrelligades

ciutats de baixa densitat ciutat mixta

ciutat especialitzada: residencial

ciutat especialitzada: activitat econòmica

C- Propòsits de l’Avanç del PDU estratègies de teixit (residencial, activitat…) a ssentaments urbans

ciutat especialitzada: port i aeroport règim urbanístic del sòl regulació d'usos

objectius municipals de creixement (densificació, intensitats…)

projectes metropolitans

Àmbits de regeneració de teixits residencials

Àmbits de regeneració agroforestal

Àmbits de regeneració espais d'activitat econòmica

Àmbits d'oportunitat

rius, rieres i zones humides

Franja litoral

espais d'interès ecològic per a la regulació d'avingudes

espais d'interès per a la recàrrega d'aqüífers espais d'interès per a l'escorrentia superficial espais d'interès per a la connectivitat ecològica

estructura verda: eixos verds

estructura verda: parcs metropolitans

centres metropolitans

centres locals

nous centres metropolitans

avingudes metropolitanes

carrers metropolitans

connectors metropolitans

camins metropolitans

equipaments metropolitans

stratègies

Àrees nucli

Àrees de dinamització agrària

connectors ecològics

Àrees d'alt valor agrari

structura blava

structura urbana i social

corredors viaris

xarxa d'aigua

xarxa de residus

xarxa ferroviària x arxes i

xarxa energia (elèctrica, gas, combustible…)

xarxa informació

C- Marc regulador i governança coordinació interadministratiu (entre ajuntaments, institucions, planejament sectorial)

Gestió d'infraestructures de mobilitat i serveis participació

Seguiment (indicadors…)

termini i aprovació del document estructura i contingut del document altres a ltres altres / no s'entén

Mosaic

Marc regulador i governança

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Àmbit territorial temàtica Barcelona cicles de matèria i energia

Barcelonés nord cohesió social i habitatge delta Llobregat desenvolupament social i ecònomic Vall Baixa i Ordal Governança metropolitana i marc regulador Vallès infraestructura verda Mobilitat

3.4. LA VALORACIó DELS PARTICIPANTS

en cada debat s’ha incorporat a la carpeta dels participants un full de valoració. tot i la insistència de la importància d’omplir l’avaluació i entregar-la, han estat molt poques persones les que ho han fet i no es pot considerar representatiu del tot. aquest és un aspecte que cal millorar en altres edicions, perquè l’avaluació per part de les persones participants és fonamental. el motiu pot ser el temps limitat de les sessions amb poc marge. tot i així, recollim les valoracions de les 64 persones que han respost.

1= gens d’acord

5= molt d’acord

1. Sobre la preparació del debat.

1.1 . com t’has assabentat del debat:

• Xarxes socials: 20,75% de les persones que han respost

• Entitat/ associació: 26,41

• Convocatòria ajuntament: 26,41%

• Web PDU: 7,54%

• Premsa: 3,77%

• Altres:15,09%

1.2. La convocatòria i la informació s’han enviat amb prou antelació: 3,9

1.3. L’objectiu i la finalitat de la sessió han quedat clars des del principi: 3,8

2. Sobre el desenvolupament de la sessió.

2.1. Les presentacions sobre els continguts del pdU i les seves temàtiques m’han resultat comprensibles: 3,9

2.2. La dinàmica de treball ha estat adequada per assolir l’objectiu: 3,9

2.3. L’horari i l’espai físic han estat adequats: 3,3

2.4. Les facilitadores han mostrat un bon nivell professional i han afavorit el desenvolupament de la feina que calia fer: 4,5

3. Sobre els resultats i l’experiència personal:

3.1. He pogut aportar coneixement i la meva opinió ha estat escoltada: 4,3

3.2. He après coses que no sabia: 3,9

3.3. He reforçat els vincles amb altres participants: 3,7

4. aspectes a millorar (es recullen les aportacions més repetides i que tenen relació amb el desenvolupament del debat):

- Més temps

- Espais més idonis per aforament, soroll (

- Més difusió

- Obrir la participació ciutadana

dels qüestionaris rebuts, més de la meitat indiquen que s`han assabentat a través de la convocatòria de l’ajuntament i/o de la seva entitat o associació i el 21% a través de les xarxes socials. aquestes dades demostren que han estat els canals més eficients. La puntuació més baixa és en relació a l’espai i el temps dels debats (3,3), especialment en el cas del prat de Llobregat on l’assistència va superar les previsions i l’aforament. La facilitació de la dinàmica ha estat l’aspecte millor valorat (4,5) seguit de l’ítem “he pogut aportar coneixement i la meva opinió ha estat escoltada” (4,3).

4. l’enquesta ciutadana

4.1. oBjectiUS i MetodoLoGia

L’enquesta sobre el pla director Urbanístic metropolità és un dels instruments dissenyats en el marc del procés d’informació pública i participació ciutadana de l’Avanç del Pla. És un instrument dinamitzador de la participació, un mitjà de difusió del pdU i dels seus continguts.

els objectius

• Recollir el coneixement i les percepcions de les persones participants sobre l’entorn urbà proper i sobre l’entorn metropolità.

• Detectar les principals preocupacions o inquietuds dels ciutadans.

• Relacionar el planejament amb la vida personal i quotidiana de les persones.

• Recollir les valoracions sobre algunes de les propostes que planteja el pdU en relació a les sis temàtiques i sis propòsits.

• Incorporar els resultats i l’anàlisi final al procés d’informació pública i participació ciutadana de l’avanç del pdU.

Qüestions a tenir en compte

• La difusió de l’enquesta ha estat a través de la web del PDU i física en els debats ciutadans a partir del segon (carpeta de material).

• NO és una mostra representativa (ni de perfils, àmbits territorials, edats, gènere...) perquè no és una enquesta en les condicions que requereix un procediment així, és un material de suport del procés de participació.

• No s’ha enquestat, han estat les persones que han respost en línia (web) o en paper (en els espais dels debats ciutadans) fet que ja indica estar en els circuits d’interès i participació i una predisposició clara. estreny la representativitat.

• Les conclusions es basen en les 24o enquestes (persones que han respost) d’acord amb el seu perfil de gènere, edat i àmbit territorial.

• Es recullen les percepcions ciutadanes i de l’entorn proper de les persones i valoracions sobre el pdU en els termes que es van consensuar a l’inici del procés.

L’estructura de l’enquesta i els resultats esperats

L’enquesta s’estructura al voltant de tres parts:

1. Una primera part que inclou les dades personals i que permet conèixer la composició de la mostra segons edat, gènere, municipi de residència i professió. Aquestes variables serviran per creuar-les amb el tipus de valoracions de les preguntes.

i una pregunta oberta de valoració general sobre el repte que es considera més important del municipi i/o barri. La persona participant pot triar sobre una sèrie d’elements, que es corresponen als propòsits i temàtiques.

d’aquesta pregunta s’espera treure una petita diagnosi sobre quins són els reptes més importants dels municipis segons la percepció de les persones enquestades, ordenats segons el nombre de vots de cada un i creuar aquesta resposta amb els reptes metropolitans.

2. La segona part de l’enquesta fa referència pròpiament a les temàtiques del pdU i en relació amb els propòsits:

- Mobilitat i espai públic: estructura urbana i social

- Aigua i energia: l’estructura blava i ecològica

- Economia: les grans infraestructures i el desenvolupament socioeconòmic equitatiu

- Espais verds: l’estructura verda metropolitana i el mosaic agroforestal

- Els barris, pobles i ciutats: assentaments urbans i cohesió social

- Els àmbits metropolitans: àmbits estratègics d’actuació i governança metropolitana

prèviament es presenten les temàtiques amb les matèries que contemplen cada una d’elles.

Hi ha una pregunta per temàtica que a la vegada es divideix en 3 tipus:

- (A) De caràcter personal, vinculant la temàtica a situacions de vida i entorn.

- (B) De valoració de propostes del PDU a través de la tria de tres sobre un total de cinc que s’han d’ordenar de l’1 al 3 segons ordre de prioritat.

- Pregunta oberta on s’ofereix la possibilitat d’apuntar altres propostes.

d’aquest bloc s’espera treure conclusions sobre:

- El perfil de les persones participants i la relació amb el tipus de respostes que realitzen.

- L’ordre de valoració de les propostes del PDU que incorpora l’enquesta segons la tria que han realitzat els enquestats.

- Quina és la tipologia d’altres propostes en el cas de pregunta oberta.

3. per acabar es proposa una pregunta oberta sobre quin és el repte metropolità més important. Servirà per mesurar si coincideix o no amb les temàtiques tractades en les preguntes prèvies, per analitzar l’ordre de prioritats o si s’apunten altres reptes que no han estat recollits de forma explícita en l’enquesta.

es finalitza amb una altra pregunta oberta on s’ofereix l’alternativa de proposar altres qüestiones que no hagin estat recollides anteriorment i amb la invitació a continuar rebent informació dels treballs del pdU a través del butlletí.

en definitiva, l’estructura de l’esquesta respon als següents resultats esperats: respon als següents resultats esperats:

- La percepció dels reptes de futur segons els participants a tres escales: barri, municipi i metròpolis. permet fer comparativa de les tres escales d’entorn.

- L’afectació i la percepció de les temàtiques que treballa el PDU sobre la vida personal i diària dels ciutadans i ciutadanes.

- La comparativa entre els indicadors de percepció i les prioritats del PDU.

- Les propostes més ben valorades pels participants: les temàtiques de més interès, la proposta de cada una de les temàtiques, i l’ordre de prioritats del total de propostes recollides en l’enquesta.

4.2. LeS principaLeS concLUSionS

dades globals

• Existeix una representació més elevada d’homes (57%) que de dones (39%).

• La franja d’edat que compta amb més enquestes està entre el 31 i els 50 anys (47%), seguida per la franja entre els 51 i els 64 anys (28%).

• La gran majoria de persones treballen (76%) els estudiants, jubilats i altres situacions correspon al 13% i només l’1% està a l’atur.

• Els àmbits territorials amb més participació són per aquest ordre: Barcelona amb el 38%, Delta del Llobregat i continu Urbà amb el 23% i l’àmbit nord amb el 16% del total d’enquestes.

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

principals reptes del barri, del municipi i metropolitans

• Els tres principals reptes del barri són: la mobilitat (62%) l’habitatge (60%) i els espais verds (51%).

• Hi ha una diferència de percepció entre homes i dones, donat que per les dones el principal repte del barri és l’habitatge (65% del total de respostes entre les dones) i pels homes la mobilitat (66% del total de respostes entre els homes).

• La mobilitat és el principal repte del barri als àmbits territorials del delta del Llobregat i continu Urbà, Vallès i àmbit Nord, mentre que l’habitatge és el principal en el cas de Barcelona. En el vas de la Vall Baixa i l’Ordal és l’espai públic.

PRinciPalS RePteS De BaRRi

PRinciPalS RePteS Del MuniciPi

• Els principals reptes a nivell municipal són la mobilitat (68%) seguit molt a prop de l’habitatge (62%) i els espais verds (41%).

• A diferència dels reptes del barri, en el cas dels reptes municipals, les dones també situen la mobilitat (72%) per davant de l’habitatge (62%) igual que els homes (67% i 64% respectivament). Hi ha una diferència de gènere respecte al tercer repte municipal, en el cas de les dones són els espais verdes (45%) i en el cas dels homes és el canvi climàtic (41%) tot i que s’ha de tenir en compte que són xifres molt petites i semblants.

• A diferència també dels reptes del barri, en el cas del municipi els joves de 18 a 30 anys conclouen que l’habitatge és el repte prioritari en el 81% dels casos.

• La mobilitat és el més valorat en tots els àmbits territorials menys en el cas de la Vall Baixa i l’Ordal que és l’habitatge. el segon repte municipal és l’habitatge i segueix de prop al primer. oportunitats de l’entorn proper

oPoRtunitatS De l’entoRn PRoPeR

• Els elements més valorats com a oportunitats de l’entorn proper (barri, poble, ciutat) són en aquest ordre: comprar al propi carrer, poble o ciutat (79%); els equipaments públics (biblioteca, centre cívic...) amb un 63%; i disposar dels serveis necessaris (51%).

• Hi ha coincidència en la valoració segons gènere, tot i que les dones puntuen més alt els equipaments que els homes (74% i 60% respectivament).

reptes metropolitans

RePteS MetRoPolitanS

• En l’enquesta es demana com a pregunta oberta sobre els principals reptes metropolitans. Es recullen per tant els principals temes més repetits.

• Els reptes metropolitans més anotats segons les persones que han realitzat el qüestionari són en aquest ordre: habitatge i vulnerabilitat residencial, transport públic i intermodalitat i emergència climàtica empatat amb mobilitat sostenible.

• Cal tenir en compte que així com les preguntes de l’enquesta sobre el barri i el municipi són tancades (a triar sobre una sèrie de variables) en el cas dels reptes metropolitans és una pregunta oberta.

• La comparativa dels reptes prioritaris segons barri, municipi i metròpolis és la següent:

Barri Municipi

Àrea Metropolitana

1 La mobilitat La mobilitat L’habitatge i vulnerabilitat residencial

2 L’habitatge L’habitatge transport públic i intermodalitat

3 els espais verds els espais verds emergència climàtica i mobilitat sostenible

repte de futur de l´àrea metropolitana

Valoració de les propostes del pdu metropolità

leS PRoPoSteS MÉS PuntuaDeS De caDa teMÀtica

• En el cas de MOBILITAT les propostes millor valorades són incrementar el transport públic, seguida de crear itineraris de vianants i fer més carrils bicis.

• Les propostes més puntuades dels CICLES DE MATèRIA I ENERGIA són i en aquest ordre: augmentar les energies renovables al territori metropolità, afavorir la rehabilitació energètica dels edificis i introduir nous mecanismes als espais públics que permetin reutilitzar l’aigua de pluja.

• En la temàtica de DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC, les opcions més valorades, i amb una puntuació semblant, són: facilitar una economia diversa: indústria, agricultura, serveis; créixer econòmicament i sosteniblement en funció dels recursos de què disposem; Millorar la convivència dels usos econòmics i residencials en les zones urbanes on hi ha els dos tipus d’activitat.

• En la temàtica d’ INFRAESTRUCTURA VERDA les tres primeres propostes són: incrementar els espais verds dins de la ciutat i poder disposar de parcs propers a casa, la feina o l’escola; connectar els espais naturals i millorar l’accés a la natura amb transport públic i itineraris de vianants i bici; preservar els terrenys agrícoles i facilitar que n’hi hagi més per afavorir el consum de productes de proximitat. amb un empatat entre la segona i la tercera opció.

• Pel que fa a COHESIó SOCIAL I HABITATGE l’ordre de les tres primeres és el següent: promoure més habitatge assequible; rehabilitar les edificacions perquè funcionin de manera més eficient energèticament; afavorir un espai públic més saludable, amb diferents usos i que faciliti les relacions entre les persones.

• Per últim, la temàtica de GOVERNANçA METROPOLITANA amb les opcions millor puntuades que són: abordar de manera intermunicipal els problemes (urbanístics, habitatge, espai públic) del meu entorn; millorar la connexió i relació del conjunt de l’àrea metropolitana amb el territori que l’envolta; millorar els enllaços dels grans eixos viaris i ferroviaris perquè siguin més accessibles i eficients per al transport de persones i mercaderies.

leS 6 PRoPoSteS MÉS PuntuaDeS De leS 30 en total que Recull l’enqueSta

es recullen les 6 propostes que han obtingut millor valoració, tant per ser les seleccionades més vegades com per tenir millor puntuació en el valor mitjà (es demana en l’enquesta puntuar de l’1 al 3).

Les propostes estan ordenades en les següents taules segons el número de vegades que han estat seleccionades i es poden visualitzar segons gènere, edat i àmbit territorial.

1. La proposta més puntuada és increMentar eL tranSport pÚBLic, amb una millor puntuació entre les persones de 18 a 30 anys i de 51 a 64 anys.

2. La segona proposta és AUGMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES AL TERRITORI METROPOLITÀ, i les persones que millor la puntuen estan entre els 18 i 30 anys i més dones que homes (encara que són variacions molt poc significatives).

3. CREAR ITINERARIS DE VIANANTS és la tercera més repetida, amb una puntuació de les dones major que la dels homes i per franja d’edat entre els 31 i 50 anys.

4. FER MÉS CARRILS BICI es situa en la posició quarta i són les persones entre 18 i 30 anys que millor puntuen en relació a totes les franges d’edat.

5. La cinquena opció és FACILITAT UNA ECONOMIA DIVERSA: INDÚSTRIA, AGRICULTURA I SERVEIS. en aquest cas les dones i la franja entre els 18 i els 30 anys li donen una puntuació major.

6. La sisena posició correspon a la proposta CRÉIXER ECONÒMICAMENT I SOSTENIBLE EN FUNCIó deLS recUrSoS de QUÈ diSpoSeM. els enquestats entre 18 i 30 anys també atorguen una puntuació més elevada i els homes respecte a les dones, tot i que són variacions molt petites. com a conclusions generals en aquest apartat, i tenint en compte els condicionants de l’enquesta, entre les sis propostes més escollides i puntuades, tres corresponen a la temàtica de mobilitat, dues a la temàtica de desenvolupament socioeconòmic i una a l’àmbit dels cicles de matèria i energia. contrasta amb els principals reptes assenyalats (tant a nivell de barri, de municipi i metropolità) donat que l’habitatge hi és en les tres escales però no surt entre les 6 propostes més valorades. Sí existeix un paral.lelisme amb les propostes de mobilitat i d’infraestructura verda.

1.

2.

incrementar el transport public

augmentar les energies renovables al territori metropolità

3.crear itineraris de Vianants

4. Fer més carrils bicis

5. Facilitar una economia diversa: indústria, agricultura, serveis

6. créixer econòmicament i sosteniblement en funció dels recursos de què disposem

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità

Zones amb problemes urbanístics que necessiten atenció integral i supramunicipal

es recullen els àmbits més repetits per les persones que han respost l’enquesta (amb un mínim de 3), advertint que és una pregunta oberta i no totes les persones han omplert aquest apartat.

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

teMeS MÉS coMentatS en leS PReGunteS oBeRteS

es recullen els conceptes que més han sortit per temàtica en les preguntes obertes

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

5. conclusions generals

el pla director urbanístic de l’àrea metropolitana de Barcelona incorpora en el seu procés d’elaboració de forma intrínseca tot un seguit de valors que cal estimar positivament, com la generació de coneixement, la comunicació, la difusió i la participació de diversitat d’agents.

el procés de participació ciutadana que s’ha portat a terme, coincidint amb el període d’exposició pública de l’avanç del pla, és d’una gran complexitat: per la diversitat d’actors i institucions, per la magnitud de la temàtica, per l’amplitud territorial, per la coordinació d’equips diversos, en definitiva pel mateix procediment en sí. És des d’aquesta mirada que cal fer, i és bo fer, una valoració positiva, així com encoratjar a la difusió de les pràctiques realitzades i els valors que les han motivat.

com s’ha dit al començament d’aquest informe, la participació ciutadana és un procés i és un aprenentatge col·lectiu, dues premisses que s’han evidenciat amb el procés participatiu del pdU metropolità. procés perquè no és només la suma d’accions puntuals realitzades, sinó el procediment i les raons que porten a dissenyar i implementar cada un dels instruments i activitats. aprenentatge col·lectiu perquè han estat nombrosos i diversos els agents que hem compartit l’experiència i hem generat coneixement: equips professionals, institucions, entitats, ciutadania...

Qualsevol procediment d’aquestes característiques ha de respondre a les preguntes de per QUÈ i per a QUÈ la participació ciutadana. Un cop realitzat el procés participatiu de l’avanç del pdU podem treure les següents conclusions generals intentant respondre a aquestes mateixes preguntes.

1. La participació ciutadana en un àmbit com és el metropolità suposa un gran repte i d’elevada complexitat, per la dimensió territorial, la diversitat d’actors, les escales administratives... amb el procés participatiu de l’avanç del pdU, per primera vegada s’ha portat a terme una pràctica d’aquestes característiques, que més enllà dels resultats quantitatius, i amb els seus encerts i errors, aporta experiència i elements de reflexió i millora per continuar aprofundint en processos de participació ciutadana territorial.

2. en un context global on les problemàtiques i reptes actuals i de futur tenen una especial incidència sobre el territori, superant els límits administratius dels municipis, es requereixen estratègies i respostes compartides i supramunicipals. per això és important fomentar el sentit metropolità i de pertinença.

3. apropar a la ciutadania i als diferents agents sectorials i territorials el planejament urbanístic és una oportunitat, com a instrument per millorar la qualitat de vida de les persones i dissenyar en el futur un territori més sostenible i cohesionat. igualment, en els processos d’elaboració del planejament urbanístic es pot copsar i incorporar les percepcions i aportacions ciutadanes, des d’una visió i entorn de proximitat, que enriqueix el coneixement tècnic. És una bona pràctica realitzar la comparativa entre indicadors tècnics i percepcions ciutadanes.

4. La participació en els debats ciutadans de 350 persones, més de 100 associacions, les 240 enquestes ciutadanes, les convocatòries i continguts que s’han difós a través de diferents canals, la informació rebuda per part dels 36 municipis, les més de 1.000 aportacions ciutadanes, les 75 idees força com a recull de les cinc temàtiques dels cinc debats, més enllà de ser xifres quantitatives, han enriquit tant el procés d’elaboració del pdU, com els equips i agents diversos que han participat, sumant coneixements i aprenentatges per al conjunt.

annex. Material generat

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

MateriaL de diFUSió deLS continGUtS deL pdU

Fulletó DiVulGatiu

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

PoStalS teMÀtiqueS

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

VíDeo De PReSentació Del PDu MetRoPolitÀ

https://youtu.be/ULrqV8SA_nY

enqueSta ciutaDana

5. COHESIÓ SOCIAL I HABITATGE

5.A De les següents opcions, assenyala les 3 que més s’ajusten a la teva realitat

5.C Tens alguna altra proposta?

5.B En relació amb la cohesió social, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat. Promoure més habitatge assequible

energèticament Fomentar la diversitat d’usos, diferents activitats a la ciutat que fomentin la proximitat (comerç, habitatge, zona verda, equipaments,...) abans que zones relacions entre les persones

Augmentar els equipaments serveis

6. GOVERNANÇA METROPOLITANA

6.A Al teu entorn, coneixes alguna zona que tingui problemes urbanístics greus que necessiti una atenció integral des d’una perspectiva supramunicipal? Residencial

6.B En relació amb les situacions urbanes que requereixen més governança metropolitana, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat. Millorar la connexió de les zones afectades pel tall de grans infraestructures (barris, ciutats, polígons industrials, grans espais oberts)

Reduir els desequilibris entre les zones amb més potencial i les més deprimides del territori metropolità

Abordar de manera intermunicipal els problemes (urbanístics, habitatge, espai Millorar la connexió relació del conjunt de l’àrea metropolitana amb el territori que l’envolta Millorar els enllaços dels grans eixos viaris ferroviaris perquè siguin més

Pla Director Urbanístic metropolità Enquesta ciutadana

El Pla director urbanístic metropolità (PDU) és l’instrument que ordenarà el territori metropolità en les properes dècades. L’àmbit d’aplicació és l’àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, els 36 municipis

Badalona (BD), Badia del Vallès BA), Barberà del Vallès BV), Barcelona BCN), Begues (BE), Castellbisbal CB), Castelldefels CF), Cerdanyola del Vallès CE), Cervelló CV), Corbera de Llobregat CR), Cornellà de Llobregat CO), Esplugues de Llobregat (ES), Gavà (GA), l’Hospitalet de Llobregat HO), Molins de Rei (MR), Montcada Reixac (MC), Montgat (MG), Pallejà (PJ), la Palma de Cervelló PCV), el Papiol (PP), el Prat de Llobregat PR), Ripollet RI), Santa Coloma de Cervelló SCC), Santa Coloma de Gramenet (SCG), Sant Adrià de Besòs SA), Sant Andreu de la Barca SAB), Sant Boi de Llobregat (SB), Sant Climent de Llobregat (SCL), Sant Cugat del Vallès SCU), Sant Feliu de Llobregat SF), Sant Joan Despí SJN), Sant Just Desvern SJT), Sant Vicenç dels Horts SVH), Tiana (TI), Torrelles de Llobregat TO), Viladecans (VI).

Amb les teves aportacions volem sumar la visió ciutadana al Pla sobre temes que t’afecten, per això t’agraïm molt la teva participació.

Aquesta enquesta és un dels instruments a disposició dels ciutadans perquè hi puguin participar. necessitats de la poblaci

Un cop aprovats els documents de l’Avanç procés de participació del PDU metropolità per tal de recollir les opinions propostes de la ciutadania.

6.C Tens alguna altra proposta?

Moltes gràcies pel teu temps i la teva implicació!

L'àrea metropolitana de Barcelona té reptes i oportunitats que són comuns al territori que a la vegada afecten la nostra vida quotidiana. Per això el PDU treballa en uns propòsits amb la voluntat de donar resposta als reptes socials, econòmics, mediambientals urbans que ens afecten

La mobilitat: mobilitat act Els cicles de matèria energia: El desenvolupament socioeconòmic La infraestructura verda: espais verds, espais agroforestals i biodiversitat.

La cohesió social: La governança metropolitana: entorn territorial, cooperació supramunicipal, àmbits d’oportunitat projectes metropolitans.

L'enquesta està estructura A en relació amb la teva vida quotidiana, (B) de valoració de propostes del Pla (C si vols afegir altres propostes.

Dades de la persona participant

Edat: Sexe:

Finalment, i segons el teu parer, quin creus que és el repte de futur més important de l’àrea metropolitana de Barcelona?

Consideres que hi ha alguna altra qüestió rellevant que no s’ha tractat anteriorment?

Per començar, com a valoració general, ens agradaria saber quins són els 3 principals reptes del teu barri i/o municipi segons el teu parer: La mobilitatEl canvi climàticL’economiaEls espais verdsL’habitatge

1. MOBILITAT

1.A Com et desplaces dins de l’àrea metropolitana (majoritàriament) per anar a...? Vehicle Privat Bicicleta Caminant Treballar Natura

1.B Per millorar la connexió entre els municipis metropolitans entre els municipis i els espais de natura o d’oci, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat.

Incrementar el Millorar les carreteres Fer més carrils bici Crear itineraris de vianants

1.C Tens alguna altra proposta?

2. CICLES DE MATÈRIA I ENERGIA

2.A D’on creus que prové la major part de l’aigua i l’energia que consumeixes? Del mateix territori metropolità Fora del territori metropolità La meitat del territori l´altra meitat de fora

2.B Per augmentar l’abastament del territori metropolità d’aigua i energia, considero que el Pla hauria de: Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat.

reutilitzar l’aigua de pluja

Protegir les zones humides metropolitanes com rieres, rierols i aqüífers Augmentar les energies renovables al territori metropolità

Fer que els sòls (parcs, places...) siguin més permeables

2.C Tens alguna altra proposta?

Vols continuar rebent informació dels treballs i del desenvolupament del PDU metropolità a través del nostre butlletí?

PROTECCIÓ DE DADES Us informem que les vostres dades seran incorporades a un tractament responsabilitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per donar resposta a les vostres peticions. Les vostres dades no seran cedides a tercers només seran conservades per obligació legal com a part del registre d'expedients de

3. DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC

3.A Indica la teva situació laboral on treballes: Treballo en el meu municipi Treballo en un altre municipiNo treballo laboral Estudio en el meu municipi Estudio en un altre municipiNo estudio

3.B En relació amb el desenvolupament socioeconòmic metropolità, considero que el Pla hauria de: Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d’acord ordena-les de l’1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat

Afavorir la capitalitat de Barcelona, amb infraestructures com el port l’aeroport, que reverteixin en el conjunt de la metròpolis. Crèixer econòmicament sosteniblement condicionat als recursos de què disposem

Millorar les infraestructures d’altra capacitat (viàries ferroviàries)

Millorar la convivència dels usos econòmics residencials en les zones urbanes on es donen els dos tipus d’activitat

4. INFRAESTRUCTURA VERDA

4.A Indica quins d’aquests espais coneixes, a quins has anat alguna vegada: No ho conec Ho conec

3.C Tens alguna altra proposta?

4.B En relació amb la infraestructura verda, considero que el Pla hauria de:

Tria les 3 opcions amb les quals estiguis més d'acord ordena-les de l'1 (màx.) al 3 (mín.) segons la prioritat.

Protegir més espais verds de caràcter metropolità Preservar els terrenys agrícoles facilitar que n’hi hagi més per afavorir el consum de productes de proximitat

Incrementar els espais verds dins de la ciutat i poder disposar de parcs propers a casa, la feina o l’escola

4.C Tens alguna altra proposta?

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

Material generats dels debats ciutadans

6 ViDeoS ReSuM DelS DeBatS ciutaDanS ÀMBitS teRRitoRialS un per sessió

1 ViDeo ReSuM De tot el PRocÉS De PaRticiPació inclòs col·legis professionals, sessions temàtiques del peMB i debats ciutadans territorials.

https://www.youtube.com/watch?v=_rris52iGaw

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

60 MeMeS

amb imatge i les idees principals de les taules temàtiques (deu per debat ciutadà).

Procés de ParticiPació ciUtadaNa del PdU MetroPolità Informe final

inFoGRaFieS