EL PLA d’URGELL // LABORATORI DE PAISATGES: EXPERIÈNCIES DE GESTIÓ DE LA NOVA RURALITAT
01FORMES DEL TERRITORI
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS
FORMES DEL TERRITORI
El pla d’Urgell Projectes en paisates culturals
ETSAV QmT 2010
Richard T.T. Forman Mosaico territorial para la regi贸n metropolitana de Barcelona. ed. Gustavo Gil. Barcelona 2004
INDEX Introducció Geologia Litologia Geomorfologia Hidromorfologia Formes Hidrologia Hidrologia i territori Estat previ als canals Formes Conreus Àmbit català Conreus comarcals Parcel·les i edificacions Conreus i canals Contrast dels camps Formes Communicacions Formes Assentaments humans Concepte Xarxa de municipis Assentaments i communicació Creixement de la població Formes
GEOLOGIA
conca endorraica impermeabilitat aflorament cubeta
LITOLOGIA
Components del sòl
Atlas geològic de Catalunya ICC, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2010
LITOLOGIA
Components del sòl Mapa litològic de les Planes de Lleida Una fondelada endorreica, com el plà de l’urgell, és una superfície sense desguàs natural on queden retingudes les sals de l’aigua que s’hi embassa i evapora ràpidament. Haventhi arribat carregada de sals, que ha dissolt prèviament en escorrer-se pels vessants i capes freàtiques; d’altres vegades, com a l’estany d’Ivars, a sal aflora directament del subsòl arrossegada per l’aigua que puja que puja per capil·laritat.
Mapa litològic Pla d’Urgell
Mixtes
Unitats plurilítiques Calcàries. Calcopelites. Lutites Calcàries i/o dolomies. Marques. Gresos Gresos. Conglomerats. Calcàries Esquists i migmatites. Gneis. Marbres i roques calcosil Mixtes no consolidats Altres Gresos i còdols, sorres i lutites Moll Sorres Clorurs Mixtes i matèria orgànica Sals sòdiques i potàssiques Lutites i pissarres ampelítiques Mixtes i matèria orgànica no consolidats Sulfats Guixos Lutites i torba Mixtes i sulfats Carbonats i matèria orgànica Lutites, gresos i guixos Calcàries i lignits Conglomerats i bretxes Conglomerats, gresos i lutites Gresos Gresos i lutites
únitats plurilítiques i matèria orgànica Mixtes, carbonats i sulfats Lutites, gresos, calcàries, Gresos, conglomerats, margues margues i guixos i lignits Quars i silicats Carbonats Conglomerats i bretxes Calcàries Gresos, lutites i conglomerats Dolomies Gresos Calcàries i dolomies Leucogranits, granits, graodiorites i tonalites Carbonats i mixtes Gneis Travertins i crostes carbonatades Bretxes de carbonats Silicats i quars Lutites, pissares Margocalcàries, margues i calcàries Diorites i roques plutòniques Margues i argiles intermèdies Mixtes i carbonats Silicats Conglomerats i calcàries Ofites i roques plutòniques Lutites, margues, gresos i calcàries ultrabàsiques Gresos i margues Basalts i piroclasts Folch.R. La vegetació dels països catalans. (Pag 151) ed. KETRES. Barcelona,1981
GEOMORFOLOGIA Relleu i dinàmica externa
Límits del relleu La comarca de l’Urgell es defineix per tres paisatges morfològics: la plana d’Urgell, les costes segarrenques i la ribera de Sió.
Enciclopèdia catalana. (Volum 9) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987
GEOMORFOLOGIA Relleu i dinàmica externa
Elements del relleu del Pla d’Urgell
És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E. El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat. Tot aquest territori recolza damunt un sòcol paleozoic cobert per sediments marins i lacustres que mostren l’actual planúria com un gran dipòsit Enciclopèdia catalana. (Volum 23) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987
oligocènic, amb gresos i conglomerats visibles en alguns indrets i materials de sedimentació argil·localcaris que se succeeixen en una perfecta horitzontalitat. Això determina dos tipus morfològics, l’un estructural que s’arrenglera a les costes de la Segarra i l’altre determinat per l’erosió i la sedimentació del Pla d’Urgell.
HIDROMORFOLOGIA
Xarxa hidrològica i dinàmica externa Conca endorreica
L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica (manca de precipitacions i forta evaporació), però es pot haver format també pel relleu (cubeta tancada) el cas del pla d’Urgell i per la natura del terreny (infiltracions, impermeabilitat).
Climograma de Lleida
Enciclopèdia catalana. (Volum 9) ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1987
FORMES Relleus
HIDROLOGIA
canal
s 猫 q u i a innundaci贸irrigaci贸
HIDROLOGIA
Xarxa hidràulica del pla d’Urgell Sistema de rius i afluents + sistema dels canals d’urgell
HIDROLOGIA Sistema hidrològic
S b. Sèquia “B”Sió S h. Sèquia “H”Sió S 1. 1era sèquia ppal S 2. 2na sèquia ppal S 3. 3era sèquia ppal S 4. 4rta sèquia ppal
Ponts
Artesa de Segre
Riu Noguera Pallaresa Camarasa
St. Llorenç
Cubelles
Agramunt
Muntgai
Sb
Sh Riu Noguera S1 Pallaresa
Artesa de Segre
Bellmunt
Castellserà
Tornabous La Fuliola
Canal d’Urgell
S2
Balaguer
Tàrrega
Barbens
Riu Segre
S b. Sèquia “B”Sió S h. Sèquia “H”Sió S 1. 1era sèquia ppal S 2. 2na sèquia ppal S 3. 3era sèquia ppal S 4. 4rta sèquia ppal
Ponts
Canal d’Urgell
Vallverd Ivars d’Urgell
Camarasa
Linyola
Canal auxiliar St. Llorenç Térmens
Vilanova de la Barca
Cubelles Castellnou Bellpuig
S bMollerussa Sh
Muntgai
Miralcamp
Sidamunt
Alamús
S1
Torregrossa
Balaguer
Preixana
Golmes
S3
Alcoletge
Agramunt
de Seana
Vila-sana
S4
Bellmunt Belianes
Les Borges Blanques
Riu Segre
Tornabous La Fuliola
S2
Lleida
Característiques
Castellserà
Arbeca
Linyola Font: esquema grup G
Canal auxiliar Térmens
Canals Urgell Vilanova de la Barca _Canal principal: 144,2 km _Canal auxiliar: 76,6 km _4 sèquies: total 102,6 km Alamús Alcoletge
S3 Sidamunt
S4 Dades _49.490 finques regades = 70.242 hectàrees Lleida es rega per _El 90% de la superfície gravetat = inundació. _La dotació d’aigua anual és de 9.000 m3/ha.
Tàrrega
Barbens Vallverd Ivars d’Urgell Castellnou de Seana
Vila-sana
Bellpuig
Preixana
Golmes
Mollerussa Miralcamp Belianes
Torregrossa
Arbeca
Les Borges Blanques
Font: esquema grup G
HIDROLOGIA I TERRITORI Topografia, conreus i canals
Plà director
ESTAT PREVI ALS CANALS
Història de la configuració del traçat dels canals Plà dels canals projectats de rec i navegació de l’Urgell D.Tomàs Soler i Ferrer, 22 Maig 1815
Riu
Lo
bre
go
s
gre
Riu
Se
Riu Noguera Pallaresa
ó
Riu
Se g
re
Riu Si
Riu ra
e gu No ’U rd
Ca
na
lp
rin
Riu
cip
al
Se
gr
e
d’U
rg
ell
Ca na l
a
xil ia
s
d’Ivar
au
an rç go
rg
ell
a Rib
Llac
Riu d
Se Riu
La G
uàrd
ia
Riu o
lad
Sa
Història
Ja durant la invasió sarraïna, els àrabs construïren sèquies derivades del Segre i el Corb. s.XVI, XVII, XVIII: es redacten vàries propostes de construcció del canal, però no se’n arriba a construir cap. 1815-1820: Antonio Sellés traça el canal més acuradament i fixa la presa d’aigua prop de Ponts. 1829-1833: inici i finalització obres, a causa de les guerres carlines. 1847 i 1850: l’Estat atorga les primeres concessions.
1853: finalment, es cedeix la concessió a l’empresa Girona Germans, Clavé i Cia, la qual la traspassà, tot seguit, a la Societat Anònima Canal d’Urgell. 1853-1861: Construcció del canal, obra dels enginyers Pere de Andrés Puigdollers i Constantí de Ardanza. 1929-1932: Construcció canal auxiliar. ICC www.canalsdurgell.com
FORMES Motlles
CONREUS
mosaic
fruiters
regadiu
CONREUS 1815
Assentaments urbans Conreus de blat Espai de pastura Camins principals comarques Límits actuals comarcals El territori al 1815 es caracteritza per ser una gran superfície de caràcter estepari, dedicada bàsicament al pastoratge i al conreu blader. Amb aquest mapa es pot veure clarament la diferència entre els antics conreus de secà i l’actual territori amb conreus de regadiu. Abans de l’arribada de l’aigua en el pla d’Urgell el pastoratge era l’activitat quasi predominant per sobre de l’activitat agrícola, que només podia ser el conreu del blat. L’ocupació del territori canvia totalment.
Plan de canales proyectados de riego y navegación de Urgel, per D. Tomas Soler i Ferrer.
ÀMBIT CATALÀ Contextualització
Superfície urbanitzada i els usos del territori
Paisatges agraris característics de Catalunya
Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya.
ÀMBIT CATALÀ I CONREUS COMARCALS Contextualització
Atles de nova ruralitat, fundació Món rural, de Ignasi Aldomà. Pla Director Urbanístic del Pla d’Urgell.
PARCEL·LES I EDIFICACIONS DEL PLA D’URGELL I LA PLANA DE VIC
CONREUS I CANALS 2010 El territori en l’actualitat està inundat de conreus de regadiu. A diferència del 1815 on hi havia un 50% de conreu de blat i un 50% de pastura.
La forma ha estat generada per l’arribada dels nous canals d’aigua. Sense aquests el paisatge de regadiu no hauria estat possible.
CONTRAST DELS CAMPS estiu - hivern
FORMES de l’agricultura
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ COMMUNICACIONS 1956-2010
N-II
transport privat
linealització
COMMUNICACIONS Estructures viàries i accessibilitat a la plana
ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
LLOC DE PAS: El Pla d’Urgell es troba en una situació estratègica que l’ha convertit en un important lloc de pas en la mobilitat de persones i mercaderies entre l’Àrea metropolitana de Lleida i la de Barcelona. L’atravessen tres importants vies de comunicació: - l’autovia N-II ( 1992), que ha proporcionat una comunicació més ràpida i fluida i un fàcil accés als pobles. - l’eix transversal, que connecta la comarca amb ciutats com Manresa, Vic i Girona - línea de ferrocarril Barcelona- Lleida via Manresa XARXA: Les carreteres locals connecten diferents poblacions de la comarca. La majoria d’elles conflueixen a Mollerussa.
FORMES dels traรงats
CREIXEMENT ASSENTAMENTS DE HUMANS LA POBLACIÓ 1956-2010
dispersió constel·lació creixement
CONCEPTE Constel·lació “Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residència està massa allunyat, l’individu agafa una altra referència o centre).” “L’àrea d’influència de cada ciutat adopta una forma semblant a l’hexàgon, ja que és la més eficient sense solapaments amb altres poblacions.”
Diagrama de la Teoria del Lloc Central** de Walter Christaller* * Walter Christaller (1893-1969) ; geògraf alemany, la seva principal aportació va ser la teoria dels espais centrals, base de la geografia quantitativa. ** Teoria del Lloc Central de Christaller (1933); model que produeix una jerarquia de centres de màxim espai a diferents escales. www. urbagram.net http://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Christaller
creixement potenciat creixement mitjà creixement moderat 1 2 3 4 5 6 7
Torregrossa Miralcamp Vilanova de Bellpuig Bell-lloc d'Urgell Sidamón Fondarella Mollerussa
7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Mollerussa Golmés Palau d'Anglesola Castellnou de Seana Vila-Sana Bellvís El Poal Ivars d'Urgell Barbens Els Arcs Vallverd Linyola
XARXA DE MUNICIPIS Amb topografia
ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.
XARXA DE MUNICIPIS Els pobles formen part del mosaic territorial
ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.
ASSENTAMENTS I COMMUNICACIÓ A la comarca Limit Terme Municipal
Sòl edificat Sòl sense edificar Espais verds urbans Pedreres fora d'ús Zona humida Zona nua
Sòl edificat _ assentaments dispersos
ICC, Pla Territorial del Pla d’Urgell, Pla Director del Pla d’Urgell.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ 1956-2010
ICC, Pla Director del Pla d’Urgell, Ortomapa històric del 1956.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ Ó 1956-2010
FORMES dels assentaments
CONCLUSIÓ
“La paraula paisatge connota una zona o un territori, en aquest cas el Pla d’Urgell, en la manera que els habitants del lloc, els urgellencs, o els visitants, com els estudiants de l’Etsav, ho perceben, l’aspecte dels quals o caràcter deriven de l’acció de factors naturals, com la dinàmica de l’aigua, i/o culturals, com la creació de conreus de fruita dolça. Tal definició té en compte la idea que els paisatges evolucionen amb el temps, gràcies a l’efecte dels agents naturals, com els agents climàtics que erosionen els tossals, i per l’acció dels éssers humans, tals com els membres de la família Girona. Al mateix temps evidencia la idea que el paisatge forma una totalitat, els elements naturals i culturals de la qual es consideren tots alhora, tal i com succeeix amb els ingredients de la cassola de tros.” Després de passejar-nos pel Pla d’Urgell i explorar les seves formes, percebem un territori suau, de línies infinites que sovint es perden entre la boira i d’unes terres de cultiu dolç producte del treball i l’esforç de l’home. Veiem que fins avui s’ha establert un diàleg racional entre la natura i l’acció de l’ésser humà, el qual ha sabut apropiar-se del territori, gràcies a l’absència de formes abruptes, tot cultivant-lo. Aquesta ha estat la dinàmica que creiem que s’ha dut a terme al llarg de la història, però a partir d’ara, quina serà l’evolució del Pla d’Urgell? Seguirà havent-hi cohesió entre aquests dos factors o l’acció antròpica s’imposarà a la lògica de la natura alterant els paisatges culturals?
La Convenzione Europea del Paesaggio, Firenze, 2000. Cap. 1-disposizione generali, articolo 1,38.
SEQÜÈNCIA DELS SISTEMES MORFOLÒGICS TIPUS DEL PLA D’URGELL
Alumnes participants:
FORMES DEL TERRITORI Laura Bertran Arrufat Elena Castellà Fusté Anna Fontich Sala Berta Fusté Suñé Ricardo Lostao Viñolas Ferran Martori Gallissa Gemma Milà Cartañà Natalia Parés Serra David Ricart Boada
ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE
SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA
Marta Besora Roselló Cristina De Nova Arisa Izaro Ezeiza Karrera Montserrat Pedrosa Domingo Antonio Quirante Garrido Joel Robles Pena Nekane Zabaleta Irazabalbeitia Luca Malvicino
Núria Jimenez Climent Genoveva Jorba Gaju Míriam Lorite Gómez Marta Lovisa Marklinder Alexandra Eva Blennow Javier Rocamonde Lourido Kristyna Silhanova
PANORÀMIQUES I SECCIONS DEL TERRITORI
PATRIMONI DE L’AIGUA
Laura Company Mercado Irene Madrid Hinojosa Héctor Martín Villarroya Sílvia Oliver Alcover Lucia Valentini Maria do Rosário Fontes de Melo Losna Santos Bernardo Maria Melo Egidio Nadais
Gavina Corbetta Gallego Yolanda Medina Gil Núria Petit Saludes Berta Sanchez Hernandez Adriana Virto García Mireia Noguera Garcia Maria Camprodon Rosanas
LES VEUS DEL TERRITORI
PATRIMONI DELS POBLES
Irina Blavia Cañet Esther Gonzàlez Albesa Eulàlia Puig Calvo Enric Rovira Ferrer Lidia Noé Pereira Marta Franquesa Badia
Eduard Cuadern Campanals Ignasi Cuadern Campanals Maria del Mar Figueras Rubió Miryam Frías Martínez David Moreno García Francisco Toro Gomez
17 > 27 / GENER / 2011
PROFESSOR RESPONSABLE: Carles Llop PROFESSORS COL.LABORADORS: Ignasi Aldomà, Josep Maldonado, Sígrid Muñiz COL.LABORADORS DOCTORANTS: Eduard Antorn, Montse Ferrés, Laura Font, Napoleón Guerrero BECARIS: David Balbás, Núria Bisbal, Josep Garriga
ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès - Universitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Life Long Learning Program - Intensive Program in Landscape Studies (LAPIS) Amb el suport del Consell Comarcal i els ajuntaments del Pla d’Urgell: Consell Comarcal del Pla d’Urgell
Ajuntament de Barbens
Ajuntament de Bellvís
Ajuntament d’el Poal
Ajuntament d’Ivars d’Urgell
Amb la Col.laboració de la Casa del Canal d’Urgell, Castell del Remei, Estany d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, Novella Alta