02. Biografia del Rec

Page 1


Puntual i zaci ones hi st or i cas


“ T ot sel spai sat gesest anenmut aci óconst ant , pe Tot sel spai sat gesest anenmut aci óconst ant ,per què, enef ect e,elpai sat geéselr esul t atd’ unat r ansf or maci ó col • l ect i vadel anat ur a;ésl apr oj ecci ócul t ur ald’ unasoci et at enunespaidet er mi nat .Inosol amentenal l òquef ar ef er ènci a al asevadi mensi ómat er i al ,si nót ambé al asevadi mensi óespi r i t ualisi mbòl i ca

JoanNogué,di r ect ordel ’ Obser vat or idelPai sat gedeCat al unya




Puntual i zaci ones hi st or i cas


BI OGRAFร ADELREC: RECor r i dohi st รณr i co 1.I nt r oducci รณn:Laper si st enci adel r ecor r i dodelagua 2.RECor r i do:Ti mel i ne 2. 1Punt ual i zaci oneshi st รณr i cas 3.Vest i gi os1956-act ual i dad 4.ElReccomoej eder el aci รณnent r ebar r i os


LA PERSISTENCIA DEL RECORRIDO DEL AGUA En este trabajo nos planteamos analizar la presencia histórica del Rec Comtal, una traza con un recorrido de aproximadamente mil años. Se trata de una acequia que inicia su recorrido en Montcada i Reixac y finaliza en la zona de la Ciutadella donde antes se situaba la línea del mar. Históricamente el agua como recurso ha sido necesaria para el desarrollo de toda ciudad. El área ocupada por la actual ciudad de Barcelona es una zona rica en recursos hídricos. La influencia de infraestructuras hídricas en la transformación económica, social y espacial de las regiones por donde transcurren explica que los canales puedan ser en ocasiones los protagonistas de una historia de múltiples dimensiones e implicaciones. Evolución histórica de la ocupación del suelo y recursos hídricos

EDAD MEDIA Población (habitantes) Superficie (ha) 70.000 200

AÑO 1880 Población (habitantes) 644.000

Superficie (ha) 3.100

AÑO 1957 Población (habitantes) 2.267.000

AÑO 1992 Población (habitantes) 4.264.000

Superficie (ha) 46.700

Superficie (ha) 11.500

TEJIDO URBANO *Fuente: Atlas Ambiental del Área de Barcelona


¿QUÉ ENTENDEMOS POR EL REC COMTAL COMO PAISAJE CULTURAL? Durante el transcurso de la asignatura hemos podido entender el Rec Comtal como un símbolo identitario, un recorrido cargado de historia, en definitiva, un paisaje cultural que ha ido quedando escondido en su conjunto. Sólo se puede entender si se hace un análisis de su conjunto a la vez que te paras en el sus detalles que dan valor a un paisaje tan potente e importante en la vida de muchas personas a lo largo de su historia y de su recorrido que no puede quedar en el olvido.

El Rec Comtal, desviado. Ciudadanos el día de la inauguración de las obras, en 1916.

15 de Julio de 2013: 100 vecinos de 9Barris y Montcada se bañan en el Rec Comtal para reivindicar su dignificación.

ARCHIVO / FREDERIC BALLELL Fuente: http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/ciuda d-agua-1635662

Fuente: http://avvmontcadacansantjoan.wordpress.com/2013/0 7/15/100-veins-de-9barris-i-montcada-es-banyen-alrec-comtal-per-reivindicar-la-seva-dignificacio/

¿CUÁL ES NUESTRA POSICIÓN AL RESPECTO? Desde el principio comprendimos que el Rec Comtal debe entenderse y divulgarse como un todo, lo que supone un reto importante con la realidad actual que sufre esta infraestructura. Un paisaje cultural que debe retomar cierto protagonismo en las ciudades, en los barrios de los que forma parte y que en definitiva generan un conjunto, una unión, un camino…

¿CÓMO HEMOS ENTENDIDO NUESTRA PARTE DE ANÁLISIS? Ha sido como cerrar los ojos e imaginarnos toda la historia que junto con el agua, ha fluido por él. Así mismo, intentamos englobar todo lo que ha sucedido en este paisaje cultural desde que se tiene constancia de su existencia hasta la actualidad. En definitiva, mediante recursos gráficos y textos vamos repasando los años vividos por el Rec Comtal a través de los recuerdos de los protagonistas, las actividades que han transcurrido y transcurren a su alrededor, su recorrido físico y sus vestigios que aún mantienen viva una infraestructura hídrica que se resiste a desaparecer del todo y aún se propone volver a ser protagonista de una nueva época.


Puntual i zaci ones hi st or i cas

















Puntual i zaci ones hi st or i cas


Puntual i zaci ones hi st or i cas





Pr oyect odelEi xampl edeBar cel ona:Aument arelcaudaldeagua

Conelpr oyect odel ' Ei xampl edeCer dayporl af uer t eexpansi óndemogr áf i cayi ndust r i alenBar cel ona,l aacequi asuf r i r áconst ant esypequeñasmodi f i caci ones: Obr aspar asubi rl ascot asbaj asdel asaguasdeMont acada par asumi ni st r araguaenl osnuevosbar r i os: I nst al aci óndeunabombadevaporsobr el acaset adeJesús par ael evar2500m3deaguadel ami naal aal t ur ade23 met r oscada24hor aspar aelEi xampl eygr aci a.

1866l al eydeaguasquef aci l i t al ai ni ci at i vapr i vadapar al aext r acci ón conducci ónydi st r i buci óndelagua.LaCompani adeaguasdeBar cel ona es t apr omovi daporelcapi t albel gayf r ancés. 1882secr eal aSoci edadGener aldel asAguasdeBar cel ona

En 1879 se pr oducen t r ansf or maci ones i mpor t ant es quehacencambi arl asi t uaci ónpr i vi l egi adadel asmi nas yelRecComt al: Al gunasempr esaspr i vadassat i sf acenl asnecesi dadeshi dr ol ógi casdenuevaszonasdeBar cel ona.Est aer aunade l aspr eocupaci onesquet eni ael ayunt ami ent oyquet i enesu r espuest aconl ai naugur aci óndet r espozosenMont c ada. Apar t i rdeesemoment o,el Ayunt ami ent odeBar cel onaal i ment ael Acueduct obaj odeMont cada,i naugur adaen1826 conundobl ecaudal ,eldel ospozosyeldel asmi nas. -Laacequi asecubr i r í aydesvi ar í aendi f er ent est r amospar a abr i rcal l es,l aconst r ucci óndecl oacasyl af or maci óndei sl as segúnelpr oyect oCer dà. 1860sehi ci er onl asconducci onesdelayunt ami ent oenl as cal l esAmpl e,Regomi r ,Compt essadeSobr edi elyEscudel l er s.

des v i ac i óndel RecCompt al par as umi ni s t r araguaenel Ei x ampl e

Lospr obl emasdei nsal ubr i daddelRecComt al XVI I IXI X: apar t i rdelsi gl oXVI I Il at eor í adel osmi asmasapar eci ó. Losmi asmas( emanaci óndel suel oydel asaguasi mpur as) se cr eí an causant e delcont agi o de l asenf er medad.Ent oncespar aconj ugarelr i esgo,habí aqueevi t arl asaguas super f i ci al esyest ancadas. Ent r e1802y1822hubounabuenacant i daddepet i ci ones quepr oponí anl aconveni enci adecubr i relRec.Enj uni o 1861,elRecest abayacompl et ament ecubi er t o.

Los r esul t ados f i nal es f uer on at er r ador es:9. 278 per sonas est uvi er on cont ami nadas,del asque2. 267mur i er on.El 28denovi embr es econsi der abadomi nadal aepi demi a. En1916sel l evóat ér mi nol adesvi aci óndeunaspar t esdelRec,ymi ent r asl apar t esanai basubt er r aneament ehaci aBar cel ona,ot r asdosr amal esseut i l i zar onpar amovermol i nosyr egarl oscampos.

XX: Conl adensi f i caci óndel acui dadsehabí agener al i zadol a pr act i cadesi t uarl ospozosenl ospat i osdel ascasapar ar ecogerl asexcr et as.Enconsecuenci as edabaunapr oxi mi dadmuypel i gr osaent r el ospozosnegr osyl asaguasl i mpi a demodoquel acont ami naci ónporf i l t r aci óner acasii nevi t abl e. En1914,sepr oduj ounaepi demi adet i f usacausadeest a cont ami naci óndel asaguas. Enoct ubr esedi ct ami nóqueelaguapr ocedent edeMont cadanopodí abeber sepor quel l evabaelt i f us. El aj unt ami ent oopt oporpi nt arconunacr uzr oj al asf uent es quenopodí anserut i l i zadas.Per omuchagent enot ení a aguacor r i ent eyut i l i zabaest asf uent es.Ennovi embr ese cor t oelser vi ci odeaguasdelr ec. f uent es:Lar evol uci óndelaguaenBar cel onadel acui dadpr ei ndust r i alal amet r opol imoder na, 18671967ManuelGuar di a web:r eccomt al mi nasypozosapi e. wor dpr ess. com www. ub. edu/ geocr i t / b3w157. ht m el r eccomt al . bl ogspot . com. es/ p/ memor i aor al . ht ml

1914us odel asf uent esc ont ami nadasporel t i f us


Puntual i zaci ones hi st or i cas



Vestigiosde1956alaactualidad


Vestigiosde1956alaactualidad






CANALIZACIÓN DEL REC COMTAL CONSTRUCCIÓN A PARTIR DE UNA EPIDEMÍA

EN EL 1914, UNA EPIDEMIA DE TIFUS HIZO QUE EL REC SUFRIESE UNAS MODIFICACIONES EM CUANTO A LA FORMA DE OBTENER SU AGUA Y SU CONSIGUIENTE TRANSCURSO EN LA INFRAESTRUCTURA.

SE DECIDIÓ TAMBIÉN AMPLIAR EL CAUDAL DEL REC A PARTIR DE LA OBTENCIÓN DE AGUA FREÁTICA EXTRAÍDA MEDIANTE POZOS. EL REC PASÓ DE SER SUPERFICIAL EN SU TOTALIDAD A CONDUCIR DE MANERA

SUBTERRANEA LAS AGUAS EN DETERMINADOS PUNTOS DE SU RECORRIDO.

Fuente: MONTCADA GACETA MUNICIPAL 1917. Archivo Museu Municipal Montcada.


CANALIZACIÓN DEL REC COMTAL CONSTRUCCIÓN A PARTIR DE UNA EPIDEMÍA

EN EL 1914, UNA EPIDEMIA DE TIFUS HIZO QUE EL REC SUFRIESE UNAS MODIFICACIONES EM CUANTO A LA FORMA DE OBTENER SU AGUA Y SU CONSIGUIENTE TRANSCURSO EN LA INFRAESTRUCTURA.

SE DECIDIÓ TAMBIÉN AMPLIAR EL CAUDAL DEL REC A PARTIR DE LA OBTENCIÓN DE AGUA FREÁTICA EXTRAÍDA MEDIANTE POZOS. EL REC PASÓ DE SER SUPERFICIAL EN SU TOTALIDAD A CONDUCIR DE MANERA

SUBTERRANEA LAS AGUAS EN DETERMINADOS PUNTOS DE SU RECORRIDO.

Fuente: MONTCADA GACETA MUNICIPAL 1917. Archivo Museu Municipal Montcada.


Puntual i zaci ones hi st or i cas







Puntual i zaci ones hi st or i cas


BIBLIOGRAFÍA

Archivos: Archivo Municipal de Montcada. Archivo Pinyol Artículos de periódicos: Gaceta municipal de Montcada QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 6 (2010) Monografías: ALCAZAR Jaume, LACUESTA Raquel, GORINA Josep Lluis, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Ajuntament de Montcada i Reixac, 2001 DURAN JUNQUERA José, Evolucio del paisatge de Montcada i Reixac durant el segle XX, Ajuntament de Montcada i reixac, 2001 GARCIA I FUERTES Gemma, L'abastament d'aigua a la Barcelona del segle XVIII (1714-1808), Premi Gumersind Bisbal i Gutsems (1989) (XVII edicio), 1990 GUARDIA Manuel, La revolución del agua en Barcelona De la cuidad preindustrial a la metropoli moderna, 1867-1967, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura MARTIN PASCUAL Manel, El rec comtal (1822-1879) La lluita per l'aigua a la Barcelona del segle XIX TORRES I CAPELL Manuel, La formacio de la urbanística metropolitana de Barcelona L'urbanisme de la diversitat, Mancomuunitat de Municipis de l'Aera Metropolitana de Barcelona

Páginas web: Bereshit Barcelona map. Http://bereshitbcn.blogspot.com.es Casa de las Aigues, Centre de arte social comunitario, http://casadelesaigues.wordpress.com/ Eccomtalminasypozosapi http://reccomtalminasypozosapie.wordpress.com/el-rec-comtal/ El Rec Comtal, Paisatges Culturals, http://www.el-rec-comtal.blogspot.com.es/ Guía de la Generalitat, Antecedentes históricos http://www.gencat.cat/index_cas.htm Grupeta Rio Besos, http://www.grupetariobesos.com/historiariubesos Memoria dels barris, historia gráfica dels barris del districte Horta-guinardo, http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es Museo de Historia de Barcelona, La revolución del agua en Barcelona,Agua corriente y ciudad moderna,1867-1967 http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/revol_agua_bcn_es.pdf Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio industrial http://chimervapor.wordpress.com


Puntual i zaci ones hi st or i cas


“ Dondef al t eelhombr equesabemi r aryt omarconci enci adesícomopr esenci aycomo agent et er r i t or i al ,nohabr í apai saj e,si nosól onat ur al eza,mer oespaci obi ót i co,hast aelpunt o dehacer nosconsi der arqueent r el asdosacci onest eat r al esdelhombr e,act uarymi r ar ,nos apar ececomomási mpor t ant e,másexqui si t ament ehumanal asegunda,consucapaci dadde gui arl aant er i or .Podemosdeci r ,enot r aspal abr as,quequi ensabeemoci onar sef r ent ealespect ácul odelmundo,qui enseexal t aalverl ai mpr ont ahumanadent r odel anat ur al eza,qui en si ent el osr i t mosdeést ayl osr i t mosdel ohumano,esaquelque,porenci madelr est o,sabe encont r arl ascl avesj ust aspar apr oyect aryconst r ui renelr espet odel oexi st ent eyenl a pr ospect i vadecr earnuevosymej or esf ut ur os” ( TURRI , E. 1 9 9 8 , 1 4 ) .


www. p a i s a j e s c u l t u r a l e s . 5 0 we b s . c o m www. c i u t a t mo s a i c t e r r i t o r i a l . c o m

De p a r t a me n t d ’ Ur b a n i s mei Or d e n a c i ód e l T e r r i t o r i /E s c o l aT è c n i c aSu p e r i o r d ’ Ar q u i t e c t u r ad e l V a l l è s/Un i v e r s i t a t P o l i t è c n i c ad eCa t a l u n y a e ne l ma r cd el ’ E RASMUSI n t e n s i v ePr o g r a mT E SS

Ca r l e sL l o p , J o s e pMa l d o n a d o F r a n c e s c aL e d e r , I g n a s i Ma n g u e Ar t u r oCa l d e r ó n , Ma r t aCa r r a s c o , Ko n s t a n t i n o sKo u r k o t a s , Ca t a l i n aSa l v à Ma r cF a b r é s , Al f o n sGo n z á l e z( p f c ) Ma r i aJ o s éDu r á n , T a n i aGa l a n , E n r i cHe r n á n d e z , Ma n e l Gu à r d i a , Ca r meMi r ó , Aj u n t a me n t d eMo n t c a d ai Re i x a c , Ar x i uMu n i c i p a l d e l Di s t r i c t ed eSa n t An d r e u , Ce n t r e d ’ E s t u d i sI g n a s i I g l e s i a s , T a l l e rd ’ Hi s t ò r i aCl o t Ca mpd el ’ Ar p a


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.