“L’urbanisme paisatge veu la metròpoli emergent, com una catifa viva, poderosa i sòlida feta de l’acomulació de peces i sistemes disposats en capes sense autoritat particular ni control” James Corner
_ÍNDEX _ INTRODUCCIÓ
_ EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ
_ LÍMITS I HORITZONS
_ EMPLAÇAMENT DE REALITATS ANALITZADES
_ ANÀLISI DE LES REALITATS . . . . . .
Superposició d’èpoques 1 La vida agrícola La sèquia dels molins Superposició d’èpoques 2 El passat romà El territori urbanitzat
“Cada paisatge porta impresa la petjada de qui l’ha precedit i deixa pel futur un altra petjada que d’altres reconeixeran en ell. Així el paisatge continua“.
Rosa Barba Casanovas
El paisatge ho és tot: el molí paperer, el riu Francolí, el Pont del Diable o els ametllers dels camps, la silueta i el fum de les fàbriques o la calçotada entre amics. El paisatge és un sumatori d’elements, d’estrats, de capes, de realitats, de visions. Per entrar en el tema, es duu a terme un anàlisi del lloc, prenent com a fil conductor, l’aigua i en conseqüència al llarg del riu Francolí, que discorre per la plana de Tarragona, fins a desembocar al mar.
ESPLUGA DE FRANCOLÍ
MONTBLANC
SERRADALT
MONTBLANC
L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ
_EMPLAÇAMENT
PUIGDELFÍ
TARRAGONA
VALLS
TARRAGONA
RIU FRANCOLÍ CONSTANTÍ
VILA-SECA
SERRALADA DE PRADES
REUS
CAMBRILS
_EMPLAÇAMENT
_1 VISTA DE LES MUNTANYES DE PRADES
_2 VISTA DE PUIGDELFÍ
_3 VISTA DEL TERRITORI URBANITZAT
_4 VISTA DE LES FÀBRIQUES PETROLÍFERES
_EMPLAÇAMENT
LÍMITS I HORITZONS Puigdelfí La plana de tarragona per on transcorre el riu Francolí, té uns límits que el caracteritzen.
2
1
Per una banda tenim la serralada de Prades. Aquesta té una topografia prou accidentada com per ser un element caracterític de la zona. A més a més el riu Francolí, des del seu neixament a l’Espluga de Francoli, voreja aquestes muntanyes per obrir-se camí en direcció al mar.
3
4 Zona industrial
Serralada de Prades
Per altra banda, tenim una topografia elevada que està a la banda esquerra del riu, on al llarg del seu recorregut, s’implanten els diferents nuclis de població.
2
Just davant d’aquests nuclis de població i a l’altra banda del riu, ens trobem amb un teló de fons constant de nuclis industrials bàsicament destinats al tractament de productes del petroli. Aquestes indústries s’aprofiten de la topografia poc accidentada de la plana per implantar-se.
3
Finalment i ja acabant amb el recorregut del riu, ens trobem amb l’horitzó de la ciutat de Tarragona
1
4
Tarragona
TOPOFÍLIA Llaç efectiu entre les persones i el lloc o ambent cirumdant. Hom ha de pensar en el paisatge per poder gaudir d’aquest.
Plantegem primer una visió estratificada d’aquest paisatge per tal d’indentificar els elements per separat, agrupant-los en tres nivells; el subsòl, del sòl i del vol del territori tarragoní. Es mostrarà doncs una primera realitat disseccionada del territori. Mostrarem el paisatge com a sumatori d’aquests elements, entenent-lo com un tot que genera el caràcter del lloc. És aquí on es readuca la mirada i s’apreciarà la realitat global, amb tots els seus factors en joc. Amb l’aigua com a fil conductor i com a protagonista, recorrerem un traçat per sis realitats del paisatge de Tarragona. Sis situacions diferenciades que, combinant-les, ens aportaran una visió global del lloc.
_ LA VIDA AGRÍCOLA
_ SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
_ LA SÈQUIA D
_ SUPERPOSICIÓ D’EPOQUES
_EMPLAÇAMENT
_ PASSAT ROMÀ
DELS MOLINS
_ TERRITORI URBANITZAT
SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
En la porció de territori analitzat, es pot veure la superposició de les diferents èpoques.
ció ruc t s con en
g Pui i ròl pet
fí del
Com a estrat superior també hi és present la capa d’infrastructures, resultat d’una necessitat sorgida de les noves generacions. Aquest estrat es superposa a tots els altres nivells, sense massa contemplació, i desontextualitzant-se de l’entorn i el paisatge.
SECCIONS
e Ve g
ió tac
ribe de
En les seccions de la zona, es representen les capes totes superposades, on també es pot llegir la idea d’aquesta superposició d’èpoques.
ra
SUBSÒL
Re
e ia d r e fin
Més tard la implantació de les edificacions ja siguin industrials com residencials.
SÒL
n Tre
Inicialment amb la capa del subsòl i l’estrat de vegetació i conreus. Gràcies a la bona accessibilitat a l’aigua, es poden implentar conreus de regadiu.
Es pot veure que la infrestructura de la carretera s’implanta just en el canvi d’ecosistema que s’estableix entre el riu Francolí, i els marges laterals que acompanyen el riu. Aquest fet es veu majorat amb el canvi de topografia entre les dues zones.
og Top
i raf
a
_EMPLAÇAMENT
Academic use only]
SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
En la porció de territori analitzat, es pot veure la superposició de les diferents èpoques. Inicialment amb la capa del subsòl i l’estrat de vegetació i conreus. Gràcies a la bona accessibilitat a l’aigua, es poden implentar conreus de regadiu. Més tard la implantació de les edificacions ja siguin industrials com residencials.
ria
gd Pui òli etr p de
í elf
Com a estrat superior també hi és present la capa d’infrastructures, resultat d’una necessitat sorgida de les noves generacions. Aquest estrat es superposa a tots els altres nivells, sense massa contemplació, i desontextualitzant-se de l’entorn i el paisatge.
SECCIONS
e Ve g
ió tac
ribe de
En les seccions de la zona, es representen les capes totes superposades, on també es pot llegir la idea d’aquesta superposició d’èpoques.
ra
SUBSÒL
i ne Ref
n tre
SÒL
de Vi a
og Top
i raf
a
Es pot veure que la infrestructura de la carretera s’implanta just en el canvi d’ecosistema que s’estableix entre el riu Francolí, i els marges laterals que acompanyen el riu. Aquest fet es veu majorat amb el canvi de topografia entre les dues zones.
SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
CONDUCTES INDUSTRIALS
LA VIDA AGRÍCOLA
VOL
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA Prop del riu Francolí, situats a una distància prudencial, es troben petits nuclis de població rural. Aquests teixits de baixa densitat es col•loquen estratègicament en terra fèrtil per cultivar. Així doncs, l’organització d’aquests és purament agrícola. Representen una transició entre el riu i el territori urbanitzat dels pobles circumdants.
xa Xa r
alv t. S S à urb i r vi a
ado
r
Les edificacions d’aquests nuclis es troben en un estat de degradació i precarietat, evidenciant l’oblit per part de la ciutat de Tarragona. Tot i així segueixen vius i en funcionament degut a la fertilitat deguda a la presència de l’aigua.
ado
r
SÒL
v Sal . t -S tí n a st Con
SECCIONS En les seccions, es poden veure característiques del subsol.
di u
SUBSÒL
a reg i reu con e d ps Cam
En aquest cas, es pot veure el sistema de mines d’aigua que s’exacaven per tal d’adquirir aigua i fer-la més accessible.
afi ogr p o T
a
LA VIDA AGRÍCOLA
MINES D’AIGUA
[Academic use only]
LA SÈQUIA DELS MOLINS
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
La presència dels molins mostra el protagonisme de l’aigua en el paisatge tarragoní.
a Infr
ure uct r t s
Aquests molins, ara en desús, necessitaven l’aigua com a motor. Actualment els molins s’han reconvertit en masies i camps de cultiu, o bé han quedat en l’oblit i, un cop més, absorbits per la frondosa vegetació. En temps del seu ús, aquests es servien del recurs de l’aigua per poder moldre el gra.
s
i res ó i c fica Edi
den
cial
SÒL
És un clar exemple doncs, de la íntima relació que s’estableix entre el paisatge (la topografia, l’aigua...) amb el “paisanatge”. És la fusió d’ambdós el que fa el paisatge.
SECCIONS En les seccions, es poden veure característiques del subsol. En aquesta secció es pot apreciar de l’ús que feien els molins de la zona per tal d’aconseguir la força necessària per fer funcionanr els molins ja siguin de gra o paparers. SUBSÒL
eu onr c de ps m a C
afi ogr p o T
a
Degut a l’escassetat de pluges es disposen un sistema de basses per tal d’emmagatzemar l’aigua .
LA SÈQUIA DELS MOLINS
MOLÍ DE CONSTANTÍ
SUPERPOSICIÓ D’ÈPOQUES
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
El pont de les caixes és un sistema per conduir l’aigua i poder salvar el desnivell ocasionat pel torrent de la Ferrerota. Aquest té uns 36m de llargada i sostentat per 4 grans arcs. Els materials són pedres ben tallades. Per la part suerior per on hi circula l’aigua per un rec, fet amb grans lloses.
E
re ció a c i di f
en si d
cial
SÒL
res ctu u r ast Infr
SECCIONS El pont de les caixes mostra també l’estratificació temporal del paisatge tarragoní. A pocs metres del pont se situa una nova via de comunicació, la qual s’eleva per no interrompre el curs de l’aigua.
SUBSÒL
us nre o c i ació t e Ve g
fi gra o p To
a
El pont romà no funciona correctament, l’aigua vessa pels laterals i es troba en un estat de degradació. Aquesta construcció ha quedat en l’ombra, en un indret de difícil accés.
SUPERPOSICIÓ S UPEERPOS SICIÓ D’È D’ÈPOQUES ÈPOQUEES
EL PASSAT ROMÀ
EL PASSAT ROMÀ
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
En el paisatge tarragoní, el passat romà és evident; tant dins la ciutat com a les zones perifèriques. El pont del Diable n’és un clar exemple. És la part de l’aqüeducte més visible, la que tothom coneix i reconeix. Tot i així, l’aqüeducte travessa el paisatge de manera constant i menys aclaparadora.
ent
de esi r ció fica i d E
ncia
l
Però, quan es troba amb un accident topogràfic, l’ha de salvar mitjançant una construcció d’alta enginyeria.
SÒL
uam Cre
5 E-1
0 N24 b am
SECCIONS En aquesta secció es pot veure la relació que es manté entre el passat romà, i les noves infrastructures.
pi
Com a teló de fons ens trobem amb la serralada de Prades.
SUBSÒL
Ve
de ció a t ge
En aquest cas, amb la carretera E15.
afi ogr p o T
a
EL PASSAT ROMÀ
TERRITORI URBANITZAT
EL TERRITORI URBANITZAT
AXONOMETRIA ESTRATIFICADA
VOL
La llera del riu Francolí, quan arriba a la ciutat de Tarragona, s’urbanitza, transformant-se en un parc urbà. És en aquest punt on la ma de l’home es fa més evident; l’home controla i pentina la natura. Aquests espais, plans i enjardinats, formen un corredor verd que desemboca al mar.
i
-
o rag r a T
na
olí anc r f el cd r a P
SUBSÒL
tor Sec
l tria s u nd
na
SÒL
ago arr T na rba u ma Tra
og Top
ia raf
EL TERRITORI URBANITZAT
“La natura es fa paisatge quan l’home l’emmarca.” Le Corbusier