2
- PAÍS, PAISATGE
pàg. 11
- PAS, PASSATGE
pàg. 27
- PERSONA, PERSONATGE
pàg. 35
- CONNEXIONS
pàg. 61
- DICCIONARI DE PARAULES I EXPRESSIONS
pàg. 65
- Clima - Boira - Marinada - Flora - Fauna - Riu Corb
- Cartografia
- Pobles - Agricultor - Ramader - Producte - Clergat - Vilatans - Festes - Sensacions - Pintura - Patrimoni
3
4
"Ací lo Nil no ens rega, Ni el Danubi ens circueix, Ni a Ganges hi ha qui el conega, Ni el Tigris ens dóna peix, Ni hi ha qui de l’Eufrates bega. Una petita riera Banya esta nostra ribera, Que tota es conreia i llaura I si qual taix no la daura, Daura-la d’altra manera." Rector de Vallfogona
5
6
“El paisatge és un mosaic que els agricultors cuidem com si fóssim els darrers protagonistes d’una professió mil·lenària.” Cooperativa l’Olivera
7
8
"De vegades, en tenim prou amb caminar. De vegades, en silenci, n'hi ha prou. De vegades, amb l'un al costat de l'altre, n'hi ha prou. De vegades, l'ombra dels arbres a la tarda desfila sobre els nostres caps. Potser ja no som els mateixos o algun element del paisatge ha canviat. O algun element del paisatge ha canviat." David Caraben, L’Element del Paisatge, dins l’Ànsia que Cura
9
10
PaĂs - Paisatge
11
12
Converses sobre Paisatge
13
Entorns de GuimerĂ vists des de la Torre, Clara Roma
14
CLIMA
"Les condicions de vida eren espartanes. Jo recordo el fred intens, a tot arreu: a les cases, a l’escola, al carrer... Tots teníem penellons a les orelles o a les mans, del fred que patíem." Lluis Foix , escritor 2013.
"(…) Em venen a la ment un seguit d’imatges de simple viatger que ha passat, normalment massa ràpid, per aquestes contrades: la boira i les gebrades hivernals, la verdor dels arbres fruiters a la primavera, la contundent calor del migdia a l’estiu i la suavitat de les tardes tardorals. Terra de contrastos. La fredor dels llargs i foscos mesos de l’hivern és el preludi de l’esclat de la primavera, primer en forma de flor i després de fulla. L’aïllament hivernal dóna pas a l’agradable caminada dels dies d’abril." Josep Gordi, professor de Geografia a la Universitat de Girona, 2013
15
Fotografia de la boira en el paissatge de les Terres de Ponent, Autor Desconegut
16
BOIRA
"La boira, que amb la seva espessor va fer inútils els empenys d’avenç dels raigs solars i va teixir un teló que no va alçar-se per l’espectacle." "La boira forma part de la identitat d’aquestes terres i en marca el caràcter, tant del paisatge com de la seva gent, i cal apreciar-la com un dels seus valor intangibles." Giliet de Florejacs (àlies), escriptor en un blog, originari de Barcelona, habitant a Florejacs.
"Núvol arran de terra” és el fenomen meteorològic més famós de les terres de Ponent, i ens puntualitza que “no és a la Segarra on es deixa veure més vegades (…), però sí el suficient perquè sigui un signe d’identitat del clima de l’hivern." Toni Nadal, meteoròleg
"Campanes de diumenge / Tots hem estat, un dia, / infants, sota la boira" "Boira de nit, fal·laç volum; que s’arrossega per l’eixida." Jordi Pàmias, Poeta
17
Camps de Verdú - Font: Pàgina web de l’Ajuntament
18
MARINADA
"Al matí vent seré, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada." Dita popular
"Marinada d'hivern, dia d'infern." Dita popular
"Marinada forta, pluja a la porta." Dita popular
"La marinada, un clima de contrastos de fred i calor i una terra àrida fan que els nostres caldos siguin únics." Flavià Serret, propietari del celler Cercavins
19
Dibuixos propis Olivera Rosella Ordi Cep
20
FLORA
"La rosella no és d’aquí. Va venir amb els sacs de blat des del pròxim orient. Actualment l’associem molt del nostre paisatge però com un enemic. A nosaltres ens interessa molt perquè es mengen. Com que durant molt temps es va considerar com una mala herba, ara no n’hi han, ja que ensulfatem i les matem. I per tant aquell símbol del nostre paisatge l’hem perdut…" Guillem Figueras, “historiadors i recol·lectors”, Gener 2017
En un camp de blat, amb galta vermella, hi ha una rosella gronxant i gronxant. És el tou llebeig qui al ball la porta, qui li parla i conta mil somnis daurats. La rosella riu i riu primavera i el blat espera un temps per granar. Altres flors flairoses, li tenen enveja, volen, per revenja, el temps de segar. I la plana dorm i el llebeig es cansa, la rosella canta tot guardant el blat. Aplega un ponent, calent, pocatraça, la poncella esclata: Veniu per fer mal? Poesia Catalana
21
“Estima-ocells”
22
FAUNA
"[… ]Això és una àrea privada de caça, i van ser els caçadors els que van promoure la protecció de tot aquest indret. Però quan nosaltres vàrem plegar el 1998 el primer que va fer la generalitat va ser suprimir el refugi de pesca i autoritzar els pagesos per matar amb fitosanitaris, cosa que va enverinar l’aigua i ara aquestes aigües no hi ha ni el rap de cua vermella ni el cranc autòcton, ara no hi ha res." Joan Teruel, naturalista
"Veiem, per tant, el pes de la ramaderia, comptabilitzats en un centenar de caps de bestiar de llana i una desena de cabrum. Pel consum es criaven 8 porcs i 100 aus d'aviram. Pel treball de la terra i el transport trobem 10 mules i 25 ases." L’enquesta de Godoy 1797
Especies que hi ha al voltant del riu corb Populus alba Populus nigra Roure de fulla petita Freixes Pinus alopensis Pi blanc. Pinasa Pi roig Pi maritim
23
Dibuix propi, Riu Corb
24
RIU CORB
"El riu corb, és un riu molt particular dintre de Catalunya, ja que només n’hi han dos que tinguin la mateixa fisonomia, que van de llevant a ponent. Això condiciona en què el seu cabal és estacional, pot tenir molta aigua a l’hivern i molt poc a l’estiu." Joan Teruel, Naturalista, Vall del Corb, Gener 2017
"Són tan importants les pluges durant la tardor que els 4 rius paral·lels (el Corb, el Cercavins, Ondara i Sió), són els que registren més morts per inundació de tot Catalunya. Això és degut a que tots els pobles, quan els romans van arribar aquí, els ibers que estaven a sobre dels turons, els romans feien la famosa pax romana, i els feien baixar dels turons perquè no es poguessin defensar. I per tant Verdú i tots aquests pobres estan abaix dels turons i són fàcilment inundables." Joan Tous, Mestre Jubilat d’Escola Rural, Gener 2017
A Rauric, tot eixerit; a Llorac, té mal de cap; a Vallfogona, ja no estava de broma; a Guimerà, li van donar la mà; a Ciutadilla, un got de camamilla; a Nalec, va passar pel dret; a Rocafort, comença a anar de tort; al Vilet, ja enraonava grec; a Sant Martí, es va morir; a Maldà, el van enterrar; a Belianes, tocaven les campanes; i als Eixaders, no en van entendre res. Dita Popular
25
26
Pas - Passatge
27
28
Converses sobre Passatges
29
Mapa del riu Corb, Altas de les Viles, Ciutats i territoris de Lleida
30
CARTOGRAFIA
DETALL DEL MAPA DEL RIU CORB Àmbit geogràfic: Urgell, Vall del Corb, Ciutadilla, Nalec, St. Martí de Riucorb Arxiu: Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges Data: v. 1580 Dimensions: 255 x 68 cm Tècnica: Manuscrit a color
31
Mapa del Lleida, Altas de les Vil¡les, Ciutats i territoris de Lleida
32
CARTOGRAFIA
LLEIDA Àmbit geogràfic: Província de Lleida Autors: Benito Chias Carbó - Joaquím ribera - J. Soler Arxiu. Institut Cartogràfic de Catalunya Data: 1902 Dimensions: 33 x 42 cm Tècnica: Imprès a color
33
34
Persona - Personatge
35
36
Converses sobre Personatges
37
Dibuix del poble de Vallbona de les Monges
38
POBLES
"Maldà és un mestre, una escola. I dins de l'escola tota la plenitud d'uns anys que de bona gana tornaria a viure. Maldà va tenir una escola pels seus nens que començava amb una fila ben feta sota la mirada del sol net del matí. La cartera a l'esquena, la clenxa ben feta i els mesos de fred, la soqueta a la mà."
"El mestre al davant i "bon dia" per començar. Però la lliçó durava 24h. perquè junt amb el calidoscopi programa d'aritmètica, geografia, ciències, cal·ligrafia, hi havia un marcat programa de vivències que havien de dur al carrer, a casa. Igual agafàvem l'escombra que cantàvem a 6 veus. I quan es va presentar l'ocasió els nens i les nenes de Maldà van guanyar el concurs comarcal de Doctrina. Molts encara funcionem amb reserves de combustible, d'aquells anys. L'escola vella ha tingut d'anar a terra; a les meves filles tot just els hi he pogut ensenyar les restes d'una paret, que va deixant caure la pellofa verd oliva de les pissarres i ja no distingeixo l'última frase de cal·ligrafia, que havia de dir més o menys "Debo trabajar para ser un hombre de provecho. Será bueno el que haga bien, no quien..."" Angel Vilamajó i Farré
39
Cultiu de Vinya a GuimerĂ , Autor Desconegut
40
AGRICULTURA
"La vida era dura, certament. Però l’alegria i bon ambient que es respiraven en aquella llarga temporada del segar i el batre és diferent, diria superior, de la que es viu avui, quan la feina que durava més d’un parell de mesos es liquida en un matí o un parell de dies. La producció ara és prioritària. No pot ser altrament. Però aquelles habilitats artesanals que la meva generació vivia per última vegada tenien un punt interessant, humanista, d’un món que hem arraconat per sempre." Lluis Foix, periodista i escriptor, en “La Marinada Sempre Arriba”
"Tertúlia de pagesos i comerciants de la vall del Corb al bar del Coll de la Portella. Cada diumenge al matí hi ha una trobada de diferents pagesos i comerciants dels pobles, Guimerà, Vallfogona del Riucorb, Ciutadilla, Nalec,.. Parlen de tot. Preu, pluja... i està prohibit parlar de política…" Anunci vist en la Vall del Corb, autor desconegut
"En la producció agrícola, la paraula ecologia té un sentit molt ampli. Vol dir respecte i equilibri entre els tres factors del cicle de producció d’aliments: terra - producció consumidor." Jaume Botey Vallès
"En un cultiu en bancals només és possible l’agricultura de qualitat." Autor desconegut, Vall del Corb, Gener 2017
41
Fotografia de la Fira de verdĂş, Autor Desconegut
42
RAMADERIA
"La ramaderia de l’antigor estava íntimament entrellaçada amb l’activitat pròpiament agrícola i es reduïa als animals de treball i a les bestioles que feien estada al corral familiar. Només es podien considerar un sector a part els ramats de bestiar de llana. L’amo del ramat, que no disposava de terrenys propis per pasturar, comprava les herbes, o sigui, el dret de pastura, als propietaris de les finques del terme i acostumava a tenir carnisseria al poble, on despatxava la carn procedent del seu bestiar." Autor desconegut
"Aquí treballem amb la gent de les rodalies. Recollim la llet dels pastors dels pobles veïns i aleshores, en fem formatge. Tot va començar perquè jo havia de decidir entre cuidar tocinos o estar al camp, així que vaig decidir fer formatge." Nati Ninot, formatgeria Sant Gil d’Albió
“Llegué en el 78 y aquí me quedé queriendo ser un agricultor anónimo, venía de movimientos sociales y revolucionarios y quería ser anónimo. Trabajar como un agricultor, ser un agricultor, y perder la voz.” Carles de Ahumada Batlle, president de la Cooperativa l'Olivera
"Identificació amb la terra és una riquesa molt superior a la dels diners, que són volàtils, que no són d’enlloc." Lluis Foix, periodista i escriptor
43
Productes de la Zona, Dibuix Propi
44
PRODUCTES
"Elaborar vins, aquests vins, és elaborar en sintonia, en conjunt, amb orquestra, però és innovar, investigar, patir i és clar, gaudir. És acostar-se als altres i fer xarxa amb un producte com a escut que és un relat, és una suma de vivències, esforços i gent que tenen l’esperança de transformar el món." Clara Griera i Llonch
Celler Cercavins: "La peculiaritat dels sòls, el clima àrid, la baixa pluviometria i el fort contrast tèrmic entre el dia i la nit permeten preservar els aromes i l’acidesa dels vins, i que després d’un treball constant i acurat obtinguem vins d‘excepcional qualitat [...]" Celler Petit Duran
[…] "Al costat de la residencia on viuen hi ha unes vinyes mig deixades que potser es podrien recuperar per intentar elaborar algun vi, donar-los una feina més interessant." […] "Van parlar de què es podia plantar, com, quin tipus de vi es podria elaborar, quines màquines caldrien…" […] "L’any 1989 es va inaugurar la primera bodega" Rosa Juvé i Josep Cardús, persones vinculades a la Cooperativa l’Olivera
"Les suaus ondulacions deixen veure tots els colors del verd. Els camps a banda i banda de la carretera semblen coberts d’una vànova que canvia de color segons l’estació: verd intens a la primavera, daurat al juny, terra acabada de llaurar a l’estiu i blanc gebre a l’hivern. El paisatge és rústic i la seva simplicitat li dóna un encant de pau tan embolcallador que sembla que hagis fugit molt lluny de tot." Formatgeria Albió, Nati Ninot
45
Dibuix propi Arc del Monestir de Vallbona de les Monges
46
CLERGAT
"Abans-d'ahir, tot passejant pels claustres del monestir, em sentia envoltat pels meus estimats germans i, com en un paradís de delícies, admirava les fulles, les flors i els fruits de cadascun d’aquells arbres, sense trobar-ne cap, entre tants com n’hi havia, que jo no estimés i del qual no em cregués estimat. Això em va produir un goig immens, superior a totes les satisfaccions d’aquest món. Sentia que el meu esperit fluïa cap a ells i que tots els seus afectes confluïen cap a mi, fins a poder dir amb el profeta: Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!" De spiritali amicitia, III, 82. 1
47
Verdú, Església de San Miguel
48
VILATANS
"Jo puc deixar de ser pagès però no puc deixar de ser urgellenc." Josep Escribà, Pagés, Belianes, 2016
" [...] tots els que som d’aquí compartim un adjectiu: som artesans" David Tous, enginyer agrònom, Belianes, 2016
" [...] Para mí, más que paisaje, que también, hay personas y hay sociedad. Un paisaje sin personas no existe. No hay paisaje ni hay conformación del paisaje sin sociedad. Me atrajo (de la Cooperativa l’Olivera) el proyecto, las personas y el territorio. " Clara Griera i Llonch, Belianes, 2016
"Els vilatans de Vallbona de les Monges, en veure tants joves peluts i barbuts que es deixaven caure per l’Olivera dels inicis i amb aquelles pintes i guitarres, deien: “... Si les guitarres llauressin, ...renoi!,...Quina feinada farien!!...” Carles de Ahumada Batlle, president de l’Olivera, Belianes, 2016
"Jo vaig veure plorar el meu oncle, perquè una glaçada li havia matat les vinyes, i això volia dir que no hi hauria collita, que venia un any de privacions." Lluis Foix, escriptor i periodista, 2013
49
Gegants a Verdú - Font: Blog Tarrés al dia
50
FESTES
SANT ANTONI ABAT El dia 17 de gener, festa de Sant Antoni Abat, era un dia gran per al món rural; la devoció al sant anacoreta, patró i protector dels animals domèstics, era extraordinària i generalitzada. Hi assistia pràcticament tot el poble; Al llarg del dia se celebraven diversos actes festius en aquestes darreres realitats: jocs de cucanyes, traques, curses de sacs, etc. El darrer acte de la festa, a la nit, era el «ball familiar». ANAR A LA BOVERA A DEMANAR AIGUA El santuari de La Bovera, a dos quilòmetres de Guimerà, acollia aplecs el dilluns de Pasqua de Resurrecció i el dia 8 de setembre. També hi anava el poble de Guimerà en temps de sequera implorant el benefici de la pluja. En aquestes ocasions la processó s’organitzava de la manera següent: S’escollien set representants de cada estament o grup social de la localitat: solters, casats, pagesos, menestrals, obrers, sacerdots, etc. També les dones que hi acudien anaven de set en set. Durant el trajecte cantaven monòtonament les estrofes que segueixen, tot canviant només el mot que feia referència al respectiu estament.
«Mare de Déu de la Bovera us venim a reclamar, som set pobres casats que us venim a adorar; feu-ho vós que ho podeu fer, deu-nos aigua si ens convé perquè tots som gent de bé.»
L’APLEC DEL TALLAT Des de temps immemorial el santuari del Tallat ha estat meta de nombroses peregrinacions dels pobles de la rodalia i, fins i tot, d’indrets més allunyats, com era el cas d’Anglesola i d’Agramunt.
51
Retaule de GuimerĂ
52
PINTURA
"El Retaule de Guimerà va ser pintat per Ramon de Mur i és una de les obres pictòriques més impor tants del gòtic català. Va ésser pintat entre 1402 i 1412 aproximadament. L'obra original es troba actualment al museu episcopal de Vic." Ramon de Mur, s.XV
53
Comalats de la Vall del Corb
54
PINTURA
"Aquestes pintures de Domènec Corbella, exposades sota el títol de "Paisatges immanents" el 2012. El pintor, nascut a Vallfogona de Riucorb va viure aquests paisatges tan a prop com els pinta. Tot i que es tractava, sovint, de paisatges roturats per la mà del pagès, quan ell els pinta segueix fidelment el dictat de la natura." Domènec Corbella,2012
55
Torre de GuimerĂ
56
SENSACIONS
“D’aquell oliver n’han sortit tants plançons que ara ja és una gran terra d’oportunitats, feta de tants olivers que sembla un territori exclòs en una munió de vallades. Tanmateix, com un empriu de pau, la trobada i la calma les posa la plana de Vallbona, on el marge i la marinada serven la joia de quaranta anys de pa blanc, vi serè i d’aixada.” Carles Llop, Urbanista, 2016
Jo, ara mateix, podria passejar pel terme i amb els ulls clucs podria saber, més o menys, l’època de l’any. Per exemple, l’olor d’un rostoll tendre indica que acaben de segar. La terra que es llaura per primera vegada al febrer fa una olor diferent de la que es llaura per tercera vegada al juny. O les olors dels vents: de la marinada, del serè, del llevant… Lluis Foix, periodista, 2013
57
58
PATRIMONI
"El comte de Barcelona va voler fer arrelar, en la zona reconquerida de fresc, l’orde monàstic més prestigiós en aquell moment, i consagrar així a Déu la seva obra política. Alhora, però, que una intenció religiosa, la fundació de Poblet degué obeir, en la ment del comte, a una finalitat repobladora, o hi va anar combinada [...]. Afermar aquest punt així [l’acabament de la reconquesta al Principat] no volia dir, però, solament, repoblar-lo amb quelcom que arrela d’una manera tan profunda com és un monestir, sinó també donar-li un acabament espiritual i humà exemplar. Perquè una comunitat cistercenca, en aquell moment i en aquell lloc de pas, fóra un focus de pregària i de treball, un exemple de cultura i d’explotació agrícola, és a dir, un ferment de fe i de civilització." Agustí Altisent, Història de Poblet, 1974
"Los frailes se levantaban,vistiendo la blanca cogulla; por la alta escalera del dormitorio descendían al crucero,al Coro, y entonaban en él,saludando al nuevo día, su oración matinal; después regresaban silenciosamente,escalera arriba, a sus celdas." Doménec i Montaner, Historia y arquitectura del monasterio de Poblet, 1927
"Els colors estan molt presents dins dels monestirs. Ens marquen el temps. Un temps cíclic dirigit pel canvi d’estacions. Quatre estacions, quatre temps, quatre colors." "Txetxu" Sabaté, ex-professor de l'ETSAV, 2016
59
60
Connexions Diagrama de Connexions de les Veus del Territori
61
62
63
64
La Vall del Corb Diccionari de termes, paraules i expresions
65
Afany: Esforç treballós, penible, ansiós. Aferma: Fer ferm. Antigor: Temps antic. Bancal: Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Barraques de vinya: Construccions de pedra seca. Aquesta tècnica consisteix en anar sobreposant les pedres horitzontalment sense polir, aplanades, ben aparellades entre si i amb un lleuger pendent. Brollan: L’aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll. Boscúria: Espessor d’un bosc. Cabanes de volta: Construccions de pedra seca fetes sobre terreny en pendent amb filades consecutives de carreus formant un arc de mig punt i amb la façana incorporada un cop conclosa la volta. Una vegada feta l’estructura, s’afegia terra natural a sobre per tal d’impermeabilitzar-la. Carda la llana: “El que treballa mes.“ Cogulla: Hàbit monacal amb caputxa. Contrada: Voltants, extensió de terra pròxima a un lloc, a una persona, a una casa. Clenxa: Ratlla al llarg de la qual resta al descobert la pell del cap, que es fa en el cabell tirant el d’una banda cap a un costat i el de l’altra cap al costat oposat. Descapdellar: Desfer un cabdell desenrotllant-ne (el fil). Eixida: Sortida. Empriu: Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d’un poble o comunitat rural. Fal·laç: Que cerca d’enganyar. Feixa: Peça de terra de conreu plana, limitada per marges. Fitosanitaris: Que s’empra per a controlar plagues o guarir malalties de les plantes. Flaire: Olor.
66
Granar: Produir gra un cereal. Jorn: Dia, jornada. Llebeig: Sud-oest Marge: Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Marinada: La marinada és el vent que bufa de mar a terra. Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d’aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s’usa com a avi o iaio. Pellofa: Pell d’una fruita o d’un llegum. Pocatraça: Dit d’una persona que no té traça; maldestre. Poncella: Es diu poncella, botó floral o capoll de la flor just abans de badar-se, esbadellar-se, descloure’s o espellir. Plançó: Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust. Rovines: Riuades. Segar: Tallar (les messes, l’herba, etc.), amb la falç, amb el volant, amb una altra eina semblant o amb la màquina segadora. Salzereda: Plantació o poblament de salzes. Salze: Arbre caducifoli dioic de la família de les salicàcies (Salix alba) amb l’escorça grisa, branques dretes flexibles i fulles amb pèls sedosos, comú a tot Europa. Soca: Tronc de l’arbre Tosino: Porc Tossal: Petita elevació del terreny de pendent no gaire rost, en una plana, en una serralada. Tros: Peça de terra, camp de conreu
67
Vista de la Vall del Corb des de GumierĂ
68
69
70
71