Arbres i tu sou d’una aigua amagada, un mateix arbre opac i transparent, la superfície on cada vegada em reflecteixo arbre en tu. Constantment l’aigua s’enfonsa en la visió obscura dels arbres, al vernís d’arbre del vent. Sota quin son desperts, quina pintura, per quin indret, et beso fondament? Ningú no ha vist ningú. Brilla el retaule de la lluna. S’hi veuen clarament els cràters d’or i, balbs, els mars d’argent. Amb rials i turons paro la taula. Vidre i mirall tot és arreu i res sobre l’aigua on som u i tots dos som tres. NÚRIA, PEREJAUME.
RADIOGRAFIA COMTAL Paisatges Culturals
La lectura transversal del passat, present i futur del Rec Comtal
ESTRUCTURA I COMPONENTS DEL REC. APROXIMACIONS Radiografia Comtal 0.Pròleg 1. Anamnesi 1.1 Paisatges del Rec 2. Estudi 2.1 Diagramatització 2.2 Panoràmica transversal 2.3 Continuïtats inconnexes 3. Diagnosi 3.1 De la Mina de Montcada a l’Horta de Barcelona 3.2 Desembocadura al Besòs 3.3 Ciutat Vella i Mediterrani 4. Tractament 4.1 Simbiosi d’infrastructures 4.2 Rescat de l’última horta 4.3 Nou final merescut 4.4 Confluència d’horitzons
0. PRÒLEG Sovint parlem de paisatge en to nostàlgic. Quan ens n’allunyem transformem el territori i l’emmarquem en un paisatge, el prenem com un ent apartat de nosaltres que simplement ens dóna “vistes”. El Rec Comtal s’enmarca dins un context especial per la seva història, pels espais que en genera i en deriven de la seva traça i pel paper obsolet dins una ciutat ja postindustrial. El paisatge és dinàmic, de la mateixa manera ho és també el seu territori. Com explica la foto de portada en forma de metàfora, sistemes hidràulics com el Rec Comtal s’han vist engolits pel creixement de la gran ciutat. A més, el benefici econòmic que en derivava del seu ús ja no és compatible en el seu context. Tanmateix, les complicades situacions puntuals d’abastiment d’aigua a la ciutat de Barcelona han posat en evidència la necessitat de donar valor a aquests sistemes complementaris de canalització d’aigua. Posant en rellevància el Rec Comtal, generem petits mecanismes que n’estructuren la seva trajectòria i inciten els seus espais a continuar amb les dinàmiques de funcionament informal. D’aquesta manera, la continuïtat física i d’ús del Rec serà cabdal per estimular un benefici social i també econòmic. Per això, formalitzant llocs de bany, creant noves canalitzacions per als horts i traçant connexions a través de vies verdes, estarem tranformant el Rec en un dels element estructuradors del system park de Barcelona. D’aquesta manera, aquells espais que degut al desús del propi Rec han esdevingut espais marginals, residuals i obsolets, ara ens brinden l’oportunitat d’adequar-los per a l’ús de les persones. Cal entendre que estem parlant de paisatges on la matriu física va unida a la comunitat i conseqüentment aquesta fa viable l’autogestió del territori i en justifica la seva viabilitat real. Hem de actuar sobre els espais del Rec? Entenem que no té sentit modificar i millorar-ne la riba i la seva ribera si abans no ha canviat la percepció dels veïns envers el Rec. La comunitat és l’agent més important en aquest procés, actua de catalitzador i intervé en el territori, el modifica. És qui el viu i l’únic capaç de recuperar la seva memòria. Per tant, sense momificar els espais que genera la traça, l’ús dels indrets actualment latents activen el lloc i el transformen. Per una banda, el converteixen en un traçat físicament continu en gran part del seu recorregut i per l’altra, aquests usos transformen el Rec en un eix vertebrador d’activitat econòmica, social i cultural. Aquesta continuïtat és molt important, ja que genera un system park que abraça espais contigus i edificis que per la seva morfologia són importants per la ciutat, que ofereixen serveis o són equipaments. D’aquesta continuïtat en deriva l’objectiu final: la cohesió dels barris. De Montcada fins a la Barceloneta; del Besòs fins al Mediterrani; de l’inici fins al final. Aquest és el fil que seguia el Rec i el mateix que hem utilitzat per vertebrar aquest treball. Sense el procés de regeneració dels espais d’aproximació aquesta continuïtat no serà possible.
1 ANAMNESI Indagació dels antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc., d’un malalt amb vista a la diagnosi.
1.1 PAISATGES DEL REC | Passeig atemporal
MONTCADA
(Origen imatges: Museu Municipal de Montcada, web http://el-rec-comtal.blogspot.com.es i pròpies)
BARCELONA
2 ESTUDI Treball científic, artístic, etc, fet amb la principal finalitat d’estudiar o aprofundir un punt o un tema concrets.
DE
B
SI
Ó
2.1 DIAGRAMATITZACIÓ | Flux d’intensions
IS R R A
HE
ÚS DEL TERRITORI benefici econòmic social cultural
CO
activar el lloc
APROPIACIÓ DE L’ESPAI system park
CONSCIÈNCIA DEL LLOC
CONTINUÏTAT
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only] [Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only] [Academic use only]
CAMP DE L’ARPA DEL CLOT
NAVAS
[Academic use only]
[Academic use only]
SAGRERA
[Academic use only]
SANT ANDREU
[Academic use only]
TRINITAT VELLA
[Academic use only]
VALLBONA
[Academic use only]
[Academic use only]
SANT JOAN
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
TRAÇA
[Academic use only]
ESPAI [Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
Agrupació d’habitatges al voltant de l’activitat econòmica.
TERRITORI
PAISATGE
El paisatge dibuixa una traça i degut a la presència de l’home i la seva intervenció, no podem entendre ni el Rec com una traça ni el lloc com com un paisatge. Per això parlem d’espais del Rec i del territori que es viu al seu voltant.
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
+
+
[Academic use only]
[Academic use only]
La ciutat augmenta durant el període d’industrialització. [Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
SOCIAL
[Academic use only]
ECONÒMIC
CULTURAL
[Academic use only]
[Academic use only]
La interacció de les persones amb el territori i els seus espais delega a la comunitat un paper protagonista en el procés de regeneració del lloc. L’estratègia de formalització de llocs de bany i la neteja dels seus espais, l’utilització de les riberes per al benefici econòmic i l’aprofitament d’altres traces per a reforçar la continuïtat del Rec, justifiquen tres vies d’interacció amb la ciutat, cohesionen nuclis i aporten beneficis que s’equilibren.
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
Excessiu augment de la població dins una ciutat on l’activitat econòmica comença a perdre protagonisme. [Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
Canvi de rols dins la ciutat. El motor econòmic pren una altra forma.
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
Paisatge és traça i comunitat
S
LO R A TR B VA AV
CI Ó D’E D IFI C A
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
EA
N
A IM
LA BARCELONETA
LA RIBERA
FORT PIENC
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
Utilització del Rec a través del seus barris.
R
SAGRADA FAMÍLIA
C
[Academic use only]
RE
[Academic use only]
ÉS EL
CI
N
AM
D
O
[Academic use only]
[Academic use only]
[Academic use only]
2.2 PANORÀMICA TRANSVERSAL | Zoom out
2.3 CONTINUÏTATS INCONNEXES | La nova cohesió de barris
Captació d’aigua del Besòs
Últimes hortes del Rec
Nus de la Trinitat
Orígens
Actualitat
_infrastructura que abastia les hortes, els molins i les indústries. _molta vida i activitat a l’entorn del Rec Comtal. _la Mina Baixa de Montcada oferia aigua de boca a la ciutat.
_memòria històrica en risc de desaparèixer. _infrastructura en desús. _continuïtat física a Montcada; discontinuïtat física a BCN. _el projecte BCN-Sagrera (Nus Trinitat-Glòries) ofereix un eix verd, viable i aprovat, paral·lel al traçat del Rec Comtal.
Plaça de les Glòries
Teixits urbans
Mediterrani
Proposta
Desenvolupament
_crear una continuïtat que faci entendre el recorregut en el seu context, adaptant-se a la realitat concreta del lloc. _complementar el projecte BCN-Sagrera en els seus dos límits, continuant l’eix verd proposat de la Diagonal Verda de Barcelona. _zoom in: actuar en punts concrets que recuperin la lògica de l’eix del Rec i permetin cohesionar els barris a partir de la continuïtat. _zoom out: incorporar el Rec Comtal en el Camí Comtal, projecte de ruta que uneix Pirineus i Mar Mediterrani.
_el Rec Comtal no es podia entendre si no era en la seva totalitat. Per tant, l’estratègia ha de respectar aquesta lògica. _Montcada-Trinitat: aprofitament del patrimoni existent que encara es manté. Donar resposta a les iniciative populars per dotar d’ús l’espai del Rec Comtal. _Trinitat-Glòries: ja hi ha projecte aprovat, no actuem. Només ens hi unim en els extrems. _Glòries-Casc Antic: actuació en el Carrer de Ribes, antic traçat de línia ferroviària. _Casc Antic-Mar: fragmentació del traçat fins a desembocar al mar.
3 DIAGNOSI Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molt diversos signes diagnòstics.
3.1 DE LA MINA DE MONTCADA A L’HORTA DE BARCELONA | El potencial del patrimoni
MONTCADA | Territori de pas
Primer tram descobert del Rec Comtal des del seu inici en el Reixegò. Aquest espai es troba en un estat crític. Rep constants queixes dels veïns que diariament han de fer aquest recorregut que uneix Montcada i Barcelona. Com ara el cas d’una parella gran que, al desequilibrar-se i caure un d’ells al Rec, denunciaven l’estreta amplada de pas entre el Rec i la via del tren. Contemplem l’opció d’una intervenció per a permetre una fluïdesa en la connexió.
En l’entrada del Rec al territori de Barcelona s’hi troba un espai que originàriament acollia a gent que aprofitava l’espai de més profunditat per a banyar-s’hi. Encara ara, el Rec cobra vida en els dies més calorosos on alguns ciutadans hi fan una remullada. Una neteja d’aquestes aigües aconseguiria un augment d’interacció dels veïns amb el Rec Comtal, recuperant-ne així els orígens.
VALLBONA | La vida agrícola
Espai d’horts gestionats pels veïns i propietaris de la zona de la Ponderosa, Vallbona. Actualment hi ha aprovat un projecte per a urbanitzar aquest últim tram d’horts. Seguint amb l’ideal de recuperar l’essència del Rec, no ens posicionem a favor d’aquesta proposta de projecte d’urbanització que acaba amb l’únic territori que encara s’alimenta de l’aigua del Rec.
Els pagesos que s’encarreguen de donar vida als horts netegen contínuament el Rec per tal d’utilitzar una aigua amb unes millors condicions pel cultiu. Trobem que aquest és un punt interessant que s’hauria de potenciar. Proposant una estratègia per convertir la comunitat en protagonista d’aquest punt aconseguim una millora de les condicions del Rec.
3.2 DESEMBOCADURA AL BESÒS | Espais menyspreats
AGBAR | Espais en l’oblit
Aquest és l’últim tram on l’aigua del Rec Comtal circula en superfície. La sèquia acaba tímidament amagantse sota els canyissars i entrant al Riu Besòs. En aquest punt el traçat es perd completament i queda incomunicat per les infraestructures construïdes a posteriori. A més, hi ha la presència de l’estació de tractament aqüífer del Besòs, on es tracta l’aigua del riu i del Rec Comtal i també es controla el nivell freàtic. Tot i ser un punt de cabdal importància, no rep prou valor ni es relaciona amb el seu entorn: el Rec es perd desapercebudament i la instal·lació passa d’incògnita.
SYSTEM PARK | Connectivitat i continuïtat
Aprofitem el sistema de parcs i corredors verds de la ciutat de Barcelona com a element connector dels diferents ecosistemes del Rec Comtal. Fem aflorar el Rec. Parc Linial La Sagrera - Parc Fluvial del Besós
Projecte Parc Linial de la Sagrega - Sant Andreu per UTE: alday jover arquitectes, RCR arquitectes i West 8 (extret del Pla director del Parc del Camí Comtal)
_ La presència del REC COMTAL En aquest últim tram del projecte del Parc Linial de la Sagrega es té en compte la presència del Rec Comtal en el lloc on es troben els antics jaciments d’aquest. “Les Aigües del Rec Comtal - Trinitat plantegen una cadena d’elements d’aigua que relacionen el parc amb el jaciment arqueològic del Rec Comtal i amb l’estany circular del parc de la Trinitat, buscant una continuïtat de tots els espais públics annexes per a ser articulats per el Parc del Camí Comtal.” Pla director del Parc del Camí Comtal.
Parc Fluvial del Besós
Parc Linial La Sagrera - Plaça de les Glòries
Projecte Parc Linial de la Sagrega - Sant Andreu per UTE: alday jover arquitectes, RCR arquitectes i West 8 (extret del Pla director del Parc del Camí Comtal)
_ La presència del REC COMTAL En alguns dels projectes finalistes per a la construcció de la nova plaça de les Glòries es dóna una especial importància a aquells punts on antigament passava el Rec Comtal. Per exemple, en el projecte ReBcn, es projecta la plantació d’unes alzines a sobre d’aquests trams donant-li un traç més poètic.
Projecte REBCN. Una de les propostes finalistes del concurs pel disseny de la nova Plaça de les Glòries, a Barcelona.
3.3 CIUTAT VELLA I MEDITERRANI | La fragmentaci贸 del tra莽at
BARCELONA | El territori urbanitzat
El final del recorregut del Rec cal entrendre’l en la seva totalitat. Les capes d’anàlisi ens ajuden a trobar oportunitats de projecte i estratègies d’actuació. En aquest cas, el Rec segueix la traça d’alguns carrers, però també entra a formar part de les illes de l’Eixample. Altres vestigis històrics com l’antiga traça de la via del tren o els espais de ribera, conformen part del Rec. Per això la proposta té en compte un traçat històric i també la transformació que la ciutat actual ha patit. L’estratègia de regeneració compta amb la presència d’espais i edificacions amb un valor social i cultural ja consolidat que emprenen una dinàmica conjunta d’interessos. En definitiva, la solució a la continuïtat del pas del Rec per aquestes zones tan densificades ens brinda l’oportunitat d’estudiar una simbiosi entre les qualitats històriques del Rec i les necessitats actuals de la ciutat.
4 TRACTAMENT Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics i quirúrgics que hom posa en pràctica per a guarir o alleujar una malaltia.
4.1 SIMBIOSI D’INFRASTRUCTURES | Espai públic de convivència
4.2 RESCAT DE L’ÚLTIMA HORTA | La força de la comunitat
4.3 NOU FINAL MERESCUT | El Rec recuperat
4.4 CONFLUÈNCIA D’HORITZONS | Traces retrobades
www. p a i s a j e s c u l t u r a l e s . 5 0 we b s . c o m www. c i u t a t mo s a i c t e r r i t o r i a l . c o m
De p a r t a me n t d ’ Ur b a n i s mei Or d e n a c i ód e l T e r r i t o r i /E s c o l aT è c n i c aSu p e r i o r d ’ Ar q u i t e c t u r ad e l V a l l è s/Un i v e r s i t a t P o l i t è c n i c ad eCa t a l u n y a e ne l ma r cd el ’ E RASMUSI n t e n s i v ePr o g r a mT E SS
Ca r l e sL l o p , J o s e pMa l d o n a d o F r a n c e s c aL e d e r , I g n a s i Ma n g u e Ar t u r oCa l d e r ó n , Ma r t aCa r r a s c o , Ko n s t a n t i n o sKo u r k o t a s , Ca t a l i n aSa l v à Ma r cF a b r é s , Al f o n sGo n z á l e z( p f c ) Ma r i aJ o s éDu r á n , T a n i aGa l a n , E n r i cHe r n á n d e z , Ma n e l Gu à r d i a , Ca r meMi r ó , Aj u n t a me n t d eMo n t c a d ai Re i x a c , Ar x i uMu n i c i p a l d e l Di s t r i c t ed eSa n t An d r e u , Ce n t r e d ’ E s t u d i sI g n a s i I g l e s i a s , T a l l e rd ’ Hi s t ò r i aCl o t Ca mpd el ’ Ar p a