BONANSA
TERRA DE FRONTERA
05. PANORAMES I TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2015-2016 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
“Cada paisatge porta impresa la petjada de qui l’ha precedit i deixa pel futur una altra petjada que d’altres reconeixeran en ell. Així el paisatge continua.” Rosa Barba Casanovas 2
_ÍNDEX
_INTRODUCIÓ Etimologia _BONANSA Percepció Vista Tacte Oïda Olfacte _MATRIU PAISATGE Realitat Representació Recreació
3
_INTRODUCCIÓ
“El paisatge ho és tot” és el que es diu quan es parla
4
Croquis propi
de paisatge. Un tot que genera el carĂ cter del lloc.
5
_INTRODUCCIÓ Segons la Real Academia Española, el panorama és el paisatge de grans proporcions que es contempla desde un mirador o altre punt d’observació.
Etimológicament, ve del grec παv (pan=todo) i ὄραµα (orama= vista), que significa “todo lo que se ve“ o “visión total”.
PANORAMA παv
ὄραµα
tot
vista veure
“tot allò que es veu” “visió del tot o total”
El panorama ho és tot, és un sumatori d’elements , d’estrats, de capes, de visions, de fenomens i percepcions que necessita la reeducació de la mirada per poder apreciar la realitat global que genera el caràcter del lloc.
Per tant, “tot allò que es veu” o també dit “la visió del tot”, el panorama, és la nostra percepció. Aquí, més que a cap altre lloc, la suma de condicioants és clau per a la composició del panorama.
A través dels sentits, doncs, cadascú percep un paisatge personal, la versió subjectiva del mateix. Per tant, no em de caure en la limitació de percebre el paisatge simplement amb una imatge, una panoràmica ( percepció visual). Sino que, és molt més que això, és l’objecte i el subjecte, l’observat i l’observador.
6
Etimológicament, veiem que tranformació ve del llatí tranformatio i significa “acció y efecte de canviar d’una forma a una altre”
TRANSFORMACIÓ trans d’un lloc a l’altre
forma figura imatge
tio acció y efecte
“acció y efecte de canviar d’una forma a una altre”
Aqu’i ‘es on concluiriem dient que el concepte panorama porta inscrit el concepte transformaci’o. En altres paraules, no podem arribar a concebre un panorama sense tenir en consideraci’o la continua i inevitable tranformaci’o constant que porta implicit un territori. Com s-ha dit, tot és paisatge i el canvi forma part d’ell i s’arriba a tenir la percepció global del tot considrant-lo
Jordi Clariana
7
BONANSA
“L’energia ni es crea ni es destrueix, només es transforma” Al
“El Paisatge ni es crea ni es destrueix, només es transforma
8
lbert Einstein
a�
9
_PERCEPCIÓ PERCEPCIÓ DIRECTA Entenem com a Percepció Directa del paisatge tota aquella que no es veu alterada per cap agent extern i l’arribes a experimentar, a viure amb tots els sentits. Ho entendriem com a percepció sensorial.
10
PERCEPCIÓ INDIRECTA Considerem com a Percepció Indirecta del paisatge aquelles que han sigut modificades per agents externs, en altres paraules, és una percepció mostrada o guiada .
11
_PERCEPCIÓ SENSORIAL Considerem la percepció del paisatge com un conjunt holístic que percebem amb tots els sentits. És un sumatori d’elements que s’entrellacen per generar el tot. S’ha de reeducar la mirada, activar tots els sentits per arribar a concebre el panorama. En altres paraules, ser capaç d’experimentar el territori i tenir una percepció directe.
12
_VISTA
13
“A peu pla, a tres metres sobre el terra, d’una posició a l’altre el territori canvia radicalment” Carles Llop
14
_PERCEPCIÓ VISUAL La posició en que et poses davant d’un paisatge és clau per fer canviar la percepció que un mateix rep del seu emissor. Es consideren tres formes principals de poder percebre visualment un territori.
Panorama Convex Posició al cim d’una muntanya o altre punt alt.
Panorama Pla Posició en una esplanada.
Panorama Còncau Posició a peu d’una vall.
15
Panorama Convex
16
17
18
_PERCEPCIÓ VISUAL
19
Panorama Pla
20
21
22
_PERCEPCIÓ VISUAL
23
Panorama C[oncau
24
25
26
_PERCEPCIÓ VISUAL
27
LES TRACES DEL TERRITORI Fet un estudi general del concepte panorama, Bonansa es un exemplar territori amb un continu ventall de panorames que permeten concebre el territori. Si es fa un estudi del territori visualement, podem apreciar en primer lloc, les traces de la topografia que creen la linea de frontera amb el cel. Un continu mar topogrà fic que esdevÊ un esplèndid panorama.
28
_PERCEPCIÓ VISUAL
29
30
_PERCEPCIÓ VISUAL
31
Es pot arribar a observar com s’ha arribat a mimetitzar un paisatge amb un altre, la traça de la intervenció de l’agent humà s’ha es pot arribar a confondre amb una simple traça topogràfica.
32
_PERCEPCIÓ VISUAL
33
LLUM I OMBRA DEL TERRITORI Aquest relleu irregular que cracteritza Bonansa, que es pot veure a simple vista, crea per si sol un fenomen natural, un joc de llums que enamoren a l’observador si, lògicament, té la vista reeducada per poder-ho percebre.
34
_PERCEPCIÓ VISUAL
35
ESTACIONS I COLOR DEL TERRITORI El paisatge és indissociable del canvi d’estacions. Cada un mostra la seva propia paleta de colors, que conjuntment són els colors de Bonansa.
36
_PERCEPCIÓ VISUAL
37
38
_PERCEPCIÓ VISUAL
39
A partir de la visió de les imatges físiques i concretes de cada estació de l’any es busca els colors bàsics, essencials, la síntesi del píxel que permet recompondre una nova imatge d’allò que està passant i es transforma a Bonansa, la percepció de lo visible.
40
_PERCEPCIÓ VISUAL
41
_PERCEPCIÓ SENSORIAL
42
_TACTE Fa falta el sentit tàctil per entendre el paisatge com un recorregut de textures i sensacions que permetin aproximar-nos a la seva concepció.
43
44
_TACTE
45
_PERCEPCIÓ SENSORIAL
46
_OÏDA Fa falta el sentit auditiu per entendre el paisatge com un recorregut de sons i sensacions que permetin aproximar-nos a la seva concepció.
47
48
_OÏDA
49
_PERCEPCIÓ SENSORIAL
50
_OLFACTE Fa falta el sentit olfactiu per entendre el paisatge com un recorregut d’olors i sensacions que permetin aproximar-nos a la seva concepció.
51
52
_OLFACTE
53
Com s’ha intentat explicar, el paisatge no és nomes el resultat d’allò que podem observar, el que els nostres ulls enfoquen, sinó que és còmput d’allò que es veu i d’allò que no es veu. Així, s’arriba a concebre realement el caràcter que mosta el panorama d’un territori. El paisatge és indissociable de les realitats, de la transformació.
La matriu del paisatge, les conegudes “tres R”, poden ajudar a configurar el panorama de Bonansa. Comencant amb la Realitat, precedit per la Representació i acabant amb la Recreació.
54
_REALITAT L a Realitat són els ítems que vem rebre de Bonansa, tot allò que vem captar amb els sentits
55
56
_REALITAT
57
58
_REPRESENTACIÓ L a Representació és tot allò que caracteritza el territori però el limita a una percepció guiada, mostrada i no experimentada.
59
60
_REPRESENTACIÓ
61
62
_RECREACIÓ L a Recreació s’enten com tot allò que hem rebut del territori (ítems) que es reconstruiexen per configurar el panorama de Bonansa. Entès la “Rosa dels vents”, uns 360 graus que implicitament tenen la transformació del paisatge.
63
“Un paisatge es conquereix amb les soles del calçat, no
64
_RECREACIÓ
amb les rodes de l’automòvil. És a dir, s’ha d’experimentar.”
William Faulkner
65
Yo nunca cuidé rebaños – Alberto Caeiro Yo nunca cuidé rebaños, Peo es como si los cuidase. Mi alma es como un pastor, Conoce el viento y el sol Y anda de la mano de las Estaciones Siguiendo y mirando. Toda la paz de la Naturaleza sin gente Viene a sentarse a mi lado. Pero quedo triste como una puesta de sol Para nuestra imaginación, Cuando enfria en el fondo de la planicie Y se siente la noche entrada Como una mariposa por la ventana. Pero mi tristeza es calma Porque es natural y justa Y es lo que debe estar en el alma Cuando ya piensa que existe Y las manos recogen flores sin ella dar por eso. Como un ruido de cascabeles Hacia más allá de la curva de la estrada, Mis pensamientos son contentos. Sólo tengo pensa de saber que ellos son contentos, Porque, si no lo supiera, En vez de ser contentos y tristes, Serían alegres y contentos. Pensar incomoda como andar en la lluvia Cuando el viento crece y parece que llueve más. No tengo ambiciones ni deseos Ser poeta no es una ambición mía Es mi manera de estar solo. Y si deseo a veces Por imaginar, ser corderito (O ser el rebaño todo Para andar esparcido por toda la vertiente Siendo mucha cosa feliz al mismo tiempo), Es sólo porque siento lo que escribo a la puesta del sol, O cuando una nube pasa la mano por encima de la luz Y corre un silencio por la hierba fuera. Cuando me siento a escribir versos O, paseando por los caminos o por los atajos,
66
Escribo versos en un papel que está en mi pensamiento, Siento un cayado en las manos Y veo un recorte de mí En la cima de una colina, Mirando para mi rebaño y viendo mis ideas, O mirando para mis ideas y viendo mi rebaño, Y sonriendo vagamente como quien no comprende lo que se dice Y quiere fingir que comprende. Saludo a todos los que me lean, Sacándoles el sombrero largo Cuando me ven a mi puerta Mal la diligencia levanta en la cima de una colina. Los saludo y les deseo sol, Y lluvia, cuando la lluvia es precisa, Y que sus casas tengan Al pie de una ventana abierta Una silla predilecta Donde se sienten, leyendo mis versos. Y al leer mis versos piensen Que soy cualquier cosa natural Por ejemplo, el árbol antiguo A la sombra de cual cuando niños Se sentaban con un baque, cansados de jugar, Y limpiaban el sudor de la cabeza caliente Con la manga del delantal razgado.
Croquis propi
67
“Lo que ha passat, ja ha passat, lo important és el que vindrà”
68
69
Paisatge Culturals Kulturlandskap Cultural Landscape Paysage culturel Paisagens Culturais
70
Sandra Murcia
Jonas Sved채ng
Sergi Illa Miralles
Afonso Pinheiro
Xavi Callejas
Oriol Bort
Alix Boudrand 71
ALUMNES
FORMA DEL TERRITORI ESPAÑOL ESPINAR, CLARA JULIÀ ALSINA, PERE LAUCIRICA LOPEZ-PALACIOS, BORJA PALAU ARVIZU, FEDERICO RAMÍREZ JIMÉNEZ DE PARGA, ALFONSO SEDO LLINAS, MARIA SECCIONS I RECORREGUTS D’ESPAUX RODRIGUEZ, TATIANA GALLASTEGUI URRUZOLA, PABLO GIL GARCÍA, RAFAEL GONZÁLVEZ GONZÁLEZ, CARMEN HORUE FERRERO, IVAN MARCH SAN JOSÉ, ELENA ULLA CLAVERÍA, LUCIA LÍMITS I FRONTERES ALCAZAR DEL AGUILA, ALVARO CÁNOVAS ALONSO, FERRAN CANYELLES RUIZ, ALEXANDRE IZQUIERDO MAS, JORDI MELGAREJO BATET, MARC OLIVE CURRIUS, MARIA DOLORES OLIVER PARERA, JOSEP YAUTIBUG GALARZA, GRACE ROSARIO
PANORAMES I TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI BORT MOLL, ORIOL BOUDRAND, ALIX CALLEJAS PONSÀ, FRANCISCO ILLA MIRALLES, SERGI MURCIA ALJAMA, SANDRA PEDRO PINHEIRO, AFONSO SVEDÄNG, JONASE VEUS DEL TERRITORI. IMAGINARI COL·LECTIU BUSSO, PAOLA CAMPANALES, ALBA CERAVOLO, MIRIAM DE LA PRESA, CARLOTA MORGADO, PAU SENDER, MIREIA ZENDRERA AGULLO, POL ACTIVITATS EMERGENTS GIFFINGER, ANNA GONZÁLEZ BUSTAMANTE, IÑAKI GONZALVO SCHAKAT, ANNA GUILLOT DIESTE, BLANCA HEINEMANN, JANA KRISTIN MURCIA CONTRERAS, ARMAND
TOTS ELS PATRIMONIS CAVALCANTI KAWAHIGASHI, GUSTAVO CARRIÓN FATJO, MARIONA MANEN CIVIL, LUCAS MARQUES CABUGUEIRA, JOANA MORENO, MARCELO TOMAZ PRAT JOVANI, CLARA SOARES NUNES DOS REIS GARCIAS, CATARINA
18-27 de gener de 2016
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
ORGANITZA
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya
professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials
Carles Llop, Josep Maldonado Gemma Milà, Néstor Jiménez, Ramón Sisó Eduard Antorn Montserrat Iniesta, Carles Feixa, Marcel Iglesias, Alejandro Royo, Juan Ramón Iglesias, Manel Gómez, Jordi Clariana
72