05. BIOGRAFIA DE LES INFRAESTRUCTURES by Paisatges Culturals ETSAV

AGER TARRACONENSIS

LA TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE AGRARI A L’ENTORN DE TARRAGONA

05. BIOGRAFIA DE LES INFRAESTRUCTURES

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2014-2015 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya

“El paisatge que perceps és només un discórrer de la ment, que per acumulació i excés requereix capacitat de deducció, per realment captar allò que és en detriment d'allò altre”. Francesc Abad

>> ÍNDEX 00. PRÒLEG

01. GÈNESI_(territori) 02. GENEOLOGIA_(chronus)

>> Kesse Tarako, la plana de Kesse. >> Ager Tarraconensis. >> Terra Nullis, territori de ningú. >> Els molins del Francolí, el despertar de la plana. >> El renéixer del camp de Tarragona.

03. GENÈTICA_(infrastructure now)

>> Actualment... >> Barreres, inconnexions, desconnexions i espais indefinits. >> Comunitat - paisatge >> Infraestructures ecosistèmiques

04. GENETIC CODE (ADN)_(axonomètrica)

00 PRÒLEG

ROMANS

Biografia de les Infraestructures. Biografía: del grec βίος [bíos], “vida” i γρφειν [grafein], “escriure”. Infraestructura: del llatí infra, “sota” i structura, “resultat d'allò construit”. Segons el Diccionario Enciclopédico Salvat Universal la infraestructura és: [..] la base de partida sobre la qual la població, mitjançant una acumulació de treball, millora progressivamente les seves condicions de vida. Per tant, la infraestructura és aquell conjunt d'elements que permeten el benestar de la comunitat d'un territori. Però, de quin tipus d'elements estem parlant? Segons la mateixa font: Conjunt d’elements que constitueixen la base física d’un país. […] tant els elements de caràcter material construits per l’home, que milloren l’anomenada base física, com d’altres de caràcter intangible. Aleshores, les infraestructures tenen tant caràcter material com inmaterial, però no només això, si no que poden ser tant artificials com naturals. Un exemple d'aquesta última apreciació poden ser les formigues que, a partir del seu treball comunitari i els elements de l'entorn, construeixen nius que permeten la permenència i benestar del conjunt. Però, si és així, si tota comunitat pot treure profit de qualsevol element del seu entorn per millorar les seves condicions de vida, quin és el cromosoma que diferència la infraestructura del tot? Per respondre a aquesta pregunta, retornem una vegada més a la bibliografia: […] la infraestructura pot transformarse i es precisament la seva transformació la que té un paper important en les possibilitats de desenvolupament real d’un país. I aquí és on apareix l'altre element clau per entendre les infraestructures: l’evolució. En definitiva, les infraestructures són aquells elements que aporten BENESTAR a la comunitat a partir de permetren la seva pròpia EVOLUCIÓ. A partir d'aquí se'ns apareix una nova definició etimològica del concepte: INFRA-: aquella estructura que es troba sota, que sustenta la -STRUCTURA: allò que estructura el terreny. Per tant les infraestructures són: AQUELLS DINAMISMES EVOLUTIUS QUE SUSTENTEN ELS ELEMENTS QUE ESTRUCTUREN EL TERRITORI. Així les infraestructures se'ns presenten com la base que permet una certa evolució del territori i que en predetermina els seu esdevenir. Partint d'aquesta reflexió, hem estructurat el nostre treball.

01 GENÈSI

01 GENÈSI_(territori)

ROMANS

GÈNESI: del grec γένεσις, "origin, neixament" Al principio Dios creó el cielo y la tierra. La tierra era algo informe y vacío, las tinieblas cubrían el abismo, y el soplo de Dios aleteaba sobre las aguas. Entonces Dios dijo: "Hágase la luz". Y la luz se hizo. Dios vio que la luz era buena, y separó la luz de las tinieblas; y llamó Día a la luz y Noche a las tinieblas. Así hubo una tarde y una mañana: este fue el primer día. Dios dijo: "Que haya un firmamento en medio de las aguas, para que establezca una separación entre ellas". Y así sucedió. Dios hizo el firmamento, y este separó las aguas que están debajo de él, de las que están encima de él; y Dios llamó Cielo al firmamento. Así hubo una tarde y una mañana: este fue el segundo día. Dios dijo: "Que se reúnan en un solo lugar las aguas que están bajo el cielo, y que aparezca el suelo firme". Y así sucedió. Dios llamó Tierra al suelo firme y Mar al conjunto de las aguas. Y Dios vio que esto era bueno. Gènesi 1, 1-10

La plana del Tulcis, el “riu petit” (nota al peu). L'origen i neixament de l'actual camp de Tarragona no s'enten sense el Tulcis (nom, suposadament iber, del riu Francolí). Tulcis neix darrera de les Muntanyes de Prades (Serralada Prelitoral) i, després de vorajar-les, va a morir als peus de l'actual Tarragona. És un riu genèticament mediterrani: de vida curta però amb un metabolisme molt extrem que el porta de l'extrem de la secadat absoluta al desbordament i les inundacions. La repetició des de l'origen dels temps d'aquestes crescudes, carregades de sediments, han conformat una gran plana, fèrtil i permeable, que, gràcies a la cooperació comunitaria amb la resta de cursos fluvials de la zona, ha omplert la concavitat creada per la Serralada Litoral (coronada per les Muntanyes de Prades) fins arribar al Mar Mediterrani. D'aquesta manera es conforma un territori extens i pla, que permet amplies zones de conreu, protegit pel circ de muntanyes que l'envolten. Aquest codi genètic del territori “original” és el que comença a donar informació sobre la seva pròpia evolució. Entre alguna d'aquestes pistes hia ha les rutes natural de la plana del Tulcis. Els únics accessos pràctics a aquest territori ens el donen el curs del riu des del nord, i la costa en direcció nord-est sud-est. També es pot endevinar que aquest terreny tant permeable, que ha permés filtracions al llarg dels segles, ha originat llacs subterranis (com el que els romans van aprofitar a Tarragona) i un gran nombre d'aqüifers que han proveït d'aigua als habitants de la zona al llarg del segles. És en aquest jardi originari, pròsper i protegit, on comença la aventura dels pobladors de la zona.

Nota al peu: Tulcis: de l'iber Tul-, “riu” i -cis (diminutiu). Font: Ballester, X. Escolios a un topónimo prerromano implícito. València: Universidad de Valéncia, 2012. Disponible a: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/33/39/05ballester.pdf

Representació tridimensional de la conca hidrogràfica del riu Francolí (relleu exagerat).

ROMANS

Geologia CENOZOIC Quaternari

MEZOZOIC

Holocè 1

Juràssic

Q3D

Graves, sorres i llims (plana al·luvial)

Q3F

Còdols i llims (fons de vall)

Plistocè

T1 Llims lacustres

T1-2

Dolomies i calcàries (Fàcies Muschelkalk inferior)

Q2D

Graves (terrasses i glacis)

Lutites roges, guixos i gresos (Fàcies Muschelkalk mitjà)

Q2F

Conglomerats, gresos i lutites (cons de dejecció)

T2-3

Dolomies, calcàries i margues (Fàcies Muschelkalk superior)

Miocè

(

PALEOZOIC

Conglomerats, gresos i lutites

Permià GRA Leucogranits

P8F

Calcàries

P8G

Lutites, gresos, margues, calcàries, dolomies i guixos Ó Ó Ó GRDB Granodiorites biotíticohornblèndiques

P8H

Lutites roges, gresos i calcàries

P8I

Gresos i lutites

P8J

Conglomerats, gresos i lutites

GRDA Granodiorites biotítiques )Ó )Ó )Ó ) )

) )

Conglomerats massius Guixos

* *

P1-6D Lutites roges, bretxes i conglomerats P6-7B Gresos i lutites

GRDC Granodiorites biotítiques amb ortopiroxè DI

Diorites quarsíferes, diorites i roques bàsiques

Carbonífer CaA

Gresos i pissarres amb nivells de conglomertats

Devonià

P1-6B Calcàries * *

Dolomies ben estratificades

N2D

Eocè

* *

Argiles versicolors i evaporites (Fàcies Keuper)

T4 Calcàries bioclàstiques

1( 1( 1( 1 1 1 P8K 11 11 11 P8L 1 1 1

T3-4

N1B

Oligocè

Conglomerats de quars, gresos i lutites roges (Fàcies Butsandstein)

Q2A

Terciari

(

Bretxes, dolomies, calcàries, margues i calcarenites

Triàsic

Lutites i gresos amb nivells de lidites

Dsc

Calcàries grises noduloses i lutites

Pissarres ampelítiques, calcàries, lidites i radiolarites

Silurià

Mapa geològic de la conca del riu Francolí.

02 GENEOLOGIA

02 GENEOLOGIA_(chronus)

ROMANS

GENEOLOGIA: del llatí genealogia, genos en grec: γενεά, “generació, descendència” + logos λόγος, logia: “ciència, estudi” La vida no es la que uno vivió, sino la que uno recuerda, y cómo la recuerda para contarla. Gabriel Garcia Márquez

Tant bon punt el punt d'origen queda clar, la tasca és crear el camí que ens porti fins al destí final. Si del que es parla és d'una línia temporal amb un sól actor, podriem parlar de biografía, però aquest no és el cas. Parlem d'un conjunt d'infraestructures al llarg del temps que s'interrelacionen al llarg del temps essent originades pels seus antecedents i que, a la vegada, n'originen unes de noves descendents d'aquestes. Essent així, l'única solució que queda és fer una xarxa de relacions entre infraestructures que ens porta a una imatge bastant similar a la d’un arbre geneològic. Perquè no podem saber a on anem si no aprenem d'on venim, i aquesta, és la tasca que s'intentarà abarcar en aquest apartat.

Kesse i Tarakon.

Kesse Tarako, la plana de Kesse. Es tenen vestigis de presència humana de la plana del Tulcis des de fa un 1,4 milions d'anys, però els primers jaciments destacables, que daten del segles V a.C. de poblaments humans són els de la tribu iber dels cossetans. El nom amb el que es coneix aquesta tribu, Cesse- tans, “habitants de Cesse”, als fou otorgat pels romans. Es parla d'una ciutat, Kesse, que podria ser la més important de la regió, i d'aquí que els romans els bategeixin amb aquest nom. També es parla d'una altra topònim que és Tarakon, però aquest sembla apareixer posteriorment i a viure contemporàneament amb Kesse. Una teoria amb poc ressò, i molt poc contrastada, diu que Tarakon podria referir-se a “engrandiment, extensió, esplanada” i conclou que Tarakon no era més que el nom que rebé el mateix creixement de la ciutat. Nosaltres, prenent-nos una llicència poètica hem preferit entendre-ho com la esplanada de Kesse, és a dir, com el pla de Kesse. Els cossetants van ser dels primers en establir-se i explotar el territori per treure'n benefici i, principalment els primers en crear una xarxa de relacions socials entre tribus i de comerç, i bèliques, amb les tribus pròximes.

>> Kesse Tarako, la plana de Kesse. Ocupació humana: La ocupació humana del territori parteix de dues premises: les fonts d'aigua i el control de la plana. Per una banda els poblats cossetans es van ubicar al voltant de rius, principalment, però també aprofitant el màxim la gran quantitat d'aquífers existents (com el de la important cova subterrànea de Tarrakon. Aquest fet provoca que la major part d'assentaments es situïn a la plana a on l'accés a l'aigua és molt més fàcil. Per altra banda, la situació en la plana s'ordenava formant una corona al voltant de la plana i amb les muntanyes d'arrera com a protecció i zona de control. La màxima densitat de assentaments, però es trobaven en aquell punt on aquestes premisses coïncidien amb les vies principals del territori (Tulcis i línia de costa). El cas de Tarrakon era el més privilegiat, doncs, a part de gaudir de totes aquestes condicions, estava situada al costat d'un port natural i controlant la costa, i punt d'entrada de la plana, des d'un turó elevat. Agricultura: En aquesta època l'agricultura era una explotació de petita escala, comparada amb èpoques posteriors, ja que servia, principalment, per abastir els poblats i fer-los autosuficients. D'aquesta manera, i gràcies a la situació d'aquests en terreny pla i fèrtil, i prop d'aportacions d'aigua, el paisatge es conformava com a una gran superfície forestal, dedicat a la pastura, amb clapes de conreu al voltant dels nuclis habitats.

Zones conreades en el temps dels íbers.

Abastiment d'aigua: Com s'acaba d'observar, la major part de l'abastiment d'aigua s'aconseguia dels traçats fluvials. Tot i així, també van començar a excavar-se els primers pous del territori i a descobrir la riquesa en aigues subterrànees que té el territori. Vies: Cal suposar que les principals vies devien ser aquelles indicades pel mateix territori (riu i costa), però també cal suposar que, degut a la planeitat de la zona, es devia conformar un primitiu sistema de camins que, aprofitant principalment els guals dels rius, comunicaven de força radial, i força òptima, els diferents nuclis.

Principals assentaments íbers.

Ager Tarraconensis. L'any 218 a.C. els romans s'estableixen en un petit turó al costat del mar i a l'est de la plana que rep el nom del possible antic enclau, Tarraco. Des d'aquesta situació poden controlar un dels passos naturals de la zona, el litoral, i esdevé origen de la ruta natural que segueix el riu. Per altra banda, aquesta situació gaudeix d'un port natural. Són aquestes les qualitats que fan esdevenir aquesta ciutat una capital de provincia. Els territori colindant a la nova colonia passa a formar part de la mateixa sota la categoria legal de Ager Tarraconensis, litaralment, Camp de Tarragona. La organització que es fa d'aquest, les centuriades, han deixat restres fins a l'actlualitat, igual que la gran quantitat de restes de les típiques obres públiques romanes, que són l'herència que van deixar i que ens recorden el seu moment de màxima esplandor, quan el primer emperador, César August, hi va establir la seva residència. A partir d'aquí la plana va estar ampliament activa i habitada fins a l'ensorrament de l'Imperi.

>> Ager Tarraconensis. Pedreres.

Assentaments romans i zones conreades vora els rius.

Organització territorial: Un cop els romans s'assenten en el territori, es conforma el territori com a Ager Tarraconensis, és a dir, com a camps que formaven part de la ROMANS mateixa ciutat de Tarraco i, com a tals, havien d'estar igualment ordenats. El sistema per dur-ho ha terme van ser les diferents centuriades (en total tres) que van dur a terme al llarg de la seva estada. Aquest procés consistia en dividir el territori en zones delimitades per una quadricula ortogonal que s'adaptava a la direcció del terreny, principalment la dels rius, per dividir el territori en parcel·les de 20x20 actus per permetre'n l'explotació a mans dels ciutadans. Les tres quadricules tenen direccionalitats diferents i conforman un ventall que gira des de la ortogonalitat a la vall del Tulcis, i que té correspondència a la quadricula de la ciutat de Tarragona, fins a ser perpendicular al mar. Moltes d'aquestes traces s'han perdut, però la organització morfològica, i fins i tot varies traces, encara es conserven avui en dia. Un exemple en són algun carrers principals de pobles de la zona o el mateix pont de les caixes que és paral·lel a una de les direccions de la quadricula i que sembla que deixava passar, per mig seu, uns dels camins que arribaven perpendicular a aquest. Vies: Els romans organitzen la comunicació del territori a escala molt més gran aprofitant les rutes naturals del territori en dues de les grans vies que comuniquen tots els territoris conquerits. Una era la Via Augusta, que atravessa Tarraco i resseguia tota la costa fins a arriba a les Columnes d'Hercules, i la Via Aureliana, o del nord, que sortia de la ciutat, seguint el Francolí, fins a arribar a l'altra punta de la península. A nivell més local, les centuriades estaven pensades per orgaitzar els camins del territori perquè arrivessin arreu de l'Ager.

Vil·les romanes, vies principals i centuriacions.

Ocupació humana: La ocupació humana a l'Ager Tarraconensis es basa, principalment, en la ciutat de Tarraco, com a gran nucli urbà, i amb les villes i finques agraries que, per necessitat de els mateixos requissits que les iberes, moltes es situaven prop, o fins i tot aprofitant, antics assentaments ibers i, com a nova característica, molt properes als camins marcats per les centuriades. A posteriori, amb l'aparició de les gran infraestructures del moment, com eren els aqüeductes, van pemretre l'aparició de nous assentaments en llocs on anteriorment no n'hi havien (com és el cas de Centcelles). Agricultura: Degut al creixement demogràfic i exportador dels assentaments romans, l'Ager Tarraconensis es va anar desforestant, sobretot al voltant dels cursos fluvials, per fer una explotació agricola molt més elevada. També van aportar nous cultius més pròpis de la cultura romana.

Abastament d’aigua a la Tarraco romana CAPTACIÓ I CONDUCCIÓ: Aqüeductes (fig. 1). DISTRIBUCIÓ: Torres d’aigua o castellum (fig. 2). CONSUM:

L’aigua domèstica La casa L’aigua pública Les Termes Els bombers Les letrines L’aigua agrícola i industrial Rentat de roba. Molins (fig. 3).

EVAQUACIÓ: El clavagueram.

Pedreres: Éls ibers ja explotaven l'extracció de minerals i pedras de la terra, però no va ser fins l'època romana quan la gran demanda d'un elevat nombre d'edificació pública monumental va augmentar la necessitat d'aquests materials. Les premisses per a la situació d'aquesta infraestructura, amb un elevat nombre de mines, eren principalment: els elements del subsòl, que obligaven a situar-les als peus de les muntanyes; les vies principals de comunicació, que en permetien el fàcil transport; i la màxima proximitat al seu destí, que principalment era Tarraco. Per aquest fet, moltes de les canteres es van situar a l'est de Tarraco, entre la muntanya i el mar, i a la franja que hi ha entre el riu Tulcis i la muntanya. Necròpolis: les necròpolis romanes s'ubicaven fora dels nuclis i al voltant de les principals vies de comunicació. Tarraco tenia, al final del periode imperial, tres necròpolis, però, el primer en ser utilitzat va ser el del sud de la ciutat que, pel que sembla, aprofitava una antiga necrópolis ibera. Port: Una de les grans infraestructures en el desenvolupament de la Tarraco romana va ser l'ampliació del port natural, que va permetre un millor trànsit de naus i, per tant, un augment considerable del comerç i, conseqüentment, de la riquesa i capacitat transformadora de la ciutat.

fig. 1. Secció transversal de l’aqüeducte del Francolí, segons R. Cortés.

reixes

decantació

aqüeducte

fig. 2.Esquema de funcionament d’un castellum, segons J. P. Adam.

fig. 3. Esquema teòric d’un molí hidràulic de gra, segons Vitrubi.

Abastament d’aigua: Durant l’època romana, l’aqüeducte del Francolí complementava les aportacions d’aigua procedents del Gaià. Amb el seu cabal abastia l’àrea residencial de la ciutat de Tarraco, des de l’actual Rambla Vella fins al port. L’aqüeducte recollia l’aigua a les proximitats de Puigdelfí, a una cota de 65 metres sobre el mar, per arribar a Tarraco a una cota prop dels 50 metres. Les irregularitats del terreny van dificultar la construcció de l’aqueducte i el pas de les conduccions del mateix. Degut a aquestes irregularitats es van utilitzar diferents tècniques constructives. En els punts on el terreny natural era a una cota alta, la roca es va retallar en forma de mina, la qual es va reaprofitar parcialment com a conducció. En altres punts es va construir la conducció amb paredat. Tot i així va ser un dels ponts més necessaris per a poder travessar barrancs i desnivells. Només en els llocs on els desnivells eren més pronunciats o s’havien de salvar valls, es va optar per construïr l’aqueducte sobre una estructura d’arcades. Si ens fixem en l’aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, aquest va ser construït al segle I dC. La seva alçada màxima és de 27 metres i la seva longitud de 210m. Per a la seva execució és van utilitzar carreus, amb els quals es van construir dues fileres d’arcs superposats. El nivell inferior d’aquests està composat per onze arcs, i el superior en té vint-i-cinc. Per sobre dels arcs es troba la canalització per on circulava l’aigua.

Traçat dels aqüeductes del Francolí i del Gaià.

Tarragona al s. II dC

2on aqüeducte del Francolí

Població (segle II)

30.000

Termes

habitants

Termes

Aigua disponible

Necròpolis

30.000*

Font

metres cúbics per dia

Termes

Ràtio per habitant

1.000*

Z d

Termes

Suburrbis

litres per persona i dia

Nim Termes

Distància al punt de captació

40/15

quilòmetres

(*) Estimacions basades en les dades de Frontí sobre l’abastament de Roma.

Termes de la vil·la del Parc Central Termes de la vil·la de la Necròpolis Termes d’una vil·la suburbana Conduccions d’aigua Camins

Termes d’una vil·la suburbana Grans termes públiques

Torre d’aigües

Aqüeducte del Francolí

Aqüeducte del Gaià

Re de cint Cu e lte

Aqüeductes Aqüeductes

Fò r

pr ov in

Clavegueres

Cir c

cia

Cisterna

Col·lector Col·lector

uburrbis

ust

ug ia A

Necròpolis Nimfeu

síli

Cisterna

Fò ru

Col·lector principal

Zona Monumental de la Colonia

mfeu

Amfieeatre

Zona residencial

Termes

Tea

tre

Font Paviment

Termes

ort

Termes de la Pedrera

Claveguera del Fòrum Provincial

Paviment d’un estany

Termes

Col·lector del Fòrum Provincial

Nimfeu del teatre

Entada de l’aqüeducte per sota la muralla

Col·lector del Fòrum Provincial

Cisterna d’una domus

Ramal de l’aqüeducte del Gaià

Nimfeu del Collegium Fabrum

Dipòsits de la Diputació

Col·lector del carrer Unió

Font de la Pedrera

>> Terra Nullis, territori de ningú. Terra Nullis, territori de ningú. Els visigots substitueixen al romans a la plana l'any 476 d.C., però hi són de pas, ja que l'any 713 d.C. l'imperi musulmà arriba a l'enclau per fer-lo servir de camí pels seus plans d'expansió. Però, per mala sort pel territori, el Francolí queda just a la Terra Nullis entre l'expansió musulmana i la de la Marca Hispànica i els comtats catalans, posteriorment. El terreny queda desolat i abandonat, i pocs són els nuclis que es mantenen estructurats. Es pot dir que es fa una tavula rassa de les infraestructures humanes, però les traces històriques persisteixen i sobreviuen al pas del temps.

Organització territorial: durant aquesta època de traspàs, tota organització jurídica i institucional que pogués existir va desapareixer. Tot i així, els vestigis d'una organització morfològica de l'espai van quedar marcats en el territori, fet que va afectar, de ben segur, als pròxims habitants del Camp de Tarragona. Vies: Les principals vies de comunicació van persistir a aquest periode, sobretot per la importància de les comunicacions en els temps de guerra. El que ja no està tant clar és que els camins de caràcter més local resistissin al pas del temps ab poc trànsit i una vegetació reconqueridora. Ocupació humana: Com ja s'ha dit, el territori va quedar pràcticament deshabitat. Això no vol dir, que petits nuclis allunyats de les zones de pas principals, amagats dalt de les muntanyes, i potser algun reducte de la ciutat de Tarraco, continuessin vivint de forma anònima i aïllada de la resta de territoris veïns. Agricultura: L'agricultura també va ser abandonada. En molts camps, antigament conreats, la vegetació silvestra va començar a plantar-hi arrels i a difuminar l'antic mosaic agroforestal. Fortificacions: La infraestructura més important d'aquest periode van ser les fortificacions (torres i castells). Aquestes van servir per vigilar aquest territori tant conflictiu. En aquesta primera fase es van situar a la muntanya, als peus de la qual hi ha Tarragona, per tal de poder defensar-se, des del territori controlat del Gaià, de l'avanç de l'enemic. Port: Amb totes les batalles i el manteniment nul de la infraestructura, el port va quedar inutilitzat en gran part de la seva totalitat. Aquest va ser un factor decisiu pel que fa a la difícil recuperació del territori un cop la normalitat va tornar.

Conreus abandonats a la zona del Camp de Tarragona.

>> Els molins del Francolí, el despertar de la plana. Els molins del Francolí, el despertar de la plana. L'any 1116 d.C. la Corona d'Aragó s'annexiona els territoris de la plana i aporta una nova estabilitat que dona la possibilitat de reneixer al territori. L'evolució és lenta i les principals infraestructures que van marcant el territori són els molins, productors d'una nova economia, i els castells que poblen les muntanyes colindants per reforça la seva tasca històrica: protegir la plana. Però són aquests mateixos elements el que, a la seva vegada, serveixen de control de la població, que veu en les ruines el record llunyà d'una ciutat monumental. La imatge resum d'aquesta època és el creixement tímid d'una població que, degut al descens demogràfic, omple les antigues muralles amb camps, i el rebrotament d'uns conreus abandonats durant segles. Vies: Com a eix general de tota la geneologia, les antigues vies romanes que seguien els traçats naturals del territori es van continuar utilitzant, tot i que pogués canviar el seu traçat en llocs puntuals. El que cal comentar és que, al perdre's la centrelitat de Tarragona i la parcel·lació organitzada de l'epoca romana, els poblats tornaren a buscar eixo radials que esl permetessin anar del punt d'origen al màxim de llocs possibles de manera fàcil. Agricultura: els conreus van tornar a repoblar la plana en un procés que, poc a poc, portaria fins una total ocupació. Les muntanyes, mentrestant, quedaven per les pastures i el bosc. Com a curiositat es interessant destacar que més de la meitat de la ciutat emmurallda, antigament tota construida, ara estava dedicada al conreu. Abastament d'aigua: Aprofitant antics traçats d'aqueductes i d'altres tipus de recs, en aquesta època es consoliden molts dels recs que, encara actualment, reguen el camp de Tarragona i els seus cultius. Un exemple clar n'és el Rec del Molins. També cal destacar la busqueda de pous per part de la ciutat de Tarragona per començar a suplir el dèficit d'aigua que es va anar produïnt amb el gradual augment de la població. Molins: Un element important de l'època, principalment pel control social que inflingia, eren els molins fariners. Aquests, al ser els únics que permetien aconseguir un element tant bàsic com la farina, permetia controlar la població. Un cas clar d'aquest fenòmen és el Molí de l'Arquebisbe. Al llarg del riu i dels recs van neixer molts molins, però no tots tenien la mateixa capacitat ni tots eren fariners (n'hi ha de paperers, per exemple), i això va provocar que un cop a l'any es fes una processor al llarg de les aigües per tal de controlar que ningú abusava d'aquest bé que començava a ser limitat. Aquest fenòmen, al llarg dels anys i fins no fa massa, es va arribar a convertir en tota una celebració popular. També cal destacar l'existència de dos molins portuàris. Fortificacions: Degut a que eren temps torbulents i la pau no estava del tot assegurada, es va continuar fortificant el territori, sempre buscant els punts alts que rodejaven el Camp de Tarragona, i refortificant les malmeses muralles de la ciutat.

Vilallonga

El Morell

Puigdelfí

Constantí

Tarragona

1. Molí del Codony 2. El Molí de Puigdelfí 3. Molí Nou 4. Molí del Tendre 5. Molí de Mir6. Molí de Reus 6. Molí de Reus 7. Molí Paperer 8. Molí de Constantí 9. Molí de l'Horta 10. Molí del Mas d'en Folch 11. Molí de la Ciutat 12. Molinet de Baix

>> El renéixer del Camp de Tarragona. El renéixer del Camp de Tarragona. Amb l'arribada del vapor, Tarragona torna a gaudir d'una excelent posició degut a la reconstrucció del port que la situa com una ciutat de comerç important. Però aquest creixement comercial, estretament lligat a la producció industrial, comença a donar l'esquena al riu, només veient-lo com a font d’energia, aigua i com a abocador. Això, lligat a l'augment de població degut a la nova activitat posa en una nova situació a Tarragona que es veu obligada a buscar l'aigua arreu del Camp de Tarragona. D'aquesta manera Tarragona torna agafar importància geogràfica i, juntament amb ella, també ho fa l'espai geogràfic, que productiva i conceptualment hi té relació: el Camp de Tarragona. Vies: A partir d'aquesta època els límits territorials es comencen a dibuixar. Apareixen nous transports que obeixen dinàmiques diferents a les vies existents fins aleshores. Un exemple en són les vies de tren, que comencen a donar més importància a factors com el pendent màxim o la unió de punts importants a nivell de mercaderies. Ocupació humana: L'augment de la població es dispara tant que els nuclis urbans s'extenen més enllà de les seves fronteres històriques, i fins i tot Tarragona aconsegueix superar el límit de les muralles que l'acomplexaven. Agricultura: L'agricultura, cada cop més extensiva, comença a instalar-se en els llocs amb més pendent a base de bancals. El punt àlgid arriba quan la filoxera arriba a França, moment en que el territori aporfita a plantar gairebé tot el terreny amb vinya. Però, poc després, la filoxera arribava a Catalunya i feia recomençar de nou als conreus, que van acabar abandonant la muntanya però es van mantenir en tota la plana. A mida que l'activitat industrial va guanyant pes en el mig dels conreus, i aquests es tornen menys productius, molts d'ells comencen a abandonar-se de nou.

Oli sobre tela per Jean Antoine Siméon Fort (1793-1861) en el qual s’observa l’aspecte de la desembocadura del riu Francolí durant aquella època. [© Gérard Blot, RMN-Gran Palau (castell de Versalles)]

Abastament d'aigua: El gran creixement de la població ja n es satisfar amb la obertura pocs nous pous. Per aquesta raó, s'obren moltes mines d'aigua per regar aquest conreu en ceixement a partir de l'aigua freatica. A causa de la contaminació i del buidatge de aqüifers, arriba un moment en que l'aigua del Camp de Tarragona esdevé poc aprofitable i, en l'actualitat, s'ha hagut d'anar a buscar aigua a l'Ebre a través d'un transvessament de conques. Molins i industries: Amb la industrialització, i prèvia a aquesta, molts molins continuen en actiu per aprofitar la força motriu de l'aigua per fer activitats manofactureres. Aquest fenomen acaba sent substituït per vapor i altres formes d'aconseguir energia que deixen en desús aquest infraestructura històrica. Les noves fàbriques se situen en antics molin o, majoritàriament, a llocs plans i pròxims als rius, és a dir, arreu de la plana. Aquesta activitat, degut a l'augment de mà d'obra, va augmentant al llarg de la plana fins a l'actualitat. Port: Al final el port es torna a reconstruir i ho fa de mà del creixement demogràfic i econòmic de la ciutat. D'aquesta manera s'aconseguia donar entrada i sortida als elements necessàris per aquestes noves industries. Per aquesta raó, a mida que la industria creixia, el port també creixia i, al final es va acabar desviant el curs d'una infraestructura tant arrelada al fons del territori com el Delta del Francolí.

yƈ

Ƌ ƒ ƗƈƆ Ɔ Ɔ L ƆƏ yƈƆ L Ɨ ƈ

ƈ Ƌ ƅ ď Ƌ ƏƅƆ ^ ƌ `

ƌ `

ƈƆ

`Ƒ Ɛ

Ɛ Ƒ

Ə Ƌ

ƍ Ə

Ɔƌ Ɛ Ɔ

Tarragona ,1643.

Tarragona ,1744

Tarragona ,1811.

Tarragona ,1876.

03 GENÈTICA

03 GENÈTICA_(infrastructure now) GENÈTICA: del grec γενετικός /guennetikós/, “productivo, que genera”

La comprensión del aprendizaje debe ser genética. Debe referirse a la génesis del conocimiento. Lo que un individuo puede aprender, y cómo lo aprende, depende de los modelos con que cuenta. Seymour Papert

Un cop analitzada la geneologia de les infraestructures que ens han portat fins a l’estructura actual del Camp de Tarragona toca aniltzar-ne els elements en la seva concepció infraestructural, és a dir, referents a allò que aporten al territori i la seva capacitat transformadora. Només des d'aquest analisis actual, dintre de la concepció d'una infraestructura continuament dinàmica al llarg de la història es pot arribar a entendre quin és l'aspecte genètic del territori i quines les seves transformacions futures. Des d'una prespectiva de present, la genètica permet interpretar quines són les convinacions dels sistemes existents que conformen l'estat actual del territori i el seu funcionament. Des d'una prespectiva de futur, és una base d'estudi sòlida sobre la que prevenir certes dinàmiques que es considerin negatives pel territori. La genètica defineix possibilitats, i aquestes l'esdevenir futur del territori.

>> Actualment...

Xarxa ferroviària.

^ƈƅ ƌ ƈƔ Ƌƈ y ƋƋ

dƆƏƏ Ɨ ƋƐ

Ə¢Ƈƈƌ Ƌƅ ƒƆƏ

&Ƌ LƈƋ¢

MƑƋƋƆ

y ƋƋƌ Ƌ¹

GƋ ƏƆ ½ ƗƆƋ ^Ɔ ƆƗ¨

G ƈ Ƅ Ƌ ƗƆƋ ^Ɔ ƆƗ¨

^Ƒƈ ƍƆƋ Ɛ L ƋƋ ƏƆ ½ L ƐƇƆƏƏƈ

d Ɛ RƋƈƒ

yƈƋ ƄƆƋƋ

ƋƄƈ ƕ

G ^ ƍƈ Ƌ GƆ ^ƆƗƏƆƏƆ

d Ƌ ƌ &Ƌ ` ƑƏƆƋƋ G dƆƋƒ ƗƆƋ ƌƍ

ƐƏƆ

yƈƋ ƋƋ ƗƆƋ ƌƍ G dƆƅƑƈƐ

Gô ƋƆƈƔ Ə Ƌƌ ƐƆƏ

L ƍƑƉ Ƌ

&Ƌ L ƏƆƋƋ G ^ ƄƋ ƗƆ L ƋƇƑƌƆƐ

ƐƆƋƋƒƆƋƋ ƗƆƋ ƌƍ

d Ɛ yƈƅƆ ½ ƗƆ ƋƗƆƏ

^ƆƏ Ƈ ƏƐ G M Ƒ ƗƆ 1 ƈ¢ &Ƌ ƐƋƋ Ə

&Ƌ ^ ƋƋ ƏƆ

G `ƈƆƏ ƗƆ 1 ƈ¢ `ƆƑ

0ƆƏƏ

`ƈƑƗ ƌ L Ə

G ^Ƌ

j `` 1RM

^ ƏƐ ƒƆ ƐƑƏ d Ƌ Ƒ ƌƄƏƈƋ

Xarxa viària bàsica.

&Ƌ ƐƆƋƋ ƗƆ L Ɛ Ə §

^Ƌ ƐƉ ƗƆ Ƌ ^ƈ ƆƗ

ƋƐ ƇƑƋƋ

` Ɨ ƗƆ Ə¢ ƌ éƏƑ

G ^ ƄƋ ƗƆ L Ɛ Ə § ` ƅ ƗƆƋ Ɔ Ə ƏƆƈƔƆƋƋ

Ɛ Ɛ¹

yƈƋ é Ɔƅ

&Ƌ yƆ ƗƏƆƋƋ

d Ɛ LƈƎƑƆƋ

j ƏƏƆƗƆƌƄ ƏƏ

0Ə ƅ¢

^ ƏƐ ` ƌ¢

G Ry&` y9G GGRM1 #&G L^

&G LR`&GG

G d&Gy #&G L^

^&` 0R`j

G ^R G #& L 0nL&j

d Mj d Gy #R`

`&nd

RMdj Mj:

d Mj ^&`& ƈ d Mj ^ n

G MRMC RM y9dj

L^ G `

jR``&0R`j

j `` 1RM

y9G d&

d GRn

G ^9M&#

Industria

Principals cobertes del sòl.

Aigües corrents, basses i altres hàbitats aquàtics

Camps d'avellaners

Bosquines, matollars i àrees cremades

Conreus d'oliveres

Boscos d'escleròfil·les

Vinyes

Boscos d'aciculifolis

Altres conreus llenyosos

Boscos caducifolis o de ribera

Conreus herbacis i àrees ruderals

Pastures i prats

Ciutats, pobles i àrees industrials

Penya-segats, roquissars i tarteres

Platges arenoses i dunes

Barreres, inconnexions, desconnexions i espais indefinits.

El Camp de Tarragona conviu amb infraestructures de tipus i formes molt diverses. La majoria d’elles són de mobilitat, tot i que aquesta majoritàriament de caràcter privat, tant unes com altres les considerem infraestructures dures, que afecten significativament al territori que les envolta, sense aportar pràcticament riquesa. La major part no són un agent positiu pel paisatge sinó que se’n desentén. La conseqüència més destacable és l’efecte de Barrera o Fissura que desintegra les diferents àrees de l’entorn. Aquestes zones passen a tenir un impossible accés peatonal i esdevenen residuals. Una altra conseqüència de la mala gestió de les infraestructures existents, és la desconnexió de dos punts que anteriorment havien estat connectats i treballaven conjuntament. El Camp necessita aquestes infraestructures existents però també en necessita de noves que siguin capaces de connectar punts actualment aïllats que pateixen una Inconnexió amb el seu entorn. Es produeixen altres efectes més peculiars quan es creuen dues infraestructures de funcionalitat molt diferent, com és el cas del punt en que el Pont de les Caixes passa per sota de la carretera A-27. Aquests punts singulars i amb caràcter propi podrien actuar com a agents dinamitzadors del territori.

La primera secció explica el canvi que experimenta el llit fluvial en arribar a la ciutat de Tarragona. En el seu transcurs natural, el relleu a la banda dreta del riu, és molt pronunciada creant un mur natural, a mesura que s’aproxima a la ciutat, el mur passa a tenir una topografia més suau en forma de talús, que permet una bona transició entre la llera fluvial i el parc lineal. En la segona secció, el riu ja s’aproxima a la desembocadura i es vol dominar la seva forma canalitzant-lo. El límit del llit fluvial amb la ciutat de Tarragona ara és un mur de contenció artificial.

>> Comunitat - paisatge.

>> Infraestructures ecosistĂ¨miques.

04 GENETIC CODE

04 GENETIC CODE (ADN)_(axonom.)

GENETIC CODE: és el conjunt de normes, en el procés de síntesi de proteïnes, que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius. (nota peu pàgina) La poesia és una ètica. Per ètica em refereixo a un codi secret de comportament, una disciplina construïda i realitzada acord a les capacitats d'un home que rebutja las falsificacions de l'imperetiu categòric. Jean Cocteau

Finalment, un cop analitzada la genètica que defineix les relacions i, les seves consequències, dels sistemes infraestructurals, és necessàri fer un últim anàlisis, ara ja des d'una òptica molt més acurada i informada, dels elements i sistemes infraestructurals i des les normes que en regeixen la seva ubicació i conformació. Un cop sabent-ne les seves causes i consequències, tant temporals com espacials i sistemàtiques, podem ser molt més concients del què estem mirant i de quines consequències sobre el conjunt pot tenir qualsevol actuació que se li faci. Però és necessàri aquest zoom, aquest mirar individualment, perquè les sol·lucions petites, sobre situacions d'escala humana, són aquelles que originen els grans canvis. Hem d'anar de lo gran a lo petit i entendre l'individu dins els sistema per poder originar grans canvis.

GSEducationalVersion GSEducationalVersion

Cromosoma: del grec χρώµα, -τος chroma, color y σώµα, -τος soma, cos o element. Els elements del paisatge creen un conjunt complex i dur, justificat per la seva història. Aquest paisagte sovint s'ens presenta intel·ligible, però, només una cop mirat amb el conglomerat d'informacions necessàries per comprendre'l, es poden trobar solucions qüarents amb el context. Per aconseguir-ho cal desentramar tota la informació volumètrica per aïllar els elemts de colors tipològics diferents que ens ajudin a trobar-ne els punts amagats pel nus. Com exemple s'agafa el nus entre tren, carratera, conduccions d'aigua, passatges culturals, d'entre altres, que permet comprovar des d'un punt de vista diferent amb el que ens l'haguessim mirat abns de començar aquest treball.

ial

c en

a tri

s Re

+ als

n nu

it bil

es Vi

eu nr o C

ALUMNES

LA FORMA DEL TERRITORI BENÍTEZ ARNAU, ANNA FEMENIES LLUFRIU, TONI GUNNERGÅRD, KARIN JÄRBEL, HANNA ROMERO CARMONA, FRANCISCO RUIZ LOPEZ, MIRIAM SECCIONS I PANORAMES ARIAS COSTA, MIQUEL CANUDAS GORGAS, GUILLEM CELMA HERNANDEZ, MERCE DE POUPLANA QUERALT, ALEJANDRA FERRÉ VILADÉS, MARIA MOLINA CASANOVAS, ILÈNIA PUIGDOMÈNECH AGUILAR, MARTA SALVAT PEIDRO, MARTA L'AQÜEDUCTE. TRAÇAT I COMPONENTS CORTINAT MORROS, JAEL FERNÁNDEZ SEDAS, CRISTIAN GALERA MUELA, CARLOS PEDRAGOSA BATLLORI, GEMMA SALGUERO RODRÍGUEZ, LUIS SERRA SOTERAS, MARC VENTIN GALCERAN, MAXIMILIANO

BIOGRAFIA DE LES INFRAESTRUCTURES AZEVEDO TEIXEIRA, PAULA SOFIA GALEOTE FREIJO, OSCAR LOPES COELHO, JOSE DAVIDE MARTÍNEZ MASEGOSA, MARINA MONRÀS MUÑOZ, LAIA PALAU SERRA, AINA RUIZ FERRER, SERGI CARTOGRAFIA DE BARRERES I CONTACTES BOULAIRE, ADELINE DENEGRI GRACIA, CAROLINA FRANCO IBORRA, MARINA JIMÉNEZ ROLDÁN, INMACULADA PLEUVEN, CAMILLE RIBAS JIMÉNEZ, LAURA RUIZ, JULIE SARMIENTO VICENTE, YERAY METABOLISME DEL TERRITORI BARÓN RODRÍGUEZ, ALAN GRENZNER MATHEU, CLARA HERNÁNDEZ ARIAS, MIGUEL ÁNGEL NAVARRO LÓPEZ, MARTA PAGOLA AYESTARAN, AITZIBER SÁNCHEZ ELVIRA, DÉSIRÉE

LES VEUS DEL TERRITORI. IMAGINARI COL·LECTIU ARCE MAIRA, ANTONIA GABARRÓ CISTARE, SÍLVIA GRAU LLINÀS, ANTONI PERICH RAMONEDA, GLÒRIA SAMÍS, GRETA SHUKINA, SNEZHINA

19-28 de gener de 2015

www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com

ORGANITZA

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya en el marc de l’ERASMUS Intensive Program TESS

professors responsables professors col·laboradors col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials

Carles Llop, Josep Maldonado Francesca Leder Marta Carrasco, Catalina Salvà Eduard Antorn Eduardo Soler, Sebastiano Alba, Teresa Carrera, Jordi Blay Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Constantí, COAC Tarragona, Limonium