Mosaic realitzat amb ortofotos dels anys 1956, 1994, 2000, 2012
“La Tarragona de demà, no en dubteu, neix de la d’ahir. I tan sols coneixent i fent nostre aquest ahir podrem somiar-la millor per demà.” Xavier Pedrol, “Retrobar Tarragona” (Diari de Tarragona, 22/12/1990)
CONTINGUT -INTRODUCCIÓ
-MATRIU BIOFÍSICA. Cicle biològic tancat.
Matriu biofísica. Relleu i geologia. Geologia i vegetació. Geologia vegetació i hidrologia. Hidrologia. Inundabilitat.
-TARRACO ROMANA. Dels primers assentaments a l’edat mitjana.
-REVOLUCIÓ DEL VAPOR I DEL FERROCARRIL. Creixement urbà i implantació de les xarxes energètiques.
-HEGEMONIA DE LA PETROQUÍMICA. Expansió urbana i fragmentació del territori
- TARRAGONA FEUDAL. Ciutat intramuralles i autoavastiment.
-METABOLISME. Gestió de energia, de residus i d’aigua. Model energètic. Gestió de residus. Cicle de l’aigua. -BIBLIOGRAFIA.
INTRODUCCIÓ METABOLISME Del grec μεταβολή, composat per μεταβολε, que significa canvi o transformació, i el sufix -isme que vol dir tendència o doctrina. Segons l’enciclopèdia catalana el metabolisme es defineix com un conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en els éssers vius. METABOLISME [urbà] Al Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme trobem la definició de metabolisme urbà com l’ intercanvi de matèria, energia i informació que s’estableix entre l’assentament urbà i el seu entorn natural o context geogràfic. METAMORFOSI Del grec μεταμόρφωσιϛ: μετα- = més enllà de ; μορφη= figura; -οσιϛ = canvi d’estat (Enciclopèdia Catalana) Canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra.
Ens centrem a analitzar aquest METABOLISME a la zona de l’Ager Tarraconensis, en concret a la zona del Camp de Tarragona compresa al voltant del riu Francolí, que abasta les comarques del Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp. La finalitat de l’atles és entendre la transformació del territori no només per tenir una visió històrica i cultural sinó per entendre quins han sigut els factors que han determinat el cicle metabòlic i el model de ciutat actual. Tot això, a través del coneixement de com és la matriu biofísica, l’evolució històrica i quins són els sistemes que caracteritzen el metabolisme urbà del territori d’estudi. El metabolisme urbà està format per un intercanvi entre matèria, energia i informació entre ésser humà i territori que va variant al llarg de la història. És per això que establim quatre períodes en el qual aquests fluxos varien. D’aquesta manera, no tant sols estudiem les reaccions que es produeixen en el territori, sinó com aquest canvia amb el temps i sota quin context, és a dir, la METAMORFOSI del territori. Els quatre grans períodes establerts per aquests canvis i intercanvis són: 1) Dels primers assentaments a l’edat mitjana 2) De l’edat mitjana a la primera meitat del segle XIX 3) De la segona meitat del segle XIX a 1950 4) De 1950 a l’actualitat
cicle biològic tancat
MATRIU BIOFÍSICA
MATRIU BIOFÍSICA Comencem fent una aproximació al territori en la seva essència, és a dir, sense l ’impacte dels assentaments humans; el que permetria un metabolisme de cicle tancat. Les característiques geogràfiques i topogràfiques són les que permetran la instal•lació dels diferents pobles.
Distribucio aquifers de Catalunya
Conca del riu Francoli
MATRIU BIOFÍSICA
“Si quisiera definir en una palabra al Río Francolí, lo haría con ‘Virtuoso’ pues a lo largo de los tiempos ha sido capaz de dar vida y riqueza al hombre.” Carmen Ortega Productora de televisión.
[Exclusivamente para uso acadØmico]
MATRIU BIOFÍSICA Relleu i Geologia
[Exclusivamente para uso acadØmico]
El tipus de sòl condicionarà les activitats agrícoles, ramaderes i econòmiques en general. La riba dreta del Francolí es caracteritza per contenir argiles, gresos i conglomerats, que en planes permeten terres de cultiu molt fèrtils. A la riba esquerra, on el pendent és escàs el sòl està constituït de graves, conglomerats no consolidats i sorres. Els sòls calcaris, presents en vessants de muntanya, dificulten l’activitat agrícola; no obstant en vessants de muntanya són aptes per al cultiu en feixes.
MATRIU BIOFÍSICA Geologia i vegetació
[Exclusivamente para uso acadØmico]
La flora i fauna de la plana del Francolí tindrà un paper important en la metamorfosi i metabolisme del territori. Cal destacar que la vegetació pròpia del Camp de Tarragona –alzinars, carrascars i la màquia litoral– han resultat progressivament desplaçats per pinedes de pi blanc. Cal esmentar especialment la vegetació de ribera, la qual tindrà un caràcter propi que esdevindrà alterat per la intervenció humana Al tram final del riu, les espècies vegetals que podem destacar al parc fluvial generat artificialment son alguns exemplars de canyissar que trobem en dues petites illes de la desembocadura que representen la vegetació que hi havia abans de la seva modificació. També hi ha algun exemplar de la família dels salzes, a més de la canya invasora americana, espècie de fora que creix molt ràpidament i desplaça a les especies autòctones pròpies de les nostres comarques.
MATRIU BIOFÍSICA Geologia, vegetació i hidrologia
[Exclusivamente para uso acadØmico]
“El Francolí, un corrent de vida” La ubicació natural del riu Francolí incloent el seu acabament al mar, és l’element base de totes les relacions i sistemes que s’estableixen en aquesta plana del camp de Tarragona: l’aportació de nutrients i sediments al sòl; el cicle de vida de la fauna; les activitats agrícoles, i les activitats industrials. Aquests sistemes es veuran alterats més o menys en funció de la petjada ecològica humana.
MATRIU BIOFĂ?SICA Hidrologia: inundabilitat Periodes de retorn
100 anys
50 anys
10 anys
Ordinari
Dels primers assentaments a l’edat mitjana
TARRACO ROMANA
TARRACO ROMANA
Des dels primers assentaments a la plana, el paisatje s’anà modificant progressivament, les masses boscoses eren el paisatge predominant i s’utilitzaven per a pastura. El punt clau del canvi tingué lloc durant la romanització. La ciutat de Tarragona era un punt estratègic, pel clima, el terrritori planer, la presència del riu Francolí, la fertilitat del terreny, a més a més de la proximitat del port. També tenia bona comunicació a través de la Via Augusta i la Via Aurèlia. Mitjançant la xarxa d’aqüeductes abastien la gran necessitat d’aigua de l’època: habitatges, usos públics, termes, i cultius.
TARRACO ROMANA
[Exclusivamente para uso acadĂ˜mico]
L’impacte humà sobre els cicles naturals en aquest període és poc rellevant; s’alteren però la matriu ambien tal és capaç d’absorbir aquests canvis. La situació d’alguns usos productius venen determinats per condicionants com la presència d’aigua i de masses boscoses, entre d’altres. Per exemple, apareixen zones de cultiu en espais plans i propers als cursos fluvials, cosa que modifica
Maqueta Tarraco romana
la vegetació original. Per altra banda la muntanya és emprada per a les pastures, que conviuen amb les masses forestals. Les activitats agrícoles, ramaderes i urbanes requereixen un consum d’aigua més elevat que el necessitat pels primers assentaments. És per això que els cursos fluvials s’alteren amb construccions i nous recorreguts per tal d’assolir aquestes demandes – aqüeductes -. Fotografia de l’amfiteatre
Ciutat fortificada i autoabastiment
TARRAGONA FEUDAL
TARRAGONA FEUDAL
Amb la reconquesta cristiana, després de l’establiment àrab, s’impulsaren els cultius d’horta a les vores de rius i rieres: la vegetació en aquestes zones es veié, doncs, alterada, així com les espècies que hi vivien; aquest procés ha estat continu fins els nostres dies. Proliferaren els molins i les granges, com també l’extracció en pedreres i mines. Durant l’Edat Mitjana hi hagué un creixement de població lent. Dels recursos obtinguts de la matriu biofísica destaquen: -Explotació del sòl: els conreus de blat, vinya i olivera, que seguiren sent bàsics com a productes de consum i exportació. Policonreu i autoconsum. -Ús de l’aigua: consum d’aigua de pous; aprofitament de clavegueram de la ciutat antiga (cas de Tarragona).
TARRAGONA FEUDAL
[Exclusivamente para uso acadĂ˜mico]
El territori és explotat amb més intensitat; això produeix una modificació del territori més accentuada. En el cas de les zones muntanyoses, s’introdueix el cultiu de vinya mitjançant feixes als vessants; la muntanya també és alterada en major grau amb l’extracció de pedres en pedreres per a les construccions i edificacions. S’introdueix el regadiu en aquells conreus que eren de secà; els de més domini, la vinya, el blat i l’olivera. Malgrat les produccions són majors, les necessitats d’aigua s’incrementen: prolifera l’extracció mitjançant pous i molins.
Aqüífers
Creixement urbà i implantació de les xarxes energètiques
REVOLUCIÓ DEL VAPOR I DEL FERROCARRIL
REVOLUCIÓ DEL VAPOR I DEL FERROCARRIL
L’aparició de la indústria i el ferrocarril canvia novament la configuració del paisatge, especialment pel que fa a les zones forestals. -Desenvolupament industrial en forma de petites indústries papereres, tèxtils i fàbriques de tabac -Reducció de l’activitat agrícola, que condueix a una recuperació dels ecosistemes naturals. Abandó de l’explotació de garrofers com a aliment de mules, cavalls i ases, ja que aquests són substituïts al camp per mitjans mecànics. -Modificació del curs fluvial del riu Francolí en la seva desembocadura, creant un angle de 90º de desguàs complicat. Pel que fa als moviments demogràfics, es produeix una migració cap a les ciutats i pobles de la plana, la qual cosa fa augmentar la demanda de recursos naturals d’aquesta.
REVOLUCIÓ DEL VAPOR I DEL FERROCARRIL
[Exclusivamente para uso acadØmico]
En aquest període, el territori pateix la primera revolució industrial, amb l’extracció de recursos tals com fusta per a la indústria del paper i el carbó per a la indústria minera i energètica. Aquesta revolució requereix un desenvolupament de les infraestructures de comunicació i mobilitat. En aquest context apareix la primera línia de ferrocarril a la zona. Pel que fa als conreus de vinya, aquestes pateixen grans transformacions, des del seu auge per la presència de la fil•loxera a França, fins que aquesta arriba al territori i converteix aquestes zones cultivables en erms. Les noves indústries van vinculades a un creixement urbanístic provocat per un èxode de població cap a la plana. Tot plegat fa que els consums d’aigua s’incrementin de tal manera que les provisions dels aqüífers disminueixen notablement.
Plànol de Tarragona
Panoràmica de Tarragona de 1811
Expansió urbana i fragmentació del territori
HEGEMONIA PETROQUÍMICA
HEGEMONIA PETROQUÍMICA
“Realmente hay una necesidad de reconexión con los paisajes fluviales bestial” Eduardo Soler “La crisis que era económica, realmente es una crisis de valores. El territorio... el paisaje son valores. La cultura no es un producto, la cultura es un valor”
[Exclusivamente para uso acadØmico]
Sebastiano Alba
HEGEMONIA PETROQUÍMICA
[Exclusivamente para uso acadØmico]
Aquesta època està marcada per un nou creixement urbanístic, lligat a la implantació de noves indústries petroquímiques per múltiples factors (terrenys plans, proximitat al port, règim de vents importants). La proximitat d’aquestes indústries a la ribera del Francolí fa que aquesta es degradi i es perdi la continuïtat dels seus ecosistemes. L’activitat laboral de la població se centra en aquest sector secundari; el sector primari perd importància: el carbó perd rellevància per l’arribada de l’electricitat, i l’explotació de fusta és notablement inferior. És per això que les zones muntanyoses són repoblades mica en mica. L’elevada continuïtat de masses boscoses augmenta el risc de propagació d’incendis; per altra banda, aquestes zones boscoses es repoblen amb més facilitat: els alzinars originals són envaïts pel pi blanc, de creixement més ràpid. Pel que fa als recursos hídrics, el transvasament des de l’Ebre permet la recuperació progressiva de pous i aqüífers. No obstant, el curs del Francolí és fortament modificat en la seva desembocadura amb el propòsit de guanyar terreny al mar per a un ús industrial i pesquer. A més, en aquest tram final el riu és canalitzat després de les rierades.
Imatges del port
HEGEMONIA DE LA PETROQUÍMICA
REFLEXIÓ FINAL
Gestió de energia, de residus i d’aigua
METABOLISME
“ (...) parlar avui de desenvolupament sostenible és una contradicció, ja que el desenvolupament suposa un augment creixent de la pressió sobre els sistemes de suport i la sostenibilitat el contrari. Desenvolupament i sostenible, amb l’actual estratègia per competir basada en el consum de recursos són paraules contradictòries, és a dir, constitueixen un oxímoron. L’única possibilitat d’apropar-les vindria, necessàriament, de la mà d’un canvi d’estratègia competitiva, una estratègia basada en l’augment de la informació i el coneixement que substitueixi a l’actual que està fonamentada en el consum de recursos.” “El model de ciutat mediterrània, la seva preservació i la seva adaptació als temps moderns es revela, cada cop més, com el model urbà que pot donar resposta als reptes plantejats. Per una altre banda el model urbà s’acomoda a un model d’ordenació del territori que potenciï, a la vegada, que el camp sigui més camp i que la ciutat sigui més ciutat.” Salvador Rueda
METABOLISME Model energètic Actual
Polució
Petroquímiques i refineries
Tract. tèrmics Biocombust. 2%
80% Habitatge Activitat Serveis productiva
15%
3%
Matèries primeres Entorn
Model
Polució
Producció local de energies renovables
Petroquímiques i refineries
T. tèrmics Biocombust. 40%
40%
Indúestria + eficient 10% Habitatge Activitat Serveis productiva
10%
Matèries primeres Entorn
“El nou urbanisme integra els fluxos metabòlics minimitzant el seu consum i el seu impacte(...) L’autosuficiència energètica amb captació d’energies renovables: solar, eòlica, geotèrmica, etc., emmagatzematge (en el subsòl, per exemple, amb dipòsits estacionals) i dispositius I instal•lacions que actuen com sistemes passius per l’estalvi i l’eficiència energètica: aljubs d’aigua en alçada, cobertes verdes, etc., i que venen derivats d’altres sectors (aigua , biodiversitat, etc.,) o del propi àmbit de l’arquitectura bioclimàtica.” Salvador Rueda
METABOLISME Gestió de residus Actual
Reutilització Béns de consum
Residus Activitats de transformació Plantes tractament Incineradora
Activitats valorarització
Abocador Matèries primeres
Entorn: Sistemes de suport
[Exclusivamente para uso acadØmico]
Model
Reutilització Béns de consum
Residus Activitats de transformació Plantes tractament Incineradora
Activitats valorarització
Abocador Matèries primeres
Entorn: Sistemes de suport
“El nou urbanisme integra els fluxos metabòlics minimitzant el seu consum i el seu impacte(...) L’autosuficiència de materials i el seu reciclatge, potenciant l’ús de materials locals i la jerarquia en la gestió de residus anomenada de les 3R (reduir, reutilitzar, reciclar) ja sigui en el procés urbanitzador, en el posterior funcionament de l’àrea urbana o també en la construcció d’aquesta, quan hagi acabat la seva vida útil.” Salvador Rueda
METABOLISME Cicle de l’aigua Actual
Vegetació
Habitatge
Terciari
Indústria
Xarxa aigua potable
Fang
Potabilitzadora
Depuradora
Xarxa clavegueram
Conca de l’Ebre Aigües subterrànies
Pous
Conca del Gaià Conca Francolí
Entorn: Conca hidrogràfica del Francolí
[Exclusivamente para uso acadØmico]
Model
Dipòsit
Recollida d’aigua pluvial i reutilització d’aigua no potable
Dipòsit
Xarxa aigua potable Potabilitzadora
Fang
Xarxa aigua no potable
Depuradora
Xarxa clavegueram
Conca de l’Ebre Aigües subterrànies
Pous
Conca del Gaià Conca Francolí
Entorn: Conca hidrogràfica del Francolí
“El nou urbanisme integra els fluxos metabòlics minimitzant el seu consum i el seu impacte(...) L’autosuficiència de l’aigua amb un consum que s’aproximi a la capacitat de reutilització. La captació i el emmagatzematge de l’aigua de pluja o també de l’aqüífer tant en alçada com en el subsòl, combinat amb tecnologies i tècniques de gestió d’estalvi i reutilització en apropen a la idea d’autosuficiència per un bé escàs com és l’aigua.” Salvador Rueda
“La silueta de Tarragona des de la platja del Serrallo ja s’ha perdut, ni tan sols la platja hi és. Des del rellotge del port, les tardes assolellades de la tardor, veig que hi despunten uns edificis que ni bonics no són. He d’anar als Colls Majors, al Llorito o bé a l’Oliva per tal de recuperar unes imatges que el pas del temps vol esvair i, malgrat tot, jo vull conservar.” Xavier Ricomà, “Pàgina s’un dietari desitjat” (1998)
BIBLIOGRAFIA
BRAU, Lluís; CUCHÍ, Albert; DE CÁCERES, Rafael; RUEDA, Salvador.El urbanismo ecológico. Su aplicación en el diseño de un ecobarrio en Figueres. JORDÀ, Antoni. Història de la ciutat de Tarragona. RUEDA, Salvador. Ecologia urbana. Barcelona i la seva regió metropolitana com a referents. RUEDA, Salvador. Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa. Una visió de futur més sostenible. GARCIA, Albert; RUEDA, Salvador. La ciutat sostenible. BATLLE, Enric; FARRERO, Antoni; RUEDA, Salvador. El Verd Urbà: com i per què? Un manual de ciutat verda. Col•legi d’arquitectes de catalunya. Arquitectura del camp. Guia. SABATÉ, Joaquim. Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre. Camp de Tarragona: proyectos para una nueva configuración territorial. Asociación Empresarial Química de Tarragona. Historia y evolución de la industria química en Tarragona. Observatori del Paisatge. Catàleg de Paisatge. El Camp de Tarragona, vol.1. http://www.riufrancolí.org http://www.tarragona.cat http://www.icc.cat http://pepserra.com/sites/fortifica/ http://www.xtec.cat