Participants: Clara Bernard - Berta Garriga - Fran Mengíbar Lourdes Nadal - Jordi Parcerisas - Laia Raventós
EL REC COMTAL AL PAS PER BARCELONA. DE MONTCADA I REIXACH A BARCELONA: EL PLA DE L’AIGUA
08. (META)PATRIMONI PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2013-2014 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
08. (META)PATRIMONI ::REComposant les mirades:: index
00. INTRODUCCIÓ
01. MEDI
02. CRITERI
03. PROJECTE
PAISATGES CULTURALS ::REComposant les mirades:: pròleg
[PAISATGE CULTURAL] La definició de paisatge ha anat evolucionant al llarg de la història com hem pogut aprendre en el present curs. Entenem doncs, que paisatge és el fragment de territori (pais-) en el que intervenen les interaccions mediambientals i d’una comunitat (-atge). Però la nostra pretensió no és definir aquest terme, però sí procurar d’interpretar aquesta paraula en relació a l’adjectiu cultural que s’adhereix com a novetat en aquest curs. Des del nostre punt de vista i després de tot aquest taller, interpretem que la paraula cultural afageix una qualitat a paisatge que amb la definició anterior no hi era, o no quedava palès. Entenem que el paisatge no és un element mort, fixe, silenciós... sinó que és viu, es mou i es transforma. El paisatge percebut s’eleva a una nova dimensió com a paisatge viscut en el moment que apliquem un filtre de subjectivitat. Aquest filtre, depèn exclusivament de l’observador i de la seva cultura, educació, emocions, sensibilitats, experiències...etc. I és ell qui finalment enmarca el paisatge i li dona valor, el fa viure i perdurar en el temps. D’aquesta condició, entenem que apareix el paràmetre cultural. Del filtre de subjectivitat es desenvolupa la tercera dimensió de la paraula paisatge: és medi + criteri + projecte. Per tant, el present treball no es queda simplement en la primera ni en la segona dimensió, sinó que actuem nosaltres mateixos com a subjectes del paisatge percebut: Les diverses visites al lloc ens han fet percebre una història, un territori, una imatge. Afegint la nostra pròpia imaginació i amb una certa visió poc nítida encara del que realment va arribar a significar el Rec en el seu temps, apliquem una dossi de subjectivitat, filtrem les nostres impressions i entenem, des de la cultura contemporània el seu nou significat per una nova era. Finalment, després de conèixer el medi i veure amb un punt de vista crític, definim un projecte de paisatge, entès en el moment d’ara però pensat per ser transformat en un futur. Finalment, per concloure, el nostre projecte destil·la la noció de ‘paisatge cultural que és un tot’ en el [META] patrimoni. Tot és paisatge i tot és cultura. I l’herència que han deixat altres civilitzacions en aquest gran contenidor, és patrimoni. Patrimoni per que afageix la condició temps/època, però la intenció és anar ‘més enllà’ i viure el ‘desprévs de’... Reflectir els miralls de l’història del Rec dins del mosaic patrimonial actual, tot recollint els trencadissos que hi podem trobar encara i deixant pas a la imaginació. I, per últim, animar aquest petits fragments a que hi tornin a tenir vida dins d’un temps contemporani.
1760: Ciutadella i el Rec Comtal (Font: ICC) 1859: Les afores de Barcelona. Projecte de reforma i eixample (Font: ICC) 1864: Esquema de les conduccions i instal·lacions per l’aprofitament de manantials d’aigua (Font: Aj. Montcada i Reixac) 1897: Ager provintialis, masies i molins de Sant Martí de Provençal (Font: www.el-rec-comtal.blogspot.com) 1911: Plano de la Acequia Contal y sus minas (Font: ICC) 2014: Parcelari de Barcelona (Font: ICC)
01. MEDI ...coneixem el Rec Comtal en el seu recorregut per la història
‘‘PETJADA HISTÒRICA’’
Patrimoni: [pater] (ll. pare) i el sufix [nomos] (gc. heretar, rebre). De la paraula grega nomos sorgeix el sufix nomio, que al llarg del temps a passar a pronunciar-se monio. D’aquí la paraula Patrimoni.
‘‘PATRIMONI, és alló HEREDAT del PARE’’
‘‘PATRIMONI és UN TOT’’
“El pas del Rec Comtal al llarg del temps ha anat deixant PETJADES al traçat, tant en forma de directrius de façana en punts concrets de la ciutat de Barcelona, com en forma d’ECOSISTEMES diferents durant el seu recorregut, com un LLEGAT Les
INDUSTRIAL que ha quedat obsolet i estava estretament lligat a l’aqüeducte.
RUTES I ITINERARIS culturals actualment proposades per la zona recorreguda pel rec inclouen un
LLEGAT HIDRÀULIC pròpies del veïnat o
com molins i cases de les aigües, o indrets en el que s’intueixen
OFICIS
VIVÈNCIES
i activitats desenvolupades en espais habilitats al llarg del rec comtal, com ara
l’AGRICULTURA, essent l’únic ofici encara actiu a la zona.” * Aquests punts s’han considerat crucials per l’estudi del traçat del Rec Comtal segons les nostres experiències relacionades amb el Rec.
LLEGAT INDUSTRIAL
VIVÈNCIES
PETJADES
AGRICULTURA
02. CRITERI ...dissolem la informació i interpretem segons un filtre de subjectivitat
OFICIS
LLEGAT HIDRÀULIC
RUTES I ITINERARIS
ECOSISTEMA
LLEGAT INDUSTRIAL
VIVÈNCIES
PETJADES
AGRICULTURA
OFICIS
LLEGAT HIDRÀULIC
RUTES I ITINERARIS
ECOSISTEMA
CODI QR
L’AIGUA A L’ESPAI PÚBLIC
REF. LLUMINOSOS
FAUNA I FLORA
03. PROJECTE ...proposem el que volem que hi sigui GR_EC
AGRICULTURA
PUNTS LLUMINOSOS
RECURS ENERGÈTIC
“el REC com un conjunt de MIRALLS de la ciutat ANTIGA”
Meta- [o met-]: (gr. indica una situació “més enllà”, “després de”)
Meta-patrimoni: m. Considerem meta-patrimoni tot allò que va més enllà del patrimoni, tot allò desencadenat per un patrimoni existent i evident d’uns avantpassats coneguts.
‘‘METApatrimoni, és anar MÉS ENLLÀ d’allò HEREDAT del PARE’’
PLAÇA DE LES GLÒRIES RAMBLA DEL BORN
‘‘patrimoni URBÀ’’
NUS DE LA TRINITAT
VALLBONA
‘‘patrimoni RURAL’’
CÀMARA DE CONTROL
IL·LUMINACIÓ DE L’URBE
Qrec = guia per seguir el traçat del REC CODI QR = explica mitjançant connexió flora, fauna, història, activitat del Rec... PUNT REFERÈNCIA del recorregut
IL·LUMINACIÓ DE LA ZONA RURAL per evitar la contaminació lumínica
‘‘PETJADA HISTÒRICA’’
‘‘PATRIMONI, és alló HEREDAT del PARE’’
‘‘PATRIMONI és UN TOT’’
“el REC com un conjunt de MIRALLS de la ciutat ANTIGA”
‘‘METApatrimoni, és anar MÉS ENLLÀ d’allò HEREDAT del PARE’’
‘‘patrimoni RURAL’’
‘‘patrimoni URBÀ’’
Donem vida al patrimoni... el patrimoni és viu “si el TEMPS corre, L’AIGUA corre i, la CIUTAT també es transforma”
www. p a i s a j e s c u l t u r a l e s . 5 0 we b s . c o m www. c i u t a t mo s a i c t e r r i t o r i a l . c o m
De p a r t a me n t d ’ Ur b a n i s mei Or d e n a c i ód e l T e r r i t o r i /E s c o l aT è c n i c aSu p e r i o r d ’ Ar q u i t e c t u r ad e l V a l l è s/Un i v e r s i t a t P o l i t è c n i c ad eCa t a l u n y a e ne l ma r cd el ’ E RASMUSI n t e n s i v ePr o g r a mT E SS
Ca r l e sL l o p , J o s e pMa l d o n a d o F r a n c e s c aL e d e r , I g n a s i Ma n g u e Ar t u r oCa l d e r ó n , Ma r t aCa r r a s c o , Ko n s t a n t i n o sKo u r k o t a s , Ca t a l i n aSa l v à Ma r cF a b r é s , Al f o n sGo n z á l e z( p f c ) Ma r i aJ o s éDu r á n , T a n i aGa l a n , E n r i cHe r n á n d e z , Ma n e l Gu à r d i a , Ca r meMi r ó , Aj u n t a me n t d eMo n t c a d ai Re i x a c , Ar x i uMu n i c i p a l d e l Di s t r i c t ed eSa n t An d r e u , Ce n t r e d ’ E s t u d i sI g n a s i I g l e s i a s , T a l l e rd ’ Hi s t ò r i aCl o t Ca mpd el ’ Ar p a