el tur贸 de la Seu vella i els paisatges de les terres de lleida lleida: els paisatges dels turons
01. les veus del territori
projectes en paisatges culturals gener 2013
ÍNDEX
Introducció
Territori
Geografia Hidrografia Flora i Fauna Clima
Història Cultura
Festes locals Gastronomia Llengua
Diccionari de la llengua Lleidetana
A En Màrius
Com tu, estimo la noble egua de la planúria, Lleida, amb els flancs marcats pel ferro de la injuria(…) Les hortes s’imbibien entre goluts murmuris. Les òlibes xiulaven no sé quins mals auguris. Cap a un horitzó tot injectat de sang S’enlaira l’encens de les torres de fang. I jo veia, com una boira pel vent empesa, Flotar damunt de tot aquell món la tristesa. I ¿què més? Segre enllà, la pau dels camins rals, El vermell boig de les cireres garrofals I una fortor calenta de palla i de farratges… (…) Barcelona, 1936
Aquesta poesia de Màrius Torres és la resposta d`una poesia sobre Lleida escrtia per Joan Sales
TERRITORI
Turó Colina Hill Hügel Холм
(CAST) [koˈlina] (ENG) [hil] (DE)
[ˈhy:gəl]
(RU)
[холм]
Relleu estructural tabular, mantingut per una capa resistent, generalment calcària o gresosa, limitat per uns vessants escarpats, el qual forma una plataforma o pertany a una cuesta molt poc inclinada. Nota: Aquest terme genèric és viu a la topografia de la part oriental de la Depressió Central Catalana, on hi ha el morfotip: Garrigues, Anoia, Segarra, Solsonès, etc. Sin. vulg.: alter, alturó, bony, coll, lloma, mola, munxerull, munxona, puntal, suc, tossa, tossal. Ant.: depresió, pla, soto, vall (Institut d’Estudis Catalans)
Etimológicamente: Del latín collïna, t.f. de collïnus, del collado, es español, accidentado (RAE)
Plana Llano Lowland Eben Равнина
(CAST) [ˈʎano] (ENG) [ləʊlænd] (DE)
[ˈe:bən]
(RU)
[равни́н|а]
Porció extensa de país pla (generalment més gran que un pla) d’escassa altitud sobre el nivell del mar, sense muntanyes, que pot ésser originat unes vegades per acumulació sedimentària, d’altres per erosió d’un relleu preexistent.
Sin. vulg.: camper, planada, planàs, planassa, planellada, planera, planesa, planícia, planissa, planissada, planura, planúria. Ant.: accidentat, irregular, artificiós, solemne. Etimológicamente: Del latín planus que significa plano (RAE)
(Institut d’Estudis Catalans)
A JOAN SALES En resposta a un poema seu sobre Lleida. La meva Lleida no és la teva. Més encara, ara, de lluny la veig, no tan dura i més clara, la Lleida enlluernada dels cireres de rosa, on la primera abella tremola quan s’hi posa. Dels caminets fondals olorosos i frescos, dels àgils hortolans, franciscans i morescos; On les paraules tenen un tornaveu de flautes i el càvec és la proa dels eterns argonautes. On guarda cada mà durícies dels seus avis. Revinguda hortolana amb una rosa als llavis, Generosa i alegre. Vora el riu que bressola la seva vida neta de ciutat camperola, Coronada de pàmpols i d’oliveres bruna, també sap, a les nits, fer versos a la lluna. Desembre 1936 Màrius Torres
CITES TURÓ-PLANA “Els cels més purs de l’any són els que fan els capaltards de l’autumne. Les roses són més nobles, enllaçant un màrtir fust de columna”
Màrius TorresLérida “El territorio de Lérida se estiende sobre un plano todo el regadío ligeramente inclinado hacia la cuenca del Segre por sus dos orillas, y se halla entrecortada la planicie por lijeras desigualdades que forman pequeños y deliciosísimos valles” “En el centro se eleva la colina sobre la cual descuella el castillo y la catedral vieja, cuyos rojizos paredones forman singular constraste con el verdor continuo de los campos inmensos que le circundan” “Es rara la existencia de aquella colina aislada y solitaria en el centro de tan vasta llanura, y sobre la cual se eleva como atalaya natural que domina el país, y da al pueblo que a sus pies reposa, toda la importancia militar que ha tenido desde su antiquísima fundación” Pascual Madoz,
Riu Corrent natural d’aigua que va a parar a la mar, a un llac o a un altre riu, esp. Rio River Fluss Река
(CAST) [ˈrrio]
el que, recollint l’aigua d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre poca o molta aigua.
(ENG) [ˈrɪvəʳ] (DE)
[flʊs]
(RU)
[рек|а́]
Sin. compl.: flum, fluvi. (Institut d’Estudis Catalans)
Etimológicamente: Del latín rius, rivus, arroyo (RAE)
Embassament Embalse Reservoir Stausee
(CAST) [emˈbalse] (ENG) [ˈrezəvwɑ:ʳ] (DE)
Водохранилище(RU)
[ʃtaʊze]
Gran dipòsit que es forma artificialment, comunament tancant la boca d’una vall mitjançant un dic o presa, i en el qual s’emmagatzemen les aigües d’un riu o rierol, a fi d’utilitzar-les en el reg de terrenys, en el proveïment de poblacions, en la producció d’energia elèctrica, etc.
[водохранил ́ ищ|е]
Sin.: pantà, llacuna, estany, bassa, embassada
(Institut d’Estudis Catalans)
Sèquia Acequia Irrigation ditch
Rasa o canal per on es condueixen les aigües per regar i per a altres finalitats. Sin.: regueró, canal Ant.: accidentat, irregular, artificiós, solemne.
(CAST) [aˈθekja] (ENG) [ˌɪrɪˈgeɪʃən dɪtʃ]
Bewässerungsgraben (DE)
[beˈvasɐrungˈgra:bən]
Оросительная канава (RU)
[оросит́ ельная канав ́ |а]
(Institut d’Estudis Catalans)
Etimológicamente: De l’àrab hispànic assáqya, i aquest de l’àrab clàssic sāqiyah “irrigadora”. (RAE)
Canal Canal Channel
(CAST) [kaˈnal] (ENG) [ˈtʃænl]
Bewässerungskanal (DE)
Канал
(RU)
[beˈvasɐrungkaˈna:l] [кана́л]
1. Corrent d’aigua artificial. 2. Vall excavat a terra destinat a conduir masses d’aigua. Sin.: sèquia, rasa, ranura, regueró, estret Sin. vulg.: braçal, madral. Etimológicamente:
(Institut d’Estudis Catalans)
Del latín canālis, “canal” (RAE)
Google Maps
ARTE POÉTICA Mirar el río hecho de tiempo y agua y recordar que el tiempo es otro río, saber que nos perdemos como el río y que los rostros pasan como el agua. Sentir que la vigilia es otro sueño que sueña no soñar y que la muerte que teme nuestra carne es esa muerte de cada noche , que se llama sueño. Ver en el día o en el año un símbolo de los días del hombre y de sus años, convertir el ultraje de los años en una música, un rumor, y un símbolo, ver en la muerte el sueño, en el ocaso un triste oro, tal es la poesía que es inmortal y pobre. La poesía vuelve como la aurora y el ocaso. A veces en las tardes una cara nos mira desde el fondo de un espejo; el arte debe ser como ese espejo que nos revela nuestra propia cara. También es como el río interminable que pasa y queda y es cristal de un mismo Heráclito inconstante, que es el mismo y es otro, como el río interminable. Jorge Luis Borges
CITES AIGUA
“Quan tinc aigua bec vi, quan no tingui aigua bec aigua”aigua bec aigua”
Las densas nieblas que lanza el r. en toda la espaciosa cuenca, apagan la acción del sol no siendo raro que algunas veces permanezca oculto este astro durante 2 semanas” “Hacia el Norte la ondulosa corriente del Segre se mece en una cama de eterno verdor, y después de bañar los muros de la ciudad, aquella cinta de plata que aparece y se oculta para volverse a perder brillante, se confunde en el lejano horizonte del Sud” “Es un bosque inmenso de viñas, olivos, moreras y toda clase de árboles frutales simétricamente plantados, pero que si se miran desde la elevada plataforma, presenta un conjunto de confusión agradable al ceñir y envolver graciosamente los innumerables pueblos y caseríos que descuellan por todas partes
Pascual Madoz,
Horta 1. Terreny de major extensió que l’hort, destinat al cultiu de llegums i arbres Huerta Orchard
(CAST) [emˈbalse]
fruiters. 2. Terra de regadiu.
(ENG) [ˈɔ:tʃəd]
Gemüsegarten (DE) Большой огород (RU)
[gəˈmy:zəˈgardə] [больш|о́й огоро́д]
(Institut d’Estudis Catalans)
Secà Terra de labor que no té reg, i solament participa de l’aigua de la pluja. Secano Dry land
(CAST) [seˈkano] (ENG) [draɪ lænd]
Unbewässertes Land (DE)
[unbəˈvɛsɐn lant]
Суходол
[сух|ой ́ ]
(RU)
Sin.: secadal, sequero, sequío Ant.: regadiu Etimológicamente: Del lat. siccānus, “secos”. (RAE)
(Institut d’Estudis Catalans)
Fauna Fauna Fauna Fauna Фауна
(CAST) [ˈfau̯na]
Conjunt de la població animal vivent o fòssil, d’una regió, d’un ambient, d’una formació, en un moment geològic donat.
(ENG) [ˈfɔ:nə] (DE)
[ˈfaʊna]
(RU)
[фа́ун|а]
Sin. vulg.: alter, alturó, bony, coll, lloma, mola, munxerull, munxona, puntal, suc, tossa, tossal. Ant.: depresió, pla, soto, vall (Institut d’Estudis Catalans)
Etimológicamente: Del lat. Fauna, “diosa de la fecundidad” (RAE)
Cigonya Arbre Frutal
Perdiu
Romaní
Porc senglar
Argelaga Conill Vegetació Rifaria Lactuca Sativa Caragol Sargantana
Eriçó
CLIMA
El clima de la comarca del Segrià és mediterrani continental. Es caracteritza per tenir les majors oscil·lacions de temperatura entre l’estiu, quan pot superar els 40º, i l’hivern, quan s’assoleixen temperatures sota zero, presentant una temperatura mitjana d’uns 14ºC. És un clima que té un període àrid a l’estiu, sense pluges; les precipitacions es reparteixen entre la tardor i la primavera. Durant part del hivern les boires cobreixen la zona de la plana. La duresa d’aquest clima és fruit de l’orografia, tot i ser una zona propera al mar, la seva influència no arriba perquè les serres litorals i prelitorals li barren el pas. (Clima. Flora i fauna – Xtec)
AIXÍ UN NÚVOL ES FON
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau. Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau, i s’apaga aquest vespre tan lent i tan segur, sobre els camps, pels camins on ja no va ningú. Així en la fosca es perd el pas del vagabund. Déu meu ja estic a punt. Ja vençut, però encara sota el meu estandard.
Màrius Torres (Lleida 1910 - Puig d’Olena 1942)
www.eltiempo.es
Fotos: facebook Lleida
HISTORIA
Fotos: Ajuntament de Lleida, Flickr
CULTURA
FESTES LOCALS DE LLEIDA
El Carnaval (15-22 febrer) Es tracta d’una festa que s’ha recuperat l’any 1984 i ha agafat molta força a partir de llavors. Els ciutadans de Lleida i dels pobles del voltant participen en les diverses carrosses i comparses de la rua. A més de la rua, el programa esta format pel ball del vermut, actuacions de teatre, varis espectacles i la paròdia de la fi de la festa batejada amb el nom de l’Enterrament de la Sardina.
Setmana Santa (Mes d’Abril) De la setmana Santa de Lleida cal destacar dues processons. La processó de la Mare de Déu dels Dolors (que data del any 1753), que comença el seu recorregut a l’Oratori de la Mare de Déu dels Dolors situat al carrer Cavallers a les vuit de la tarda del Diumenge de Rams. I l’altre es la processó solemne i penitencial del Sant Enterrament que s’organitza per la Congregació de la Sang, que comença el seu recorregut des de la església de la Sang la nit del Divendres Sant.
Festes de Maig (9-13 Maig) La festa major de Lleida es celebra el 11 de maig en honor a Sant Anastasi. Es fa un programa d’activitats que consta de la ofrena floral al patró i la batalla de flors, desfilada de múltiples carrosses a la rambla de Ferran, presència del drac de la ciutat “lo Marroco”, la parella de gegants, celebració de la Festa de Moros i Cristians, actuació dels Castellers de Lleida i a finals de mes l’Aplec de Caragol. Tant al inici de les festes com el final es fa un espectacle de focs artificials al marge esquerre del riu Segre.
Festa de Moros i Cristians (19-20 Maig) Es fa un desfilada en la que participen persones amb uniformes de guerrer dels dos bàndols, la desfilada acaba en l’enfrontament verbal i posterior batalla a la Seu Vella.
Aplec del Caragol (20-23 Maig)
Es tracte de varis concursos com les curses de caragol, l’estirada de corda, la presencia de xarangues, la possibilitat de fer un tast de diferents tipus de caragols a preus populars, la organització de centenars de colles que centren la festa en el consum de cargols, la organització de varis actes culturals per part de les colles. Tot això crea un ambient alegre del qual volen formar part visitants de tot arreu.
Els fanalets de Sant Jaume (24 Juliol) Es tracte de la concentració de tots el nens i nenes que van amb fanalets fins a la Catedral. Recordant d’aquesta manera la llegenda de l’apòstol Santiago (o Jaume).
Festes de Tardor (Finals de Septembre) El programa de les festes de tardor consisteix en varis actes populars que ofereixen durant quatre dies manifestacions artístiques i folklore. Cal destacar la “Gran Nit de Bestiari i Foc” que reuneix a la rambla d’Aragó a les millors peces de bestiari català, entre les quals cal destaca el drac local “Lo Marroco” i grups de diables que efectuen espectacles pirotècnics i correfocs. Fotos: Ajuntament de Lleida
Ous esparracats (regirat de vegetals i ou) Ingredients - Un manat d'espàrrecs verds de Cal Canelles de la partida de Llívia - Una escalopa de 25 g de fetge d'ànec fresc de Preixana - 35 g de pernil de gla - Oli d'oliva - Un gra d'all - Un ou - Sal Maldon - Pebre negre en gra
www.lleidatur.com
Xolís El "xolís" és un embotit de porc elaborat a les cases de camp amb les millors carns que s'obtenen d'aquest animal durant la matança, entre desembre i gener, i que admet un llarg període de conservació.
www.lleidatur.com
Cassola de tros Ingredients 1 kg de conill, una peça 1 kg de cargols 300 g de cap de costella de porc 200 g de cansalada viada 100 g de botifarra negra 3 patates brou de pollastre o aigua 400 g d'espinacs 3 tomàquets madurs 1 ceba grossa 1 got de vi blanc 3 grans d'all bitxo, julivert, llorer oli d'oliva sal i pebre
www.lleidatur.com
Coca de Lleida La coca de Lleida és una coca de recapte que inclou una barreja variadíssima d'ingredients, digna de la cuina catalana medieval. Aquesta cuina era coneguda per barrejar productes de mar i de muntanya. En aquest cas porta truita de riu, anxova o sardina, tomàquet i pebrot vermell, botifarra a rodanxes, rovelló i formatge sec de vaca. És una coca que es menja tradicionalment per Sant Blai.
www.lleidatur.com
Cargols a la llauna Ingredients - cargols de la varietat Boves - oli d’oliva vírgen extra - 1 cap d'alls. - julivert. - All i oli - sal gruixuda i normal - pebre. - salsa vinagreta: vinagre de vi, oli, 2 alls, julivert, pebrot verd picat.
www.turisme.paeria.cat
Fruita de Lleida - Les peres: Blanquilla, Conference, Ercolini, Llimonera… - Les pomes: Golden, Granny Smith, Top Red, Royel Gala, Fuji… - Els prèssecs: Grocs com el Baby Gold, Campiel, Carson… i els vermells, Elegant Lady, May Crest… - Els albercocs: Canino, Cow, Galta Roja, Ginesta… - Les prunes: Reina Claudia, Golden Japan, Freedom… - Les cireres: Bing, Burlat, Summit…
www.turisme.paeria.cat
Àngel Ros Hi ha poques ciutats que tinguin un entorn com és l’horta i la seva distribució en partides i Lleida ha sabut respectar aquest paisatge que li dóna una personalitat pròpia molt característica.
Dr. Frederic Vilà i Tornos Una de las peculiaridades de las arquivoltas es que son geométricas, no hay ángeles, no hay animales, no hay figuras humanas; esta influencia es muy oriental
Marius Torres Els cels més purs de l’any són els que fan els capaltards de l’autumne. Les roses són més nobles, enllaçant un màrtir fust de columna
Pascual Madoz El que por la primera vez sube a la plataforma de la esbelta torre de campanas que se halla pegada a los claustros de la catedral vieja, esperimenta una sensación imposible de describir
Carles Llop El paisatge és alhora el territori i la seva interpretació. És la manifestació de la vida del territori; la imatge dels llocs. És el testimoni viu de la història del territori i de les accions que hi han desenvolupat les comunitats que l’habiten; és un indicador de qualitat ambiental i l’expressió de la identitat cultural.
Anónim La boira es la pols que llencen els àngels per a que els de dalt baixin i s’emportin la collita i els de baix no els vegin
Josep Mª Sanjuan Cornadó Per l’hereu eren les terres que tocaven a l’horta, per la resta de germans les terres de secà
I N S T I T U T D ’ E S T U D I S C A T A L A N S
DICCIONARI DE
LA
LLENGUA
LLEIDATANA
Boiralandia (CAT) Nieblalandia Fogland
(CAST) (ENG)
Es diu de la regió delimitada entre els Pirineus i les terres de la Vall del Segre. El seu origen es deu a la pols que llençaven els àngels per a que els de dalt baixessin a recollir la collita i els de baix no els veiessin. (Dita popular) “Passaré el cap de setmana a Boiralandia”.
Riuquesa (CAT) Rioqueza Richriver
(CAST) (ENG)
Pertanyent o relatiu als beneficis que es generen gràcies al riu Segre.
“La riuquesa d’aquestes terres donen bona collita”
Tutti-paisatge (CAT) Tutti-paisaje Tutti-landscape
(CAST) (ENG)
Es denomina a la quantitat de sensacions que et transmet un paisatge.
“Gaudeix del tutti-paisatge que t’ofereixen les terres de Lleida”
Hortaseca (CAT) Huertaseca Drygrow
(CAST) (ENG)
Es diu del paisatge format per extensió d’horta en les estepes o deserts.
“El paisatge predominant de Lleida és la hortaseca”
Turoplà (CAT) Colillano Hillplane
(CAST) (ENG)
Porció de la superfície terrestre que barreja la geometría del pla amb el relleu.
“L’altre dia vaig passejar pel turoplà de Lleida”
Mutasatge (CAT) Mutaje Mutscape
(CAST) (ENG)
Transformació del paisatge al llarg del temps per l’acció de l’home.
“Al llarg dels últims segles Lleida ha patit un mutasatge”
Hortapolis (CAT) Huertapolis Croppolis
(CAST) (ENG)
Convivència de dos termes com el camp i la ciutat en el mateix territori.
“La imatge de Lleida és la seva hortapolis”
Platuroritzó (CAT) Llanocolizonte Hillplainzon
(CAST) (ENG)
Es diu de la visual de l’horitzó creat pel pla i alguns turons.
“Per les tardes m’assec a contemplar el platuroritzó que m’ ofereix Lleida”
Circumcargolització (CAT) Circuncaracolización Snailcirclement
(CAST) (ENG)
Morfología de la regió que generen les ciutats i els pobles creades als voltants de un focus histórico-cultural.
“La trama urbanística de les ciutats i pobles de Lleida es denomina circumcargolització, dit més col·loquialment “cargol”
Urbagès(CAT) Urbacino Agricityman
(CAST) (ENG)
Es denomina a la persona que encara que viu a la ciutat es considera del camp.
“La preocupació d’un urbagès quan cau pedregada és la seva collita”
Alumnes participants
LES VEUS DEL TERRITORI ALONSO AGUILAR, MIRIAM LAZAREVA, ANASTASIYA MARTÍN USERO, ÁNGEL NAISE RODRÍGUEZ, MARC NAVARRO ENCINA, VALERIA NICKOLE RIQUELME ADAMS, PABLO IGNACIO
[meta] PATRIMONI ANDREU SOTELO, LLUÍS CATALAN LLOPIS, JUDIT COMAMALA DURAN, JOAN FERNÁNDEZ VALERO, JAVIER GONZÁLEZ MARGALEF, PATRICIA LANCHARRO MUÑOZ, MANUEL PÉREZ DE AMO, RAQUEL
paisatges de l’AIGUA ALLUE MEDINA, ESTELA CORNELLA ARIMANY, NATÀLIA GÓMEZ GILI, ALEJANDRO IRLA SALA, NURIA MARTÍN NAVARRO, SONIA MOLONS PUIG, NADINA PINSACH RIERA, CRISTINA ROS RIERA, MARIA
la FORMA URBANA BRANDÉN, ANDREA BREITENBAUCH, CHRISTOFFER GOTHFELT, TOBIAS QUAGLIA, GIULIA RIVAS HERENCIA, MARÍA SÁNCHEZ ARAGÓN, ANA SÁNCHEZ PENA, ALEJANDRO
SECCIONS I PANORAMES CABESTANY DE LA CRUZ, SÍLVIA DOMÈNECH CARDONA, MARIONA DURAND, ESTELLE FÀBREGA MONTOBBIO, LEIRE MÉNDEZ PEÑA, MARC OLIVA FLAQUÉ, JONATAN SANZ CASAS, MAGALI TAIPINA, MONICA FERREIRA DE MELO
les FORMes DEL TERRITORI BERESIN SCHLEDER FERREIRA, PEDRO CAMPENY BASTIDA, LAURA GOMES SOUSA, JOÃO NIETO TENAS, MARIA OIARBIDE URKIA, AMAIA PEINADO ALÓS, MARTA QUAGLIATO EGREJA CARMAGNANI, MARIA PIA
15-24 / Gener / 2013 Pàgina web:
http://paisajesculturales.50webs.com
Professors responsables: Col·laboradors doctorands: Col·laboradors arquitectes:
Carles Llop, Francesca Leder, Josep Maldonado Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Leonor Migueis, Giovanni Roncador, Catalina Salvà Manel Castellnou, Eduard Antorn
Organitza
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Terrritori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya, en el marc del ERASMUS Intensive Program TESS
Amb el patrocini Amb la col·laboració