PALEO-BUTLLETI Nº2 2011

PALEO - BUTLLETÍ SECCIÓ DE PALEONTOLOGIA DE L’AECC

Nº2

2011

Carcharhinus (Prionodon) egertoni

Butlletí informatiu de la secció de paleontologia de l’AECC Premià de Mar Activitats Jornades Excursions Tallers Tot relacionat amb la paleontologia El pots descarregar a http://fossilpremiaaecc.jimdo.com/

ACTIVITATS REALITZADES ___________________________________________ Visita al cau del tauró.

Fa uns mesos es va realitzar una sortida de grup al Cau del Tauró, un museu situat a la localitat de l’Arboç, dedicat al món dels Taurons. És un lloc acollidor on el Sr. Joan Ribé ens va explicar un munt de detalls d’aquests animals. El Cau, mostra desenes de taurons en petits aquaris encastats a les parets.

Va ser una sortida familiar on els més petits van gaudir moltíssim, van aprendre moltes curiositats dels taurons i, van tocar la pell, les aletes, la cua, les dents i, fins i tot, van tocar petits taurons en una piscina després de donar-los de menjar.

Museu El Cau del Tauró C/ Muralla 23 L’Arboç, Tarragona 977670171

Exposició, fòssils passat i present.

L’exposició Fòssils passat i present va ser una petita mostra paleontològica on es va voler mostrar el passat i el present d’algunes especies d’animals. Es podien observar exemplars fòssils junt amb els seus parents més actuals. Cal destacar un cap de tauró cedit per el Sr. Joan Ribé del Cau del Tauró. També es va dedicar un apartat als fòssils vivents, una aportació gràfica feta per nosaltres dotada de fotografies i d’alguns dels fòssils vivents que es troben en la actualitat i alguns exemplars reals van donar una visió de la part menys coneguda dels fòssils.

Vitrines de l’exposició.

Aquesta és la segona exposició de la secció de paleontologia. Va estar exposada durant dues setmanes al Centre Cívic i després es va traslladar a la Biblioteca Martí i Rosselló de Premià de Mar on es va poder visitar durant un mes.

Sortida a l’Arboç.

Per retornar el cap de Tauró cedit per a l’exposició al Sr. Joan Ribé, es va proposar una sortida per observar els sediments miocènics de la zona de l’Arboç. En un principi seriem un grup de vint-i-quatre persones, però les inclemències del temps no van poder fer possible aquesta activitat en la seva plenitud. Ens vam desplaçar a la zona sis membres de la secció, ja que teníem el compromís amb el Sr. Ribé, el qual va tenir l’amabilitat d’aixoplugar-nos al seu taller i fer-nos gaudir veient els centenars de dents de taurons i de peixos de la seva col·lecció. Vam aprofitar per classificar algunes dents que vam portar algun dels membres de la secció.

La sortida també va servir per conèixer i donar la benvinguda a nous col·laboradors de la secció.

Sortida al lutecià de la zona d’Amer.

Una zona desconeguda per a molts ens va portar a organitzar una sortida per observar els terrenys lutecians de la zona d’Amer. La sortida va ser com sempre de caire familiar on petits i grans vam passar un bon dia de muntanya. L’excursió va servir per explorar dues zones bastant grans on vam trobar moltes especies fòssils, gasteròpodes, bivalves, algun cranc i la fauna més abundant, els equinoderms. Vam trobar la muntanya de les boletes, un petit racó situat en mig del bosc, on es poden trobar centenars de petites boletes, equinoderms fossilitzats en massa.

Algunes fotos de la sortida d’Amer.

Jornada de classificació i tècniques per fotografiar fòssils.

El passat dissabte 2 de juliol tingué lloc a la nostra seu del carrer Sant Pau, la 4a.

Jornada de classificació que va estar dedicada bàsicament a les tècniques fotogràfiques i d’il·luminació. El nostre company Jordi Sánchez ens va fer una interessant xerrada, acompanyada d’una presentació audiovisual on vam veure algunes tècniques d’iluminació aplicades a la fotografia dels fòssils, com les caixes de llum o el blanqueig.

De la teoria es va passar a la pràctica, de manera que tothom va poder experimentar i fer les seves pròpies fotografies, amb resultats molt interessants.

La jornada també va servir per a classificar i comparar diferents exemplars, destacant principalment els equínids: coelopleurus, heteraster, tetragramma, echinoconus...

També, es van poder veure alguns crancs i algunes dents de tauró molt rares de l’Eocè.

Però, sobre tot, la jornada va servir per a xerrar i canviar impressions sobre un tema que a tots ens apassiona.

Reunions mensuals.

Els membres de la secció de paleontologia hem decidit realitzar unes reunions cada final de mes, per tal de veure’ns més sovint i d’aquesta manera portar més al dia les activitats de la secció, així com escoltar noves propostes d’activitats, mostres, etc. També podrem aprofitar per portar algun exemplar per classificar, ja que sempre buscarem una estona per fer-ho. Les reunions es faran al local de l’AECC, al costat de l’antiga biblioteca de Can Manent. Les dates de les reunions les podreu veure a la nostra pàgina web.

PETIT ESTUDI. Dent de Tauró del Pliocè de Molins de Rei ________________ Les dents de tauró són un tipus de fòssil molt abundant en altres països, com per exemple, les clàssiques dents procedents de les mines de fosfats del Marroc i a totes les fires tenim ocasió de veure-les en abundància i a preus molt assequibles. El que ja no és tan fàcil és trobar alguna d’aquestes dents en jaciments de casa nostra, això ja és una altra cosa. Si alguna vegada tenim la sort de trobar-ne una, segur que farem un salt d’alegria, doncs són molt escasses, tant als terrenys del eocè com als del pliocè.

Un d’aquests dies de sort dels que parlem va arribar, concretament la dent va ser trobada en un calorós matí del mes de juliol del 2010. La sequedat del terreny per manca de pluges recents dificultava la recol·lecció d’altres fòssils que es troben al mateix jaciment, com gasteròpodes i bivalves, però més fàcil va ser la troballa de la dent, que estava dipositada sobre les argiles quasi solta i sense cap tipus de recobriment. Com si estigués esperant que alguna mà afortunada la trobés.

La dent prové del jaciment Torrent Benet, situat a Molins de Rei, i pertany a la mandíbula superior d’un tauró que va viure aproximadament fa 3.7 milions d`anys anomenat Carcharhinus (prionodon) egertoni.

Carcharhinus (Prionodon) egertoni (Agassiz, 1843) Sistemàtica: Regne: Animalia Fílum: Cordata Classe: Chondrichtyes Ordre :Carcharhiniformes Família: Cacharhinidae Gènere: Carchahinus Espècie: Carcharhinus Egertoni El jaciment del Torrent Benet es caracteritza per dos tipus de terrenys argilosos, uns de color gris, amb abundants fòssils, i altres de color groc, amb una fauna més pobra. Les argiles grises proporcionen nombroses restes fòssils, principalment mol·luscs, però també s’han trobat restes de vertebrats marins i nombroses restes vegetals. Hem de

pensar que aquest jaciment és l’únic de tot el Baix Llobregat que encara conserva la seva fisonomia original i que no ha estat destruït per l’activitat constructora o extractiva.

Un exemple molt proper el tenim a la pedrera Anna, riquíssim jaciment que ha proporcionat exemplars extraordinaris i que actualment es troba en un procés de destrucció continua, sense cap possibilitat d’estudi per part de cap organisme, senzillament tots els fòssils acaben triturats per a la fabricació de ciment.

El Torrent Benet i àrea de la troballa.

Els jaciments fossilífers del Baix Llobregat, corresponents al Pliocè Superior (Plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d’anys), són coneguts des de finals del segle XIX. Hem de pensar que el clima al Baix Llobregat durant el Pliocè era més càlid que l’actual, i tota la part final de la vall del riu Llobregat estava inundada pel mar, formant una mena de ria que arribava aproximadament fins al congost de Martorell. En aquest braç de mar d’aigües càlides hi havia una abundant fauna marina d’una gran biodiversitat, i entre aquesta fauna es trobaven algunes espècies de taurons.

Família CARCHARHINIDAE Al Pliocè del Baix Llobregat tan sols trobem dos gèneres pertanyents a aquesta família, Carcharhinus i Galeocerdo, el primer amb Carcharhinus egertoni i el segon amb Galeocerdo cuvieri.

Gènere Carcharhinus Blainville, 1816 Una característica molt important d’aquest gènere és que les dents de la mandíbula superior són de tipus tallant, amb corona triangular i dentada, mentre que les de la

inferior són del tipus subjectant, afilades i quasi sempre molt rectes amb gran poder de penetració. Veiem doncs que la nostra dent correspondria clarament a la mandíbula superior.

Aspecte actual d`un carcharhinu

EXPOSICIONS, MOSTRES I FIRES ______________________________________ Viatge a l’edat del gel – El Museu del Mamut de Barcelona Vols saber a que fa olor el Pleistocè?, només has de fer un tomb pel carrer Montcada, 1 de Barcelona, traspassar la línia espai-temps i gaudir amb tots els sentits del Museu del Mamut.

No és un museu convencional i sorprèn gratament el visitant petit i adult. Està permès fer fotografies i tocar els fòssils dels ossos amb molt de compte. De fet no podríem parlar estrictament de fòssils, ja que els ossos no han fet el procés de fossilització perquè han estat milers d’anys sota el gel i quan els treuen conserven intactes les seves característiques. És com si no hagués passat el temps i al tocar-los i olorar-los ens sentim transportats al Pleistocè, a l’edat del gel.

El Museu del Mamut va obrir les seves portes l’any 2010. La seva ubicació a Barcelona no és casual. L’any 2008 va fer-se una troballa molt important de fòssils de mamut a la localitat de Viladecans (Barcelona).La ciutat de Barcelona té tradició en troballes de mamut, només cal recordar les del primer terç del segle XX a l’avinguda Pearson.

També tenim l’escultura del mamut de la Ciutadella: Qui no té una foto quan era nen amb el mamut?.

Aquest museu paleontològic té una rica i variada exposició dedicada als animals de l’Edat del Gel. Si visitem el museu podem veure bona part dels esquelets i altres restes de mamut llanut (Mammuthus primigenius), cavall (Equus stenonis - Equus lenensis), cérvol gegant (Alces alces), ós de les cavernes (Ursus spelaeus), bisó estepari (Bison

priscus), rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis), bou mesquer (Ovibos moschatus) i tigre dents de sabre (Smilodon fatalis).

També tenen una còpia de la mòmia de Lyuba, la cria de mamut que va morir atrapada en el fang amb només un mes d'edat. L'any 2007, un pastor de rens de Yuri Khudi, al nord de Rússia, va trobar-la intacta, desprès de 42.000 anys. Està considerat el millor exemplar conservat mai descobert, molt diferent als esquelets que podem trobar en museus d'història natural. Es conserva intacte amb tota la carn i el pelatge, és el més semblant a veure un mamut en carn i ossos.

A banda de l’exposició el museu organitza diferents activitats: visites temàtiques per a nens, estudiants, famílies, tallers i també hi ha la possibilitat d’organitzar festes d’aniversari (aquesta opció és molt interessant per als infants).

Podeu consultar més informació a la web del museu: http://www.museodelmamut.com Està obert tots els dies de 10 a 21 hores i el preu és de 7,5 € els adults; infantil fins a 14 anys i jubilats 3,5 €; estudiants i carnet biblioteca 5 € i nens fins a 5 anys entrada gratuïta.

El museu disposa d’una botiga amb tota mena d’articles relacionats amb la matèria.

WEBS SOBRE PALEONTOLOGIA ______________________________________ L’important dels fòssils, a part de trobar-los, netejar-los i conservar-los, és el que ens puguin dir. És molt important preservar l’exemplar amb tota la informació possible, quant més extensa millor, sobretot del lloc on ha estat trobat com a treball de camp, la data, cap a on mira el jaciment (nord, sud, est o oest), si el fòssil està clavat al substrat o rodat, tipus de substrat o terreny, com més coses molt millor per insignificants que semblin; després, ja tindrem temps al treball de laboratori d’identificar i arribar fins el més lluny possible, si és fins a l’espècie molt millor. D’aquesta manera, el fòssil tindrà més valor científic, que és el que realment ens interessarà, ja que sabrem com era la

zona de les troballes milions d’anys enrere, si era mar, riu, desert o muntanya. Amb una mica de sort també ens dirà quina evolució va tenir el territori en qüestió i per quins motius va desaparèixer o va canviar de climatologia.

Per ajudar-nos en aquestes tasques, els que no som estudiosos de la geologia, tenim al nostre abast una sèrie d’adreces web on, amb més ó menys precisió, ens ajudarà a situar l’espècimen i, combinat amb treballs que trobem per la xarxa, el podrem classificar correctament.

Una adreça interessant, a nivell nacional, és la del Instituto Geológico y Minero Español (IGME), on el registre és gratuït i tindrem accés a una sèrie de mapes geològics, entre d’altres coses: www.igme.es Les altres són les de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i de l´Institut Geològic de Catalunya (IGC), amb continguts semblants a l’anterior, però a nivell de territori català: www.icc.cat (ICC) http://www.icc.cat/vissir2/ (visualitzador de mapes) www.igc.cat (IGC) Cal fer un petit agraïment a l´Institut Cartogràfic de Catalunya (Parc de Montjuïc, carrer E, 08038 Barcelona) per facilitar-nos les adreces web.

Per últim, posarem l’adreça del responsable de la botiga, per si algú està interessat en consultar o comprar algun producte. xavier.querol@icc.cat

NOTÍCIES PALEONTOLÒGIQUES _____________________________________ Descobert un nou fòssil vivent a Extremadura.

Recentment s’ha descobert un nou fòssil vivent a la Laguna del Chaparral situada en una devesa extremenya. Aquest animal s’ha batejat com Leydigia korovchinskyi. Un crustaci de poc més d’un mil·límetre, amb sistema nerviós, circulatori i digestiu. A estat difícil d’observar ja que només viu durant dues setmanes, després d’uns dos cents anys de germinació. Aquest animaló pertany a la família dels artròpodes que fa més de 200 milions d’anys que habiten el planeta.

Descoberta una nova espècie de primat.

BARCELONA, (EUROPA PRESS) Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) han aconseguit descobrir una nova espècie de primat extingit des de fa 20 milions d'anys gràcies a l'anàlisi de més de 200 dents fòssils trobades en el jaciment de Sant Jaume de Frontanyà (Barcelona).

El descobriment d'aquest primat, batejat amb el nom d'Anchomomys frontanyensis i que surt publicat a la revista 'Journal of Human Evolution', és el segon fet en aquest jaciment, després que l'any passat se'n descobrís un primer, batejat com a Pseudoloris pyrenaicus, ha informat l'ICP en un comunicat.

La troballa de la dentadura és el registre fòssil "més complet del món" d'aquest gènere de petits animals, que els investigadors assenyalen que s’assemblen als actuals lèmurs tot i que no són del mateix grup.

El primat trobat pesava entre 110 i 150 grams, formava part del grup dels adapiformes i les dents que n'han permès el descobriment no superen el mil·límetre.

Nou centre d’educació ambiental a Santa Coloma de Gramanet.

Ecometròpoli centre d’educació ambiental, ubicat al Pavelló Montserrat del Recinte Torribera , ofereix recursos i serveis ambientals a la ciutadania de totes les edats a Santa Coloma. Dins d’aquesta metròpoli trobarem l’Espai de Recerca Joan Vicente i Castells que alberga l’arxiu i la documentació de la seva col·lecció particular. El Centre és la seu d’aquest fons de material paleontològic i bibliogràfic i està al servei de les consultes i de la seva divulgació. En Joan Vicente , especialista en Paleobotànica, fou l’impulsor del Museu Puig Castellar; també, un gran amic nostre i mestre de molts afeccionats a la paleontologia. L’espai de Recerca Joan Vicente i Castells reconeix la seva tasca i n’assegurarà la conversió del seu fons gràcies a l’empenta del Centre de la Natura del Barcelonès Nord.

Ecometròpoli. Recinte Torribera (Pavelló Montserrat) Carrer de Prat de la Riba, 171 Santa Coloma de Gramanet Telèfon 618007230 www.ecometropoli.cat

FOTOGRAFIES AMB MAGNESI_________________________________________ Un dels grans atractius de les publicacions paleontològiques, que poden trobar fins a principis del segle XX, són les il·lustracions fetes a ma on, de forma voluntària, s'accentuaven les característiques més diferenciadores de cada espècie.

Amb la irrupció de la fotografia s’ha guanyat en realisme al reflectir, de forma exacta, com és cada exemplar fòssil, però, en molts casos, s’ha perdut en el grau de detall.

Aquest fet, es veu accentuat quan es fa servir fotografia en blanc i negre i sovint està provocat per una inadequada il·luminació.

Hi ha molts sistemes que permeten augmentar el contrast de qualsevol objecte fotografiat. Les tècniques van des de una correcta il·luminació multifocus a preparacions complexes que permeten accentuar el relleu.

Tres de les tècniques de preparació que més es fan servir són, la immersió en xilè, el blanqueig per sublimat de clorur amònic i el blanqueig per òxid de magnesi (Fig. 1)

Fig. 1. Detall de la cinta de magnesi i de l’òxid que desprèn ( fum blanc) al augmentar la seva temperatura

Amb les tècniques de blanqueig s'aconsegueix un realçament del relleu, accentuant el contrast entre solcs i elevacions, el que permet reflectir detalls que a simple vista poden passar desapercebuts. Tant amb clorur amònic com amb magnesi el que s’aconsegueix és recobrir el fòssil amb una fina pel·lícula blanca que és més intensa en les zones elevades, creant un efecte d’ombrejat (Fig. 2).

Fig. 2: Diferència entre un exemplar de Dolerolenus laevigata (Trilobit del càmbric d’Hunan – Xina) normal i un tractat. S’han accentuat els detalls en general i de les espines pleurals en particular.

El sistema més econòmic per a preparar fòssils és el magnesi. Aquest producte metàl·lic es comercialitza en forma de cinta que al cremar-se desprèn un fum blanc (òxid de magnesi) que tenyeix la superfície del fòssil (Fig. 3) . Té l’inconvenient de que en alguns exemplars és difícil d’eliminar i que pot resultar difícil dirigir el fum de forma precisa, però, per contra, no requereix de material de laboratori addicional i té un preu molt assequible.

Fig. 3: Coelopleurus coronalis (Eocè de Vic) tractat amb òxid de magnesi a la imatge de la dreta es pot apreciar més en detall la placa madrepòrica, els porus ambulacrals i els tubercles.

Bibiografia: Feldman, R. M. (1989). Whitening fossils for photographic purposes. In Feldman, R.M., Chapman, R. E. y Hannibal, J. T. (edits.) Paleotechniques. The Paleontological Society Special Publication no.4. 342-346 Levi-Seti, R. (1993). Trilobites. The University of Chicago Press Villas, E. i Herrera, Z. (2001). Fotografía y paleontología. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (9.2) 200-206

NOVA VITRINA SOBRE BIOLOGIA MARINA ____________________________

ESTIMAR I CUIDAR EL PRESENT PER ENTENDRE EL PASSAT Hem decidit mostrar-vos la descendència dels nostres fòssils i hem muntat una vitrina on exposem una petitíssima, però prou interessant, mostra d’invertebrats de fauna actual del nostre litoral Mediterrani recollits a les platges i ports de pescadors entre Badalona i Arenys de Mar que esperem que us agradi.

Hem representat alguns dels grups més coneguts com ara els equinoderms, gasteròpodes, bivalves, decàpodes...

Veureu exemplars que ens recorden o són gairebé idèntics als seus avantpassats, tot i que els separen un bon grapat d’anys. Entre els exemplars actuals de la vitrina i els fòssils que recollim per exemple a la zona de Vic en terrenys eocènics, hi ha ni més ni menys que 40 milions d’anys i sembla mentida que siguin tan iguals.

En el nostre mar continua havent-hi una vida, tot i que no tant abundant com molts voldríem, molt semblant a la que hi havia abans. Molts dels ecosistemes aquàtics marins són gairebé idèntics, això a mi m’ha fet pensar i molt.

Cada cop que parlo amb algun entès en algun grup de fòssils acabem parlant dels animals que viuen actualment en els nostres mars, per què?

Doncs, perquè conèixer els animals que ara habiten el nostre mar ens donarà moltes pistes i ajudarà a identificar molts d’aquests exemplars fòssils, en una paraula, ens farà entendre millor els fòssils i la seva vida passada.

AGRAÏMENTS I MENCIONS LA FOTOGRAFIA

_________________________________________

____________________________________________________

Entre totes les fotos fetes a les sortides, jornades i més activitats dels darrers trimestres, en triarem una entre tots els membres i col·laboradors de la secció de paleontologia en que serà la guanyadora,.

En aquest segon butlletí la foto guanyadora es la que es va fer

Vitrina amb exemplars de fauna actuals de la costa mediterrània

AGRAÏMENTS I MENCIONS __________________________________________ En aquesta ocasió, volem agrair des de la secció de paleontologia, la dedicació i col·laboració rebuda per part del Sr. Joan Ribé, responsable del museu Cau del Tauró.

Volem destacar el fet de poder veure part de la seva col·lecció de dents fòssils així com el que ens deixés material per a l’exposició Fòssils, passat i present.

LA FOTOGRAFIA

____________________________________________________

La fotografia guanyadora d'aquest butlletí correspon a una de les sortides del grup.

En aquestes sortides, a part de dedicar-nos a la recerca de nous exemplars per a les nostres col·leccions, podem observar, com també ens agrada compartir i gaudir amb els més petits dels nostres coneixements sobre els fòssils. I és que ells són el futur de la nostra secció de paleontologia. Les sortides de grup són indispensables per fomentar l'afició i fer pinya entre tots, per la qual cosa recomanem que sempre que pugueu hi assistiu.

Felicitats per la fotografia Antonio.

Autor: Antonio Lopez

Lloc: Amer

CONTACTA AMB NOSALTRES _________________________________________ La nostra secció de paleontologia esta ubicada al carrer Sant Pau Nº 13 1r. pis. També podeu contactar amb nosaltres a traves de l’AECC, www.premiademar.org/entitats/aecc o mitjançant la pagina web de la secció http://fossilpremiaaecc.jimdo.com/, aquí trobareu les activitats programades així com fotografies de les sortides, etc.

SUMARI

____________________________________________________________

Activitats realitzades:

Enric García

Petit estudi:

Xavier Bustos i Jordi Bustos

Exposicions, mostres i fires:

Antonio López

Webs sobre paleontologia:

Joan Martorell i Lina García

Notícies paleontològiques:

Enric García

Fotografies amb magnesi:

Jordi Sanchez

Nova vitrina biologia marina:

Xavier Castellà

Agraïments i mencions:

Enric García

La fotografia:

David Gámiz

Correcció:

Antonio López

2010 VI MERCAT DEL MAR, PREMIÀ DE MAR

Edita: Ass. D’Estudis Científics i Culturals / Fundació Crit,

Camí Ral, 54

08330 Premià de Mar - correu electrònic aecc_cultura@yahoo.com