Paleo-Butlletí Nº 3 - 2012

PALEO - BUTLLETÍ SECCIÓ DE PALEONTOLOGIA DE L’AECC

Nº. 3

2012

Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994

Butlletí informatiu de la secció de paleontologia de l’AECC Premià de Mar Activitats Jornades Excursions Tallers Tot relacionat amb la paleontologia

ACTIVITATS REALITZADES ___________________________________________ Participació en la 7 edició de la Fira del Mar de Premià de Mar. La secció de paleontologia va participar en la passada edició de la fira Mercat del mar a Premià de Mar. Durant el dissabte ens varem instal·lar al port esportiu, una mostra de fòssils marins d’arreu del món, els tallers de paleontologia, la venda de butlletins i productes relacionats amb la paleontologia van ser les activitats ofertes per la secció.

Sempre volem difondre entre la mainada l’essència de la paleontologia així com els nostres coneixements, en un dels tallers podien picar una pedra de fang on a l’interior s’amagava un fòssil. Tots els participants optaren a un premi que es va donar el diumenge. Aquest regal va consistir en una col·lecció de fòssils.

L’altra activitat va permetre els assistents l'observació de micro fòssils mitjançant els tres microscopis disponibles i, van poder descobrir una part poc coneguda de la paleontologia.

La mostra de fòssils també va ser molt visitada, ja que teníem exemplars dels cinc continents, molt espectaculars i cridaners.

Sortida paleontològica.

Sortida per observar els sediments eocènics de la zona d’Igualada. Identificació d’estrats i dels fòssils que contenen.

Una jornada de camp molt agradable amb els membres de la secció i les respectives familiars. En aquesta ocasió ens varem traslladar a la zona d’Igualada on els afloraments eocènics son molt comuns. Observarem tot tipus de fauna marina, invertebrats, coralls, espongiaris i alguna dent de tauró.

Jornada de classificació.

El dissabte 17 de desembre varem celebrar l’última jornada de classificació de fòssils de l’any. Aquesta vegada ens varem reunir a la biblioteca del museu d’estampació de Premia de Mar, on sembla que celebrarem algunes de les nostres activitats. Molts membres de la secció assistiren a la jornada, amb una quantitat i varietat molt elevada de fòssils, on varem gaudir d’una jornada molt satisfactòria. Seguidament varem fer un dinar per acomiadar l’any on ens ho vam passar genial.

Participació a la fira de Santa Llúcia a Vilassar de Dalt.

Participació a la fira de santa Llúcia a Vilassar de Dalt, amb motiu de promocionar l’AECC i la secció de paleontologia. Paradeta amb mostra de fòssils i venda de butlletins.

L’associació de veïns del barri de Can Salvet de Vilassar de Dalt, ha organitzat, com cada any, la Fira de Santa Llúcia. En aquesta edició la secció de paleontologia de l'AECC ha estat convidada per promocionar la secció. Hem passat un dia molt agradable mostrant fòssils i explicant una mica de paleontologia a tots els que han tingut alguna curiositat.

GENER O FEBRER DE 2012 Programar jornada de tècniques per fotografiar fòssils al museu d’estampació.

(Concretar data i emplaçament de la jornada)

PETIT ESTUDI. Cenofibulas Castellolí ____________________________________ Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994

L‘eocè de Castellolí (Anoia-Barcelona) és conegut sobretot pels seus jaciments de coralls madreporaris, dels quals s’han fet estudis tant importants com els realitzats per Solé Sabarís (1942) o més recentment per Reig Oriol (1990).

Menys coneguda, és la fauna equínida d’aquesta zona entre la que destaca la presència de gèneres com Leiopedina, Eupatagus o Echinolampas.

Leiopedina tallavignesi Cotteau, 1856 de l’eocè de Castellolí (Col·lecció: J.Sanchez)

L’any 1994 va ser descrita en aquesta zona una nova espècie d’eriçó, Cenofibula castriauliensis, un clypeasteroid únic que només es troba al bartonià de Castellolí.

A continuació s’enumera la descripció taxonòmica d’aquesta espècie (Durham et al, 1966) • • • • •

Ordre CLIPERASTEROIDEA Agassiz, 1872 Subordre LAGANINA Mortensen, 1942 Família FIBULARIIDAE Gray, 1855 Gènere Cenofíbula Gasser, 1994 Espècie Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994 (Holotip conservat al MGSB amb el número 55225)

Descripció Exemplars petits, de forma ovalada o circular, aplanats , marge prim, pètals oberts que no arriben al marge, quatre porus genitals, porus ambulacrals no conjugats rodons i simples (en un exemplar de 20 mm s’han comptat fins a 26 parells de porus en cada columna), plaques ambulacrals simples; interambulacres acabant en una sola placa en la zona apical, les restants 6 o 7 són dobles; interambulacre la meitat d’ample que l’ambulacre a l’àmbit, peristoma central, rodó; periprocte oral, rodó, prop del marge; hidroporus en solc.

Vista oral, aboral i secció de Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994 Gasser va estudiar 100 exemplars, 61 ovalats i 39 rodons amb mides de 8,4 a 24,3 mm els ovalats i de 8,8 a 20 mm els rodons Diferència amb altres gèneres (Gasser, 1994) • Poripitella Pomel, 1883: És irregularment ovoid, té el periprocte a la meitat entre el peristoma i el marge i té 15 particions radials internes • Eoscutum Lambert & Thiéry, 1914: Té els pètals gairebé tancats i fins a la meitat del radi i el periprocte just supra marginal • Thagastrea Pomel, 1888 té varis hidroporus i el periprocte prop del peristoma • Proescutella Pomel, 1883, té els porus parells conjugats i l’exterior allargat Origen del nom de l’espècie El nom genèric prové de la unió del prefix “ceno”, que vol dir nou i la terminació “fibula” que identifica la família a la que pertany aquest eriçó. El nom específic prové de l’origen de la paraula Castellolí, de Castell dels Aulí, que en llatí és castriauliensis.

Distribució Originàriament, es cita aquesta espècie en un jaciment al sud del municipi de Castellolí (Gasser, 1994), en una capa de calcarenita (roca sedimentaria formada per grans sorrencs de naturalesa calcària) prop del cavalcament amb la zona de pissarres dels paleozoic. Aquesta zona es considera dintre de la formació Collbàs (Anadon et al., 1983) del Bartonià (Eocè).

Exemplar de Cenofibula castriauliensis Gasser, 1994; trobat en les calcarenites que apareixen al sud de Cal Jaume Bruguers (Castellolí) (Col·lecció: J.Sanchez) A continuació s’enumera la fauna associada al jaciment (Gasser, 1994): • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Nummulites perforatus Monfort, 1808 Discocyclina sp Turritella imbricataria Lamarck, 1804 Natica sp Casidaria sp Rostellaria spirata Roult, 1848 Rimella sp Cypraea elegans Defrance, 1826 Ostrea sp Chamys subtripartita d’Archiac, 1850 Cardium sp Cidaris sp Eupatagus sp Coelopleurus coronalis Klein, 1734 Parisis sp Siderofungia sp Niceotrochus sp Clavilites sp Mytilus sp Thracia sp Panopea sp Scutellid sense determinar

Bibliografia ANADON, P., FEIST, M., HARTENBERGER, J.L., MULLER, C., i VILLALTACOMELLA, J. 1983. Un exemple de corrélation biostratigraphique entre échelles marines et continentales dans l'Eocène : la coupe de Pontils (bassin de l'Ebre, Espagne).

Bulletin de la Société Géologique de France 25: 747-755 DURHAM, J.W, FELL H.B., FISCHER, A.G., KIER P.M., i WAGNER, CD. 1966.

Treatise on Invertebrate Paleontology, Part U: Echinodermata 3. Volumes 1 and 2, 695 pages, 534 figures. Geological Society of America, Inc. and the University of Kansas Press.

GASSER, Z. 1994. Un nou Clypeasteroid de l'Eocene catala. Batalleria 4 (1990-1993), 13-16.

SOLÉ SABARÍS, L. 1942. Fauna coralina del Eoceno catalán. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Volumen 26.

REIG ORIOL, JM (1990) - Madreporarios Eocenicos de Castellolí y de la Sierra de Malvals. Barcelona.

Agraïments A la Gemma Surinyach per haver-me orientat en la classificació al indicar-me el link al Natural History Museum on es descriu aquesta espècie: http://www.nhm.ac.uk/researchcuration/research/projects/echinoid-directory/taxa/taxon.jsp?id=2390, i a l’Antonio Abad del Museu Geològic del Seminari de Barcelona per haver-me donat l’oportunitat de conèixer l’obra d’en Gasser i mostrar-me l’holotip dipositat al museu.

EXPOSICIONS, MOSTRES I FIRES ______________________________________ Expominer 2011 Expominer té els seus orígens a finals de la dècada dels 70, concretament el 1979, en els pavellons principals de la Fira, encara que després fora allotjada en un discret hangar metàl·lic, al costat de les Fonts de Montjuïc.

Fa uns anys, i degut a la popularitat que aquesta Fira anava aconseguint, es traslladà a un dels pavellons anomenats "nobles", el Palau núm. 5 i, en els darrers anys, ja exposen en un dels majors pavellons del Recinte Firal, el Palau núm. 6.

Expominer 2011 es va fer de l'11 al 13 de novembre, sent l’edició núm. 33 .

Aquesta Fira que es celebra anualment, té un abast internacional, contant amb més de 130 expositors, el 55% nacionals i el 45% estrangers, arribats de diversos països. És potser la fira de minerals més gran d´Espanya i una de les primeres d´Europa.

Sectors: Fòssils

Minerals

Objectes de col·lecció i bijuteria fina

Assisteixen més de 14.000 visitants, entre col·leccionistes, estudiants i apassionats per els minerals i fòssils, contant també amb la presencia d’interessats en l´intercanvi i compravenda de peces. Una oportunitat única de fer nous contactes, per això Expominer és una plataforma de negoci ideal, que compta amb la participació de 16 països, considerant-la com a referent internacional i punt de trobada pels amants de les joies naturals, els fòssils i els minerals.

Reuneix a col·leccionistes, inversors, experts, aficionats i gent que simplement té la curiositat de saber més sobre aquestes meravelles naturals increïbles.

Així mateix, en aquests anys el nombre de expositors s’ha incrementat notablement, com el nombre de visitants i, encara comparant amb la petita escala en la que es mou l’afició al col·leccionisme de minerals i fòssils en Espanya, podem dir que Expominer és reconeguda com a una important Fira de Minerals i Fòssils.

Es molt recomanable fer primer un recorregut general pel recinte, prenent nota de les peces que esteu interessats així com el preu, per després decidir-se per la compra de les peces, ja que dins la mateixa qualitat, es poden trobar diferencies de preus d’un lloc a un altre.

Gràcies als hereus del gran col·leccionista barcelonès Sr. Joaquim Folch i Girona i amb la col·laboració del Grup Mineralògic Català, s’està aconseguint consolidar dins de Catalunya i a Espanya l’afició per els minerals.

També es realitzen exposicions, tallers de minerals, conferencies, concursos de dibuix...

-- Algunes de les novetats queExpominer son: -- Una mostra de lava de l’erupció submarina de l’illa de El Hierro, cedida pel Comitè de Seguiment per a la seva Exposició a Expominer.

-- El coneixement per part del paleontòleg Eudald Carbonell, president d'Expominer, amb una conferència sobre l'Homo antecessor, el primer europeu en la història, traçada a partir d’una mandíbula descoberta en el lloc de fòssils de “la Sima del Elefante a Atapuerca” i d’una visió de primera mà del primers homínids europeus.

-- Les col·leccions de joies actuals i també es presenten les tendències i l’última moda en joies i minerals.

-- També es gaudeix dels tallers i les activitats organitzades en el món de la Geologia i Paleontologia. Aquests inclouen jocs, concursos i tallers que mostren com succeeixen els terratrèmols o la forma en què utilitzem els diferents minerals en la nostra vida quotidiana.

-- Diferents tècniques fotogràfiques, com presentar totes les diferents facetes dels minerals. Tècniques per aprendre els secrets per fer fotos de minerals, fòssils, gemmes i joies a través d’una varietat de tallers, així com gaudir de les exposicions de fotografia.

També es fan temes de diapositives i projeccions de pel·lícules sobre el món dels minerals.

• • • •

Exposició fotogràfica: "Els Cristalls d'Or de Veneçuela" Demostració de la macrofotografia Microscopi de taller Taller sobre la microfotografia amb el microscopi

-- Si vols saber tot sobre els dinosaures, com els paleontòlegs treballen per descobrir les seves restes, com eren i com vivien, ho pots descobrir en els tallers que es fan dedicats a aquesta espècie. També hi ha un taller de treball pels nens per mostrar tots els secrets ocults en les petjades de dinosaures, a més d’una col·lecció de fòssils reals de dinosaures.

-- Concurs de dibuix per estudiants de primària i secundària de les escoles de Catalunya que poden participar en una nova edició del Concurs de Dibuix Expominer, el tema aquest any és "L'Univers i els minerals".

En aquesta edició s'ha presentat més de 300 obres i tres membres de la nostra secció han obtingut accèssits: en Joan i l'Enric Bustos en la categoria infantil i en Joan López Monreal en la categoria aleví. El premi ha consistit en un diploma i un trofeu commemoratiu.

NOTÍCIES PALEONTOLÒGIQUES _____________________________________

Trobat a l’Antàrtida el fòssil de balena més antic del món.

Buenos Aires. (Efe).- La Direcció nacional de l'Antàrtic d'Argentina va anunciar aquest dimecres la troballa de restes fòssils d’una balena que va viure fa 49 milions d’anys, els més antics trobats al món fins al moment.

Es tracta de "una mandíbula reconstruïda, d’uns 60 centímetres, que permet saber que l’origen del llinatge d’aquesta balena estava més enrere del que es pensava", va assegurar la paleontòloga argentina Claudia Tambussi.

La Direcció nacional de l'Antàrtic també va informar que un altre grup de paleontòlegs va aconseguir extreure a l'illa James Ross restes d’un dinosaure sauropodomorfo, un dinosaure anquilosaure, rèptils marins (plesiosaures) i peixos ossis.

També es van recol·lectar mostres de dents de taurons i un esquelet gairebé complet d’un pingüí gegant (mesurava entre 1,50 i 1,60 metres d’alçada), datat en aproximadament 34 milions d’anys.

Descobreixen a Alemanya el dinosaure millor conservat d'Europa.

Berlín. (EFE).- Un equip científic internacional va anunciar avui el descobriment a Alemanya del dinosaure millor conservat d'Europa, el fòssil d’una cria de 72 centímetres d’una espècie bípeda carnívora que va viure fa 135 milions d’anys.

La troballa és una "sensació científica", ja que les cries de dinosaure són extremadament rares i en aquest exemplar s’han trobat restes de pell i fins i tot pèl, va assegurar Oliver Rauhut, comissari de la Col·lecció de Paleontologia i Geologia de Baviera i cap de l’equip.

Una professora de Paleontologia de la Universitat de Saragossa troba noves causes de l’extinció dels dinosaures.

La paleontòloga de la Universitat de Saragossa, Lia Aegret, ha analitzat i oposat noves causes de la gran extinció que es va produir fa 65,5 milions d’anys com a conseqüència de l'impacte d’un meteorit.

L’estudi de Laia Alegret, professora de Paleontologia de la Universitat de Saragossa i membre de l'Institut Universitari d’Investigació en Ciències Ambientals d'Aragó (IUCA), demostra que la fotosíntesi i la cadena alimentosa en els oceans es van recuperar molt abans del que es creia.

Així mateix assenyala que una ràpida acidificació de les aigües superficials després de l’impacte explicaria per què moltes espècies es van extingir, mentre que unes altres que habitaven en els fons oceànics van sobreviure, ha informat la Universitat de Saragossa en un comunicat.

LA PALEONTOLOGIA HUMANA: UNS ALTRES FÒSSILS_________________ La Paleontologia, com evidentment tots sabeu, és l’estudi dels fòssils i la interpretació de la vida passada a través d’ells. Una de les seves diverses branques és la Paleoantropologia, aquesta ciència es dedica, únicament, al registre fòssil dels homínids.

Els fòssils d’homínids són poc nombrosos, comparats amb els fòssils que es poden trobar d’altres éssers vius, però no per això són menys interessants.

Els homínids són una branca dels primats, són bípeds d’una forma eficient. Dels casos coneguts de fòssil bípeds no homínids tenim, per exemple, l‘Oreopithecus bamboli. El més antic conegut és actualment en TOUMAI, Sahelanthropus txadensis, trobat al Txad, amb una antiguitat d’uns 6-7 milions d’anys.

El registre fòssil a Catalunya és pobre, el fòssil més important es troba a la Catalunya Nord, a Talteüll, a la cova de l’Aragó. Es tracta d’Aragó 21, una cara i un front, aixafat, però que permet el seu estudi. La seva antiguitat és de 450.000 anys i la seva taxonomia és Homo erectus tautavelensis segons els seus investigadors.

Encara que molt discutit, podem dir, sense massa por a fallar, que és un fòssil preneanderthal.

CRANI DE LA COVA DE L’ARAGÓ ANOMENAT ARAGÓ 21

L’altre fòssil important d’homínids a Catalunya, és la mandíbula de Banyoles. Com el seu nom indica, és una mandíbula, trobada a Banyoles, concretament al Pla de la Formiga, a Mata, al s. XIX. Té una curiositat: és propietat de la coneguda família de farmacèutics de Banyoles, els Alsius. De fet, un membre de la família fou qui la va trobar. La seva antiguitat, datada l’any 2006 per series d’urani no destructives (ESR), és de 66.000 anys +- 7000 B.P. (abans del present) la seva filiació taxonòmica és molt complexa, probablement estigui força prop de Neandertal, però no és segur al 100%, ja que té trets que són força moderns. Les dents de la mandíbula estan malmeses per culpa de la manipulació de cuir, pells i tendons d’animals (la boca ajudava l’individu a treballar aquests elements).

VISTA FRONTAL DE LA MANDÍBULA DE BANYOLES

Tot i que hi ha restes fòssils de dents, falanges i d’altres parts, cal destacar un altre fòssil significatiu de Catalunya: la mandíbula de la cova del Gegant al Garraf. Es podria datar en uns 40.000-150.000 anys B.P. i sembla que podria ser de Neandertal. Si es confirmés la datació antiga, seria la peça més antiga del territori del Principat.

VISTA OCLUSAL DE LA MANDÍBULA NEANDERTAL DE LA COVA DEL GEGANT DEL GARRAF, +-150.000 B.P.

TÈCNIQUES DE NETEJA, EQUINODEUS _______________________________

A tots els aficionats a la paleontologia i als fòssils,ens agrada fer sortides al camp a la recerca d’aquelles peces que moltes vegades es resisteixen i que tant ens agradaria tindre a la nostra col·lecció particular,cadascun amb les seves preferències(gasteròpodes, bivalves,coralls,crancs ,equínids etc). Uns dies amb més sort que altres però segur que sempre tornarem a casa amb alguna coseta prou interessant.

Un cop recollides les peces i en el nostre poder, a casa,sens gira molta feina: com és la de apuntar el jaciment ,data i pis i com no “la neteja del fòssil”, bàsica per a la seva posterior classificació i exposició en la nostra col·lecció. Perquè una cosa està clara, poquíssimes vegades tindrem la sort de recollir un fòssil a la muntanya i trobar-lo net sense tindre que aplicar-li cap tipus de neteja i que no sigui la bàsica de raspall i aigua.

( A la foto tenim un exemple d’una dent de tauró trobada tal i com es veu).

En aquest article explicaré les tècniques que jo utilitzo per a la neteja dels equínids, ja que és el meu grup fòssil preferit, però està clar que segurament també les podem aplicar a altres grups fòssils. La neteja i eliminació de la matriu es pot fer per mitjans mecànics i/o químics depenent del origen i naturalesa del fòssil. Jo faig servir les dues tècniques, moltes vegades per una mateixa peça la començo mecànicament i l’acabo amb una mica de química o a l’inrevés ,d’aquesta forma intento assegurar-me el millor resultat possible, tot dependrà del tipus de material en el qual estigui embolicat.

Ens trobem amb fòssils molt agraïts amb una matriu tova i fàcil de netejar com els que es troben inclosos en les margues argiloses i uns altres molt durs amb recobriment calcari o carbonat càlcic on els productes químics no donen cap resultat satisfactori, aleshores només utilitzo eines manuals i elèctriques. Sobre tot cal tenir molta paciència, no córrer i netejar la peça en diverses sessions, perquè les presses no són bones aliades i puc parlar per experiència pròpia, ja que més d’una vegada he ficat la pota i de quina manera... Quan el fòssil no es pugui netejar més, caldrà parar per no fer-lo malbé, sinó en comptes de tenir una bona peça tindrem una pedra sense cap interès .

Bé, després d’aquesta petita introducció em centraré en detallar algunes de les tècniques i eines que utilitzo diferenciant entre les mecàniques-manuals i les químiques .

EINES MANUALS.

Sondes, petites espàtules i punxons, em serveixen per treure una primera capa de recobriment, rascar els ambulacres, granets de sorra molt adherits, es a dir, una primera prospecció del fòssil. També es por fer servir algun cúter i petits tornavisos.

EINES MECÀNIQUES Entenem per eines mecàniques totes aquelles que funcionen amb electricitat. Aquestes son les que jo utilitzo més sovint i que m’ajuden a treure les matrius més complicades i dures de la peça. Penso que és la tècnica millor i la que més es pot controlar a l’hora de no fer molt malbé un eriçó, en canvi amb els productes químics si ens passem de quantitat o de temps exposat el fòssil correm el perill de quedar-nos sense peça (bé ens quedarem amb una pedra).Segurament una de les eines més coneguda per tots nosaltres els aficionats és la DREMEL ENGRAVER o familiarment coneguda com a “percutor”.

Aquesta màquina actua com una petita taladradora trencant amb la seva punta la matriu de la peça, va força bé amb els materials semi tous i que tinguin un bon gruix per treballar. Casi sempre sobre un eriçó irregular ja que son més llisos: tipus heteraster, toxaster, clypeaster, schizaster... Amb els eriçons regulars tipus cidaris o corones no ho aconsello ja que al tenir gran quantitat de tubercles amb la vibració de la màquina els trencaríem.

-PROCÉS DE NETEJA D’UN CLYPEASTER AMB EL PERCUTOR

És una màquina assequible per a tothom (per uns 35 euros la podem comprar) i ens estalviarà molt de temps de rascar amb punxons i espàtules, però com ja he dit abans, si el fòssil corre perill de trencar-lo és millor parar. També cal practicar primer amb una peça trencada o que no serveixi. La peça de la foto està netejada únicament amb el percutor, però es un treball de hores i ganes de fer-lo.

Una altra de les eines mecàniques que utilitzo és el MICROMOTOR que és igual que una rotatòria. La meva professió de protèsic dental em permet disposar d’aquesta màquina ja que és la que faig servir diàriament per treballar.

Es un aparell car, no apte per totes les butxaques (entre 500 i 1400 €) però a casa i per un preu més raonable de entre (65 i 120 €) podem comprar la Rotatòria Dremel i fa les mateixes funcions que un micromotor, és a dir, en comptes de perforar com l´engraver, el que fa és donar voltes a moltes revolucions sobre el seu eix. El que faig és desgastar la matriu més dura dels eriçons gracies a diferents tipus de freses que es col·loquen a la punta del micromotor i a poc a poc i amb molta cura vaig deixant el fòssil lliure de matriu,fen servir la fresa que vagi millor per cada moment. Les millors son les freses de diamant. Amb aquestes freses no hi ha material per molt dur que sigui que es pugui resistir. Altres freses son de tungstè amb punta de bola, de fissura, de pinya etc... Però es desgasten molt aviat depenent de la canya que se li doni. Aquesta tècnica origina molta pols, és millor anar mullant la peça amb aigua per tal de no fer-ne tant.

-DIFERENTS MOMENTS DE LA NETEJA AMB MICROMOTORFRESSES.

TIPUS DE

I, per últim, una altra màquina que faig servir és la SORREJADORA. És una màquina molt costosa, ja que també necessita un compressor d'aire per poder funcionar. Netejo el fòssil amb la sorra que surt a pressió per un broquet de la màquina (bé en realitat no és sorra, és òxid d'alumini de mides microscòpiques). Aquest sistema va bé si la matriu és tova i no tenim que estar molt de rato netejant-lo,si ens passem la força d'abrasió de la sorra destruirà la peça,la desgastarem o li farem uns bons forats. En resum :cal anar amb molta cura ,és una manera ràpida de netejar-los però no la més segura, hi ha una tenda a un pobla d'Alacant (Sant Vicent del Raspeig) que disposen d'un taller on tenen aquesta màquina i altres i te les lloguen per poder-te netejar tu mateix les teves peces. forats. La tenda es diu Alminer, pedres del món i la seva pàgina es www.almatheus.net.

Ja veieu que la oferta de eines per netejar pot ser molt variada però al final el resultat sempre serà més o menys el mateix en funció de les possibilitats de cada persona. Jo sempre dic una cosa: cal tenir molta paciència i anar poc a poc.

Aquest és el procés de neteja d'un heteraster utilitzant només la sorrejadora, va quedar força bé .

En el proper bolletí parlaré de les tècniques utilitzant productes químics, ja que sinó el article s'allargarà massa i encara queda molt tema per desenvolupar, espero que hagi estat del vostre gust.

LA FITXA D’UN FÒSSIL _______________________________________________ Com faig jo les meves fitxes...

Doncs de moment comentar-vos que el més important per a mi és el lloc de recollida de l’exemplar amb la major quantitat de dades possibles que faran d´ aquell exemplar un fòssil digne d’una col·lecció científica.

Després li donarem un número i, sobretot, escriurem a la fitxa el lloc (número de vitrina i prestatge on guardem l’exemplar o el número de calaixera i el calaix corresponent si fos el cas), cosa que al principi sembla no importar però que amb el temps i depenent del que pugui créixer la col·lecció ens serà de gran ajuda a l’hora de trobar d’una forma ràpida l’exemplar per a qualsevol consulta.

Amb el temps ja arribarà el nom del exemplar que equivocadament molta gent creu que és el més important, mai més lluny de la realitat.

Tot i ser opcional aconsello que amb els avenços tecnològics que tenim actualment si el fòssil que trobem sembla un exemplar interessant també és important fotografiar el fòssil “in situ” i fer les fotografies que calguin.

Perquè s’entengui millor el que explico un exemple d’una fitxa meva: Núm. 214 lloc col·lecció: V 3,3 NOM: Prionocidaris itala, sin. Leiocidaris itala, Laube 1868 PIS: Bartonià (Eocè) OBSERVACIONS: El Pou (zona Can Serratosa) Sant Hipólit de Voltregà.(Barcelona) .

2 exemplars complets de bona qualitat, juliol de 1995.

Després de molts anys l’amic David troba un altre exemplar el 08-12-2011, a l’esplanada del Serrat de Cantacores (zona Can Serratosa) Sant Hipólit de Voltregà.

Al darrera de la fitxa podríem posar les dades que hi càpiguen, per exemple: Phylum: Echinodermata Clase: Echinoidea Ordre: Cidaroida Familia: Cidaridae Per cert en aquest cas V 3,3 vol dir vitrina núm. 3 prestatge núm. 3 ; i com suposareu, l’escrit de l’exemplar del David l’he afegit ja que crec és una troballa molt interessant.

Després dins la capseta on col·locarem l’eriçó i la seva etiqueta corresponent només amb el nom (si el sabem) i el número de col·lecció (en aquest cas el núm. 214) que com suposem coincidirà amb el número de la fitxa corresponent per a mi ja n´hi ha prou.

214 V3.3 Prionocidaris itala

L’APTIÀ DELS PORTS _________________________________________________ La serralada dels Ports, anomenada també Ports de Beseit o el Port, és un sistema muntanyós a cavall entre Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana, un territori abrupte i salvatge de 800 Km2 que enllaça les serralades costaneres catalanes amb les muntanyes del Maestrat.

Geològicament podem dir que els Ports estan constituïts de forma majoritària per roques secundàries (mesozoiques), encara que també hi podem trobar alguns afloraments del Terciari inferior.

Fa més de 200 milions d’anys, a l’Era Secundària, les condicions geogràfiques eren molt diferents a les actuals i en aquest sector existia una conca sedimentària enfonsada dins del mar i situada entre dues àrees continentals: l’anomenat massís Català-Balear, ubicat al Mediterrani i el massís del Ebre, situat al NO. Aquesta conca, amb zones someres, de poca profunditat i cubetes més profundes, va anar recollint sedimentació durant tot el Mesozoic o Secundari. Suaus moviments de l’escorça provocaren fluctuacions dels fons i per tant del nivell marí, que varen ser els responsables dels canvis en la deposició dels materials i de la varietat litològica que avui hi podem trobar.

Les majors profunditats dels mars secundaris es van assolir al sector SW dels Ports, a la zona del Maestrat, que es on trobem el major gruix en la sedimentació mesozoica.

Exemple d’afloraments de l’Aptià dalt dels Ports, on s’observen nivells de calcàries bioclàstiques i margues rics en fòssils.

Si ens centrem en el Cretaci, que es el període final de la era Secundària, veurem que degut als moviments tectònics es produïren diversos enfonsaments o emersions del fons de la conca, que es traduïren en entrades o sortides del mar (les anomenades transgressions i regressions marines), que donen lloc a canvis molt marcats en el tipus de sedimentació.

El registre sedimentari d’aquesta fase ens mostra una successió vertical d’estrats marins (calcàries, dolomies i margues) i continentals (sorres, gresos i lutites de tonalitats rogenques). Així doncs, el Cretaci, amb un gruix de més de 500 metres, està format per una part inferior amb roques detrítiques continentals (Neocomià-Barremià), una part mitja calcària-dolomítica amb nivells de margues, que correspondria a l’Aptià, i un nou nivell continental (les sorres de fàcies Utrillas, que corresponen a l’Albià) i finalment una part superior amb calcàries i dolomies que corresponen al darrer cicle transgressiu del Cretaci Superior. Els pisos més alts del Cretaci són ja continentals i ens indiquen la emersió definitiva del terreny i la formació de la serralada dels Ports a principis de la era Terciària, amb la orogènia alpina.

ALBIÀ 112 m.a.

Calcàries amb toucàsies CRETACI INFERIOR Margues amb plicàtules

APTIÀ

Calcàries bioclàstiques i margues Capes roges de Morella 125 m.a

BARREMIÀ 130m.a Anem a veure quins van ser els episodis que tingueren lloc a la zona dels Ports en aquest petit fragment de la escala dels temps geològics.

•

Durant el Barremià, la major part del territori està submergit sota les aigües del mar.

•

Als inicis de l’Aptià, fa 125 milions d’anys, hi ha una regressió marina, formant-se les capes roges de Morella, amb molt fòssils de dinosaure. Aquest nivell, associat a una plana deltaica fluvial, el trobem principalment a la zona central del Maestrat, prop de Morella, però no als Ports de Beseit. A continuació ve una transgressió, i com a conseqüència trobem per damunt de les argiles vermelles una sèrie de capes de calcàries bioclàstiques i margues, riques en fòssils.

•

A mitjans de l’Aptià hi ha una regressió, produint-se una emersió del fons marí amb formació d’esculls coral·lins. Ens trobem amb un mar tancat i poc profund, amb un hàbitat favorable per als equínids, es quan es formen les capes de margues amb plicàtules, que ens indiquen períodes amb poca energia.

•

Al final de l’Aptià, fa 112 milions d’anys, acaba la fase de regressió marina i comença la fase continental de l’Albià. Més endavant, amb els primers pisos del Cretaci Superior tindrà lloc una nova transgressió.

Quin tipus de materials trobem al Aptià dels Ports?

Segons el mapa IGME de Beseit i de manera molt esquemàtica ens diu que: Aptià Inferior: Comença amb calcàries bioclàstiques i a continuació venen les margues amb plicàtules.

Aptià Superior: Calcàries amb toucàsies i a continuació calcàries bioclàstiques.

On trobem els principals afloraments de l’Aptià?

A la serralada dels Ports, trobem les roques cretàciques sobre tot a les capçaleres dels Rius Tastavins i Pena, i també en menor quantitat a la capçalera del Matarranya. A la resta dels Ports predominen sobre tot les roques juràssiques. Els principals afloraments de l’Aptià estan al curs alt del barranc dels Prats i el de la Escresola, prop de Pena-roja de Tastavins, a les altes carenes del Tossal de l’Hereu, Moles de Sapater, Mola de Sildo, Mola de la Serreta, la capçalera dels rius Racó d’en Patorrat i Pena i també a la zona de Beseit, al barranc de Formenta i al barranc del Matarranya.

Quins fòssils podem observar al Aptià dels Ports?

Els fòssils més habituals són els invertebrats marins: equínids, bivalves, gasteròpodes, ammoniodeus, serpúlids, etc., encara que també s’han fet importants troballes de dinosaures, com el famós Tastavinsaure, descobert casualment per uns aficionats a la paleontologia al barranc de l’Escresola, prop de Pena-roja.

Les espècies més habituals d’invertebrats són les següents: Bivalves: La Plicàtula placunea, molt abundant en algunes zones, sobre tot a les fàcies anomenades “margues amb plicàtules”. També són abundants els típics bivalves amb forma d’orella, Ceratostreon tuberculíferum i la Illimatogyra pellicoi. També abunden els grans bivalves que es troben en forma de motlles interns, com la Epiciprina expansa, algunes ostrea i ja molt més escasses les natiques, especialment la Natica athava i els Rastellum.

Cefalòpodes: Els ammonoideus més usuals, encara que bastant escassos són els Deshayesites, principalment el Deshayesites deshayesi, normalment de mida petita, però també amb exemplars molt grans encara que força més rars. El gènere Cheloniceras també hi és present, sobre tot amb el Cheloniceras cornuelianum. També hi ha alguns nautílids, com l’Heminautilus lallerianus.

Deshayesites deshayesi. Els ammonits de gran tamany i sencers són actualment ben difícils d’observar.

Equínids: Els més abundants sens dubte són els toxaster i heteraster. Les espècies més característiques són el Toxaster collegnoi, l’Heteraster oblongus (especialment abundant a la zona de Morella), encara que també s’observen altres espècies sovint de difícil classificació.

Destaquem també els Tetragramma almerai, Tetragramma malbosi, les petites Salenia grasi i Salenia prestensis, els Conulus castanea, i els molt escassos Codechinus rotundus i Ortopsis repellini. Els cidarioids també hi son presents però són molt difícils d’observar, un exemple típic és el gènere Idurocidaris.

Tetragramma almerai

Braquiòpodes: Són molt abundants, sobre tot dues espècies: Burrirhynchia miliani i Sellithyris sella.

Gasteròpodes: Són força abundants els gèneres Tylostoma i Natica.

Cal destacar també els anèlids, amb els gèneres Sèrpula i Glomérula com a més habituals, alguns coralls colonials i solitaris i també constatar la presència d’alguns crustacis com la rara Meiera magna.

Bivalve del gènere Rastellum

LA FOTOGRAFIA ____________________________________________________ La fotografia guanyadora correspon a una sortida efectuada per companys del grup a Guardia de Noguera. En aquest cas un molt bonic exemplar de Spondylus que destaca pel seu bon estat de conservació i per la bellesa dels seus colors en el moment de trobarlo. Felicitats al Jordi Bustos autor de la fotografía i també a l’autor de la troballa!

Autor: Jordi Bustos

Lloc: Guardia de Noguera

ELS DIBUIXOS DELS PETITS __________________________________________ En aquest apartat els més petits ens mostraran com veuen els fòssils i la paleontologia, en aquest cas Oscar Garcia de 8 anys ens ha fet una mas cretàcic amb les espècies més comunes.

CONTACTA AMB NOSALTRES _________________________________________ La nostra secció de paleontologia està ubicada al carrer Sant Pau núm. 13 1r. pis. També podeu contactar amb nosaltres a traves de l’AECC, www.premiademar.org/entitats/aecc o mitjançant la pàgina web de la secció http://fossilpremiaaecc.jimdo.com/, aquí trobareu les activitats programades així com fotografies de les sortides, etc.

SUMARI

____________________________________________________________

Activitats realitzades:

Enric García

Petit estudi:

Jordi Sánchez

Exposicions, mostres i fires: - Expominer 2011

Josep Solè

Notícies paleontològiques:

Enric García

La paleontologia humana:

Francesc Morera Alcaraz, prehistoriador-evolució humana.

Tècniques de neteja, equinoderms: Javi Bustos La fitxa d’un fòssil:

Xavier Castellà

L’aptià dels ports:

Jordi Bustos

Els dibuixos dels petits

Oscar Garcia

La fotografia:

David Gámiz

Correcció:

Antonio López

Edita: Ass. D’Estudis Científics i Culturals / Fundació Crit,

Camí Ral, 54

08330 Premià de Mar - correu electrònic aecc_cultura@yahoo.com