Llibret Falla Ausiás March ALZIRA by Panal Fallero

S t T e I r D b i l È l L R C

ira

Alz t d’

i en Ton m , ) a s t a jun reres livare lzir o.com A A ( r r O m a íssi pe C paro her h enal, 2 alFalle t c n r r e e c P re ·l m an Ma Ar Fer Excel paña, Mª A sé Ná iàs epció ww.P í s v u s a Jo w , E c A do a Bal güístic rique Lairón ntana, alla /Con TACIÓ ja ª F ost A IÓ C UE ron na M Lin , En o o C T F I r ED ECC MAQ e ta T A lítica acco elian Kike er Nàche r / E d , r r R b Y o t I R l e u a l r . D SEN Pe LLIB OS P a T A Ho M ví F DIS TADA ACIÓ TEXT acaren IQUES s en l’ issió Baldo T Jose POR RDIN OR DE RS M EMÀT Jesú a Com T Javi LIBRE COO RECT RADO ONS T ració UES L UMEN URA L COR ·L ABO RACI raria ORÀFIQ MON TRUCT ez COL ·L ABO , Conf FOTOG ESBOÇ Ó I ES odrígu COL squet IONS NES I RVISI illo R Fre RTAC ESCE , SUPE r Cast APO ACIÓ GINAL Vícto -2012 CRE A ORI IALS V-366 IDE S SOC EGAL 0 Pàg . RED ÒSIT L RS 45 1 fallera vestida amb un trage DIP MPL A taronja, que a simple vista es EXE El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els PREMIS DE LES LLETRES FALLERES. (www.lletresfalleres.info)

- Premi Mestre Ortifus portada. - Premi Mestre Ortifus coherència. Visita el nostre llibret a www.panalfallero.com/2017 https://ausiasmarch.jimdo.com

a nostra portada 2017 és un homenatge a un dels elements més importants de la ciutat d’Alzira, el Pont de Ferro, com Bé de Rellevància Local i que el pròxim desembre complirà 100 anys. Gràcies al nou passeig fluvial, podem admirar la bellesa del Xúquer i de l’impacte natural que este li regala a Alzira. Tot el llibret d’Ausiàs March 2017 va relacionat amb el comerç de la taronja a Alzira, el que ha sigut i el que és, d’ací el nom de Pell de Taronja, l’olor, el color i la textura que ha embolicat i embolica la vida dels habitants d’esta ciutat. Per això, en primer pla, i disfrutant del passeig fluvial i de les vistes del Pont de Ferro, apareix una

pot veure com una taronja en sí mateixa, un trage com si fora la pell en la qual s’impregnen tots els colors i aromes d’esta terra. Pell de taronja representa una evolució molt gran en el que és la idea, temàtica i estructura d’este llibret i consolida, al nostre entendre, a Ausiàs March com una comissió que mima i li dóna la importància que es mereix a un element faller que, en contra dels monuments, pot quedar en peu en les nostres prestageries. De part de l’equip de Panal Fallero, gràcies a Ana i Jose per la seua confiança, respecte i dedicació al llibret i a nosaltres, i desitgem els seus lectors que disfruten d’esta suculenta i més que dolça taronja.

fA c o l .l a aN Lit l.la un erà bor C rie ac v iA s ion

Er NT sa s ts

I R A M U et r b i l L

2017

falla_ausiás_march

President

Fallera Major

Junta Directiva Vocals

Fallera Major Infantil

Dedicatòries Fallera Major i President Infantil

30 12 34

Falla Infantil

Recompenses Infantils

Fallers d’Honor

Fotogaleria

Alzira i el riu Pep Carreres

Dedicatòria a la Fallera Major

President Infantil

20 Recompenses

Falla Gran

Pàg

Cort d’Honor

Cort d’Honor Infantil

35 Sentiments Xafa-li Pepe que la iaia no arriba Enrique España

Setmana Cultural

Vocals Infantils

38 Programa d’actes

Versos que es graben a foc, un bes Macarena Tabacco

SIDE

kike fontana i fábregues

PRE

coses ben fetes perquè la nostra falla s’ho mereix.

Mire cap arrere i m’adone que ja ha passat un any des de que vaig escriure el meu primer saluda com a president, i la veritat, ha passat el temps volant. Un any fantàstic i inoblidable per a la meua Fallera Major, Eva, la meua fallera major infantil, Alba, el presi infantil, Nacho, i també per a mi. Un any que sempre recordarem, l’any del “Tot per l’aire“ i del “Qué bien lo pasemos”.

Anem creixent com a Falla, anem ampliant la família i cada any intentem superar-nos. Totes les delegacions cada any treballen més i millor, i que els fruits estan a la vista de tots. Vull dirvos que la directiva treballa perquè les falles del 2017 siguen les millors, que omplirem els carrers del barri de música, pólvora i color, que farem una gran festa perquè tots les pugam gaudir com cal i que el 20 de març vullgam que ja siguen falles una altra vegada.

Pàg

L’objectiu no és altre que pugueu dir ben orgullosos “Jo sóc d’Ausiàs March!!!!

El meu objectiu és que sempre em recordeu com un amic, ha estat un plaer. El presi.

ke k

M’he adonat del que és viure un any les falles al dos-cents per cent i que els projectes, idees i plantejaments inicials donen mil voltes durant un any i més encara dins de la comissió fallera….. El ben cert és que ara estic a la mitat d’aquest viatge que durarà el meu càrrec i he de redoblar en il·lusió, treball i ganes de fer les

allers, falleres, familiars, amics i veïns, és per a mi un orgull tornar a ser el president de la millor falla d’Alzira, la falla Ausiàs March, la nostra.

Aquesta segona part del viatge la viure acompanyat per Desa, la meua fallera major, Idaira com a fallera major infantil i Alejandro como a Presi infantil als que els desitge que puguen gaudir molt aquest any.

desa palomo i palacios

a la:

FAM LLaE

jor

res la meua xiqueta,

una xiqueta que ja ha crescut, i s’ha convertit en tota una doneta, doneta molt bonica, tant que eres la flor més bella del jardí, tant per dins com per fora. Tens uns ulls que parlen per si sols. Una bellesa impressionant quan et poses el teu trage de fallera. Estaràs radiant i disfrutaràs estes falles com mai les has disfrutades amb el teu reinat amb les falleres i fallers d’esta comissió, la falla Ausiàs March. Et vull molt.

s DE a

Ta mare

Pàg

PÃ g

C’hOo d

Nostres

RnoTr DE TARONGER

20 Pàg

flors

falla_ausiĂĄs_march PĂ g

PÃ g

7 PĂ g

falla_ausiĂĄs_march

PĂ g

falla_ausiĂĄs_march

a paraules h i h o N ? ueta us d’aquesta xiq ir d t de cap a pe o p a r s e e l l è a u f q a , esa , un apuntar a ta fallereta s va e u s q e a s y e n r a iu r Als 11 l per a desc s com ningú. e l l a ntil duent a f a f s e in l r o iu j v a i m t era que sen esta falla , va ser fall u a q l a l a f r ta a n d e u s g e l repr a la seua vo i l’honor de ia r i suposa. Cad g l e l e ’a u l q l e l r u iu g r r l’o seu som l seu somni i i se li posa e s l ir l l u p s m l o e c n a e lumin i ara torna lles se li il· a f e d a l r pa s vegada que e . res eixe somriure mps com alt e t e d t n ta la és ella de de conéixerm r o e c a r l e p b a l s e a er ls Jo no tinc s suficient p p m e t l tots, amiga de e a s r é e p ò r e e r p iu , r s m e so person amiga d’ella, , sempre té un a r s e o s l l e e d av ta r n e e m cont veritat, és sona estaria r e p l o v e s l a u seus amics, q Pàg . . ic t s e 11 u q ia ix e com jo ho e r pa i cip Jabo; al prin ic m a u e s l e d és en comú tant av r im t n e a t r e e u ix q è n n rra La vaig co enim lt bé però a o m r ta r shores que t o e p l a ’a d m e s v e à d n i a r la no ens ençàrem a par m o c s e l l a f s d’amor a le otes. moltes anècd es anècdotes t l o m im n e t nec de ps que et co m e t e estar parlant d ia c r o d p o P l . e s n ïn e o sr Desa, s i cap d’elle t n a n io gust estar. c o a m n e ó , d s i e u id q t b r m e div ica a uè eres una x q r e p ia d l e Judith. tu tot La teua amiga

diJ re UcNtT iv Aa

Pàg

Vicepresident de festes : Salva Martínez Hidalgo Vicepresident de cultura : José Manuel Nacher Costa Vicepresident econòmic : Emílio Dolz Sifre Vicepresident d’activitats diverses : Francisco Reig Gay Secretari : José Vicente Mengual Lorente Vicesecretária : Eva Monerri Cano Tresorera : Mª Rosa Ramón Ramón Comptadora : Jessica Martínez Carreres Delegada de cuotes : Marta Nacher Costa Delegada de protocol : Mª Dolores Martínez Sánchez Delegat de festejos : Manolo Espada Sansaloni Vicedelegats de festejos: Jose Luís Martínez García Miguel Angel Garrido López Beatriz Solaz Juncá Ana Sala Sánchez Delegat de festa : Javier Rubio Ortega Delegada de joventut : Blanca Talamanca Buitrago Vicedelegat de joventut : Raúl Clemente Suñer Delegada de casal : Laura Terol Pinolón Vicedelegades de casal : Fátima Bernabé Jordán Isabel Zapata Rivas Delegada de junta local fallera : Mónica Rubio Esteve Delegat d’activitats diverses : Raúl Moliner Oliver

falla_ausiás_mar

Fallera Major : Desa Palomo Palacios President : Kike Fontana Fábregues Delegat de cultura : Enric Llorca Rodríguez Vicedelegada de cultura : Mª Carmen Ballester Iborra Delegada de recompenses : Dolores Ferrer Ródenas Delegada de llibret : Ana Mª Baldoví Ferrer Delegat de presentació : Jose Enrique Navarro Nacher Delegada de teatre : Núria Reig Gay Delegat de monument : Emílio José Gómez Navarro Delegat d’esports : Jorge Espada Sansaloni Vicedelegat d’esports : Javier Sanz Díaz Delegat de carpa : Antonio Castellanos Beltrán Delegat pirotécnic : Vicente Juan Dasí Delegat de plantá i cremá : Salvador Dura Collado Delegat de cavalcada : Javier Chova Peiró Vicedelegada de cavalcada : Sandra Madrid Sánchez Delegat de xaranga : Antonio Ramón Moreno Vicedelegat de xaranga : Antonio Reyes Codina Delegada de sector : Ana Belén Talens Fontana Vicedelegada de sector : Lorena Gutiérrez Martínez Delegat de página web : Victor Castillo Rodríguez Bibliotecària-arxivera : Estefanía Llopis Montero

VOC

ALS

Lydia Albelda Sánchez Nacho Andres Salinas Núria Aparisi Gómez Eugenia Benitez Ortega Ana Bernabé Jordán Mª José Blasco Almiñana Merche Blasco Castejón Javier Bravo Palomo María José Buitrago García Luís Camacho Marín Xelo Cardona Talamantes Minerva Carreres Llopis Angeles Carreres Montero Cristian Clemente Cañes Sara Clemente Martos Enrique España Albarez Salvador Fayos Calabuig Javier Felguera Camacho Mayca Felguera Camacho Margarita Ferrer Pisant Pilar Francés Nuñez Raquel García Almonacid Llinares Mónica García Soriano Victória García Valenzuela Mireya Giménez Soler Ayesha Gisbert Furió Antonio González Juan Sonia González Juan Vanessa González Juan

Concepción Hidalgo Delgado Jesus Manuel Labián Arbolerdas Mª Dolores Llopis Culebras Tania López Molina Clara Márquez Matamoros Pilar Martín Bon Raimon Masiá Vercher Gloria Mengual Lorente Alberto Mir Ventura María Navarro Nacher Aarón Mompó González Elena Olmedo Hernández Sonia Pellicer López Amparo Piera Pérez Gloria Pina Puchades Andreu Pons Blasco Mª del Mar Raya Giménez Mónica Raya Giménez Virginia Rodrigo Oliver Ana Belén Rubio Esteve Alberto Sáez Galdón Eva Sansaloni Oltra Vicente Sanz Carrio Gema Tarraga Ferrer Dolores Terol Pinolón Estela Terriza Cotillas Laura Terriza Cotillas Victor Villaroya Monerri Cristina Vistós Moreno

Pàg

relat:

FGArLaL nA

nostre

TARONGER Pàg

treballadores només ens queda la cinta classificadora.

En la part central i com a figura principal està la taronja, eixa fruita meravellosa que al seu dia va ser la riquesa d’esta ciutat. El seu rostre ploriqueja tristesa mentres descansa a l’espera de vents favorables sobre un vell magatzem. Els interessos disfressats de bruixa cap al seu ocàs els intenten arrossegar. En l’altre extrem apareix el caqui, que somriu triomfador perquè està suplantant la taronja amb tot rigor.

Enric se’n va a l’horta, vol podar els tarongers, però pensant-ho bé, al final es decidix per portar l’aixada, sempre resultarà més útil cavar els camps.

a crònica d’esta falla vos contaré, llegiu-la molt atents, perquè és part de la nostra història i segur que vos interessarà.

Vagen pegant la volta que la història de la falla continua: Ací tenim el “naranjito”, mascota que ho va ser al seu dia del Mundial, hui apareix vestit de tricolor i com es veu tan rar i no sap quina és la seua missió, s’ha decidit per caçar Pokemons, que és una gran font de diversió. La dona treballadora, anys de lluita va costar que fóra reconeguda, i quan al final ho aconseguix, de les nostres dones

Els confrares de l’Oració de Jesús en l’Hort no deixen de tocar el tambor, ja que caminen un poc despistats, van nàixer com a comerciants de la taronja, i ara no troben ni comerç, ni taronges.

Un bon alcalde és aquell que tan prompte corre una marató, com arreplega flors en l’ofrena, perquè ens representa a tots, sense distinció de sexe ni de color. Rita des del cel plora d’il·lusió, perquè València ha aconseguit tan anhelada declaració. I esta és, senyores i senyors, la història de la nostra falla, que no pretén més que contar de forma innocent i desinteressada les cròniques de la nostra actualitat i al mateix temps rendir un xicotet homenatge a la taronja, producte principal de la nostra riquesa i hui per desgràcia ja quasi oblidada. Ma Amparo Olivares Estruch

PĂ g

lema: la taronja no funciona artista faller: jordi carrascosa moyano

versat:

Gallo

FGArLaL nA

‘

GALLÓ

Pàg

ugava al futbol al carrer, ara juga a les consoles, per això s’ha cansat i el pokemon s’ha xutat. Jugar al carrer està perdent-se. Això del joc popular s’ha acabat per culpa de les maquinetes que a poc a poc ens han colonitzat.

Ja ho deia Naranjito Els tres colors el portava S´estilava al 1982 Com al 2016 i succesió

L’hort el vam fundar per a fomentar la taronja, ara ningú s´enrecorda i la taronja perduda està.

L´ hort està de moda Ja no està de capa caiguda Es una confraria menuda Però ha sobreviscut com ninguna

Pàg

Abans empaparaven, ara s´encaixa però la malla es fomenta per a alforrar la butxaca. Tirant taronges bones em passe el dia, competint per ser el millors per a cobrarles a preu d’or.

Vaig a fer-me un selfi, va pensar l´Edil, i quina millor forma que a la nostra ofrena. Els diaris van publicar la meua foto famosa. sempre les he criticat però ara les he d’amar.

Pàg

Abans ho retallava tot fent i desfent al meu gust però ara estic a l’oposició i crec que es retalla massa i tot en un dubtós gust. ENRIC QUE en LA HUERTA està, amb la llegona va tallant, els caps de llista del tio PePe que d’ell volen anar davant.

Uns diuen que està al cel Altres que es crema al infern On estiga estarà disfrutant Del reconeixement universal La UNESCO és nostra, ara li demanem al cel, el caloret faller que fa anys ens ha acompanyat.

Pàg

El caqui el volen fomentar en la fira comercial encara que els ha eixit un poc apurat. La taronja està perdent-se, comenta la nostra bruixa, els camps estan abandonats però sempre la recordem quan estem constipats. Les coses evolucionen, estan en l’era tarongeta, ara triunfa el caqui que està tocat per la vareta.

REC

falla_ausiás_mar

OMP

ENS

Flama d’Or

Pàg

Dolores Ferrer Rodenas

Concepción Hidalgo Delgado

Mónica Rubio Esteve

Flama d’Argent i Murta

Salvador Fayos Calabuig

José Luís Martínez García

Flama d’Argent

Lydia Albelda Sánchez

Merche Blasco Castejón

Luís Camacho Marín

Raquel García Almonacid Llinares

Emílio José Gómez Navarro

Ana Belén Rubio Esteve

Flama de Coure

Nacho Andres Salinas

Alexandra Bayarri Cucarella

Minerva Carreres Llopis

Sandra Madrid Sánchez

Raimon Masiá Vercher

Andréu Pons Blasco

SInDtE

Es despedix el vostre president infantil, però sobretot amic, amb molt d’afecte i estima. Visca la falla Ausiàs March!!!!!!!

ál

Vull animar a tots els fallers i falleres de la comissió que m’ha vist créixer perquè gaudisquen i participen de tots els esdeveniments i de totes les activitats que es desenvolupen durant les falles. Supose que com jo, tots estem esperant que apareguen els casals i els primers ninots als carrers, se’ns arrope amb la música de les xarangues i ens pengem la caixa dels coets per a disfrutar de la setmana fallera.

Aquest any tinc el plaer de saludar-vos des del llibret de la falla Ausiàs March, com a president infantil de la nostra comissió.

Espere des d’aquest càrrec no defraudar a la comissió que m’ha triat per ser president infantil i tampoc a Idaira, la nostra Fallera Major Infantil, ja que ens ho passarem d’allò més bé. Idaira, som els més xulos de la falla, i ho demostrarem junt amb tots els xiquets de la comissió infantil!

envolguts falleretes i fallerets.

Pàg

ÁL

Estic molt content de tindre un “presi” com Kike, i una Fallera Major com Desa, perquè els dos saben molt i ens ajudaran en tot a Idaira i a mi.

ál

alejandro ramón i bernabé

PRIEn

A til

Si ara eres tan bona, diria jo, quan et faces galana robaràs cors.

C .

om la nimfa més dolça d’un màgic bosc, com la més bella fada que volem tots. Una brisa acarona tota candor la careta més guapa que hi ha en el món. La teua veu conforta fent il·lusió, és música que abraça nota d’amor.

El teu somriure denota molta frescor, a un cel que la llum qualla d’estels, frondós.

El teu somni ens porta per dalt de tot, perquè visques la falla i t’emportes el ninot. La fallereta és rumbosa, convida al joc, tu eres la que mana, pega-li foc. Quan la flama l’envolta s’acaba tot, per això l’han plantada, no tingues plors. Els tios David i Borja et volen molt, fallereta de raça, joieta d’or. El teu tio Borja

ida idaira i ID R AI a R

Pàg

idaira martí i pina

LLIEnfR

jor

MFaA

a la:

PÃ g

PĂ g

falla_ausiĂĄs_march

S DE LA MIGUES DE

INFÀNCIA

arrer que c e d s e t e ïn s ve , venalles, do o j s e molt amigues n m u e r t é n f e s s n à e ç , n e litat Tot com destí o casua rsones que i e s p , i o h s e ir s d o c m ra es no sabem co ida et prepa v a L . s que de vegad e l a b r a a r c n pa E e . s s a in c re amigues per l’altra sigut el nost a a n h ’u i l a m t ta o s r e e p m e he s’allunyen, ldríem, sempr o v e u q p o r p o m necesitat. e h s n no hem estat l e è u q n ls moments e i en tots aquel m contentes e t s e i u h í, t des i gràcies al nió i esperit u , t a n r u t p s o n t s a e l u e l Arribat aq aconseguit qu r e av ’h d Idaira, ¡són ta ia i r g o e r l d n ’a a d j s e t l n s, A rebossa nostres fill s l e n e r ta e r faller l’he per a qual! any faller Pàg t s e u q a n a r iu . que v sentants 25 scar i Pablo, e r ’Ó p d e r s o s n im x r à a m id ls No podem obl germans són e s u e s costat dels s l l e a , t n im e s r ís e t if l d o m a an d’una maner lo tant gaudir r e p i a l l a f a infantils de l ts. les seus germane moltíssim de iu d u a g e u q os, uest un any q au molt feliç ’a ig d s r e e u f q s m t e o g t Vos desit reu eixos i entre at m s e r t bem que deixa l a a s s i o v u e t d n e ta s e ell falles . Sou una par s t o t a r e p e inoblidabl bon lloc. t l o m n e a l l a f el nom de la Vos estimem, siàs March.

a Au Visca la fall

RIA

LO FATIMA I G era major i res de la fall

ntil

president infa

d’hC o

ORTI

nor

20 Pàg

Les

MANDERINETES

til

falla_ausiĂĄs_march PĂ g

falla_ausiĂĄs_march

17 20

28 PĂ g

CO Inf M

ISnt a SiIlÓ

IV nf OCaAn LiSls t

Noe Bon Martín Antonio Bou Mengual Alícia Bría Martínez Lluís Camacho García Almonacid Marc Camacho García Almonacid Enma Castillo Raya Cinthya Clari González Lola Clari González Alvaro España Terriza Irene Fayos Hidalgo Martina Fayos Hidalgo Adriana Fontana Terol Nacho Fontana Terol Judith Garrido Tárraga Julen Garrido Tárraga Esther Giménez Aparisi Eva Gómez Sansaloni Pablo Gómez Sansaloni Daniela Llopis Martín

Fallera Major Infantil: Idaira Martí Pina President infantil : Alejandro Ramón Bernabé

Delegada de Junta Local Fallera : Alba Rubio Reig

Pàg

Noe Lozoya Rubio Pau Lozoya Rubio Oscar Mancebo Bernabé Xavi Mancebo Bernabé Oscar Martí Pina Blanca Martínez Olmedo David Martínez Olmedo Salvador Martínez Olmedo Josep Mengual Ferrer Raúl Moliner Balaguer Joan Mont Vistós Gorka Nacher Baldoví Joan Pérez Cardona Lluch Pérez Cardona Cayetano Pérez Ramón Ferrán Ponsa Terol Pablo Ramón Bernabé Javier Rubio Reig

conte:

TARONGER MENUT

Pàg

a ser una vegada en què els xiquets de la Falla Ausiàs March se n’anaren de vacacions a la vora de la mar; i quina seria la sorpresa quan descobriren que ja no existien els peixos. Les ones anaven i tornaven amb la gran tristor de la soledat, al vore com la vida marina s’havia esgotat. La curiositat infantil els va fer preguntar perquè havia passat això. La contaminació va ser l’única paraula que escoltaren dels seus majors. Prompte descobriren la causa d’aquell mal, que no era altre que l’ocasionat per les guerres, els incendis, els fems tirats sense control, els insecticides… tot allò havia provocat la contaminació de les aigües i esta brutícia havia sigut la causa de la mort dels animals marins. Una nit en la qual estaven assentats en l’arena, escoltaren cantar a algú. Reconegueren la veu d’una dona, sonava molt dolça i harmoniosa, però les seues notes transmetien una profunda tristor. La curiositat els va fer posar-se dretes i mirar a totes les direccions, però no podien descobrir a ningú. Però, una de les vegades en què la Lluna il·luminà les roques de l’escollera, vislumbraren la figura d’una dona. Tenia els cabells molt

L Ail

nostre

IF nf AaL

llargs i els seus braços es menejaven al compàs de la música. En vore-la corregueren presurosos cap a ella. Però en arribar a la seua altura, s’emportaren tal sorpresa que retrocediren espantats, no era una dona, sinó una sirena. La sirena, en adonar-se’n de la por que els causava, els va somriure al mateix temps que els deia: –No tingau por, no vos faré mal. –No sabíem que existien les sirenes –va dir Alejandro –Pues ja veieu que sí. Encara que només ens poden veure els mariners, i xiquets tan valents com sou vosaltres. –Eres molt guapa, però se’t veu molt trista –va dir Idaira –És veritat que estic trista. Tots els meus amics els peixos han mort, tan sols alguns de gran tamany han aconseguit sobreviure, però degut a la contaminació han quedat atrapats en el fons del mar. Entre ells està el meu home, el rei Neptú. Estic molt a penada perquè no puc estar amb ell. –Perquè? –va preguntar un faller dels més xicotets– El meu papi i la meua mami sí que viuen junts. –Ho sé, però jo no puc viure en eixes profunditats, com que està l’aigua contaminada no hi ha el suficient oxigen per a respirar i com que sóc mig peix i

–Ens agradaria poder ajudar-te –va dir Alejandro –És molt difícil, perquè l’egoisme dels humans és tan gran que no s’adonen del mal que poden ocasionar-nos –va dir la sirena mentres els mirava apenada– Però pensant-ho bé, tal vegada sí que pugau ajudar-me. Sou membres d’una comissió fallera i segons tinc entés, la falla és màgia i la màgia tot ho pot.

artista faller: juanjo tarrasó

mig humana he de pujar constantment a la superfície a respirar.

Pàg

lema: baix la mar

–Dis-nos en què podem ajudar-te i ho farem encantats –va dir Idaira. –Bo, les guerres sense dubte no les podreu parar, però sí que podeu dir que no tiren els plàstics ni la brutícia al mar, i que purifiquen les aigües abans d’abocar-les als rius. Els xiquets van prometre que ho farien, i a partir de eixe dia visitaren ajuntaments, fàbriques, periòdics… Armaren tal rebombori que les autoritats es commogueren i enviaren embarcacions i personal especialitzat per a netejar les aigües, així com vigilar els abocaments incontrolats.

Pàg

Poc a poc el mar es va tornar més blau, els rajos del sol pogueren travessar la superfície i el oxigen va arribar fins a les profunditats. De nou creixeren les algues, i segons els digueren havien vist ja alguns peixos. Però, els xiquets ja no tornaren a veure a la sirena i això els va entristir. .

Un any més tard, es trobaven assentats al mateix lloc, quant de prompte escoltaren els ecos d’una cançó, però esta vegada sonava tan alegre com els trinos d’un ruiseñor. S’alçaren ràpidament i no tardaren en divisar sobre les roques la figura d’una sirena. Locos d’alegria corren cap al lloc , però quant arribaren es quedaren decebuts, ja que no era la sirena que ells coneixien, sinó una altra més jove i de igual bellesa, sostenia entre les seus mans una llarga flauta que feia sonar la música mentres cantava. –Sou vosaltres els xiquets de la falla Ausiàs March?– Els va preguntar somrient. –Els xiquets digueren que sí amb el cap –M’envia la meua germana, la sirena que vosaltres coneguéreu, en el seu nom vull donar-vos les gràcies, ja que haveu fet possible que la contaminació haja desaparegut i els peixos pugam tornar a viure en el mar

–La teua germana ha tornat amb el seu home, el rei Neptú? – va preguntar Idaira –Si, i tinc que dir-vos que han tingut un filleta, una sireneta preciosa. –Que guai! – exclamà entusiasmat el xicotet faller. –Les profunditats marines estan de festa, la vida ha tornat a renàixer. –Que pena que nosaltres no ho pugam vore– va dir Alejandro amb tristor. –Qui ha dit que no? La falla és màgia i la màgia tot ho pot. I diguent açò aparegué un carro tirat per uns cavallets de mar, els xiquets entusiasmats s’acomodaren en l’interior i poc a poc anaren submergint-se en les profunditats del mar. Conegueren a Neptú, tornaren a trobar-se amb la sirena, contemplaren el nadó i al mateix temps pogueren vore de prop a molts peixos de tots els colors i tamanys. Tots els reberen amb grans vítores i els prepararen un gran sopar, després, els obsequiaren amb perles i corals. Una vegada acabada la festa pujaren de nou al carruatge i els tornaren a la superfície. Els xiquets fallers de Ausiàs March es convertiren en grans herois, i com aquesta aventura va ser tan increïble i tan bonico poder contemplar les profunditats del mar, desitgen que tots vosaltres participeu del espectacle, motiu per el qual, amb aquest monument la història vos han volgut contar. Ma Amparo Olivares Estruch

lP aIN fa TAlla

PÃ g

RECI

falla_ausiás_mar

nOfM aP nt EiN lsSE Coet d’Argent

Pàg

Enma Castillo Raya

Julen Garrido Tárraga

Judith Garrido Tárraga

Eva Gómez Sansaloni

Pablo Gómez Sansaloni

Pau Lozoya Rubio

Javier Rubio Reig

Coet de Coure

Álvaro España Terriza

Marc Camacho García Almonacid

Xavi Mancebo Bernabé

Oscar Martí Pina

Joan Mont Vistós

SEN

TIME

dâ&#x20AC;&#x2122;alzira

I DOLCES

NTS

eva i alba

fm 2016

eva monerri i cano

uan el somni és superat per la realitat, es fa difícil trobar les paraules que puguen descriure’l sense deixar cap detall, cap sentiment, cap emoció. Tota una vida, des que era ben menuda, esperant que arribara el gran moment, somiant com seria, pero mai vaig creure que seria molt millor que tot allò que jo podia imaginar.

Pàg

Il·lusions i emocions, que compartides amb el meu home, la meua família, amigues i amics, han sigut més grans i més sentides. .

Sentir el calor dels amics i gent que formen la meua comissió, que te fan sentir volguda i recolzada, tindre el gran orgull de ser la seua màxima representant, lluint pels carrers d’Alzira el seu escut brodat a eixa banda que m’acredita com a tal i feta en especial per a mi. Emocions, sentiments i il·lusions que són únics, irrepetibles, insuperables i que perduraran en la meua memòria i al meu cor de per vida, que m’han unit més a la falla i que m’atorguen un lloc d’honor a la seua història. Gràcies, José, família, amics i comissió per haver estat al meu costat i fer entre tots que aquest somni s’haja fet realitat i que haja estat superat per aquesta, sense tots i cadascun de vosaltres no haguera sigut possible. Visca la falla Ausiàs March i la seua gent.

fmi 2016

alba rubio i reig

ot el que comença acaba igual que el meu somni. Somni fet realitat el dia que em ficaren la banda de Fallera Major Infantil de la meua comissió. Ha sigut un any ple de moments, detalls i molta il-lusió. Recorde la meua presentació, rodejada de tots els meus amics de la falla, era la princesa del conte. Moltíssimes gràcies als meus pares i la meua família sempre al meu costat ; i quina sort la meua d´haver anat dePà g 37 . la mà d’Eva, Kike i Nacho. Aquest conte acaba llagrimetes, pluja i pólvora.

amb

Visca la falla Ausiàs March i tant de bo el temps em permeta tornar a ser la Fallera Major d´aquesta gran comissió.

PRdO’a GcRteA

falla_ausiás_mar

sMA

22/01/2017

Presentació de la nostra fallera major infantil, Idaira Martí Pina.

Pàg

A les 11:00 h, concentració al casal per arreplegar les nostres falleres majors, Alba Rubio i Idaira Martí. A les 12:00 h en el Gran Teatre d’Alzira tindrà lloc la presentació de la fallereta major infantil, Idaira Martí Pina. Després, cap a les 14:00 h, dinar a la sala Rex Natura. 18/02/2017

Presentació de la nostra fallera major, María Desamparados Palomo Palacios. A les 18:30 h, concentració al casal per arreplegar les nostres falleres majors, Eva i Desa. A les 19:30 h, a la sala Rex Natura tindrà lloc la presentació de la nostra fallera major, M. Desamparados Palomo Palacios. Després de l’acte i en la mateixa sala farem el sopar de gala i ball amb discomòbil. 24/02/17

A les 20:00 h, en la Casa de la Cultura inauguració de l’Exposició del Ninot. 04/03/17

A les 18:00 h, missa en memòria dels fallers difunts. En acabar, desfilada fins a l’Ajuntament. A les 20:00 h, tradicional

Crida des del balcó de l’Ajuntament i es farà el lliurament dels premis als millors llibres de les comissions (format gran i menut) i dels ninots indultats. 05/03/17

A les 12:00 h, 32 Concurs de Paelles. 11/03/17

A les 18:00 h, Cavalcada Multicolor. A les 18:00 h, concentració en el casal per anar a buscar l’eixida de la Cavalcada Multicolor. 12/03/17

A les 14:00 h, a la plaça del Regne, Globotà. 13/03/17

A les 20:00 h, cloenda de l’Exposició del Ninot. 16/03/17

La Plantà, A les 9:00 h, arreplegada i trasllat del monument al lloc on es realitza la plantà. Es prega l’ajuda més gran posible per a realizar aquesta tasca. A les 20:30 h, concert oferit per la xaranga Menudo Subidón. A les 21:30 h, 11 Concurs de Truites, amb premis per als participants.

20 17/03/17

A les 8:00 h, despertà i després esmorzar. A les 11:00 h, concentració en la carpa per anar a visitar falles, després tots a la mascletà. A les 15:00 h, dinar a la carpa. A les 17:00 h, concentració en la carpa per anar per les falleres majors i dirigirnos cap a l’Ajuntament a l’entrega de premis. A les 22:30 h, sopar en la carpa i després discomòbil. 18/03/17

Pàg

A les 8:00 h, despertà i després esmorzar. A les 11:00 h, concentració en la carpa per anar a visitar falles, després tots a la mascletà. A les 15:00 h, dinar a la carpa. A les 19:00 h, concentració en la carpa per anar per les falleres majors i dirigirnos a l’eixida de l’ofrena. A les 23:00 h, sopar en la carpa i després concurs de disfresses i discomòbil. 19/03/17

A les 8:00 h, despertà i després esmorzar.A les 11:00 h, concentració en la carpa per anar a visitar falles, després tots a la mascletà. A les 15:00 h, dinar a la carpa. A les 18:00 h, concentració en la carpa per anar per les falleres majors i dirigir-nos al concurs de pasdobles. A les 22:00 h, cremà del monument infantil. A les 23:00 h, sopar en la carpa. A l’hora que ens assignen el torn, cremà del monument gran 2017.

La directiva es reserva el dret de la modificació del programa.

Fd A’LhoLE

nor

falla_ausiás_march

FELIPE FONTANA CUENCA

FELIPE FONTANA FABREGUES

20 Pàg

TERESA FABREGUES PONSADA

JOSEP BARTUAL SANCHIS

LOLITA PINOLON BENAVENT

JOSE MANUEL NACHER ALCARAZ MARIA JESUS COSTA TORTOSA JUAN BAUTISTA BONET BODI

HaIM V

NcEia

len

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d'amor, himnes de pau! ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l'aigua càntic d'alegria acordat al ritme de guitarra mora... Paladins de l'art t'ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d'un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d'amor, himnes de pau! ¡Flamege en l'aire nostra Senyera! ¡Glòria a la Pàtria! ¡Vixca València! ¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!

Pàg

DEL XÚQUER PEP CARRERES Regidor de Medi Ambient de l’Excel·lentíssim Ajuntament d´Alzira

ALZIRA I el riu Pàg

iure d’esquena al riu no ens ha portat mai cap benefici, tenim dos exemples ben recents. En els anys 80: tant la pantanada com la riuada ens van fer vore que desviar el riu per fora de la ciutat no va servir absolutament per a res. Vam quedar inundats i aïllats, incomunicats de la resta del món durant tres dies. Està clar que a mitjans del segle XX es va fer un projecte urbanístic en l’antic llit

del riu, però a hores d’ara en l’imaginari col·lectiu s’ha vist que no era el millor projecte i que pesa la pèrdua patrimonial del pont de Sant Bernat i de l’urbanisme amb identitat pròpia que haguérem pogut fer. Des dels anys 90 i durant tot el segle XXI hem tingut la presència molt clara i evident d’una política i d’una economia neolliberals que han buscat amb més èmfasi que mai, implementar de forma espectacular una economia de sobreexplotació sobre el riu. Fins i tot s’arribà a plantejar el desviament del Xúquer per Cortes de Pallars, per a alimentar l’economia expeculativa d’Alacant, generant bancs d’aigua, privatitzant l’aigua, única i exclusivament amb el criteri de benefici immediat de capital propi, deixant fora com sempre qualsevol criteri mediambiental i d’equilibri del riu. Esta situació d’amenaça s’ha pogut superar, de moment, gràcies a la lluita de grups com Xúquer Viu, que des de finals del segle XX i durant tot este segle XXI han treballat per a conscienciar i per a organitzar les distintes forces progressistes i les forces socials. És ací on ens hem adonat que gràcies a les

alzira i el riu

Taronges

Pep Carreres

respostes socials, de pobles com Sueca, que en els anys 2005 i 2010 van eixir al carrer junt amb altres veïns de la Ribera, s’ha pogut aturar a temps i de moment les amenaces de desviament del riu. Aquestes amenaces i esta política en major o menor mesura seguiran intentant portar una economia d’hiperexplotació de recursos mediambientals, comprometent fins i tot l’agricultura local, i pensem que cal presentar una batalla que no podem perdre, per la supervivència de la gent que està lligada inedudiblement a l’equilibri mediambiental. Per això, des de l’Ajuntament d’Alzira volem desenvolupar una política mediambiental en què una de les seues línies d’acció ha d’anar destinada a la conscienciació social, així com a l’àmbit educatiu. Perquè és important que des dels més menuts vagen adonant-se de la importància de l’entorn on viuen i també que des de l’associacionisme i des d’institucions es vaja situant l’equilibri mediambiental en una zona central de debat perquè els pobles de la Ribera tinguen garantida la defensa sobre unes polítiques que clarament atempten contra un bé públic. Cal deixar molt clar que els beneficis d’un àmbit natural com és el riu no són exclusivament mediambientals, sinó que cal explicar la importància econòmica que té per als que vivim al voltant del riu. Una altra de les polítiques que interessa desenvolupar a l’Ajuntament d’Alzira és la integració del riu en l’urbanisme de la ciutat. Així com en els anys 60 el desplaçaren fora de la ciutat ara el que volem és que progressivament

forme part de la vida dels alzirenys dins d’un urbanisme racional i sostenible. La visió d’integrar el riu com a part central de l’urbanisme d’Alzira és un projecte apassionant, que en la mesura que siga conegut sumarà més adeptes, perquè les possibilitats que ens oferix esta visió són realment molt interessants. Un altre projecte vinculat amb el riu és el conveni que havem signat enguany amb el club de piragüisme, per a promoció d’aquest esport, que li pot donar a la ciutat una altra activitat tant social com esportiva. També ens pot aportar uns ulls directes dins del riu que ens transmeten informació de l’estat mediambientalment i ens ajuda al control d’abocaments irregulars, i a més a més, un nou nexe d’unió amb altres pobles que tenen la sort de tindre port fluvial. En resum, deixar de donar-li l’esquena és generar activitats humanitzades al riu, per a recuperar el seu llit canviant el canyar per bosc de ribera, les espècies autòctones de fauna i flora i generar accions socials a través de clubs de piragües, senderisme, pesca… que puguen donar un gran espai d’oci. Integrant en la vida quotidiana de les persones els valors del riu: mediambientals, econòmics, socials i, evidentment, culturals, perquè donen essència, realitat i nom a una comarca com és la Ribera. Pep Carreres Regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alzira

Pàg

ÀCIDA

ENRIQUE ESPAÑA ÁLVAREZ Cap de Formació del Departament de Salut Dénia. Responsable de la Biblioteca Científica del Departament Salut. Secretari de la Comissió d’Investigació del Departament de Salut.

XAFA-LI PEPE que la iaia no arriba

Pàg

l Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana, Joaquín Francisco Puig Ferrer, més conegut com a “Ximo”, ja ha comunicat a la direcció de Ribera Salud que el Consell iniciarà els tràmits per tal de recuperar la concessió sanitària del Departament de Salut de la Ribera. Ho va fer el passat mes de setembre i ho va anunciar en el debat d’Estat de la Comunitat Valenciana, per allò de no fer tard, la concessió caduca

en març del 2018 i la no-continuïtat del contracte s’ha de comunicar un any abans. Que no ens pille el bou!!, ha degut pensar Ximo, obligat a executar el que s’ha acordat amb els socis del Botànic i deixar-se d’escuts provisionals de l’antiga gestió. Per fi tindrem una sanitat pública!! O millor dit, de gestió pública, ja que fins hui mai hem pagat a l’hospital. Una sanitat, la que paguem tots els contribuents, lliure de carta blanca a les empreses privades, sense exercir controls!! És qüestió d’acabar amb la política de l’antic règim del Partit Popular, sense justificacions, sense arguments, sense transparència… Ho compre! Sí, ho compre, si el futur és tan idil·lic, per descomptat que ho compre!! Però si saps un poquet del món sanitari i la seua gestió, saps que la segona part de Mary Poppins encara no ha arribat als cines El Punt de la Ribera. I per a entendre-ho no fa falta tindre un màster en gestió sanitària, tan sols fan falta dos coses, sentit comú i una visió lliure de polítiques. No estic d’acord amb aquells simpatitzants d’un partit que, influïts pels seus programes, és pugen al carro d’un model o d’un altre i els defenen a ultrança amb la vena del coll unflada. O tal volta, sí que fa falta

xafa-li pepe que la iaia no arriba

Taronja

el màster i són tots experts i saben del que parlen? Crec que no… per això, com diria un conegut meu, quasi amic… “ni tanto ni tan calvo” i el tio de sanitat no sap, però canes ja en pentina… I tots els que pentinen canes recordaran també com estava la sanitat a Alzira i a les dos riberes abans de l’any 1999. Tan sols cal menjar panses i tirar de memòria per a recordar que després de tancar l’Hospital Santa Llúcia, que era poc però alguna cosa era….. vam tindre uns anys de buit sanitari amb una assistència més pròpia del Tercer Món que d’un país europeu. Situació que va respondre també, evidentment, a interessos econòmics i polítics. Algú encara recordarà quan uns quants metges influents de l’època, amb el suport del govern local de torn, van ficar traves per a que a Alzira s’acollira la “Mini Fe”, l’actual Hospital Lluís Alcanyís, que al final va anar a parar a Xàtiva. En canvi, molt prop d’ací, sí que va fructificar el projecte de l’Hospital de la Barraca d’Aigües Vives amb capital 100% privat. Causalitats de la vida! En aquests anys de foscor sanitària a Alzira tots els pacients que havien de ser hospitalitzats es repartien entre els hospitals del Cap i Casal. Primer era La Fe, després el Peset… jo encara recorde visitar als meus iaios en aquests centres i trobar-me en gent d’Alzira pels corredors, hores més tard te’ls tornaves a trobar en el Corte Inglés, no hi ha mal que per bé no vinga… El més lamentable d’allò potser eren les urgències, si algú tenia una urgència vital, havia d’esperar a l’ambulància i després, mitja hora de camí cap a València els dies que no hi havia trànsit. Si a la iaia li agarrava un ataquet, eixe era el procediment o també podies jugar-te-la amb el teu cotxe per tal d’arribar més ràpid, “Xafa-li Pepe que la iaia no arriba!!!” Amb tot açò el que vull dir és que no cal radicalitzar ni demonitzar cap model de gestió deixant-se portar pels polítics de torn. En la meua opinió, una decisió de magna importància com designar la competència de l’assistència sanitària als ciutadans de la Ribera Alta i Baixa mereix alguna cosa més que una jaqueta o un color polític per popular o impopular que puga resultar prendrela. Pense que ha d’estar basada en els

Enrique España Álvarez

resultats de compliment d’indicadors i la qualitat de l’assistència prestada, i aquesta opinió inclou l’actual model concessional sanitari, el Model Alzira, xe! per a una volta que eixim en el mapa internacional ens ho volem carregar! I per eixa gran magnitud que té prendre una decisió tan important, pense que el primer que havia de fer el Consell és donar informació. Tots tenim clar que la concessió finalitza el contracte i que no serà renovada, ara bé, no sobraria que la consellera Carmen demostre que en competència sanitària no és del “Montón” i mantinga informats els ciutadans de com s’organitzarà el procés de reversió. I per què vull saber tant si encara queda més d’un any? Perquè als executius polítics se’ls pressuposa la planificació i no la improvisació, i més quan era un dels assumptes importants d’aquesta legislatura i han tingut quasi dos anys en el govern per a pensar-s’ho. Perquè afecta l’atenció sanitària de tots els nostres, i no sols la sanitat, també la butxaca de moltes famílies, 2.100 treballadors té el departament de salut de la Ribera en la seua plantilla de forma directa entre l’hospital i centres de salut, tot això sense comptar els contrates de servicis d’altres empreses. La incertesa s’apoderat dels treballadors i de les seues famílies, des del Consell asseguren, amb no massa contundència, que els llocs de treball no perillen. Però… com ho faran per a no retallar plantilla i que siga sostenible per a la Conselleria? Això ho pague jo!! I per demanar que no quede! Ja seria el terratrèmol aeri de la mascletà, que ens contaren com funcionarà el futur model sanitari que tindrem a la Ribera. Corren rumors que es retallarà la cartera de serveis de l’hospital, que els serveis clínics més complexos tornaran als hospitals de València i que l’Hospital de la Ribera passarà a ser un hospital comarcal amb especialitats bàsiques i cirurgies simples. Tot el que demane saber es pot resumir en una frase…. Xafa-li, Pepe, que la iaia no arriba? Enrique España Álvarez

Pàg

VERSOS que es graben a foc, en un bes Flors que dansen a cada pas de fallera; teles que ja són color i imatges que, de segur, hi seràn al record.

Pàg

esos de festa, besos de foc besos que seràn cendra quan un nou solstici ens porte la primavera, creme l’excés de fusta i ens acoste la llum i el color de les flors.

Una flor per cada bes o un bes per cada flor. Un color a cada bes o un bes que puge els colors. En definitiva, un bes, que dóne pas a un ventall de sentiments. Que tot després serà festa, que tot després serà cendra. Que tot després, serà la cendra on començe un nou any faller. Besos, moments de debilitat que enfortixen els sentiments.

versos que es graben a foc, en un bes

MACARENA TABACCO I VILAR Mestra de Llengua Castellana i Literatura a l’IES Rei en Jaume d’Alzira Autora del llibre de poesia “Verso, verdad o atrevimiento”

Macarena Tabacco i Vilar

Besos, amb els ulls tancats i a cor obert. Avantsala d’amistats i preludi de moltes estades. Besos calents que acaben amb el fred de tots els hiverns. Besos que et deixen sense aire, però són el bufit d’aire fresc que necessitaven els teus pulmons. Tímids besos que són atrevits. Besos desarmats que són un perill. Besos sense horitzó. Besos furtats que troben camins per a no separar-se mai. Besos de bojos que anuncien trellat. Besos lents que acceleren ràpid el pols. Besos llançats que són recollits al vol. Besos sense importància que són decisius.

Pàg

Besos que ens donen vida i costen la vida. Besos que arriben tard encara que els pensem prompte. Besos d’alegria i besos que ens alegren el dia quan el cansament també té ganes de festa. Besos, estima a colp de morro.

Besos que tanquen boques, obrin ulls i desperten consciències. Besos perduts que troven la seua mitat Besos valents entre covards i besos covards que ens tornen la valentia. Besos impossibles i inesperats que fan que l’espera meresca la pena perquè fan possible el que mai havies imaginat. Besos dolços fins en aigües salades Besos de germans i besos d’amics que ja són família. La Falla es família i la família no falla.

TARO

Besos de pares, mares i fills que alegraran passacarrers sense importar els carrers que passen, encara que pesen. Besos al calor d’una Falla i al color del sol. Besos a mitges que completen mitges taronges.

mitja

Besos pendents que arriben quan baixes la guardia i els braços Besos d’alcohol i besos tan sobris com l’ofrena. Besos de murta a la Mare de Déu del Lluch, besos d’ofrena. Besos de foc que despedeixen un any que per als fallers comença a la fi, esgotant la fusta, que ja hi és el Solstici de Primavera i ara és temps de calor al carrer, de bunyols, d’amics, d’abraços… I besos, sempre de besos...

ONJA

Pàg

CAV

ALC

20 Pàg

falla_ausiás_march

ADA

PÃ g

falla_ausiĂĄs_march

20 PĂ g

PÃ g

CRID

20 Pàg

falla_ausiás_march

PÃ g

DFIEaS

lles

20 Pàg

falla_ausiás_march

PÃ g

falla_ausiĂĄs_march

20 PĂ g

PÃ g

FoEcS R

iera

20 Pàg

falla_ausiás_march

PÃ g

HAL

LOW

20 Pàg

falla_ausiás_march

EEN

PÃ g

PRE

SEN

20 Pàg

falla_ausiás_march

TAC IO

PÃ g

DIFAE

REN

cte s

TS PÃ g

falla_ausiĂĄs_march

20 PĂ g

SeArN B

nat

PÃ g

falla_ausiĂĄs_march

20 PĂ g

PÃ g

falla_ausiĂĄs_march

20 PĂ g

PÃ g

SCEuTlM

tuA ra NlA

20 PÃ g .

Temporada

DE L A TARONJA

Poguérem disfrutar de quatre ponents que amb el seu saber i la seua experiència donaren llum a certs punts que envolten aquesta tematica.

l passat 27 d’octubre a la planta segona de la Casa de la Cultura de la ciutat d’Alzira la nostra comissió, aprofitant la celebracio de la VII Setmana Cultural, va organitzar una taula redona sobre el comerç de la taronja a la nostra ciutat i on s’abordaren diferents punts de vista quant al fet que hui en dia no disfrutem d’eixa vida i d’eixe múscul economic com el que proporcionava aquest comerç a la capital de la Ribera.

Comptàrem amb el Sr. Aureliano Lairon, arxiver de l’Exc. Ajuntament d’Alzira i cronista oficial de la nostra ciutat, és doctor en història per la Universitat de València, a més de la seua tasca d’investigació, on ha desenrotllat tasques a l’Arxiu Històric Nacional, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu del Regne de València. Autor de nombrosos articles en llibres i revistes especialitzades. Gràcies a la seua capacitat de treball i generositat poguérem comptar amb ell. El Sr. Aureliano ens va poder aclarir i donar llum sobre l’origen del cultiu de la taronja en la nostra zona, especialmente a Alzira i relacionà el cultiu d’aquesta fruita meravellosa en els seus orígens remetent la seua investigació a cites literàries molt ben documentades.

Pàg

75 .

Tambe comptàrem amb la Sra. Maria Amparo Olivares, escriptora alzirenya reconeguda, amb una sèrie de novel·les molt interessants ambientades en la nostra zona i sobre temes molt curiosos per als riberencs. Olivares, que cursà estudis de Geografia i Història, és una colaboradora activa i recurrent amb la nostra comissió Pàg . 76 tant al llibret faller com a la nostra Setmana Cultural. La Sra. Maria Amparo ens va exposar tota l’evolució del comerç de la taronja a la nostra ciutat, des de l’època d’esplendor fins a l’actualitat, quan a penes existix, com bé explica al seu article en aquest mateix llibret. El Sr. Bernardo Carrió, empresari reconegut i exportador de taronja en la seua època, tambe va col·laborar en la xarrada. Fill i nét de comerciants, finalment ell també continua la llavor junt amb la resta de la famélia convertint l’empresa familiar en un referent exportador de la taronja. Hui en dia està retirat i aquell dia d’octubre ens va poder contar anècdotes de l’època i respondre a preguntes dels assistents aportant la seua experiència i coneiximent. I el Sr. Francisco Clari, president de

la cooperativa d’Alzira; ell també des de ben xicotet ha viscut el comerç de la taronja ja que el seu iaio tenia un magatzem a la nostra localitat. Professionalment no es dedica a este sector però està molt lligat dirigint el centre més important actualment del comerç de la taronja. El Sr. Francisco Clari ens conta la història de la institució que presidix i quin és el funcionament en l’actualitat i l’àmbit en què intervé la cooperativa dins del mercat de treball, del mercat de la taronja i sobretot també ens conta eixa redirecció de la taronja fins al caqui, fruita de moda al nostre territori. Des de la nostra comissió volem agrair als ponents la seua disponibilitat i predisposicio a col·laborar amb nosaltres; també a la gent que hi va assistir i que ens honra amb la seua presència, públic en general, tots ells abanderats pel nostre regidor de Medi Ambient, Pep Carreres, i les dos Falleres Majors d’Alzira. Per altra banda, si vosté no pogué vindre i disfrutar de la xarrada ací té l’enllaç en el codi QR on podrá vorela i disfrutar-la.

Inauguracio

‘

I EXPOSICIÓ

Pàg

77 .

Donacio

‘

CREU ROJA Pàg

Concurs

DIBUIX

Visita

als

TALLERS

PÃ g

79 .

CLOENDA

PÃ g

INTRODUCCIÓ

questa part temàtica del nostre llibre consta de diferents articles relacionats amb la taronja i l’evolució del seu comerç al territori alzireny. Al llibret hem intentat mantindre l’essència tradicional amb una temàtica com a fil conductor i intentant no perdre la senya d’identitat d’aquest tipus de llibre, això sí, hem intentat innovar i aportar originalitat i creativitat pel que fa al format i l’estructura.

És un llibret per a TOTES i TOTS, per a la gent del carrer, la de sempre, sense exclusions, per als llargs de mollera i per als curts també, sense excloure a ningú i ni molt menys posicionar-nos ni identificar-nos amb ningú políticament, però sobretot no volem emular ningun format, ni paréixer-nos a ninguna idea d’altres llibres, busquem sobretot ser un llibret com el de sempre però al mateix temps diferent, dinàmic i divertit. Com bé diu un faller nostre: “I si fem un llibret on a més de ser llegit pel faller tambe puguen els xiquets interacturar, jugant , acolorar, retallant , inclús muntant la seua falla. I si posem els mitjans perquè la gent puga llegir alguna de les informacions i al mateix temps mijançant el codi QR puga viure ixe escrit de la boca del seu protagonista, i si……” Esperem que disfruten.

Pàg

I R A M U S Pell

TARONJA

Pàg

falla_ausiás_march

3 25

Alzira i la taronja Aureliano J. Lairón i Pla

La taronja i el caqui de la Ribera Toni Fresquet i Gómez

L’escrivent del magatzem Jose Nácher

El comerç de la taronja María Amparo Olivares i Estruch

29Els comerciants de cítrics i la Confraria de l’Oració de Jesús en l’Hort Jose M. Vila i Ribes

Les mans de ma mare Kike Fontana i Fàbregues

Aureliano J. Lairón i Pla Arxiver de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alzira

I A R I a Z j AL taron la

Pàg

Pell

TARO

“Ensartamos nuestras rimas como un collar en honor del que presidía la tertulia en una casa a cuyo cobijo arrastramos el manto de la gloria. Los luceros brillaban allí vivos como brasas; la noche exhalaba ámbar gris. Nos perfumaba el azahar fragante, entreverado con la rosa, como una blanca boca dulce que sonriese besando una mejilla”

a la Península Ibèrica, ja han sigut superats, encara que haurem de destacar la difusió que a la citricultura van prestar els musulmans.

Pàg

l A de

En les terres valencianes el cultiu del taronger tardaria encara a adquirir relleu, i tot i que es pretén parlar d’un conreu intensiu i a “gran escala”, segons Francesc Torres, a partir de 1781 en què, certament, el rector Monzó i els seus col·laboradors, el notari Maseres i el farmacèutic Bodí plantaren de forma regular un hort en la partida de la Bassa del Rei en Carcaixent, el ben cert és que ja tenim notícies que l’any 1447 en la partida de l’Alcudiola d’Alzira Garcerà Martorell poseïa un “troç de terra appellat lo camp de les taronges”, camp que confrontava amb el camí reial i amb terra del senyor de Benimuslem; i que a partir de 1517 que sapiem, es desenrotlla el cultiu del taronger com a factor agromercantil i ahí està per a provarho el Llibre dels Jurats e Consell de la

ONJA bu Ishaq Ibrahim, més conegut com a Ibn Jafadja (10581139), poeta alzireny, de família acomodada, ja cantava a la flor del taronger. Un altre alzireny, este filòsof, Abén Thomlús, vociferava en 1215 al seu rei el verger i la tarongina de la seua Alzira. Els estudis que atribuïen als àrabs la introducció del conreu dels agris

alzira i la taronja

ALZIRA I la taronja

Aureliano J. Lairón i Pla

susdita data que conservem a l’Arxiu Municipal d’Alzira. El 18 de març de 1517 el Jurat en Cap, Francesc Costera, exposava al Consell la necessitat que es construïren ponts i que es repararen camins per tal de donar facilitat al trànsit de carros que carregats de blat aplegaven a Alzira i que en tornar s’enduien “olis, taronges, limes e altres mercaderies, que seria de gran fet per a els vehins”. També el 24 de febrer de 1548 les autoritats d’Alzira proveïren que els carros que vingueren a la vila amb blat, podrien carregar “preu per preu, les taronges que forasters tenen comprades per obs de revendre, no fent-los pagar més del preu que ad aquells los costaren”. Les creences que atribuïen a plantes i flors propietats curatives formaren part, des d’antic, de la medicina popular. Amb el suc de taronga i amb la flor del taronger s’obtenien

substàncies que “curaven” algunes malalties: migranyes, epilepsia… i s’utilitzaven per als efectes de la menstruació. Com a calmants per als nervis, etc. La consideració d’arbre medicinal va fer que el taronger fóra conreat pels monjos jerònims del monestir de Santa Maria de la Murta. L’any 1773, huit anys abans que al terme de Carcaixent, es realitzarà la plantació per part de Monzó, sabem -ens ho compta Eduard Soler i Estruch a la pàgina 164 del seu llibre Notes sobre el monestir de la Murta, publicat l’any 1979- que el prior del susdit monestir alzireny, llavors fra Joan Baptista Morera “puso sus desvelos y aplicación al mayor cultivo de granjas y huertos de naranjos en Moncada y Jijará (partidas situadas al N-E del término municipal alcireño) cuya descaecida labor puso en mejor orden y perfección”. Aureliano J. Lairón Pla

Pàg

alzira i la taronja

PĂ g

6 .

María Amparo Olivares i Estruch Escriptora alzirenya

Ç R E a M j n O o C r a L t E de

Pàg

Pell

TARO

Pàg

l B de

dels nostres camps i imprimix en la seua fragància els nostres carrers i places. No obstant, açò no tindria cap importància, si no fóra perquè eixes diminutes i fràgils floretes blanques en què els tarongers anuncien la seua pròxima collita no foren o han sigut la principal economia de la nostra zona. Ha sigut tanta la seua importància, que bé mereix fer un breu repàs per a conéixer-la i recordar-la. La taronja és un cítric amb moltes propietats, és rica en vitamina C i actua com a antioxidant, antinflamatoria i antitumoral; per este motiu els mariners espanyols, portuguesos, àrabs i holandesos, quan varen començar la seua marxa per les mars descobrint noves rutes comercials, no varen dubtar a plantar tarongers al larg d’estes rutes, ja que era l’única fruita capaç de previndre l’escorbut, malaltia molt temuda en aquells anys.

ONJA REU INTRODUCCIÓ

Aplega la primavera i en ella les festes de les Falles. Unes festes acompanyades sempre per les notes musicals de les bandes de música i l’esclat de la pólvora, pero no devem oblidar un atre element de gran importància; és l’aire primaveral que ens porta en si el perfum de la flor del taronger. Un aroma que aplega

Pero deixant a part la seua història i centrant-nos més en el nostre

el comerç de la taronja

EL COMERÇ de la taronja

María Amparo Olivares i Estruch

entorn, la taronja, sense cap dubte, ha sigut durant molts anys el motor principal de la nostra economia. La regió valenciana, i més concretament la zona compresa dins de la Ribera Alta, és on s’han donat totes les característiques apropiades per al seu desenrotllament i producció. Els seus dos factors principals són: un clima templat i abundant aigua per al seu regadiu. Aigua proporcionada pels rius i les séquies que creuen el seu sòl. I aixina en el que en uns altres temps eren camps de moreres, que servien com a aliment del cuc de seda per a l’explotació de la indústria sedera, varen passar a ser grans plantacions de tarongers. Com i quan comença la seua comercialització? Sense cap dubte, en el mateix moment de la seua plantació, ja que això implica mà d’obra i per tant activitat comercial. Per la qual cosa, pas a pas, anirem desgranant cadascuna de les fases per a un major coneiximent de tot el que faça referència a la taronja i el seu comerç.

ls primers anys en la vida del taronger

El primer que es deu fer quan es té el propòsit de plantar tarongers és aplanar la terra i adobar-la adequadament. Una volta la terra està preparada per a rebre les noves P plantacions, s’aniran obrint en el sol 9àg. uns forats aproximadament de 30 cm, on s’aniran plantant els tarongers menuts, a una distància uns d’uns altres d’uns 3 m aproximadament. Esta distància, segons els llauradors, és l’apropiada perquè quan cresquen i es facen adults, es puga passar entre ells sense cap problema.

En els primers anys de vida, el taronger necesita moltes atencions, ni molt de fred ni massa calor, ni terrenys secs ni massa entollats, adobs adequats, encallar-los perquè cresquen degudament i molts cuidats

Pàg

Hi ha distintes varietats de taronges; des de les primeres de la temporada, que comencen a madurar a principis d’octubre, com poden ser les especialitats següents: de mandarines, satsumes, clementines, marisol… Després vindran les que se solen agarrar per Nadal, com la navel, navelina, navelate... La de sang i sanginalí la collita de les quals seria en els primers mesos de l’any, i la més tardana a aplegar és la denominada valència, que s’arreplega ben entrada ja la primavera.

a recollida de la taronja

En l’arribada de la tardor, els dies s’acurten, les calors de l’estiu van quedant arrere, baixen les temperatures i sorgixen les primeres pluges, elements tots ells molt necessaris perquè la taronja finalitze la maduració. Comença llavors la recolecció.

el comerç de la taronja

especials. Als deu anys el taronger es pot considerar adult i comença a donar les seues primeres collites. Comença d’esta manera el verdader comerç de la taronja.

En les primeres hores del matí, les colles de recol·lectors es concentren en l’interior d’algun bar, es prenen el “carajillo” i partixen de colp i repent cap a l’hort on eixe dia recol·lectaran les taronges. Fins a la década dels 60, estes colles solien traslladar-se als camps en bicicletes; hui en dia es fa en coche; per això es reunixen quatre o cinc persones, segons la cabuda del vehicle, es paga la gasolina entre tots i és el mitjà de transport actual. Estos hòmens es van distribuint per tota la finca a collir. Proveïts d’unes eines especials aniran tallant les taronges amb destrea, pero també amb delicadea per a no ferir la seua fina pell. En els dies de ple hivern, si la nit ha sigut rebujada, el normal és que caiga molt de rellent que mulla el fruit, llavors els treballadors esperaran que isca el sol i la seua calor les seque, perque si les tallaren mullades s’estropejarien. Una volta talladles, les taronges les aniran col·locant en uns cabassos, que abans solien ser d’espart, i ara, molt més moderns, són de goma. Quan el cabàs està ple el portaran a la vora del camí de l’hort, on les buidaran en uns caixons que normalment porten imprés el nom del comerç per al qual s’està treballant. Al final de la jornada, serà quan els camions van als camps a carregar estos caixons i els portaran als magatzems.

María Amparo Olivares i Estruch

Pàg

es taronges en EL MAGATZEM

Quan les taronges apleguen als magatzems, el primer que es farà és que per mitjà d’unes màquines especials seran llavades per a llevar-los totes les impurees que puguen portar dels camps. Despres d’açò, es passarà a la secció de la selecció. Seran les dones les encarregades d’este treball. Per a això el fruit passarà per unes cintes corredisses, on les operàries estan distribuïdes a banda i banda, tenint com a missió apartar les defectuoses i també les classificaran per tamany. Les que en un primer moment han sigut refusades, seran destinades per al que normalment es coneix per les peladores, on se’ls donarà la utilitat o bé per a fer sucs, medicaments o altres menesters.

Les restants, classificades com de primera classe, seran les que aplegaran als mercats per al consum. Per això i en primer lloc, passaran a ser empaperades, tasca que consistix a anar embolicant-les en un paper blanc fi, conegut com a paper de seda. Este paper portarà imprés l’emblema i el nom del comerç que les està comercialitzant. Efectuada esta tasca, posteriorment passaran a ser encaixades. En aplegar a este punt, les taronges s’aniran ficant en unes caixes especials de fusta; una volta plenes, les caixes seran tapades per mitjà d’uns llistons menuts també de fusta, on estaran ja llestes per al viatge cap als mercats.

PÃ g

Pàg

María Amparo Olivares i Estruch

Antigament, este transport cap als mercats es feia en carros, que aplegaven fins a l’estació del ferrocarril on es disposaven d’uns vagons especials per a distribuir les taronges per tots els mercats d’Europa. Per a alguns destins, el viage es feia també en barco. Hui en dia normalment el transport es fa per mitjà de camions de gran tonatge, i d’esta manera s’aconseguix accelerar els viatges. Els grans comerços normalment es dediquen a exportar la taronja a l’estranger: Alemanya, França, Anglaterra i Holanda són els principals mercats, encara que s’exporten també a la resta de quasi totes les nacions d’Europa i part d’Amèrica. Els comerços més menuts solen treballar per al mercat interior.

popularment com Serreria o Envasos; i les del paper, denominades Papenses. La primera tenia com a objecte principal elaborar les caixes de fusta en què la taronja anava a ser transportada. Estes caixes són poc profundes, i normalment estaven confeccionades per llistons de fusta, en una obertura menuda entre una línia a l’altra, a fi que el fruit puga respirar durant el seu transport. També solien construir caixons més fondos que eren els destinats a arreplegar les taronges dels horts; estos caixons, hui en dia han sigut substituïts per material de plàstic. Una altra de les principals indústries tenia com a objectiu principal la confecció dels papers en els quals s’embolicaria la taronja. Del tamany poc més o menys d’un torcaboques, és de textura molt fina, normalment de color blanc que porta imprés el nom i el logotip del comerç.

mpreses relacionades en el comerç de les taronges És evident que al voltant del comerç de la taronja varen sorgir altres empreses l›activitat de les quals està relacionada. Des del punt de vista industrial, les dos principals són la indústria de la fusta, coneguda

A banda d’estes dos indústries de suma importància, hi havia moltes altres relacionades en este comerç de la taronja; com ja s’ha mencionat abans, el transport era i continua sent l’espina dorsal d’esta activitat, sense el qual este comerç quedaria totalment paralitzat. Les fàbriques de gel és una altra de les indústries implicades en esta activitat, puix

Pàg

Altres indústries relacionades indirectament amb la criança i la comercialització de les taronges són: les fàbriques de fertilitzants, ja que la terra ha d’estar degudament alimentada, i també els insecticides per a eliminar qualsevol plaga que puga danyar el fruit. Unes altres de les coses absolutament necessàries és la mà d’obra, dins de la qual a part dels collidors de taronges, hi ha moltes altres persones relacionades directament amb el bon manteniment de les plantacions tarongeres: són els anomenats “derroñadores”; esta labor es començà a fer cap a finals de gener o principis de febrer i s’allargarà fins a quasi el més de juny; consistix a tallar i eliminar totes les branques seques o que puguen entorpir al desenvolupament de l’arbre i puguen impedir una millor qualitat de la taronja. La qualitat de la taronja es mesura pel grau d’àcid, de sucre, de suc, calibre… A major hores de sol que rep, la taronja és molt més dolça, per la qual cosa hi ha partides com són el Pla de Corbera a Alzira, reconeguda mundialment per la qualitat i la dolçor dels seus fruits: esta gran esplanada de terreny té l’avantatge, entre altres coses, que rep directament el càlid vent de la mar Mediterrània; un altre dels factors és que en tindre les muntanyes allunyades el sol les allumena durant tot el dia.

ls horts de tarongers

el comerç de la taronja

abans que existiren les cambres frigorífiques, els vagons de trens en què es transportaven les taronges anaven acompanjats de barres de gel perquè el frut aplegara al seu destí amb les màximes garanties, ja que abans el transport era molt més lent que en l’actualitat.

Durant prop de dos segles la taronja ha sigut la principal riquea de la Ribera Alta. En l’interior d’estes grans plantacions, els propietaris varen edificar les seues mansions per a viure i poder estar més prop de les seues amades terres. Cases precioses, semblants a palaus menuts, on hui en dia encara es poden apreciar alguna d’estes riques mansions. La majoria es caracteritzaven per un llarg caminal que començava a l’entrada de la finca i acababa en l’esplanada o pati enfront de la casa. Estos camins normalment estaven afranquits a banda i banda per altes palmeres, arbre portat pels àrabs i que en les nostres terres va tindre un gran acolliment. Entre els espais que deixaven, normalment solien estar plantats per rosers, un esclat de color que donava la cordial benvinguda als visitants. Davant de l’esplanada que s’obria enfront de la casa, en molts d’estos horts hi havia grans tests de ceràmica plantats igualment de flors, bancs també recoberts en rajoles de ceràmica, on tampoc podia faltar el gesmil i els millbort, arbusts amb un intens perfum que ambientaven les càlides nits de l’estiu. Estes mansions normalment constaven de tres plantes; en la planta baixa solia trobarse la cuina, el saló, menjador, bany i en algunes la biblioteca; en la primera planta solien estar les habitacions i el bany, i en l’última era una planta amb molt d’espai que servia com a cambra. Un gran terrat s’obria en la planta primera, des d’on es podia apreciar el paisatge que s’estenia al

María Amparo Olivares i Estruch

seu entorn. Un poc separada de la mansió dels amos de les plantacions es trobava la casa reservada als masovers, que eren les persones que s’encarregaven de portar la casa. Tots estos horts comptaven amb una gran bassa d’aigua que era canviada cada volta que es regava la terra i en estiu servia perquè els seus habitants pogueren prendre el bany; algunes d’estes basses estaven rodejades de salzes que proporcionaven abundant ombra en els dies calorosos de l’estiu, afegint al mateix temps una part romàntica al paisage. L’escriptor Vicente Blasco Ibáñez en la seua immortal obra Entre Naranjos descriu aixina estes mansions: “Los naranjos extendíanse en filas, formando calles de roja tierra anchas y rectas, como las de una ciudad moderna tirada a cordel en la que las casas fuesen cúpulas de un verde oscuro y lustroso. A ambos lados de la avenida que conducía a la casa extendían y

entrelazaban los altos rosales sus espinosas ramas. En la plazoleta frente a la casa, las palmeras rumorosas, los bancos de mampostería con asientos y respaldos de floreados azulejos”.

Pàg

Després de la Segona Guerra Mundial estos trasllats s’efectuaven ja en cotxes segons el model de l’època. Ja ben entrada la dècada dels 60, va passar la moda viure en el camp i tots estos propietaris varen traslladar les seues residències a la ciutat. Utilitzaven estes antigues mansions tan sols per a passar els mesos estivals i combatre aixina millor la calor.

a taronja abans i després

No sé amb exactitud el temps que ha transcorregut, però potser hauran passat almenys trenta anys, doncs bé, en esta època, l’entrada a Alzira s’anunciava amb un gran panell que deia “Alzira, Pàtria i Llotja de la Taronja». Era una simple i curta frase, però que assenyalava la importància de la taronja en la nostra ciutat. Encara que hi ha alguns documents que afirmen que el començament del comerç de la taronja va començar a finals del segle XVI, realment quan va aconseguir el seu màxim esplendor

el comerç de la taronja

A principis del segle vint. quan va tindre lloc el naixement d’esta novela, l’automòbil encara era un somni impensable, per la qual cosa els propietaris d’estes cases per a traslladar-se a la ciutat ho feien en luxosos carruatges tirats per braus caballs, ells en el seu barret de bombí o de palla segons l’època de l’any; i les dones igualment es cobrien el cap amb elegants capells, alhora que es protegien del sol amb exòtics parasols.

va ser a partir del segle dènou; coincidint amb el final de la criança del cuc de seda i la indústria derivada. En estos anys daurats de finals del segle dènou i principis del vint, amb l’exportació de la taronja pràcticament eren les úniques divises que entraven a Espanya; la Ribera Alta i per tant la nostra ciutat, va passar a ser una tasseta de plata enmig d’una nació on regnava la pobresa i la fam. Alzira era reconeguda com una de les ciutats més riques d’Espanya. D’ací naixeria el refrany “eres d’Alzira i plores”, per la qual cosa a través d’ell es deduïa que els d’Alzira no teníem dret a queixar-nos, ja que el benestar i la fortuna ens somreia.

Quan arribava al nostre sòl algun alt dignatari de qualsevol nacionalitat, solien portar-lo fins a la nostra ciutat, perquè clar, no anaven a mostrar-li les misèries que regnaven en altres llocs; sinó que com és lògic havien de mostrar-los la part rica, perquè s’emportara una bona impressió d’Espanya Açò va ser el que va motivar l’escriptor Vicente Blasco Ibáñez a escriure la famosa novel·la Entre naranjos. Ibáñez tenia la necessitat de descriure i donar a conéixer

María Amparo Olivares i Estruch

eixa part important de què gaudia la nostra ciutat. Una novel·la que en un principi la va titular Cuando el amor se va, però després va rectificar perquè va comprendre que la vida dels riberencs es desenrotllava exclusivament entorn dels tarongers. Tambe el pintor Joaquín Sorolla va tindre la mateixa inquietud i va voler plasmar en els seus llenços “las casas, nuestros huertos, las mujeres ribereñas”, tot açò en una colecció a la qual també va voler titular Entre Naranjos. Durant la Primera i Segona Guerra Mundial, el comerç de la taronja va patir un gran retrocés, fet lògic. Durant la contesa i els anys posteriors el més important eren els aliments bàsics, cosa que motivà que la taronja quedara un poc oblidada; açò va induir alguns agricultors, sobretot en la dècada dels anys vint,

a arrancar plantacions senceres de tarongers per a dedicar-se a cultivar altres hortalisses que estaven més en concordança amb les exigències del mercat. No obstant això, a finals de la Segona Guerra Mundial, la taronja afortunadament va tornar a recobrar la seua esplendor habitual, tant que l’any 1945 es van registrar a Alzira 74 magatzems que donaven faena a 3.000 treballadors de forma directa, sense comptar amb els que albergava la indústria de la fusta, les de paper i altres relacionades amb la taronja, a part dels llauradors que treballaven les terres. Després de València capital, Alzira es va convertir en la primera ciutat en importància i números d’habitants, seguida per Sagunt, Gandia, Requena i Xàtiva. El 12 de maig de 1947, el cabdill Francisco Franco visita la ciutat

Pàg

d’Alzira, acompanyat per la seua esposa, Sra. Carmen Polo, i el ministre d’Indústria i Comerç, senyor Suances, el de Marina, senyor Regalat, el subsecretari d’Agricultura, senyor Pla d’Espinosa, i el cap de la Casa Militar, tinent general Martín Alonso. El Caudillo visita les instal·lacions de Cartonajes Súñer i es trasllada després al magatzem de taronges del comerciant Francisco Arbona. Franco queda admirat de les cambres frigorífiques usades per a la maduració de les taronges, així com de tot el procés de la manipulació del producte.

Pàg

stació TARONJERA Levante (Alzira)

Adonant-se l’Estat espanyol de la importància de l’agricultura, en 1924, per mitjà, del RD del 20 de juny, es va considerar oportú fer un gran esforç per a donar suport a la investigació, el desenrotllament i el treball experimental en el camp de l’agricultura. Per a este fi es van crear les anomenades granges i estacions, segons les necessitats de cada regió. Per mitjà d’este decret el territorio espanyol es va dividir en 15 regions agronòmiques. La 4a regió agronòmica amb seu a València, va rebre el nom de Llevant, i incloïa les províncies de Castelló, València, Alacant i Múrcia. Davant de la considerable importància que els cítrics tenien a Espanya, el Govern es planteja la necessitat que una d’aquelles instal·lacions es dediques a l’estudi

i la investigació d’este fruit. En conseqüència, el ministre d ’ E c o n o m i a Nacional, pel Decret del 4 de desembre de 1931, va acordar la creació de l’Estació Tarongera de Llevant, encarregada d’investigar tot allò referent al cultiu de la taronja. Sent Alzira la ciutat més important quant a producció tarongera, es va acordar que este centre s’ubicara ací. Esta estació es va instal·lar a la barriada de l’Alquerieta, concretament, en el que hui dia és el Col·legi de la Sagrada Família, dirigit per les Germanes Obreres de la Creu. Constava de tres edificis independents, formant una U, als qual s’accedia des del carrer del Pou, hui Cudol, per mitjà d’unes escales, situant-se a un costat i a l’altre i, entre els edificis laterals, hi havia unes parcel·les de cultiu. En l’edifici central, es van instal·lar els laboratoris d’anàlisi agrícola, de fisiologia vegetal, despatxos i oficines. En la segona planta, es trobava la vivenda del director i la de l’ajudant, en el lateral dret, es trobaven les vivendes del personal auxiliar i en el de l’esquerra, un insectari. El centre estava dirigit per l’enginyer agrònom Cèsar Arróriz Sala. També, va prestar els seus servicis el llicenciat en químiques i farmàcia Eduardo Martínez Camaró, i el pèrit agrícola, Joaquín Allons Giner. L’estació tarongera d’Alzira, com ja s’ha mencionat, disposava de terrenys de cultiu, laboratoris, despatxos, biblioteca i hemeroteca,

María Amparo Olivares i Estruch

i estava dividida en cinc seccions. A) Estudiava l’adaptació de les distintes varietats, les tècniques de cultiu, poda, empelts, reg i abonament. B) Estudiava els sòls des del punt de vista físic, químic i microbiològic. C) Estudiava el desenrotllament de les arrels, les branques i les fulles. D) Estudiava les millors varietats i tot allò referent a la hibridació i pol·linitzacions. E) Estudiava el comerç, indústria, embalatge i transport. La missió principal d’esta estació tarongera era de resoldre qualsevol problema que poguera presentar-se a l’agricultor, així com d’investigar tots els cultius que podien portar a la millora del conreu. Entre els treballs més importants que van veure la llum a partir de 1935 es poden citar aquells referents al poder dels empelts dels quals van nàixer les varietats de la taronja amarga: llimera comuna, pomelo; de les mandarines (comuna i kuig) i de les taronges dolces (Torregrossa, Entrefina, Doble Fina, Oval Anglesa, Cadenera, Viciada, Comuna, València Batega i Verna). Es van assajar diferents mètodes per a accelerar el color en aquelles varietats més valorades comercialment: Mandarina Comuna, Clementina, Washington, Thomson, Navel i Cadena Fina. Durant 1932 -1933 es va estudiar el procés de maduració, determinant la seua densitat i el seu contingut en àcids i ensucres. Es va comprovar el grau de rugositat dels fruits per mitjà de la impressió de la corfa. En 1934 es planificà amb molt de detall una experiència a llarg termini sobre la fertilització, els resultats de

la qual es van conéixer en la dècada dels 70. En els límits dels camins de l’esmentada estació es van plantar nombroses i variades classes d’arbres, tant ornamentals com comercials, importats de diferents països sobretot d’EUA. Es va aconseguir reunir una excel·lent col·lecció que durant molts anys va servir de referència a estudiants, científics i agricultors. Cal mencionar que el director de l’estació, Manuel Herrero, al desembre de 1934 pensava en la possibilitat d’experimentar en cultius alternatius per si es donara el cas que decaiguera el cultiu de la taronja;Pà g. va proposar: Alvocaters i Pruneres 21 japoneses. Era tanta la fama i el prestigi de la taronja d’Alzira que el 17 de setembre de 1934, Luis Simarro, president de la Cambra Oficial Agrícola de la capital, li escriu a l’alcalde d’Alzira, Vicente Pellicer, perquè la ciutat participe a l’exposició de plantes, flors i fruits que es realitzaria als Vivers Municipals, en el dia dedicat a la taronja. Es va acordar que fóra el 7 d’octubre de 1934. Allí es va posar en escena l’obra titulada El pregón naranjero, obra de Padilla, el mateix autor que va compondre el pasdoble València. Als anys quaranta Alzira perd esta estació tarongera, que va ser traslladada a la població de Burjassot, i va perdre així una de les seues importants i moltes activitats.

onclusió

Després d’este recorregut a través del comerç de la taronja, és fàcil traure les nostres pròpies conclusions. Només de pensar en eixos 74 magatzems, podem imaginar la gran activitat que es desenrotllava en la nostra ciutat. Tots els seus habitants vivien al voltant de la taronja, tant els propietaris dels camps com els simples assalariats, ja que d’una manera o una altra tots estaven implicats en este gran comerç.

Pàg

Entorn d’esta gran activitat i en el seu homenatge he cregut oportú traure una nova frase de la novel·la Entre naranjos: “El jardín, saturado del olor de las naranjas maduras. El inmenso valle azuleaba bajo el sol del invierno; las naranjas asomaban sus caras de fuego entre las hojas, como ofreciéndose a las manos laboriosas que las arrancaban de las ramas. En los caminos chirriaban los ejes de los carros, balanceando sobre los baches sus montones de dorado fruto; sonaban en los grandes almacenes los cánticos de las muchachas encargadas de escoger y empapelar las naranjas; retumbaban los martillos sobre los cajones de madera, y en oleadas de tráfico salían hacia Francia e Inglaterra las hijas del Mediodía, aquellas cápsulas de piel de oro repletas de dulce jugo que parecían miel de sol”. El meu iaio, José Estruch Oliver, nascut a finals del segle dènou, deia una frase que més tard jo se la sentiria repetir a ma mare. A principis del segle XX van començar a construirse algunes preses en el riu Xúquer i la seua frase estava precisament

el comerç de la taronja

relacionada amb la construcció d’estes preses. Encara que es deia que eren per a previndre les avingudes de les aigües, els llauradors de l’època tenien una altra idea respecte les dites construccions.

Ell deia així: “Amb la construcció d’estes preses, no sols són per a previndre les avingudes del Xúquer, sinó que té com a principal objectiu traslladar aigua perquè puguen regar altres terres de secà; açò no farà una altra cosa que arruïnar la Ribera, algun dia estes terres tan fèrtils es convertiran en terres de secà”. Estes paraules, que pareixien estar tretes un poc de context i no pareixien tindre massa lógica, ara en els temps que estem travessant és fàcil d’interpretar, i m’explique: a finals del passat segle XX, tots hem assistit amb una certa tristesa a la caiguda de la taronja. Hem observat amb impotència com any rere anys el fruit es quedava penjat en els arbres sense que ningú les comprara; eixes grans plantacions, riqueses d’altres temps, han passat a ser una llosa molt pesada per al llaurat; alguns inclús han optat per deixar les terres abandonades. Eixos famosos 74 magatzems han quedat reduïts a tan sols un magatzem en tota la nostra ciutat. Alzira ja no és la primera ciutat en habitants i importància com ho va ser en altres temps, els comerços tanquen les portes quan a penes ha aguaitat la llum i els seus carrers tan concorreguts en una altra època ara ploren desolats.

Per què ha ocorregut açò? Són diversos factors els que podíem enumerar. En convertir terrenys de secà en regadiu, la plantació del taronger es va estendre a altres molts

María Amparo Olivares i Estruch

llocs. Van sorgir les multinacionals amb el seu insaciable poder i busquen el fruit allí on més barat ho troben; no importa si és a Espanya o en qualsevol altra part del món, ni si és de millor o pitjor qualitat, l’única cosa que els importa és guanyar diners i quan més ràpid millor. I finalment i potser més important és la despreocupació i la passibilitat dels valencians a no saber defendre amb dents i ungles el gran tresor que posseíem. Diem que nosaltres cuidem la terra, però és la terra la que ens cuida a nosaltres, esta modela el nostre caràcter i la nostra forma de ser, i els riberencs hem deixat perdre eixa producció de taronja que ens caracteritzava com a poble. Ara s’ha decidit la substitució de la taronja per la producció del caqui, i ja es diu com a alternativa que si esta fruita també fracassa, es podria recórrer a la producció d’ametlers, la qual cosa fa que recorde, encara que amb una certa tristesa, les paraules del meu iaio: “Algún dia les terres de la Ribera es convertiran en secà”. Potser no és l’ametler un arbre de secà? Per a finalitzar estes pàgines dedicades a la comercialització de la taronja i el seu posterior declivi, res més apropiat que unes frases que he tret de la meua novel·la Puente sobre el tiempo, en la qual se centra precisament en este problema taronger: “Bernat continuó con su paseo y buscó ansioso algún detalle que pudiese evocar aquella época; inútilmente trató de encontrar el sendero que daba acceso a la entrada de la casa, con sus altas palmeras y los grandes maceteros de cerámica, porque todo estaba cambiado, la huella del pasado había sido borrada

por completo, ¿qué pensaría Sorolla de aquella transformación cuando plasmó aquel mismo huerto? ”Bernat trató de imaginarse la belleza que debió de existir en una época donde la naturaleza crecía con toda libertad. Si ahora seguía resultando cautivador, entonces debió de ser de una hermosura extrema. Suaves y elevados montes, espesos bosques, naranjos, palmeras y algarrobos, el agua surgiendo por todas partes formando manantiales, y aquellos torrentes naturales que recogían las aguas de los montes. ”La demanda de la naranja en los mercados internacionales empezó a decaer, y lo que hasta entonces había constituido la base de nuestra economía iba disminuyendo día a día; la tierra comenzaba a ser una pesada carga y la vida del labrador parecía estar condenada a desaparecer. Sabía con toda certeza que los buenos tiempos de la naranja habían acabado. A los comerciantes ya no les importaba la calidad del producto, era una nueva época donde lo más importante era ganar dinero rápido”. Veuen la diferència entre l’escrit de Blasco Ibáñez i el meu; ambdós només hem pretés captar el reflex de la realitat regnant. María Amparo Olivares Estruch

Pàg

SABIES QUÈ...? “Sabies que… la taronja té vitamina C, actua com a antioxidant, antiinflamatori i antitumoral?”

Pàg

“Sabies que… a l’entrada d’Alzira s’anunciava amb un gran panell que deia: Alzira, pàtria i llotja de la taronja?”

“Saps d’on ve l’expressió ‘eres d’Alzira i plores’?”

“Sabies que… en 1945 hi havia a Alzira 74 magatzems de taronja que donaven faena directa a 3.000 persones?”

“Sabies que… Vicent Blasco Ibáñez i Joaquim Sorolla tenen obres ambientades al nostre territori?”

“Sabies que… d’eixos 74 magatzems només en queda un a la nostra ciutat?”

el comerç de la taronja

Toni Fresquet i Gómez Faller i expresident de la Falla Plaça d’Alacant

A J N O R A T i u A q ra L a ibe c l R e i la de

Pàg

Pell

TARO

de la Ribera

Pàg

l L de

Els camps de tarongers són una de les representacions més habituals del paisatge litoral valencià. L’origen d’aquest cultiu es remunta 4.000 anys enrere al sud-est de la Xina, Indoxina i l’Índia, d’on prové el seu nom. A nosaltres, ens va arribar mitjançant la seua forma àrab, nāranğa, arran de la introducció del cítric pel sud de la península Ibèrica, a través d’una de les rutes comercials de la seda durant el segle IX.

ONJA a degradació del sector de la comercialització de la taronja ha provocat que molts llauradors busquen alternatives per donar una sortida digna als seus productes. La majoria de les solucions passen per acabar amb els intermediaris. Una altra solució passa per canviar el tipus de producció de fruita. El més generalitzat és el caqui.

La primera varietat del fruit que portaren els àrabs era amarga. No s’utilitzava per al consum alimentari, sinó que es tractava d’un arbre ornamental que produïa uns fruits i unes flors exòtiques, les tarongines, valorades per les seues propietats curatives. No és fins al segle XV que s’introdueix la taronja dolça, també procedent de l’Àsia, però que arribava a través de les rutes comercials genoveses pel Mediterrani al segle IX. Peró no és fins al segle XVIII quan s’inicia el cultiu a la zona de Llevant,

la taronja i el caqui de la ribera

LA TARONJA i el caqui

Toni Fresquet i Gómez

a causa de les condicions climàtiques immillorables d’aquest territori per la producció del cítric. Tot i que el cultiu s’estén ràpidament al llarg de tot el litoral valencià, destaquen dos punts concrets de producció: la Plana de Castelló i la Ribera de València. Els primers comerciants de cítrics foren mallorquins, però les malalties que afectaren els tarongers de l’illa a principis del segle XIX van fer que migraren a la costa valenciana. Aquest fet va ser l’inici d’una de les etapes més pròsperes de l’economia i el sector agrícola valencians, que va enriquir propietaris, llauradors i comerciants de manera equitativa durant quasi dos segles. Arran de la inestabilitat i l’escassa capacitat adquisitiva de la població espanyola, que no es podia permetre productes que no foren de primera necessitat, la principal sortida de la taronja era l’exportació a l’estranger. El fruit viatjava per via marítima, principalment, als mercats

d’Anglaterra i França. La globalització va començar a afectar el mercat de la taronja a partir de la dècada dels 80, quan alguns països nord-africans com el Marroc o Egipte van començar a produir i exportar el cítric a Europa. Tot i així, els llauradors valencians podien vendre els seus productes de manera més o menys digna fins a inicis de 2000, quan els preus van caure de forma dramàtica i s’inicià una forta crisi al sector. Aquesta situació ha provocat que algunes varietats tradicionals es paguen al productor a onze cèntims el quilo, fet que no li permet ni pagar els costos de producció. A més, els últims anys també s’ha estés el model de venda “de resultes de comercialitzar” un model en què agricultor i comerciant no arriben a pactar un preu previ per la mercaderia. Aquest mètode, tot i que va ser prohibit per l’Audiència Provincial de València en 2012, es continua reproduint en

Pàg

moltes transaccions i ha provocat un considerable augment de la incertesa i la precarietat. Algunes iniciatives personalitzades, com el mercat de proximitat, la venda en línia o la venda al carrer sense intermediaris s’estan aplicant amb èxit a algunes localitats valencianes. És una manera d’estalviar-se despeses. La lluita per la supervivència del llaurador valencià està en joc. Una altra de les eixides alternatives és el canvi de cultiu , i en esta decisió és el del caqui el més generalitzat. La producció del caqui en España està focalitzat en la conca del mediterrani, on tradicionalment era un cultiu menor però en els últims anys ha experimentat un canvi creixent molt important, substituint la taronja, un comerç cada vegada més en decadència. En estos moments estem vivint un canvi històric en l’agricultura valenciana. L’historiador Joan Gregori

la taronja i el caqui de la ribera

Pàg

afirma que a este ritme, en unes dècades la quantitat d’extensions de camps de caquis serà tan gran que l’excès de producció farà que caiguen els preus en picat i tornarem a sofrir una altra crisi agrària. Per tant, els llauradors deurien buscar altres cultius alternatius que barrejats en el del caqui equilibren les quantitats de producció. A més, el Govern valencià deuria regular i establir les directrius a seguir. És el moment de reflexionar. Toni Fresquet i Gómez

S T N A I C R E M O e C i

Jose M. Vila i Ribes

Secretari de la Confraria de la Oració de Jesús en l’Hort

s d s S u EL citricrariae Jes f d e n d Co cio la Ora t r o a l l’H en

Pàg

Pell

TARO

de citrics i la Confraria de l’Oracio de Jesus en l’’Hort

Pàg

urant la contesa civil espanyola, la totalitat dels passos processionals de la Setmana Santa d’Alzira van ser destruïts past de les flames en ser incendiades les parròquies en què tradicionalment es custodiaven durant tot l’any.

Per esta raó, per part del primer alcalde nomenat després de la guerra, senyor Lisardo Piera Rosario, es va proposar que la totalitat dels passos foren realitzats per un dels escultors més importants de l’època, senyor Antonio Ballester Vilaseca -premi Nacional d’Escultura i un dels artistes que van representar Espanya en l’Exposició Universal de Paris de 1937-, per a d’esta manera obtindre unes obres artísticament homogènies i d’una qualitat contrastada, i així convertir la Setmana Santa d’Alzira en un referent en l’àmbit nacional. No obstant això, eixa proposta únicament va fructificar en dos passos, l’Oració de Jesús en l’Hort i el Sant Sepulcre. Donat l’enorme cost econòmic que la contractació d’este escultor suposava, ja que el pressupost per a la realització de

els comerciants de cítrics i la confraria de l’oració de jesús en l’hort

ELS COMERCIANTS

Jose M. Vila i Ribes

Pàg

l’Oració de Jesús en l’Hort ascendia a la quantitat de seixanta mil pessetes de l’any 1942 -per a fer-nos una idea del que suposava eixe import, el preu d’una casa de tipus mitjà a Alzira en el referit any rondava les cinc mil pessetes-, el Consistori va proposar que fóra l’Associació del Comerç, que estava integrada per tots els exportadors de cítrics de la localitat, la que es fera càrrec de reorganitzar la Confraria i fer front al pagament de l’escultor. El mencionat import no es va obtindre, tal com erròniament s’ha afirmat en distintes publicacions, carregant un cànon sobre les exportacions de cítrics, sinó per aportacions voluntàries i nominals dels distints comerciants que integraven l’Associació -consten en l’arxiu de la Confraria el nom

En l’actualitat, molts dels membres de la Confraria són descendents d’aquells comerciants de cítrics, que en un moment tan difícil com la Postguerra, van realitzar un enorme esforç econòmic perquè alzirenys i visitants puguem disfrutar d’un dels passos processionals més bells de la Setmana Santa espanyola. Pàg

Jose M. Vila Ribes. Secretari de la Confraria de la Oració de Jesús en l’Hort.

els comerciants de cítrics i la confraria de l’oració de jesús en l’hort

dels donants i les quanties per ells aportades-. El pas va ser beneït en un magatzem de cítrics -com no podia ser d’una altra manera- que senyor Emilio Peris posseïa en el carrer Doctor Ferrán núm. 118 de la nostra localitat i que va processional per primera vegada el Divendres Sant de 1943.

Jose Nácher Faller

T N E V m I e R z C t S a E g ’ L a d

m l e

Pàg

Pell

TARO

magatzem

no hi havia suficients treballadors per a les ofertes laborals que existien.

Pàg

Però molts anys enrere, als anys seixanta, en la nostra ciutat existia una activitat comercial hortofructícola que donava treball a molta gent d’Alzira, els magatzems de taronja i de fruites.

n l’actualitat el treball, com tots sabem, escasseja, la gent ha d’estar molt preparada per a poder optar a entrar al mercat laboral, tenint títols formatius, diplomatures, llicenciatures, graus, màsters, etc… No sempre ha sigut així; fins fa pocs anys inclús hi havia províncies que proclamaven el famós “pleno empleo”, que significava el que hui és impensable,

Entre estos comerços es trobava el del Sr. Ramon Flor Ortells. El seu magatzem estava situat prop de l’estació de ferrocarril d’Alzira i és un clar exemple d’ocupació laboral dins de nostra ciutat. Ramon Flor i la seua empresa donaven faena entre altres a la immensa majoria d’habitans del barri de les Barraques, situat en la perifèria de la nostra ciutat i molt prop de la ubicació del magatzem. El Sr. Ramon Flor Ortells era d’origen català i arribà a ser primer tinent d’alcalde de l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Alzira amb José Pellicer Magraner com a alcalde. Fou principal accionista de l’Ateneo Mercantil i Industrial, que era un dels centres més importants d’Alzira a principis del segle XX; president del grup comarcal de fruits i productes hortícoles,

l’escrivent del magatzem

L’ESCRIVENT del

Jose Nácher

grup que va ser creat per exportadors en 1914, i sobretot va ser conegut per regentar el comerç de taronja més conegut a Alzira, “El magatzem de Flor”. Tornant al mercat laboral, ens fixem que no sols ha canviat en l’existència o no d’ofertes de treball, sinó també en la vinculació del treballador, el sentit de pertinença del mateix respecte a l’empresa en la qual treballa i la versatilitat i plurifuncionalitat dins del centre de treball. Ací és on apareix la figura de “l’escrivent del magatzem”, una figura ben coneguda per mi, el Sr. Manolo, escrivent del magatzem de Flor. El Sr. Manolo era capaç d’entrar a treballar al magatzem a les sis del matí, organitzar el treball allí, secció a secció, començant per les encaixonadores, seguint per les empaperadores, les triadores, inclús la fusteria on es fabricaven les caixes que servien per a encaixonar les taronges i acabant amb els camioners que arreplegaven la taronja del camp i la portaven al magatzem. Molts dies dinava allí mateix i acabava cap a les sis de la vesprada, moment en el qual anava a sa casa al carrer Santa Llúcia 4, en la Vila, es llavava les mans i es canviava per a immediatament acudir a l’oficina del magatzem, sita al mateix carrer on ell vivia junt amb la seua família. Allí portava la comptabilitat, pagava als treballadors, cobrava de clients i pagava als proveïdors, bo, açò últim no era sempre ja que conten els meus pares com a anècdota que quan arribava l’hora de pagar als proveïdors el meu iaio els deia “no està l’amo, torna quan estiga i et pagarà”, ell sempre pensant, actuant i defenent el comerç com si fóra d’ell mateix. El meu pare amb 11 o 12 anys, quan el meu iaio estava al despatx, després de fer els deures anava a l’oficina a esperar-lo fins que acabara, i s’emocionà en recordar

que el Sr. Ramon fou una de les primeres persones que va adquirir un televisor a Alzira i que ell el va poder disfrutar, ja que mentres esperava al meu iaio s’assentava al costat de la Sra. Pepita, dona del Sr. Ramon Flor, i de Palmira, la criada de la casa, i de vegades del mateix comerciant a vore la televisió, un fet que era nou per a tots i que per al meu pare va ser una gran experiència i entreteniment, ja que allí va poder vore nombroses pel·lícules i sobretot molts partits de futbol. El meu iaio treballava de sol a sol de dilluns a diumenge, els set dies de la setmana. Els dissabtes després de dinar quan no obria el magatzem es passava tota la vesprada fins a altes hores de la nit al despatx amb la comptabilitat, això sí, els diumenges ningú li llevava el moment d’acompanyar la meua iaia a missa de dotze, dinar amb la família i anar a fer la partideta al Bar Guia, per a després tornar al despatx fins les deu de la nit del diumenge. El Sr. Manolo, això tant important hui en dia com la conciliació de la vida familiar, no ho tenia molt clar i present, encara que sempre trobava el moment per a poder emportar-se algun dels seus fills al magatzem, com era el cas del meu oncle Miguel, qui els dissabtes que no tenia col·legi anava amb el meu iaio de matí al magatzem i junt amb el fuster encarregat de fer les caixes de taronges feia espases, escuts i altres joguets amb la fusta i les tatxes que allí hi havie, la qual cosa per a ell era una bonica experiència al mateix temps que poder passar una estoneta al costat del seu pare. El meu iaio, com molts altres treballadors de l’època, va sacrificar en moltes ocasions la vida familiar per la laboral, i sí, es perdé molts moments que estic segur que amb el temps els va trobar a faltar però va aconseguir traure una família endavant i oferir-los una educació i benestar a base de treballar.

Pàg

En el temps el magatzem tancà les portes i el meu iaio va haver de buscarse un nou treball, això sí, no li costà molt ja que a pesar de tindre pocs estudis, tenia un bagatge professional important, ampli coneixement de la matèria i una inqüestionable vinculació, dedicació i sentit de pertinença a aportar, no va tindre cap problema a trobar un nou acomodament en un altre magatzem; el magatzem de Lliso.

Pàg

D’esta època jo comence a recordar perquè la meua mare junt amb la meua tia treballaren allí com a operàries dins del mateix centre i recorde quan l’autobús del col·legi em deixava a la parada del Cine Reino, jo ràpidament anava a buscar el meu pare al lloc de treball al banc o al contrari, buscava la meua mare i el meu iaio al magatzem de Lliso, que en eixe moment es trobava al carrer O’Donnell. Si decidia anar al magatzem, entrava i veia les taronges rodar per les cintes transportadores, les dones treballar a gran ritme encaixonant i triant, recorde com si ara mateix poguera sentir la sirena que anunciava el fi de la jornada matinera i recorde vore la meua mare treballar i departir amb les companyes, perquè en aquell temps les companyes eren alguna cosa més, fins al punt que igual que en l’argot dels hòmens existien els “compares”, al magatzem existia la figura de “la meua companya”, referència que feia la meua mare a una dona que treballava braç a braç amb ella i amb qui amb el temps l’amistat continua. Però també en arribar allí corria al final de la nau on hi havie unes escales llargues i pronunciades a la part esquerra que pujaven al despatx, el qual ocupava

el meu iaio. En eixa època sí que actuava només com a escrivent havent reduït les seues tasques dins de l’empresa. Recorde que quan anava sempre tenia un dibuix per fer-me; era un gran dibuixant, tenia algun paper per a donar-me per arxivar i sobretot també tenia un ”xiquet està-te quetet i vés-te’n cap a casa”. Eixe era el meu iaio, “L’escrivent del magatzem”, que amb la seua responsabilitat al treball, dedicació i disciplina va ser pedra angular on treballà, es va perdre molts moments que hui segur no se’ls haguera perdut. Al final tot s’acaba, inclús els dos magatzems on ell es deixà la vida, fins i tot la ubicació del magatzem de Lliso es troba hui en dia com un solar trist enmig del poble, propietat d’una entitat financera. El meu iaio va disfrutar, perquè a pesar de no haver rebut formació va poder arribar a ser un gran expert i professional d’un comerç del qual a penes queda res a la nostra ciutat, quedant lluny eixos magatzems on sonava a mig dia la sirena i les dones eixien en massa cap a casa per així poder tornar al torn de la vesprada en l’època de la taronja. Una època en la qual el nostre poble, a més d’activitat laboral, tenia molta vida, vida que hui s’ha perdut i que la centralització del comerç globalment cap als afores ha llevat encant al nucli urbà.

l’escrivent del magatzem

Inclús els mesos de setembre i octubre, quan no hi havia taronja, el Sr. Manolo agafava un camió, diversos hòmens i dones i anava a Teulada a passar un mes i mig a fer la temporada del raïm, comerç també a càrrec del Sr. Ramon Flor. El meu iaio aprofitava i s’emportava algun dels seus fills a treballar i fer-los viure una experiència laboral que encara ells recorden com si es tractarà de hui.

Una última reflexió, més prompte pregunte: I de qui és la culpa de tot açò? -Edificacions massives a la ciutat. -Dels treballadors. -Dels governs municipals. -Dels comerciants.

Sincerament crec que és responsabilitat de tots un poc, ja que moltes vegades tots mirem el bé particular per damunt del bé comú.

Fins sempre.“escrivent del magatzem”. Jose Nácher

Kike Fontana i Fàbregues Faller

S N e A M r a S E L ma m de

Pàg

Pell

TARO

això sí, d’Alzira o de València, cap ni una.

Pàg

l A de

Corrien els feliços anys 80 i els xiquets en aquells temps jugàvem al carrer, les parets del magatzem era el nostre frontó per a jugar amb les raquetes a frontenis; les seues grans portes amb persianes de ferro per on entraven els camions a carregar la taronja, eren les nostres porteries per a jugar al futbol (el travesser era una línia imaginària que variava molt la seua alçària depenent de qui feia el xut, igual era “alta” que “golasso”), les escaletes de l’oficina eren el lloc de trobada per a xarrar de les nostres coses i somniar amb el futur mentre menjàvem pipes…. Llàstima la dona de la neteja.

ONJA l carrer on jo vivia de xicotet hi havia un magatzem de taronges, el magatzem de Frusanca, exactament on hui està ubicada Mercadona Parc.

Les parets són les mateixes, però a dintre tot ha canviat, hui en dia també podem trobar taronges allí, però aquestes són Marroquines, de Sud-àfrica o d’on el Sr. Hacendado crega convenient per al seu negoci,

Al·lucinàvem amb els tràilers que carregaven les taronges i amb els seus conductors, hòmens grandots i d’aspecte diferent (segurament eren belgues, francesos o alemanys), ja que

les mans de ma mare

LES MANS de ma mare

Kike Fontana i Fàbregues

la majoria del producte era per l’estranger. Un d’aquests conductors involuntàriament em donà un dels disgustos més grans de la meua vida... em xafà el “baló de reglament” amb el camió i el va rebentar…. Un Tango del mundial 82!! (el del mundial de Naranjito) que m’havien dut per Nadal els reis mags, no he plorat més en ma vida!!! Convivíem amb els sorolls de la fenwick, la màquina de grapar la malla als caixons amb el seu típic tac-tactac-tac, algun xillit o marmoló... i la sirena que marcava l’horari laboral. La seua sirena era el nostre rellotge, la una (ja ixen les mares), les 2 i mitja (ja tornen), les sis de la vesprada (a berenar). Era com el campanar del barri. Les nostres mares treballaven allí, nosaltres les esperàvem a l’eixida i elles es posaven contentes al vore’ns, sempre anaven xafardejant d’alguna

cosa (“rajant”, com diguem hui). Jo no sabia molt bé de què parlaven, però em feia molta gràcia els malnoms que es gastaven; Amparo la Mamelluda, la Bienplantá, Encarnita Monyo Rull, les Rebutgeres, Maruja la Triaora, les talladores de paper... i l’estrella, que era “L’encarregà”; a mi aquesta última em pareixia una espècie d’Angela Chaning, que per aquell temps era el més roín que eixia a la tele.... quant han canviat les coses!!!! En adonar-se que estàvem allí, canviaven de tema. Has berenat ja?? No, com que no????, ale, au a casa i la mare et preparara un mosset. Et preparava un bon entrepà i a jugar al carrer una altra vegada.També teníem deures, no era tot carrer, però ens afanyàvem prou a fer-los per a poder jugar més al carrer amb els nostres amics, no teníem “plays” ni “wifi” ni tanta tv, però tampoc ens feia falta, teníem més imaginació.

Pàg

Alguna vegada ens trobàvem amb els amos del magatzem... En sentir l’olor de puro el partit de sobte acabava, es dirigia cap a nosaltres; Xiquets, em trencareu les portes a balonades???? Ja no quedava ningú per a contestar, hahaha, eixíem volant!!!

l de

Als mesos d’estiu no es treballava, ja que en acabar la temporada de la taronja el magatzem tancava portes fins a la temporada vinent. El carrer es quedava sense el tràfec quotidià i els xiquets ens apoderàvem del carrer per complet per poder jugar ja sense el perill dels cotxes i camions...jugàvem al “Tello”, a les “boletes” i els partits de futbol eren ja fins a fer-se de nit.

de Venècia i també totes aquestes anècdotes del magatzem del barri, el magatzem de les åmares. Qui poguera tornar a aquells anys!!!! Aquestes vivències del magatzem són recordades per mi acompanyades per una forta olor inoblidable, una olor dolça, la de la dolçor de les taronges, era l’olor impregnant a les mans lluentes i enrogides d’estar tot el dia empaperant les tarongetes. Unes mans càlides que m’acariciaven les galtes mentre em besaven, eren les mans de ma mare.

ONJA Les mares havien d’aguaitar als balcons per a cridar-nos que pujàrem cap a casa, però clar, el partit s’havia d’acabar...

Aquests records formen part de la meua infància, allà pels anys 80; els xiquets, el carrer, la piscina municipal, el cinema d’estiu, el camp de futbol

les mans de ma mare

Pàg

Kike Fontana.