Llibret Falla Blocs Platja 2016

1 FALLA oLIMPIADES FALLERES

1 Sumari 2 Junta Directiva 3 Saluda dels Presidents 4-5 Comissió Masculina 6 Parlem amb Mar 7 Fallera Major 8 Brillants Blocs 9 Recompenses JCF 10-11 Cort d'Honor 12-13 Sector, Agrupació i JCF 14 Lema Falla Gran 15 Esbós Falla Gran 16-19 Versat Falla Gran 20-24 El nostre any 25 Portada Infantil 26 Junta Directiva Infantil / Recompenses Infantils JCF 27 Els nous bloquerins 28 Comissió masculina Infantil 29 Cort d’Honor Infantil 30 Coneixent a Sara 31 Fallera Major Infantil 32 Lema Falla Infantil 33 Esbós Falla Infantil 34-36 Versat Falla Infantil 37-41 Infantils dia a dia 42-43 Playback Infantil 44 L’equip de futbol 45 Runners Blocs 46 V Bloquers pel món / VI Concurs Fotogràfic 47-48 Olimpiades de cultura, per José Tena 49-51 Jocs Populars Valencians, per Josep Ombuena 52-57 L’Esport tradicional valencià, una asignatura pendent del monument faller, per Iván Esbrí 58-60 Arrels i èxodes del sentiment llevantí, per Felip Bens 61 Firmes i dedicatòries 62 Recomanacions 63-67 Programa de Festejos 2016 68 Agraïments Abonats i Col·laboradors 69 Galeria Comercial

Dipòsit Legal: V212-2014

Este Llibret participa a diferents convocatòries, que s’inclouen en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info) El present Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Edició: A.C. Falla Blocs Platja.

Portada i Disseny: Panal Fallero.

Coordinació: Javier Greses, Irene Sánchez i Diego Iglesias.

Versat: Joan Benet Rodríguez i Manzanares.

Imatges: Raquel Medina i Miguel García.

Galeria Comercial: Fina Ferriz.

Exemplars: 400 llibrets.

2

Junta

Directiva DELEGACIÓ D’INFANTILS

PRESIDENTS

Jose Diego Chuliá i Gómez Antonio Herreros i Gorris Daniel Ballesta i Hernández

PRESIDENT HONORíFIC Juan V. Chirivella i Ferrer

DELEGACIÓ DE COMPTES

Tresorera: Ana Cerveró i González.

Comptadora: Mª Dolores Chirivella i Ballester.

Vice Comptador: Miguel Chirivella i Ferrer.

Delegada Compres: Inmaculada Adsuara i Cervera.

Loteria: Adela Tatay i Navarro.

Loteria: Mª Teresa Tatay i Navarro.

VicepresIdenta 3ª: Silvia Marín i Muñoz.

Delegada Infantils: Begoña Foj i Audivert.

Delegat: Gregorio Alfaro i Ojeda.

Delegada: Amparo Rubio i Foj. Delegada: Ana María Chuliá i Gómez.

Delegada: Susana Fernández i López.

Delegada: Raquel Rocher i Fernández.

Delegat: Roberto Rocher i Fernández.

Delegat: Sergio Espallargas i Castillejos Delegada: Juani Gómez i Castillo.

Delegada: Bárbara Alepuz i Serra.

Delegada: Alba Suay i Cuello.

Delegada: Estefanía Escrich i Díaz.

Delegada: Mar Escrich i Díaz.

Delegada: Inmaculada Adsuara i Cervera.

Delegada: Fina Férriz i Ramírez

FALLA

SECRETARIA

Vicepresidenta 1a: Beatriz Peris i Prieto.

Secretari: Vicente Sánchez i Tapia.

Vice Secretaria: Alejandra Cerveró i Gargallo.

Bibliotecaria – Arxivera: Cristina Conde i Fernández.

DELEGACIÓ DE FESTEJOS

Vicepresident 2on: Julio Mena i Gimeno.

Delegada Festejos: Soraya Lizcano i Beviá.

Delegada: Judith Galindo i Gil Delegada: Cristina Herreros i Gorris.

Delegada: Aida Verdeguer i Pastor.

Delegat: Javier Gil i Puig.

Delegada: Patricia Rodríguez i Albalat.

Delegada: Yadira Guillén i López.

Delegat: Julio Meléndez i Moragón.

Delegat: Domingo Galera i Sánchez.

Delegada: Estefenía Sánchez i Crespo.

Delegada: Aroa Marín i Martín.

Delegat: Adrián Arquiola i Giménez.

DELEGACIÓ PROTOCOL

Vicepresidenta 4a: Irene Sánchez i Adsuara.

Delegada: Raquel Garriga i Grau.

Delegada: Inmaculada Zaragozá i Tortajada.

Delegat: Juan V. Chirivella i Ferrer.

DELEGACIÓ CULTURA I ESPORTS

Delegat Llibret: Fco. Javier Greses i Cardona.

Delegat d´Esports: Roberto Rocher i Fernández Delegades Playback Major: Aida Verdeguer i Pastor, Yadira Guillén i López, Fani Sánchez i Crespo.

Delegades Playback Infantil: Esther Fenollosa i Esteve, Maria Rosa Triviño i Godina.

DELEGACIÓ D’ACTIVITATS DIVERSES Delegat: Miguel Ángel López i Quintana.

Delegat: José Ramón Sorribes i Arlandis.

(Coordinador de Seguretat).

Delegat: Silver Monleón i Torres.

Delegat: Francisco Campos i Monleón.

Delegat: Daniel Ortigueira i Montoro.

Delegat: Alejandro Cervera i Sánchez.

Delegat: Juan Carlos Gil i Llopis.

Saluda

S

3 dels

Presidents

abem que no és fàcil d’assimilar que la nostra Comissió estiga dirigida per tres Presidents, però hem de dir que l’esforç d’una persona es multiplica en aquest cas per tres. És un any de canvis, no solament per a nosaltres, sinó també en el fòrum més intern de les falles i en aquesta en concret, fent front a moltes adversitats per a poder oferir el màxim a aquesta Comissió que li’l mereix.

Sabem que és un tòpic, però volem agrair a tota la Junta Directiva la seua màxima implicació, que es reflecteix en les vostres paraules d’agraïment cap a ells i a les quals nosaltres tres ens unim.

Anem a fer una menció especial a les nostres Falleres Majors: Mar, segueix fent les coses com ara, representant a la nostra Comissió i deixant el llistó molt alt i difícil de superar.

Sara, gaudeix d’aquest el teu any i que sàpies que, encara que no tingues President Infantil, ací estem José Diego, Toni i Dani per a ajudar-te i que no et sentes mai sola.

A pocs dies del començament de la nostra festa, volem convidar a totes les persones de la Comissió a acompanyar-nos en aquest somni nostre, fet realitat gràcies a vosaltres.

Esperem que l’exercici haja sigut del vostre agrat i ho culminem amb una última setmana espectacular.

No us oblideu que volem que estigueu tots i que siga tot del vostre agrat.

Moltes gràcies, que visquen les falles i que estes especialment, les del 2016, siguen inoblidables per a tots.

Una salutació

Jose Diego, Toni i Dani

Jose Diego Chuliá I Gómez Antonio Herreros I Gorris Daniel Ballesta I Hernández

Comissio

4

mAscuLina Álvarez Sapiña, José Manuel Amer Barras, Oscar Auhir Aubán, Eduardo Ballesta Hernández, Javier Ballester Blasco, Ramón Ballester Llorens, Vicente Ramón Baus Lezcano, Antonio Baus Lezcano, Enrique Berges Rodrigo, Víctor José Bernat Quilis, Víctor Caballero Martínez, José Antonio Caballero Pérez, Armando Caballero Pérez, José Antonio Capilla Manzano, Ramón Vicente Carabantes Javaloyes, Vicente Carrión Navarro, Javier Casanoves Sanchis, Faustí Joaquín Catalá Roma, Cesar Chuliá Aparisi, Francisco Chuliá Férriz, José Miguel Chuliá Zaragozá, David Clemente Fabiá, José Antonio Comeche Abad, José Comeche Gallego, Alejandro Comeche Gallego, Oscar Conde Fernández, Fernando José Costa Silveira, Florentino De la Concepción Chirivella, Vicente Díez Sánchez, Samuel Dolz Tarín, Esteban Domingo Díaz, Edgar Domínguez García, Alejandro Domínguez Martínez, Miguel Ángel

PUBLICITAT

Donoso Roig, José Vicente Espallargas Castillejos, José Vicente Espallargas Fenollosa, José Vicente Estepa Vera, Alfonso Fernández Roca, Eduardo Fco. Ferrando Azorín, Juan Carlos Ferrer Mas, Francisco Ferrer San Andrés, Manuel Font Rodríguez, David Fornás Casamayor, Emilio Galera Sánchez, Luis Miguel Gallart Fernández, Carlos Gallart López, Cristian García Belmonte, Javier García Cano, Antonio Garrigós Joli, Jorge Grau Garriga, Brian Guillén Díaz, Salvador Guino Gadea, Alejandro Guino Gadea, David Gutiérrez Pérez, Manuel Ángel Gutiérrez Reyes, Francisco José Hernández Martínez, Nilo Iglesias Cerdá, Joaquín Iglesias López, Diego Izquierdo Navarro, José María Jiménez Zamora, Rubén Latorre Sánchez, Carlos Leiva Antón, Heliodoro Leiva Pérez, Nacho Llamas Gutiérrez, Ramón López Eslava, Miguel Ángel Maeztu Gómez, Nicolás

5 Comissio

mAscuLina

Marín Martín, Isaac Martí Sabater, Juan Martínez Estarelles, Javier Martínez Evangelio, Antonio Martínez Isierte, Marcelo Martínez Martín, Pau Martínez Ortí, Elías Martínez Rodríguez, José Antonio Martínez Rodríguez, Vicente Martínez Valero, Enrique Mas Del Toro, Boro Mas Pérez, Salvador Mazzei Villanueva, Alejandro Luis Medina Vacas, Jorge Mena Gimeno, José Vicente Mir Martínez, Samuel Montoliu Serrano, Javier Moreno Ruiperez, Blas Nacher Moreno, Miguel Navarro Broch, José Vicente Navarro Salcedo, Antonio Nieto Domínguez, Ángel Oliver Salvador, Luis Orero San Juan, Ernesto Orta Bolea, Vicente Orts Lletí, Antonio Palomares Mompó, Víctor Parras Sifre, Cesar Pérez Lluch, Pascual Pérez Nieves, Pedro

Peris Plomer, José Luis Picazo Celada, Miguel Ángel Prieto Trenco, Fco. Javier Prima Ballester, Pascual Puebla Pérez, Guillermo Rel Marco, Joaquín Riera Torres, Pascual Roca Crespo, Sergio Rocher Comín, Antonio Rodríguez Cebreiro, Francisco Rodríguez Leal, Carlos Rodríguez Rodríguez, Vicente Romero García, Jose Miguel Rosalén Soriano, Carlos Sáez Ferrando, Marco Antonio Sánchez Esparragón, Jose Carlos Sánchez Quirós, Miguel Ángel Sánchez Serra, Pablo Ángel Sánchez-Toril Pozuelo, José Luis Sancho Ros, Juan Vicente Seguí Rosalén, Juan José Sevilla Rodríguez, Carlos Sorribes Monleón, Iván Suay Cuello, Joaquín Tatay Gómez, Fco. Miguel Torres Pérez, Juan Pedro Trilles García, Rafael Valero Ballester, Abel Valero Nieves, Adrián Valverde Gómez, Fernando

6

Parlem amb la

Fallera mAjOR Que vares sentir en el moment que et nomenaren Fallera Major?

Que el meu somni començava.

Em vaig emocionar molt.

Que es lo que esperes

A ma mare, per que ho desitjava tant mes que jo.

Quin es el teu traje favorit i perquè?

El rosa, per que es el meu color

FALLA

regnat es el 2015-2016.

Quins moments esperes en més il·lusió i per que?

L’Ofrena, per que el meu iaio es sentiria molt orgullós de vorem

d'aquest any?

favorit i es el que mes esperava.

Gaudir cada minut i dur-me a les

Per que creus que aquest es el teu any?

de cremar el teu monument?

-A qui creus que li ha fet més el

Per que volia que el meu any tinguera

Emocionant per tot lo viscut enguany,

meues 12 companyes per a sempre. teu regnat, a part de a tu?

el número 15, i enguany el meu

passar com a Fallera Major.

Com t’imagines el moment

i trist per que ja s’acaba.

Anem a conèixer-la un poc mes...

Menjar: Pasta.

Afició: Ballar.

Pel·lícula: La vida es bella.

Xocolate o orxata: Xocolate.

Color: Rosa.

Paella o fideuà: Fideuà

7

Fm

mar Navarro I sifre

Blocs Platja

8

BrillanTS 2016

2010

2002

Na MªDolores López i Pavía

En Joaquín Iglesias i Cerdá

Col·lectiu Falla Blocs Platja

Na Virginia Iglesias i Cerdá En Ramón Ballester i Blasco Na Juana Ballester i Blasco Na Aida Teresa Chuliá i Oliver Na MªDolores Carpi i Villanueva

2009

Na Adela Tatay i Navarro Na Angelita Gallego i Ruiz En Francisco Rodríguez i Cebreiro

FALLA

En Luis Roca i Fasius

En Vicente Chuliá i Roca +

2014

Na Amparo Chuliá i Rams

2012

En Vicente Sánchez i Tapia

2000

2008

Na Isabel Fernández i La Roda +

Na Inmaculada Adsuara i Cervera

En Javier Carrión i Navarro

Na MªCarmen Gimeno i Delicado En José Ángel Botella i Martínez

2001

Na MªBegoña Foj i Audivert En Vicente De la Concepción i Chirivella

2007

En Eduard Ahuir i Adsuara +

1998 Na Teresa Tatay i Navarro En Juan Seguí i Figuerola +

En Elías Martínez i Ortí

En Luis Oliver i Salvador

En Javier Martínez i Estarelles

2005

1997

En Miguel Chirivella i Ferrer

Na Vicenta Palanca i Ríos

Na Pepita Rosalén i Soriano

2011 Na María Ballester i Blasco Na Rosa Gómez i Enguix Na Asunción Martínez i Ortuño

2004

Na Pilar Aguilar i Ramírez

Na Carmen Milagros del Toro i Martínez + Na Fina Férriz i Ramírez

En José Comeche i Abad

En Ramón Vicente Capilla i Manzano

1995 En Juan Valentín Chirivella i Ferrer En Carlos Rosalén i Soriano

Junta Central Fallera

recompenSes

9 BUNYOL D’OR Fco.José Campos Monleón Fco.Javier Greses Cardona Antonio García Cano Antonio Martínez Evangelio Pascual Riera Torres

BUNYOL d’or amb fulles de llorer i BRILLANTS

José Ramón Sorribes Arlandis

MªDolores López Pavía

Ana María Chuliá Gómez

Virginia Iglesias Cerdá Ramón Ballester Blasco Juana Ballester Blasco Aida Teresa Chuliá Oliver MªDolores Carpi Villanueva MªCarmen Gimeno Delicado

Vicente Rodríguez Rodríguez

Mª del Mar Escrich Díaz Ángel Nieto Domínguez José Luis Sánchez-Toril Pozuelo Salvador Mas Pérez Amparo Carmen Gorris Simarro Pilar Guadalupe Gorris Simarro Aida Verdeguer Pastor

BUNYOL D’or amb FULLES de llorer

BUNYOL D’ARGENT

Susana Fernández López

Boro Mas del Toro

José Antonio Martínez Rodríguez María Teresa Aubán Sendra Vicenta Arestell Calabuig + Patricia Fernández López Beatriz Peris Prieto

MªJosé Dolz Tarín Heliodoro Leiva Antón MªDolores Pérez Torres Marcos Antonio Sáez Ferrando José Luis Peris Plomer

Cort

10

d’hOnor

Aguilar Ramírez, Pilar Ajenjo Diez, Elia Almudever Molina, Ruth Angulo Canosa, Mª Isabel Aparicio Álvarez, Mireia Arastell Calabuig, Vicenta + Aspas Vijuescas, María Aubán Sendra, Mª Teresa Audivert Pérez, Teresa Balaguer Vidal, Rebeca Ballester Blasco, Juana Ballester Blasco, María Baus Aucejo, Raquel Benítez Madueño, Ana Mª Berges Güemez, Marta Blanco Fort, Mª Ángeles Caballero Pizá, Sandra Cabo Payá, María José Cabrera Mompó, Pilar Cambrils Alonso, Mamen Campos Monleón, Yolanda Campos Navarro, Mercedes Cano Martínez, Adriana Canós Busquets, Mª Cristina Capilla Tatay, Mª Teresa Carpi Villanueva, Mª Dolores Carrión Molla, Laura Castro Branchadell, Irene

Castro Dolz, Laura Cerveró Gonzalez, Inmaculada Chirivella Ballester, Amparo Chirivella Palanca, Mª Pilar Chuliá Aparisi, Sonia Chuliá Espi, María Chuliá Ferriz, Raquel Chuliá Oliver, Aida Chuliá Rams, Mª Amparo Díaz Aleixandre, Mª Dolores Díaz López, Sandra Díez Alonso, Noelia Dolz Fernández, Nadia Dolz Tarín, Mª José Domingo Araes, Irene Domingo Valles, Elena Donoso Roig, Carla Embuena Carañana, Verónica Esteve Bordera, Elena Fernández López, Mª Carmen Fernández López, Mª Cristina Fernández López, Patricia Fernández Molina, Desirée Fernández Molina, Paula Fernández Roca, Eva Fernández Tarín, Lorena Ferrer Pérez, Jessica Ferrer Pérez, Mª Pilar

FALLA

Ferrer Rodríguez, Marta Ferri Rodríguez, Alba Forcano Cenizo, Norma Gallach Castells, Merche Gallart López, Mª Ángeles Gallego Ruiz, Angelita García Asensio, Mª Vicenta García Hernández, Loles Garriga Grau, Laura Giménez Bueno, Ana María Gimenez López, Conchín Gimeno Delicado, Mª Carmen Gimeno Domínguez, Leticia Gimeno Domínguez, Mónica Gómez Enguix, Rosa Gómez Torrevejano, Pilar Gómez Triviño, Gloria Gómez-Casero Cuevas, Ana María González Donet, Concha Gorris Simarro, Amparo Gorris Simarro, Pilar Guadalupe Grau Morte, Amparo Güemez Cortes, Victoria Gutiérrez Campos, Miranda Guzmán Mirasol, Carla Hernández García, María Herrera Martí, Martina Iglesias Cerdá, Eva

11

Iglesias Cerdá, Virginia Latorre Nueda, Mª Nieves Llamas Ajenjo, Elia Llopis Gabarda, Ana Llopis Gabarda, Cristina Llopis Jorge, Mirella López Lafuente, Amparo López Pavia, Mª Dolores López Sánchez, Erika Martínez Abad, Ana Martínez Cabo, Mª José Martínez Estruch, Andrea Martínez Fernández, Mª Isabel Martínez Ortuño, Asunción Martínez Rodríguez, Cristina Martínez Serrano, Raquel Mas Adriá, Alicia Medina Tortajada, Raquel Mercado Martínez, Raquel Molina Expósito, Francisca Molina Pla, Mª Milagros Mollá Pradas, Mª Carmen Monleón Torres, Cristina Moreno Albizu, Pilar Moreno Campos, Esther Nácher Moreno, María

FM 5 201

Navarro Galán, Pepa Nicolau Expósito, Paula Oliver Belenguer, Mª Carmen Oliver Belenguer, Marisa Pallardo del Rio, Mª Cristina Paricio Aucejo, Mª José Pérez Fornás, Maribel Pérez Sevilla, María Pérez Torres, MªDolores Peris Villagrasa, Melina Quintana Ramírez, Mercedes Ramón Ramos, Eva María Rivera Tudela, Isabel Rodríguez Cabrera, Sandra Rodríguez Garrapucho, Rosa María Rodríguez Leal, Isabel Romagosa Martínez, Adriana Rosalén Aguilar, Ana Rosalén Soriano, Pepita Rubio Medina, Sabrina Rubio Medina, Vanesa Sanchez Serra, Ainhoa Sevilla Blanco, Encarna Sevilla Rodríguez, Ana Sierra Dolz, Esther Sierra Dolz, Laura

raquel garriga I grau

Sifre Martínez, Encarna Simarro García, Amparo Solaz Fernández, Eva Sun, Cecilia Tirado Antón, Mª Carmen Torres Vera, Teresa Trujillo Velasco, Elia Trujillo Velasco, Lorena Valverde García, Lydia Verdeguer Pastor, Patricia Isabel

Agrupació, Sector i JCF

12

CAMPIONAT PIC I PALA AGRUPACIO Primers clasificats

FALLA SECTOR TERCERS DOMINO Carlos Gallart i Salva Guillen

BATALLA DE FLORS

CAMPIONS TRUC Javier Martinez i Jose Manuel Alvarez

SECTOR SUBCAMPIONS TRUC EN NEGRES Jose Espallargas i Javier Martinez

PRIMER PREMI CONCURS DIBUIX JCF CONCURS DIBUIX AGRUPACIO

CATEGORIA ”C” Lucia Martinez Fossati

13

TERCERES CAMPIONAT DE PARXIS AGRUPACIO AMB LA MARE DE DEU

Yolanda Campos i Pilar Cabrera

PAELLES AGRUPACIO

CONCURS DE CULTURA PRESENTACIO ESBOSSOS AGRUPACIO

VALENCIANA AGRUPACIO

Explicacio

FALLA GRAN

14

FALLA

COS CENTRAL I REMAT

LA MARATÓ

Sobre un temple de l’antiga Olimpia, apareix la figura d’un atleta de l’antiga Grècia que ens recorda a Hèrcules, el qual en la seua mà subjecta una torxa en flames indicant que els Jocs Olímpics van a començar.

En aquesta escena convertida en una llarga carrera veurem l’evolució de l’home, des de l’edat de pedra fins als nostres dies observarem on hem arribat, quant hem guanyat o si hem aconseguit els nostres propòsits.

Mentrestant, les Nimfes del temple ho contemplen i admiren. Les escenes estan compostes per les diferents modalitats de l’esport de competició.

SALT DE PERTIGA

La lluita per ser el primer, el sacrifici d’aconseguir alguna medalla o la superació d’un mateix fins a arribar al mes alt.

LA ALTEROFILIA Apareix en l’escena un alçador de peses, en aquest cas les seus peses són la família, la casa, els rebuts de llum, aigua i alguns més, el jornal que cada vegada pesa menys, etc.

Aquestes són les vertaderes peses pesades.

TIR AMB ARC El arquer en posició, tracta de poder donar la màxima puntuació, la diana convertida en la festa fallera, es tracta d’encertar al jurat faller per a aconseguir la millor fallera major, el millor president, el millor premi de falla, etc.

Un faller tractant de saltar per sobre de l’horari faller, el qual no sap el que li espera quan arribe a la seua casa.

EL PODIUM Escena posterior de la Falla, la qual indicarà la lluita per la medalla d’Or i la resignació de la de Plata i Bronze.

Artista:

Miguel Delegido

15

Lema: Les olimpiades

16

Versat

FALLA GRAN Les Olimpiades són lo millor de tot lo món.

Més alt, més fort i més llunt, es diu en l’Olimpiada Ara tractarem l’assunt i ya voreu que monada.

L’Hèrcules tan musculós que ha plantat el nostre artiste, és casi miraculós... com ho és tot bon deportiste. ¡Che, com boten els canalles! ¡Com si pogueren volar!

Més, la fama de les falles mai se la podran botar.

Puix senyores i senyors, la nostra festa fallera, A Valéncia d’honors qual la més bella venera de colors sempre ha farcit, i de bona olor a traca... i a qui no crega en lo dit que el “això” s’ho trenque una haca.

L’antorcha lluïx encesa en la mà del nostre atleta, fent a tots ferma promesa de ser primer en la meta

corrent més veloç que el vent, com tenint en els peus ales, estant a montó content fruint entre eixes grans chales.

¡Sí! Igual que ho fa Aladí en el seu conte de fades, pero acaba en un jardí pegant bots i culatades.

Puix són les Olimpiades un enorme rebombori, que nos porta a cabaçades alegria i revolvori.

Mes, nostre artiste una Musa en el remat ha ficat, per això no tinc excusa i com d’ella no he parlat,

¡Redenys! Ho vaig a fer ara...

FALLA

En l’Olimpo del atleta sense dubte sempre està, saber clar i de bestreta que guanyar està en sa mà.

Pero una musa en deport, puix, és com si s’ancorara una avioneta en un port.

Alguns guanyen la medalla treballant dur i en “cordons”, fent sos músculs pols i palla, destrossant-se els seus garrons,

Pero, ¡recontraredeu!

Tota pedra fa paret, i una musa en tot arreu portant en la mà un ramet

els bíceps o les costelles, triturant-se en força i ganes, inclús fins a les mamelles fent un fum de filigranes.

de verts fulles de llorer, és tindre un enchufe gros des de l’Olimpo al carrer, i això amics, és un bon mòs.

Pero hi ha atres persones que prenent-se unes pastilles, caminen dalt de les ones es boten totes les illes

Volguts fallers i falleres, d’esta falla genial, vos vaig a dir molt de veres que sou molt especial

aguanten qual orso part en el cor a cent per hora, i a qualsevol diu covart mentres vola en una estora...

no pel vostre monument que és d’atra categoria, sino per la bona gent que en ella està dia a dia

fent festa i tradició en l’ànima tan fallera, que per a uns som el copó i per a atres som la pera.

Córrer una marató és cansadíssim, ¡copó!

Amics, ara anem a córrer per a la meta arribar, i aixina poder guanyar de tots els premis, un fum.

Puix en el cabaç de rimes que hi ha en este llibret, segur que algun bon palet guanyarem, com és costum.

Mes, ací en la nostra terra no cal una Olimpiada ¡ni sols pegar-li una ullada!

Puix tots nosatres sabem, que entre els mecs i els polítics, uns sense tindre carrera i algun sent un furtapera... ¡Tots poden tirar-se al fem!

Puix entre els que ya teníem i els que acaben de passar... ¡A tots nos van a fo___!

Sens tindre cap mirament.

Puix Podem està content, i els de la rosa i el Bloc, i si en Compromís és poc, els de la gavina al vent

17 en grans rodes de molins nos volen fer combregar, mes, si a vell vols arribar, has de passar per l’anell.

Puix ademés els nous lladres calfen el cul en un banc, i en rialles i guant blanc te furten fins a la pell.

I vaig a dir com a eixemple eixe tendre i bon marit que en el treball ha sofrit, tant que no es pot comentar.

Pero en eixir del mateix corre a buscar a Ramona per a “jugar” en sa chona abans d’a casa tornar.

Podríem dir que l’arquer ha de tindre un ull certer.

I alguns més que una carrera tenen una correguda, la boca tancada i muda i ben estesa la mà, esperant que eixos diners que els rocen els caps volant la pena els vaja minvant i el canut estiga sà.

I qué dir d’eixa persona que corrent va amunt i avall en la força d’un cavall sempre intenta conseguir, lo que per mèrits li toca, pero que inclús una foca el seu ego va a fregir.

Puix el tòrt mira a la dreta en l’ànim de mirar dret... i en apuntar un ratet, la flecha arriba a la meta en el mig d’un cul blanquet.

Enguany en nostra Valéncia tenim tota la Cultura com a dolça confitura teixida en valencià.

Puix la llengua ara mateixa igual com tota la vida l’amem sense tindre mida tenint el cor en la mà.

Ara parlaré del lladre que furta la joyeria i espera a la policia sense pegar a fugir ni córrer tan sols un metro volent tornar a presó, on menja i canta a montó i té un lloc per a dormir.

I en això no hem de córrer puix no hi ha cap correguda que la llengua deixe muda als que sempre la hem tingut com a llengua de voler, i no hi ha cap elefant que als bons poetes rimant callar-nos haja pogut.

I a més, no vullc oblidar-me del nostre volgut faller que va corrent pel carrer puix l’hora ya s’ha passat...

En les falles som la llet, en eixa hora fallera que en hivern o primavera en nostra falla ha calat.

¿I sols corren els polítics?

La veritat és que no, i com a mostra un botó... o igual dos, que tampoc cal ser més papiste que el Papa o més sant que Sant Vicent, puix és a sovint corrent trobar-se gent gens cabal.

Vos deixe esta correguda sense bous ni sense pius i sense cap amorius... pero plena d’amistat.

Mes, esta Falla, Blocs Plaja corrent, corrent te va a dir, que si be la vols sentir a amar-la estàs convidat.

Hi ha en tota Olimpiada la figura de l’arquer, en mà ferma com l’acer i una certera mirada que enveja el tòrt i el barber.

El barber té una mirada farcida de tremolor, i al client com un tambor el cor pega en escapada tenint al cor la raor.

Mes, diré que és tot un goig vore com tira l’arquer, mes, si ho fa en el carrer... es deuria d’estar boig per al seu amic no ser.

Puix qualsevol en un arc i un poquet de mala llet pot ser pijor que un coet disparat en mig d’un parc per un flare fent ballet.

Mes, té l’arquer companyons que ara vos vaig a contar puix tots s’ho saben montar en un parell de... “cordons” tan grans com la blava mar. És un dels seus amigots el valent de Guillem Tell, que sens demanar consell, per motius grossos, ¡grossots!

Del fill es jugà la pell.

Puix una poma en el cap li ficà tranquilament, i d’una forma valent la flecha en el pèl fa... ¡sap!

Fent-li ralla en un moment.

Robin Hood és l’atre amic del nostre certer arquer que en Sherwood o en el carrer mai es mirava el melic per a fer lo que vol fer.

Aixina als rics els furtava a colp de flecha els diners i als pobres dels seus volers de “pasta” els caramullava fent dels pobres, uns banquers.

I més bell que un bell jardí és el companyó tercer del nostre volgut arquer, un chicotet querubí, Cupido del meu voler, que clavant la seua flecha en el cor d’una persona, el “allò” nos fa la ona i en l’amor nos fa una brecha i una bella lira sona.

Aixina que en esta escena que parla d’arcs i d’arquers composta en bonico vers, està de bon rollo plena i de fulles de llorers.

I espera arribar al cor de nostra més bella chica, de la dòna més bonica que és el nostre gran tesor, sent en encants la més rica.

18 Nostra Fallera Major que és l’ànima d’esta falla en eixa dolça rialla que destaca en bell color d’entre tota faramalla.

També voldríem clavar en el jurat sense por una flecha tota d’or i aixina un premi donar ad esta falla en tot cor.

L’arquer a l’Olimpiada i yo vaig a continuar puix encara he de versar, ajudat d’alguna fada, esta falla sense par.

Tenim una disciplina que és total adrenalina.

En una percha botar ad eixa brutal altura, és una gran aventura que sol be sempre acabar, puix tant alt solen pujar que en la mà rasquen el cel, ficant-nos de punta el pèl, i en la boca un amargor, que no la fica en dolçor ni inclús la més dolça mel.

Mes, el deportiste bota en tot l’ànim de guanyar i la marca superar, mes, ad alguns se nos nota la bojaca buida i rota en un enorme forat, pel qual se nos ha escapat tota la nostra fortuna, i nos quedem a la lluna de Valéncia... ¿vitat?

Alguns intenten botar en una total fermea, de sa vida la pobrea sense poder-lo alcançar.

Mentres que uns atres furtar sempre ho fan de maravella omplint-se un fum la cistella, com ho fa el de “Espanya ens roba”, i els seues diners gasta i troba en Andorra i en Marbella.

Mes, si parlem de botar, hem d’anar al món faller puix volent o sens voler, als olímpics imitar ho fem sense gens tardar, puix anar sempre més llunt o a botar amunt i amunt... no nos guanya cap atleta, sent la nostra millor meta, ¡tindre la paella a punt!

Uns atres tenen molt clar lo que volen conseguir, i no els importa qué dir o qué cap han de chafar tirant “pelets a la mar”, en pos de la seua meta, puix el trepa és un atleta per a botar-se a la gent chafant fort i de valent a qui els seu interés reta.

Mentres que un bot colossal l’atleta fa sens demora, nosatres botem la hora d’anar al nostre Casal, puix ho passem genial tirant petarts a montó, i damunt al del balcó ajustant-nos be la faixa, ho convidem dient ¡baixa!

Que t’espera un gran porró.

Alguns es boten les lleis d’una manera impensable, i sens buscar cap culpable, vaig a dir que des dels reis fins als que visten jerseis... un plaer especial de sabor descomunal és el botar-se la norma sempre i de qualsevol forma volent paréixer formal.

No hi ha gent més agraïda que la gent valenciana que a tot lo món agermana, i al seu Casal te convida i en botifarra fregida i un choriç en l’entrepà ¡d›eixos de gran capità!

Els fallers tot ho botem, i tot lo món arreglem... en un porró en la mà.

FALLA

I inclús ho fan els chiquets a la pilota jugant, puix la van sempre botant colant-la en anell i rets i espentant-la en les parets, puix no hi ha deport més sà que el de la pilota a mà... o fer alguna trastada, puix no hi ha Olimpiada sens un bon valencià.

Puix la pesa més pesada...no es troba en l’Olimpiada L’halterofília amics és per a gent molt bragada que lluïx cara enfadada puix no caben els plorics.

(O pot ser cara estrenyuda per a paréixer gent ruda.)

Mes, la pura veritat, és que tenen els seus braços, tan grans i amples com cabaços que et pots quedar abovat.

(I això a algunes persones les fiquen molt jugascones.)

Mes, les peses més pesades estan, ¡recontra carall!

En casa i en el treball mai en les Olimpiades.

(Puix viure no és poca cosa sent a voltes una llosa.)

L’aigua fresqueta i llaugera, ¡qué bona que està redeu!

Pero inclús el més ateu a Deu clama sense espera... (...en quant l’arriba el rebut buidant-li tot el canut.)

De la llum ya ni parlar... ¡puix gaste sols un quinzet!

Mes, la veritat del fet és que un ou he de pagar.

(Encara em diguen panoli, igual torne al quinqué d’oli.)

Mes, en l’Internet, ¿qué fem?

Em diuen els meus chicons, i els conteste, ¡recordons!

Tireu el mòvil al fem.

(I l’ordenador també que vos deixa sense alé.)

19 El gas és un món a banda, parlar d’ell em dona por, puix t’ho cobren a preu d’or mirant-lo tot fil per randa.

La roba, ¡Mare de Deu! Te la venen foradada com si ya estiguera usada pero ¡redeu! A quin preu.

La nòmina és molt llaugera, flota més que ho fa una ploma, i alçant el vol qual coloma s’allunta molt volandera.

(Diuen que ve de Moscú pero be que ho pagues tu.)

Casi no anem a poder ni duchar-nos, mi menjar, ni llavar-nos, ni llavar... i viurem en lo carrer.

(Lo mateix que un pantaló costa un immens avió.)

(Recorde que hagué un dia... que viure en ella podia.)

(Puix són molt cars els servicis i no hem parlat gens de vicis.)

Puix l’alcohol i el tabac són ya luxos per a rics.

I encara no sent menics la bojaca fa un cric crac.

(Brindarem este Nadal en aigüeta del manal.)

I la pesa del menjar, ni el deportiste millor ni el que tinga el braç major ni un poquet la pot alçar.

(Harry Potter nos caldria, o un gran mac d’Aleixandria.)

El preu de la ferradura del conill i els garrofons... fan que comprar, ¡recordons!

Siga tota una amargura.

Pero encara hi ha més peses que sumar-les als rebuts, i que nos deixen dolguts sens cap tipo de sorpreses.

(Ni omplir podrem la cistella per a fer una paella.)

Pero el forçut més flaquet sens problemes pot alçar el sou que vaig a cobrar puix el sou no pesa un pet.

(Pareu un poquet l’orella que ara ve el gran canterella.)

(Fa dèu anys cobrava més... açò és el món del revés.)

puix este bell llibret vos vol donar ratets per a fruir sense mesura i gràcia fallera dolça i pura.

I ací s’acaba este conte de peses i de pesats de diners i de bragats i “d’alçar-lo” tart o pronte.

(I aixina esta Olimpiada sens voler, està acabada.)

Sonet Final Enguany l’Olimpiada d’esta falla no és qualsevol cosa de no res, puix fil per randa l’hem dita com és en este gran llibret, pura rialla.

El qual per als majors i la chicalla el món és tant del dret com del revés, i a tot el Gran Jurat, no li cal més, puix sap perfectament esta contalla.

Aixina vos volem tots demanar la vostra atenció, i la llectura que tant ingeni i gràcia supura,

Versador:

Joan Benet Rodriguez i Manzanares

el nostre any

20 24. Es va festejar la segona edició de la Festa Andalusa Blocs Platja en un ambient carregat d’alegria i diversió.

Com a colofó a l’esdeveniment el Concurs “Ozu Pazapalabra” va ser el fermall d’or de la jornada flamenca. A destacar la caracterització dels nostres fallers, com l’ocasió mereixia.

ABRIL

MAIG

19. Celebrarem la tradicional Apuntà.

El temps ens va acompanyar en una jornada festiva que va donar pas al menjar i a la típica partida de truc i domino a la vesprada.

12. Es va disputar el Campionat Intern de Truc, jugant dimarts i dijous. Van participar en total 14 parelles, sent el resultat el següent; 1er classificats: José Sorribes / José Manuel Álvarez.

2on classificats: Emilio Fornás / Vicente de la Concepción.

3er classificats: Francisco Tatay / Carlos Rodríguez.

FALLA

15. Va tindre lloc la Elecció de la nostra Fallera Major per a l’exercici 20152016, on va ser escollida la senyoreta MAR NAVARRO i SIFRE.

JUNY 9. Va començar el Campionat de Parxís Intern, jugant-se dimarts i dijous amb catorze parelles apuntades i després de més d’un mes, la disputa finalitzà de la següent manera, sent guanyadors; 1er classificats: MªCarmen Gimeno / Adela Tatay.

2on classificats: Pilar Gorris / Amparo Simarro.

3er classificats: Silvestre Monleón / María Rosa Triviño.

21 20. Es va córrer la Primera 4k Volta A Peu Blocs Platja, sent guanyadors els runners masculins: 1er classificat: Julio Mena.

2on classificat: Roberto Rocher.

3er classificat: Sergio Espallargas.

màgica de l’any. Abans de donar pas a la discomóvil bloquera amb Dj Vichen triarem als nostres Miss i Mister Blocs Platja, atorgant tal honor als següents fallers: Amparo Gorris i Paco Ferrer.

I en la secció femenina les guanyadores d’aquesta prova de velocitat van ser: 1ª classificada: Patricia Fernández.

2ª classificada: Laura Garriga.

3er classificada: Inma Zaragozá.

27. Es va disputar la primera mànega del Concurs Intern De Pesca.

JULIOL 5. Acompanyarem a les nostres Falleres Majors 2015, RAQUEL GARRIGA i SARA CABALLERO als Jardins del Palau per a acudir a la Preselecció de la Cort d’Honor de la Fallera Major de València.

El mateix dia 20, a la nit, es va festejar l’habitual Sopar De Sant Joan on no van faltar les clòtxines i la sangria. Els SETEMBRE fallers van acudir tots vestits de blanc ja que era la primera edició de la Festa 8. El Campionat Intern de Domino es Eivissenca coincidint amb la nit més va jugar amb un total de set parelles, quedant la classificació d’aquesta manera; 1er classificats: José Vicente Espallargas / Paco Rodríguez.

2on classificats: Vicente de la Concepción / Emilio Fornás.

3er classificats: Juan Carlos Gil / Salvador Guillén.

22 12. Celebrarem la Proclamació de la nostra Fallera Major Mª DEL MAR NAVARRO i SIFRE amb una gran afluència de públic i amb una decoració d’allò més elegant, concorde a l’ocasió.

Enguany amb la peculiaritat que es va realitzar en el mateix carrer del nostre Casal, arropats per els nostres veïns.

26. Es va competir per ser el vencedor de la Segona Mànega del Concurs Intern de Pesca després d’una llarga nit en la platja del Saler.

1er classificat: Francisco José Campos.

2on classificat: Silvestre Monleón.

3er classificat: Óscar Comeche.

FALLA

OCTUBRE 3. Arribarem al Mig Any Faller caracteritzats al més pur estil Western.

Per a menjar es van fer paelles, torrà i fideuà al gust del faller. A la vesprada va haver-hi sorpreses, entre elles el ja famós “Juanito” i el Bou mecànic on es deixà caure més d’un.

6. Va ser el Campionat Intern de Truc En Negres, posicionant-se com a campions absoluts els fallers; 1er classificats: José Espallargas i Javier Martínez.

2on classificats: Carlos Gallach i Juan Carlos Gil. 3er classificats: Mari Carmen Gimeno i Adela Tatay.

23 NOVEMBRE 7. Els “hot-dogs” varen volar en la ja mitica festa alemanya Oktoberfest amb gran varietat de referències de cervesa.

8. Varem fer la Visita al Taller Faller, on vam vorer el progrés del nostre monument.

17. Va tenir lloc la Festa del Semàfor per als Juvenils, amb tot tipus de xuxes y varietat de licors sense alcohol.

24. La comissió femenina va tindre la seua ocasió per a traure el millor d’elles mateixes en la Festa de la Dona. Van sopar en la sala de varietats Dietrich amb posterior festa alternativa fins a 14. Valentín Muedra va saber com ferl’alba. nos passar una nit còmica més que entretinguda gràcies al seu monòleg i on es va atrevir fins amb acudits en valencià.

21. Va tindre lloc l’acte de la Signatura de Contractes amb els nostres representants al capdavant de la mateixa.

29. Es va jugar la Timba Interna de Poker alçant-se guanyadors en aqueixa mateixa jornada; 1era classificada: Soraya Lizcano.

2on classificat: Antonio Gorris.

3er classificat: Vicente Caravantes.

DESEMBRE 12. Ballarem en el Guateque multitudinari bloquer, amb “Xiri-Bayo” com Dj resident passarem una nit d’allò més agradable on juniors i sèniors van compartir un moment únic.

24

FALLA Aquella mateixa setmana va tenir començament el Campionat Intern de Ramiro, on es van alçar amb el trofeu : 1ª classificada: Pilar Cabrera.

2ª classificada: Adela Tatay.

3ª classificada: Conchín Giménez.

18. Va ser difícil l’elecció de la Millor Balconada Adornada amb motius nadalencs. Els finalistes van ser; 1er classificat: Ángel Nieto.

2ª classificada: Mª Carmen Gimeno.

3ª classificada: Estefanía Sánchez.

GENER 5. Rebérem la visita de les seues majestats, els Reis Mags d’Orient, amb el seu corresponent sopar de sobaquillo, Rosco de Reis i celebració del clàssic Amic Invisible.

17. Vàrem passar el dia al Casal, a l´hora de dinar vàrem recuperar el Concurs Gastrónomic, on els guanyadors varen ser els següents, Categoria plat principal: 1er premi: Salva Guillén 2on premi: Cochin Jiménez 3er premi; Beatriz Peris

20. Acudirem a la Presentació de les nostres Falleres Majors, la senyoreta Categoria postre Mª DEL MAR NAVARRO i SIFRE i la 1er Premi: Susana Fernández xiqueta SARA AUHIR i AUBÁN en la 2on premi: Pilar Cabrera Sala Canal de Pinedo, com és habitual.

3er premi: Carlos Gallart

A les 17h, amb més de 30 participants es va celebrar el Campionat de Dards, on els guanyadors varen ser: 1er Clasificat: Guillermo Puebla.

2on Clasificat: Antonio Rocher 3er Clasificat: Roberto Rocher

AGRUPACIÓ I SECTOR Durant tot l’any hem participat en tot tipus de campionats del sector i de l’Agrupació (petanca, pic i pala, cultura valenciana, truc, parxís, domino…) obtenint els següents premis: 1er Premi en Pic i Pala (Agrupació) on varen participar Julio Mena, Javi Garcia, Jose Diego Chuliá, Roberto Rocher, Fernando Conde i Cristina Martínez Primers en Truc (Sector) Javi Martínez y Jose Manuel Alvarez Segons en Truc (Sector) Javi Martínez i José V. Espallrgas Tercers Domino (Sector) Carlos Gallart y Salva Guillen

25

26

Junta

directiva VICE PRESIDENT 1er: Nestor Martínez i Chirivella.

VICE PRESIDENT 2on: Erik García i Gallart.

SECRETARI: Diego Galera i Peris.

TESORER: Iván Costas i Cerveró.

COMPTADOR: Pau Canillas i Chuliá.

DELEGAT 1er: Borja Sorribes i Monleón.

DELEGADA 2na: Marina Sáez i Chuliá.

Recompenses

FALLA

jcf Distintiu d’Or

Distintiu d’Argent

Álvaro Berges Güemez

María Aspas Vijuescas

Pablo Pérez Martínez Mireia Del Toro Fabra MªLucía Martínez Fossati Nerea Peris Iglesias Pilar Riera Gorris Diego Galera Peris Ana Emilia Alfaro Chuliá

Gabriel Martínez Escrich Celia Cotano Rodríguez Verónica Pestana Valverde Andrea Roca Medina Dafne Martínez Gómez Vera Montoro Capilla María Rel Rosalén Voro Broseta Chirivella

Guillermo Ballester Bueso

Pablo Clemente Navarro

Carlos Greses Fernández

Paula Sánchez Mateo

27

Els nous LOQUERINS

Valentina Amer i Rubio Izan Latorre i Diez 28-02-2015 Pares: Carlos i Noelia

Celia Moril i Oliver 8-06-2015 Pares: Raul i MCarmen

Paula Comeche i Pascual 16-05-2015 Pares: Oscar i Aurora

Cesar Catala i Herrera 24-06-2015 Pares: Cesar i Martina

19-05-2015 Pares: Oscar i Sabrina

Ruben Sarrion i Baus 27-07-2015 Pares: Rafa i Raquel

Pau Sanchez i Balaguer 29-08-2015 Pares: Jose Carlos i Rebeca

28

Comissio

Masculina Agustí Gómez-Casero, Adrián Aparicio Álvarez, Alonso Ballester Bueso, Guillermo Berges Güemez, Álvaro Betoret Ferrer, Rubén Broseta Chirivella, Joan Broseta Chirivella, Voro Caballero Tirado, Javier Carabal Castro, Kevin Carrión María, Eduard Carrión Muñoz, Iker Casañ Martínez, Juan Chuliá Chirivella, Adriá Chuliá Embuena, Adrián Chuliá Marcos, Pepe Clemente Navarro, Pablo Del Toro Catafesta, Juan Pedro Díaz Alonso, Jorge Dominguez Pallardó, Alex García Gallart, Edgar Gari Oliver, Alejandro Garrigós Gallart, Joan Gil Llorens, Jorge Gómez Tevar, Alex Greses Fernández, Carlos

Greses Fernández, Mario Gutiérrez Llamas, Pablo Jiménez Peris, Iker Jiménez Peris, Iván Jiménez Peris, Rubén Jorge Martínez, Víctor Latorre Díez, Izan Lázaro Ferrer, Máximo López Caballero, Diego Marín Llopis, Isaac Márquez Rozas, Fernando Martí Chuliá, Pepe Martí Chuliá, Xuano Martínez Chirivella, Rubén Martínez Escrich, Gabriel Mir Martínez, Álvaro Molla Obiol, Gerard Molla Obiol, Martín Mora Martínez, Elías Moreno Rubio, Martín Moril Oliver, Raúl Motes Trujillo, Adrián Motes Trujillo, Alejandro Olaya Alonso, Toni Orts Benítez, Alejandro

FALLA

Pardo Iglesias, David Pérez López, Aleix Pérez Martínez, Pablo Peris Gómez, Ferran Picazo Domingo, Izan Picazo Domingo, Miguel Ángel Pilán Peiró, Manuel Prieto Cristófol, Hugo Prima Domingo, Hugo Prima Fuste, Teo Ramón Vidal, Manel Ridaura Sauri, Ricardo Ríos Rubio, Asier Roca Escrich, Vicent Roca Estrich, David Roma Herrera, Cesar Ruiz Alcón, Pablo Romero García, José Miguel Sánchez Balaguer, Pau Sánchez-Toril Canós, Adrián Sánchez-Toril Canós, Álvaro Sarrión Baus, Rubén Seguí Latorre, Juan Gabriel Sevilla Lys, David Solís Donoso, Alejandro

29

Cort

d’honor

Ahuir Aubán, Mayte Alfaro Chuliá, Ana Emilia Álvarez Marín, Yaiza Amer Rubio, Valentina Arce Benito, Susana Ballester Bueso, Claudia Ballester Bueso, Mª Amparo Baus Chisvert, Noelia Bernat García, Carla Bernat García, Lucia Biot Riera, Marina Caballero Tirado, Cristina Canillas Chuliá, Lia Chuliá Chirivella, Martina Chuliá Marcos, Eloina Chuliá Zaragoza, María Comeche Fernández, Ariadna Comeche Pascual, Paula Cotano Rodríguez, Carla Cotano Rodríguez, Celia Del Toro Fabra, Mireia Dominguez Pallardó, Erika Estepa Esteve, Ana Estepa Esteve, Elena Freeman Mora, Maia Furió Martínez, Sofía Fuster Forcano, Ariadna Gallart Cabo, Lidia Gari Oliver, Daniela Garrido Medina, Ana Garrigós Gallach, Mar Gil Llorens, Lucía Gorris Mateo, Claudia María Jorge Martínez, María Khaouam Sánchez, Valeria

FMi 5 201

Latorre Díez, Mireia López Caballero, Ariadna Márquez Rozas, Blanca Márquez Rozas, Luna Martínez Fernández, Gabriela Martínez Fernández, Paola Martínez Fossati, Mª Lucía Martínez Gómez, Dafne Martínez Martín, María Martínez Mas, Silvia Martínez Muñoz, Patricia Martínez Pérez, Nerea Monleón Encinar, Andrea Monleón Triviño, Ariadna Monleón Triviño, Ingrid Montoliu Martínez, Nuria Montoliu Martínez, Paula Montoro Capilla, Tesa Montoro Capilla, Vera Moril Oliver, Celia Moril Oliver, María Orta Carpi, Carolina Peris Gómez, Carla Peris Iglesias, Nerea Pestana Valverde, Verónica Ponz Guillén, Cristina Rel Rosalén, María Ridaura Sauri, Rocío Riera Bretones, Rousse Merie Riera Gorris, Pilar Roca Medina, Andrea Roca Medina, Erika Romero García, Aora Ruiz Alcón, Alejandra Sáez Chuliá, Claudia

Sara Caballero I Martínez

Sánchez Crespo, Jennifer Sánchez Mateo, Paula Sánchez Palomeque, Alba Sancho Rodríguez, Ainhoa Sanjuan Mas, Yaiza Seguí Latorre, Aitana Solís Donoso, Marta Suay Trujillo, Adriana Torres Garriga, Ainara Torres Garriga, Gisela Trilles Romero, Paula María Villanueva Baus, Esther Villanueva Baus, Sandra Zapater Martínez, Iris

Parlem amb la

30

fAllera mAjOR Que vares sentir en el moment que

A la meua germana Maite, perque

Tinc 12 anys i jo volia ser en eixa edat.

et nomenaren Fallera Major?

en el seu any se ho passà molt be i

Quins moments esperes en

Em agradà molt i em

enguany volia disfrutar en mi.

més il·lusió i per que?

vaig emocionar.

Quin es el teu traje

Que es lo que esperes

favorit i perquè?

FALLA

Tirar petards en la meua banda de

d'aquest any?

El verd, per que es el que mes brilla.

Com t’imagines el moment

Passar-m’ho bé i disfrutar molt.

Per que creus que aquest

de cremar el teu monument?

A qui creus que li ha fet més el

es el teu any?

Em emocionaré i em duré un

teu regnat, a part de a tu?

Per que en el any 2016 son les millors.

ninot a casa.

Fallera Major, i l’Ofrena en Mar.

Anem a conèixer-la un poc mes...

Menjar: Frankfurt.

Afició: Gimnasia.

Pel·lícula: Frozen.

Xocolate o orxata: Xocolate.

Color: Rosa.

Paella o fideuà: Fideuà

31

fm

Sara ahuir I aubรกn

Explicacio

32

FALLA Recentment heretat el tron que l’atribueix com a Regina De les parets pengen els retrats familiars que han realitzat dels Somnis, Elisabeth usa el seu poder per posar de cap els pintors de l’època. Per això mateix, l’artista, amb la seva brotxa pinturera i un simpàtic estil caricaturesc ha volgut per avall l’imperi amb motiu del seu aniversari.

Les noces d’argent mereixen una festa a l’altura del prestigi immortalitzar el gran moment: El Rei, li regala a la seua que ella mateixa ha adquirit. La cort, el Palau Reial, els benvolguda Elisabeth el pastís més dolç amb la màgica vassalls i la resta del poblat s’han bolcat per fer la festa xifra de 50 perquè ella només tinga que bufar i demanar un desig. Que més és pot demanar si en un somni així tot és més elegant, perfecta i dolça mai recordada. perfecte?

No faltaran els xiquets, qui són els que millor s’heu van a passar entre pastissos i caramels, jugant amb els mascotes Que la felicitat d’Elisabeth arribe a tots els presents, i especialment, als xiquets, que són els que més és divertiran i lluint els millors vestits de seda. amb tot el que els han preparat en aquest memorable I com en tota bona festa no podia faltar la música ambiental aniversari. ni els espectacles de màgia, dansa, bufonades burlesques...

De primer tenim els bufons, que amb les seues històries fins i tot les disfresses que amenitzaran l’ambient. burlesques i les imitacions faran les gràcies del públic a La Regina Elisabeth sap el que vol per a que el seu aniversari canvi d›unes monedetes. siga perfecte i no ha escatimat en detalls.

Convidats de luxe s’afegiran a la festa, l’amic Justin i la Ha demanat al millor sastre del poblat un vestit per a la seua espasa no podia fallar a l’esdeveniment. No vindrà ocasió, al més pur estil victorià. La llum de l’or de la corona sol, Justin ha portat un preciós i enorme drac que ens pot no podia encegar el pentinat per a la ocasió, ni tampoc sorprendre escopint alguna flamarada. Però no s’asusteu, les joies que han passat de generació en generació podien que és dels bons i qui s’anime fins i tot li pot brindar un quedar guardades al cofre de la habitació. passeig per l’aire.

El Palau Reial també és vesteix per a la festa. Lluents i Gossos i gats també volen el seu protagonisme entre els impol·lutes les finestres gòtiques on la llum és transforma regals que els membres de la Cort, que a dures penes caben en alegres colors serveixen de focus per als trobadors. per la porta de la quantitat que són.

Aquests poetes populars que amb llengua vulgar, difonen El regne dels somnis està volcat, no falta cap de bestiar, el que està passant al Palau per la resta del poblat, un solament el teu, t’apetix vindre a la festa més divertida que aniversari molt especial del que tots han de ser partícips. és pot vore al Cabanyal?.

La música de les trompetes acompanyarà els versos d’estos Però com a bon somni, no tanques els ulls, que si t’ho perds, romàntics xarlatans, explicant una història de princeses que et quedaràs amb les ganes de tornar a gaudir-la. també és vorà plasmada en pintura.

FALLA

Artista:

Xavi Bonilla

33

Lema:

34

Versat

FALLA És la nostra fallereta la més bella princeseta.

De la reina el natalici sempre és motiu d’alegria, i en rialles a porfia, contentíssima estarà des de que s’alce del llit, puix la nostra amiga espera animada i juganera omplir de regals sa mà.

Encara està en el pijama i ya ha eixit al menjador seguint eixa lluentor del trage que està brillant en un fum d’irisats raigs deixant-la en la boca oberta, i a dir paraula no encerta... ¡No es creu que estiga passant! ¡Che! Qué trage més bonico.

Chilla ben fort la chiqueta, i dels ulls cada nineta es troben a punt d’eixir.

Dona un beset a sos pares, i bota i bota contenta, i encara tenint espenta... realment no sap qué dir, quan descobrix junt al trage allò que tant desijava i que en somis somiava en brillant i groc color... ¡Una gran vareta màgica en una estela fermosa!

I agarrant-la molt airosa pero en un cabaç d’amor,

començà a ballar en ganes cantant cançons infantils, i tirant besos a mils volia eixir al carrer buscant les seues amigues per al seu trage mostrar-les i un poc d’enveja donar-les, puix hui un poc ho pot fer.

Puix qual estrelot lluïx, ya que en sa cara es veïa que per ad ella este dia era més dolç que un bunyol.

I lluent com les sabates que calçava en cada peu tan blanques com blanca neu i d’un relluent charol.

¡Qué dia i qué rebombori!

La princesa, la fallera, tota sa vida sancera el dia va a recordar...

Pero ya de matinada cansada i un tant dormida, dona un bes de despedida i feliç es va a gitar.

Mes, el berenar no importa, i ya està molt impacient des de que passà la porta i els regals està veent.

Són els regals per als chics els seus més-millors amics.

no pararé de chiular i a tots ficaré nerviosos, puix en lo d’incordiar sempre hem de ser generosos.

FALLA Hui tenim el Natalici

Corrent arriba a la falla vestideta de princesa, en l’ànima tota encesa i en la vareta en la mà esperant eixes paraules de la Fallera Major i el President en honor... ¡Qué orgulosissima està!

El President Infantil en la festa eixa vesprada la veu igual que una fada i la convida a ballar.

I la Cort d’Honor sancera ballen en gran alegria i en total algaravia comencen tots a jugar.

de la nostra fallereta infantil d’este eixercici, ¡ya, tota una senyoreta!

Que repartix alegria, que viu de prop nostra falla i que en total simpatia encapçala la chicalla.

Per això i per molt més, li anem a fer un regal, o igual seran trentatrés que guardem en el Casal. ¡Mare meua qué chiqueta més bonica i resalada!

En eixa bella coleta sempre tan repentinada.

En la falla hem preparat un berenar molt grandot en el que alguns ya han sopat, menjat en gran escarot.

- ¡Che! Cóm són estos majors (Diu la chiqueta baixet) - Dels regals veig els colors... com agarre el meu chiulet,

I yo això sé com se fa puix tinc molts anys d’experiència, el chiulit tinc ya en la mà i s’acaba ma paciència.

Pero ya arriba el moment i la falla en alta veu en boca del president, diu que eixe regal és seu.

I el que acaben de portar, i el que per la porta passa, i el que acaben d’amagar darrere de la Tomasa.

Ara la nerviosa és ella, realment no sap qué fer, esclata qual canterella i corrent ix al carrer.

Pega fort quatre chillits i torna a entrar al Casal, i pegant uns grans rugits i fent un poc l’animal,

35 els regals comença a obrir.

Primer obri este paquet, ara no sap ni qué dir, mes, sí que ho fica en la Ret. Facebook ya sap lo contenta que es troba en eixa vesprada, i seguix en gran espenta i molt emocionada.

Tots els menuts han jugat en els regals que este dia nostra falla ha regalat en un cabaç d’alegria a la nostra fallereta, dels infantils, la major, que ya es fica la jaqueta puix un poc té de sopor.

Com en tot bon natalici tenim un pastiç de vici.

Mai no estaria sancer un Natalici com toca, dins del nostre món faller sens un pastiç que ha de fer que se nos taque la boca

de chocolate i de fraula, i una bona crema espessa, i no vos conte cap maula, ni és tampoc cosa de faula...

Pero abans una hamburguesa.

Puix no sols de sucre es viu...

Mes, un tros de pasticet per als chics és adictiu, i ni les aigües d’un riu a cap deixen paradet.

Tots sabem que un natalici, un natalici com cal, un bon pastiç té en l’inici i en acabant una bici o algun que atre gran regal.

Puix sense eixe regalet que tant agraden al chics, és com fer un bon llibret i no obtindre cap palet, ¡Ai mare! Quins embolics.

Nostra fallereta està corrent al Casal al trot, per a agarrar en la mà lo promés en la plantà un rebonico ninot d’una escena de la falla, del monument infantil, que no feren borumballa i que en una gran rialla i sense ser cap subtil, en sos braços va a agarrar casi plorant d’alegria.

A tots nos lo va a ensenyar i a l’aire li va a chillar lo alegre que està este dia.

I aixina al ninot del page que en la mà porta un regal i un vistós i elegant trage sols li falta el maquillage... ¡La vida és un festival!

Lo mira i torna a mirar, puix ha esperat un montó, la falla ya es va a cremar i l’estiu ya va a passar i ell estava en el cantó sense que cap la deixara tocar-lo ni un momentet, ¡ni sols un poquet la cara!

Mes això no és cosa rara, puix eixe bon angelet en la falla ha fet més coses de les que es poden contar... els rams ha deixat sens roses, ficant-nos per mig més noses de les que em puc recordar.

Mes, la volem un montó i sense ella, nostra falla no tindria eixa saó que dona sa ilusió i sa especial rialla.

¿Un dragó en la nostra falla?

Aixina és nostra chicalla.

Tot lo món està esglayat, puix corrent ve pel carrer al nostre Casal Faller un dragó destabacat.

(Tirant fòc roig per la boca, tant, que al monument sofoca.)

Puix nostra falla infantil ¡es veïa ya cremar sense el moment arribar!

Per un dragó blau i anyil.

(Mes, no era sa intenció i a tots demana perdó.) ¡Che! Qué educat el dragó.

Diu al punt el president ya més tranquil i content aguaitant-se de gaidó.

(Em pareix inclús mentira, si pareix un drac de fira.)

Els seus ulls, grans i profunts com dos grans armes letals, es tornen angelicals rebonicos i jocunts.

(Este drac és un fester, alegre i molt rialler.)

Un falleret al llom s’alça d’eixe bonico dragó, i chillant alt i a montó, al super dragó exalça.

(El dragó com un atleta, saluda alçant la pateta.)

Els chiquets i gent major volen tocar-li la pell, mentres juga en un cabdell en moltíssima vivor. (És un dragó molt feliç i d’humor apegadiç.)

Puix ha començat a riure en vore tant de chiquets jugant en els seus joguets que és lo millor per a viure.

(El drac també vol jugar i ho fa sense res tardar.)

I a tots el dragó convida a pujar-se damunt d’ell i no hi ha cap jovenell que no acodixca a la crida.

(Tots es volen passejar en el drac sense tardar.)

I el drac corre amunt i avall per tot el nostre carrer en els chics molt juganer fent-lo millor que un cavall.

(Qué bonico el animal segur que és del Cabanyal.)

Rient nostra fallereta es desperta i obri els ulls, contenta i en els pèls rulls, i volent menjar galleta.

(Mare meua quina fam hui menge inclús encisam.) ¡Que bell somi el del dragó!

Corrent es torna a gitar, vol tornar a somiar en eixe drac de cotó. (És un somi enchisador de la Fallera Major.)

36 Una troba a la chiqueta que dels ulls és ma nineta

son yayo, tio i cosins, botant com fan els galfins

I ara he de dir-vos adeu en besos per tot arreu.

Molt més valiós que l’or, és la cançó que mon cor

ho passen de maravella, es mengen una paella,

Sonetet Final

en carinyo ha dedicat al bombó ric i ensucrat

i ella fruïx a montó en les nines i el baló.

Pero qui pentina canes de botar no té ganes

que és la nostra fallereta dels nostres ulls la nineta, de la nostra falla emblema, i més bella que una gema.

Regalant-nos sa rialla, per això la seua falla l’ha feta enguany en amor... ¡La Fallereta Major De nostra falla infantil!

Dedicant-li besos mil.

I esta bella poesia en el cor ple d’alegria que en un to molt emotiu... rodant com una perdiu, nostre poeta cabal, com en l’Era Migeval, unes rimes ha versat que ho han deixat enchisat.

Benvolguda i rebonica de rialla dolça i rica, d’ulls grandíssims i fermosos que si et miren caprichosos, en ells veus una chiqueta que en la falla i l’estoreta contagia sa alegria, i sa mare, pare i tia...

Senyories del Jurat en esta falla esperem que tot lo que fan i fem siga tot del vostre grat.

i en sols vore-la jugar es comencen a cansar.

Puix ya han botat tant i tant que ni el més fer i alt jagant, menejar-los gens podria, ¡i ni una grua ho faria!

Aixina que com remat, farem com sempre fem, entonar un “Desigem” que al jurat deixe encantat.

Desigem, que este llibret vos provoque emoció i vos agrade a montó.

Concedint-nos un palet que cause sensació i nos done ilusió.

FALLA

Mes, no paren en torreta cap chiquet ni cap chiqueta i és que estan en eixa edat de fer alguna maldat...

Pero són uns carinyets i alguns són uns purs donyets que avaloten per la falla fent de la pau, borumballa, pero es guanyen nostre amor puix sempre són lo millor.

La troba d’este poeta a punt està d’estar feta pero abans d’açò acabar, content li vullc desijar a la Fallera Major un any farcit de dolçor, de jocs i molta alegria per a seua simpatia.

Versador:

Joan Benet Rodriguez i Manzanares

dia A dia

37

MAIG

15. Va tindre lloc al nostre Casal l´Elecció de nostra Fallera Major 9. Vàrem fer el primer berenar de Infantil per al present exercici, eixint l´exercici. Després vàrem fer jocs i nomenada la xiqueta SARA AHUIR i acabarem tots xopats amb les pistoles AUBÁN. d´aigua. El vam passar fenomenal.

JUNY 6. Es va realitzar a la Ciutat de les Arts i les Ciències el Concurs de Dibuix de l´Agrupació. Anaren a participar 13. Aquest dia vàrem celebrar el Dia les xiquetes Sara Caballero, Ingrid del Faller Infantil. Per el matí anàrem Monleón, Ariadna Monleón, Sara Ahuir al Port a esmorzar i a jugar al parc. i Maite Ahuir.

Després vàrem jugar amb globus d´aigua en la plaça. Tot seguit anàrem al Casal a dinar i per la vesprada férem les manualitats per a la foguera de Sant Joan. Per a finalitzar vàrem anar al Casal a sopar i després vam veure una peli. Al matí següent després de desdejunar, tots ens vam anar a casa.

38

20. Celebrarem el dia de Sant Joan infantil. Pel matí, realitzarem la tradicional guerra de globus. Quan s´acabà, tinguérem unflaves fins l´hora de dinar. Per la vesprada vàrem berenar orxata i fartons i per a finalitzar vàrem cremar la nostra foguera.

FALLA

Aquest mateix dia en la Universitat Politècnica es va celebrar el Concurs de Dibuix de Junta Central Fallera, al qual ens van representar les xiquetes Lucía Martínez Fossati i Sara Caballero Martínez. Lucía va guanyar el primer premi de la seua categoria.

39 Per la vesprada va tindre lloc al nostre Casal la Festa Hawaiana en la qual vam berenar i després els nostres menuts el van passar bomba jugant i ballant amb la classe de zumba.

OCTUBRE 2. Al Casal de la Falla Reina-Vicente Guillot, va tindre lloc el Concurs de Coneixement en Valencià on ens van representar Ainhoa Sancho, Sara Caballero, Sara i Maite Ahuir, María Chuliá, Lia Canillas, Claudia María Gorris.

3. Férem el primer Taller de Sensacions, on vàrem experimentar, crear, menjar, pintar…com mai l’havíem fet. Va ser genial!

SETEMBRE 13. Va tindre lloc la Proclamació de SARA AHUIR i AUBAN com a Fallera Major Infantil per a l´exercici 2015/2016.

26. Pel matí, es va celebrar el Concurs de Pic i Pala. Ens van representar els següents xiquets: Asier Ríos, David i Vicent Roca, Sara Caballero i Sara i Maite Ahuir.

40

FALLA 16. Es va celebrar en la Falla L´Alguer, el Concurs de Cultura Valenciana.

Acudiren les següents xiquetes: Sara Caballero, Sara i Maite Ahuir.

17. Va tindre lloc per la vesprada al nostre Casal les tradicionals manualitats d’Halloween on gaudirem d´un fantàstic berenar i després vàrem fer unes manualitats un poc 31. Celebràrem el dia de Halloween. terrorífiques.

Per la vesprada tots disfressats de la manera mes terrorífica possible, férem un passacarrer pel barri demanant caramels. Una vegada finalitzat el passacarrer anàrem al Casal on ens esperava el Passatge del Terror. Sols els més valents es van atrevir a entrar. Per acabar, després de sopar, es quedarem a dormir escoltant historietes de por.

S´ho passarem molt bé.

41 Disseny lliure: 1ª Ana Emilia Alfaro, 2ª Tesa i Vera Montoro, 3er Diego Galera Peris.

20. Es va celebrar a la Sala Canal la Presentació de Nostra Fallera Major Infantil SARA AHUIR i AUBÁN.

DESEMBRE 6. Vàrem visitar acompanyats per l´Agrupació, el Gran Circ Wonderland.

Vàrem gaudir d´un matí molt divertit.

NOVEMBRE 8. Vam visitar el taller de Xavi Bonilla a la Ciutat Fallera, per vorer com estava d´avançat el Monument Infantil.

12. Realitzarem en el nostre Casal les tradicionals Manualitats Nadalenques, amb les quals, els nostres xiquets van deixar rebonic l’arbre de Nadal.

28. Vàrem fer al nostre Casal el Taller Creatiu, on vàrem passar una magnifica vesprada, ja que després de berenar vàrem fer moltes manualitats.

GENER 4. Celebrarem al nostre Casal el tradicional amic invisible, vàrem berenar el Rosco de Reixos i el vàrem passar fenomenal.

5. Va tindre lloc per la barriada la Cavalcada de Reis, on les seues Majestats els Reis d´Orient, després de tirar caramels pels carrers del barri, van donar un regal a cada xiquet que es va asseure sobre els seus genolls.

Moltes gracies Reis Mags!!!

14. Es va celebrar en l’Església de (Fotos 46-48) Vera el Concurs de Canut. Ens van representar les següents xiquetes: Sara i Maite Ahuir.

18. El jurat de betlems de la nostra falla va passar per les cases a visitar i valorar les obres d´art dels concursants. El resultat va ser el següent: Disseny tradicional: 1ª Verónica Pestana Valverde

PLAYBACK

42

FALLA Aquest exercici faller, el Grup de Playback Infantil Falla Blocs Platja ha estat composat per Ariadna M, Ingrid, Ana E., Andrea, Aitana, Paola, Gabriela, Tesa, Vera, Lucia, Nuria, Paula, Ainhoa, Ainara, Luna, Sara C, Sara A, Ana R, Ana, Elena, Cristina, Andrea i Pili.

43

Varen participar, demostrant tot el seu talent a la Exhibici贸 de Playbacks de la Agrupaci贸 de Falles del Mar铆tim i foren el fi de festa a la Presentaci贸 de les nostres Falleres Majors.

L’equip

44

de futbol FALLA El nostre equip de Futbol ha participat en el Campionat de Futbol de Junta Central Fallera dins de la Categoria Primera B, fent un meritòria participació, així com a la Copa Fallera Major de Valencia amb l’equip compost per Miguel Nacher, Iván Sorribes, David Chuliá, Sergio Espallargas,

Luis Miguel Galera, Javier Gil, David Font, Alejandro Guino, David Guino, Alejandro Cervera, Nacho Leiva, Roberto Rocher, Carlos Sevilla, Nicolás Maeztu, Samuel Díaz, Diego Iglesias, Pepe Peris Plomer i Juan Pérez.

Runners

45

blocs

El nostre equip Runners Blocs Platja està format per Aida, Diego, Josemi, Juan Pedro, Marcos, Patri, Pilar, Sergio, Toni, Juanjo, Juanvi, Raquel, Roberto, Nico, Dolores i Xuano.

Durant aquest exercici han participat en diverses curses i voltes: Gener- Galapagos Febrer- Carrera Never Stop Running Març- Carrera Jose Redolat Abril- Carrera per la salut ``Junts Podem’’ Maig- Carrera Universidat de València Juny- Volta a peu del Levante UD Setembre- Volta a peu als barris de Sant Isidre i Sant Marcel.li Octubre- Volta a peu Fallera Novembre- Volta a peu del Cabanyal Desembre- Vuelta a pie solidaria es posible

46

V Bloquers

Vi concurs

pel món

fotogràfic Primer Premi

Primer Premi

“Confidencies Falleres” Autora: Raquel Rocher.

“Buceando en Moraira”.

Autora: Patricia Fernández.

Segon Premi “Bloquers en Ibiza”.

Autora: Patricia Rodriguez.

Segon Premi “La Despertà” Autora: Alba Ferri.

FALLA Tercer Premi “El aroma de la paella” Autora: Adela Tatay.

tercer Premi “Blocs Platja… en Punta Cana” Autores: Fani Sánchez i Aida Verdeguer.

Premi Ingeni i Gràcia

“Rastro Floreal” Autora: Patricia Rodríguez.

Olimpiades de cultura

47

Per Jose Tena El monument anava d’Olimpíades. Es tractava de criticar, dins del món de les falles, les diverses “competicions” que esdevenien en el casal: quina fallera regnava un any amb més vestits, quants minuts podia el president aguantar en una junta sense tornar-se boig, la quantitat de quilos de bunyols fregits per Rosita en una hora… Un monument interessant, va pensar Amancio, almenys no anava d’indis, pirates o pallassos. Déu, com odiava els pallassos!

Així que com a vicepresident de cultura, l’exercici ho anava a dedicar als Jocs Olimpics, igual que va dedicar València gran part dels seus monuments als Jocs de Barcelona 92, any que va coincidir amb la Expo de Sevilla.

Amb tan sols deu anys, i més mocs que perícia, recordava amb nostàlgia el monument infantil de la Plaça de l’Ajuntament, d’Armando Serra Cortés, amb un gran Cobi al centre, la mascota de Mariscal. Els seus pares emmudien amb Carmen, monument gran de l’Ajuntament, de José Martínez Mollá, que representava a la “ballaora” de Mariano Benlliure envoltada de Curros volant. I és que aquell any, en el qual tant Barcelona com Sevilla eren el centre de totes les mirades internacionals (juntament amb Madrid, Capital europea de la Cultura), València celebrava aquests esdeveniments, mentre que es queixava al Govern per no haver tingut recursos econòmics precisament eixe any.

L’aportació de València, en aquests dos esdeveniments va ser, com no, la creació de dues falles. Es tractava, en el primer cas, de l’obra “De Valencia yo te traigo…” de l’artista José Puche, de 12 metres d’altura i representada per un Micalet humanitzat, vestit de saragüell, abraçant a una Giralda sevillana. Tot originalitat! Va ser la guanyadora del concurs que va convocar la comissió València Expo’92 i que va ser plantada enfront del Pavelló de la Comunitat Valenciana.

L’altre monument, el de les Olimpíades de Barcelona, va ser construït per l’artista faller revolucionari Manolo Martín, que va sorprendre a tots amb una gran esfera blanca, situada en la dàrsena del port, que subjectava vint-i-cinc plats com vint-i-cinc ciutats que havien sigut seu dels Jocs Olimpics

Aquest article participa al Premi Soler i Godes de les Lletres Falleres

de l’era moderna, i a dalt del tot es podia veure un pastís d’aniversari. Aquest monument, que s’il·luminava a la nit, es va cremar el 24 de juliol d’aquell mateix any.

Si durant el 92, les falles estaven plagades de la mascota Cobi (i alhora de Curro, com per exemple en la Falla de la Merced de Pepet), i fins i tot en el 93 tornaven a aparèixer les mascotes (formant part de la crítica, com a “Curro i Cobi es van a l’atur”), enguany tot en la comissió havia d’anar tematizat amb les Olimpíades. I una altra cosa no, però en la falla, treballar per treballar poc, però ganes de competir…

Així que va dissenyar una sèrie de competicions esportives al més pur estil faller. En primer lloc, cinc participants van començar a sumar indiscriminadament cifres i més cifres per a quadrar els comptes d’un any fictici. El resultat, segons havia ideat Amancio, devia donar 0, l’ingressat pel gastat, però mai apareixia eixa quantitat en els resultats finals de les cinc calculadores. Va guanyar aquella que, almenys, no li va eixir un resultat negatiu.

A la vesprada, més de cinquanta homes, alcohol·litzats prèviament, devien subjectar l’estendard de la falla, com el dia de l’ofrena, i havien de recórrer cent metres en línia recta sense eixir-se de la marca blanca del sòl. Un parell d’ells van aconseguir realçar el recorregut sense problemes, però van ser desqualificats perquè el seu nivell d’embriaguesa era excessivament baix: paranys. Va guanyar aquell que se sabia amb detall totes les cançons de la banda de música, per a delit dels espectadors.

Una després d’una altra, i durant els tres primers dies de la setmana fallera, van ser realitzant-se les diverses competicions “fallímpicas” i l’expectació anava en augment, per a goig dels encarregats de la barra.

Però el dia 17 de Març va començar la prova més esperada: l’elecció de la futura Fallera Major de la comissió. Amancio mai va pensar que la seua iniciativa anara a donar fruit, doncs la Fallera Major del següent exercici sempre s’escollia amb el mètode de les boletes d’antiguitat. Però va pensar que,

48 per un any, la Fallera Major podia ser triada per les seues capacitats de representació, pels seus mèrits. Potser en la nit de la junta en la qual va ser aprovada, l’ambient estava aferrissat per debatre’s l’ús de la caramba, i no es va prestar molta atenció a la proposta d’Amancio, alçant tots els components el braç a “aqueixa proposta del freak de la falla”.

Estava tot preparat. En primer lloc començaria la carrera pel barri, on les candidates devien córrer amb els seus vestits més pesats, amb tots els aderezos possibles, i òbviament amb les sabates de fallera. El públic va començar a aplaudir amb gran alegria perquè totes les falleres van aconseguir, en la mesura del possible, acabar la carrera. Unes més lentes, altres més destres, però totes elles acostumades al pes i a l’emprenyament dels seus vestits.

Transcorreguda la primera prova, la prova física, va donar començament la del discurs. L’aforament de la carpa es va quedar xicotet de la quantitat de persones que es van presentar per a escoltar les paraules d’agraïment de les candidates falleres. Va haver-hi llàgrimes, moltes, més d’un va haver de retirar-se per deshidratació després de més d’una dotzena de discursos. El guanyador, per unanimitat, va ser aquell que exaltava els mèrits de la família de la candidata, sent la seua rebesàvia, la seua àvia, la seua mare, les seues germanes, la seua filla i la seua veïna la del cinquè, falleres de la comissió.

Les falleres van fer posat de prémer però cap va arribar a accionar el comandament. Amancio, sorprés, va reaccionar prompte i va executar la següent pregunta.

En quin any va ser l’última vegada que va guanyar el primer premi de Secció Especial la Falla Na Jordana?

Cri, cri, cri. No hi havia respostes. El públic va començar a impacientar-se i a murmurar. Amancio, suós, va disparar les següents preguntes apuntades en la seua llibreta, les quals van tenir idèntic resultat. I és que alguna d’elles podia intuir alguna resposta, però es limitaven a somriure per no quedar sota les seues contrincants.

Finalitzades les preguntes, trencats els ànims dels presents i desmoralitzades elles, a Amancio se li va ocórrer realitzar una última pregunta improvisada, consistent a dir tres cases d’indumentària. Totes van prémer i la que va aconseguir accionar la llum del seu polsador, va aconseguir respondre correctament enumerant no tres, sinó set cases. Va ser la mateixa dona que va guanyar amb els seus discurs lacrimogen de la seua família fallera, i el tercer lloc en la carrera, per tant, la guanyadora de les Olimpíades i la futura Fallera Major de la falla.

FALLA

Suportar les anades i vingudes amb el vestit i disposar del do del discurs eren dos terços del que tota comissió exigia a la seua reina. Però faltava una tercera prova que va ser molt qüestionada, i que també era idea de Amancio: la prova cultural.

Com si d’un concurs de la tele es tractara, cada fallera es va col·locar davant d’un polsador (quina alegría tindre un informàtic a la falla), preparades per a respondre a les diverses preguntes que el propi Amancio es va encarregar de cercar. Eren preguntes de cultura general fallera. Els seus anys com amant de les falles li havien aportat els coneixements suficients com per a escriure les preguntes sense ni tan sols consultar les fonts. Tot estava preparat. Va soltar la primera pregunta.

Quants anys consecutius, va plantar Agustín Villanueva en Convent Jerusalem?

Setmana i mitja després va declinar el títol argumentant problemes familiars (els seus afins s’havien esborrat de la falla). La resta de candidates no van acceptar el lloc, per orgull i vergonya. El següent any la comissió no va tindre representant femenina major. A l’any següent va tindre més de cent baixes en el seu cens. I a l’altre la falla havia desaparegut.

49

Jocs populars valencians Per Josep Ombuena

“Qui perd els seus origens, perd la seua identitat”. Aixina comença una canço i aplicant aço als temps actuals, hui en dia tractem de recuperar moltes costums, balls, en resum tradicions valencianes i escriure sobre elles, per a que quede constancia per escrit i no caiguen en l’oblit i será l’unica manera de que no es perguen.

Hui en dia, les circumstancies no son les mateixes, quan jo era menut, es jugaba molt al carrer, no havia tant d’automobil, el carrer era dels xiquets, hui açó es imposible, per varies raons, el parc mobil ha augmentat considerablement i hi ha menys comunicación, perque els jocs d’ordinador han invait a la joventut, pero anem a escriure dels jocs de carrer. Faran recordar als majors i donaran a coneixer als menuts i als mes jovens com es divertien els seus pares i els seus iaios.

En les festes de carrer (que hui encara es conserva alguna) es jugava i es competía i ara podrien ser les Falles com associacions culturals, les que podrien tractar de recuperar-los.

Les carreres de sacs.- Com el seu nom indica, tots els participants, s’ensaquen fins la cintura i avançen a salts cap a la meta, es pot arribar tombant, redolant o alçant-se i tornar a saltar fins arribar a la meta.

La trenca de perols.- Es tradicional en les Festes, penjar d’una corda un perol, unes vegades ple de diners, unes altres de dolços i unes altres plé d’aigua o de farina.

El xiquet amb els ulls tapats i provist d’un basto, pega a l’aire per intentar encertar-lo i trencar-lo. El public infantil que l’acompanya li dona consells per a que trobe mes fácil el trencar el perol. Quan encerta, tota la xicalla va arreplegar el contingut del perol.

La cucaña.- Es tracta d’una biga o pal ben ensabonat, plantat a terra perpendicular. Dalt del tot es lliga un pernil, un pollastre , una gallina o quansevol cosa atractiva per a la competició.

D’u en u, els xiquets s’enfilen cap amunt, per suposat amb moltes dificultats per els esbarons per arribar dalt.

Qui aconsegueix arribar dalt i agafar el premi, se’l queda.

Una variació d’esta cucaña, es la cucaña marítima, es tracta de caminar o gatejar sobre un pal encerat o ensabonat que eix del moll o d’una barca, paral·lelament a l’aigua del port o de la platja o inclus es pot fer en una piscina. El premi es el mateix, no aconseguir-ho es una bona arremullada.

La circulació de hui en dia, ha fet que el joc del Pic i Pala, La paella mascarada.- Per la part de darrere de la paella no es veja practicar en els carrers. A mes d’un terreny mascarada pel foc, es posen monedes i la paella penjada llarg i bastant ample, el joc requerix una pala de fusta, d’una corda i els xiquets amb les mans a l’esquena, d’u en amb un manec, i un pic, es a dir un bastonet de fusta de 10 u intenten atrapar-les amb la boca. No hi ha que dir com es centimetres de llargaria, poc mes o menys, el qual acaba queda la cara de “morena”. en punter a cada costat. La pala (40cms aproximadament) Cabussar-se en una cassola.- En una cassola de fang serveix per a colpejar damunt un extrem del pic i aixina ferplena d’aigua, es deixen en el fons monedes i els xiquets lo saltar. Llavors quan el bastonet esta en l’aire, el jugador s’escabussen per a treure´les amb la boca i per suposat, les torna a pegar fortament per a fer-lo anar tan lluny com mans a l’esquena. puga, en una determinada direcció.

50 Es fan dos equips, d’igual nombre de jugadors en cada part.

Els grups son reduits. Dos per a dos, tres per a tres. Quan uns llançen, els contraris están a una distancia prudencial del lloc del llançament. Aquests intenten agarrar el pic, quan va per l’aire, encara que haja rebotat en terra. Pero no el poden tocar quan esta parat.

Els equips llogicament alternen en els llançaments, per tal de tindre les mateixes oportunitats.

Per a començar el joc, abans de que el primer equip colpege el pic, este es fica dins d’un rogle xicotet.

la llarga. Si l’encerta, els adversaris no fan cap punt. Si no, els llançadors demanen un numero de pales, que han calculat que hi ha des d’on ha anat a parar el pic, despres de l’ultim llançament fins al cercle. Si els altres creuen que hi ha tal quantitat o mes, els donaran els punts. Pero si no, ho han de demostrar recorrent tot l’espai amb la pala, els llançadors no trauran cap punt, si hi ha al menys que els que han demanat.

A la fi, guanya l’equip que ha totalitzat mes punts en les seues jugades. Este joc en diferents noms es juga a La Marina, Guardamar, Morella, València. Com veu es juga en tota la Comunitat Valenciana.

Cada llançador pica sobre el bastonet una sola volta per jugada, encara que no l’haja fet saltar amb el colp o no haja Anem a parlar del Sambori. Era un joc esencialment de pogut pegar quan anava per l’aire. xiquetes, pero els xiquets, també jugavem. Es traçen a Si un contrari atrapa el pic en l’aire, l’equip que llança, no fa terra uns quants rectangles del mateix tamany, numerats. cap punt en eixa jugada. Despres que l’ultim de l’equip ha Cada participant salta a peu coixo, espentant amb la punta llançat, si el pic no ha estat atrapat, un dels qui ha intentat de l’altre peu, la tella (es una pedra plana, per a que puga empomar el pic, el llança amb la ma des de el lloc final esbarar-se o esmunyir-se per terra) des de un rectangle a d’este, cap al lloc inicial, on s’ha deixat la pala, estesa a un altre, segons l’ordre convingut.

FALLA

Paga el jugador/a quan la tella es para sobre ratlla o fora del rectangle que corresponga. També paga el/la que xafe ratlla o l’espai exterior als rectangles, llevat del principi i final de la jugada, quan entra en el camp de joc i se’n eix respectivament.

Aixi mateix, el camp de joc presenta bona cosa de formes diferents.Generalment son rectangulars; pero n’hi ha en forma d’espiral (el caragol)etc.

Hi ha, doncs moltes maneres concretes de jugar al sambori i fins i tot, en l’acció de fer avançar la tella, hi ha modalitats distintes de l’ordinaria, que consisteix en fer-ho espentantla amb la punta del peu, la modalitat de maneta, en la qual la tellaes porta damunt el revés de la ma; la del peuet, en la qual es trasl·lada sobre el peu; i l’arrastradeta, en la qual es porta davall del peu, arrossegant-la.

Per a fer-ho mes difícil; també es pot jugar amb la varietat de pars o impars, passant les caselles de 2 en 2, segons siguen pars o impars, segons s’haja quedat al principi del joc.

51 Jo encara recordé la cançoneta que se interpretava al mateix temps que es botava sobre el sambori, Deia aixi: Un, dos, tres ,TICOLE (era el descans), quatre, cinc i sis.

L’ultim joc que anem a parlar, s’ha fet popular en els entrenaments dels futbolistes, quan es fan passeig, pero aci ja es jugava i s’anomena Xinxes i Caparres.

Primerament sortegen, per a saber qui paga. Despres es fan 2 fileres cadasquna amb el mateix nombre de jugadors (per exemple 4 jugadors a cada banda)i es col·loquen darrere de 2 ratlles paral·leles.

El qui paga a de passar correguent pel mig de les files. Abans de passar-hi (tant en un sentit com en el csentit contrari) diu alguna cosa i tots han de complir. Qui no executa l’ordre pagara també, juntament amb l’altre.

Heus aci algunes ordres que se solen manar: Sabateta. Qui no li pega un colp de sabata, paga.

Calbots. Qui no li pega carxot, paga.

Baix anques.Qui no s’ajupa, paga.

Avioneta. El qui paga, passa amb els braços en creu i si toca a algú que no esta ajupit, paga.

Punyada simple. Li han de pegar colps amb un puny.

Punyada doble. Amb les dos mans juntes Sant Vicent. No li fan res. Passara amb el dit en alt com el Sant.

Xinxes i Caparres.Li peguen com volen (val tot)tot lo dit abans i galtades, estirades de cabell, etc..

Llogicament acaba el joc quan hi han mes que paguen que que peguen.

No hi ha que fer-ho molt fort, en tal de que no es llastime ningú.

Josep Vicent Ombuena i Lucas.

Faller del Maritim

52

L’esport tradicional valencia, una asignatura pendent del monument faller Per Ivan Esbri Llicenciat en Història i membre de l’Associació d’Estudis Fallers L’esport tradicional -pilota, navegació per l’Albufera (perxa i vela llatina), tir i arrossegament, corregudes de joies i cintes, solta del colom-, forma part del conjunt de les activitats, creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques representatius de la cultura valenciana, així com d’aquelles manifestacions que són mitjà d’expressió de tradicions identitàries, en aquest cas d’esbargiment.

de cada esport (collera, jalar, joia, mitger, perxador…) com els oficis vinculats (traginers, fusters de ribera, etc.); i altre material, com per exemple la indumentària pròpia o les construccions ex pofeso per a la seua pràxis com els trinquets. Fins i tot, alguns esports garanteixen l’impuls de la ramaderia cavallar i la cria d’espècies autòctones, com el paput.

Les pràctiques esportives valencianes han sigut objecte d’estudis que s’han servit per difondre també els seus valors culturals des del vessant de la investigació raonada.

Ahí estan els assajos d’en Francesc Almela i Vives sobre les corregudes de joies (1957) o El juego de la pelota en Valencia (1960); monogràfics com el número 6 de la revista Lletraferit del passat octubre de 2015; i altres tants treballs d’erudits en la matèria com Gabriel García Frasquet, Miquel Bru, Llorenç Millo, Alberto Soldado i Víctor Agulló.

FALLA

Regata de vela llatina al llac de l’Albufera. Març de 1991.

Arxiu-col·lecció Iván Esbrí.

És més, als albors del segle XX, Vicent Blasco Ibáñez proposà la creació d’un Museu Etnogràfic Valencià, del Folklore, al qual, entre peces de ceràmica, col·leccions d’indumentària i d’apers del camp, hauria un espai dedicat a l’esport tradicional. Curiosament, l’esborrany d’aquest Museu del Folklore no nat serà temps després, el germen del Museu Faller (1934). I, parlant de museus i esport valencià, la pilota té el seu a la localitat de Genovés.

A tal enunciat1, va associada la defensa i promoció d’un patrimoni immaterial com poden ser tant el paraulari còmplice La Festa de les Falles, com l’esport autòcton, forma part d’eixes manifestacions senyeres del patrimoni cultural 1. Enunciat que és sinó el desenvolupament de la Llei 4/1998 del 11 de juny referent al Patrimoni Cultural Valencià, Punt valencià. Des de dècades venen convergint els seus camins D de l’Article 26 de la Secció 1 del Capítol III; marc legal, per per a l’enriquiment i el recoltzament recíproc, en la promoció exemple, de la pròpia declaració el 25 d’abril de 2014 del Joc de i divulgació dels usos i de les costums i del fer cultura popular i festiva des del poble per al poble. D’aquesta forma, amb la Pilota com Bé d’Interés Cultural Immaterial.

53 el reinici de la Festa -i la vida- deprés de la Guerra Civil, per exemple, els campionats a llargues (joc directe a mà valenciana en espai obert o carrer) cobren rellevància any arrere any, des de 1942 fins a 1979, en la programació de la comissió Doctor Olóriz-Arquebisbe Fabián y Fuero (Agulló, 2012: pp. 80-95).

El 1996, Junta Central Fallera, en col·laboració amb la Federació Valenciana de Pilota, convocà la primera edició del Campionat de Pilota entre comissions falleres, hui classificades en cinc categories: Honor, Primera, Segona, Tercera i Infantil; tota un indicatiu de ser una lliga plenament consolidada amb un alt índex de participació.

Mentre, la pilota i els seus pilotaires més reexits com Bolera, Darás, Ferrer II, Genovés I, Juliet d’Alginet o Sarasol, entre altres, han sigut protagonistes de no poques exposicions, jornades culturals -Avinguda Burjassot-Joaquim Ballester el passat novembre- i llibrets com el publicat el 1987 per la desapareguda Falla el Campot de l’Albufera “la Milotxa”; l’any 2000 per la Falla l’Albufera de Catarroja; i el 2015, per Mercat d’Alzira, l’Alquerieta-Museu Faller de Gandia i Blocs Platja, on la pilota va ser un segell de distinció de la comissió, amb el testimoni de Ximo Iglesias.

Alcàsser, Elda, Manises i la Pobla de Vallbona conten als seus censos amb comissions de falla de nom “el Trinquet”, per ser aquest l’edifici emblemàtic de la demarcació o barriada. En els exemples d’Alcàsser, Elda i Manises com moble dels respectius escuts2 s’hi destaca una pilota, un frontó on juguen un mà a mà dos pilotaires i un trinquet.

Per la seua part, el tir i arrossegament i la perxa des de fa poc més d’una dècada, tenen els seus propis concursos o campionats fallers, organitzats per l’Agrupacio de Falles del Mercat-Seu-Xerea de València i la comissió Port de Silla respectivament. A més, el concurs de tir de Mercat-SeuXerea ha vingut a ocupar exitosament el buit deixat pel que JCF convocava a la dècada dels 1990.

Adentrant-se ja en el terreny de la falla -o monument faller 2. “Moble” és el terme emprat en heràldica per referir-se a les figures i motius al·legòrics identitaris d’un escut o una insígnia.

o cadafal-, els esports valencians han tingut una presència paradoxalment escasa; quasi anècdotica fins i tot a les no poques falles dedicades a l’esport en general -en veurem dos exemples seguidament-, d’aquelles de tan clàssic lema com Pràctiques esportives i Els esports, o als Jocs Olímpics.

Poc més de trenta falles han tingut com lema Olimpíades o L’Olimpíada, la gran majoria associades a la celebració dels Jocs en l’any en curs, quan no en el següent. Les més paradigmàtiques corresponen a la Secció Especial, en concret a Josep Martínez Mollà (Na Jordana, 1969) i a Josep Pascual “Pepet” (Plaça de la Mercé, 1985).

Els artistes del Cabanyal tampoc les han descurat: Vicent Monzó Expósito, a José Benlliure-Travessia de Campos, el 1968, i Ricardo Carretero, a Barraca-Espadán, el 1973; així com tant Jaime Rubert el 1971 com Álvaro Timoteo el 2011 -Olimpíades falleres, falla infantil- a Barri Llamosí, i aquest 2016 Miguel Delegido a Blocs Platja, de cara als imminents JJOO de Río de Janeiro.

Fora de les falles esportives, el professor i investigador de l’esport valencià Víctor Agulló situa a la falla de la comissió Reina-Pau-Sant Vicent, de 1946, un primer pilotaire protagonista d’un monument faller (2012: 80-95).

Al coronament del cadafal, de Vicent Canet i Josep Just i de lema Nelo, el Hortelano, aquest feia gest de treure a llargues una pilota, mentre resguarda amb el seu braç esquerre un conjunt de casetes antigues de l’especulació urbanística3.

3. Aquest coronament arreplega la tradició de l’hortolà estereotipat tant manit en la literatura popular i satírica del segle XIX i, en concret, els precedents monumentals del Tio Nelo de 1900, de Vicent Canet i Carlos Cortina, i el Nelet i la Quiqueta de 1904, de Carbonell i Enrique Navas Escuriet, sufragats en les dos ocasions pels comerços del carrer de San Vicent amb motiu de la Fira de Juliol i plantats a la plaça de la Reina. Valga dir que, Nelet i Quiqueta, tornaran com falla en Benimànet, el 1959, per obra de León Lleó. L’hortolà va ser una figura molt recurrent també a la premsa fallera (Pensat i fet) i els monuments dels anys 30, 40 i 50 (Molí de Na Rovella, Pi i Maragall-Cirilo Amorós, En Gall-Guerrero, Convent de

54 Fent un bot en el temps, la Falla Municipal de 1997, de lema La nostra història, dels germans Antonio i Ramón Ferrer, és molt recordada pel colossal Guerrer de Moixent realitzat amb la tècnica de la vareta, la qual quedava a la vista en la seua meitat esquerra, i per la profussió d’artistes col·laboradors en les escenes: Vicent Agulleiro, José Azpeitia, Vicente Lorenzo, Josep Puche, Miguel Santaeulalia i Alfredo Ruiz, amb una varietat d’estils contrastats que anaven des de les formes més naturals i pròximes a l’academicisme fins a la caricatura més accentuada i la innovació, per interpretar episodis històrics de la Prehistòria, l’Imperi Romà, els Regnes de Taifa o el futur, tot amb la Comunitat Valenciana com protagonista.

Si bé, el més càlid homenatge en falla a l’esport rei valencià va aplegar amb la figura indultada del foc La pilota valenciana, el 1999, de José Latorre, Gabriel Sanz i Sergio Penadés, pertanyent al monument faller ¡Açó té pilotes!, a la Plaça de la Mercé, dedicat als esports. Una escena bucòlica que va saber captar l’atenció del públic amb l’acurada ressolució natural de les anatomies i l’acció real que se desenvolupa (Hernández, coord., 2005: 344-355), explotant recursos emocionals com el contrast entre la juventud del pilotaire i la vellea de l’avi que li nuga els guants, o l’infant i el cadell de gos que juguen amb l’esparadrap.

En aquesta falla, a l’enyorat Agulleiro li va correspondre la Renaixença, la qual va representar amb la recreació en volums de la pintura costumista del segle XIX Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana, on se manté una partida a llargues, en el carrer d’un poble. Curiosament, el poeta versador de la falla, Néstor Ramírez, va malinterpretar “Renaixença” per “Renaixement”, desenvolupant a l’explicació i relació una lloança a l’esplendor de l’arquitectura del gòtic civil valencià -la Llotja de la Seda- inconnexa amb la intenció d’Agulleiro i els germans Ferrer.

FALLA

Jerusalem, Plaça de l’Arbre, Progrés-Travessia Borrasca), on ha rebut diversos noms com Colau, l’esmentat Nelo, Sento, Tio Pep, So Melxor o So Quelo, aquest possiblement el més reconegut de tots plantats a la dècada dels 1940 i 1950 per la Falla Plaça del Cabdill obrats per Regino Mas, Modesto González i Octavio Vicent, i que va convertir-se en senya d’identitat de la pròpia comissió i hui motiu al·legòric de la famosa Joia de les Falles Majors de València i Cort d’Honor, com de JCF (el Gremi d’Artistes Fallers de València també té per emblema un hortolà). Els “Nelos”, o simplement hortolans i llauradors -inclús sota l’advocació de fallers-, tindran una tímida reaparició als anys 80, per exemple, en Almirall Cadarso. En les Fogueres d’Alacant, el personatge homònim va rebre el nom de Tio Cuc (anys 30-50), i en Alzira de So Bernat (anys 40-70).

La pilota valenciana, de Latorre i Sanz més Sergio Penadés, Ninot Indultat 1999. Foto Iván Esbrí.

55 En plena voràgine de fer marca València amb la celebració de grans esdeveniments esportius, la ciutat va allotjar la 32 competició de vela America’s Cup el 2007, sent protagonista o tenint alguna influència en el desenvolupament temàtic de falles com Copa Amèrica, de Vicente Cebrián, a BarracaColumbretes i 2007: pluja de milions, de Juan Ruiz Recio, a José Benlliure-Vicent Guillot, les dos de 2006. O La mar al vent, de Pere Baenas, a la Plaça de l’Ajuntament; Albufera’s Cup, de Pedro Santaeulalia, a Nou Campanar; No hi ha mar que per bé no vinga, de Paco López Albert, a Convent de Jerusalem; America’s Cup, de Juan Carrero Melián, a Blocs Platja; Del desafío, me río, de Ramón Espuig, a Islas Canarias-Trafalgar; i A tota vela, a Plaça de Vicente Castell Maiques, totes en 2007. Inclús, en el Cartell Anunciador de les Falles, de José Santaeulalia.

Seguint aquesta tònica, la ciutat va ser designada Capital Europea de l’Esport 2011 i, per tal motiu, Pere Baenas va projectar València 2011: Esport tot l’any como Falla Municipal, on els esports valencians van estar representats per un estilitzat pilotaire i una escena de tir i arrossegament.

Sense deixar la plaça de l’Ajuntament, el passat 2015, en La força, Manolo García representava altra escena de tir i arrossegament com al·lusió a la voluntat i i afany de superació del poble valencià.

Pilotaire i tir i arrossegament presents a les Falles Municipals 2011 (dreta) i 2015 (esquerra), de Pere Baenas i Manolo García respectivament. Fotos Iván Esbrí.

Josep Puche, per a la falla plantada al Pavelló de la Comunitat Valenciana de l’Expo’92 de Sevilla, va pintar una sèrie de murals sobre manifestacions cuturals valencianes com el Misteri d’Elx i la Cordà de Paterna, i entre elles el tir i arrossegament com representant de l’esport autòcton.

El Mestre Vicent Luna ofereix altra aproximació al tir i arrossegament des de l’àmbit de la tauromaquia -una passió de l’artista- amb tres escenes de lema L’arrossegament, obrades a partir d’un mateix molde i plantades en les falles Espanya és diferent, a Mercat Central, el 1972; Trampes, a Montserrat, el 1977 (escena exposada al Museu de l’Artista Faller); i Este país, Falla Municipal 1983, amb Joan Lerma (President de la Generalitat), Manuel Girona (President de la Diputació) i Ricard Pérez Casado (Alcalde de València), fent d’operaris de la cavalleria que retira l’animal mort en el toreig.

56 Patronals de septembre), troven la seua recreació plàstica fora dels monuments fallers representades a la popular Baralla Valenciana de la imprempta de Vicente Añón, com la carta del Cavall del pal del Coet (equival·lent dels Bastos).

L’arrossegament, de Vicent Luna, Mercat Central 1972.

Arxiu-col·lecció Iván Esbrí.

FALLA

A les anomenades falles apologètiques (Castelló, 2010: 135-166), cadafals dedicats a exaltar les tradicions i glòries il·lustres valencianes com Joaquím Sorolla, Blasco Ibáñez, el Mestre Josep Serrano, Teodor Llorente, Ignacio Pinazo, Vicent Domènech “el Palleter”, hi ha altres aproximacions al tir i arrossegament, a l’aprofitar els artistes com recurs elements propis del tipisme iconogràfic valencià com les tartanes tirades per rucs, per recordar als homens del camp i els oficis d’antany com els traginers, ceramistes, aigüers, etc.: Catarroja descoberta, de Luís Martínez Canuto, a Almirall Cadarso-Compte d’Altea, el 1987; La muntanya de la cultura, Falla Municipal 1994, de Josep Martínez Mollà; i el coronament de No calia inventar-la, estava ja, de Manuel Blanco Sancho, a Sueca-Literat Azorín, el 1999, on la mà de Déu empenta la tartana d’una família de llauradors.

Per la seua part, les corregudes de joies, les quals en temps contaren amb destacades competicions en la Fira de Juliol i en les Falles fins els anys 404, i les de cintes (molt seguides són les de Segorbe per Sant Antonio Abat i les Festes de 4. Pinedo ha sol·licitat la declaració de BIC Immaterial de les seues Corregudes de Joies. A Vilafranca del Cid també tenen molt de seguiment.

Correguda de joies a la Baralla Valenciana, Imprempta Añón finals 70. Arxiu-col·lecció Iván Esbrí.

Una miniatura d’una dona major perxant sobre un albuferenc, va ser el motiu amb el cual Pasqual Carrasquer va coronar la seua falla infantil L’Avinguda del Fangar de 1951, on criticava l’estat de l’Avinguda Bernat Aliño de Sueca per no estar asfaltada (Castelló, 2014: 79-97). La perxa, també s’hi trova present en un altre tipus de construcció efímera: al solatge d’una carrossa al·legòrica a Cañas y barro de Blasco Ibáñez, dins de l’homenatge que l’Ajuntament tributà al novel·lista el maig de 1921. Aquestes carrosses van ser construïdes per Vicent Benedito i Carmelo Roda entre altres.

Els colombaires hauran d’esperar la seua recreació en falla perquè per a aquests, seria cras error pendre com igual el Ninot Indultat 1954 Lladre de coloms, de Josep Barea

57 Sánchez, perquè, seguint les pautes del retrat neorealista de la societat de postguerra tan professat per aquest artista, no és l’ensinistrament i revenda d’exemplars allò que mou al personatge a furtar coloms, sinó la fam.

S’aplega així a la conclusió que, tot i la vistositat plàstica que accions tals com treure una pilota, perxar o l’arrossegament poden oferir amb el seu moviment dins l’art seqüencial i la narració figurativa que és la falla com gènere artístic, els esports tradicionals són una assignatura pendent en els monuments fallers perquè no han sigut un recurs massa manit, excepció feta dels casos citats i d’entre els quals destacaria el conjunt Ninot Indultat 1999 La pilota valenciana.

Agraïment És certament il·lusionant veure com a Blocs Platja heu emprés aquest camí de la cultura popular i fallera des del llibret i la cura dels monuments fallers. Sense dubte, una marca de qualitat que desitje vaja a més i se converteixca en un signe de distinció de la comissió ací al nostre Marítim i a València. Per a tot això s’escau treball, constància i ambició. Avant!

No he sigut mai faller, però la vostra era la falla del meu carrer; aquella que anava corrents el matí del 16 de març per donar un primer colp de vista des d’un balcó del bloc del carrer de Montán 24, i la darrera que veia cremar. Com de la qual gaudia de la seua magna mascletà del Dia de Sant Josep.

Hui, coses del Destí -o no-, després de cinc anys ja de dedicació a la investigació i els estudis fallers, el meu debut com assagista al nostre Cabanyal-Canyemelar se produeix al llibret de Blocs Platja, perquè compartim una premisa: la literatura fallera de qualitat.

Gràcies enormes per aquesta oportunitat, especialment a Diego Iglesias.

Consultes El Turista Fallero, València, Publicaciones Bayarri, anys 1946, 1997, 1999 i 2011.

Llibret Falla Plaça de l’Ajuntament de València 1997, València, Delegació de Fira i Festes de l’Ajuntament de València.

AA.VV. (2012): Regles de joc de pilota, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 89 p.

AGULLÓ CALATAYUD, V. (2012): “La pràctica esportiva i les Falles: pilota valenciana, futbol i pedestrisme”, Revista d’Estudis Fallers. Quaderns d’investigació social de la Festa, número 17, València, Associació d’Estudis Fallers, pp. 80-95.

CASTELLÓ LLI, J. (2014): Pasqual Carrasquer: Creador de falles, València, Carena, 238 p. ---(2010): “Falles apologètiques: Suc i un poc de metralla per a la glòria i lloança”, Llibre Faller Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar, València, Associació Cultural Falla Joan d’Aguiló-Avinguda Gaspar Aguilar, pp. 135-166.

HERNÁNDEZ I MARTÍ, G. M. (coord.) (2005): L’Indult del Foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller (1982-2004), volum III, València, Ajuntament de València, pp. 344-355.

MARTÍNEZ CANET, R. (2007): La vela llatina: barques a l’Albufera, València, Museu Valencià d’Etnologia, 111 p.

PROSPER I SORIANO, Mª P.; MATAS I GARCÍA, J. M. (1995): El tir i arrastre i els atres deports hipics valencians, València, Delegació de Cultura de l’Ajuntament de València, 76 p.

58

Arrels i exodes del sentiment llevanti Per Felip Bens

Els fonaments del casal de la Falla Blocs Platja es confonen, per baix de la superfície, amb les arrels del futbol valencià, allà on està l’epicentre fundacional, en l’antiga platja de vies que quedava entre els carrers del doctor Lluch i Eugènia Vinyes, sobre l’arena endurida. Segons erudits i historiadors, a primeries del segle XIX la vora de la mar arribava fins als campots de Dr. Lluch, però les successives ampliacions del port provocaren, per la sedimentació, la retirada paulatina de la mar, i els nous terrenys foren aprofitats. Més recentment, a començaments ja del segle XX, les estampes antigues ens mostren els panteons neoclàssics del balneari de les Arenes a un pas de l’aigua. Inclús el pavelló aquàtic.

foot-ball des d’anys abans que estigueren en peu el teatre i les cases. L’arena endurida era perfecta per a practicar-lo i allí s’esplaiaven, quan tenien un moment lliure, els mariners dels mercants britànics que arribaven als nostres molls per a carregar fruites i verdures. Veent-los ad ells –i interaccionant, de tant en tant–, s’ensenyaren a jugar els natius, embadalits per aquell deport en el qual uns jóvens mostraven les cames davant la mirada atònita dels vianants, especialment els més recatats i mixorrers.

En tot cas, com sol succeir en totes les històries humanes,

unes quantes persones extraordinàries feren possible que FALLA

El Llevant FC guanyà la copa del 37 en Sarrià, en vencer al VCF 1-0.

En eixes fotografies aèries es pot distingir la parcel·la hui ocupada per l’escola Enrique Terrassa. Cap a terra estaven les cases de Lanuza, cap a la mar, el Teatre Serrano i enmig, la Platgeta, el primer camp documentat del Llevant FootBall Club. Dècades després s’alçaria just al costat el barri dels Blocs. La principal font d’irradiació del llevantinisme històric es troba just ací. Els terrenys de la Platgeta els va cedir la família Pallàs, impulsora també, junt als Dasí, del teatre, que tingué una febril activitat artística, especialment en estiu. En qualsevol dels casos l’espai era un referent del

aquella flameta inicial prenguera amb força. Vicent Ballester Fandos era mestre d’escola i pedagog progressiste, convençut dels beneficis que l’aire lliure i l’activitat física aporten a la formació acadèmica. En els carrers del CabanyalCanyamelar els més vells encara parlen afectuosament del “mestre Viçantico”, que portava els xiquets a passejar i fer deport a la platja, on coincidia a sovint amb els “sportsmen” britànics. Primer fon admiració i posteriorment entusiasme.

La bona qüestió és que dos fills del mestre i alguns dels seus amics es convertiren en els grans pioners. José i Víctor Ballester Gozalvo es desplaçaren a València per a inscriure oficialment el FC Cabanyal l’any 1907, per més que la seua existència estiguera documentada des de 1903. Un parell d’anys després, amb motiu de la fundació de la Federació Valenciana i el procés d’oficialització del nostre futbol, els mateixos protagonistes registraren de nou el club, ara ja com a Llevant FC. José, a més de redactar els estatuts junt a Víctor (tant en 1907 com en 1909, amb 14 i 16 anys) fon el primer president, encara que ningú li ho va reconéixer des de 1939. És més: el seu nom va ser esborrat dels llibres d’història.

José, preclar intelectual, advocat, pedagog, escriptor, militant d’esquerres, alcalde republicà de Toledo, masó i

59 diputat en Corts fon també l’assot del règim de Franco des de França, on arribà a exercir com a Ministre d’Exteriors del Govern de la República en l’exili. La vida i obra del fundador del Llevant és apassionant, fon rescatada pel professor universitari José Ignacio Cruz Orozco, i donada a conéixer en part gràcies a la publicació de la «Historia del Llevant UD» en 2009 i posteriorment a la primera edició valenciana del llibre «En el destierro» del propi Ballester Gozalvo, publicat originalment en París l’any 1959.

Formació del FC Cabanyal (1907). L’uniforme era camiseta i pantaló blanc i ratlla diagonal roja o negra.

negres, amb l’orgull de ser l’equip d’un poble, junt al RatPenat, que també estava molt vinculat al Grau, amb el talent iniciàtic dels primers golejadors, amb els pals i els travessers de fusta i la calç per a pintar les ratlles i amb el santuari de la Platgeta, com una Arcàdia feliç.

Ací comença també un llarg camí de pelegrinatges i èxodes en busca dels espais on créixer, sense oblidar mai ni l’orige ni la font d’on brolla tota la fortalea d’esperit que ha permés un periple històric esguitat de constants amenaces de desaparició. Molt prompte trobem al Llevant jugant en el camp de Robillard, uns terrenys cedits pel botànic francés que fundà la Malva-Rosa sobre un antic aiguamoll, coincidents amb el camp de la Malva-Rosa. El club anà canviant d’escenari fins que construí una casa estable just al costat de la creu de terme del Grau, d’ahí el nom popular de Camp de la Creu, construït per subscripció popular l’any 1922.

Va ser l’escenari de les grans gestes del Llevant FC dels anys 30, on va conquistar el campionat valencià, el Superregional (Múrcia, Andalusia i València) i el Mediterrani, on va arribar a les semifinals de la Copa del 35 i on va gestar el títol de campió de Copa del 37.

El Grau tenia una fèrria estructura de poble fins la destrucció ocasionada pels bombardejos feixistes durant la Guerra, que Més enllà de la Platgeta coneixem alguns dels altres forçà la nova estructura urbana, molt més integrada en la escenaris on glatia aquell primerenc sentiment llevantiniste: ciutat. Però fins a l’any 39 el Grau s’acabava abans d’aplegar entre els carrerons del Grau estaven el bar del vell federal a Serreria. A continuació seguia el Camí Real o Camí del Arlandis, en el carrer “Chapa”, primer local social del club, i Grau, i quatre quilòmetres després, s’arribava València. A el cine El Dorado, on es celebraven les reunions societàries. poc menys de la mitat del trajecte es trobava el Camp de la En el carrer de la Reina (de la Llibertat, en aquell temps) Creu, la llar del llevantinisme durant 17 anys. És a dir, que estigué la seu del Llevant, en un parell de locals, i també anar al futbol ja exigia pegar un llarg passeig des del poble. de la Federació Valenciana. Així s’evidencia l’activa implicació del llevantinisme en l’orige estructural del futbol valencià, En el 39 el nou règim forçà la fusió de Llevant FC i Gimnàstic, a través d’un altre personatge fonamental, tant per al dos universos allunyats i, fins i tot, antagònics. Per una Llevant FC com per la fundació del futbol valencià: Francisco banda l’equip d’extracció obrera i republicana, nascut a vora Sinisterra, que havia estudiat en Anglaterra i va ser el primer mar; de l’altra el dels xicotets burgesos i la Dreta Regional president de la Federació. Però abans de tot això, la primera Valenciana, crescut entre els murs d’una institució religiosa, arrelat en els carrerons del Carme. Per un costat el club que seu oficial del Llevant documentada, va ser l’actual farmàcia plantava cara al València dels anys 30 i li discutia l’hegemonia Morales, en el cantó de la séquia d’en Gasch i el carrer Josep del futbol del Cap i Casal; per un altre, el gran campió Benlliure. No debades Gerardo Morales fon un dels més valencià dels anys 20, ara en franca decadència. Llevant i actius pioners llevantins.

Gimnàstic uniren oficialment els seus destins en la casa de I així transcorregueren els primers anys del Llevant FC, amb Rafael Valls, la finca racionalista dissenyada per l’arquitecte unes camisoles blanques que tenien cosides tres bandes Javier Goerlich que s’alça encara hui en la travessia del

60 Teatre, entre els carrers Reina i Dr. Lluch, just enfront del desaparegut Teatre de la Marina, en el cor del Canyamelar i a un pas dels Blocs i de la Platgeta. Vallejo, l’estadi del club fusionat, ja era més que un passeig. Era pont de fusta i trenet, tramvia, trolebús. Anar, al remat, a València, just enfront de les torres dels Serrans, a l’ombra de la cúpula blanca i blava dels Carmelites del carrer Alboraia. Hi ha qui diu que la distància és l’oblit. No fon el cas del llevantinisme d’arrel cabanyalera tot i l’èxode a Vallejo. De fet, el 80% dels habitants d’aquelles vetustes grades desprenien el perfum inconfusible de vora mar.

i Mestalla, el 6-1 al Fuengirola, el rècord de triumfos amb Juande Ramos… i per supost, ja en una altra dimensió i amb Orriols urbanitzat, el segle XX, amb els ascensos i l’èlit.

El fútbol –i el món– ha canviat substancialment en els últims anys. El Polp era en els anys 70 el punt de partida de les caravanes llevantines de la il·lusió, cap a Orriols. El futbol era, en realitat, un tant secundari, un pretext. La il·lusió consistia en formar part d’aquell projecte que inicià José Ballester Gozalvo en la Platgeta. I si el Llevant guanyava, la cosa era ja per a morir-se. El Polp, amb els cafens, les rabassetes, els capellans secant-se en la porta de darrere, les partides de truc, els barrejats i els entrepans d’embotit i faves era una altra Arcàdia, igual que la Platgeta. Hui és un bar oriental. Com els propietaris del València CF. L’afició llevantina era el sòlid i indestructible fonament del club.

Hui, en part, és un agregat de clients que assistixen a un espectacle cada dos setmanes i que es comporten com a tals. El procés amenaça amb ser irreversible. En Orriols, en Mestalla, en totes bandes. No cantem victòria per no ser dels “xinos”. El Llevant no és hui d’un americà de milacre.

Uns i altres, esclaus d’un mercantilisme voraç, ens volen fer oblidar d’on venim, ens volen deixar òrfens del nostre sentiment. I els diners sempre troben còmplices. Potser tenim una oportunitat, potser aquella arrel que va brotar en la Platgeta és encara prou forta com per a resistir els embats del progrés.

FALLA formació del Llevant FC (1909). Dalt a la dreta (en pantaló negre): José Ballester Gozalvo.

Per a commemorar els 30 anys de la fusió, sobrevingué un nou èxode, este més dur encara, si cap, com si la vida vullguera posar a prova, de forma constant, al llevantinisme.

A Orriols només es podia aplegar travessant hortes que en les nits gèlides i plujoses de l’hivern se semblaven massa als espais selvàtics del coronel Kurtz en «Apocalipse Now».

Arribava el trenet a l’abaixador de Sant Llorenç i els entradors de les alqueries s’omplien de cotxes. En mig de la foscúria l’estadi il·luminat era un mercant destabacat, encara que les banderes anunciaren dia de partit i més patiment que festa.

Però tampoc este èxode –ni els anys de plom posteriors– aconseguiren arrancar l’arrel cabanyalera de l’escut del club.

El camí de Vera, sense més llum que algun fanal groguenc penjat d’alguna alqueria, era una processó entre séquies amenaçants. Hi hagué alguns dies de joia també: Caszely i Cruyff, la victòria aquella contra l’Alavés que evità el descens a Regional, les matinals de 3ª contra Alzira, Olímpic

El Llevant va nàixer de la mar, en la mar, dins la mar, com la vida. Tota vida, de fet, té l’orige més remot en la mar. Unes dècades abans que els anglesos i els indígenes valencians es trobaren en la Platgeta, aquell espai estava submergit, feien tellines i tiraven el rall, era la mar de València, que va il·luminar i beneir el naiximent d’este club. Després la mar es retirà i deixà al descobert la Platgeta on el Llevant va nàixer amb la pretensió de ser etern, de no perdre mai l’arrel primera, el Cabanyal-Canyamelar, la mar de València. Amb la ferma vocació d’arrelar fort en el cor de milers de valencians.

Firmes i

dedicatòries

61

62

Recomanacions

FALLA La nostra Comissió no es fa responsable dels focs i/o activitats que es puguen fer fora dels actes anunciats dins el Programa de Festes.

Disposem de tots els permisos municipals de tancament de carrers i àrea de focs i activitats, en acord a la llei.

Disposem d’un segur de responsabilitat civil per aquells danys que es pogueren produir durant la celebració de les activitats incloses en el Programa de Festes.

Volem donar les gràcies a tot el nostre veïnat per la seua col·laboració i comprensió i també a tots aquells que en la seua desinteressada aportació a través de les replegades, anuncis de Llibret, Fallers d’Honor i en general a tota la Comissió la ajuda rebuda en esta Setmana Fallera, gràcies a tots per haver fet Falla un altre any i esperem poder contar amb el vostre suport per a les Falles de 2017.

Si esteu interessats a apuntar-vos a la Falla o actualitzar les vostres dades personals, ho podeu fer a traves de la direcció de correu electrònic blocs.platja@hotmail.com, el nostre Facebook, Jo soc de Blocs Platja o acudint al nostre Casal.

Programa

63

de festejos DIUMENGE 6 DE MARÇ 12:00h Realitzarem L´ULTIMA REPLEGÀ per la nostra barriada. Vingau tots en blussó i mocador per a demanar dinerets a qui ens puga ajudar.

DIVENDRES 11 DE MARÇ 20:30h Donarà començament nostra particular CRIDA, on nostres Falleres Majors MAR i SARA, anunciaran als Blocs que les Falles 2016 ja estan ací.

Tot seguir farem la PETARDINADA, oferida per els infantils de la nostra Falla.

22:00h Tindrà lloc la INAUGURACIÓ DE LA NOSTRA BARRACA per part dels nostres representants.

Hi haurà SOPAR DE SOBAQUILLO. Una vegada acabat el sopar, realitzarem la primera edició de “TU CARA ME SUENA”.

DISSABTE 12 DE MARÇ 11.30h Es celebrarà el FESTIVAL DE PAELLES INFANTILS, en el qual els nostres xicotets hauran de venir amb davantal per a delectar-nos amb la seua millor degustació culinària, la paella.

18:00h Realitzarem el gran PASSACARRER DE DISFRESSES INFANTILS, desfilant al costat de la nostra Xaranga El Moment, pels carrers del nostre barri.

21:30h Tindrem en la nostra barraca el SOPAR PRE-FALLES. Vós esperem a tots! Va a ser la primera gran nit de les Falles 2016!.

Com a fi de festa comptarem amb un gran grup musical gracies a Disco Eventos Valencia.

DIUMENGE 13 DE MARÇ 11:00h Gran VOLTA A PEU BLOCS INFANTIL, on contarem amb carreres de diferents categories.

A continuació, tindrem JOCS ESPORTIUS i un piscolabis per a agafar forces.

12:00h Per a la Comissió Major tindrà lloc, en el carrer Montán, el XXXVII FESTIVAL DE PAELLES. Demostra que no tens res a envejar als millors xefs d´Espanya!!!

17:00h Donarà començament la segona edició de “PEQUEÑOS GIGANTES”, en el qual els nostres infantils són els vertaders protagonistes i podran demostrar les seues grans habilitats. No t´ho pots perdre!!!

64

Programa

de festejos FALLA DILLUNS 14 DE MARÇ

DIMARTS 15 DE MARÇ

17:30h Concentració en el Casal per a anar a la REPLEGÀ DEL NINOT INFANTIL, amb la companyia de la Xaranga El Moment.

9:00h RECEPCIÓ DEL JURAT INFANTIL.

18:30h Tindrà lloc per als majors, per el nostre barri, el GRAND PRIX. Hi haurà que apuntar-se prèviament per grups en el tauló de la barraca.

xocolatà calenteta amb ensaïmades i croissants.

20:30h SOPAR DE LA PLANTÀ INFANTIL, ofert per la nostra Fallera Major Infantil, SARA AHUIR i AUBÁN. En finalitzar el sopar i com ja és tradicional, lliurarem les Recompenses Infantils atorgades per Junta Central Fallera.

I com no, revelarem els Xupipertardins 2016.

Tot seguit es celebrarà la gran despertà Infantil.

Quan acabe la despertà desdejunarem una bona 10:30h Els infantils i artistes de la nostra falla celebraran el CERTAMEN DE DIBUIX.

14:30h Menjarem ARRÒS AMB FESSOLS I NAPS en la nostra barraca. Tot aquell faller que vullga menjar s´haurà d´apuntar prèviament en el Casal.

16:30h Com a novetat, els infantils tindran una gran GIMCANA BLOCS, plena de sorpreses.

Per a finalitzar aquest acte com correspon, acompanyarem a SARA a plantar el Ninot Infantil en la nostra preciosa falla.

18:30h BERENAR oferit per la falla.

22:30h SOPAR DE SOBAQUILLO en la barraca.

Al finalitzar el sopar es farà lliurament dels Premis dels Concursos i Campionats realitzats durant tot el exercici, així com el Premi Taronja i Llima, otorgat per la Delegació de Festejos.

del nostre Sector, acompanyats per l’espectacular

18.30h Concentració en el Casal per a anar a la REPLEGÀ DEL NINOT MAJOR junt a les falles Xaranga El Moment.

21:30h SOPAR DE LA PLANTÀ oferit per la Falla, el qual constarà d´embotit amb titaina.

Programa

65

de festejos

Una vegada acabat el sopar farem lliurament de les Recompenses otorgades per Junta Central Fallera i anunciarem les Figues i Cabronissims 2016.

Desprès acompanyarem a MAR a plantar el ninot, quedant així completada la plantà de la Falla Gran.

a anar a la REPLEGÀ PREMI FALLA INFANTIL, que segur que enguany tenim.

En cas de no tenir, realitzarem jocs infantils en la barraca.

20:00h SOPAR ofert per la Falla per als nostres infantils, “HOT-DOGS”.

Com a fi de festa gaudirem d´una Sessió Remember, oferida per DJ VICHEN.

22:00h SOPAR DE SOBAQUILLO. Recorda sopar bé, per que ens espera una gran nit per davant.

DIMECRES 16 DE MARÇ

00:00h Disco Eventos Valencia ens delectarà la nit amb la actuació d´un GRAN GRUP MUSICAL.

8:00h PRIMERA DESPERTÀ amb la nostra Xaranga El Moment.

DIJOUS 17 DE MARÇ

11.30h PASSACARRER amb les nostres Falleres Majors per a visitar a les falles veïnes del Sector.

08:00h SEGONA DESPERTÀ acompanyats per la Xaranga El Moment.

14:00h Menjar ofert per la Falla. Hui menjarem, MACARRONS.

10.00h Concentració de la Comissió Major per a anar a la REPLEGÀ PREMI FALLA GRAN.

16.30h Farem el primer PARTY BLOCS. Participa en el teu equip en l’original joc del party i demostra que el teu equip és el més compenetrat de la nostra Falla. No oblideu apuntar-se’n el tauló de la barraca per a participar.

De no ser així, als 11:30h hi haurà passacarrer per el nostre barri.

També a les 16.30h tots els nostres infantils ben bonics amb el traje regional, ens concentrarem per

13:00h Mascletà a mà dels nostres pirotècnics preferits, els nostres infantils.

14:00h PRIMERA MASCLETÀ, oferida per la Pirotècnia Turís.

66

Programa

de festejos FALLA

14:30h Menjar ofert per la Falla en la nostra barraca.

DIVENDRES 18 DE MARÇ

Hui toca ARRÒS AL FORN.

8:00h TERCERA DESPERTÀ acompanyats de la 16:00h CAMPIONAT INTERN DE TRUC. No oblideu nostra Xaranga El Moment.

Enguany no hi haurà passacarrer ja que a les 14:00h apuntar-se en el tauló de la barraca. farem la Concentració en el Casal per a anar a 18:00h Gran DISCOMOVIL INFANTIL amb “xopets” arreplegar a les nostres Falleres Majors i anar a L´OFRENA de la nostra patrona, la Mare de Déu dels de colors sense alcohol i un super canó de confeti per Desemparats. als nostres infantils.

22:00h SOPAR DE SOBAQUILLO en la nostra barraca Quan finalitze la discomovil tindrem un SOPAR per a agafar forces per a l’última nit.

TEMÀTIC INFANTIL (llonganisses amb creïlles), patrocinat per “La Costa Azul”, on els xiquets hauran de vindre amb un complement divertit i a gaudir!!!

20.00h PASSACARRER DE DISFRESSES per la nostra barriada acompanyats per la Xaranga El

00:00h Disco Eventos Valencia ens oferirà una MACRODISCOMOVIL.

DISSABTE 19 DE MARÇ 8:00h ULTIMA DESPERTÀ, en companyia de la Xaranga El Moment.

Moment.

11:30h PASSACARRER per a arreplegar a les nostres Al finalitzar el passacarrer, una TRUITA DE CREÏLLES Falleres Majors MAR i SARA i tot seguit anar a la MISSA en honor al nostre patró Sant Josep.

GEGANT ens estarà esperant en la barraca, així que Al finalitzar la missa animem a la platja a VISITAR aguanta tota la nit amb la teua disfressa.

ALS FALLERS D´HONOR. 00:00h Disco Eventos Valencia delectarà la nit amb un espectacular GRUP MUSICAL.

15:00h MASCLETÀ en honor a Sant Josep a càrrec de la Pirotècnia Turís.

67

Programa

de festejos

Seguidament, menjarem PAELLA VALENCIANA oferida per la Falla en la nostra barraca.

Per la vesprada, si el temps i les forces ens

acompanyen, en la esplanada junt a la barraca

gaudirem d´un PARTIT DE FUTBOL de màxima

rivalitat, (fadrins contra casats). Hi haurà que apuntar-se prèviament en el tauló de la barraca.

16:30h Gaudirem els més xicotets d´un súper PARC INFANTIL.

18:30h BERENAR convidats per la Falla.

20:30h Tindrà lloc el nostre SOPAR DE LA

CREMÀ INFANTIL (hamburgueses amb creïlles).

21.30h Tindrà lloc un dels moments més sentits de les nostres festes, la CREMÀ DEL MONUMENT INFANTIL.

22.30h SOPAR DE LA CREMÀ, oferit per la Falla.

Al finalitzar el sopar farem un brindis per les Falles 2016, que estan a punt d´acabar.

01:00h

Aproximadament,

MONUMENT MAJOR.

CREMÀ

DEL

DISSABTE 9 D´ABRIL 19:00h ULTIMA REUNIÓ de l´exercici 2015/2016 al nostre Casal.

68

..

Agraiments

abonats i col. laboradors Des de ací agraïm als nostres anunciants, abonats i col·laboradors la seua aportació per a fer possible la creació d’aquest Llibret

ABONATS

.

COL·LABORADORS

Ajuntament de València Amalin Frasquet Decorum + Design Ana Mª Rueda Pirotécnia Turís Angelita Varea FALLA Artesania Llobe Bodegas Capilla Panal Fallero Carmen Navarro Artitex Carmen Pradas Consulo Bertomeu Esmerinda Peiró Isabel Ruiz Josefa Saura Juanita Ferrando Lolín Pizá Luisa Córdoba Mª Carmen Belenguer Manuela Ramírez Maruja Delicado Paco Prima Carmen Pradas

69

70

PUBLICITAT

71

72

PUBLICITAT

73

74

Mercat del Cabanyal Valencia Caseta 48 Telf.652 96 03 84

PUBLICITAT

75

76

PUBLICITAT

77

78

PUBLICITAT

79

80

PUBLICITAT

81

82

PUBLICITAT

83

84

PUBLICITAT

85

Paseo Marítimo, modulo 6 Playa de la Malvarosa 46011 (Valencia) T. 96 3550507 - 665870339 www.restaurantelaalegriadelahuerta.es casamiralles@hotmail.com

Administración Loles García Hernández

T. 610 465 970 loles@bernature.es

Pol. Ind. Catarroja · C/ 31, nº 522 · 46470 Catarroja-Valencia · T. 961 278 647 GPS: 39º 23’ 49.79” W · info@bernature.es · www.bernature.es

86

PUBLICITAT

87

88

PUBLICITAT

89

90

PUBLICITAT

91

92

PUBLICITAT

93

94

PUBLICITAT

95

96

PUBLICITAT