Llibret San Vicente de Paúl - Diputada Campoamor 2017 by Panal Fallero

Edita: Falla San Vicente de Paúl - Diputada Campoamor Disseny, maquetació i portada: PANAL FALLERO Dipòsit Legal: V-259-2016 “El present llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià” “Aquest llibret participa als Premis de les Lletres Falleres” Visita aquest llibret a: www.panalfallero.com/2017

SUMARI 2@ 2

Pròleg 2017

La música i l’estat d’ànim

La música de les Falles

El director d’orquestra

Amagar-vos que ve la SGAE

Preludi

Falles i música, el futur de dos Patrimonis del poble valencià

Què és per a mi la música?

Comissió major

Què és música?

Comissió infantil

Aprenent de música, aprenent en la nostra Falla

Programa de festejos 2017

AIDA

Festa de la música

Fent pupurri

1er Premi de contes infantils en valencià

Anunciants 1

PROLEG 2@

...

Passa tan de pressa un any, i hem tingut temps per a tantes coses... Sempre m’agrada confessar-me amb tu i comptar-te els meus pensaments, les meues reflexions. Fas de manera senzilla que em despulle quant pense en tu i pense en que novament estàs ací un any mes. Et fas major, però encara tens la frescor dels primers anys. Tens un altre aspecte i això es normal, tots canviem i el pas del temps es nota, en major o en menor mesura, però a tots ens afecta. Hui estàs guapo, però que molt guapo. Un estil distint, una «oloreta» nova, molt mudat com a tu t’agrada sempre ... Molt guapo, de veres, però això no es novetat per que sempre ho has sigut i sobretot per a nosaltres, però te veig com creixes i m’emocione al veure que encara que vas 2

evolucionant, eres el mateix per dins, eres autèntic per que conserves el que fa que t’apreciem tant. I em referisc a eixe cor que tens, que es capaç de unir-nos a tots per a treballar, per a fer equip, germanor i damunt fas que ho passem estupendament junts. Gaudim tant quant estem al teu costat que fas possible que siguem capaços de fer coses molt boniques i hui, encara que ja ho saps, no podria passar sense dirte una vegada mes que no te volem molt, te volem moltíssim.

Per totes les aventures i desventures que hem passat junts, per totes les rialles, el comboi i les bones estonetes que ens has provocat, per que gràcies a tu coneguérem a Rafa Vilches, una gran persona, entregada i dedicada a tu que et va cuidar amb una delicadesa especial i al que també volem molt, ell ho sap, i ara amb moltes ganes de seguir treballant s’obri una nova etapa en la que anem a veure com amb bondat, bon humor, dedicació, respecte i il·lusió tractaràs enguany a la música. 3

Llibret, res més et dic i res menys. Continua amb la teua personalitat i no perdes la teua essència. Anem a seguir aprenent junts. I com a voltes no ho dius per que eres una miqueta tímid, ho direm per tu... Gràcies a José i Javi, per que m’heu tractat molt bé i m’heu fet sentir com si ja ens coneguérem. Estic molt il·lusionat i agraït amb el vostre treball. Pensant en vosaltres, gràcies.

. . LA MUSICA I L'ESTAT D'ANIM Domingo Vázquez Orón El Domin

bans d'aventurar-nos a aprofundir en alguna cosa que pot arribar a ser tan amplia i complexa com ho és la música i com afecta esta a l'estat d'ànim, vegem el que significa cada expressió per separat. La música es definix més o menys alguna cosa així com l'art d'organitzar sensible i lògicament una combinació coherent de sons i silencis utilitzant els principis fonamentals de la melodia, l'harmonia i el ritme, per mitjà de la intervenció de complexos processos psico-anímics. En estos complexos processos psicoanímics que intervenen en la música és on es concentren la major part dels estudis que tracten de trobar la manera en què els nostres sentiments es veuen afectats a l'escoltar música, i que, com 4

ja s'ha pogut demostrar, pot afectar de forma positiva o negativa, segons l'estat d'ànim en què ens trobem. La paraula música prové del grec 'mousike', que significa 'el art de les muses' i de les que no molts saben que segons la mitologia grega i 'L’Odisea' d'Homer, eren nou, eren l'harem d'Apol·lo, sent així els seus noms i habilitats: 1. Urània (la celestial) musa de l'astronomia, poesia didàctica i les ciències exactes. 2. Terpsícore (la que delecta en la dansa) musa de la dansa i poesia coral. 3. Cal·líope (la de la bella veu i la major de les nou germanes) musa de l'eloqüència, bellesa i poesia èpica (cançó narrativa).

4. Polimnia (la de molts himnes) ; musa dels cantells sagrats i la poesia sacra, també era la protectora de la geometria i es deia que era la més seriosa de totes. 5. Clio (la que oferix glòria) musa de la Història (epopeia) 6. Melpómene (la melodiosa) musa de la tragèdia, quan es presentava, el cap a amb una màscara de rostre afligit. 7. Erato (l'amorosa) musa de la poesia lírica-amorosa, portava una lira (cançó amatòria) 8. Talia (la festiva) musa de la comèdia i de la poesia bucòlica, utilitzava una màscara riallera. 9. Euterpe (la molt plaent) musa de la música, especialment de l'art de tocar la flauta.

Es deia que vivien en l'Olimp dels déus. Allí cantaven alegres cançons en les menjars dels déus, i en el funeral de Patroclo van cantar laments. Ja es començava a dilucidar que les muses, la música, la dansa i la poesia tenien una relació molt estreta amb els sentiments primordials. Però, Com és eixa relació? Què s'ha pogut estudiar respecte d'això? Molt es parla hui en dia del benefici de certs tipus de música com si foren remeis magistrals, de la musicoteràpia, dels efectes en el procés d'aprenentatge o en com ens trasllada als nostres més remots instints, com quan anàvem per ací, quasi nus, llances en mà i intentant inculcar valor els uns als altres per a fer front a les feres que ens rodejaven. No obstant això això és tan absolutament relatiu. 5

Totes les músiques que ens agraden, que ens omplin, que estimulen en nosaltres alegria, ànim, relaxació, són les adequades per a cada un de nosaltres i el nostre estat d'ànim i no altres. Pot resultar sorprenent per a alguns veure com determinats ritmes i estils destinats a excitar o animar arriben a relaxar algunes persones, i com altres, que aparentment pareix que haurien de relaxar, els posen dels nervis. A cada individu i la seua circumstància, una mateixa melodia li pot afectar d'una manera positiu o negatiu, segons eixa mateixa circumstància. El que està clar és que no és prudent afirmar que determinats tipus de música són per a quelcom concret. Hi ha patrons generals que influïsquen sobre el nostre estat d'ànim?

Clar està que hi ha uns patrons generals en tots els tipus de música, que influïxen sobre l'estat d'ànim de tots de manera semblant. Per exemple, els timbres aguts tendixen a excitar i tonificar més que els greus, per una qüestió purament física. Les cèl·lules que reben les vibracions sonores i que transmetran el so al cervell a través del nervi auditiu, estan agrupades més densament en l'àrea receptora dels sons aguts, per la qual cosa la quantitat d'impulsos nerviosos que arriben al córtex és major. De manera que per a activar, tonificar o estimular moviment és més lògic utilitzar sons aguts i per a relaxar sons greus. Però inclús així, en la pràctica cada persona pot necessitar ser estimulada d'una manera o d'una altra depenent de la seua realitat vital i existencial en cada moment. I, a més, un abús d'aguts, sobretot en xiquets amb el sistema nerviós alterat o amb hiperactivitat podria ser causa de problemes. El ritme, la melodia i harmonia dels diferents tipus de música exercixen

una influència molt concreta sobre el nostre estat d'ànim: • El ritme: Ens influïx a nivell físic. Estimula el moviment, sobretot si es tracta de percussions. Els tambors en particular poden inclús arribar a fer vibrar el cos i posar-se en ressonància amb els batecs del cor, influint en la freqüència cardíaca. Per açò, pareix que unix més a la Terra, a l'existència gràcies a la pulsació evident. • La melodia: Exercix estímuls sobre els sentiments i les emocions. I és que la frase melòdica té la seua analogia amb la frase parlada en la que es transporta i transmet el sentiment. Una frase expressada de forma melòdica afecta emocionalment la percepció i comprensió d'eixa frase. • L'harmonia: Actua més enllà de l'exclusivament emocional, incidint d'una manera més potent en el desenrotllament intel·lectual i en el Mental Superior. Perquè 6

l'harmonia porta en si mateixa el ritme i la melodia, potenciats per la unió de sons simultanis, la qual cosa afavorix una major amplitud mental. No obstant això tot açò, que tenint la seua part de veritat, és també relatiu, perquè, per posar alguns exemples: • En certes tradicions es practiquen rituals on els tambors amb ritmes més primaris i que s'associen a senzilles melodies de tipus repetitiu (per tant més rítmiques) , fan entrar en estats de tràngol als oficiants i inclús als espectadors del ritual. L'estat de tràngol és un aspecte de Mental Superior, trobem així el ritme harmònic. • Persones que cantant melodies arriben a connectar amb una essència que va més enllà de l'exclusivament emocional, afavorint el transcendir de la seua consciència, o siga, de nou l'estímul de Mental Superior, descobrint d'aquest mode la melodia harmònica.

Perquè una peça de predomini rítmic, melòdic o harmònic exercisca la seua influència ha d'haver-hi un mínim de receptivitat per part de qui l'escolta. En cas contrari és com enviar informació a una paret. Es diu que les escales exercixen efectes concrets, de manera que una escala major podria estimular més la dinàmica, l'alegria, l'obertura cap a l'exterior i una escala menor podria estimular la tristesa, la profunditat, la calma. Açò també té la seua part de veritat en la música, però torna a ser relatiu, perquè depenent del sentit que se li done a la interpretació, la velocitat, la tessitura on es toca, el tipus d'instrument, el context, la situació interna de l'intèrpret... l'efecte pot canviar molt. Una escala menor tocada alegrement amb un violí i a una certa velocitat pot resultar molt alegre. De la mateixa manera que una escala major interpretada lentament pot arribar a resultar molt trist. La tendència natural de les escales no sempre és un condicionant.

Tot açò ens ensenya el relatiu de la influència de la música en cadascú, i ni els clàssics, els barrocs o els cants gregorians són forçosament equilibrants, ni les cançons més estridents, cacofòniques i agitadores tampoc són una epidèmia per a la societat. Amb el cor obert i net d'influències del nostre món, és més fàcil sentir la verdadera naturalesa de les músiques que escoltem. Des d'ací es viu amb les parts més subtils del nostre ser. Però estem massa condicionats a la ment intel·lectual, a les tendències i necessitats emocionals, a les influències socials, al material, per això les cançons de Mozart, Bach, Vivaldi o altres autors, per molt equilibrades que ens pareguen i per molts elements subtils que puguen contindre, poden xocar amb murs intel·lectuals, emocionals que relativitzen la seua genialitat. Perquè ni les persones, per molta capacitat de connexió que tinguen, ni el missatge, per molt meravellós i revelador que siga, és prou per a influir en els altres. 7

Sempre dependrà de la predisposició i evolució del receptor. Açò és bàsic. Un estudi que va ser dut a terme per Roberto Valderrama Hernández, de la Facultat de psicologia BUAP, va utilitzar música excitadora que es caracteritzava per ritme irregular, marcat, ràpid, dinàmic i amb decibels alts. Se'ls va fer escoltar a subjectes de diferents edats i d'ambdós sexes, en fragments de 3 a 5 minuts, durant l'estudi, es va notar que els subjectes s'inquietaven, movien mans i peus, amb necessitat de moure's. Després d'analitzar els resultats, l'autor va comprovar que la música excitant si afecta el nivell d'ansietat en les persones davall este tipus de música. L'explicació és que al no poder realitzar cap activitat com ballar, botar, moure's o parlar, es provoca un increment de l'energia generada pel sistema nerviós simpàtic. Este increment en el nivell d'excitació i energia, farà que la persona assenta com un augment en la tensió física i psicològica. Açò s'interpreta com que

la persona sent ansietat o almenys incomoditat per no poder respondre a estos impulsos, de manera que si la música li fa sentir desitjos de moure's, no seria massa bo per a la seua salut interferir en eixe desig. Els efectes beneficiosos de la música sobre la salut mental és ben conegut. Els filòsofs antics des de Plató fins a Confuci i els descendents d'Israel cantaven les alabances musicals i les usaven per a calmar la tensió. Les bandes militars utilitzen la música per a desenrotllar confiança i coratge. Els esdeveniments esportius proporcionen música per a incitar a l'entusiasme. Els xiquets en l'escola usen música per a ajudar-se a memoritzar textos o xifres. Els centres comercials posen música per a atraure als consumidors i mantindre en la botiga. Els dentistes posen música per a calmar als pacients nerviosos. La investigació moderna recolza la saviesa convencional de què la música beneficia l'estat d'ànim i la confiança.

gustos i preferències musicals. A pesar d'estes diferències, hi ha algunes respostes comunes a la música. Als bebés els encanten les cançons de bressol, el cant de la mare és particularment calmant, sense importar quins siguen els talents o entrenament musical formal d'una mare. Certs tipus de música fan que quasi tots s'assenten pitjor, inclús quan algú diu que ho disfruta. Després d'analitzar els resultats d'un estudi de les sensacions que provoquen 4 tipus de música distints en persones de totes les edats es va comprovar que la música "grunge" induïa a augments significatius en l'hostilitat, tristesa, tensió i fatiga entre tot el grup, inclús en els adolescents que deien que els agradava, no obstant això, la música pop, rock i la música clàssica els ajudava a sentir-se més feliços i més optimistes, amigables, relaxats i tranquils, a més se somreien de manera més accentuada quan sonaven cançons fàcilment recognoscibles.

musical no sols és acceptable per als pacients deprimits, sinó que en realitat ajuda a millorar els seus estats d'ànim. La música ha demostrat ser útil per a ajudar els pacients amb malalties mèdiques greus com el càncer, cremades i esclerosi múltiple que també estan deprimits. Si pot ajudar en estes situacions, és possible que puga ajudar-li a vosté i als seus sers volguts a experimentar estats d'ànim més positius.

A causa de les nostres experiències úniques, desenrotllem diferents

Una anàlisi sobre la música per a la depressió va concloure que la teràpia

Un clar exemple seria les nostres festes falleres, en les que la música juga un

Moltes persones escolten música reconfortant per a ajudar-los a conciliar el son. D'altra banda, cada pare d'un adolescent sap que certs tipus de música, particularment amb volum molt alt, pot induir l'estrés. Pot rebre estes influències variades de la música en la majoria dels llocs en què estiga diàriament, en alguns d'ells es concentra de forma més activa, en els llocs de festa per exemple, la música exercix un paper d'enaltiment de l'alegria més enllà de l'usual.

paper importantíssim aconseguint impregnar d'alegria cada racó de la ciutat com les cercaviles o les revetles nocturnes, per a donar passió als moments més solemnes, com l'ofrena o per a fer vibrar tots els cors, sincronitzant els batecs de tots els assistents a l'uníson, gràcies al ritme harmònic d'una gran «mascletà». Les falles i els valencians, són un clar exemple que amb la música es pot influir en els estats d'ànim. Trie la seua música en tan de cura com tria els seus aliments i els seus amics, perquè la música que trie, no sols formarà part del seu dia a dia, si no que farà de vosté una persona distinta, tan distinta com la música que li influirà en cada instant de la seua vida. En resum, la música és on es concentren sentiment i intel·ligència, passió i art. Si la vida en la terra té ànima, esta, sens dubte, és la música. 9

. LA MUSICA DE LES FALLES Gil-Manuel Hernàndez i Martí Director del Museu Faller de València

o hi ha festa sense música, i les Falles no són una excepció. En elles la música està omnipresent, i en ella hem d'incloure la pirotècnia, amb els seus ritmes, cadències, melodies i apoteosis. És la música de la pólvora, que dóna sentit a la festa i és, en bona mesura, com la seu gran banda sonora: petards, trons de bac, masclets, coets, carcasses, palmeres, carretilles, una continua simfonia d'esclafits que envolta la ciutat festiva i provoca una reacció emocional tan bàsica com primitiva: la de sentirse sentimentalment formant part d'una cosa gran, d'un fenomen especial que ens supera i alhora ens uneix, que ens fa retrobar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, un fenomen que

no es pot explicar perquè s'ha de viure intensament: la vivència d'estar en Falles. Per això és tant important eixa banda de música que ens desperta o ens transporta durant el dia i la nit al territori del trasbals lúdic i l'emoció de la identitat comuna. Per això ens posen la pell de gallina els sons del tabalet i la dolçaina, que avancen pel carrer com ambaixadors d'una comissió que passeja orgullosament en cercavila els seus estàndards, els seus premis o la indumentària tradicional dels seus components. La música fallera és la nit d'orquestines en una revetla tocant els èxits de tota la vida, però també el discomòbil o el playback casolà, i torna a aparèixer, solemne i valenciana, en les presentacions 10

de falla, en els apropòsits, en les exaltacions barroques de les falleres majors, en el teatre faller que fa els casals bressols d'arts escèniques. Una música que mai no es deté, i que troba la seua singularitat ens el himnes que cada falla canta fervorosament a l'interior dels seus caus, però també en els himnes que commouen a tots, perquè són himnes fallers i valencians que busquen que totes es puguen sentir immersos en eixe terratrèmol de sensacions, il·lusions i sentiments que són les Falles. Veritablement, ben bé es podria dir que la festa fallera és com una gran dansa que dura tot l’any, però que assoleix la culminació durant la Setmana Fallera. Ja en els dies grans, la ciutat es transforma completament al ritme que marquen les comissions

de falla. I mai millor dit allò del ritme, perquè els carrers, les places, les avingudes, les placetes i els cantons comencen a omplir-se d’una massa humana que comença a executar la seua particular dansa, movent-se amb sinuositat, calma o nervi per les artèries de l’urbs en metamorfosi: riuades de gentada àvida de vore les falles de la secció especial, grups d’ansiosos que busquen les falles més apartades de la norma general, nostàlgics que es mouen a la caça d’un bri del passat faller d’una ciutat envaïda per la modernitat i els turistes. Tot plegat, i vist des de dalt, València sencera sembla un immens laberint per on una munió de ballarins orquestren els seus moviments, les seues fugues, els seus passos d’un ball embogit sense altre objectiu que el gaudi, la disbauxa i la diversió. I la música de fons barreja de pasdoble i pólvora, de dolçaina i tabal, de gemec i crit, de record i nostàlgia. Però, a més, hi ha els fallers i les falleres que abandonen els seus casals per projectar-se cofois per la demarcació i fins i tot més enllà, en el territori on tot

el món pot ser vist i admirat per la massa general. Aleshores la porta del casal es transforma en l’eixida al gran escenari urbà de les Falles en majúscules, i ja ací les comissions marxen a l’uníson del seu particular diapasó identitari, el de l’orgull de pertànyer a la gran família fallera, que es considera a sí mateixa l’actor principal de la festa, el protagonista sobre el qual s’ha de centrar el focus de la representació, l’estrella col·lectiva per a la qual ha de sonar la música diversa, multiforme i arrelada de les bandes de sempre, que són com esclats de valencianitat senzilla i profunda. Sota eixa música, la gran família fallera comença a executar els seus passos de ball al bell mig del carrer, fent-lo seu, anant a arreplegar els premis desitjats, recollint les falleres majors, passejant-se triomfants i ebris de la seua pròpia apoteosi, efímera però repetida any rere any. I així arriba eixe moment màgic de l'Ofrena de Flors: la dansa comença desimbolta, amb les comissions eixint alegrement de la demarcació, però a mesura que 11

s’acosten a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats els nervis i la tensió emocional apareixen, els rostres es tornen seriosos, les llàgrimes afloren, els cossos es belluguen al ritme cadenciós del sentiment fins a arribar a l’ofrena extàtica, al vertigen de plors, mirades i expressions, que quasi de sobte dissol les contraccions i relaxa els oferents, deixant lloc a la desfilada alegre i quasi carnestoltesca, desordenada, convulsa i promíscua, de retorn al casal del barri. Passen els dies, el cansament arrela, segueix sonant la música i arriba el moment culminant de la cremà, eixe en el que tots passem revista a l'any que acaba i prometem les bones accions o projectes de l'any que comença, perquè per a nosaltres l'any acaba i comença la nit esplendorosa del 19 de març. Per darrere, com una gran orquestració musical col·lectiva, la dansa còsmica fallera continua, mentre el vent de març porta les flaires de primavera que fan de València en flames un paradís de perfums i utòpiques possibilitats.

EL DIRECTOR D'ORQUESTRA Salvador Prades Director d’orquestra

na xica d'esta comissió, gran amiga de la meua filla i per la que sent una estima molt especial, em va demanar que escriguera alguna cosa sobre les meues experiències com director d'orquestra i la veritat és que em va posar en un compromís per que resulta molt difícil (almenys per a mi) escriure sobre emocions i sentiments que és, en definitiva, la qual cosa s'experimenta al dirigir una orquestra. 12

Començaré per dir que una orquestra simfònica és l'instrument més complet que un músic pot tocar. Un instrument que presenta la més àmplia extensió de registres (des dels més greus de la tuba als més aguts del flautí), la més completa gamma de matisos (des d'uns "pianíssims" a penes audibles, fins a uns "fortíssims" ensordidors). Per al músic de faristol és prou de tindre una bona preparació tècnica, és a dir que domine l'instrument; el director, en canvi, ha de ser especial tant tècnica com humanament. Ha de

posseir un especial carisma amb què aconseguisca guanyar-se l'admiració i el respecte de la plantilla en ambdós aspectes. I ara ve el més difícil, parlar d'emocions i sentiments. No hi ha dubte que el compositor ha experimentat uns determinats sentiments quan escriu una obra. Doncs bé, la missió del director es descobrir estos sentiments i traslladarlos als seus músics perquè estos, a la vegada, els facen arribar al públic. I açò no s'estudia ni es pot aprendre en cap conservatori. Açò ha de nàixer 13

d'allò més profund de cada individu. Hi ha directors tècnicament molt competents però absolutament freds a l'hora de transmetre emocions. Estos no solen deixar empremta en el públic. Per això el que un director deu intentar és que, al finalitzar la interpretació d'una obra, el públic lloc en peu no puga reprimir un "brau", aleshores podem dir... "missió complida". Moltes gràcies a vostés per haver-me dedicat uns minuts i fins sempre.

AMAGAR-VOS QUE VE LA SGAE Arturo C. Melònam de naixement

l final tot es reduïx a la música, a la capacitat que té de fer-te vibrar, i és que segons diuen els entesos, la música és vibració i cada tipus de música ens fa sentir i emocionar-nos de forma diferent. Per a molts la música és el camí que unix les diferents etapes de la nostra vida i dóna banda sonora als sentiments. Jo açò ho vaig descobrir molt prompte. Mentres els meus germans posaven "el larguero" a les nits, jo escoltava "Plásticos y decibelios" del mític Julián Ruiz. Record perfectament el dia en què els meus pares em van regalar un radiocasset de doble pletina, amb el que se'm va obrir un món de possibilitats. A ran d'això vaig començar a gravar cintes que 14

compartia amb els meus amics, i a poc a poc l'horitzó musical se va anar ampliant i et dónes compte que esta afició durarà tota la vida. He gastat molts diners en música (no sols en discos, també en concerts, festivals...) i mai he tingut la sensació d'haver malgastat ni un euro. Amb açò vull deixar clar que sóc una persona que ama la música i que les opinions que tiraré en este articule són des d'este punt de vista, sense desmeréixer el treball de creació dels professionals de la música. Anem per feina, què és açò de la SGAE?, què és això de que hi ha bars, perruqueries, falles, discoteques , bingos, pistes de birles, sanatoris, autocars, poliesportius, geriàtrics, festes de poble...etc que paguen religiosament tots els mesos a manera d'impost uns diners que ens diuen

que pararà als autors de les cançons?. La Societat General d'Autors i Editors, a partir d'ara S.G.A.E. és com la seua pròpia definició ens indica una societat que de forma paradoxal aglutina els "drets" d'autors que són els que creen l'obra i editors que són els que posen les regles als autors. És com si ficàrem a caputxeta i al llop dins d'una mateixa empresa, la qual cosa no té molt de trellat. El que realment fa esta societat, en teoria sense ànim de lucre, és protegir els drets patrimonials cedits pels autors als editors, que curiós ¿no...? Diguem que la SGAE vetla pels drets d'autor dels 80.000 afiliats que sol·liciten compensació a canvi de la reproducció i difusió del seu repertori, excloent milers d'autors (Copyleft) , no afiliats a SGAE que no desitgen que esta entitat gestione cap dret sobre

les seues creacions. D'acord en què els músics han de cobrar per la seua obra però no necessàriament a través de la SGAE , per que, com opera la SGAE? Banderers per a combatre la lluita contra la pirateria, pel sorgiment de mecanismes tecnològics diversos de descàrrega gratuïta (per a què pagar si ho tinc de bades...) , la SGAE insta el govern a crear el famós cànon, com una taxa amb què es vol compensar els autors, editors i distribuïdors pel dret a la còpia privada, que reconeix el dret dels ciutadans a reproduir una obra protegida per la propietat intel·lectual per a ús personal i privat. Gràcies a este cànon aplicat a DVD, telèfons, PDA i MP3, a partir de 2009 la SGAE va passar a ingressar més diners pel cànon que per la venda de discos, augmentant la seua facturació mes 15

d'un 200% i situant-se en l'actualitat prop dels 600 milions d'euros. És important dir que al llarg de tots estos anys hi ha hagut una lluita exacerbada en els tribunals on diferents associacions d'internautes han aconseguit sentències importants, com la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d'Octubre de 2010, que diu que el cànon és un abús i no complix la directiva europea i considera que la taxa només pot aplicar-se als particulars. Empreses i administracions van quedar exemptes. Imaginen-se esta escena de cine: Dos homens (Max i Pete) entren a un important restaurant situat a un barri cèntric de la ciutat. Max: Bon dia Horace, Horace: Hola xics, com va tot?

Max: Hola Horace, no volem fer-te perdre el temps. Este mes has abonat la mitat del que acordarem. Horace: A vore Max, este mes se m'ha complicat, els estudis de la meua filla major, el divorci... La setmana que ve em pose al dia, ho promet. Max: Ens coneixem des de fa molt de temps, i sempre has complit amb les teues obligacions. No m'agradaria haver de recordar-te l'important que és la nostra protecció en el teu negoci. La setmana que ve vindrà Pete. OK Pete? Pete: (assentix amb el cap) Horace: Moltes gràcies, senyors Max: Fins a la setmana que ve! Al llegir esta escena la primera cosa que ens ve a la ment és una pel·lícula de mafiosos on s'utilitzen diferents mitjans per a extorquir als negocis. Açò mateix els està ocorrent a milers de negocis en tota Espanya al ser obligats a pagar unes taxes, tots els mesos, a la SGAE per utilitzar la

música en els seus negocis. Històries de perruqueries, botigues de roba o bars on es presenten representants de la S.G.A.E. perquè paguen el cànon i inclús operacions policials (generades per una denúncia seua) amb l'objectiu de buscar i capturar qualsevol CD de música NO original, en bars musicals en la matinada d'un dissabte (horari d'allò més oportú...) són habituals. La SGAE ja s'ha convertit en una autentica maquinària pesada de poder i infraestructura. Tenen més d'una dotzena de seus en tota Espanya suportades per un teixit d'administratius, secretaris, advocats, assessors i inspectors que no realitzen la seua labor precisament de forma molt solidaria. El manteniment d'este teixit no és barat i la necessitat d'augmentar la facturació és constant. La següent pregunta que em faig és: Hi ha alguna forma d'evitar pagar i tindre música en el teu negoci? La resposta és si, però vas a haver de fer alguns canvis significatius: 16

1. No poses més emissores de ràdio com 40 Principals, cadena 100, Europa FM o semblants, emissores especialitzades a reproduir grans èxits comercials inclosos dins del catàleg de la SGAE (si les emissores ja paguen la seua quota per emetre, per que si els oients també han de pagar?) 2. Posar fi al contracte amb ells. Si al seu dia vas firmar algun tipus de contracte, posa't en contacte i rescindix-ho. Dis-los que ja no posaràs més música del seu catàleg d'artistes. Pel simple fet de tindre música sonant en el teu negoci, hauràs de pagar a esta societat "sense ànim de lucre" i no et pots negar, ja que ells entenen que tot el que es comercialitza a Espanya, està en el seu catàleg d'artistes i utilitzaran tots els seus recursos per a caçar-te. 3. Comença a posar música sense drets d'autor i bandes locals que no estiguen lligades a SGAE.

4. Deixa'ls clara que només poses música lliure de pagament. Posa un cartell en la porta ben visible. Encara que ja t'advertisc que el rival amb què has de competir és molt gran, té molts diners i una llei que l'empara. I són molts els que al final acaben "extorsionats" i paguen religiosament la quota convinguda. Com és possible que hàgem consentit que la SGAE adquirisca tan magna grandària i poder? i el que és més greu, que li hàgem dotat del suport legal que conferix el compliment d'una llei, que hui en dia no agrada cap partit polític Al final tot es reduïx a la música, a la capacitat que té de fer-te vibrar. Però ja sabem que en el moment que els diners entra en joc les regles canvien, o no?

PRELUDI María Castaño Soprano de la Cantoría Hipponensis de València

Pardo;

apassionant i un llenguatge universal. ecorde la cançó de Juan

Bravo por la música, que nos hace mágicos Siete notas clásicas, unas son tristísimos Y otras son muy trágicas, Otras veces son más alegres que el sol.

Em pareix més fàcil sentir i reproduir la música que definir-la... Harmonia, melodia, ritme. És un art que forma part de la vida i són moltes les sensacions que provoca. Qui no té una cançó que li posa les piles? És un món 18

Comencem escoltant música amb els sons suaus d'una cançó de bressol, que ens relaxen quan som nadons, anem creixent acompanyats de música i cançons de diferents estils, perquè encara que a cada etapa de la vida varien les necessitats, sempre hi ha una música per a cada moment i situació. I és que, convivim amb la música, que ens fa disfrutar, compartir emocions, aconseguix fer-nos vibrar tant social com individualment... És coneguda per eixample l'eufòria dels macro concerts!! En els preparatius de qualsevol esdeveniment dediquem temps a triar la música que ens acompanyarà

perquè és un element important, que ajuda a l'èxit de la mateixa ja que embolica l'ambient i ho fa acollidor i agradable. En la meua vida musical d'aficionada trobe al Dúo Dinamico, Cecilia, Ana Belén, Mocedades, Mecano, Édith Piaf, Joan Báez, Bob Dylan, ABBA, Beatles i una llarga llista...als anys 6070, va sorgir una generació de grans compositors de Folk, Pop, Rock i grans comèdies musicals, d'ací, les mítiques bandes sonores de Sonrisas i lágrimas, My fair lady, west side story.... I si només volem recrear-nos en música clàssica podem gaudir de Mozart, Beethoven, Vivaldi, Händel... Apostant

per

noves

fórmules,

actualment Ara Malikian és una de les cares conegudes de la música clàssica, que l'ha fet mes pròxima i inclús divertida, i aconsegueix que cadascú s'emocione a la seua manera. La música pot arribar al més íntim sense necessitat de paraules, pot commoure'ns, portar-nos records i utilitzada per un terapeuta professional (Musicoteràpia) facilita l'aprenentatge, l'expressió, l’alleugeriment d'estrés, cures pal·liatives i en general benestar personal. Trobe molta similitud entre el món de la música i el de les Falles, en ambdós hi ha creativitat, imaginació, intuïció, paciència, atenció als detalls i necessitat de trobar noves idees. 19

Quan veus el resultat dius: "que bonic" però quan ho fas i saps el que costa, la satisfacció és molt més gran. M'agrada la música coral, en els assajos, necessitem repetir varies vegades... moltes vegades! Amb la impressió de no arribar a cantar les cançons amb seguretat... fins que a poc a poc ens van seduint, després ve el plaer de mostrar el nostre treball rebent la calor d'uns aplaudiments. Que bé! que puc fer allò que m'agrada, cantar! Hi ha coses que no es poden mesurar només en termes de rendibilitat i la música és una d'elles. Les falles tenen la seua pròpia música... Gaudiu-les!!!

. FALLES I MUSICA, EL FUTUR DE DOS PATROMONIS DEL. POBLE VALECIA Alexis Moya Escriptor

'autor proposa que la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco servisca per a poder impulsar el valor i la rellevància patrimonial, artística i cultural d'aquesta festa i de la música valenciana i també per a iniciar els tràmits per a aconseguir aquest reconeixement per a les societats musicals, per al qual es reuneixen, segons els experts, arguments més que suficients. València, 30 de novembre de 2016 Les festes estan vinculades a la música en la majoria dels casos, forma part de la seua arquitectura i és molt difícil dissociar-les. Pensem per un moment en qualsevol fet festiu de les nostres 20

poblacions i comprovarem que sempre està present en un moment o un altre, quan no en quasi tots els actes de Falles, Fogueres, Moros i Cristians, Gaiates, Setmana Santa, festes patronals... És obvi que hi ha una estreta relació entre la música popular, la festa i els moviments socials i que és una activitat que marca la realitat, els comportaments i el desenvolupament d'identitats.

"Hi ha una estreta relació entre la música popular, la festa i els moviments socials, marca la realitat, els comportaments i el desenvolupament d'identitats" Escric aquestes línies mentre ha cristal·litzat, el 30 de novembre de 2016, la llarga lluita de les Falles per a ser declarades Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat per la Unesco, una manifestació tradicional i popular al voltant del foc, la pólvora i la música que va agafar força gràcies a una gran labor coral dels que la fan possible, els nombrosos suports que ha aconseguit concitar en els últims anys i la seua celebració en nombrosos municipis, ciutats i països. Aquest reconeixement del Comitè Intergovernamental de la Unesco, reunit a Addis Abeba (Etiòpia), hauria de servir per a posar en valor la rellevància patrimonial, artística i cultural, que ara han vist confirmada les Falles, perquè la música valenciana encarnada en les societats musicals, principalment, iniciara els tràmits i aconseguir aquest reconeixement per al qual es reuneixen, segons els experts, arguments més que suficients.

"Les societats musicals formen part de l'espai viu i social de les Falles que han rebut un gran recolzament de la Unesco per a la seua universalització"

Entorn de les Falles hi ha molts elements i considerar a uns primordials i a altres secundaris és un error conceptual. El monument, les comissions falleres i els seus membres, artistes, pirotècnia, artesans (orfebres, indumentaristes, perruquers i seders), els llibrets... prescindisca d'algun d'ells i pensem quin seria el resultat, tindríem una festa incompleta perquè qualsevol component dels citats està vinculat a l'univers que conformen les Falles i així hi ha hagut que presentarho a la Unesco. La música és un dels elements clau en aquesta festa, no crec que ningú ho pose en dubte, encara que hi ha hagut qui s'ha obstinat en ningunetjarla malgrat ser un actiu, açò sí, clarament infrautilitzat fins avui. Les societats musicals formen part de l'espai viu i social de les Falles que han rebut un gran recolzament de la Unesco per a la seua universalització. Independentment de la declaració, l'ocasió és immillorable per a aprofitar la seua potència com un moviment social, educatiu i cultural únic en el món per a impulsar la col·laboració de 21

l'entramat associatiu que conformen i unir-ho a la societat civil que hi ha darrere de tota manifestació festiva. Innovació, turisme

desestacionalització

Aquest recolzament també servirà per a elevar l'estima cap a les Falles, una manifestació que té els seus començaments documentats en el segle XVIII encara que amb arrels en les festes paganes al voltant del foc, que ha de canalitzar-se per a impulsar idees i projectes innovadors que facen d'un fet festiu reconegut, al voltant del qual es desenvolupen arts, artesania i creativitat, una festa millor, amb major poder d'integració, respecte (en tots els àmbits i sentits), oberta a les aportacions de la ciutadania i sense tutelajes polítics. "Ser Patrimoni de la Humanitat

també servirà per a elevar l'estima cap a les Falles que ha de canalitzar-se per a impulsar idees i projectes innovadors que facen d'un fet festiu reconegut una festa millor"

El ritual o el costum amb el que es desenvolupen els actes tenen molt marge de millora. I hi ha moltes possibilitats i accions que es podrien impulsar i dur a terme perquè eixa repetició tinguera elements nous i originals. I no solament per a circumscriure'ls al mes de març, perquè les múltiples connexions possibles podrien desestacionalitzarse per a forjar una interrelació de col·lectius molt profitosa que projectaria una imatge més consistent que posaria en valor i visibilitzaria el treball que es realitza durant tot l'any. Una cosa que el sector turístic i l'hostaleria, que ja omplen els dies de Falles, veurien amb molt bons ulls per l'impacte econòmic que generaria. "Les connexions podrien desestacionalitzarse per a forjar una interrelació de col·lectius molt profitosa que projectaria una imatge més consistent que posaria en valor i visibilitzaría el treball que es realitza durant tot l'any"

Aquestes sinergies aportarien valor afegit a tots els actors i enfortirien el paper protagonista que el ciutadà ha de reclamar en la societat perquè el fet cultural, festiu o religiós siga una proposta valuosa que mereix la pena preservar. Cal remarcar algunes dades que situen la importància d'un fenomen com el de la música valenciana, tan proper que en ocasions ens fa perdre perspectiva. 1.686 formacions artístiques Les societats musicals són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana segons la Universitat de València, aquest entramat associatiu està format per 547 societats musicals (el 50% d'Espanya) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d'escoles de música i més de 200.000 socis. Al seu si desenvolupen la seua labor un total de 1.686 formacions artístiques amb 1.075 bandes de música, 174 orquestres, 233 cors, 133 grups de càmera, 52 big bands i 19 grups de dolçaina i tabal. 22

"Les 547 societats musicals musicals (el 50% d'Espanya) són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana i conten amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d'escoles de música, 200.000 socis i 1.686 formacions artístiques" Si es volgueren extrapolar aquestes xifres al total d'Espanya caldria multiplicar per 9 aquestes dades amb el que obtindríem unes magnituds impressionants. Cal tenir en compte que hi ha més societats musicals que municipis a la Comunitat Valenciana (542) i que el nombre de socis d'aquestes associacions sense ànim de lucre és cinc vegades major que la massa social del València CF, dos vegades més que la del Reial Madrid i superior a la del FC Barcelona. La Universitat de València constata que “són un potent mecanisme de socialització i vehicle que possibilita la participació, la formació, la pràctica musical, la convivència...”

i que constitueixen un element diferencial valencià que es manifesta en qualsevol tipus de territori (urbà i rural, costa i interior, castellanoparlant i valencianoparlant). Un fenomen estructurat i “el element simbòlic amb major capacitat per a estructurar i suportar estratègies de vertebració i cohesió social” que agrupa la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Folklore i La Ruta de la Seda La riquesa de la música valenciana no acaba ací perquè hi ha més associacions entorn d'ella, La Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters agrupa a 72 associacions amb 175 professors i directors, 2.100 músics i 10.000 persones relacionades amb el col·lectiu. La Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana reuneix a 126 associacions culturals compostes per 3.750 socis, 2.600 músics, 1.000 ballarins i 150 professors. La Federació de Cors de la Comunitat Valenciana engloba a 178 agrupacions artístiques, 5.340

coralistes i 190 professors i directors. A més, hi han 48 conservatoris de música de titularitat municipal i autonòmica i 37 centres de música autoritzats que imparteixen ensenyaments musicals a més de 16.039 alumnes. Senzillament impressionant. També podríem esmentar projectes de recuperació de música antiga o tradicional tan prestigiosos com Capella de Ministrers, un grup amb 30 anys d'existència que ha donat a conèixer un patrimoni musical que abasta des de l'Edat Mitjana al segle XVIII, 800 anys d'història, i que té previst editar La Ruta de la Seda, un llibre-disc que es presentarà a l'abril amb una gira internacional que li portarà a Europa i Àsia. Aquest treball té connexió amb el programa de la Unesco del mateix nom que enllaça a tres continents i 32 països, una oportunitat per a donar a conèixer la importància de València des del segle XV en aquesta indústria de la seda, tan associada a les Falles, que va suposar intercanvis d'invents (pólvora), comercials (seda, ventalls, 23

porcellana...), gastronòmics (arròs) i culturals. Pep Gimeno “Botifarra” és una altre exemple junt amb altres formacions que aporten singularitat i un gran valor a la música valenciana. Amb tot, les falles serien millors si s'aprofitaren millor les sinergies amb totes aquestes associacions i formacions? Tot indica que sí i ja es podria començar per alguna cosa molt senzilla com escoltar propostes entorn del repertori, promoció i creació de música fallera que donen més valor als actes més representatius de les Falles. D'aquesta manera, l'Ofrena no seria una repetició extenuant del pasdoble València en el seu tram final. Un altre assumpte seria apostar per la qualitat de la música perquè, en ocasions, les formacions de músics en moltes ocasions són ínfimes i es malmet una interpretació digna de les obres. Tenir a 10.000 músics en Falles, que amb les seues bandes de música triomfen en certàmens nacionals i internacionals, pot servir per a oferir prou més a la festa en lo musical

utilitzant el seu gran potencial artístic. Com a referent bastaria amb observar la cura amb la que la música està present en una festa com la de Moros i Cristians que promou i encoratja la composició d'obres que engrosseixen el repertori a interpretar en les desfilades, entrades i altres actes. "Tenir a 10.000 músics en

Falles, que amb les seues bandes de música triomfen en certàmens nacionals i internacionals, pot servir per a oferir prou més a la festa en lo musical utilitzant el seu gran potencial artístic" Falles en el món València és el mascaró de proa d'aquestes festes però no ha d'oblidar que hi ha més de 160 ciutats i municipis de la Comunitat Valenciana (en les províncies de València, Alacant i Castelló), Espanya (Barcelona, Burgos, Madrid Màlaga, Mallorca, Navarra...), Europa (Montpeller i París) i en diversos països d'Amèrica (Argentina,

Xile, EUA Perú, Uruguai, Veneçuela...) que les celebren i que també han sigut reconegudes en la declaració de la Unesco. El cap i casal ha de ser capaç d'aglutinar i recolzar amb generositat a tota la comunitat fallera perquè així impulsaria el sentiment de pertinença entorn de les Falles. Donar visibilitat i difondre la labor dels que la fan possible en llocs que molta gent desconeix suposa una promoció que reverteix en la grandesa d'aquesta festa, la seua expansió i coneixement nacional i internacional. Guanyar a la ciutadania i més adeptes des de la mediació i l'empatia per a millorar diferents aspectes de la festa també contribuiria positivament en la cerca de l'excel·lència. No obstant açò, seria revelador preguntar ara què opinen de la declaració de la Unesco els que des d'una posició, intel·lectual? fugien de les Falles, una poltrona poc presentable en la que el rebuig de lo popular, per considerarlo bast, primitiu, hortera..., va ser una manera inhàbil d'observar o enfrontarse a la festa, per moltes coses que 24

calga renovar o modernitzar. Ara tenen ocasió de mostrar una cara més proactiva plantejant què millorarien. Unesco i música Els monuments de la comissió Sant Vicent de Paul-Diputada Clara Campoamor, en el barri d'Orriols de València, estan dedicades a la música en 2017 amb molt bon criteri. El que la infantil haja unit música i xiquets és una cosa que els responsables educatius a Espanya no han sigut capaços de posar en pràctica en deixar de costat els ensenyaments artístics. També podria ser una metàfora del que hauria de ferse, per moltes i fonamentades raons, i que fins al moment es ve esbiaixant. Quan les cremen caldrà esperar que es convertisquen en cendres moltes actituds que han obviat la seua rellevància i importància per a la societat pel seu poder d'integració, cohesió i vertebració. Ens quedarà sempre la música. Per a introduir en aquesta xicoteta coctelera de consideracions i propostes

més elements, la música és una eficaç eina per a millorar el rendiment educatiu i en la lluita contra el fracàs escolar. Prestigioses investigacions d'universitats espanyoles, europees i americanes constaten els seus beneficis i vertebració perquè el seu ensenyament reporta millors resultats acadèmics en llengua, matemàtiques, història, ciència... als xiquets que l'estudien. Organitzacions com la Unesco evidencien la seua eficàcia pedagògica i Unicef assegura que influeix en la capacitat d'aprenentatge, creativitat, desenvolupament motriu i socioafectiu i prevenció de la violència. La Societat per a l'Educació Musical de l'Estat Espanyol (SEM-EE) ha demanat suport a la Unesco per a instar al Govern central i als autonòmics a que s'incloga una adequada presència de la música en el sistema educatiu. Aquesta associació sense ànim de lucre representa en Espanya a la Societat Internacional per a l'Educació Musical (ISME), una entitat promoguda i afavorida per la Unesco a través del Consell Internacional de la Música

(ICM) que va abordar diferents temes en la seua Conferència Mundial: promoure la música en persones de totes les edats, el benestar, la justícia social i la identitat. Aquest fòrum, celebrat a Glasgow recentment, és un dels més influents del món i va reunir a 2.500 professionals (professors, acadèmics, investigadors universitaris...) de 90 països. Sembla clar que la Unesco és sensible al gran paper que pot exercir la música en la societat i als moviments associatius que la posen en valor, promocionen, difonen i impulsen el seu ensenyament. Treballar per un futur reconeixement de les societats musicals serviria per a unir dos patrimonis entorn de les Falles, un fet del que, possiblement, hi ha pocs precedents. Les conseqüències serien molt beneficioses per a la festa i la música valenciana. Després de la recent declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, caldria pensar que quasi tot està per fer i potser es donen les condicions perquè ho fem entre tots. 25

"Treballar per un futur reconeixement de les societats musicals serviria per a unir dos patrimonis entorn de les Falles, un fet del que, possiblement, hi ha pocs precedents" Alexis Moya Alexis Moya és col·laborador del suplement Arts del diari El Mundo i de la comunicació de la Societat per a l'Educació Musical de l'Estat Espanyol (SEM-EE). Ha treballat en els periòdics Levante-EMV, El País i ADN, i amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana (Fecemac-CV) i Social Musik, entre altres institucions o entitats relacionades amb la música.

. . . QUE ES PER A MI LA MUSICA? Alex Pons Músic

ot ser, siga una de les preguntes més repetides als músics, ja siguen amateurs o professionals. Possiblement, les respostes que es donen a aquesta pregunta siguen les més inconcretes a la par que subjectives i això és bo! A les “altes esferes” musicals, cada musicòleg 26

dóna la seua particular definició de música i a la vegada altres col·legues fan esmenes sobre aquesta descripció. Per què? Sota el meu punt de vista, és positiu que es donen moltes definicions i que aquestes estiguen plenes de diferències envers unes altres. Per a cadascun de nosaltres, la música és diferent i té diferents significats, connotacions a la vegada

que desperta al nostre interior sentiments i sensacions molt dispars. Aquest és el motiu real de tantes discrepàncies a l’hora de definir el terme música. En el meu cas, que no sóc musicòleg, i per tant no m’atreviré a definir o teoritzar sobre que és la música, vos puc parlar sobre que entenc jo o que significa per a mi la música, així com les meues sensacions i pensaments. Per a mi la música es eixa cosa que ens envolta a cada moment. A nivell físic, totes les ones que rodegen estan alterades d’una o d’altra forma per els elements en moviment del nostre voltant. Podríem etiquetar-lo com a soroll, però el que pot ser soroll per a un, pot tindre sentit per a un altre i per tant, soroll, no seria el terme més adient. De fet, qualsevol soroll possiblement tinga una freqüència i per tant un ritme. Aquest ritme junt amb altres elements pot esdevenir en

un element atractiu pels nostres oïts. Amb tot açò, estic tractant de explicar que per a mi és interesant qualsevol element que “sona” al nostre voltant. De fet, aquesta es la manera natural per la qual a cadascun de nosaltres ens arriba la música. Per a cada persona possiblement és diferent, però hi han molt elements comuns. La música, en primera instància, ens pot arribar quan som al ventre de la nostre mare en forma de cançons que ella cante o que escolte. Són moltes les proves científiques que així ho certifiquen. Hi ha un munt “d’artefactes musicals” quan som xicotets en forma de joguets, programes infantils, pel·lícules... A totes les etapes educatives, des d’infantil i primària, els nostres mestres utilitzen les cançons i jocs musicals com a eines educatives. Les primeres pel·lícules i series infantils també fan servir la música per a transmetre els seus missatges. Com podeu observar, des de la infantessa fins la nostra vida 27

adulta, la música és al nostre voltant amb l’enorme poder de transportarnos en el temps i les sensacions. A qui no li han vingut sensacions del passat al escoltar una cançó o melodia? La música és molt potent en aquest camp sensorial. Sols hem quedaria afegir una cosa més de la meua collita personal i és el factor social que a València tenim tant marcat, gràcies a un element vertebrador de la nostra societat com son les Societats Musicals. A la nostra terra gaudim d’un fenomen únic al que moltes vegades els nostres polítics han maltractat i/o no han sabut cuidar adequadament. Gràcies a les bandes de música, la música adquireix el seu punt àlgid a nivell social. El divendres, dia de l’assaig, tots els extractes socials acudeixen a la “banda” per tocar al costat de gent d’edat, professió e interessos diferents amb un fi comú. Una gran lliçó de vida que tenim a València.

SALUDA PRESIDENT 2@

o pensava mai que hem tocaria fer el saluda de la nostra comissió; però el destí em va donar aquesta oportunitat i he de donar les gràcies a tots el que em van donar la seua confiança i desprès tot el recolzament que dia a dia em donen. Per suposat donar les gràcies a la meua família, per qué amb el càrrec va el perdre molt de temps amb reunions, presentacions i actes; i les tres ho han entès. I als que en algun moment han fet qualsevol cossa per la comissió gracies, perquè sense el recolzament de la comissió res del que espere que passe seria possible. Cada dia estic més agraït perquè una persona em va dir que “el primer any a rebre galtades i al següent a gaudir”

T N E D I ES

i galtades he rebut, però no ha fet falta arribar al segon any per a gaudir.

de les seues experiències i el seu constant somriure.

I com no donar les gràcies i tot el meu recolzament als nostres representants de enguany; els tres son nous en la nostra comissió i això els ha degut donar por; o a mi em donaria perquè com jo dic qualsevol faller no val per a qualsevol falla, ni qualsevol falla val per qualsevol faller, però ells amb el seus valors ho han sabut aprofitar per passar-ho bé, desitjar-vos als tres que enguany siga inoblidable i ple d’alegries:

Javier, el terratrèmol. Tu eres el que més por em donaves perquè sempre he dit que un xiquet parat es un xiquet malalt, i tu estàs molt sa. Amb el teu geni a voltes em recordes a mi de xicotet.

Noemí, la il·lusió. Enguany te l’honor de representar a les dones de la nostra comissió i de fet ho ha aconseguit amb la seua temprança e involucració. Lucia, la dolçor. Es una personeta que no diu res, però que quant mes temps passes amb ella et dones compte que val la pena estar al seu costat i gaudir 30

De la nostra falla dir que tenim moltes ganes de passar-ho be i ser enginyosos, de fet estem a Ingeni i Gracia i no només per els nostres monuments, sinó també per les nostres festes, disfresses i betlem, no som normals, perquè si alguna cossa en tinc clara es que la nostra comissió no es normal, som especials i sinó pregunteu als runners de València quina es la nostra falla, al principi segur pensaren “estan bojos o que” un cor góspel amb novia i frare, després hippies amb cotxe i un premi, enguany amb els nostres nadadors que eixirem a la premsa nacional i

de remat flamenc amb patriarca (i no d’Alfara), sinó el nostre, i per culminar la Mediterranio (no la mar, sinó la tele) que mes volem després dels premis “anar-nos de festa que treballar ja ho fem”.

P2@17

Juan Fermín Martínez i Navarro

Desitjar a tota la comissió que siga capaç de gaudir amb nosaltres de les falles d’enguany que no se si seran patrimoni de la humanitat però segur que els nostres “Acords i melodies” seran patrimoni nostre. I per últim dir al barri que ací tenen la seua casa, que menjar i treball segur que no els faltarà. I dir que enguany les nostres falles van de música i els valencians d’això sempre tenim amb la nostra cultura festiva.

El dit, a gaudir enguany de les falles 2017. Un bes, una abraçada i a gaudir-les. Moltes gràcies a tots. 31

P2@17

JUNTA DIRECTIVA 2@ Juan Fermín Martínez i Navarro

Vicepresident 1 Gonzalez i Cabo, Salvador Vicepresident 2 Vazquez i Oron, Domingo Vicepresident 3 Navarro i Martinez, Amadeo Secretaria Lopez i Faus, Mª José Vicesecretaria Lorente i Martinez, Veronica Tresorera Collado i Perez, M. Vicenta Comptador Martinez i Madramany, Alberto Vicecomptadora Parra i Talavera, M. del Mar Delegada Festejos Valero i Vicente, Mar 32

Delegada Loteria Marquez i Bermejo, M. Pilar Delegada Infantils Pau i Casado, Mª Jose Delegada de Presentació Garcia i Salinas, Marta Delegada de Monument Barres i Sebastia, Susana Delegat de Llibret Sanahuja i Muñoz, Juan Felipe Delegat de Casal Rojas i Lopez, Victor Francisco Delegat de Comunicació Tomas i Aspas, Juan M. Bibliotecària-Arxivera Gil i Mora, M. Salome

. COMISSIO MAJOR MASCULINA Alamino i Bautista, Fco. Jesus Amo i Martínez, Vicente Argüello i Lava, Víctor Balaguer i Blasco, José Benet i De La Torre, Joaquin Castelblanque i Crespo, Jesús Castellano i Mateo, Manuel Cerdán i Fernández, José Pedro Chulvi i Burgos, José Ramón Esteve i López, José Funes i García, Pedro Galindo i Navarro, Oscar García i Meseguer, José García i Villamarín, Esteban Godoy i Serrano, José Miguel González i Cabo, Salvador González i Camacho, Pedro Joaquin Grao i Silvestre, Adolfo Gutierrez i Pascual, Fco. Javier Hernández i Salvador, Angel Herrera i González, Enrique Lázaro i Moreno, Fco. Javier Lluch i Belmonte, Rafael López i Calvo, José Carlos

López i Rubio, Luis Marín i De Gracia, Jorge Juan Martínez i Madramany, Alberto Martínez i Navarro, Juan Fermín Martínez i Parra, Raúl Montaña i López, Melanio Muñoz i Rius, Ruben Daniel Navarro i Armero, Christian Navarro i Martínez, Amadeo Ortiz i Tercero, Fco. Santiago Pagán i Castaño, Javier Pau i Martínez, Juan Peiró i Pons, José Vicente Piñango i Ripollés, Norberto Pons i Pons, Luis Ramírez i Moret, Luis Rojas i López, Victor Fco. Salom i Mengual, Rafael Sanahuja i Muñoz, Juan Felipe Sanz i Alzamora, Pascual Sanz i Mir, Pedro Miguel Tomás i Aspas, Juan Manuel Valero i Terrón, Miguel Angel Vázquez i Orón, Domingo 33

. COMISSIO MAJOR FEMENINA Acevedo i Parra, Carmen Mª Alamino i Bautista, Aroa Al-Awa i Estela, Sofia Alvarez i Marti, Marta Maria Armero i Berlanga, Angeles Barres i Pauls, Carmen Mª Barres i Sebastia, Susana Bautista i Gabaldon, Mª Jesús Bellver i Pedraza, Celia Blanco i Mellado, Raquel Bornay i Landete, Susana Bueno i Sanchis, Pilar Camarena i Cortes, Mª Jesús Castellano i Guillem, Francisca Chulvi i Burgos, Maria Teresa Collado i Pérez, Mª Vicenta Conde i Corbacho, Mª Teresa Cuñat i Del Olmo, Mª Amparo De La Torre i Reyes , Amelia Dolz i Martínez, Sonia Dolz i Martínez, Julia Esteban i Reyes, Mª Carmen Fernández i Losilla, Clara Fernández i Vicente, Mª Leticia Funes i García, Lorena García i Meseguer, Encarna García i Meseguer, Mª Dolores García i Salinas, Marta García i Villamarín, Julia

Gil i Mora, Mª Salomé Gutierrez i Vigo, Noemi Hernández i Cadiz, Amalia Hernández i Lanzat, María Lacal i Civera, Miriam Lanzat i Roig, Laura Lanzat i Roig, Auxi Llorens i González, Mª Del Mar López i Faus, Inmaculada López i Faus, Mª José Lorente i Martínez, Verónica Marquez i Bermejo, Pilar Martínez i Gil, Lorena Martínez i Martínez, Alicia Martínez i Parra, Rocío Martínez i Tercero, Dionisia Mellado i Marquez, Esther Muñoz i López, Helena Navarro i Armero, Patricia Navarro i Rodríguez, Paula Navarro i Rodríguez, Julia Navarro i Vallés, Marta Nieto i Torres, Sofía Ortega i Barres, Elisa Ortega i Barres, Mª José Ortega i Pinilla, Mar Parra i Talavera, Yolanda Parra i Talavera, Adoracion Parra i Talavera, Mª Del Mar 34

Pau i Casado, María José Pauls i Soler, Carmen Pedregosa i Moreno, Mª Isabel Peiró i Conde, Carmen Peña i Sánchez, Carolina Piñango i Camarena, Paula Pons i Márquez, María Robledo i Sánchez, Ana Maria Rodríguez i Pérez , Mª José Rodríguez i Sanchis, Carmen Roig i Sales, Teresa Rubio i Nuñez, Mª Antonia Sanahuja i Muñoz, Mª José Sánchez i Capilla, Francisca Sánchez i Sánchez, Laura Sánchez i Sánchez, Lourdes Sanz i Llopis, Nieves Talavera i Pérez, Aurelia Torres i Castillo, Cristina Torres i Castillo, Mª Pilar Utiel i Valero, Nuria Valero i Vicente, Mª Del Mar Vallés i Ruiz , Mª Teresa Vigo i Arroyo, Visitacion Villarroya i Semper, Concepción Zambrana i Bueno, Noelia

RECOMPENSES MAJORS 2@ Bunyol de Brillants

Valles i Ruiz, Mª Teresa De La Torre i Reyes, Amelia

Bunyol de Fulles

Parra i Talavera, Maria Del Mar Amo i Martinez, Vicente Bornay i Landete, Susana

Bunyol d’Or

Lanzat i Roig, Laura Balaguer i Blasco, José Manuel

Bunyol d’Argent

Navarro i Rodriguez, Julia Martinez i Madramany, Alberto Lluch i Belmonte, Rafael Fernandez i Vicente, Leticia Gonzalez i Cabo, Salvador Torres i del Castillo, María Pilar

Bunyol de Coure

Sanz i Alzamora, Pascual Pau i Martínez, Juan Al-Awa i Estela, Sofia

SALUDA FALLERA MAJOR 2@

AJOR M A R LLE

olguda família fallera:

Vull donar-vos a tots i cada un de vosaltres les gràcies per donar-me l'oportunitat de ser enguany la vostra Fallera Major, ja que ha sigut un dels meus sons des que tinc ús de raó, i més enguany que compartisc protagonisme amb una personeta molt especial per a mi, el meu germà Javier. He de fer una menció molt especial i és per a Juanfer, el meu president, 36

el qual m'ha abrigat i recolzat en tot moment, per això des d'ací, li done les gràcies. Espere poder representar a esta comissió com es mereix i vos demane que me ajudeu a fer que siga un any especial per a tots, participant en cada acte de què tinguem, disfrutant cada moment, vivint moments inoblidables com els que hem passat fins ara. Que el 2017 no se'ns oblide a ningú. Només desitjar-vos que passeu unes felices falles 2017. Una salutació, Noemí

FM2@17

Noemí Gutiérrez i Vigo

POESIA FALLERA MAJOR 2@

AJOR M A R LLE

Germans i enguany representants o es un somni, es realitat.

els

majors

Un any que tots a una anem a disfrutar.

Oh¡¡¡ com lluiràs

Tot lo món al teu costat tindràs.

Enhorabona princesa en reina et convertiràs

I fotos i mes fotos et demanaran.

M´agrada saber que ho disfrutaràs.

Enguany estrenes moltes coses, Rialles i complicitat no et van a faltar.

I amb una companya sense igual.

Regnaràs el Diputada i

teu

En moltíssima presentacions.

primer il·lusió

"Zalamera" i afectuosa somriure especial. 38

Visca la nostra Fallera Major¡¡ I en la Falla tindràs de la festa el millor. Gaudeix de cada acte i tots amb tu estaran Oh¡¡ tots t’admirem Noemí Gutiérrez Vigo. La Nostra Fallera Major¡¡¡

any

aniràs

amb

MONUMENT GRAN 2@

iano, piano que parlarem d'ella, piano, que ja s'acosta. Tots junts, en peu, rebem-la amb els ulls ben oberts, amb la ment ben desperta i amb l'Ă nima nua. Si et pares a pensar-ho, ĂŠs una sort poder sentir-la i viure amb ella, sort poder disfrutar-la i poder compartir-la. Ella, detĂŠ les hores de cada rellotge i m'ajuda a pintar transparent el dolor.

Acords 40

És capaç de tant. Ella ens reunix, ens embolica, ens acosta i ens fa ser. Ella es vist de colors, amb distints vestits. És intensa i suau, és dolça i elèctrica, és enigmàtica, màgica, és capaç de fer tot açò amb tu i amb mi i ens unix sense donar-nos compte, per a sentir-la junts. Potent, immensa. Recorda i inspira, influïx i condiciona, mou i arrossega, és invencible i junt amb ella som invencibles, som els reis de la fira i esta és nostra... Esteu ací, ara mateix esteu ací, per ella. Disfrutant-la, escoltant-la, sentintla i no sols això, a punt està d'arribar el dia en què podem veure-la. 15 de març. Obrim bé els ulls. Ja a la vesprada estarem nerviosos esperantte i quan arribes, allí ens veuràs i ens diràs, oh que et vaig a dir si jo acabe d'arribar, si açò és com el mar, qui coneix algun cantó. Deixeu-me nàixer. I a continuació vindrà la nit, una nit sempre màgica per a nosaltres. Que passarà, que misteri tindrà, pot ser

la meua gran nit i ja no serà un son, serà la nostra realitat i encara que no estem bojos, que sabem el que volem, tal vegada eixa nit sí ens torne bojos i aleshores als bojos ens veuran ballant. Serà meravellós poder estar junt amb ella, eixir al balcó i veure-la, passejar pel carrer i veure-la, tan clara com l'aigua que baixa de la muntanya, així vull veure't de dia i de nit, com l'aigua. Ella està ací i nosaltres hem arribat molt il·lusionats a la nostra cita, és senzillament el nostre moment. Que Tot es pare al nostre voltant i comencem a somiar, jo ja comence a fer-ho i hui vull confessar que estic enamorada, per a matar els rumors d'aquell cantó. És, tal vegada, el meu pensament, la meua inquietud, sense donar-me compte és, que tot entorn de mi, canvia a l'acostar-se. Em fa vibrar i la sent amb els ulls tancats, el cos lliure i el cor content, content i ple d'alegria. I sí, amb suaus ACORDS comences a alçar-te, de no res naixes. Ens deixes 41

captius amb la teua subtilesa i al mateix temps amb la teua força. Sí, música, això i molt més eres tu. Gràcies per arribar puntual a la nostra cita, esta cita tan especial. I ara, tu dis-me si estàs disposada a intentar novament amb mi un llarg camí, si encara eres tu, si ara sóc jo, com una cançó sincera i nova. Però sobretot, gràcies per arribar sempre que et necessite, perquè sempre que et busque et trobe i fas de mi algú més autèntic. Hui no vull tindre pressa i disfrutarte cada segon és just el que vull, per això, rellotge no marques les hores per que embogiré, i per esta vegada, sols per esta vegada, ella no se n'anirà per sempre quan es faça de dia una altra volta. Ja ha arribat i per fi estem junts, piano, piano. Estem tots, amb tu i encara que pareix que ha parat el temps he de demanarte una última cosa,por favor, queda't sempre amb nosaltres, música.

. . . QUE ES MUSICA? Rafa Salom El nostre Rafa 100%

úsica, què és música? música pot ser una successió de sons combinats que generalment produïxen un efecte estètic o expressiu i resulten agradables a l'orella. Però és més que tot açò, inclús va més enllà del pur art de combinar sons per a donar pas a un flux estètic de melodies. La música és vida, es l'aliment de l'ànima. De no existir la música, seria com no tindre aliments per a menjar, una ànima es desnodriria de no haver-hi música en les nostres vides. Música es el com l’oxigen de l’esperit. No penseu? Viure sense ella, seria com si una pel·lícula no tinguera banda sonora... com comences sense una cançó o melodia que et faça ubicar-te en un altre lloc, o durant la pel·lícula, distintes melodies que et porten a una escena de suspens o a un moment més íntim entre dos persones...

Però centrem-nos en nosaltres, pensem en els estats d’ànim de cadascú de nosaltres, quan estem contents, actius i amb ganes de menjar-nos el món, acompanyem el nostre día amb música alegre, clàssica, pop, rock, techno, segons…, per a gustos els colors, i en este cas estils musicals. En canvi quan no és així, i estem tristos, amb l'energia baixa, optem per músiques més tristes, balades, Bandes sonores de pel·lícules de catàstrofes naturals o naufragis històrics encara que l'intel·ligent seria en molts casos que la música compensara els sentiments, però no... els adorna, els accentua,... inclòs intensifica el dolor. La música ens acompanya, va de la ma dels sentiments, del estat d’ànim, dels records, com la roba a la nostra pell, be siga per fred o per pudor o simplement per ornamentació i tradició. Sense música, aniríem despullats, sense música, ens constaria avançar, tindríem fred, por i desgana; i sols trobaríem recer abraçant el instrument musical. 43

Així fem amb molts moments de la nostra vida, els acompanyem de música, no pel simple fet d'adornarlo, mes enllà, sinó com a nexe d'unió entre el moment i nosaltres mateixos: Unió entre una nóvia i la seua entrada, entre el començament d'un partit i la seua afició, entre una comissió i la seua falla, entre eixa comissió i el carrer de la Pau, entre una tradició i el seu poble. Bravo, per la música, que és comunicació, que és llenguatge sense idioma, que unix, que calma, que activa, que fa recordar, que es la veu de una gent, de un col·lectiu, de una afició, de una creència, de un acomiadament, de una comissió que avança al compàs de la música, exaltant, presentant, esbossant, caminant, cremant, que acurta distàncies que cada vegada són més llargues, … Que mai deixe de tocar la música, ni en els nostres cors, ni en les nostres Falles, ni pels carrers de València.

SALUDA PRESIDENTinfantil 2@

S E R

T infantil N E ID

envolguts amics de la Falla Sant Vicent de Paul - Diputada Clara Campoamor: No podeu imaginar com és de difícil per a mi, expressar en quatre línies el que sent i el que naix del meu cor. Com tots sabeu, és la primera vegada que estic entre tots vosaltres, encara que porte sang fallera des que vaig nàixer, per això, és tot un honor per a mi ser el President Infantil d'esta Comissió i estic molt orgullós de poder representar-vos. Espere que tots junts, passem un any inoblidable i disfrutem de tots i cada un dels actes que tindrem al llarg de tot l'any. Una salutació, Javier

PI2@17

Javier GutiĂŠrrez i Vigo

POESIA PRESIDENT

infantil 2@

ovial i divertit

Amb una entrega especial. Vas a tindre un any que mai podràs oblidar, I riuràs amb tots els teus amics, En una comissió sense igual. Regnaràs amb il·lusió i molt be acompanyat.

S E R

T infantil N E ID

Genial de segur te ho vas a passar.

Viu al màxim aquest somni

Un acte darrere altre podràs disfrutar.

I amb la teua germana serà.

Tots en harmonia amb tu anem a estar.

Gaudix com tan sols tu saps.

I el any que mai pensaves, ja ha arribat.

Oh Javier¡¡¡ el teu any, per a nosaltres especial.

Els amics son importants per a gaudir sense igual. Rinyes aquest any no tindràs. Rialles I sacrifici el càrrec també portarà. Es un any i passa ràpid, “Zalamero” i galant disfruta d’aquest regnat. 48

PI2@17

JUNTA DIRECTIVA infantil 2@ Javier Gutiérrez i Vigo

Vicepresident 1 Chulvi i Rubio, Mario Vicepresident 2 Grao i Muñoz, Marc Vicepresident 3 Romero i Castilla, Sergi Vicepresidenta 4 Galindo i Pedregosa, Adriana Vicepresidenta 5 Pagan i Barres, Victoria Secretaria Ortiz i Pau, Laura Vicesecretaria Valero i Sanchez, Sofia 50

Tesorero Lopez i Ortega, Ivan Contadora Sanahuja i Garcia, Lucia Vicecontadora Navarro i Moyano, Aitana Delegada de Festejos Pagan i Barres, Berta Delegat Monument Higueras i Parra, Mario Bibliotecària-Arxivera Ramirez I Fernandez, Raquel

. COMISSIO

infantil 2@

Masculina

Femenina

Castelblanque i Dolz, Pau Chulvi i Rubio, Mario Cosido i Lanzat, Oriol Fernández i Navarro, Daniel Fernández i Navarro, Óscar Galindo i Pedregosa, Arnau García i Dolz, Andrés González i Torres, Carles Grao i Muñoz, Marc Gutierrez i Vigo, Javier Higueras i Parra, Mario Lagullón i Llorens, Óliver López i Ortega, Ivan Martin i Sanz, Javier Muñoz i García, Javier Rodríguez i Lafuente, Mario Romero i Castilla, Sergio Vazquez i Torres, Lucas

Amo i Fernández, Vega Andrés i Lanzat, Lidia Benavente i García, Andrea Casán i Lanzat, Andrea Casán i Lanzat, Angela Castelblanque i Dolz, Vera Chulvi i Rubio, Natalia Cortés i González, Lucía Faubel i Hernández, Amalia Faubel i Hernández, Maria Ferrández i Chulvi, Nerea Galindo i Pedregosa, Adriana García i Dolz, Ines García i Lara, Elvira García i Lorente, Amparo Gimenez i Soler, Irene Guerola i Fernández, Aitana Jimenez i Navarro, Adriana Martínez i Collado, Andrea Martínez i Collado, Marta 51

Martínez i Gil, Maria Navarro i Moyano, Aitana Ortíz i Pau, Laura Pagán i Barres, Berta Pagán i Barres, Victoria Pérez i De La Peña, Lucia Peris i Castellano, Marta Piles i Guerola, Helena Ramírez i Fernández, Marta Ramírez i Fernández, Raquel Rodríguez i La Fuente, Eva Sanahuja i García, Carmen Sanahuja i García, Lucía Singh i Bornay, Gurleen Tomás i García, Ainhoa Tomás i García, Mª Magdalena Valero i Sánchez, Sofía Valero i Sánchez, Andrea

NAIXEMENTS Carlos Martín i Sanz 16-11-2016

Celia Pagan i Mateo 16-11-2016

Sofía Jiménez i Navarro 27-04-2016

RECOMPENSES

infantils

Distintiu d’Or

Andrés i Lanzat, Lidia Rodríguez i Lafuente, Mario

Distintiu d’Argent

Rodríguez i Lafuente, Eva

Distiuntiu de Coure

Pérez i de La Peña, Lucia Amo i Fernández, Vega Jiménez i Navarro, Sofía Martín i Sanz, Carlos

SALUDA FALLERA MAJOR infantil 2@ MAJOR in fan A R til LE L A

envolguts fallers,

Dir-vos que em sent molt orgullosa de ser la vostra Fallera Major Infantil per al 2017, que vig a tractar d’animar a tots els xiquets i xiquetes perquè participen i m’acompanyen en totes les activitats de la setmana fallera. Vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible que este son es faça realitat i espere que enguany siga inoblidable per a tots vosaltres. Visca la falla Sant Vicent de Paül Diputada Clara Campoamor!! Visca València!! Visquen les Falles!! 54

FMI2@17

Lucía Pérez i de la Pena

infantil

POESIA FALLERA MAJOR

17 R

2@ A MAJOR infa

LLE

rribares en primavera

a la nostra comissió per ser nova fallera tota plena d’il·lusió D’ulls bonics com el cel amb bellesa natural del color del aiguamel i el olor del tarongeral

El teu nom te la llum i el teu rostre l’esplendor i tota tu el bon perfum d’una vesprada de tardor

Amb la teua infantesa plena d’encant i fragància de flor esplendorosa carregada de innocència

Ets tu nostra Lucía

Lucía tu engalanes

una xiqueta divertida

la nostra cort d’honor

dolça com la rebosteria

per això ara ets

i molt plena de vida

la nostra fallera major

MONUMENT infantil 2@

Melodia

úsica per a les teues oïdes és quan et diuen que sereu un més en la família. Música per a les teues oïdes és quan escoltes el seu batec per primera vegada. Música per a les teues oïdes és quan escoltes el seu primer plor al nàixer. I a partir d’ací, a poc a poc, este xicotet miracle començarà a créixer. Música per als seus oïdes serà cada vegada que digues el seu nom. Música per als seus oïdes seran els teus passos quan et senta arribar. Música per als seus oïdes serà sentir quant li vols amar. I, sense arribar a entendre el per què, sabrà que al seu costat sempre estaràs.

Música per a les teues oïdes seran els seus sonors somriures. Música per a les teues oïdes serà escoltar-ho dormir. Música per a les teues oïdes serà escoltar-ho grunyir. I així, tots i cada un d’eixos xicotets detalls, es convertiran en el teu esglai. Música per als seus oïdes serà cada una de les teues carantoines. Música per als seus oïdes seran cada una de les teues paraules. Música per als seus oïdes serà cada una de les teues cançons de bressol. I cada vegada que escolte el teu parla, podrà sentir la protecció i la calma. La melodia de la vida sona i sona sense parar, si estàs atent i l’escoltes, res et perdràs. 59

APRENENT DE MUSICA, APRENENT EN LA NOSTRA FALLA

n música, una nota és un so determinat . El so ho emet un emissor, que en la nostra falla serà la DOna , el Do major, i mogut per l'aire o el vent li arriba al receptor, que en la nostra falla serà DOrmiló, el bebé, el Do menor.

està donada pels bé coneguts noms de notes: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. Estes, en la nostra falla són una família. Ja hem conegut a DOna i a DOrmiló. De seguida coneixereu a la resta.

El so té quatre propietats que són l'altura, la duració, timbre i la intensitat, i són inseparables, per això es diferencia el so del soroll ja que este no pot ser mesurat en totes les propietats.

2. Intensitat: és el grau de força amb què un so arriba a la nostra oïda. És la potència acústica (volum) d'un so, que es mesura en decibels. La intensitat de la nostra falla serà molt alta, ni baixa ni mitja, molt alta, per que la força que conté serà tal que la farà molt potent durant els dies que este plantada.

1. Altura: és la propietat de l'agut o greu que té un so. Les notes musicals són el material bàsic per a definir l'altura d'un so determinat. L'organització de les notes musicals

3. Duració: és el temps que ocupa un so i en el nostre cas durarà 5 dies. Començarà el dia 15 i arribarà al seu fi el dia 19, amb la cremà de la nostra falla.

4. Timbre: és la característica pròpia de qualsevol so. D'esta manera, el timbre de la nostra falla és inseparable de les notes, de la seua intensitat i de la seua duració. La nostra falla es caracteritza per ser la nostra, pròpia, autèntica i única. Esta qualitat no és mesurable, només és descriptible, com la nostra falla, que hauràs de vindre a veure i a escoltar-la per a comprendre-ho. I ara toca parlar de la resta de la família... • DOna, es el ninot central i es la nostra mare prenyada de la nostra melodia. • REsabut, el iaio. Ell sap que quan el xiquet dorm, tots han de dormir i aprofitar eixes estones de pau.

• MIop, la iaia. Porta ulleres per a poder veure bé al bebé i sobretot de prop. • FAnatic, el pare. Aparentment és fanàtic de la seua dona perquè li ha donat al seu fill i és el més feliç del mon...però en realitat el que li passa és que esta escoltant un dels partits més interessants del Llevant, per que és fanàtic i granota de naixement. • SOLitària, la tia. És la germana de DOna i ella és fadrina, per això encara no té fills i se li cau la bava amb el seu nebot DOrmiló. • LA fada madrina, la fada. Tots els xiquets naixen amb una fada madrina i estes tenen uns dons molt especials per a fer-li la vida més dolça al bebé. 61

• SI vols participar, tu. Esta serà la persona que agafarà la batuta i podrà ser per uns instants el Director d'orquestra en este cas, el director de Melodia i pots ser TU si vols participar en esta història musical. I ara que ja hem completat l'escala musical i ho tenim quasi tot començarem a jugar amb les notes i les seues qualitats i així aconseguirem una melodia, la nostra pròpia i singular MELODIA. així que sí que vols conéixer-la hauràs de vindre a escoltar-la en falles i cantaràs en nosaltres i disfrutarem junts de la música i les falles. No t'ho perdes.

PROGRAMA DE FESTEJOS 2@

1 de març dimecres

’horari i les activitats son orientatives ja que están subjectes a possibles canvis) 18 de febrer dissabte Tradicional i entranyable sopar de “San Valentín” 24 de febrer divendres La meua presentació, Llibret 2017. Cap a les 20.00h al Casal

Comença la entrega de discos per a qui vullga participar en el Concurs “ El Vinil D’Or”. Qui acepte el repte i vullga participar tindrà que tornar el seu vinil al Casal. 4 de març dissabte 11.00h taller infantil de xuxes per a crear formes genials i molt divertides. Cap a les 12.00h Replegà per als comerços del barri. 10 de març divendres

26 de febrer diumenge

Muntatge de la Carpa

14.00h Dinar a la falla

Es tanca el plaç per a la entrega de vinils per al Concurs de “El vinil D’Or”. fins ací tots els valents que hagen entregat els seus vinils ja son concursants i competidors per aquest fantàstic Concurs que tindrà lloc en Diputada a la nit del 16.

Concentració al Casal per a anar a la Crida

11 de març dissabte Gran Sopar oferit per nostra Fallera Major Noemí. I després... Mes festa, mes música, més bogeria amb CAPITAL 90. No t’ho Pots perdre. 12 de març diumenge

21.00h Globotà i soparot Plantà Infantil 15 de març dimecres 8.30h Xocolatà Després a acabar tots junts de plantar nostra Falleta infantil MELODÍA

10.30h a 12.00h Parc Infantil.

10.30h Taller: “Concurs Dibuixa la teues Falla” i jocs populars.

Gran dinar oferit per nostra Fallera Major Infantil Lucía per a tots els infantils i convidats.

18.30h Concentració a la carpa per a anar a arreplegar el ninot major a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Després continuarem jugant per que continuarà el parc infantil fins a les 18.00h.

20.30 h Berenar-Sopar per als infantils

14 de març dimarts 17.30h Concentració a la carpa per a anar a arreplegar el ninot infantil a la Ciutat de Les Arts i les Ciències...amb sorpreses!

22.00h Soparot de la Plantà Major i en acabar, a plantar tots nostra Falla Gran, ACORDS. Festejarem que ja ha arribat la música i no se n’anirà ... Mai.

16 de març dijous Xocolatà per als que matinegen, riquíssima. 10.30h Esmorzar en companyia de Lorenzo, el esperem. 11.30h a 13.30h Animació Infantil “Lupy y Luci” 16.00h Concentració per a arreplegar el premi de nostra Falla Infantil, si es que el tenim. Sinó hi ha, berenar infantil i Discomóbil. 20.30h Sopar comissió infantil. 22.00h Sopar comissió patrocinada per la falla.

major

En acabar, Karaoke The Box, en mes de 90.000 cançons, ideal per al Concurs EL VINIL D’OR de Diputada. Preparat per a riure i disfrutar en els nostres concursants que han acceptat el repte de cantar per a tots. Esta será la seua nit.

17 de març divendres

18 de març dissabte

19 de març diumenge

Despertà i Xocolate boníssim.

Despertà i Gran Xocolatà

9.30h Concentració per a anar a arreplegar el premi de la falla gran! en cas de tindre.

Parc Infantil

Terrorífica Xocolatà

13.00 Cercavila per els nostre barri d’Orriols

19.00h Gran cavalcada de disfresses pel nostre barri.

14.30h Concentració a la carpa per a arreplegar els rams per tal d’anar a l’ofrena de la Mare de Deu dels Desemparats.

20.30h Berenar-sopar infantil

20.30h Sopar comissió infantil

En acabar «Discomóbil Big Minimal Temática “Jaranatime”

22.00 Torraeta de “cansalà” i altres cossetes

Gran dinar oferit per President Infantil Javier.

22.00h Sopar comissió patrocinada per la falla.

nostre

major

Despertà

suculenta

12.00h Cercavila 13.00h Missa a la “Parroquia Ntra. Señora del Sagrado Corazón de Jesús”. 19.00h Sonora Vespertà infantil, no pot quedar ni un sol petard sense encendre, els tenim que tirar tots! 20.30h Sopar infantil de la Cremà 22.00h Focs i cremà Infantil 22.30h Sopar Cremà major 24.00h Focs i cremà de la falla Gran. BRINDIS i acomiadament feliç per unes bones falles 2018.

En acabar Discomóbil «Big Minimal con Saxo Live» ( Dani G) 64

AIDA

IDA (Ayuda, Intercambio Y Desarrollo) és una ONG que porta en marxa diversos projectes de cooperació pel món: GUINEA BISSAU, SENEGAL, MARROC, LÍBAN I BANGLADESH. AIDA BOOKS&MORE són llibreries solidàries que des de distintes ciutats espanyoles que recapten diners per a destinar-ho íntegrament a evacuacions mèdiques a Europa de xiquets amb cardiopaties a Guinea Bissau. Portem més de 76 xiquets evacuats.

Es pot col·laborar amb AIDA: * DONANT els teus llibres. Nosaltres els vendrem entre 1 i 5€. * COMPRANT llibres en perfecte estat a un preu insuperable. * Fent-te VOLUNTARI. Les nostres dues llibreríes son: C/ Molinell 14 C.P. 46010 València Tlf.: 96 369 97 10 C/ Moratín 11 C.P. 46002 València Tlf.: 96 351 54 35

FESTA DE LA MUSICA

es de fa 35 anys, el 21 de juny demarca no sols l’inici de l’estiu, sinó també la festa de la música (Fête de la Musique). Fundada a França en 1982, este esdeveniment ha sigut exportat a molts països on ha obtingut el mateix èxit. La recepta és tractar d’aprofitar la nit més curta de l’any per a inundar els carrers amb música i deixar molt espai per a l’expressió dels grups d’aficionats. El seu objectiu és promocionar la música de dos maneres: La primera que els músics aficionats voluntàriament isquen a tocar al carrer. La segona és amb l’organització de concerts gratuïts, en els que el públic tinga l’oportunitat de presenciar els seus artistes preferits sense importar estil ni origen. 66

En homenatge a “La Festa de la Música”, festa ja Internacional que com hem dit abans és celebra el 21 de juny anem a demanar a 21 persones que ens contín quina és eixa cançó que és fa sentir d’una manera especial. Eixa cançó que et fa ballar, que et fa plorar, que et fa recordar, que inclús a vegades et la capacitat de fer que et tornes boix. Eixa cançó per l’he no passa el temps, eixa que sempre et du a un espai imaginatiu on esta ella i tu. Eixa cançó que t’ agrada tant que sí la punxares sentir ara i damunt en directe...te emocionaria. Imagina-te-la. Pot ser seguisca una pregunta difícil però volem conèixer quina és eixa cançó per a tu i compartir-la en els lectors.

Compartir música és una forma de compartir sentiments i açò ens agrada. Varem fer esta pregunta directament a 21 amics i ens varen contestar cadascú en la seua cançó especial o al menys una dels seues cançons que mes els han marcat. Moltes gracies a tots per la vostra col·laboració i per la crosta “sintonia” amb este espai dedicat a la música. De cor. María Rubio, la primera que va dir sí. LA REVOLUCIÓN SEXUAL de La Casa Azul Escoltar-la i començar a ballar, sent que tot és possible, diferents sensacions, la pell, l’embafe, una cançó especial que fa que assenta que si vols pots. Joaquín Schmidt, Sintonia en la cuina. NE ME QUITE PAS de Jacques Brel.

Sens dubte la meua cançó preferida.

Luis Ramírez, Trompeta i figura.

L’amor i el desamor és el sentiment que més ha inspirat els compositors de tots els temps. En esta cançó trobem frases d’amor i frases tristes amb què ens identifiquem; Per estar Enamorat o per deixar d’estar-ho, o per no poder demostrar l’amor. “Ne me quite pas”, em porta acompanyat tota la meua vida ( sent xiquet sonava a casa).

FAREM SAÓ de la Gossa Sorda. Reivindicant musica en valencià. És una cançó amb moltíssimes frases fetes en la nostra llengua. Amb molta canya...vents i dolçaines.

Noemí Gutiérrez, Fallera Major de Diputada. MIRA COMO VUELO de Miss Caffeína. Quan necessite un xute d’energia o quelcom que em done un poc de «vidilla», escolte esta cançó. M’agrada una frase en concret: “mira com avance, valent, deixant-ho tot arrere” i em dóna força. Pense també que és apegalosa pel ritme que té. 67

Lucía Pérez, Fallera Major Infantil de Diputada. LA BICICLETA de Shakira i Carlos Vives. Esta cançó és una de les meues preferides perquè em transmet alegria i felicitat. Alejandro Sanz, Alejandro Sanz.

molt

més

que

EL VERANO YA LLEGÓ de Los Ajenos. Esta cançó em recorda a la meua infància en el poble, les nits de revetla, els meus primers flirts, arribar a casa de bon matí...quand encara era un jovenet innocent que s’emocionava

i disfrutava amb les coses més senzilles i insignificants. Alberto Bornay, un Bombardí molt simpàtic. EL PELIGRO de Revólver. Em sent molt identificat amb ella. Em porta molts records de la meua infànciaA. Javier Gutiérrez, President infantil de Diputada. CUANTO ME DUELE de Morat. Esta cançó l’he triat perquè m’anima escoltar-la, perquè m’agrada la “melodia” i després sempre la taral·la Pedro Micó, regionals.

professor

balls

PERSONAL JESUS de Depeche Mode. Em va ajudar molt en eixos moments tan difícils de mon post adolescència, intentant aclarir el rumb de la meua vida. Ramón Solaz, un geni entre els artistes. WALK TO THE FUTURE de Koda Kumi. És una cançó que porte escoltant més de 10 anys i parla de la importància de perseguir els sons sense rendir-se.

Marta Navarro, romàntica de la flauta. SHOW ME HEAVEN de María Mckee. El cas és que m’agrada tant la música que triar una cançó em resulta molt difícil, però esta en concret, quan l’escolte se’m posen els pèls de punta Sempre. M’encanta. Guillermo Rojas, artista amb ànima. PÁJAROS DE BARRO de Manolo García. Em sent molt identificat amb ella, en certa manera és el que fem en la meua professió (mentrestant, mou les mans, com sí que estiguera modelant quelcom) Faig pardals de fang i els tire a volar. Begoña Castellano, un sí per resposta. A QUIEN LE IMPORTA Dinarama.

d’Alaska i

Esta em recorda totalment a la meua època estudiantil. Amb les meues amigues i «a lo locooo» Jose Hourcade, instantànies úniques. FOR ONCE IN MI LIVE de Stevie Wonder 68

Em resulta impossible triar un cançó que ho represente tot ja que la música sempre ha tingut la virtut de trobar el seu buit i deixar-se voler en diferents moments i estats d’ànim de la meua vida. Esta cançó actualment és l’ambaixadora dels meus bons moments! i com diria el bon Stevie wonder... Per una vegada, puc dir: “Açò és meu, no es pot prendre”. Victòria Pagán música en les venes. DON’T LET ME DOWN Remix de The Chainsmokers. M’agrada perquè quan l’escolte em puja l’ànim i m’entren ganes de ballar de seguida. M’agrada el seu ritme. I la Remix encara m’agrada més perquè té molt més ritme. Jose Ramón Espuig, mestre major. CANDLE IN THE WIND d’Elton John. Esta és una de les cançons que em porta molt bons records, igual que moltes altres però esta especialment em porta records de joventut, quan vaig conéixer a la meua parella, a la meua dona.

Rafael Pla, Director Circ Gran Fele, LA MALA REPUTACIÓN de Paco Ibáñez. Georges Brassens, cantant i poeta francés, se li considera un dels millors poetes francesos de la postguerra. Va guanyar el premi nacional de poesia i encara que és l’autor de “La mala reputació”, “La mauvaise réputation”, jo vaig conéixer esta cançó-poesia, de la veu de Paco Ibáñez, amb el seu disc des de l’Olímpia de Paris.

trien la teua cançó favorita, en esta etapa de la meua trie esta cançó, no perquè em recorde quelcom o a algú sinó pel que em fa sentir. Diversos han sigut els intèrprets que durant 56 anys l’han versionant, però esta versió és especial, m’obri l’ànima i m’alimente d’alegria, pau i optimisme. Paco, amant de la percussió.

Reivindicar el jo enfront de la vulgaritat i l’estupidesa.

CANELA EN RAMA d’El Kanka Sempre m’han agradat els cantautors i amb el Kanka tenim cantautor per a molt de temps. Cantautor a les teues cançons, sabater a les teues sabates.

Juan Fermín Diputada.

president

Julián Muñoz, Un faller a Campo de Criptana, Terra de Gegants

QUERIDA MILAGROS d’El Ultimo de la Fila. Esta cançó, no sols la seua música, és també la seua lletra... para mon significa molt perquè em fa sentir i pensar que del pitjor sempre ix quelcom bo.

PACTO ENTRE CABALLEROS de Joaquin Sabina, Perquè coneixent a Sabina estic convençut que és una història real

Martínez,

Amparo Traver, dansarina. SAVE THE LAST DANCE FOR em de Willy Deville and Bon Jovi. Són els moments de la teua vida els que

Però, açò no pot acabar ací. València, la meua volguda València, ciutat que mira el sol, al mar, a la música... Tire de vegades a faltar la música en la ciutat, en la meua preciosa ciutat. Trobe a faltar la música 69

en les places, en els carrers, un piano que sone en la cafeteria, el violí que amenitze la vetlada, el grup de corda en eixe racó mentres prenem una copa tranquil·lament i escoltem musica... Per que resulta tan difícil? No puc passar sense preguntar-te, Que et passa València? Què et fan, València? Alguns dels amics que han participat en este espai són músics i tots ells, apassionats de la música, amb diferents edats, professions, gustos... Els músics són feliços tocant, els apassionats de la música, escoltantlos, llavors, per que no succeïx que podem escoltar els músics tocar? Si esta reflexió arriba a algú amb possibilitat de potenciar la música en directe per favor que ho faça, que no ho dubte, cuidarà l’ànima de la ciutat i amb això de les persones que viuen en ella i açò...fa molta falta. Des d’ací, el nostre granet d’arena.

FENT PUPURRI

We are the Champions, Per al nostre llibret i tots els que se entreguen en ell ajudant, donant-li forma i cor. Enguany rebérem premi per primera volta i estem tant contents que encara ens cridem els premiats, aprofitem per a dir una volta mes, que vos volem molt. Per sempre.

na marxa nupcial per a les nostres núvies que varen guanyar el premi al millor ninot de la secció, per a arredonir un monument ple de il·lusió i que va servir per a reivindicar l’amor.

Una de la nostra banda de música Per a arreplegar el primer premi de ingeni i gracia Per la nostra falleta infantil creada Per Ramón Solaz, que a mes ens va “donar la lata un rato” en aquesta que va anar de má en má contant una historia de amor, falles i Valencia.

Un clàssic per a celebrar la apunta a la falla i com no, festejar el subcampionat dels jugadors del domino, que grans. I no menys importants, encara que no han guanyat, les nostres jugadores de parxís, que han suat la camiseta com les que més.

Una de música infantil per a anar al teatro que aquest any tinguerem l’ocasió de disfrutarlo( o gaudirlo) a la nostra falla. “Ventanas Mágicas” una obra de teatre que va capturar totalment a tots el xiquets i als que ja no son tan xiquets.

Una de festa per que en San Juan la la festa no te fi.... enguany anàvem disfressats de grups de música, després de tot el dia al casal dinant paelles i fent jocs d’aigua aprofitant el bon temps.

Una de música religiosa per a preparar i “ plantar” la Creu de Maig , que com tots els anys está activitat contè treball, imaginaciò i creativitat, quedades Per a menjar i rises, moltes rises.

Una jota valenciana per a animar i desde este raconet aplaudir a este grup de joteres tan bonico que tenim, que també podría ser mixto, a vore si el lector pilla la indirecta.

Una de rock per anar al palau de la Música amb LOS RAMONES i signar discos. Els nostres representants junt als artistes varen estar allà i tots junts varem cantar... hey ho let’s go!

Una de musica per a tots per a celebrar la Exaltació de nostres Falleres Majors, que aquest any i com sempre, ha sigut molt entranyable per a tots els que van poder estar i presenciar l’acte. Un acte que es fa gracies a la participació de tota la comissió amb molt de treball, esforç i molta il·lussió.

Una de rabiosa actualitat que va donar estil a la nostra animació de la “Mitja marató” i encara que varem escollir roba de bany, res “glamourosa”, varem disfrutar moltíssim junt als corredors, ballant i cantant amb ells i a més ens donaren un premi! Moltes gracies i enhorabona als dipuanimadors i dipucorredors. Una de misteri per a la festa de “Halloween” que a la vegada de ser terrorífica ens fa riure molt. Aquest any acudirem amb disfresses del vilà favorit de cadascú. Espectaculars i molt currats, com sempre.

Una alternativa per a rebre a la organització d’Ecovidre en la seua campanya “el vidre a banda”, que a més de fer una feina molt interessant potenciant i ensenyant als veïns la importància que te el reciclar, ens varen regalar una magnífica cistella de productes alimentaris per ser els Dipufallers uns exemplars recicladors. No es musica celestial,es tracta de musica alternativa Per a la alternativa de reciclar. Animat.

Una de rumba per a la “marató”, no podíem faltar a la cita. Teníem que animar als corredors encara que feia un fred que pelava i allí varem estar amb el «rebujito» i el pernil i “...marxa, marxa volem marxa, marxa, corre, corre , volem veure’t córrer”...i ens varen donar un altre premi! Pletòrics d’alegria estem.

Un cor gospel que es el que formen tots el que participen a la nostra presentació tots a una fent un viatge per la musica, per fer gaudir a tot el públic present.

Una cançó nadalenca per a posar-li música al betlem que van fer els Dipufallers pintant pedres. Ja pot fer vent que no hi haurà cap que no resistisca al nostre Betlem de enguany. Es genial i el varem disfrutar molt! I Guanyarem el 1er premi de l’agrupació del concurs de betlems.

Una cançó de contes per a inaugurar la bonica iniciativa de que els més menuts escrigueren contes en llengua valenciana . Esta va a ser primera edició i va estar relacionada amb la música. Va ser tot un èxit de participació i volem agrair la participació de tots ells, per que son tots fantàstics.

Una de... la que tu vullgues per a que t’animes a vindre i participar en les activitats que al llarg del any es proposen a Diputada. En este espai de “FENT Poupurri” han possat unes cuantes i sempre hi han moltes més que en agradarïa dur a cab en tú. Així que eixa cançò que tant t’agrada, demánala i no ho dubtes que la trobarà i te la possarà Domingo.

. PREMI DE CONTES INFANTILS EN VALENCIA TERCER DIPU-PREMI On està la clau El senyor Sol està molt preocupat no troba la clau del edifici per ninguna part. L’ha buscat en el soterrani on vivien el senyors Do i Re. Ell li han comptat que de ninguna manera està ací. Ha arribat al primer apartament, on viu un ratolí. Es deia Martí i no estava en casa. Fa, Sol i La volien comprar el primer, el segon i el tercer, però com no estava el ratolí, tocant, tocant, cridant, cridant de sobte el ratolí es va donar compte que estaven tocant a la porta. – Què voleu? – Jo vull comprar el primer - diu Fa – Jo també – diu Sol – Jo el tercer – diu La 78

Com Fa i Sol volien el mateix es va embolicar. Per a elegir es va fer un sorteig, i va guanyar Sol, Fa el segon i La el tercer. Es va trobar un matí que estava Si al forn, volia comprar un pis per a viure, aleshores li van dir a Si, hi ha un pis al seté. El vols, es damunt nostre, nosaltres tenim tres pisos, el primer, el segon i el tercer. Val el vull anem a cridar el ratolí, Martí. – Vull comprar 12 anysel seté pis. – Val anem i te l’ensenye. M’agrada molt . El tenim tots junts. Que feliç estic. María Martínez i Gil, 12 anys

Fent música en les sabates

Rockers molt menuts

La banda dels xiquets

Hi havia una vegada unes sabates que portaven molts colors, un dibuix molt xulo i feien llum, aquestes sabates eren d’una fallera. Cada vegada que la xiqueta es posava les sabates podia cantar i ballar eixes cançons que més li agradaven.

Era una vegada uns xiquets que eren molt menuts. Aqueixos xiquets volien ser rockers de majors. Però els seus pares no els deixaven. Un dia els xiquets s’escaparen de casa sense que els seus pares es donaren compte Tots es reuniren al descampat i començaren a assajar. Però clar el descampat era molt gran per a ells. Per això es mudaren a un altre lloc. Eixe lloc era més menut i perfecte per a ells i per a els assajos. Començaren a assajar rock tota la nit. Al dia següent repartiren les entrades. Però clar a unes persones menudes. A la nit reuniren totes les persones invitades. Estaven molt nerviosos. Compraren una guitarra, una flauta... Feren l’espectacle i a les persones les havia encantat. No van fracassar! Al contrari ho havien aconseguit!!!!!

Era una vegada un xiquet que li agradava molt la música i volia muntar una banda en el s seus amics, i els va preguntar:

Ainhoa Tomás i García, 9 anys

Gurleen Singh i Bornay, 10 anys

Un dia va decidir regalar les sabates a la falla i que tots els xiquets de la falla jugaren amb les sabates màgiques. Marta Martínez i Collado, 9 anys

- Xics vos agradaria muntar una banda amb mi i els nostres pares i mares i van contestar - Noooo - Perquè??? - Per que no ens agrada la música - Com que no vos agrada la música? Si la música es fascinant, es molt alegre... El xiquet va pensar que els demostraria que la musica es fantàstica

El piano solitari

Els ninots que cobren vida

Cançons per a dormir

Havia una vegada un piano que volia que tots els xiquets tocaran les seues tecles. Però tenia una tecla trencada i cap xiquet el volia tocar. El piano estava molt trist i amb el pas del temps es sentia solitari sense res que fer. Però un dia tots els instruments que solien tocar els xiquets es trencaren i tots estaven tristos.

Una vegada un artista faller va crear uns ninots. Hi havia molts ninots i tots tenien que vore en la música. El que ningú sabia era que a les tres de la vesprada els ninots cobren vida. A eixa hora els ninots feien una cançó molt bonica que a les persones li’ls agradava molt. I s’enamoraven sols escoltar la primera nota.

Hi havia un músic que quant feia música tota la gent es dormia. Ell quan s’adonava que estaven tots dormint es ficava molt trist i plorava molt.

Però un dia un grup de músics d’una falla molt alegre i divertida, la de Diputada, estaven passejant i se trobaren els instruments i els llevaren a la falla.

Laura Ortiz i Pau, 9 anys La Lluna cantava i les estreles ballaven

I entre tots els fallers van arreglar els instruments. I tocaren en el casal moltes cançons i se ho passaren genial.

Un dia la lluna s’avorria a muntó i va decidir posar-se a cantar, i quan va començar a cantar, tot el món es queixava de mal que cantava. La pobre lluna estava trist i les estreles es posaren a ballar per a animar-la, la lluna va decidir practicar i les estreles s’apuntaren. Després d’uns mesos la lluna cantava genial i les estreles ballaven estupendament. La lluna va decidir fer un concert amb les estreles i va eixir genial . Tot el mon estava emocionat!!!!!

María Faubel i Hernández, 8 anys

María Tomás i García, 9 anys

Un músic va proposar: - Perquè no arreglem els instruments? Altre va dir: -I qui els arregla? I un altre - Els arreglarem entre tots

Un dia vingué una fada madrina i li va dir que no es posara trist que ella faria un encantament, per a que la seua música fora més alegre i la gent no es dormira. Al dia següent el músic anà corrent a provar si l’encantament funcionava i el músic va tocar la seua música i es posà molt content al veure que la gent no es dormia. Lucía Sanahuja i García, 5 anys

SEGON DIPU-PREMI Una banda a banda Hi havia una vegada un grup de xiquets que es van conèixer a una escola de música. Vos vaig a presentar als personatges. DOmingo. Ell toca la flauta travessera, es llist i damunt estudiós. Tímid i molt alt. REmedios, ella toca la bateria, es molt baixeta, simpàtica i graciosa. MIlagros toca la guitarra. Te el monyo arrissat i es rossa, li agraden molt els animals. Continuem en FAbiola, ella toca el violí. Es alta, morena i molt atlètica per que es prepara durament per a córrer maratons. Es molt bromista. A SOledad li agrada el arpa i el toca fenomenal. Li encanta la naturalesa i respecta molt el mig ambient. Es pèlroja, baixeta i reservada. LAura toca el piano. Te molt d’estil i també molt responsable. I per últim, SImón. Toca l’harmònica.

Du el monyo estil “afro”, es molt graciós i es passa el dia contant acudits.

havia remei. Tots li van dir que podia arrancar-se a cantar però ella no volia perquè no ho havia fet mai i tenia por.

I ara, vos vaig a contar la seua historia.

Tots es van a anar a casa desil·lusionats per que SOLedad no podria tocar en l’estreno de la banda. SOLedad va pensar-ho be i va estar tota la nit assajant i al dia següent va a acudir a la cita. Tots estaven sorpresos de veurela. Ella va cantar durant tot el concert i a tots va encantar i en la banda se ho passaren genial i van ser molt feliços.

Es conegueren a una escola de música. Allí es van fer molt amics i van decidir muntar una banda i li varen posar de nom una Banda “a banda”, com l’arròs. Ells no sabien a on assajar i es van quedar una estona pensant, per sort, SImón va proposar el seu garatge. Allí quedaven tots els dissabtes. Un dia, un veí que va escoltar la seua música es va quedar meravellat i els va proposar que tocaren en el seu aniversari. Anava a preparar una gran festa i que millor que hi haguera música en directe per a celebrar-ho. la banda estava emocionada i al moment van a començar a assajar i van pensar que cançons tindrien al seu repertori. Però van passar coses inesperades. El dia d’abans a SOLedad se li va trencar una corda de l’arpa i es va quedar desil·lusionada per que no hi 81

No digues mai que no. Intenta-ho sempre i viu noves experiències. Victoria Pagán i Barres, 10 anys

CONTE GUANYADOR La vida dóna moltes voltes. Un dia més estava a l’estació amb la meua guitarra i a la butxaca tan sols un par de monedes, dos botons i l’embolcall d’un caramel que m’acabava de menjar. Aleshores vaig pensar que tenia que fer alguna cosa amb la meua vida, que no podia seguir així. El matí següent, vaig agafar totes les meues coses, que tampoc eren moltes, i me’n vaig anar a Las Vegas. El viatge va ser llarg, doncs vaig tardar 20 hores i vaig arribar a Las Vegas amb molt de cansament, però va valdre la pena.

Una vegada allí, aní a llogar un piset, era un poc menut, però no em podia permetre res millor. Per la vesprada em vaig anar a donar una volta per la ciutat. Estava pel carrer quan a la porta de l’auditori 82

“Fremont de Las Vegas” vaig veure un cartell que anunciava unes audicions per a un musical. Així que em vaig presentar, seria molt difícil entrar ja que hi havia més de 60 persones. Per mala sort no em varen agafar, una altra vegada seria. Eixe dia seria llarg, el que no m’esperava era el que succeiria al matí següent. Em vaig despertar a les 8, em vaig llavar la cara, vaig desdejunar i aní de volta per l’estació. Allí baixà un gran músic, així que em fiquí a tocar les meues millors cançons. Bé!!! Al músic li agradaren les cançons i va ocórrer un miracle: em va donar la seua targeta. Al dia següent ja estava allí treballant, fent els meus somnis realitat. Claudia Berlanga i Cebrián, 11 anys

ANUNCIANTS

100

101

ANUNCIANTS

102

103

ANUNCIANTS

104

105

ANUNCIANTS

106

107

ANUNCIANTS

108

109

ANUNCIANTS

110

111

ANUNCIANTS

112

113

ANUNCIANTS

114

115

ANUNCIANTS

116

117

ANUNCIANTS

118

119

ANUNCIANTS

120

121

ANUNCIANTS

122

123

ANUNCIANTS

124

125

ANUNCIANTS

126

127

ANUNCIANTS

128