Llibret Falla Campaments de Dénia by Panal Fallero

E E dita

Xarxes socials IG: @fallacampaments FB: @FallaCampaments Títol: Fora de llei

Edita: Falla Campaments Coordinació: Delegació de llibret de la falla Campaments Maquetació i impressió: Panal Fallero

Llibret digital:

Col.laboradors: La relació completa en el sumari de col.laboracions literàries Correcció lingüística: Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Dénia Depòsit legal: A 15-2023 La falla Campaments no es responsabilitza de les opinions escrites en els articles dels col.laboradors

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Dénia per a la promoció de la cultura popular als llibrets de falles 2024

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

S Su maRi

01 Edita 02 Sumari 03 Explicació portada 04 Pròleg

Apartat faller

06 Saluda President 08 Fallera Major 10 Comissió 14 Falla Gran 16 Saluda President infantil 18 Fallera Major infantil

20 Comissió infantil 22 Falla infantil 24 Carrossa: L’Holandés errant 26 Pergamí: La tortuga babaua 32 Recompenses 33 Falleres Majors de Dénia

Apartat TEMÀTIC: Fora de llei

36 Pilar Higón Auñón - Parlem d’indumentària 40 Arturo Ruiz González - El que sabem de veritat dels nazis que van viure a Dénia 46 Jaime Donderis Paches - La pesca il·legal a la Mediterrània 48 Juan Céspedes Garrido - Experimental = falles EiG 54 Ivan Aledo Marín - No són drets de les persones LGTBIQ+, sinó drets humans 56 Carolina G.A. - Accessibilitat per a totes les persones.

Està la societat preparada o segueix fora de norma?

58 Javier Risueño Martí - Entre raigs i boira, un abisme 62 Nerea Pastor Crespo - Dones invisibilitzades, fora de la llei del salvatge Oest 64 Carlos Ballester Moreno - Existència de pous il·legals i conseqüències en la sostenibilitat

68 Josep A. Ahuir Domínguez - Josep de la Tona i la banda de segrestadors de la Marina 72 Aina Garcia Giménez - Zona tensada i de valent! 76 Miguel Ivars i Cardona - De l’estiu no tot el món viu 80 Manolo Catalán Moreno - Entre el blanc i el negre, hi ha sempre diferents grisos 84 Enrique José Pastor Tur - La violència com a eina política a Europa: de les colònies a la guerra civil a Dénia

88 Luisina Daives - Fora de la llei

90 Resum de l’exercici faller 96 Programa de Falles 2024 99 Anunciants 2

Explicació de la portada

Si alguna cosa ha de tindre una falla per a ser falla, és crítica. Per consegüent, si alguna cosa ha de tindre un llibret, a més de crítica de falla, és crítica social en forma de temàtica. El llibret esplaia el lema de la falla que plantem cada any, expandeix les seues arrels i facilita que, a través d’aquest, parlem dels temes socials que ens envolten i assumptes fallers que ens importen. Fora de llei parla d’uns certs assumptes que s’han “passat de la ratlla”, personalitats, institucions o tots i totes nosaltres que hem agafat la justícia amb les nostres mans. Com en el llunyà Oest, on a base de pistoles i punyades, tot se solucionava. Per això, i perquè la falla que dona nom a aquest llibret va de vaquers, hem dissenyat tot aquest llibret i la seua portada amb un toc de far west. En la portada podem veure, a dues tintes, un vaquer i una vaquera -per a aportar igualtat a un món narrat majoritàriament per homes on

a més les dones sí que jugaven un paper crucial, encara que mai es diga- i un munt d’elements al seu voltant, formant una falla. Tot això, en mig d’un desert. Llunyana, caracteritzada per certs elements, veiem a Dénia. Tot això amb textures de sac i altre aportant eixa estètica de l’oest sense caure en tòpics. Des d’aquestes línies volem agrair a la falla Campaments per, un any més, confiar en nosaltres. Sabem que és un gran repte, hem presenciat com s’han esforçat encara més en aquest any i fan passos de gegant pel seu llibret. Sabem també que és forta la pressió després del primer premi de l’any passat, però aquest llibre no té res a envejar en el seu contingut i crítica als més grans. Panal Fallero

P Prò leg

foradellei En els vastos territoris del Vell Oest, on la llei s’imposava a punta de revòlver i els límits de la frontera es desdibuixaven, van emergir figures llegendàries que van desafiar les normes establertes i van traçar la seva pròpia sendera cap a la justícia. En el món actual, en ple segle XXI, on les barreres entre el convencional i el contemporani es difuminen, persisteix una espècie de Nou Vell Oest. Igual que en aquell passat, els límits canvien constantment, les tensions se senten i la cerca de la justícia i la llibertat continua sent el motor que impulsa a moltes vides. Fora de Llei ens recorda que, malgrat els canvis en la societat i la tecnologia, els desafiaments fonamentals de la humanitat continuen sent els mateixos: la lluita per la justícia, la llibertat i la igualtat. Així que, uneix-te a aquest viatge a través dels camps del Nou Vell Oest del segle XXI, on l’esperit dels visionaris continua viu i on la valentia i la innovació són més crucials que mai. Aquest llibret és un homenatge als pioners dels nostres temps i una invitació a qüestionar i replantejar el significat d’estar “fora de llei” en un món en constant evolució.

c llibret

falla

CampamentS denia

Saluda president PRESIDENT

Estimats amics, Estimades amigues, Des d’aquestes línies i des del barri de Campaments vull convidar a totes les persones, veïnes, falleres, amigues, poble en general i persones forasteres a gaudir de tot el que comporten estes festes josefines. També vull agrair a totes les falleres i fallers, persones col·laboradores... El recolzament i la feina que dia a dia fan

llibret

possible un exercici més. Moltes gràcies!

falla

CampamentS denia

VISCA DÉNIA, VISQUEN LES FALLES I VISCA LA FALLA CAMPAMENTS!

Alberto García Ferrándiz

ExaltACIÓ

fallera major

Laura, saps que de vegades soc de poques paraules, però en un dia com hui no podia deixar passar l’oportunitat de dir-te algunes paraules. Has sigut i seràs sempre la més bonica casualitat, eixa que et deixa per a sempre una marca al cor. Eres des de ja fa temps eixe racó al que sé que puc apropar-me i sentir-me sempre segur, per això gràcies, gràcies, gràcies per ser aquests últims anys la meua companya de vida, gràcies per ser la mà que m’alça quan caic, eres llum en un món fosc. Però sobretot gràcies per donar-me tot el que m’has donat desinteressadament en tots aquests anys d’amistat, eres el meu tresor més apreciat. I encara que ja sé que t’ho dic molt, T’ESTIME, T’ESTIME A MÉS NO PODER (...) Arriba l’hora d’anar acabant, i si, tant de bo, aquesta nit somiada durara una eternitat, però tot el que és bo té un final, i el dia de demà, quan recordeu tots els bons moments que heu viscut durant tot l’any, vos adonareu de com sou d’afortunats i l’alegria vos omplirà el cor. I ara sí, done per finalitzada la meua part. Espere Laura, que t’haja agradat tant com a mi m’ha agradat adreçar-me a tu. Espere que disfrutes d’aquesta nit meravellosa, perquè aquesta nit és teua.

llibret

SENYORES I SENYORS, LA FALLERA MAJOR DE LA FALLA CAMPAMENTS 2023-2024 LAURA COLOMA ORTIGOSA.

falla

CampamentS denia

Extracte de l’exaltació a Laura Coloma Ortigosa Israel Ortuño Balaguer i Sara Coloma Ortigosa

Laura Coloma Ortigosa

Delegació de Pergamins Patricia Cardona Lorente Yolanda López Peidro Cristina Moll Vargas Delegació d’Igualtat i Diversitat Nerea Pastor Crespo Alba Soler Cardona Carlos Ballester Moreno Alba Pérez Serra Israel Ortuño Balaguer Delegació de Llibret Nerea Pastor Crespo Laia Vinaroz Giménez Maria Jiménez Vinaroz Miguel Peiró García de la Reina Angel Serrat Zapata Aina García Giménez Alba Pérez Serra Carlos Ballester Moreno Amanda Giménez Moncho Delegació Protocol Laia Vinaroz Giménez Delegació d’Esport Sergio Argilés Sepúlveda Delegació de Festes Juanma Moreno García Sergio Argilés Sepúlveda Gema Donderis Pachés Izan Gallo Giménez Joel Vinaroz Giménez Claudia Alcalde Márquez Álvaro Pérez Carrasco Marcos García Ferréndiz Alejandro Piñero Flores Gal·la Gallo Giménez Delegació de Pirotècnia Juanma Moreno García Francisco Soler Escobar Delegació de Publicitats Carlos Ballester Moreno Soraya Moreno García Delegació de Juniors Alba Soler Cardona Carlos Ballester Moreno Laura Pastor Crespo Mabel Roselló García Patricia Cardona Lorente Delegació d’Audiovisual Alba Soler Cardona Alejandro Fuster Balbastre Francisco Soler Escobar

Comissió

President Alberto García Ferrándiz

Vicepresidència Carlos Ballester Moreno Miguel Peiró García de la Reina Cristina Ferrándiz López Secretaria Elena Sepúlveda López Vicesecretaria Maria Jiménez Vinaroz Tresorer Angel Serrat Zapata Vicetresorer Miguel Peiró García de la Reina Comptadora Laia Vinaroz Giménez Delegació Censos i Recompenses Maria Jiménez Vinaroz Delegació Quotes Cristina Moll Vargas César Alonso Calaforra Sara Coloma Ortigosa Delegació Infantil Mary Carrasco Jareño Delegació Loteries Salva Berruti Ronda Delegació Artística César Alonso Calaforra Delegació de Comunicació Mar Abad Tent Maria Jiménez Vinaroz Alba Pérez Serra Andrea Moll Vilchez Laia Vinaroz Giménez Delegació Femenina Sara Coloma Ortigosa Delegació de Bar i Casal Francisco José García Santacreu Delegats d’Assemblea JLF Pedro Suárez Espasa Salvador Berruti Ronda

Fallera Major Laura Coloma Ortigosa

Cort d’Honor Sara Alcalde Márquez Raquel Alcaraz Vallalta Beatriz Berruti Molinillo Lucia Berruti Molinillo Emi Cardona Lorente Ana Carrasco Jareño Marta Casado Ramírez Sonia Castells Martínez Duna Coll Molinillo Maria Dénia Grua Jessica Escrich López Sara Fornas Martínez Isabel Fuster Durán Shaila Azucena Gavilánez Guaman Jazmin Camila Garbolino Galoni Cristina Giménez De La Asunción Rosana Giménez De La Asunción Lluna Giménez Parra Ester Lahiguera Orra Lucía Márquez Castells Victoria Márquez Jareño Isabel Martínez Merino Susana Martínez Molla Maribel Medina Blázquez Mariola Miralles Lillo Ana Isabel Moll Llácer Sandra Moll Vargas Mª Jesus Molla Semper Irene Morales Serrano Cristina Orozco Reig Mª José Ortigosa Bañuls Carolina Ortuño Navarro Maido Parra Mena Laura Pastor Crespo Nagore Patiño Poveda Gala Pérez Martí Aitana Piernas Fornés Paula Poveda Coloma Carla Poveda Coloma Carmen Poveda Morote África Rincón Jiménez Joaquina Ripoll Fons Mari Carmen Ripoll Fons Leyre Rodríguez Medina Cynthia Sendra Martínez Lorena Serrat Zapata Diana Suárez Femenia Neus Suárez Femenia Rebeca Valverde Signes Patricia Vilchez Jerez Carla Vinaroz Giménez

Vocals Moisés Alcalde Moreno Jose Alfaro Soria Christian Alonso Lahiguera Jose Antonio Argilés Vicente José María Carrillo López Jose Coloma Mulet Miguel Ángel Durá Cárdenas Francisco Giménez Cortés Javier Gómez Meléndez Vicente Gómez Rodríguez Aitor Jiménez Escrich Diego Márquez Jareño Camilo Mejía Ríos Jorge Luis Montoro Torres Marcos Patiño Poveda Iván Pérez Jiménez Carlos Piñero Flores Joaquin Polvoreda Sala Juan Poveda Morote Asier Puig Martí Ruben Puigcerver Crespo Jorge Rodríguez Guerrero Óscar Sánchez Ródenas Jesús Sendín Moreno Lucas Nahuel Tesei

Col·laboradors Ángeles Aguilar Roberto Alfaro Vicent Bertomeu Andrés Carrasco Josefa Cortés Saul Escobar Aida Escrich Ernesto Escrich Vicente Ferrándiz Rosa Fornés Miguela García de la Reina Jareño Antonio González Isi Jareño Rafa Jiménez Maria López Juan Gabriel Marín Carlos Marsal Alfonso Peiró Català Marisa Rodríguez Mª Josefa Santacreu Omar Santacreu Vicente Santacreu Mª Dolores Soria Rosario Zapata

Falla Gran Cos i remat Un vaquer ja ha pactat amb cara dura la ciutat, i diu tindre-ho controlat però mai diu la veritat.

Versos

Pepe Esteban

La bossa recaptadora ja enfada a la població, i els indis fan oposició arrossegant-li la poltrona.

Els cactus donen picor com els pactes d’ara, i si algú s’ho traga tot segueix sent qui mana.

Escenes Ha plantat un tòtem protegint-ne cada dia a tota la seua família i problemes morent.

Els indis i vaquers enemics tota la vida són com a la política esquerres i dretes.

Ha fet l’indi l’home gaudint d’una festa, i qüestionat contesta culpant de tot a tòtem.

L’índia ben assentada du la mascota al braç i vigila prop de la casa vaquers de poca traça.

El bruixot qüestiona si té poder un tòtem i cabrejat de moment l’invoca una estona.

Moltes són les dones estereotipades, índies considerades com a trofeu són venudes com a joc, i a poques se’ls atorga veu.

Un vaquer quan mana si només sap fer l’indi ens pot donar desfici si no sap el que es fa.

Desafiaments també contemporanis, no sols del vell oest, on la discriminació continua de manera persistent.

Amb força i determinació hem de lluitar. Per una igualtat de gènere, sense cap obstacle que ature el caminar.

Lema

Una de l’Oest

Disputes en el camp de batalla, també els drets LGTB+ són fonamentals. Cap polític aquest crit hauria d’ignorar, la discriminació s’ha d’acabar. En aquest monument faller, manquen les seues presències. Dones valentes del vell oest, vaqueres i facineroses, gens visibilitzades.

Artista

Loren Fandos

Vida plena de desafiaments, sobretot per a persones amb diversitat. Apartats i amagats per la societat com un oasi enmig del desert.

llibret

Homes i dones conquereixen el vell oest, però d’elles les històries s’obliden. Associant a ells valentia i elles, considerades objectes, sofreixen en silenci esperant la igualtat.

falla

CampamentS denia

Saluda president infantil Hola falleres i fallers! Soc Álex i estic molt orgullós de poder representar junt amb Alejandra a aquesta comissió infantil. Gràcies als meus pares per fer possible aquest somni per a mi. Alberto i Laura, aquest any ho passarem d’allò més bé. Disfrutarem d’unes falles meravelloses!

llibret

falla

CampamentS denia

Xiquetes, xiquets!! Vos espere a tots al nostre barri, ho passarem molt bé, jugarem, ballarem i el millor de tot... Tirarem coets!! Que l’olor de la pólvora s’estenga per tot el barri de Campaments!! Vos convide a totes i a tots a gaudir de la millor Festa del món! Visca Dénia, visquen les falles i visca la Falla Campaments!!!!

Álex Sendín Carrasco

ExaltACIÓ

fallera major infantil

Alejandra, sí tu, la meua princesa, la meua xiqueta, la meua fallera, la meua fallera major… (...)

Amb tan sols 21 dies vas pujar per primera vegada a aquest escenari com a fallera de la teua benvolguda falla Campaments als braços de la teua tia Marisa i en la teua primera ofrena als braços del papà, que també va ser president infantil d’aquesta falla, en ella has crescut, experimentant i estimant aquest món que ha fet créixer en tu un sentiment enorme per aquesta festa, t’agrada tot d’aquesta, l’olor a pólvora, les cercaviles, els dies de plantà, els premis, l’ofrena a la Mare de Déu i com no, la cremà, encara que això signifique tancar un cicle i esperar un any sencer per a tornar a traure els vestits de l’armari i omplir la nostra Dénia de color. (...) Per a tu és un somni però t’assegure que per a mi també ho és. Alejandra, ja s’han creat molts records d’enguany però encara queden molts més, arriba el moment de molts actes importants, actes que estàs desitjant viure com a fallera major i ara sí, quan acabe el dia de hui i en un obrir i tancar d’ulls estàs immersa en tots ells. Gaudeix de cadascun, sent-los, fes-los teus per a guardar-los tots en aquest bagul dels records fallers que quedarà amb tu per sempre. (...) Només em queda dir-te que sigues feliç hui i sempre, que no s’esborre eixe somriure mai d’aquesta cara tan bonica que tens i que sempre sigues fallera de cor.

llibret

I ara sí que sí senyors i senyores, ALEJANDRA GIMÉNEZ ESCRICH, FALLERA MAJOR INFANTIL 2024 DE LA FALLA CAMPAMENTS.

falla

CampamentS denia

Extracte de l’exaltació a Alejandra Giménez Escrich Jessica Escrich López

Alejandra Giménez Escrich

C Comissió

infantil

President Infantil Álex Sendín Carrasco Vocals Roberto Alfaro Soria Saúl Giménez Parra Dylan Gomez Arjona Ekaitz Herrero Roselló Álex Leal Martín Hugo Leal Martín Luka López Moreno Enzo José Montoro Valverde Pablo Muñoz De La Torre Moll Pablo Perez Carrasco Aritz Polvoreda Alcaraz Martin Ridao Aguilar Asier Rodríguez Medina Hugo Romeu Moll Marcos Romeu Moll Asier Sales Crespo Nahuel Tesei Miralles Bruno Vasile Cubiles

Fallera Major Infantil Alejandra Giménez Escrich Cort d’Honor Aroa Buigues Luque Genoveva Cecilia Díaz López Olivia Escobar Escrich Júlia Fornés Moll Naiara Gómez Martínez Sofía Márquez Castells Martina Moreno Berruti Carmen Pastor Serrat Marta Pastor Serrat Aisha Sánchez Varela Vega Sanchis Cardona Elsa Sendín Carrasco Ona Serrat Jiménez Ainhoa Sola Martínez Laura Vallés Fuster Artleth Zendaya Gavilánez Raga

Falla infantil És un estil de vida que recull molts paisatges, i hem fet una falla a mida, perquè per tots ells viatges. La unió entre terra i mar s’ha volgut representar, símbols de la nostra llar, que tots hem de cuidar.

Versos

Salva Andrés Martín

La mar està preocupada per la salut dels oceans, de plàstics està inundada, que han tirat tots els humans. Protegeix allò que estimes, no me sigues caradura, i ara ja fora de bromes... cal que cuides la natura. PAISATGE D’ALTA MAR

Sol El Sol amb l’esplendor és l’estrella de la llum, responsable de la calor... i d’encendre algun fum!

Lluna Puja i baixa les marees, il·luminant la foscor, ensenyant moltes cares, per a tu quina és millor?

Migracions de flamencs Amb l’escalfament global van buscant un lloc millor, faran un vol mundial per a no passar calor. PAISATGE SUBMARÍ Posidònia Molt en compte has d’anar quan ancores el vaixell, no la vages a xafar... cometent un desgavell! Peix manta Si el mar està molt gelat fredor no van a passar, ell estarà encantat de poder-los abrigar. Meduses Van nadant alegrement però no t’has adonat, l’has fregat lleugerament... i has notat com t’ha picat! Dofins Són els més intel·ligents que habiten baix de la mar, a més sempre estan contents i amb ganes de jugar. PAISATGE DE DUNES

Mar brava Quan la mar està brava, ni se t’ocórrega entrar, no sigues tan refava... perquè et pots ofegar!

Fardatxo El fardatxo va corrent, evitant el Sol xafar, ha d’estar molt més atent... perquè si no es pot cremar!

Mar en calma En calma és el moment per poder-se refrescar, banyar-se tranquil·lament, fins i tot poder pescar.

Gavines Furten peix als pescadors, d’elles no et pots fiar, en fan de tots els colors... també et poden mossegar!

PAISATGE D’AIGUAMOLLS Albufera Un gran ecosistema que ara es volen carregar, és un seriós problema, això del port ampliar. Ànecs En l’albufera habiten i no els has de destorbar, perquè sols així eviten... en una paella acabar! Granotes Si de nit les escoltes, segur que et despertaràs, i ja li pots pegar voltes... perquè ben poc dormiràs! PAISATGE BOSC MEDITERRANI Home del bosc És guardià i protector de la fauna i la natura, un ésser benefactor, que en el bosc perdura. Porcs senglars Hi ha superpoblació d’aquests estranys animals, prompte els vorem en acció... en llocs que no són normals! Fauna (rabosa, mussol...) Respectar els éssers vius és la nostra obligació, i és que no ens calen motius... per no fer esta elecció! A la fresca! No hi ha res més valencià que seure al carrer, sigues jove o un ancià... per a fer el xafarder! Simbiosi d’insectes i plantes Entre plantes i insectes hi ha una relació especial, s’aprofiten uns dels altres... Per a viure és crucial! DIETA MEDITERRÀNIA Hortalisses Cal que menges verduretes d’aquest hort particular, albergínies o tomaques... per a créixer i espavilar! Llaurador Prompte es posa a treballar per la terra així llaurar, però no podrà faltar... a l’hora de l’esmorzar!

Lema

MEDITERRÀNIAMENT

Artista

Jorge Gil

llibret

falla

CampamentS

denia

carrossa: l’Holandés Errant

Entre les llegendes marítimes més intrigants es troba la de l’Holandés Errant, un vaixell fantasma que ha sigut condemnat a vagar pels oceans per tota l’eternitat.

Al capdavant de l’espectral vaixell amb veles esquinçades, dos joves, intrèpids i maleïts, naveguen junts cap a l’horitzó, a la recerca de noves aventures. Volen demostrar que són dignes hereus de la tripulació enfrontant-se a qualsevol desafiament que es troben.

En el lloc més alt, condemnada a una maledicció eterna pel seu desig de continuar solcant els mars després de la seua mort, trobem una jove despietada amb una bellesa tan sobrenatural com la seua fama, que acompanya al capità d’aquests pirates, un home amb tentacles en lloc de cabell i una mirada feroç en els seus ulls.

Protegint la tripulació es troba una criatura marina de grandària descomunal coneguda com el Kraken. Els seus tentacles són temuts en l’ampla mar, ja que segons les llegendes poden arribar a mesurar centenars de metres i han fet desaparéixer tripulacions senceres.

LA FÚRIA DELS PIRATES Enmig d’una tempesta furiosa i elèctrica, els condemnats es preparen per a la lluita.

LA TRIPULACIÓ DE L’HOLANDÉS La tripulació del vaixell està formada pels més audaços i experimentats pirates que mai

Una batalla es deslliga amb lluentes espases, enfrontant en una lluita cos a cos a la tripulació. La fúria dels pirates, els crits aterridors i udols de la tripulació es barregen amb el baluern de la tempesta, i creen una batalla feroç i implacable on regnen la confusió i el caos.

han solcat els mars, mariners atrapats en una existència espectral i obligats a servir al capità maleït. Les seues ànimes mai podran trobar la pau i estan destinades a deambular pels mars per sempre.

PERGAMÍ:

La tortuga babaua

<< Mai desanimes al que progressa

contínuament, no importa que lent siga . <<

Un any més, des de la delegació de pergamins hem volgut enfocar-ho a la nostra cultura, a la nostra ciutat, i utilitzar aquesta oportunitat com altaveu per donar a conèixer al món de les falles fets i vivències de la nostra ciutat que són coneguts per tots i totes però que pocs coneixen la seua vertadera història. És per això que, al començament de l’exercici ens vam tornar a plantejar com podem apropar la nostra cultura als fallers, falleres i col·laboradors. Dels aquí presents qui coneix les tortugues? Tothom hem vist tortugues, per descomptat, i podríem dir que quasi tots i totes

hem tingut alguna tortuga a casa quan érem menuts o menudes, o els seus fills o filles eren més xicotets. Però considereu que realment les coneixem?

Colodro i editat per la Conselleria de Medi Ambient; i “Atlas de las aves nidificantes en la província de Alicante”, en el qual ha participat. A més, Sala és president de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó.

Aquest estiu va ocórrer un fet magnífic a les nostres platges, el naixement de tortugues, les quals van triar la nostra costa. Però per a saber millor sobre aquest fet i les tortugues en sí vam conactar amb Joan Sala i Toni Martínez per a que ens ajudaren i no van dubtar en endinsar-se en aquest projecte de la nostra falla quan li vam demanar la seua col·laboració.

El nostre pergamí 2024 es tracta d’una obra pintada per la nostra fallera Yolanda López amb una combinació d’aquarel·les i llapis d’aquarel·les, reproducció d’una fotografia d’Abner Abiu Castillo Díaz Yolanda ha emprat una tècnica de mullat en sec, mullant només el pinzell, i utilitzant una gama de colors terra. Aquesta obra ha sigut impresa en paper texturitzat i presentada en una carpeta de color blau-aigua per representar l’hàbitat de les tortugues Babau. A més, hem adjuntat un díptic amb la informació proporcionada per els nostres col·laboradors Joan Sala i Toni Martínez, i fotografies de Toni Martínez de la posta que es va realitzar aquest estiu a la nostra costa. Com podeu observar, en aquest díptic podreu trobar un codi QR on accedir a aquesta informació més ampliada.

Toni Martínez és guarda de la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni, i ha treballat amb diferents administracions públiques, universitats i altres entitats en projectes de investigació i seguiment d’espècies marines. Durant els 18 anys que és Guardacostes, ha realitzat més de 300 actuacions en matèria de rescat i salvament marítim. A més és la quarta generació de pescadors de la seua família. Ha tingut i s’ha dedicat durant 16 anys a la barca de pesca artesanal. Cal destacar que va ser guardonat amb el Premi “Hermano de Sal” de Xaloc al 2020.

Volem donar les gràcies a l’Ajuntament de Dénia per mai desanimar-se i continuar apostant i treballant per ajudar a que siguen ocorrent aquestes postes a les nostres platges, però especialment al voluntaris que estan dia i nit ajudant a que el major percentatge de les tortugues nascudes aconsegueixen progressar, encara que el seu camí és lent i complicat, pel canvi climàtic.

Per altre costat, Joan Sala, aficionat a l’ornitologia i amant de la natura, autor de diversos llibres i col·laboracions sobre aus com “Catàleg de les aus del Parc Natural del Montgó i el seu entorn”, coeditat per l’Ajuntament de Dénia, la Conselleria de Medi Ambient i la diputació d’Alacant; “Guia de les aus de Dénia” coautor amb Itziar

la tortuga babaua (caretta caretta) en la nostra costa

Autors: Toni Martínez i Joan Sala Pergamí 2024

<< Hem tingut el privilegi de ser el

municipi on més postes d’ous de tortuga s’han registrat enguany en tot el litoral espanyol . <<

En els últims temps, les tortugues marines són notícia en les costes espanyoles per diferents motius, la majoria d’aquests positius.

La seua closca en la part dorsal està composta per una mena de plaques o escuts (11/12). La part inferior és més llisa i amb plaques no tan marcades. Pot arribar a mesurar aproximadament 120 cm de longitud, encara que les més grans que trobem al nostre territori estan entre 70/80 cm, amb un pes de 40 a 90 kg. Sembla que les espècies actuals de tortugues marines provenen d’un avantpassat comú que fa la seua aparició durant el període Cretàcic (al voltant d’uns quaranta milions d’anys).

A la Mediterrània podem trobar diferents espècies, entre d’altres: la tortuga verda, la llaüt i la nostra protagonista, la tortuga babaua. La babaua (Caretta caretta) és la més comuna i nombrosa de totes les que hem anomenat. És una espècie cosmopolita, ja que viu al llarg dels oceans Pacífic, Índic i Atlàntic, preferentment en les zones càlides. També ho fa a la mar Mediterrània, on les millors poblacions estan a la part oriental (principalment a les Illes Gregues).

Tenen nombrosos depredadors, sobretot en les primeres etapes de la seua vida: es calcula que de cada mil exemplars nascuts només un arribarà a l’edat adulta. S’alimenten principalment d’invertebrats marins, incloent-hi gran nombre de meduses de diferents espècies. Encara que pot semblar estrany, fa més de seixanta anys a Dénia era més fàcil veure, en ocasions, tortugues babaues que apareixien en les nostres platges. En aquell moment no es disposava d’informació, ni existien protocols d’alerta pels possibles fresaments, i eixe desconeixement portava a conductes que tal vegada interferien amb l’objectiu principal que elles tenien i que segurament no era altre que el de la posta d’ous a la platja. Per diverses circumstàncies la població va anar minvant fins al punt que era molt difícil trobar algun exemplar en la costa mediterrània. Entre els motius principals que propiciaren aquesta acusada reducció de població, destaca la contaminació marina, sobretot el plàstic en la mar, causa directa de la mort de molts exemplars per ingestió i les captures accidentals en diverses arts de pesca (hams, xarxes...). Després del descobriment d’Amèrica era freqüent que els vaixells que feien la ruta d’anada o tornada capturaren exemplars de tortugues marines per alimentar-se de carn fresca i poder combatre l’escorbut dels tripulants.

De tota manera, bé perquè actualment es té més informació o la conscienciació de la gent és major, durant aquesta última dècada, les platges occidentals del Mediterrani han experimentat un augment en la freqüència de les postes de la tortuga babaua. No es sap amb certesa si és degut a un increment de la població a escala global o bé a conseqüència que els exemplars de l’espècie s’han “feminitzat” degut a l’increment de les temperatures de la mar, ocasionades pel canvi climàtic, augmentant la proporció de femelles. En les tortugues marines, com la majoria dels rèptils, el sexe està condicionat per la temperatura, si la de l’arena està sobre els trenta graus, la majoria dels nascuts seran femelles i si està al voltant dels vinti-huit naixeran quasi tot mascles. Els afecta molt la contaminació lumínica, tant a l’hora de la posta com quan naixen les cries, perquè pot arribar a desorientar-les, no trobar la mar i anar terra endins. Busquen la reflexió de les estreles i la Lluna sobre la superfície de l’aigua. Les femelles s’emparellen amb diferents mascles i la femella té la capacitat d’emmagatzemar l’esperma de diferents exemplars. Les postes estan al voltant dels 100/130 ous, els quals es depositen a l’arena després de cavar un niu sota terra. Acabada la posta, la taparan amb les seues aletes posteriors. Una mateixa femella pot efectuar fins a tres postes, amb un interval de pocs dies, així com ha ocorregut enguany a Dénia. Les cries naixen al cap de huitanta dies aproximadament, ho fan a la nit, d’eixa manera eviten molts predadors. Després del naixement es dirigeixen immediatament cap

a la mar. Poden viure fins als 60/70 anys, i la seua maduresa sexual l’aconsegueixen a partir dels 20/30 anys, aproximadament a meitat del seu cicle vital. Amb la població majoritàriament d’un sexe, el futur de les tortugues està compromés per la quasi impossibilitat de trobar exemplars del sexe contrari amb les quals es puguen reproduir.

d’una mateixa tortuga que estava monitorada i la quarta posta, d’un altre exemplar, que també ho va fer posteriorment a Eivissa.

Afortunadament en els últims temps la situació ha canviat favorablement. Hui en dia, navegant, no sols és més freqüent albirar una tortuga babaua solejant-se en superfície i deixant-se portar per les corrents marines, sinó que, a més a més, enguany ens han sorprés gratament, ja que han triat la nostra costa per a la seua funció reproductiva. Hem tingut el privilegi de ser el municipi on més postes d’ous de tortuga s’han registrat enguany en tot el litoral espanyol.

Dos d’aquests nius es van traslladar a la platja protegida de la Punta, en El Saler dins del Parc Natural de l’Albufera de València, que és una zona d’especial protecció i a la qual no es pot accedir fàcilment, tot això en pro de la seguretat dels nius. Unes poques es van dipositar a l’Oceanogràfic per a d’aquí un any alliberar-les a la mar.

El lloc escollit per a les tres postes de la tortuga batejada com Diana va ser la platja del Marge Roig en tres ocasions i l’altra tortuga a la platja de les Bassetes.

Els altres dos es van quedar a Dénia, concretament es van traslladar a la platja de les Albaranes, on es va muntar el “Campament Tortuga”.

Des que es començaren a llançar campanyes d’alerta, divulgació i conscienciació sobre aquest tema, la col·laboració ciutadana ha sigut fonamental per a detectar possibles postes i poder posar en marxa el protocol de protecció sobre els nius.

Va ser tot un èxit, tenint en compte que el percentatge de tortuguetes que van nàixer va ser del 100% en el primer niu de la Comunitat Valenciana que no es traslladava a la Punta del Saler i per primera vegada es quedava en el mateix municipi de la posta original.

Cap al 2006 es va registrar la primera posta de la nova era en la Comunitat Valenciana i fins a 2023 la tònica ha sigut d’una o dues postes, en el millor dels casos i, malauradament, també algun any sense cap posta.

Un segon niu també va triomfar superant el 94% d’èxit de reproducció. Aquests resultats ens mostren que les nostres aigües i platges gaudeixen d’una qualitat extraordinària i que en un futur pròxim poden ajudar per a la consolidació de l’espècie a les nostres costes, encara que, com hem dit abans, el canvi climàtic és un autèntic repte per a la supervivència d’aquest animal.

I ací ens trobem, amb el 2023 que ha sigut un any totalment extraordinari, ja que hui en dia, tenim 8 postes registrades a les costes valencianes, i d’entre elles, 4 a les nostres platges, amb una mitjana de més de huitanta ous per posta, concretament 3

Recompenses JLF i JCF

BUNYOL D’ARGENT Patricia Cardona Lorente Laura Coloma Ortigosa Sara Coloma Ortigosa Gema Donderis Pachés Alberto José Garcia Ferrandiz Francisco José Garcia Santacreu Mª Vicenta Luque Ivars Mabel Roselló García Alba Soler Cardona Paco Soler Escobar Joel Vinaroz Gimenez BUNYOL D’OR Sergio Argilés Sepúlveda Juan Manuel Moreno Garcia Nerea Pastor Crespo Alba Pérez Serra Carmen Poveda Morote Lorena Serrat Zapata Laia Vinaroz Gimenez

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Emi Cardona Lorente Cristina Ferrándiz López Ángel Serrat Zapata

Mar Fallera Major ia Moncho én Roselló de D

Fallera Candela Major Marco deinfantil Dénia Jiménez

Fora de lleI

Apartat temàtic 34

c llibret

falla

CampamentS denia

Amb la mateixa il·lusió que ens va conduir a l’èxit en la nostra primera incursió, ens enfrontem a una nova oportunitat d’explorar i descobrir. Continuem avançant en l’aventura, aquesta vegada amb un poc més de valentia i a punta de revòlver. En cada pàgina, busquem no sols transmetre coneixements, sinó també fomentar l’amor i estima per la riquesa cultural que defineix a aquest bell racó de la geografia, la nostra Terreta. Us endinseu amb nosaltres en aquest camí?

Ací estem altra vegada, per segon any consecutiu tornem a retrobar-nos entre aquestes pàgines. La creació del nostre primer llibret ens va fer tornar bojos, però també amar el procés a parts iguals. “Amor i altres bogeries” va ser el primer projecte, llibret que, sense esperar-ho, ens va donar el premi al millor Llibre de Falla de la ciutat de Dénia. Però, més enllà de la competència i els premis, el nostre propòsit és contribuir a l’enriquiment de la cultura del llibret, aportant el nostre granet d’arena perquè aquesta tradició perdure i s’expandisca.

PARLEM D’INDUMENTÀRIA Autora: Pilar Higón Auñón Modista

Em demanen que vos escriga sobre indumentària. Jo agraïda que pensen en mi, però per altra banda, sent que és una gran responsabilitat, ja que no soc cap investigadora del tema. No vull ferir cap sensibilitat i com sempre, ho faré des del respecte a qualsevol que no pense com jo.

Però, què és això de roba a l’antiga o roba tradicional? És recrear la manera de vestir dels nostres avantpassats. I que pot ser més tradicional que una moda que va durar unes sis generacions? En l’actualitat no es podria entendre, ara que canviem de samarreta quasi cada temporada.

<< Cadascú és lliure

de triar. Però tries el que tries, sigues conseqüent, fes-ho bé, amb responsabilitat, i respecte a les altres persones .

I com vestia aquella gent? Vos ho explicaré de manera molt breu. De segur que ara que tenim tanta informació a mà, moltes de les coses vos resultaran molt familiars.

Elles vestien unes llargues camises que eren com una segona pell. Damunt, sinagües (més d’una) per donar-li vol als guardapeus o falda exterior. Els guardapeus de seda solien ser de color verd o blau, seguits dels colors groc i del rosa. Davantal. Justacòs, cos que deixava vore les amples mànegues de les camises. Gipó, amb mànegues estretes. Tant el justacòs com el gipó eren cossos rígids, de grans escots, que realçaven el cos de la dona. Mocadors de pit per cobrir els grans escots.

Soc Pilar Higón, modista de professió, especialitzada a reproduir models antics. Tinc una xicoteta empresa que es diu “roba a l’antiga”. Amb aquest nom ja vos podeu imaginar la tasca que es desenvolupa al nostre taller de costura. No utilitzem patrons actuals adaptats, sinó que fem i treballem amb patrons antics. Triem molt bé els nostres materials de confecció, teixits, colors i adorns. Cosim les peces de manera artesanal. L’aprenentatge ha sigut possible gràcies a l’estudi de moltes peces originals conservades als museus i a les col·leccions particulars. Treballem cosint vestits per a falleres i fallers, festeres i festers, balladores i balladors i per a col·leccionistes.

Sabates o espardenyes, calces i lligacames, faltriquera, cintes de seda, agulles de monyo, pinta, arracades, etc. Mantellines, blanques les més antigues, d’ús diari, i negres les més modernes, per a cerimònies religioses i actes importants.

I per als homes? També llargues i amples camises. Saragüells blancs i molt amples. O calçó de camals estrets que arribava fins als genolls. Faixa ben ajustada als ronyons. Jupetí i jupa per als dies de festa, cenyits al cos de l’home i no sobrepassant la cintura de llarg. Mocador al cap, tan imprescindible com la camisa. Espardenyes, calces i lligacames. Mantes d’abric i de lluïment. I per als actes destacats capa i barret. Sí, uns 170 anys vestint-se de manera molt semblant, poca broma! Per què alguns van optar més endavant per canviar la manera de vestir, i es sumaren a la moda internacional? Per una banda, es van introduir els teixits de cotó, que eren molt més lleugers, fresquets i d’estampacions molt alegres i van tindre molt bona acceptació. Per altra, la crisi de la indústria sedera, que es va destinar més als ornaments religiosos i als teixits de tapisseries. I perquè els “fashion victims” ja existien. Els moderns s’adapten a la moda internacional de bona gana. Però no va passar el mateix amb els llauradors, ells es resistien a més que ridiculitzaven a aquests moderns.

Amb la moda internacional les faldes ja no s’anomenen guardapeus, sinó saies i sagalecos, que es confeccionen amb teixits de seda o de percal, que podien fer conjunt amb els cossos o no. Baix d’aquests cossos i damunt sempre de la camisa i de les sinagües, duien un cosset o justacòs per seguir modelant la figura femenina. Els mocadors de pit ja no són imprescindibles perquè ja no n’hi ha escots a tapar.

I després de tot aquest resum de com vestia la gent de temps passats, jo em pregunte: I tu, de què vols vestir-te per a les festes?

I els homes, allarguen els camals, i ja no són calçons, sinó pantalons. Les formes i teixits per als jupetins canvien. I també apareix una altra peça, la brusa.

Vols vestir-te a l’antiga o de manera tradicional, com es vestien durant tantes generacions de valencians i valencianes? Vols anar vestit com els idealitzats valencians i valencianes de la corrent de moda anomenada costumisme?

Mentrestant un altre corrent va creixent: El Costumisme. El costumisme és un corrent que no tracta de representar la realitat fidel, com farien el realisme i naturalisme, sinó que vol mostrar un llegat cultural d’una manera pintoresca, acolorida i apassionada.

O de cap de les dues maneres, i prefereixes seguir les modes actuals que es dicten cada temporada? Cadascú és lliure de triar. Però tries el que tries, sigues conseqüent, fes-ho bé, amb responsabilitat, i respecte a les altres persones.

El paper dels escriptors i pintors d’aquesta època va ser decisiu. I es va crear una necessitat de mostrar-se al món d’una manera exuberant. Van crear un món ple de llum, de flors, de fruits, etc. Unes valencianes idealitzades, on els espolins, les joies, els caragols era el més habitual. Una dona que s’allunyava molt dels corrents de la moda internacional de la qual hem parlat abans i de com vestia la gent del carrer en general.

I per descomptat, deixa’t a les mans d’un bon professional, que trobaràs especialistes a qualsevol de les opcions que hem comentat, que segur que pot ajudar-te a triar els materials i la confecció més adequada. Recorda sempre: “no tot val”. Salutacions i Bones Falles 2024!

el que sabem de veritat dels nazis que van viure a Dénia Autor: Arturo Ruiz González

Periodista de La Marina Plaza

Després de quatre dècades d’assajos, pel·lícules i llibres sobre els nazis que es van assentar a Dénia, el que es coneix sobre ells en realitat és ben poc. Mai es coneixerà tota la veritat. Un periodista alemany que va vindre fa uns anys a rodar un documental ja li va advertir a l’alcalde, Vicent Grimalt, que «mai sabreu ni la quantitat ni l’extraordinària importància dels nazis a Dénia». És cert.

en responsable d’un conglomerat de 350 empreses alemanyes amb interessos a Espanya que van contribuir ja durant la Segona Guerra Mundial a l’esforç bèl·lic de l’Alemanya nazi, a la qual li van vendre des de wolframi gallec fins a taronges valencianes per a la Werhmacht. Aquell hòlding empresarial tenia un valor de 750 milions de pessetes de l’època. Bernhardt va ser un home immensament ric.

Què és el que sí que se sap? El que segueix en estes línies és, gràcies a les proves recopilades pels investigadors, una relació dels nazis que amb tota seguretat van buscar acomodament en aquesta ciutat al llarg de dècades, sempre protegits pel règim franquista.

La seua presència a Dénia està testificada des de ben prompte. La cap de l’Arxiu Municipal, Rosa Seser, va descobrir que el seu nom ja figurava en el padró municipal de 1940. Franco va ser molt conscient que li devia a Bernhardt gran part de la seua victòria en la Guerra Civil i li va regalar una elegant vila d’inspiració francesa en el Tossalet d’Oliver. A canvi, el dictador espanyol només li va demanar discreció: no havia de despertar massa sospites en l’afable veïnat de Dénia de l’època. Els diumenges els Bernhardt convidaven els xiquets de la zona a berenar. Fins i tot Franco hauria arribat a obsequiar a l’empresari nazi amb un quadre del Greco, fet que no

El nazi més important Johanes Bernhardt no és el nazi de Dénia més conegut però sí el més important: un home clau en la desgraciada història europea del segle XX. Encara que era general honorari de les SS, parlem d’un astut home de negocis que va aconseguir convéncer a Hitler perquè fera costat a Franco durant la Guerra Civil. També es va erigir

Està acreditada la presència de nombrosos alemanys en la famosa Casa Finita o Casa dels Alemanys, hui en dia un hotel al principi de les Rotes, on es festejava l’aniversari de Hitler i existia un famós rostidor amb el símbol de l’esvàstica. L’immoble va arribar a ser investigat en els anys seixanta per les policies alemanya i austríaca.

està demostrat però que es repeteix en nombroses fonts.

Diego Álvarez, un veí de la Xara que després va treballar per a Bernhardt a l’Argentina, recordava fins i tot que d’aquesta casa dels alemanys va eixir un automòbil conduït per un alemany que va atropellar i va matar a un adolescent del poble i que mai va ser condemnat per això.

Johanes Bernhardt juntament amb Franco i altres empresaris. Fotografia: Universitat de València.

Però poc més. Esta és encara una de les zones d’ombra de les investigacions. Quants alemanys van passar per Casa Finita en realitat, els quals van creuar l’Atlàntic per a evadir la justícia dels aliats, qui actuava com a cervell?

La finalització de la Segona Guerra Mundial amb la derrota de Hitler li va provocar greus dificultats a Bernhardt, qui per a blanquejar la seua fortuna es va ficar fins i tot a productor de cinema. El restabliment de les relacions entre el règim franquista i els Estats Units, que havia inclòs a l’empresari germànic en una llista negra, va forçar a Bernhardt a fugir a l’Argentina en 1952, on va seguir amb els seus negocis lucratius. Va morir ric encara, en el seu llit a Alemanya, allà pel 1980.

El respectable home de negocis que es feia fotos amb Fraga Enfront d’aquestes preguntes sense resposta, es troba just el cas contrari: el del nazi que no va vindre a Dénia per a ocultar-se sinó per a fer negocis i prosperar fins al punt de formar part de la cúpula empresarial de la ciutat i convertir-se en el tipus que calia convidar a qualsevol acte social: Gerhard Bremer. Bona part de les últimes pel·lícules o novel·les sobre els fills del III Reich a Dénia s’inspiren en ell.

Dénia, escala fins a Sudamèrica Els experts estan convençuts que la presència de Bernhardt va ser clau per a l’arribada de més nazis a Dénia finalitzada la Segona Guerra Mundial: o per a establir-se a la ciutat o per a utilitzar-la com a escala per a altres destins com les Balears, el sud d’Espanya o Sudamèrica.

Va ser un oficial de les Waffen-SS que durant la guerra va participar en la invasió de Polònia, els Balcans

d’Informació i Turisme, Manuel Fraga. Potser cap imatge resumeix com aquesta la vinculació entre l’Administració franquista i els antics seguidors de Hitler.

i França. En concloure el conflicte va ser empresonat pels aliats fins a 1954. Després, amb la seua dona, va emigrar a Dénia i va fundar un dels seus primers complexos turístics: el Bremers Park Bungalows, també a les Rotes. Bremer durant la Segona Guerra Mundial. Fotografia: Askamedium.

Fraga amb Bremer a la dreta. Fotografia: Dénia Antiga/Olegario Caselles

Bremer va fer i va desfer a la seua voluntat a Dénia. Amb el beneplàcit del ministeri i sense avisar a l’ajuntament es va privatitzar en 1965 la cala de les Rotes situada enfront del seu complex turístic: un quilòmetre quadrat de mar. Mentrestant, això sí, entregava donacions a les festes de la Santíssima Sang.

D’aquí ve que no siga estrany que Bremer s’erigira en tot un prohom de la Dénia franquista. Tal com va comptar el periodista Toni Reig, en 1963 va ser distingit per l’ajuntament en considerar-lo «un pioner que ha posat en marxa la maquinària turística de la Costa Blanca». Aquesta és la causa que fora designat membre del Centre d’Iniciatives Turístiques al costat dels principals empresaris de la ciutat. I també que apareguera en primera fila en una fotografia durant la visita que va realitzar a la ciutat en 1967 el ministre

I tot això sense renunciar mai a les seues creences nazis. Va enviar una columna a un periòdic d’Alacant protestant pel to crític amb què tractava l’Alemanya del Tercer Reich la famosa pel·lícula sobre els judicis de Nuremberg. I antics membres de la Banda de Música han explicat com esta entitat musical degué acudir durant anys a la casa de Bremer per a celebrar cada 25 de juliol el seu aniversari. En aquestes festes entre brindis de xampany, Bremer apareixia vestit amb el seu

va ser absolt a Nuremberg i va marxar a Espanya on es va establir a Madrid. I allí de fugitiu va passar a convertir-se en multimilionari empresari gràcies a múltiples negocis que van incloure el tràfic d’armes o l’espionatge al servei de la CIA i el Mossad.

uniforme de les SS. La banda va assistir a estes celebracions fins a una data tan tardana com 1980, ja en plena democràcia. Ho va deixar de fer a l’any següent perquè el nou director, Pep Sendra, es va negar en redó, alguna cosa que Bremer mai va perdonar. La banda de música actuant en l’aniversari de Bremer. Fotografia: Agrupació Artístic Musical de Dénia.

Skorzeny quan era oficial de les SS. Fotografia per cortesia de Pablo Azorín.

El perillós Caracortada

En el documental sobre la vida de Skorzeny, l’home més perillós d’Europa, Pablo Azorín i Pedro de Echave posen l’accent en el seu paper com a enllaç per a ajudar altres responsables nazis a arribar a Espanya. D’aquí ve que no siga estrany plantejar-se que Skorzeny poguera ser eixe cervell desconegut que actuava a la Casa Finita de Dénia. Una resposta a aquestes preguntes mai contestades.

Otto Skorzeny, membre també de les SS, i anomenat Caracortada per una cridanera cicatriu en el rostre, va ser durant la guerra un dels homes d’acció favorits de Hitler, fins al punt de liderar el famós rescat de Mussolini de les arpes dels aliats. Conclosa la contesa, va passar tres anys en un camp de presoners,

Això no se sap amb rotunditat, però sí que hi ha dues coses provades: que Skorzeny, tal com va afirmar l’historiador local Vicent Balaguer, va estar a Dénia al costat de Bremer. I que tenia amistat amb un altre dels nazis present en esta ciutat, Johanes Bernhardt, qui el va ajudar a establir-se a Madrid.

El jerarca nazi va morir en 1989 i va ser enterrat en el cementeri de Dénia, davant la làpida del qual solen aparéixer flors de manera recurrent. La presència d’homenatges a antics nazis persisteix tant de temps després, ja avançat el segle XXI.

A més hi ha altres revelacions molt més recents sobre la petjada de Skorzeny a Dénia.

El primer era Otto Scorzeny, qui va adquirir els terrenys situats a l’entorn del Montgó per a aquesta futura casa i que abans pertanyien al Departament de Marina, en una altra prova de la sintonia entre el règim i els nazis. Skorzeny va traspassar després la propietat a Bremer que al seu torn li va transferir a un tal Heinz Bachmayer i la seua esposa, l’any 1968. Mosso conclou no obstant això que este Heinz era Georg Bachmayer, el lucifer del camp de concentració.

La presència del Lucifer de Mauthausen L’última investigació sobre la qüestió la va publicar en 2023 Fernando Mancebo sota el títol: va enganyar Bachmayer a la CIA? El títol de l’obra al·ludeix a Georg Bachmayer, també conegut com el Lucifer de Mauthausen, un capità de les SS subcomandant d’aquest camp des de 1940. Allí va cometre incomptables crims i va dirigir la gegantesca pedrera on mà d’obra esclava era obligada a construir els enormes túnels per a allotjar els famosos coets V2.

Esta transmissió de propietats pot semblar en realitat una miqueta rocambolesca, però es tracta d’un simple negoci entre personatges units per un mateix nexe ideològic: Skorzeny utilitza les seues magnífiques relacions amb el govern per a adquirir amb nom fals una suculenta parcel·la. I Bremer és l’agent comercial: Bachmayer delega en ell la construcció de la casa en aquesta parcel·la, que per cert no és una casa qualsevol: alça una mansió que incloïa una torreta i un desproporcionat sistema d’il·luminació bastant semblant a un camp de concentració. Bachmayer va morir segons aquesta investigació a València en 2008, ja molt ancià.

Georg Bachmayer a l’esquerra al costat d’un altre integrant de les SS. Fotografia: Bundesarchiv Bill.

El botxí de Santa Anna Si Bachmayer va estar realment a Dénia, el seu pas va ser molt més discret que el dels seus predecessors. Ara bé, hi ha un cas que encara ratifica més el prototip de nazi que intenta passar completament desapercebut i allunyat de totes les mirades, el

Oficialment, Bachmayer va morir en 1945, però la tesi de Mosso, avalada per ingent documentació, afirma que per contra continuava viu en 1968, quan va adquirir a Dénia un habitatge que abans havia passat per dos vells coneguts d’aquesta crònica.

d’Anton Galler. Potser perquè es trobava fugit de la justícia aliada.

Encara així tothom deixa un rastre i ni tan sols Galler va ser una excepció. Segons revela Seser, en l’Arxiu consta que en 1982 va demanar llicència d’obra per al seu habitatge unifamiliar. En aquests anys sí que hi ha evidències que portava una vida tranquil·la a Dénia, protegit entre la colònia alemanya, i amb tranquils passejos amb la seua dona i el seu gos, sense esmentar mai el seu passat.

Anton Galler. Fotografia: BBC.

Va morir l’any 1995 i la seua tomba està en el cementeri de Dénia a uns pocs metres de la de Bremer. També a escassa distància de la fossa comuna on van ser enterrats tots els presos republicans afusellats en acabar la Guerra Civil i que durant anys, per contra, mai van tindre dret a una simple làpida, a un nom o a un record.

El 12 d’agost de 1944, en la localitat italiana de Santa Anna di Stazzema, Galler va ser el responsable de l’afusellament de 500 persones, entre elles dones i xiquets. Després va ordenar ruixar els cossos amb gasolina. En concloure la guerra va ser detingut, però un error burocràtic va provocar que poguera fugir a Espanya i instal·larse en una casa de la partida de la Florida de Dénia.

la pesca il·legal a la Mediterrània Autor: Jaime Donderis Paches Patró de pesca professional

En primer lloc, cal aclarir el concepte de pesca il·legal. Podríem dir que és la captura d’espècies protegides, la realització de pesca sense llicència o superar els límits establits per les autoritats competents. És necessari defendre que aquestes pràctiques són perjudicials tant per a l’ecosistema marí com per a l’activitat pesquera sostenible.

La pesca és una activitat econòmica molt important en tot el món, i com tota activitat econòmica ens trobem amb algunes pràctiques il·legals, però això no significa que siga una activitat il·legal en tota la seua totalitat. La pesca, quan es realitza d’una manera adequada, responsable i regulada és una font d’ingressos molt crucial per a moltes persones i contribueix al desenvolupament econòmic de les comunitats costaneres.

Podem afirmar que a Europa i sobretot a Espanya liderem la lluita contra la pesca il·legal mundial. Últims estudis portats a terme estimen que el 15% de peix que entra a Europa prové de pràctiques il·legals.

Si ens fixem més en la Mediterrània, la pesca il·legal és un problema que afecta greument la biodiversitat marina de la regió. La pesca furtiva, com també se la coneix, és una pràctica que també es du a terme sense el permís o l’autorització corresponent, ficant en perill la sostenibilitat dels recursos pesquers i generant un impacte negatiu en l’ecosistema marítim. Els pescadors il·legals utilitzen diverses tècniques per a evadir la vigilància i capturar grans quantitats de peixos de manera indiscriminada, aleshores no sols afecta les espècies objectiu, sinó també a altres espècies marines que queden atrapades en les xarxes i pateixen danys o inclús moren. Aquestes activitats i conductes comporten no sols una disminució de captures per als pescadors que es regeixen en la legalitat sinó que alteren a tota la cadena alimentària, incloent-hi a altres espècies marines i a les comunitats que depenen de la pesca per al seu manteniment.

Una de les activitats il·legals que per desgràcia estem més familiaritzats, és la pesca esportiva tant des d’embarcacions amb canyes o fent apnea amb fusell dins de la nostra benvolguda reserva marina del cap de Sant Antoni. Aquesta reserva igual que les diferents reserves que es troben al llarg de les nostres costes són àrees designades per a protegir i conservar la biodiversitat marina. Aquests espais són fonamentals per mantindre l’equilibri de l’ecosistema i garantir la supervivència de nombroses espècies. Els pescadors furtius que se n’entren dins de les reserves són conscients que es podran trobar amb gran quantitat d’exemplars d’espècies protegides i amb exemplars de bones dimensions. Les conseqüències d’aquestes irresponsables actuacions comporten que la delimitació d’aquestes àrees com a reserves marines no complisquen amb els seus objectius de protecció d’espècies, permetent la seua reproducció i creixement. En els últims anys i en concret ací a Dénia ens podem trobar amb un magnífic control de la reserva mitjançant el servei ambiental marí i de pesca del nostre Ajuntament. Ell s’encarrega de la lluita contra aquestes persones furtives i que es complisquen totes les normes per tal que activitats il·legals no es porten a terme.

experimental = falles EiG Autor: Juan Céspedes Garrido Professor d’ESO i Batxillerat de Llengua Castellana i Literatura, filòleg hispànic, membre del Col·lectiu d’Estudis Fallers de Dénia i la Marina Alta (CEF) i faller de la falla Diana (Dénia) i Arxiduc Carles Músic Gomis (València) Com un científic treballa diferents materials, prova noves fórmules, barreja elements i realitza diferents intents fins aconseguir el seu propòsit, com tot el que ocorre a la nostra vida, s’ha de provar/ experimentar tot allò per saber quin és el camí. I en el món de les Falles també és així. Per què una falla, tal com es coneix segons la definició, ha de tindre sempre la mateixa forma? És sols una falla, un ninot amb caricatura, com els personatges de Disney, expressió amable, dolça i que fa que la persona espectadora, al veure’l, exclame “Oh! Que bonica!”? És una falla una escena on hi ha un rei tombat amb una al·legoria de la democràcia i un hereu al costat tapant-se els ulls, però amb la fusta com a element principal? És una falla un gat enorme plantat al carrer? Un pastís que fa olor de dolç? Un cub format per tubs? Una pila de mistos? Quina diferència hi ha? Cap, però per als més entesos, sí hi ha: les últimes quatre no són falla.

experimental [ekspeɾimentál] 2. adj. Que es basa en l’experimentació, a fi d’aconseguir tècniques o productes nous o millors. 3. adj. ART Que tendix a la recerca de noves formes estètiques i de tècniques expressives innovadores. falla [fáʎa] 1. f. Obra d’art efímer, formada per ninots, figures caricaturitzades, pintades, de diferents tamanys, que critiquen i satiritzen a persones o fets que han ocorregut en la localitat. Estan creades a partir de diversos materials. Es planta al carrer en el període de Falles amb la finalitat de cremar-se.

Personalment, una falla (i perquè no) i una foguera és tot allò que es planta a una data concreta, Sant Josep i Sant Joan, construïda

2n d’Enginy i Gràcia de la secció 7a A l’any 2022, a més del 1r de falles experimentals.

amb materials combustibles que en arribar el seu moment es planta i crema. Per aquest motiu, tinga la forma que tinga, critique el que critique, les falles experimentals TAMBÉ ho són. Tal com es va escriure aquest passat març de 2023 en diferents revistes, aquestes falles «ofereixen la mateixa visió crítica i sàtira, però amb un llenguatge molt més modern»1. I és que, igual que una falla de Pedro Santaeulalia, Pere Baenas, David S. Llongo o Paco Torres, artistes fallers amb un estil més barroc i tradicional, els cadafals que construeixen Anna Ruiz, filla d’Alfredo Ruiz (instaurador d’aquesta variant de falla als anys 70), Giovanni Nardin, Reyes Pe, Ricard Balanzá o els dissenys d’ESCIF, Dídac, Okuda, Dulk es mereixen el substantiu falla.

Font: Carmen Marín

Amb el lema L’in100di. Jugar amb foc, de l’artista Miguel Hernández Agüelo, la falla parlava de gestionar i canalitzar les emocions perquè no ens dominen i en tots els mistos, les escenes, es podien llegir números, frases o esdeveniments on els sentiments cal controlar-los. El motiu de la discòrdia? No hi havia escenes, segons deien, i no treien la rialla al públic.

Tot i haver-hi un concurs paral·lel, aquests cadafals formen part d’alguna categoria en la qual reben —majoritàriament no— premi de falles (i poques vegades arrapen el d’enginy i gràcia, quan tenen un treball molt més elaborat que la resta). La prova es pot veure amb una que a les xarxes socials va dur de cap a uns quants “fallers” que són molt sabuts del tema (titulació aconseguida en la universitat de la vida) i no estaven d’acord amb els guardons. El cadafal en qüestió fou plantat per la comissió BorrullSocors i aconseguí el 1r premi i el

I si no tenen sentit crític, no són falles? Doncs com a mostra, un botó. Falla Plaça de l’Arbre, març de 2023, artista Miguel Hache, lema Derribos Carmen.

Bódalo Munuera, S. (2023) Arte en combustión. Las fallas de Valencia más experimentales: cuando lo contemporáneo convive con la tradición. National Geographic de https://viajes. nationalgeographic.com.es/lifestyle/fallasvalencia-mas-experimentales-cuandocontemporaneo-convive-tradicion_19148.

Font: Ildefonso Blanco

Una veïna que passa al costat de la falla la mira i es pregunta: “què bonics eixos taulells, qui es desfà d’aquesta meravella?” La senyora havia confós la falla amb una obra de veritat, doncs aquesta es mimetitzava amb l’entorn El significat del cadafal? Una crítica a la gentrificació del barri del Carme i al despullament de la seua identitat a causa de l’augment d’edificis de lloguer turístics2. Estem d’acord, no és una falla.

No cal calfar-se el cap per entendre el missatge, cert? (el problema de l’emigració i la conseqüència del viatge per mar). I com aquest, un fum més de falles que sí, tenen crítica, sàtira, enginy, gràcia i que sí, són FALLES i, en la meua pròpia opinió, molt més atractives, educatives i directes que les falles tradicionals que plantem tots Un moment, he dit didàctiques? Educatives? Sí, adjectius que van acompanyats amb el nom d’Anna Ruiz qui, juntament amb l’artista mencionat anteriorment, va plantar l’any 2017 la falla infantil de la discòrdia —com no, experimental i diferent va unides a paraules com problemes, enuigs…— anomenada Descobrir i redescobrir. El cadafal, construït tot en fusta, parlava de la importància de la lectura i com llegir t’envia a altres mons mentre t’evadeixes de la realitat. Particularment, em va sorprendre el projecte, però més encara els comentaris maliciosos, despectius i nocius que el poble, els assabentats, feien cap a la falla i cap a la tasca de dues persones. Si no s’ha de jutjar un llibre per la seua portada, per què ho fem amb una falla? Val més l’exterior què el significat? Què el missatge? Som així de superficials quan ens enfrontem a allò que se n’ix de la norma, quan el que més importava, en aquest cas, era el missatge dirigit

La falla de l’Ajuntament, dissenyada per Dulk el 2022, criticava la situació del canvi climàtic que estem patint a escala mundial i Protegir allò que estimes. Enguany, ESCIF amb Baenas creen una falla amb un clar missatge: la pau, amb dos coloms gegants al centre de la plaça. Tal volta hi ha un problema d’enteniment d’aquells més sabuts: no calen versos, rimes ni cartells si el ninot, escena o falla s’identifica a primera vista. I en aquest camí és on han evolucionat les falles experimentals. Un altre exemple és a l’exposició del ninot: Giovanni Nardin qui, a través de la fusta, en el 2020, va tallar unes figures i un vaixell en un fons negre. Font: Cendra digital

Moreira, M. (2023). Fallas experimentales: el cruce de caminos entre el arte contemporáneo y la fiesta popular. Culturplaza. Valencia Plaza, de https:// valenciaplaza.com/fallas-experimentalesel-cruce-de-caminos-entre-el-artecontemporaneo-y-la-fiesta-popular.

al públic infantil i juvenil. Però els majors som pitjors que els menuts (jo el primer).

Què vull dir amb aquest fet? No és justificable aquesta acció, però alguna cosa va moure per dins a la persona que va realitzar aquest acte vandàlic perquè trencara la falla. Llavors, ens trobem amb una nova finalitat que tenen les falles experimentals: moure consciències. L’art és subjectiu i cadascú entén en ell quelcom. Té l’obligació de mobilitzar al públic, de fer veure a l’espectador la realitat del nostre món (o no, no sempre ha de tindre missatge). Aquest fet va fer, disculpeu que siga redundant, que més gent s’apropara a la falla per a veure-la i pujar alguna fotografia a les seues xarxes socials i denunciar públicament l’acte, a més de popularitzar la falla. Llavors, les falles experimentals mouen masses, són un reclam (com el gat gegant de la falla Mossén Sorell - Corona d’aquest març passat), molt més que les de Primera i algunes d’Especial. I en relació a aquestes últimes, entre els anys 70 i 90 hi havia comissions que plantaven a aquestes categories falles que, actualment, les anomenarien experimentals: el pregadeu de Convent, els llits d’Ortifus a Blanqueries inclús la major part de les falles de la Plaça de l’Ajuntament, com la que es va plantar l’any 1987 que era un reflex de la façana de l’ajuntament, o el cavall de Rubert

Aquest fet no va aturar a Anna Ruiz a construir més falles didàctiques i amb un missatge potenciador. Us convide a entrar al seu perfil en Cendra Digital i veure els seus cadafals, obres artístiques amb un missatge potenciador: com els projectes de la falla Lepant - Guillem de Castro i Castielfabib - Marqués de Sant Joan, dues falles que eren una, però separades. En aquest cas, amb els lemes Vita activa i Jo visc, es transmetia la importància d’acceptar el mateix cos humà que té cadascú sense importar allò que diu la resta. Cal dir que ambdues van patir agressions i desperfectes en les parts íntimes dels ninots: el penis i la vagina van ser trencats. El motiu? Absurd segur.

Aquestes falles que s’han comentat al llarg de l’article són, simplement, uns exemples de la quantitat de falles experimentals que hi podem trobar a la ciutat de València. És també necessari destacar el nom de

Font: Juan Céspedes

la falla Plaça de Jesús, Pinedo - Tres Camins i la Universitat Politècnica de València, entre altres; i fora del Cap i Casal la falla El Mocador, de Sagunt.

Tal volta alguna o algunes comissions de la nostra Dénia haurien de plantejar-se el seu camí i virar en un sentit contrari. Seria un gran encert per a la història de la festa i un reclam turístic.

No pensem que darrere d’una falla experimental hi ha la frase “no tenen diners per fer una bona falla i se’ls gasten en això per cridar l’atenció”. No. És molt més costós realitzar un tipus de falla com les que s’anomenen experimentals que una de tradicional, no ens enganyem. Tothom qui tinga un poc d’imaginació pot donar-li un sentit o altre a un ninot, però amb aquestes falles no és tan fàcil. El missatge, allò que es vol criticar, ha d’estar ben clar i plasmar-se d’una forma que el públic entenga, amb el primer colp de vista, el que volen transmetre. Per aquest motiu, a més de plantar-se i cremar-se en una data com Sant Josep, les falles que formen part del grup experimental són, també, FALLES. I vaja per davant la seua reivindicació: aquest tipus de cadafals són més crítics, didàctics, educatius, capaços de transmetre una sensibilització a través d’un material, com pot ser la fusta, amb tota la nostra societat i fer més visible els problemes que ens envolten, molt més clars que un ninot d’un home major amb la boca oberta mirant a un altre ninot que simula una xica jove. Pot ser bàsic, però així ho és. La nostra societat ha canviat, les mateixes bromes dels 90 o 2000 ja no en fan gràcia, ara hi ha altres formes de fer riure, de conscienciar al públic i de criticar, i les falles experimentals són aquest llenguatge.

Bibliografia: Bódalo Munuera, S. (2023) Arte en combustión. Las fallas de Valencia más experimentales: cuando lo contemporáneo convive con la tradición. National Geographic de https://viajes.nationalgeographic. com.es/lifestyle/fallas-valenciamas-experimentales-cuandocontemporaneo-convivetradicion_19148. Moreira, M. (2023). Fallas experimentales: el cruce de caminos entre el arte contemporáneo y la fiesta popular. Culturplaza. Valencia Plaza, de https://valenciaplaza. com/fallas-experimentales-elcruce-de-caminos-entre-el-artecontemporaneo-y-la-fiesta-popular.

<< No pensem que darrere

d’una falla experimental hi ha la frase “no tenen diners per fer una bona falla i se’ls gasten en això per cridar l’atenció”. No. És molt més costós realitzar un tipus de falla com les que s’anomenen experimentals que una de tradicional . <<

no són drets de les persones lgtbiq+, sinó drets humans Autor: Ivan Aledo Marín

Escriptor i Ballarí

Hem de tindre clar que els canvis en les lleis beneficien a la humanitat i no sols a una única persona o col·lectiu. I ara la gent a la qual aquest tema mai li ha tocat de prop, pregunta: En què em beneficia a mi que una dona o un home homosexual es puga casar? Que una persona puga obtindre un tractament necessari per a canviar el seu gènere perquè no se senta identificada amb el seu biològic, etc.?

L’arrel de tota aquesta problemàtica, la ignorància, causant de tantes guerres i injustícies en el món. I des del meu parer, batallar sota el lema la lluita pels drets de les persones LGTBIQ+ és contraproduent perquè inconscientment estem transmetent que no són drets fonamentals de les persones, sinó exclusius d’un col·lectiu, i qualsevol d’aquests sempre estarà vist com una societat partida, no unida, i quan considerem que alguna cosa fa que perille la nostra llar, la rebutgem.

El teu benefici, de fet, és divers. Si totes aquestes persones poden accedir a les seues necessitats, com ho pots fer tu, no carregaràs en els teus muscles les morts d’aquestes, ja siguen provocades per altres o autoinfligides. Una persona feliç és menys propensa a fer mal, no? També es pot veure de manera contrària, si a tu no t’aporten el que necessites com a persona, no veuen o no et reconeixen com a digna, no

t’afecta mentalment? No et produeix una sensació desagradable que fa que sigues tu qui vulgues fer mal a les altres?

blanc o negre sempre serà molt més senzill que entre mil colors, però, les coses no són més boniques quan les pintem de colors?

I què dir de les famílies, l’entorn d’aquestes, que també pateixen el dolor de les persones que més volen perquè la societat les rebutja, sent humanes per igual.

O millor vist, no és més bonic un món on totes les persones tinguem les mateixes opcions i siguem lliures per a triar els colors que vulguem? Un dia em van fer creure que per ser diferent del que s’estableix no mereixia el dret a viure com qualsevol altra persona, si haguera fet cas al sistema, a la societat, probablement trobaríeu la meua foto, nom i data de naixement gravat en una freda làpida.

Aquestes necessitats, et lleven alguna cosa a tu? Les teues necessitats potser no són les mateixes que les meues, al revés per igual, no serà millor que ens unim i lluitem perquè totes dues persones estem cobertes?

Jo vaig ser afortunat, vaig comptar amb suport psicològic, però sobretot, molt d’amor per part del meu entorn, ACCEPTACIÓ. No tots poden comptar amb això, que menys que com a mínim pugues recórrer al sistema perquè t’aporte el que hauria de ser una necessitat i no un privilegi.

La societat sempre ha ensenyat que tot allò que se n’isca de la “norma” ha de ser prohibit, censurat, fins i tot castigat, però realment, qui crea la “norma”? O, què és el “normal”? Mai vaig ser partidari de les etiquetes, encara portant-ne una, transsexual. Potser es troba una mica de controvèrsia en les meues paraules, seré més clar, totes aquestes sigles i els seus significats són necessaris, per pròpia experiència, poder identificar-te amb alguna cosa que ni tu entens en aquest moment és el més meravellós que hi ha. Però hem arribat al punt que, com en qualsevol cosa en aquesta vida, té doble cara, i el que es va crear un dia per a unir-nos, ens està separant. Les lluites són en nom de les persones que es van quedar o aquelles que van fer quedar-se en el camí, no de les etiquetes en si, del futur, sobretot han de ser en nom de la Humanitat.

Quan el sistema i els mitjans plantegen els canvis de lleis com a evolució i no com a problemes, potser puguem ser lliures. Mentres, lluitarem per a aconseguir que totes les persones tinguen els drets que mereixen, res més que els drets humans. I finalment, no hi ha evolució sense revolució, totes les persones sempre podem fer alguna cosa per a canviar les coses i quantes més, millor.

En comptes d’apreciar la diversitat en el món, la rebutgem. Triar entre

Accessibilitat per a totes les persones. Està la societat preparada o segueix fora de norma? Autora: Carolina G. A.

Persona d’assistència terapèutica infantil (PATI)

Et contaré un secret: no hi ha en el món un cervell igual a un altre, tots són diferents. No hi ha una persona igual a una altra, i això es el més bonic, el ventall de colors que tenim al nostre planeta i que fa que puguem enriquir-nos unes persones a les altres.

Convivim en un món caòtic i estressant, i necessitem disminuir l’angoixa que suposa viure en aquest món boig neurotípic, perquè moltes vegades les persones rígides som nosaltres i no les persones amb diversitat funcional. Una manera d’ajudar és fer suports visuals per a entendre diferents situacions així com utilitzar el seu comunicador per a facilitar la narració d’una interacció que li suposa molt d’esforç mental i emocional, tot i que té moltíssim llenguatge.

Saps què vol dir la paraula neurotípic? És un terme que s’ha empleat per a posar-li nom als cervells que compleixen els patrons estàndard de la societat. Bé, doncs, alguna vegada t’has preguntat com perceben el món els neurotípics? Pensem com pensa la nostra ment, però no adaptem el medi per a altres persones que pensen i perceben el món d’una altra manera, com poden ser les persones autistes.

Hem de ser persones respectuoses amb els temps i els espais de les persones autistes perquè necessiten altres suports per a entendre la vida, hem de ser pacients i empàtiques, ja que ens queda un recorregut molt gran per a reivindicar els drets d’aquest tipus de persones.

El meu treball és donar-li context a un xiquet autista de les coses que ocorren al seu entorn per a poder millorar la seua participació social i educativa.

entre raigs i boira, un abisme Autor: Javier Risueño Martí Advocat i escritor. Escriu relats i poesies en el seu compte d’instagram @literatojr

Des de llavors, cada matí m’alce, em prenc el café fred amb llet vegetal a les 07.58 i als tres minuts comence a calfar la dutxa per a ficar-m’hi a les 08.05, tenint en compte que en el treball he d’estar a les 09.00 i el meu cap, és a dir, el meu tutor de pràctiques, no admet cap mena d’impuntualitat. Encara que, està de sort, perquè jo tampoc.

Plou. Plou per tots els costats amb una boirina fina i densa, els carrers estan apagats i el trànsit inexistent. La gent espera a les seues cases perquè el temporal amaine i jo camine refugiat en la meua gavardina lluitant contra el vent i la pluja per a poder avançar. Agarre amb força el barret per a no perdre’l i que continue protegint-me de l’arruixada, res igual vist a València en els últims deu anys, o això deien en el temps.

Encara recorde que l’1 de setembre, mirant el calendari de la meua habitació, mirant la data que hui ens ocupa, em vaig quedar tan abstret pensant en el que podia ocórrer hui, que vaig acabar per tacar-me la camisa blanca amb el vestit blau dels dilluns. Sí, tots els dilluns em vist amb el mateix conjunt, igual que els dijous equival a camisa blava clara amb vestit negre. Sembla mentida, però ningú s’adona. Tampoc li ho he confessat a ningú, excepte a Lorena, la vertadera protagonista d’aquesta història.

Tanmateix, camí, camí, camí. Els carrers es fan infinits, costa amunt, negres i el temps passa a comptagotes, no arribe al portal, no arribe al meu destí. Arribe tard? Vinga, ja! Havia eixit amb més de quinze minuts de marge pel que poguera passar, un mai sap el que li pot oferir el destí. Encara que amb aquest temps infernal no comptava, per descomptat. Tan sols estem a la fi de setembre, una tardor que comença prompte i forta.

Portàvem tot el curs passat parlant, des que li va sorgir un dubte en una assignatura en què jo sempre havia tret bones notes al llarg de la carrera. Des de llavors, les mirades es van succeir sense parar des d’una punta de la classe on ella s’asseia, fins l’altra. Ens deixàvem notes escrites en les butxaques de les jaquetes penjades al fons de la classe i ens escrivíem pel mòbil mentre els professors explicaven la matèria. Algun company va arribar a sospitar lleument sobre el que podia haver-hi entre nosaltres, però ningú va arribar a alçar la veu. Ho féiem amb discreció, però ens divertíem molt, era el nostre joc.

Cada pas donat està mentalment calculat i mesurat per a no trepitjar cap toll, això podria arruïnar completament el meu objectiu. Arribaria? Sí, però sota quines condicions? La qüestió no és només arribar, això va molt més allà. De fet, això ve des de fa nou mesos i dues hores i hui era el dia, tot estava pensat perquè hui fora el dia. Portava en el meu calendari apuntat dos mesos, cinc dies i quatre hores i la meua única motivació per a estar patint aquest temporal és que tot isca com he imaginat tantes vegades que puga eixir, no pot haver-hi cap errada.

Tots els dies la motivació de tornar a veure a Lorena era el que em despertava del llit, amb una alegria que mai havia viscut per a anar a classe. Ni tan sols feia falta que sonara el rellotge.

em calmaria. Em vaig pegar a la façana dels edificis per a banyarme el menys possible, he intentat cuidar al màxim la meua imatge en aquesta primera cita. Qualsevol detall era vital. Encara que realment, ja estàvem junts.

Les setmanes van anar passant i no va ser fins al 22 de juliol que vam tindre la conversa. Sí, érem nuvis. No, no ens havíem vist encara en persona més enllà de classe. Però no m’importava, allò nostre era especial, era el nostre joc, ja arribaria eixa cita. De fet, la conversa va continuar i vam posar data per a aquesta trobada. Han sigut dos mesos de llarga espera, de converses telefòniques, de missatges de text, videotelefonades... Tot seguia com sempre. Fins i tot a l’estiu, ni tan sols la distància va poder amb nosaltres. Concretament, el 2 d’agost em va enviar una carta escrita a mà al meu lloc d’estiueig amb una flor, tot ficat en un mateix sobre. Ho vaig recollir sense que els meus pares se n’assabentaren. Ningú ho sabia, només ella i jo, però difícilment algú ho entendria. Quan parlem d’amor, és difícil d’entendre si no ho experimentes.

Toque el timbre i respon una senyora major, una octogenària per a ser més concrets. “Ací no viu cap Lorena”. Que estrany -vaig pensar-. La direcció que m’havia donat Lorena era justament aquesta. Vaig provar amb els que vivien en la porta del costat i vaig obtindre la mateixa resposta. Lorena no contestava a les meues telefonades ni als meus missatges. Vaig començar a tocar porta per porta i no vivia cap Lorena allí. Vaig provar el mateix en el portal del costat. Vaig continuar telefonant a Lorena i només eixia el contestador. Vaig decidir esperar al carrer, al costat del portal assegut tractant de refugiar-me de la pluja i el fred, imaginant que Lorena podia aparéixer en algun moment. Potser no era la seua casa, sinó un lloc de referència per a quedar. Durant tot aquest temps continue enviant-li missatges, telefonades... Quan em vaig adonar havia transcorregut una hora. Tenia fred i estava sol al carrer, ni tan sols una silueta s’intuïa per aquella zona. La ràbia, la impotència i la tristesa van esclafir a plorar des del més endins. Quan va amainar la pluja, vaig marxar de tornada a casa i en el meu pit només retrunyia l’amor i la il·lusió que sentia, però sense resposta.

Ningú entendria que ací estic, camí de la seua casa, en la nostra primera cita i afrontant aquesta borrasca a la intempèrie, com si estiguera boig, com si no hi haguera més dies, però realment tots els altres dies que restaven eren noves oportunitats per a veure-la. Això sí, el primer seria hui, era inamovible. Vaig rebre un missatge d’ella “Quant et queda?”. Just era girar la cantonada i arribaria al seu portal. Estava un poc nerviós, però prompte entraria en sintonia i

dones invisibilitzades, fora de la llei del salvatge oest Autora: Nerea Pastor Crespo Treballadora Social Sanitària

Històries esbiaixades, estereotipant als personatges de sexe femení en tot moment. Els estereotips són representacions i creences de manera generalitzada sobre un grup de persones.

Reflexionem? Pense que hi ha tant per escriure, visibilitzar i reivindicar que no vull passar aquesta oportunitat. L’elecció del tema no ha sigut casual. El llunyà oest, territori sense llei.

Xiques de saló, esposes, mares, dones sobreprotegides pel seu marit constantment.

Quan pensem en ell, estic segura no, seguríssima que a totes i a tots ens venen les mateixes coses a la ment: paisatges desèrtics, vaquers, bandolers realitzant duels a ple sol, cavalls, pistoles, monedes d’or, salons i bars, entre altres coses. Tòpics!

Per què no ens ve a la ment de primeres una súper xèrif? Podríem dir que la cultura de la societat del moment, considerava la dona un objecte i l’associava directament a funcions domèstiques, de cures o d’entreteniment.

Ens imaginem bandits fent de les seues, o vaquers amb les seues famoses botes de cowboy i barrets. Figures icòniques, fortes, valentes, homes hàbils. Protagonistes principals de totes les sèries, pel·lícules i novel·les.

I és que, des de fa anys, clar que podem trobar en aquest món historietes on la dona ocupa la figura central!

I les dones? On estan? Durant anys, la gran majoria de les històries han estat contades des d’una visió androcèntrica (per una narrativa històrica dominant) que ha relegat a un segon lloc la participació de les dones.

Ja va començar l’escriptora, novel·lista del s.XX, Dorothy M. Johnson, presentant en les seues novel·les personatges forts i independents.

També cal destacar la sèrie (actual) creada per Scott Frank anomenada Godless (en Netflix), història on es representa una concepció molt llunyana de rols tradicionals.

Malgrat avanços significatius en moltes parts del món, seguim trobant-nos amb el patriarcat. Societat on les discriminacions cap a les dones i els estereotips més amunt esmentats continuen predominant entre la població. Ho veiem i ho vivim en el nostre dia a dia.

Si investiguem, hi ha moltes més. Contingut literari i audiovisual. Dones que van marcar un abans i un després.

Arribats a aquest punt us convide a posar-vos les ulleres violeta i que reflexioneu. La reflexió és el primer pas per a l’acció i el canvi, el camí a promoure la igualtat de gènere i construir una societat igualitària.

Tanmateix, si això és així, per què es continuen representant els rols de gènere que fa segles que el moviment feminista vol combatre? La resposta és clara.

Calamity Jane, Annie Oakley i Belle Starr són algunes de les dones invisibilitzades en el llunyà oest que mereixen ser reconegudes i recordades per sempre.

Encara que hi haja persones que ho vulguen negar o no ho vulguen veure, la desigualtat de gènere continua estant present, i és un problema important en la societat actual.

Calamity Jane

Dorothy M. Johnson

Annie Oakley

Belle Starr

existència de pous il·legals i conseqüències en la sostenibilitat Autor: Carlos Ballester Moreno Graduat en enginyeria tècnica agrícola especialitzat en hortofruticultura i paisatgisme i tècnic agrícola especialitzat en aigües de reg en l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA).

L’aigua dolça és un regal escàs de la naturalesa i alhora essencial per a la supervivència de molts dels éssers vius que habiten la Terra, però només el 2,5% de l’aigua del planeta és dolça i del total d’aquesta aigua el 30,1% aproximadament es troba en els aqüífers subterranis i el 0,3% als rius, llacs i aiguamolls, molts d’aquests dependents al seu torn dels aqüífers subterranis.

És això un problema per a la terreta? La realitat és que sí però amb matisos. El regadiu en la nostra comunitat és tradicional, s’utilitza l’aigua per a regar els cítrics o l’arròs reconeguts internacionalment per la seua qualitat, cultius tradicionals com són les hortalisses valencianes entre les quals es troben el garrofó, la tomaca valenciana o de Mutxamel o la carxofa de Benicarló, entre molts altres, o altres cultius també importants i reconeguts com són la xufa, fruites d’os, caqui o magrana. El regadiu valencià és històric, i és tradicional en la seua majoria, això significa que és un ús consolidat, un ús que s’ha fet històricament i no es tracta de nous regadius.

Els usos de l’aigua dolça al nostre país són fonamentalment per a l’agricultura, i es destinen al voltant d’un 75%, altres usos com el proveïment i la indústria, entre el 10 i 15% cadascun, la Comunitat Valenciana no és una excepció i majoritàriament es destina per al regadiu. Un dels grans problemes que existeix al nostre país és l’increment de la superfície regable, que transforma camps que abans eren cultivats de secà a regadiu, amb cultius amb major demanda d’aigua i en molts casos mitjançant la perforació de captacions amb bombaments il·legals.

En menor quantitat són aquells nous pous els que reguen parcel·les que fins fa poc han sigut de secà o no eren parcel·les de cultiu. Aquests pous incrementen la pressió a l’aqüífer ja que extrauen un volum d’aigua que abans de ferse el pou no s’utilitzava, per la qual cosa es resta de l’aigua disponible i de la reserva de l’aqüífer. La CHJ, en funció de l’estat de la massa subterrània, bo o dolent (bo és si el balanç d’entrades i eixides és positiu o està equilibrat, i dolent és el cas que hi haja més eixides que entrades), concedeix un volum per al cultiu estudiat o no dona la concessió per a la utilització i creació d’aquest pou, i per tant de no regar aquestes parcel·les d’aigua subterrània. És ací on apareix el problema dels pous il·legals, ja que molts propietaris no atenen indicacions o directament no consulten i realitzen aquestes perforacions. Les captacions se situen principalment en parcel·les transformades amb nous cultius on anteriorment hi havia ametlers, oliveres, vinya o bosc baix i en l’actualitat hi ha cítrics, caqui o cultius tropicals com l’alvocat, les demandes hídriques del qual són superiors a la vegetació que ocupava la mateixa àrea, i el problema s’incrementa quan l’estat de la massa és dolent.

Això vol dir que no hi ha pous il·legals a la Comunitat Valenciana? No, i és una cosa que es persegueix des de l’Administració, concretament per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), ja que pràcticament la totalitat de la comunitat es troba dins de la conca del Xúquer. Cada vegada més arriben expedients sancionadors a les persones propietàries de les parcel·les on es troben aquests pous il·legals, en la seua majoria són pous que mai s’han declarat però que han regat històricament una zona de regadiu. Com que és pou que ha regat històricament unes parcel·les, és un pou que si reuneix les condicions pot ser regularitzable, sempre que aquestes parcel·les no formen part de la superfície de reg d’un altre pou, ja que si això és així, una parcel·la no pot regar-se de dos o més punts diferents i la CHJ instarà el segellament del pou no regularitzat.

El reg amb aigües subterrànies d’aquells subministraments que reguen superfícies històricament de regadiu és sostenible, més si cap amb la millora i modernització dels regadius on es milloren i canalitzen les instal·lacions, i en comptes de regar a manta o a colp durant minuts o hores, es rega per reg localitzat gota a gota durant uns pocs minuts exactament on es vol regar. El sector agrícola està conscienciat, l’aigua és un bé escàs, però l’augment de les temperatures al costat de l’augment del consum hídric de les plantes, provocat per la transpiració de les seues fulles a causa de la calor i la menor freqüència de precipitacions posa en perill el regadiu tradicional valencià.

Quines conseqüències té l’existència d’aquests pous il·legals? És sostenible el reg amb aigües subterrànies? En zones d’interior on s’ha produït aquest canvi a nous regadius i en què les masses subterrànies han tingut major pressió, que acompanyats de menors precipitacions en els últims anys, s’ha pogut comprovar com naixements naturals, fonts o xicotets aiguamolls d’interior han patit un augment de períodes secs i aquests períodes són cada vegada més freqüents i de major prolongació en el temps. En el cas de zones costaneres el mal pot ser encara major, ja que no es tracta únicament de recuperar els aqüífers, sinó que aquestes masses a més tenen la pressió de l’aigua subterrània marina. Quan descendeix el volum d’aigua dolça, s’exerceix menor pressió en la massa d’aigua salinitzada provinent de la mar i aquesta acaba entrant en la massa subterrània i la salinitza. La recuperació d’un aqüífer que ha sigut salinitzat no és tasca fàcil ja que l’aigua dolça amb el pas dels anys ha d’anar dessalinitzant i recuperant l’estat normal d’aquesta, i és un mal greu a les nostres reserves d’aigua dolça que costa molt temps de recuperar.

Una de les solucions per a tractar de recuperar els aqüífers i que el regadiu siga més sostenible a la nostra regió és reduir la pressió que s’exerceix en aquests reutilitzant les aigües depurades que es gestionen en les diferents EDAR de la comunitat, però per a això són necessaris tractaments terciaris que eliminen contaminants procedents del consum als pobles i ciutats i la connexió a les xarxes hídriques de reg més pròximes, operacions d’elevat cost que han d’executar les diferents Administracions. L’aigua dolça és un bé cada vegada més escàs, l’agricultura valenciana ho sap i sempre ha sigut pionera a nivell nacional i internacional en la utilització eficient de l’aigua, però la reducció de les precipitacions i l’augment de les temperatures provocades pel canvi climàtic, l’extremada baixa rendibilitat dels cultius i la falta de relleu generacional posa en risc la nostra cultura agrícola per la qual tant van treballar els nostres avantpassats.

<< En l’actualitat hi

ha cítrics, caqui o cultius tropicals com l’alvocat, les demandes hídriques del qual són superiors a la vegetació que ocupava la mateixa àrea amb els cultius d’abans . <<

Josep de la Tona i la banda de segrestadors de la Marina Autor:

Josep A. Ahuir Domínguez Arqueòleg i Gestor de patrimoni cultural

El segle XIX, a la Marina Alta, eren temps convulsos, van ser anys de bonança econòmica per a algunes persones, de molta feina i pocs recursos per a altres. Eren temps de pansa, de comerç, de magatzems, del port de Dénia i de bandolers.

JOSEP DE LA TONA Font: miquelibiza wordpress

Anys després de la Guerra d’Independència o també anomenada del Francés, la societat de la nostra comarca encara estava molt militaritzada, i aquests fets van ser aprofitats per alguns cacics rurals per formar autèntiques bandes de bandolers que en molts casos estaven al seu servei. Un dels casos que explicarem en aquest xicotet article és el de Josep de la Tona, que va nàixer a Pedreguer i va ser un bandoler que actuava a les zones de la Marina Alta i el Comtat, i que va viure a la segona meitat del segle XIX.

Aquesta és la història del Robatori de Benimassot, on Josep de la Tona i la seua banda, coneguts com els Segrestadors de la Marina, es van fer amb un botí que es calcula aproximadament d’entre 53.000 i 55.000 reals, que en l’actualitat equivaldria a 660.000 euros.

El 5 de maig de 1875 va ser abatut d’un tret al cap per efectius de la Guàrdia Civil entre Pego i Oliva. Mentre va viure va ser el personatge més buscat pels fets que ara us contaré.

Diuen els especialistes que els bandolers van fugir creuant el conegut com el barranc del Malafí, on es van trobar algunes monedes i el cadàver de dos bandolers, assassinats en una baralla pel repartiment del botí, encara que aquest fet és una llegenda que no s’ha pogut comprovar.

Febrer de 1874, un dia de bon matí a les festes de Benimassot, la gent del poble estava escoltant missa a l’església, i després de sentir un gran aldarull, veuen com un bon grapat d’homes armats es presenten davant d’ells, i amb la frase “Si feu cas al que jo dic, no us passarà res; açò sols és una qüestió de diners!”, van anar agafant un per un, a tots els caps de família allí presents i els robaren tot el que portaven damunt, i després van anar casa per casa, buidant d’or, plata i altres botins les cases dels més rics del poble.

Portada del llibre El Robatori de Benimassot. De Manel Arcos Font: edicionsdelsud.com

Barranc del Malafí Font: espacios-naturales. blogspot.com

Església de Benimassot Font: espacios-naturales. blogspot.com

Manel Arcos

Un dels investigadors que millor coneix el cas del robatori és Manel Arcos (Oliva, 1965), qui ha publicat nombrosos llibres on explica aquest fenomen del bandolerisme que es va donar a les nostres comarques al segle XIX. El grup conegut com «els segrestadors de la Marina» va estar en actiu entre novembre de 1869, quan Josep de la Tona va fugir de la presó de València, i maig de 1875, quan va morir a tirs de la Policia i la Guàrdia Civil. Segons alguns historiadors un company el va vendre a canvi dels favors de les autoritats.

Col·legi Maristes de Dénia

A la premsa de l’època es parla de moltíssims casos relacionats amb el bandolerisme, els cacics i altres actors en aquesta societat de la Marina Alta de finals del segle XIX. Un segon cas que contarem és el del senyor ANDREW G. GRAHAM, conegut comerciant de pansa irlandés que junt amb el seu germà George, va construir l’edifici antic del col·legi Maristes de Dénia.

Aquest home eixia un dia 15 de setembre de 1874 pel camí que duia a les seues terres, a la zona del Pou dels Pilars, entre Dénia i la Xara, quan va ser atacat per diversos bandolers que el van crivellar, matant a l’instant al seu conductor. Ell, com va poder, es va posar al capdavant del carro i pistola en mà els va repel·lir, i va matar a un dels bandolers. El judici posterior va acusar Josep de la Tona i a diversos bandolers de l’assalt. Aquest fet, molt comú a finals del segle XIX, era fruit de les rivalitats entre les diferents famílies o faccions dels cacics de la comarca, els quals controlaven el comerç de la pansa i els seus guanys. Finalment, Andrew Graham, fart dels atacs dels seus competidors, va vendre les seues propietats a Dénia i va tornar a Irlanda. Però aquesta és una altra història.

La quadrilla de la Tona assalta al comerciant Andrew G. Graham. Il·lustració Original Andrés Jaen

Bibliografia: Reig Pérez i Andrés Jaen. 1873. Violència quotidiana en un any difícil. VI Congrés d’Estudis Comarcals. Vol II. Edita. Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta. IECMA. Arcos Manel. 2022. El robatori de Benimassot. Edicions del Sud.

zona tensada i de valent! Autora: Aina Garcia Giménez

Enginyera de Camins, Canals i Ports en especialitat d’urbanisme i serveis urbans

Hi ha qui afirma que els joves de hui en dia no volen independitzar-se, hi ha qui “amb colps al pit” assegura que és un greu problema generacional el fet que, molts joves de la denominada “generació de cristall” estan massa còmodes a la casa familiar i, per tant, ni es plantegen la possibilitat de buscar un pis propi.

Però, som realment una generació dèbil com ens volen fer creure o senzillament, partim d’unes condicions de contorn més difícils? Ja vos done jo la resposta, si des del Govern s’ha hagut de legislar en matèria d’habitatge és perquè trobar un lloc que anomenar “casa” no és tan senzill. Hui en dia, la gesta de trobar un habitatge digne, en el teu municipi o almenys, en el mateix municipi en què treballes, que no supose més de la meitat del teu sou i que a banda, no supose quedar-se al carrer durant els mesos de temporada turística, ha adquirit l’estatus de GESTA. Tot siga dit, si ho aconsegueixes, et recomane que l’endemà de firmar el contracte d’arrendament, et compres un bitllet de loteria perquè ets una persona amb estrella.

Òbviament, aquesta gent o bé no està assabentada de la situació del mercat immobiliari actual o bé, no té gana de saber-ho i prefereix seguir bombardejant la nostra generació com ha fet fins ara sota el lema “les nostres generacions s’ho curraven més” o “jo a la teua edat ja tenia 2 fills i una hipoteca a mig pagar”. Veient la quantitat de frustracions que les generacions anteriors carreguen sobre les nostres espatlles i les expectatives socials que ens generen (“AKA ansietat”), no m’estranya formar-ne part d’aquesta generació.

Si ens fixem en els principals portals d’arrendament d’habitatges a Dénia, trobem els següents resultats:

Sí, segons informació estadística de l’IVE, el sou mitjà a la Comunitat Valenciana és de 1.000 € i busques un habitatge per a viure a soles, tens poques opcions i totes elles suposen consumir més del 30% del teu sou en despesa d’arrendament. La resta dels xalets només els poden pagar els turistes. I és que, quin llogater seria capaç de renunciar a la possibilitat de guanyar 1.000 € a la setmana? Doncs ningú, i així ho testifiquen els portals dedicats a facilitar l’arrendament destinat a usos turístics. Supose que deu ser extremadament golós i difícilment es pot legislar en contra d’aquestes plataformes.

- Estudi de 65 m² i 1 habitació per 650 € al mes. - Pis de 70 m² i 2 habitacions per 650 € al mes. Lloguer de setembre a juny (juliol i agost no cal tindre casa, busca el pont més proper i instal·lat allí) - Pis de 90 m² i 3 habitacions per 695 € al mes. Lloguer d’octubre a juny (juliol, agost i setembre tampoc és necessari que tingues casa) - Pis de 100 m² i 3 habitacions per 700 € al mes. Lloguer de setembre a juny (juliol i agost a casa dels pares) - Pis de 95 m² i 3 habitacions per 720 € al mes. Modalitat de lloguer de llarga estada “Ting ting ting” el premi gros!

No obstant això, queda patent que, amb Dénia en la situació que acabe d’exposar i les hipoteques que cada vegada semblen més la gallina dels ous d’or (Euríbor pels núvols i interés fix que quan acabes de pagar-lo podries tindre un cotxe flamant), algú hauria de posar-li fre a aquestes pràctiques que no generen res més que dificultats per tal d’adquirir un habitatge digne i que fomente la gentrificació i l’expulsió de residents a zones de la perifèria, en aquest cas, a pobles propers (i si no tens cotxe, estàs fotut).

- Pis de 95 m² i 2 habitacions per 725 € al mes. Modalitat de lloguer de llarga estada. Una altra raresa! - Pis de 136 m² i 4 habitacions per 850 € al mes. Però, sabeu que és el més graciós? Doncs que imposen com a condició que has de tindre una nòmina superior a 2.500 €... Qui té tants diners al mes?

Aleshores, com fem per poder independitzar-nos? En resum, que ens inventem un terme nou en anglés per quedar de llestos, coliving, que no significa res més que enfront de l’escassa oferta d’habitatge per a residents de llarga duració només podem optar per precarietat (perquè haver de compartir pis amb un desconegut amb més de trenta anys no es pot definir d’una altra forma) o seguir a casa dels pares.

que es podria definir com a àrea en la qual el cost de l’arrendament o la hipoteca supera el 30% dels ingressos mitjans de les famílies de la zona. També, aquelles zones en les quals la despesa per arrendament s’ha incrementat un 5% respecte a l’IPC en els últims anys. Amb la delimitació i declaració d’aquestes zones es podrà procedir a controlar els preus de l’arrendament per part de l’Administració, en aquest cas, si des de l’Ajuntament de Dénia es proposara la declaració com a zona residencial tensada (que clarament, ho és) a Conselleria,

Com pretén el govern pal·liar aquesta problemàtica tan típica de la franja costanera? Mitjançant la llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge que introdueix un concepte clau, el de zona tensada

<< si des del Govern s’ha

hagut de legislar en matèria d’habitatge és perquè trobar un lloc que anomenar “casa” no és tan senzill . <<

<< si el sou mitjà a la

Comunitat Valenciana és de mil euros i busques un habitatge per a viure a soles, tens poques opcions i totes elles suposen consumir més del trenta per cent del teu sou . <<

tot allò que puga pertorbar la seua pau, sacseja massa vespers i... Mira, millor deixe-m’ho. I així, és com una bona llei acaba en un calaix, concretament en el de sastre.

aquesta podria activar els mecanismes de la llei d’habitatge entre els quals, s’inclou la creació de més habitatge social, ajudes al pla estatal d’habitatge o la reducció dels preus de l’arrendament.

Què més fa falta perquè algú actue? Per què, si hi ha poca oferta d’habitatge i molta d’ella destinada a apartaments turístics (coneguts com la panacea dels diners fàcils), no es sol·licita la inclusió de Dénia com Zona residencial tensada de seguida?

Resta pendent saber si després del canvi polític de les eleccions de maig de 2023, serà la Conselleria la que finalment tinga l’última paraula en aquest assumpte.

Resposta: perquè és més fàcil queixar-se de la nostra generació que posar mesures que suposen que alguns no puguen fer l’agost. I això, senyores i senyors, sí que suposaria bon motiu de tensió.

Motius per no declarar Dénia com a zona tensada segur que hi ha, però a mi sols em ve al cap un: no convé econòmicament, perquè el turisme és l’intocable d’Eliot Ness i

de l’estiu no tot el món viu Autor: Miguel Ivars i Cardona

Advocat, Politòleg i Tècnic d’Administració General

Està clar que hi ha qui a l’estiu viu. I hi ha qui viu de l’estiu. Però, també, qui a l’estiu, sobreviu. Aquesta última necessitat de supervivència durant l’època estival pot donar-se per molts motius: la massificació i sobrepoblació de les destinacions turístiques que fan impracticable la vida quotidiana; l’empitjorament de la qualitat del turisme que arriba (més massiu, poc respectuós i menys beneficiós) i, també, perquè els llocs de treball relacionats amb el sector serveis i vinculats directament al turisme estival, sovint, freguen condicions més que qüestionables (per no dir de semiesclavitud).

estivals, directament ho relacionem amb jornades maratonianes, on no es respecten les hores i dies de descans, d’hores extres no pagades, de contractes irregulars (si és que hi ha contracte), de sous baixos, de condicions abusives. Diguem-ho clar, parlem de PRECARIETAT LABORAL, en totes les lletres. Els llocs de treball relacionats en aquest sector, en un grau o un altre, es caracteritzen, precisament, per la seua extensa (i justificada) fama de ser llocs precaris. I no ens enganyem, res ha de veure la tipologia dels llocs de feina, doncs, per a treballar en aquest sector moltes vegades cal estar fet d’una pasta especial, no tots ho poden suportar. Aleshores, resulta més injust encara quan aquestes feines, sols suportables per molt pocs, a més de mal pagades estan mal valorades.

Excepcions hi ha a tots llocs, com en tot en la vida, però sembla ben curiós que la frase que empra el personatge d’Antonio Recio respecte a contractar empleats a “media jornada: 12 hores” siga més realitat que ficció i no al revés. Curiós i trist. Quan parlem de feines

Després arriben titulars de premsa alarmant que no s’hi troben cambrers per cobrir les temporades estivals a la costa i ix el president dels hostalers espanyols dient: “Toda la vida hemos hecho media jornada, de 12 a 12”, i t’adones que Antonio Recio és de carn i os. Imagine aquest senyor l’any 1959, quan es va aprovar per les Nacions Unides la Declaració dels Drets dels Infants i que va prohibir el treball infantil, absolutament indignant dient: “Pero si toda la vida los niños han trabajado en las fábricas”. Ridícul aleshores i ridícul ara.

I, sabeu què? Que m’alegre. M’alegra saber que s’ha arribat a un punt d’inflexió, que la gent ha dit basta, que no tot val, que si vols cambrers paga’ls i respecta’ls. I no em val com a excusa que la gent no vol treballar. El que no vol la gent és ser esclava per sous irrisoris i em sembla completa i absolutament normal. Es tracta d’una qüestió de dignitat i està clar que el treball dignifica, però més dignifica treballar amb condicions i sous justos.

<< Els llocs de

treball relacionats en aquest sector, en un grau o un altre, es caracteritzen, precisament, per la seua extensa (i justificada) fama de ser llocs precaris .

I és, en tot aquest cúmul de pensaments, quan arriben articles de premsa (com el de la imatge) i em sorgeixen alguns dubtes. Com és possible que una comarca com la Marina Alta, on s’ha instaurat i es pregona la idea (quasi com un mantra indiscutible) que el turisme és intocable, que ens enriqueix tant i que ens beneficia a tots (i no molt sinó moltíssim), convertint el sector turístic en bandera, emblema, senyera i fins i tot himne, si fera falta, de Dénia i la seua comarca, resulta ser que ens trobem entre les comarques valencianes més pobres? De fet, en renda mitjana per habitant, la Marina Alta és l’última per la cua de totes les comarques valencianes i la que major és el risc de pobresa i d’exclusió social (segons les últimes dades disponibles al web de l’Institut Valencià d’Estadística). Com és açò possible si també som una de les més turístiques? Serà que aquest és un sector que no afavoreix a tots sinó a uns pocs? No serà que fins i tot precaritza els llocs de faena i, per tant, ens empobreix? No haurem apostat tot a una carta que no ha resultat guanyadora?

Massa interrogants plantegen les dades respecte a la suposada “riquesa” que ens aporta el turisme i, especialment, a qui beneficia tant. Com a mínim, trobem evidències suficients que ens insinuen una possible relació directa entre turisme, precarietat laboral i pobresa a Dénia i a la Marina Alta, que venen a reforçar la idea que de l’estiu no tot el món viu, sinó que, fins i tot, malvivim.

entre el blanc i el negre, hi ha sempre diferents grisos Autor: Manolo Catalán Moreno Faller de la falla Centro

<<Hi ha zones de Dénia

que es converteixen en autèntiques zones de combat, i difícilment es veuen a fallers llançant petards . <<

Les lleis estan per a interpretar-se. Un amic advocat sempre m’ha dit el mateix, que mai sap si es guanyarà un judici fins que el jutge dicta el veredicte, perquè pot interpretar els fets i les proves diferent d’un altre jutge amb la mateixa formació.

Partim de la base que no existeix una norma sobre la festa de les Falles, ni a nivell local ni autonòmic, per la qual cosa comencem malament. És incomprensible que una festa amb més de 100 anys d’història i Patrimoni de la Humanitat no dispose d’una reglamentació, com per exemple en una cosa tan senzilla com a l’hora de plantar la falla. No existeix una normativa que indique quines són les pautes o assegurances, o quines persones poden o no manipular les peces al carrer. Si ha arribat fins ací, pensarà que estic boig. Els pose un exemple.

Voler comparar el que ocorre a Dénia a l’hora de la tramitació de permisos i autorització d’activitats, pot ser una experiència en alguns casos sorprenent i en altres resignada. El que sí han de tindre clar és que únicament és la meua opinió. Ni millor ni pitjor, la meua.

exemple la instal·lació de les falles. Si es va regular l’ús de pólvora a nivell nacional, coordinant-ho la subdelegació del govern, en la instal·lació de falles hauria d’ocórrer el mateix, tenint en compte la idiosincràsia de la circumstància, perquè foren els mateixos requisits en qualsevol lloc de la Comunitat Valenciana.

La pirotècnia és una activitat que s’ha reglat, principalment per exigències d’Europa, i sense tindre en compte la idiosincràsia de la festa, ha establert unes normal ridícules (els carnets CRE) i altres més ridícules encara, prohibint els “trons de bac”. El desconeixement de la festa provoca aquestes atzagaiades, i després veus al carrer xiquets tirant els mateixos coets que els fallers, als quals els demanen el CRE. Hi ha zones de Dénia que es converteixen en autèntiques zones de combat, i difícilment es veuen a fallers llançant petards. Però la culpa és de les falles i dels fallers.

Analitzem la circumstància a Dénia, i ací amb el seu permís, inclouré circumstàncies personals que em van succeir durant els meus anys de vicesecretari de la JLF de Dénia, ja que tenia com a funció, entre altres, coordinar i gestionar els permisos municipals de les comissions falleres. Parlem de l’any 2011.

Tornem al tema de la norma “fallera”. A la ciutat de València, durant els primers dies de febrer, es publica un bàndol signat per l’alcalde, amb més de 40 pàgines, on indica tota la reglamentació que afecta la ciutat per culpa de les falles, talls de carrers, col·locació de carpes, muntatge de falles, discomòbils, etc., perquè els fallers ho sàpiguen, i cosa que és més important, que els ciutadans que conviuen amb la festa, també ho coneguen. Aquesta última part és molt important, ja que fa coneixedors als veïns de València, de tot allò que poden i no poden fer les comissions falleres, fonamental per a la convivència ciutadana.

No existia cap mena de control per part de la Junta Local Fallera en el tema de protocols de sol·licituds municipals, i després de múltiples reunions amb l’Ajuntament de Dénia, es van crear unes directrius a mode d’instruccions per a tota mena de sol·licituds, i totes foren derivades a la JLF, que s’encarregaria de registrar, realitzar el seguiment i així evitar les contínues telefonades a dependències municipals de les 11 comissions. Ara només telefonava una, per dir-ho d’alguna manera. Hui en dia, encara s’aplica en la seua totalitat. Va costar, no va ser fàcil fer entendre a les comissions de Dénia, que havien de portar un tractor amb assegurança per si tenien un accident durant la desfilada de carrosses. O que per a cremar la falla havien de realitzar-ho persones

Clar que hi ha legislació que depén de cada municipi, com són el talls de carrers i les instal·lacions provisionals, però hi ha circumstàncies que sí haurien d’estar regulades per la Generalitat Valenciana, com per

autoritzades, amb els seus carnets de manipulació d’explosius, i cosa que és més important, amb la seua assegurança corresponent, per posar només dos exemples. Ací entrava la picardia de les falles. Recorde un any, que la mateixa persona era l’encarregada de la crema de 5 falles infantils i 6 grans.

Però deixem de costat les batalletes i anem al tema. Totes aquestes experiències m’han deixat una cosa clara. No existeix voluntat política en moltes ocasions de facilitar les coses a les falles. Està clar que els tècnics municipals són els que emeten els informes i aconsellen o desaconsellen la realització d’una activitat, però moltes vegades obliden que les falles són entitats culturals sense ànim de lucre. Tot el que generem repercuteix de nou a la ciutat i, per exemple, prohibir muntar una barra en una discomòbil perquè és en la via pública i ha d’eixir a concurs públic, potser no és la millor interpretació de la norma, però s’aplica perquè no existeix una voluntat política de solucionar aquestes situacions. Supose que ocorrerà el mateix a la Falla Mercat d’Alzira quan munta les seues espectaculars discomòbils amb les barres, o quan a Benicarló, l’Ajuntament els deixa muntar una barra a cada falla en la plaça on actuen les orquestres musicals. Segurament hauríem de tornar al tema d’interpretació, tant tècnica com política.

Va haver-hi una comissió que pretenia portar una àguila a dalt de la carrossa. Se li sol·licita la mateixa documentació que es demanava en altres activitats festives, com en els moros i cristians. Va costar que la comissió ho entenguera, i ens va portar la documentació de l’àguila que, per cert, la tenia tota en regla. Sol·licitem els originals per a acarar-los a l’hora de tramitar-los, i l’animal va ser autoritzat a desfilar. Mai van vindre a reclamar la documentació de l’animal, i això que se li va dir en diverses ocasions. Suposem que l’àguila s’escaparia i ja no els preocupà més tindre o no la documentació.

I per a explicar l’anterior, comptaré l’última batalleta. A una comissió se li denega el permís de traure la falla al carrer el dia que sol·licita, perquè en el programa oficial de falles indicava que la plantà oficial començava el dia 15 i la falla havia demanat el dia 10. Al final, va haver-hi voluntat política i el problema es va solucionar. Un exemple que demostra com es poden fer les coses, però és més fàcil escudar-se en els tècnics municipals.

<<Clar que hi ha legislació

que depén de cada municipi, com són el talls de carrers i les instal·lacions provisionals, però hi ha circumstàncies que sí haurien d’estar regulades per la Generalitat Valenciana . <<

A mode de resum, després de tot l’anterior, podríem traure diverses conclusions: - Existeix la necessitat de crear una norma que protegisca i salvaguarde la festa de les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. - La realització d’alguna mena de BÀNDOLORDENANÇA puntual per a ordenar les circumstàncies excepcionals que ocorren durant els dies de Falla: talls de carrers, activitats en la via pública, etc. - L’autorització d’algunes activitats mitjançant el conveni de col·laboració amb la JLF.

la violència com a eina política a europa: de les colònies a la guerra civil a dénia Autor: Enrique José Pastor Tur President d’European Young Museologist Link, sub-director d’Eurocultura en Equipo Europa i membre de la Junta de IECMA

Introducció

Contextualització

Al llarg d’aquest treball contextualitzarem l’increment de l’ús de la violència com a eina política a Europa en el segle XX, tenint com a objectiu fer una lectura resumida encara que àmplia de quins van ser els passos que es van donar perquè aquesta violència anara escalant des de les colònies fins a les guerres mundials o com uns altres denominen Guerra Civil europea. Per a acabar la nostra anàlisi, ens centrem en com la violència es va veure reflectida a Dénia durant la Guerra Civil i la Postguerra.

Quan estudiem la violència deslligada durant la Guerra Civil moltes vegades ens sorprenem perquè en la història espanyola no hi ha hagut capítols similars, principalment per la no participació d’Espanya en la I Guerra mundial. Pel fet que Espanya s’havia mantingut al marge de l’escalada de violència escomesa a Europa. No obstant això, igual que en la resta de països europeus hem d’analitzar la violència com a “efecte rebot” de la violència exercida en les colònies en una situació pregenocida i

de la difusió de la idea d’Imperi unida a una “poderosa mescla de nacionalisme, militarisme i racisme mesclat amb darwinisme social”. Al que cal afegir la glorificació de la violència tant com una forma legítima de protesta política per part de grups nacionalistes en zones de barreja ètnica així com per grups marxistes i anarquistes, com l’únic mitjà de canviar la societat davant una societat burgesa en decadència que s’oposava a qualsevol intent de reforma social o política. Encara que Espanya va mantindre una posició neutra en la Primera Guerra Mundial, per la qual cosa no hi havia una cultura de derrota ni de victòria mutilada. Però, tampoc va afavorir una eixida democràtica que permetera una obertura social de la vida política als sectors marginats. No obstant això, va tindre el seu efecte a nivell social i econòmic, als quals cal sumar el corporativisme de l’exèrcit, la falta d’una policia no militar per a fer callar les protestes i la deriva autoritària cada vegada major del rei Alfons XIII. Que es veia així mateix com un rei-soldat en un context en el qual els reis i emperadors exhibien amb orgull el seu militarisme. D’altra banda, el conflicte marroquí es va anar empitjorant i l’auge de la Revolució Russa es va fer notar en el moviment obrer espanyol. Una lluita social que va anar adquirint unes formes cada vegada més violentes, tant anarquistes i patrons van fer gala del conegut pistolerisme com a manera de defensar els seus interessos i com a forma d’actuació política. Una situació que es va veure acrescuda

Rei Alfons XIII

amb l’arribada de la II República, moment en què tant grups dretans com esquerrans, van utilitzar la violència com a mitjà que provocà un canvi de rumb en el règim republicà. No obstant això, el govern republicà sempre es va mantindre fort a diferència del que va ocórrer el del 18 de juliol del 1936. Moment en el qual va haver-hi un buit de poder que va permetre als colpistes fer-se forts en diverses places però en les zones fidels a la República va haver-hi un buit de poder estatal que va ser ocupat pels sindicats i partits revolucionaris. I va ser la Guerra Civil el moment en el qual la violència europea té el seu màxim auge a Espanya, donant lloc a una repressió institucionalitzada per part dels colpistes i del règim franquista i als “passejos” per part d’elements incontrolats en la zona republicana.

La violència a Dénia al llarg de la Guerra Civil El colp d’Estat va ser un intent fallit d’acabar amb el règim republicà a Espanya, no obstant això la divisió produïda per aquesta temptativa va provocar un buit de poder en el govern republicà, així com la seua necessària reconstrucció per a recuperar la seua capacitat jurisdiccional. Així, a Dénia, com en la resta de la zona republicana, cal marcar una diferència important entre la repressió legal exercida una vegada l’estat va recuperar les seues funcions, que en el cas de Dénia els presoners foren traslladats a Alacant, on van tindre un judici públic i van ser relatats amb tot luxe de detalls a la premsa, sent absolts la gran majoria d’ells i la resta van tindre penes molt curtes. I la violència exercida per la “pepa”, un grup d’incontrolats que actuaven com a pinxos, tal com llegim en el llibre Història i memòria. La Guerra Civil a Dénia, en ell apareixen recollits diversos testimonis. En un d’ells, apareix la història de com els de la “pepa” van assassinar en ple centre de Dénia a escopetades. Un altre testimoni recorda el cotxe de la “pepa”, un Chevrolet amb calavera als costats amb els ossos en forma d’aspa, fins i tot un altre afirma que tenia escrit “qui puja ja no baixa”. Finalment, aquest grup de persones van tindre el seu capítol més macabre el 2 de novembre de 1936, quan van perpetrar un assassinat col·lectiu de 21 persones llançades per l’avenc del cap de Sant Antoni. La violència i repressió del bàndol franquista va tindre lloc en la nostra localitat mitjançant bombardejos

que, segons un dels testimonis de l’obra citada anteriorment, van fer que els morts i ferits foren el pa de cada dia a Dénia, deixant la xifra de 32 morts i 82 ferits. Tanmateix, l’horror de la repressió franquista es va fer veure a Dénia. Una repressió exercida a consciència i que tenia com a objectiu l’erradicació material de qualsevol rastre de democràcia liberal que poguera haver sobreviscut a la guerra. Tant és així, que un testimoni recollit afirmava que el seu pare va ser acomiadat del seu treball per haver pertangut al bàndol republicà i que sempre li deia que “mai es ficara en política”. Uns altres, no van tindre la mateixa sort i van patir l’exili o la presó, en el millor dels casos. Les presons polítiques a Dénia es van trobar en el soterrani dels Maristes, custodiat per la Guàrdia Mora; en el camp de concentració de Dénia que va rebre el nom d’Espanya; els magatzems de Morand i un magatzem de L. Gualde com a presó de militars. Molts deniers van ser enviats a la presó de Portaceli on van patir humiliacions com haver de cantar el cara sol al pati mentre els guàrdies cremaven el menjar que els seus familiars portaven. A partir del 7 d’abril de 1939 van començar els consells de guerra sumaríssims i sense tot just proves que sostingueren els càrrecs dels quals eren acusats. Aquests tribunals van condemnar a mort a 51 deniers que van ser afusellats en una tàpia del cementeri als quals cal sumar altres 31 executats a Alacant entre 1940-1943.

Conclusió La violència de la Guerra Civil espanyola és un clar reflex de la violència europea a Espanya, sent la característica principal del segle XX. Una violència que va tindre els seus inicis en les colònies i que va tindre la seua translació a Europa amb la Guerra dels Balcans i la I Guerra Mundial, que no va donar lloc a una pau a mig fer que va donar lloc a unes democràcies febles que no van poder fer front a les crisis socials i polítiques del moment i van ser engolits per moviments de caràcter autoritari i nacionalista. En l’actualitat confiem en la plena vigència de la democràcia a Europa, ja que comptem amb unes institucions consolidades que, a diferència de l’ocorregut a principis de segle, serveixen als europeus com un far democràtic a seguir. No obstant això, la seua consolidació no els exclou de patir crisis davant la nefasta actuació política que els desacredita. Les democràcies liberals hui tornen a ser fràgils, obrint pas a noves formes d’autoritarisme que té com a exemple la Rússia de Putin, és a dir, règims amb carcassa de democràcia però que en la pràctica poc tenen a veure amb el joc democràtic. Tampoc, hem d’oblidar que en l’actualitat vivim un auge de la violència, que s’està convertint en part de la nostra realitat quotidiana. La Guerra d’Ucraïna i la Guerra de Gaza són clars exemples de com la violència està tornant a ser l’element clau a l’hora de resoldre conflictes.

El magatzem de Morand, presó en 1939

Túnel del castell, refugi

Bombardeig del port de Dénia

fora de la llei

Autora: Luisina Daives

Psicòloga d’Amadem

M’he preguntat què significa la paraula estigma, i en primer lloc he anat al diccionari i he trobat això:

I les preguntes podrien continuar Preguntes difícils de respondre, ja que tornaríem en bucle a l’inici, d’on o de qui ixen les respostes correctes? De les autoritats d’una nació, de la religió, dels gurus, de la ciència, de cada família, de cada persona ? Llavors després de molts anys d’evolucionar com a espècie humana (en principi) i de trobar-nos amb persones, situacions i realitats gens normals o esperables (entés això com res que porte marca o senyal, res que genere estigma), la pregunta seria, què fem amb totes aquestes persones o situacions? Les amaguem, exterminem o les ignorem? No, millor encara! Les marquem, i així quan s’acosten sabem que venen a atacar-nos i nosaltres, els normals, ens salvem. Ironia, sarcasme o realitat a part, m’agradaria que aquestes línies siguen de reflexió, una persona que viu una realitat que no ha triat, una malaltia que no va comprar o va adquirir en plena consciència del que estava fent, té ja suficient sofriment i moltes vegades calvari amb això, perquè a més li posem aquestes marques o senyals que

- Marca o senyal en el cos, especialment la imposada amb un ferro roent com a signe d’esclavitud o d’infàmia. - Marca o senyal sobrenatural que apareix en el cos d’alguns sants i que és signe de la seua participació en la passió de Jesús. Davant aquestes definicions m’he plantejat per què la paraula estigma és tan usada i tan certa en Salut Mental, i ací ve la nostra reflexió. Des de temps ancestrals, la societat marca o determina el que és correcte, normal o esperat. I tot el que estiga fora d’aquesta línia o límit, serà anormal, rar, del que cal desconfiar, o el que no podem fer, i ni tan sols semblar-nos a això. El problema és que, d’una banda, qui seran les persones responsables de definir o establir aquests límits? Qui té l’autoritat o perfecció per a jutjar i crear les lleis del que és correcte? I en què s’han basat per a concloure que la tenen?

voler tindre-la, donarien la seua pròpia vida per a eliminar-la d’algun ser estimat. I llavors, “com una persona externa, de fora, pot tindre l’autoritat, llibertat, o moralitat de jutjar o marcar això?” Hem de ser conscients del que fem, siguem responsables afectius, no marquem o estigmatitzem malalties. Hem de viure en una societat on el que es quede fora de la llei siga tot allò que segons la justícia haja fet algun mal o delicte, conscientment i en plena facultat de les seues voluntats. Tota la resta intentem, cadascun des del nostre lloc, que estiga dins de la llei, que tinga un lloc en la nostra societat i en els nostres grups que, si podem d’alguna manera contribuir a recuperar, acceptar i integrar aquesta realitat, ho fem. Deixem de ser hipòcrites, davant el desconegut o el que no ens agrada o ens fa por. I per últim, tinguem per segur que TOTES LES PERSONES PODEM DESENVOLUPAR UN TRASTORN MENTAL AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA.

ens recorden que està malalta, que és rara o millor, que estiga lluny. Les malalties mentals no es trien, existeixen desencadenants, en els quals puc ser conscient del que faig, com consums problemàtics, un estrés elevat i no gestionar-lo bé, situacions de màxima violència o traumàtiques, però res d’això ho faig amb l’objectiu de desenvolupar una malaltia mental. Esta malaltia està plena de símptomes que seran tots els signes que ens indiquen que estem davant la presència d’una, com per exemple, si el diagnòstic és una depressió greu hi haurà: tristesa elevada, desànim, abúlia (falta de voluntat o energia), anhidrona (impossibilitat de sentir plaer o satisfacció), sentiments d’inutilitat, desesperança, idees de mort, i en molts casos suïcidi. Llavors si a això que SEMPRE estarà, davant la presència d’una malaltia, li agreguem el rebuig, la marca, els senyals, els atributs desacreditadors, que les persones que no tenim aquesta malaltia, col·loquem en la persona que sí que la té, estem generant estigmes. I això no es tracta en teràpia, ni amb fàrmacs, ací els professionals tenim un límit i no podem fer res davant d’això. Més que intentar educar a la societat en general sobre com és de dolorós, anguniós i frustrant tindre una malaltia mental, per a la persona i família que la pateix. Sense triar-la, sense

Que et sembla si en comptes de posar marques o assenyalar, ens mirem amb calma i acceptació a cadascun, i intentem ser una millor versió de nosaltres mateixos, de les nostres vides i, per tant, tindrem una major qualitat en les relacions i en els vincles amb les persones que volem? Això serà: “tindre Salut Mental”.

Resum de l’exercici faller

MARÇ Arriba el final, el final d’il·lusions cremades, però també l’inici. L’inici de nous somnis envoltats de nervis i molta felicitat. El 19 de març amb el foc arriba el nou president, Alberto i amb ell nous reptes i una nova història per a recordar, queda tot un any per a escriure-la.

ABRIL Després d’un breu descans per recuperar forces, torna l’activitat a la nostra falla i com no pot ser d’una altra manera comencem amb l’apuntà i la treta. Alejandra, Àlex i Laura ens representaran junt amb Alberto l’any 2024. Arribat aquest moment ja tenim càrrecs, falleres i fallers, però falten els artistes i és que aquest mes vam conéixer als encarregats de les falles que lluiran al nostre carrer el pròxim mes de març. Aquest mes volem donar el nostre suport a les dones en la festa dels moros i cristians i vam acudir a l’exposició organitzada al nostre municipi. Per a finalitzar el mes, portem la fira d’abril al nostre local del carrer Mallorca amb un sopar molt flamenc.

MAIG I la il·lusió dels nous inicis embriaga el món faller amb la telefonada a Candela i Mar per comunicar que seran les Falleres Majors de Dénia. Els nostres càrrecs 2024 estigueren al costat dels del 2023 per celebrar el seu acte d’acomiadament. Posant així fi a un any ple de vivències i il·lusions. Com a falla compromesa amb la lluita per la igualtat, diversitat i els drets humans vam organitzar una xarrada per a conscienciar sobre el dia de la fòbia LGTBIQ+.

JUNY Per a nosaltres, juny és sinònim d’estiu i això només pot significar una cosa: carrossa. Dinars, berenars i sopars a la nau per aconseguir la carrossa que ens ompli d’orgull. Orgull com el que vam sentir el 28 de juny al reivindicar la igualtat i la no discriminació de les persones pel seu gènere o la seua identitat sexual.

JULIOL Els contes de pirates comencen a fer-se realitat, l’arribada dels corsaris comença a fer tremolar el centre de la ciutat. La capitania formada per Alejandra, Alex, Laura i Alberto es dirigeix amb els seus corsaris a ocupar Marqués de Campo i després de la conquesta, festejar-la amb les xiquetes i els xiquets a les platges de Dénia i a les cases dels seus ciutadans.

AGOST Durant aquest mes no ens hem anat de vacances i hem aprofitat el mes per a menjar i ajuntar-nos. En primer lloc, les nostres menudes i els nostres menuts anaren a la mar per a berenar i comentar com s’ho van passar la vesprada de carrosses. Posteriorment, arribà el torn dels majors i vam celebrar el sopar de carrosses. També vam organitzar un concurs de paelles. Cada grup va fer la seua millor paella i totes i tots junts gaudírem d’un dia ple de música i bon ambient. Per tancar aquest mes tan intens els nostres infantils van participar a les 12 hores de futbet infantil mixt. Les nostres xiquetes i xiquets ho van fer de categoria!

SETEMBRE Com cada any, setembre dona tret d’eixida a les presentacions. Alejandra, Àlex, Laura i Alberto acompanyen i gaudeixen de les exaltacions dels càrrecs de les comissions veïnes, començant a imaginar com serà quan arribe la seua. A la primera exaltació que van acudir va ser a la de Mar Moncho i Candela Marco com a màximes representants del món faller a Dénia. També hi ha temps per menjar una bona fideuà o varies a la degustació que ens van preparar els nostres amics de la Falla Saladar. La nostra ciutat va tindre la sort d’acollir l’homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana i els nostres representants infantils van acompanyar als diferents municipis convidats. OCTUBRE Octubre és el mes de la Salut Mental, part fonamental per a aconseguir un estat de benestar adequat. Les persones encarregades del departament de diversitat amb la col·laboració d’Amadem van organitzar una xarrada sobre estrés i ansietat i una sessió de mindfulness. Amb motiu d’aquesta acció ens unirem per contribuir i donar suport a Amadem en la seua XVI Marxa solidària. També hem tingut temps per organitzar la festa del porronet, una festa molt de la terreta repleta de manualitats, rebosteria, cucanyes, tardeig i sopar.

NOVEMBRE L’activitat a la nostra falla no frena i finalitzem el mes amb la presentació del pergamí d’aquest any, en aquesta ocasió una litografia realitzada per la nostra fallera Yolanda López. Amenitzat per un cuscús que s’agraeix en aquesta freda temporada.

DESEMBRE Desembre és un mes acollidor, ple de moments especials com ara les festes de Nadals, aprofitem per a ajuntar-nos i celebrar el nostre tradicional putxero. A més a més, anàrem a visitar als artistes fallers per a saber com avancen els monuments que lluiran a la nostra demarcació el mes de març.

I amb l’any nou ens endinsem en la recta final cap a les falles 2024. Una recta final encara més carregada d’emocions amb les presentacions i exaltacions de les nostres falleres majors, exposició del ninot, dinar de germanor, concurs de paelles fins a arribar a la setmana on els carrers s’ompliran de color, els castells de focs artificials il·luminaran el cel i la mascletà ressonarà en els nostres cors.

Falles allà anem! 95

Programa de falles

Febrer

21.30 h. Gala fallera amb el lliurament del distintiu de fallers exemplars 2024 i de les recompenses de la JLF Lloc: Sala Multiespai l’Androna

Dissabte 10 18.30 h. Visita de casals i bans fallers

Diumenge 18 18.30 h. Gala fallera infantil amb el lliurament de recompenses de la JLF

Divendres 16 20 h. Visita de casals i bans fallers Dissabte 17 17.45 h. Concentració dels càrrecs fallers 2024 al final del carrer del Marqués de Campo

Dissabte 24 13:00 h. Dinar de germanor i lliurament de premis Lloc: Carrer de la Via

18 h. Cercavila fins al lloc de l’exposició 18.30 h. Inauguració Exposició del Ninot 2024 Es podrà visitar fins al 9 de març. Lloc: Casa de la Marquesa Valero de Palma 20 h. Crida de les falleres majors 2024, Mar Moncho Roselló i Candela Marco Jiménez, i pregó. Lloc: Plaça de la Constitució

Març Dissabte 2 12 h. Dinar de pergamins nominatius, prepareu el sobre de Bárcenas Dimecres 6 9.45 h a 13.30 h i de 16.45 h a 20.30 h. Donació solidària fallera de sang

Dissabte 9 12 h. Concurs de paelles estil lliure. Calfem motors que ja ho tenim ací! Dijous 14 SETMANA FALLERA 20 h. Primera nit d’albades a les falleres majors Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Oeste, Campaments, Darrere del Castell i Baix la Mar 21 h. Sopar de cabasset al casal

11 h. Acte d’homenatge a les falleres majors Recorregut: Falleres majors de Dénia, les Roques, Darrere del Castell i Baix la Mar 13 h. Lliurament de premis de les falles infantils 2024 14 h. Dinar al casal 18.15 h. Concentració de totes les comissions al carrer Patricio Ferrándiz

Divendres 15 14 h. Dinar al casal 17 h. Berenar 20 h. Segona nit d’albades a les falleres majors Recorregut: Camp Roig, París Pedrera, Saladar, Diana, Port Rotes i Centro 21 h. Sopar de cabasset al casal

18.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors Recorregut: Paris Pedrera, Camp Roig, Campaments i Oeste 20.30 h. Lliurament de premis de les falles grans 2024 22 h. Sopar al casal 23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Dissabte 16 “Plantà” “Plantà” dels monuments fallers en els diferents districtes de la ciutat 10 h. Esmorzar

Dilluns 18 7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers

14 h. Dinar al casal

11.15 h. Concentració de totes les comissions a la plaça del Consell

17 h. Berenar

11.30 h. Acte d’homenatge a les falleres majors Recorregut: Centro, Port Rotes, Diana i Saladar

21 h. Sopar de cabasset al casal Diumenge 17 8 h. Visita del jurat qualificador a les diferents falles

14.30 h. Dinar al casal

9 h. Visita dels jurats de la resta de premis fallers 10.45 h. Concentració de totes les comissions a la plaça de la Constitució

21.30 h. “Mascletà” en la plaça Jaume I 23 h. Revetles en les diferents demarcacions falleres

Dimarts 19 “Dia de Sant Josep” 7 h. “Despertà” en tots els districtes fallers 10 h. Cercaviles en les diferents demarcacions falleres 11 h. Missa en honor a Sant Josep a l’església de l’Assumpció 11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats Recorregut: Carrer del Marqués de Campo, Diana, Magallanes i plaça del Convent 14.30 h. Dinar

22.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 7é i 6é premi de Secció Primera

17 h. Assemblea per escollir nou president 18.30 h. Recepció dels nous càrrecs de les diferents comissions de l’exercici 2024/25 Lloc: Plaça de la Constitució

23 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 5é i 4t premi de Secció Primera 23.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 3r i 2n premi de Secció Primera

“Cremà” de les falles. A quina hora cremarem? 20 h. “Cremà” de la falla de la Junta Local Fallera

23.45 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Primera

20.30 h. “Cremà” de les falles infantils de la Secció Primera excepte la del 1r premi

00.30 h. “Cremà” de les falles guanyadores del 4t i 3r premi de Secció Especial

21 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Primera i falles infantils de la Secció Especial excepte el 1r premi

01.15 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 2n premi de Secció Especial

21.30 h. “Cremà” de la falla infantil guanyadora del 1r premi de la Secció Especial

01.30 h. “Cremà” de la falla guanyadora del 1r premi de Secció Especial

Galeria Comercial

La falla Campaments de Dénia vol agrair als col·laboradors l’ajuda desinteressada any rere any per fer possible aquest llibret. De part de la delegació del llibret de la falla Campaments. Moltes gràcies.

100

101

102

103

104

105

106

107