Llibret Falla Vistabella Picanya 2020 by Panal Fallero

‘‘En el passat, estÀ la histÒria del futur’’ José Donoso Cortés (1769-1821)

‘‘LA MODErNITAt NO S’ENTÉN SENSE LA REPÚBLICA PERÒ TAMPOC S’ENTÉN LA REPÚBLICA SENSE LA PRÒPIA MODERNITAT’’

FALLES A LA REPÚBLICA

EDITORIAL

FALLES A LA REPÚBLICA

SALUDA PRESIDENTA

EXPLICACIÓ PORTADA

JUNTA DIRECTIVA

EXPANSIÓ GEOGRÀFICA

VOCALS

LA SETMANDA FALLERA

SALUDA FALLER MAJOR

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

POEMA A LA FALLERA MAJOR

LES FALLES I ELS ARTISTES FALLERS

CORT D’HONOR

EL CARTELL I ELS CARTELLISTES

ABONATS I FALLERS D’HONOR

LES ESTRUCTURES FESTIVES

FALLA GRAN

LA DONA I L’ESPAI PÚBLIC

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

LES FALLES INFANTILS

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL

EL VALENCIANISME

VOCALS

I DESPRÉS...QUÈ?

SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL

EPÍLEG

POEMA A LA FALLERA MAJOR INFANTIL

<<RUMBOS DE UN ORDEN NUEVO>>

CORT D’HONOR INFANTIL

ENTREVISTA:

EL FLAMENC D’OZ

FALLA INFANTIL

POEMA REPÚBLICA

PAsSATEMPS

LA REPÚBLICA FALLERA

el MAG D’OZ

FOTOGALERIA

PROGRAMA FESTES 2020

GUÍA COMERÇOS

SETMANA FALLERA

PUBLICITAT

ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS

FALLA VISTABELLA - PICANYA

EDITORIAL El llibret que avui tens en les mans és el fruit d’un treball que, podríem dir, s’inicia en la nit de la cremà on els desitjos i les il·lusions es renoven i comença, així, un nou cicle faller. Quin tema podem tractar? Quines seccions ha de tindre? En qui podem contactar? Totes eixes preguntes que sorgeixen durant les primeres setmanes acaben formant part d’un projecte extraordinari que alaba l’esforç de tota una comissió. Nosaltres, la Falla Vistabella, volem dotar al llibret de falla d’un sentit cultural a través del qual la nostra història, la nostra festa i la nostra cultura arribe a cada casa i a cada ciutadà. És per això que enguany volem tractar les Falles durant la II República, allò que diuen l’època daurada de la nostra festa. A mesura que vages passant les pàgines, aniràs descobrint, a més de la nostra comissió, detalls d’aquest període històric que segurament mai t’havien contant i podràs conèixer millor la cultura valenciana; i tot això gràcies a importants col·laboracions; persones i associacions que desinteressadament han volgut aportar el seu granet de sorra per a aconseguir un producte final excel·lent. Gràcies per confiar en nosaltres! Et convidem a no esperar més i a passar pàgina per a començar el teu viatge pel passat i submergir-te en la història de les falles. Esperem que gaudeixis igual que ho hem fet nosaltres elaborant aquest llibret i mai oblides que tot això no haguera sigut possible sense el teu suport i ajuda. Gràcies per donar-nos llum Gràcies per ajudar-nos a fer història.

SALUDA PRESIDENTA Falleres, fallers, amic i veïns. És per mi un honor dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret com a presidenta de la Falla Vistabella. Vull donar les gràcies a totes les persones de la comissió que han fet que aquest any estiga sent meravellós. En especial a la meua Directiva pel seu suport i sobretot tot el seu esforç ja que, amb tot el seu treball, han aconseguit que tot vaja endavant. Com no, a la meua família per estar al meu costat i fer possible aquest somni tan anhelat per a mi. No puc oblidar-me de les tres persones que estan acompanyantme en aquest any tan especial. Gràcies a Laura, Isabel i Juanes amb els que estic gaudint al màxim. Està sent un orgull estar al vostre costat durant aquestos mesos. Per últim només em queda convidar a tot el veïnat i a les falles germanes: Falla Plaça País Valencià, Falla Barri del Carme, Falla Av. Sta. María del Puig i Junta Local Fallera a gaudir d’unes bones festes josefines al nostre costat en un casal que estarà obert de bat a bat per a tots vosaltres. Visca València Vista Picanya Visca la Falla Vistabella Visca les Falles.

MARÍA JESÚS MODESTO I ALVARADO

FALLA VISTABELLA - PICANYA

6 Junta directiva Presidenta Mª Jesús Modesto i Alvarado Vicepresident 1 Vicepresident 2 Vicepresident 3 Vicepresident 4 SecretÀria VicesecretÀria Tresorera Comptador BibliotecÀria i Arxivera

Manuel Gálvez i Canós Jorge Padilla i Estirado Carlos Justo i Gutiérrez Vicente Navarro i Alós Cristina Navarro i Modesto Andrea García i Martín Esther Reolid i Díaz César García i García Nuria Reolid i Díaz

Delegats de Festejos Mari Carmen Belinchón i López Lorena Pérez i Moreno

Delegats d’Infantil: Amparo Isabel Montes i Cruz Mª José Luzón i Blasco Silvia Montagut i Frechoso Noelia Hernández i Sena

Delegat de PÓlvora Delegat d’IncidÈncies Delegada SecciÓ Femenina Delegada de Recompenses

Sento Hernández i Sena Cristina Arteaga i Izquierdo Beni García i Martín Nuria Reolid i Díaz

Membres de JLF Andrea García i Martín Maite García i Martín Jorge Padilla i Estirado Carmelo Tronch i Sanchís

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Óscar Beneja i Cortes Nacho Blasco i GarcÍa JosÉ Blasco i Torres Alejandro GÁlvez i MuÑoz Rafael Gil i Ibor Pedro Hellin i Herreiz Manuel Lavarias i GutiÉrrez JesÚs LÓpez i AlamÁn Fernando MartÍ I BascuÑana David MuÑoz i MartÍnez Vicente Javier MuÑoz i Perianes Alberto Vicente Navarro i Modesto Antonio Padilla i Castillo JosÉ Palacios i FernÁndez JosÉ RamÓn Palicio i Taberna AndrÉs Pascual i GarcÍa Pedro JosÉ SÁnchez i MicÓ Rafael SepÚlveda i PÉrez HÉctor Juan Soria i Chiner Emilio Tornero i GarcÍa Emilio Tornero i PÉrez

VO CA LS_

SALUDA FALLERA MAJOR Estimats Falleres i Fallers. No us podeu imaginar quina emoció segueix envaint-me per fer possible que enguany continue sent la vostra fallera major i donar-me, una altra vegada, el luxe de poder escriure una nova pàgina de la història de la Falla Vistabella. Com ja sabeu, és un orgull poder representar a la nostra comissió i compartir aquest viatge en tres persones excepcionals com són MªJesús, Isabel i Juanes. Us podem assegurar que acte rere acte anem a deixar ben alt el nom de la Falla Vistabella. Les falles sense els fallers i falleres no tindrien sentit, però nosaltres hem d’estar ben orgullosos de poder dir que la nostra comissió és sinònim de família, treball i bons moments. Encara que sone a tòpic, vull donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que el meu somni continue. Però m’heu de deixar que done les gràcies a la meua família per estar sempre al meu costat i recolzant-me en cada moment. I com no, gràcies també a tota la comissió per acompanyarme en cada acte i per tot el treball fet i l’esforç per a tindre unes falles perfectes plenes de somriures. No només vull saludar-vos, sinó també vos vull convidar a gaudir d’unes falles inoblidables al nostre costat en un casal que aneu a trobar sempre obert i aconseguint entre tots que la nostra demarcació estiga plena d’activitats, de llum, color, música i de molta germanor. Ara sí, el meu somni, el vostre somni, el nostre somni continua: VISCA PICANYA VISCA LES FALLES VISCA LA FALLA VISTABELLA

LAURA PALACIOS i fernÁNDEZ

FALLA VISTABELLA - PICANYA

MATÈRIA PRIMA PER A UN BESCANVI Per les seues paraules la reconeixeràs perquè és culta i mesurada. Pel seu port, la distingiràs, mai passa desapercebuda. Per les seues accions, la valoraràs, pura experiència compartida. Parlem de la reina que ens representa en aquesta partida. Contem amb el comodí que ens dóna la benvinguda. Gaudim de la seua proximitat i presència nodrida. Laura, aquesta preciosa criatura que ens brinda la natura. Tot un model de saber estar a l’altura Pura raça de femella valenciana amb règia bravura. Aclamen en aquestes Falles 2020, a la nostra Fallera Major. Acatem el seu mandat de simpatia, abnegació i valor, I compartim en aquestes festes el nostre i més profund fervor.

CHARLES JosÉ Carlos LlorÉns

FALLA VISTABELLA - PICANYA

12 Alba Aguado Laura Boix i RubiÓ Diana Carrero i Santiago Beatriz Civera i Lozal VerÓnica CortÉs i Gil Arantxa FernÁndez i MartÍnez MarÍa Dolores FernÁndez i Molina Laura Galindo i JuberÍas NÚria GÓmez i Burgal Amparo Huerta i Junquera Paloma Izquierdo i Hertogs MarÍa JosÉ LuzÓn i Blasco MarÍa Teresa MartÍn i SÁnchez Vanessa MuÑoz i Perianes VerÓnica MuÑoz i Perianes Silvia MuÑoz i Perianes

CO RT D’HO NOR_

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Aida Palicio i Huerta Carla Pardines i Tornero Lina Pejendino i ChÁvez NÚria SÁnchez i Leal Pepi Sena i Vilanova Arantxa Villeta i GarcÍa

Carmen Argudo i MartÍnez Rafael de Diego i CatalÁ CristÓbal GarcÍa i Arjona Sergio LujÁn Dominga MartÍn i SÁnchez Manuel Modesto i Esteve Mª JosÉ Moreno i Violero Carmen Navarro i Argudo Mª Dolores Padilla i Castillo JesÚs PÉrez i Ruiz Josefa Sanchis i Garrigos

ABONATS I FA LLERS D’HO NOR_

FALLA GRAN Hi havia una vegada o En un país molt llunyà... han sigut els principis d’històries apassionants que han sobreviscut al temps i ens han fet somiar amb un món paral·lel. A tots i totes, des de ben menuts, ens han contat contes amb els que hem crescut, hem jugat i fins i tot hem desitjat un futur paregut. Però... i si eixos contes no foren tal i com ens ho han contat? Estem segurs que el rellotge marcava les dotze de la nit quan la Ventafocs va eixir corrent? L’exèrcit de la Reina de Cors era una baralla de pòquer o una baralla espanyola? Segur que Maléfica va ser tan roïna com la varen pintar i el conillet blanc tan despistat com creiem? A més, avui en dia els contes xinesos estan d’actualitat i en la boca de tots. A qui no ens han contat contes xinesos amb els que ens hem cregut una història totalment falsa? A través de la Justícia, personatge de llibertat, igualtat i fraternitat, us convidem a recórrer els contes més famosos i desmuntar les idees més arrelades al saber popular i descobrir la vertadera realitat. Al cap i a la fi, la vida és un joc de cartes on cadascú de nosaltres les barallem per a jugar una partida perfecta... o no; qui ho sap?

NO TOT ÉS COM T’HO CONTEN

FALLA VISTABELLA - PICANYA

SALUDA PRESIDENT INFANTIL Hola amics i fallers, Vull enviar-vos a tots una afectuosa salutació com el vostre president infantil de la Falla Vistabella i adjacents. El temps que porte exercint el meu càrrec estic gaudint molt de tot i de cada moment, sobretot per tindre al meu costat a Isabel, Laura i Mª Jesús. Però com no, gràcies a la meua família que ha fet realitat aquest somni. Tinc moltíssimes ganes que arriben els dies de falles perquè tota la comissió s’ho passe súper bé i per tirar molts petards amb els meus amics!!! Des d’ací vull animar a tots els xiquets i xiquetes a que vinguen a la nostra falla perquè s’ho puguen passar tan bé com jo. Tindreu el nostre casal sempre obert. Tinc molta il·lusió de ser president i espere poder representar a la meua falla tan bé com es mereix. Que tingueu les millors falles 2020!! Visca la falla Vistabella! Visca Picanya! Visca les falles! Juanes Soria i Boix President infantil

JUANES SORIA I BOIX

FALLA VISTABELLA - PICANYA

18 Junta directiva INFANTIL President Juanes Soria i Boix Vicepresidents Xavier Gálvez i Muñoz Adrián Mateu i Belinchón Marcos Muñoz i Palacios Lucas Soria i Boix

SecretÀria Amanda Gil i Montagut VicesecretÀria Sara García i Luzón Tresorera Vega García i Luzón Comptador Jose Blasco i García Delegats Andrea Muñoz i Palacios de Festejos Julia Gil i Montagut Rafael Sepúlveda i Montes

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Guillermo Abad i Plaza Óscar Beneja i Civera Alberto Bernal i SeguÍ Edgar Bernal i SeguÍ Luis CantÓ i Manrique Gonzalo CebriÁ i Pellicer Mario De Diego i GÓmez Cristian Lavarias i BelinchÓn Iker Martos i AlaÑa MatÍas Maya i PÉrez Aitor MuÑoz i HernÁndez Lucas MuÑoz i HernÁndez AarÓn Padilla i Reolid JOSÉ PALACIOS I POSADAS VÍctor Palacios i Posadas Joan SÁnchez i Carrero Diego SÁnchez i Galindo Javier SÁnchez i Galindo GermÁn Tornero i GarcÍa

VO CA LS_

SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL Estimats fallers, falleres, amics i veïns de Picanya És un orgull per a mi poder representar aquest any a tots els xiquets i xiquetes de la meua falla, la Falla Vistabella i Adjacents. Estic molt contenta per tindre l’oportunitat de viure aquesta experiència única i inoblidable. Era el meu somni, un somni que s’ha fet realitat, amb un sentiment per aquesta festa que porte al meu cor des de que era molt xicoteta. Vull donar les gràcies als meus companys de viatge, Laura, Juanes i Mª Jesús i com no, a la meua família perquè esteu fent que aquest regnat siga el major somni que una xiqueta pot tindre. I com no, també a tots vosaltres, a tots els que feu possible que la festa fallera seguisca endavant i brille amb llum pròpia. Desitjar-vos que gaudiu de unes bones falles amb alegria i germanor. Visca la Falla Vistabella!! Visca Picanya!! Visca Les Falles!! Isabel Sepúlveda Montes

ISABEL SEpÚLVEDA I MONTES

FALLA VISTABELLA - PICANYA

UN GEST DE COMPLICITAT A LA VIA LÀCTIA Al jardí de les fades, a la Terra de l’Esperança, va aparèixer la runa màgica, símbol de les bones accions. El seu llunyà origen, a l’interior de la Via Làctia, li confereix poders especials associats a la bondat. Molt lluny d´enllà, al meravellós bressol del Túria, festejant el Regne de Picanya, Damita Isabel, ha recollit el testimoni com a Fallera Major Infantil. La runa màgica la va escollir, precisament a ella. No només va quedar enamorat de la seua bellesa. No només van ser la seua generositat i entrega. No només varen eclipsar la seua humilitat i companyonia Aquesta capitana fallera, vessa solidaritat i compromís. Desborda amb la seua alegria i sorprèn amb gran maduresa. Està impregnada amb la infinita benedicció estel·lar i el seu comportament es veu magnificat i radiant. Així és i així podem veure a la nostra Isabel. La personeta que ens entabana amb la seua presència. La senyoreta que tan dignament a la falla representa.

CHARLES JosÉ Carlos LlorÉns

FALLA VISTABELLA - PICANYA

CO RT D’HO NOR IN FAN TIL_

Judith Arenas i VaÑÓ Valentina Benaja i Civera Naara DomÍnguez i GarcÍa Nerea GarcÍa i Cuartero Martina Hellin i MuÑoz InÉs LÓpez i Palicio Sonia LÓpez i Palicio Tania LÓpez i Palicio Isabel MartÍnez i GarcÍa Leyre Moreno i Navarro Martina Palacios i Villeta Gabriela Pascual i Cortes Valeria Planells i MuÑoz Julia SÁnchez i Carrero Leyre SÁnchez i Galindo Gala Santiago i FernÁndez Aroa Sanz i Reolid Alma Soria i Boix

FALLA VISTABELLA - PICANYA

El flamenc d’Oz El flamenc, sorprenentment, rosat i amb un llaç al coll tenia la solució. Va mirar cap amunt i els va dir que només els guiaria si pogués trobar el seu calcetí perdut. Dorothy insistia en ajudar-lo, mentre que l’Espantaocells, el Lleó i L’home de Llanda es negaven rotundament. -Com s’atreveix a comparar un simple calcetí amb un cor, un cervell, la valentia i tornar a casa? -va dir L’home de Llanda bastant alterat. -No puc entendre que prioritze un calcetí a tot el que més ens importa en aquesta vida. Els nostres somnis per a una peça de vestir... –va criticar el Lleó amb cert desaire i gestos ostentosos. Sr. Flamenc amb el cap amagat no contestava. De sobte, va buscar i va fixar la seva trista cara a Dorothy. Van creuar les seves mirades que convergents en un punt concret va donar temps al destí per a que la jove elaborés una hipòtesi. La noia, amb les sabates de la malvada bruixa als seus peus i convençuda fins l’infinit, li va dir: -Ens encantaria ajudar-te, i encara que hem de seguir el camí de les rajoles grogues, alguna cosa em diu que pots ser molt útil per a nosaltres. Així que anem a atendre la teua petició i a ajudar-te a trobare l’altre calcetí. La resta de la tropa no va donar credibilitat a la decisió de la noia de sabates vermelles. Per què un flamenc desconegut amb una causa sense sentit ha d’eixir-se’n amb la seua?

Tots quatre van acompanyar al flamenc cap a un destí incert. Van passar moltes inclemències per trobar el calcetí perdut. Però va valer la pena. Quan Dorothy va veure que l’altre calcetí estava habitat per altre flamenc idèntic al seu amic va respirar alleujada. Era el seu germà bessó que s’havia perdut. La resta del grup miraven incrèduls la gesta que havien, sense volerho, aconseguit. Ajudar a un ésser viu a trobar la seva família sempre és gratificant. Dorothy els va mirar i els va dir: - Veieu com no podem jutjar què és més important o què no? - A causa d’un encanteri de la bruixa dolenta no podia dir-vos que era el meu germà bessó que caminava perdut el que buscava - va dir Sr. Flamenc. - Sempre tendim a pensar que la nostra causa és la més important i que la dels altres és una bestiesa. Estem orgullosos d’haver-te ajudat, Sr. Flamenc. - va afegir Dorothy. - Ara sí que vos podem guiar el meu germà i jo cap al Mag d’Oz. Així que, si esteu d’acord ... seguiu-nos! – va cridar entusiasmat Sr. Flamenc. El grup no s’ho va pensar i va seguir el seu camí a la recerca del mag per a que d’una vegada per totes els permetés assolir els seus somnis. Juan Carlos Pastor Mestre d’educació primària, guionista, escriptor i antropòleg.

falla infantil Algú ens va contar que en algun moment de la vida ens hem de perdre per poder continuar el camí amb més força i seguretat per tal de viure històries extraordinàries. Però, avui en dia és fàcil perdre’ns? Tenim grans facilitats que ens ajuden a caminar a bon ritme i amb el itinerari més curt i segur; comptem amb les millors app com WhatsApp, Facebook o Twitter que connecten a la gent i tots els camins. Què haguera sigut dels clàssics literaris si els personatges hagueren tingut estes apps? Quant de temps haguera tardat Dorothy en arribar a casa? L’espantaocells haguera comprat el seu cervell a Wallapop? Totes aquestes preguntes tenen la seua resposta, però, què tal si les trobes tu? Calça’t les teues sabates més brillants, busca un tornado, fica’t en ell i viatja a Oz on trobaràs uns personatges molt coneguts que intentaran trobar allò que necessiten a través de la tecnologia més moderna. Ajuda’ls a tindre més valor, a poder pensar i sobretot ajuda’ls a saber amar. Si ho aconsegueixes, tindràs tota la força d’Oz per poder tornar a casa i continuar el teu camí amb fermesa, valor i amb molta més il·lusió per aconseguir els teus somnis. Està prepara’t/da? Empren el teu particular viatge Oz t’espera

futur oz

FALLA VISTABELLA - PICANYA

7 diferĂ&#x2C6;ncies

troba lâ&#x20AC;&#x2122;eixida

FALLA VISTABELLA - PICANYA

30 EL mag D’OZ Fins a la publicació d’El meravellós mag d’Oz, els contes, ancorats en la tradició europea, ens parlaven de xiquets castigats per les seues males conductes a què els ocorrien mil i una desgràcies: es perdien en el bosc, se’ls menjava el llop, els atacava una bruixa mala... En la introducció a esta història, L. Frank Baum, encabotat a assentar les bases del conte de fades nord-americà, va escriure que era hora que desaparegueren els estereotipats genis, nans i fades, i amb ells tots els incidents horribles i aborronadors ideats pels seus autors per a assestar una temible moralitat en cada narració. En Oz, no hi ha càstig sinó la recerca decidida dels somnis. L’espantall vol ser intel·ligent, l’home de llanda vol tindre cor, el lleó ser valent i Dorothy anhela un món de fantasia. Busquen superar-se. No hi ha missatge de més vigència -i repetit- que aquest: Fes dels teus somnis i metes... una realitat. Però sabies que hi ha diferències entre el llibre de 1900 i la pel·lícula de 1939? Ací tens algunes curiositats que et deixaran bocabadat. - El trage de lleó de Bert Lahr pesava quasi 45 quilos i va ser fet amb autèntica pell de lleó. - Al llibre de l’any 1900 les sabatilles són de plata però estes van ser reemplaçades per sabatilles de robí en

la pel·lícula per a aprofitar la tècnica moderna de color. - Toto en veritat s’anomenava Terry. Toto va continuar fent pel·lícules fins a la seua mort (1945). - El camí groc pareixia verd en les proves de pantalla, i per a mostrar el famós rumb va ser necessari usar pintura industrial groga. - El New York Times (1939) va dir d’El mag d’Oz: “Està tot tan ben intencionat, genial i alegre que qualsevol crítica negativa hauria de ser castigada i enviada al llit sense sopar”

FALLA VISTABELLA - PICANYA

32 Dissabte 8 de febrer

Dissabte 22 de Febrer

A les 17:00 hores, concentració per a arreplegar a les nostres falleres majors.

A les 8:00 hores GRAN DESPERTÀ CONJUNTA En acabar, desdejuni ofert per Junta local fallera.

A les 18:00 hores, tindrà lloc al Centre Cultural de Picanya les Solemnes Exaltacions de les Falleres Majors Isabel Sepúlveda i Montes i Laura Palacios i Fernández A les 22:00 hores sopar a càrrec dels nostres quatre representants per a tota la comissió. NIT DE BOLES. Compreu tots els cartons i recordeu una cosa: La banca sempre guanya!!!

A les 14:00 Dinar al casal. A les 17:30 Concentració al casal per anar a replegar a les nostres falleres majors. A les 19:00 Crida. JA ESTEM EN FALLES !!!! A les 22:00 Sopar d’enfaixat per agafar forces per a demà.

Diumenge 16 de febrer

En acabar, tindrà lloc la presentació del nostre llibret. Quins secrets tindrà?

A les 11:00 hores visita al nostre monument infantil al taller de Francisco Tarazona.

Diumenge 23 de febrer A les 11:00 Cavalcada del ninot infantil.

A les 14:.00 hores dinar d’homenatge als nostres Abonats i Fallers/es d’honor. En acabar, els més menuts gaudiran de tallers infantils per deixar el casal súper xulo. VESPRADA DE BOLES i KARAOKE. Correu a pels vostres números de la sort!

A les 14:00 Dinar per festejar la gran actuació del nostres xicotets artistes.

Divendres 28 de febrer A les 19:00 hores presentació pública dels llibrets de falla al Centre Cultural.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Dissabte 29 de febrer

Dissabte 14 de MarÇ

A les 18:00 Cavalcada del ninot.

A les 17:30 hores concentració al casal per anar a fer les albaes a les nostres Falleres Majors.

A les 22:00 Sopar d’enfaixat. En acabar gran nit de Karaoke per a tota la comissió. Tots i totes amb les cordes vocals afinades!!!

Dimecres 4 de MarÇ A les 20:00 hores inauguració de l’Exposició del Ninot a la Sala d’Exposicions.

A continuació del acte tots junts anirem al casal per sopar tots junts en germanor. Després es farà l’entrega de les recompenses atorgades per Junta Central Fallera a la nostra comissió

Dissabte 7 de MarÇ A les 18:00 hores berenar per a la comissió infantil oferit per Isabel i Juanes. En acabar hi haurà un gran espectacle infantil. Per la nit, prepara’t per ballar sense parar al ritme de GRUPO HECHIZO.

Diumenge 8 de MarÇ A les 11:00 hores arreplegà per tot el barri. A les 14:00 Dinar. A continuació posarem tot a punt per al dia de la plantà.

programa festes 2020

setmana fallera 2020 Diumenge 15 de marÇ

Dilluns 16 de marÇ

PLANTÀ DELS NOSTRES MONUMENTS.

A les 8:00 hores PRIMERA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal.

A les 14:00 hores, tindrem un magnífic dinar ofert per la presidenta i la nostra Fallera Major. A les 20:00 hores, sopar per a la comissió infantil ofert pel nostre president infantil i la nostra Fallera Major Infantil. Després plantarem el monument infantil durant tota la vesprada. A les 22:00 hores, sopar per a tota la comissió major. Després plantarem el monument gran durant tota la nit.

A les 12:00 hores concurs de dibuix. Afila els teus llapis i a pintar! A les 14:00 hores, dinar per a la comissió. A les 17:45 hores, concentració al casal, per anar al trasllat de la Mare de Déu dels Desemparats. A les 20:00, LLIURAMENT DE PREMIS. Quins nervis! A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil. A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major. En acabar, Concurs de disfresses per a que tot el que vulgui vindre a ballar amb la discomòbil ofert per DJ Zipi. Qui portarà la disfressa més original?

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Dimarts 17 de marÇ

Dimecres 18 de marÇ

A les 8:00 hores SEGONA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal.

A les 8:00 hores TERCERA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal.

A les 14:00 hores, tindrem un magnífic dinar plena de somriures.

A les 16:00 hores concentració al casal per anar a arreplegar a les nostres Falleres Majors Laura i Isabel (totes les falleres tocades amb mantellina). En acabar anirem a la concentració de les comissions falleres, per tal de començar l’ofrena a la nostra Mare de Déu dels Desamparats.

De 17:00 fins les 21:00, GRAN FESTA INFANTIL. A partir de les 17:30 hores, Junta Local Fallera, Falleres Majors de Picanya Paula i Celia, i les seues Corts d’Honor, amb la corporació municipal de l’Ajuntament, ens faran la visita de cortesia al nostre casal i als nostres monuments. A les 21:00 hores, sopar oferit per Maria Jesús i Laura. Al finalitzar es realitzarà l’ intercanvi de regals entre Presidents i Falleres Majors. Després ballarem tots amb molt de ritme amb la discomòbil ofert per DJ Zipi.

A les 21:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil. A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major En acabar, ballarem amb energia amb la discomòbil oferida per DJ Zipi.

setmana fallera 2020 Dijous 19 de marÇ SANT JOSEP A les 00:00, felicitarem a tots els pares, Joseps, Pepes i Pepites. A les 8:00 hores ÚLTIMA GRAN DESPERTÀ. En acabar, desdejuni tradicional al casal per a agafar forces. A continuació anirem a visitar a les nostres Falleres Majors Laura e Isabel amb les tradicionals salves d’honor. A les 11:00 hores, concentració al nostre casal per anar a la missa de Sant Josep (totes les falleres tocades amb mantellina) A les 14:30 hores, Gran Mascletà al llit del Barranc A les 18:30 hores, playbacks dels nostres xiquets i xiquetes i gran concurs de disfresses. A les 20:30 hores, sopar per a tota la comissió infantil.

En acabar Isabel i Juanes cremaran el monument infantil A les 22:30 hores, sopar per a tota la comissió major. En acabar, Mª Jesus i Laura encendran la metxa que donarà pas a la Cremà de la falla gran i a les falles del 2021 Els delegats d’infantils i de festejos es reserven el dret de possibles canvis en la programació..

FALLA VISTABELLA - PICANYA

38 Durant la Segona República, les Falles experimenten una autèntica era daurada. Són anys d’intensos canvis viscuts al mateix ritme que la resta de la societat. Així, les Falles són percebudes com una festa urbana i moderna, com una vivència, i posada en acte de la identitat valenciana. Amb l’arribada del nou règim democràtic, la festa fallera, que ja en la dècada del 1920 s’havia convertit en la manifestació festiva de major transcendència de València, assoleix quotes mai vistes d’extensió en el temps i l’espai, d’institucionalització i de consolidació a tots els nivells, despertant l’atenció dels mitjans de comunicació de massa. Entre les fites d’aquesta etapa destaca la creació de la Setmana Fallera; la consolidació del Comitè Central Faller i naixement de l’Associació d’Artistes Fallers; es creen els nous festejos de masses; creixen les comissions falleres per tots els barris de la ciutat i en noves poblacions; les dones ocupen l’espai públic de la festa – i no només com a falleres majors -; la xicalla s’incorpora definitivament a les Falles , i es produeix un extraordinari desenvolupament artístic tant en els cadafals fallers com en altres disciplines associades (cartellisme o música). Tens curiositat per saber més sobre la II República i les Falles? No esperes més...

BENVINGUT/DA A LES FALLES DE LA II REPÚBLICA

FALLA VISTABELLA - PICANYA Representar els anys de la II República, mesclar-la amb les Falles, i impactar amb una portada de grandària bastant reduïda, tal com s’estableix a Picanya, era una tasca, a priori, costosa. A més és el primer any que dissenyem per a la Falla Vistabella, i volíem realitzar alguna cosa que, no sols agradara, més aviat que trencara amb la trajectòria anterior.

tipografia gran i en diagonal, molt típica de l’època.

Per a això, plantegem realitzar un bust d’home que ocupara el major espai de la portada, com apareix en moltíssims cartells republicans o revolucionaris. Per a donar-li una igualtat, afegim el bust de dona, que a més representa d’una manera més directa el tema faller (la pinta i els monyos són indiscutibles). Mirant de perfil, en una actitud solemne, serien el centre de la coberta. Per a la composició s’han utilitzat els colors del foc, rojos i grocs, a més d’una mica de morat, ja que aquests tres colors són els de la bandera republicana, però després embolicantlo tot amb una textura grunge o bruta, envellint el cartell, amb efectes de pintura en esprai i arrugues en el paper. Molts dels cartells valencians de l’època introduïen elements característics de la terra, com les taronges, les canyes, una barraca... però donada les dimensions de la portada, no volíem que es perdera l’efecte impactant (que li dona altura i volum) de les dues figures principals, sumades al títol del llibret, amb una

Amb totes aquestes premisses i decisions, esperem des de la nostra empresa, haver realitzat una portada i una maquetació que agrade a tota la comissió (per molts anys!), i abandere un llibret que oculta després de si, moltíssimes hores d’esforç i dedicació en la redacció de la temàtica. Agrair, de manera especial, a Carles per la seua confiança i suport. Bones Falles Panal Fallero

40 EXPANSIÓ GEOGRÀFICA

FALLES A LA COMUNITAT 1932-1936

La transició urbana que va patir la ciutat des de principis de segle XX, té en aquest període un punt àlgid que ajuda a explicar el creixement i la consolidació de les Falles com a festa major de la València contemporània.

poblacions amb falles duranT la republica 1932_ Benavites benifairo vilamarxant 1935_ alboraia betera

1933_ alaquas alcoi lliria

1934_ alcasser alegemesi benetusser silla

1936_ alberic alfara d’algimia

València, que es circumscriu al camí de Trànsits, comença ara el seu creixement axial i la colonització de l’horta, expandint-se com una taca d’oli mitjançant els eixos radials que ixen de la ciutat. I junt a ella, la festa de les Falles, la festa unànime i global, que com a fenomen urbà, envaeix tots els racons de la ciutat. Així, les Falles sorgeixen als nous barris de la ciutat estricta al caliu de les noves promocions residencials, com ara la del Grup d’Agents Comercials del carrer de Castelló (1934). Igualment, es consoliden a les pedanies al voltant de la capital que ja havien tingut experiències falleres abans d’esta època, com ara Castellar, Montolivet, Benimaclet, Natzaret, Benimàmet o Campanar. Arriben per primera vegada a barris i pedanies com Patraix (1929), Benicalap (1931), Massarrojos (1931), la Font de Sant Lluís (1932) i el Palmar (1936) i colonitzen els nous barris obrers de localització perifèrica que esguiten tota l’horta, com ara el polígon de vivendes del Compte de Torrefiel (1932), el Barri 14 d’Abril (1933) o el Barri de la Conserva (1935).

FALLA VISTABELLA - PICANYA Capitals com Alzira, Borriana, Carcaixent, Gandia, Sagunt, Sueca i Xàtiva confirmen la seua celebració en aquests temps de la Segona República; d’igual forma que Alfafar, Burjassot, Godella, l’Alcúdia de Crespins, Manises, Montcada, Tavernes Blanques, Torís i Vilamarxant.

Aquest últim mitjà de transport porta les Falles fins i tot a Vila-real (1932) i Alcoi, on en el període de 1933 a 1936 es constitueixen vora una vintena de comissions falleres. En terres alacantines la Festa també es celebra a Elda, Onil, Oriola i Villena durant la Segona República.

Més enllà del cap i casal, la festa fallera ha esdevingut també una expressió popular d’identitat valenciana. L’expansió geogràfica fallera en estos anys suma localitats com ara Alaquàs, Alberic, Alboraia, Alcàsser, Albuixech, Alfara de la Baronia, Alfara del Patriarca, Algemesí, Benavites, Benetússer, Benifaió, Bétera, Llíria, Paterna, Sedaví i Silla, unes pertanyents a l’àrea d’influència metropolitana de València i les més distants comunicades per carretera i ferrocarril.

D’altra banda poblacions incorporades a les Falles pocs anys enrere com Benaguasil, Benicàssim, Bunyol, Castelló, Catarroja, Cullera, Dénia, Macastre, Paiporta, Quatretonda, Sogorb, Torrent o Xest deixen de celebrar les Falles per sempre o les reprenen en dècades següents.

Fira a Bata, Manuel Ferrer, Falla Plaça de la República, Gandia, 1933.

Llibret Falla Carrer de la Barraca, 1934. Arxiu Iván Esbrí.

La Setmana Fallera fins 1931 durava dos dies i els actes es podien resumir en “Plantà, Visita i Cremà”. Amb la creació de la Setmana Fallera al 1932 es va llançar un concurs d’idees per a que la gent proposara actes per ampliar la festa. Com a novetat, té lloc el primer Ninot Indultat que va ser al 1934 on va guanyar la proposta de Regino Mas.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

la setmana fallera Conforme les Falles esdevenen la festa major de València i s’expandien per tots els barris i demés localitats, augmenta l’ interès del col·lectiu faller i de diverses associacions i institucions (Societat Valenciana de Foment del Turisme, Ateneu Mercantil i Ajuntament) per ampliar el calendari festiu i fer la festa fallera un dels focus d’atracció turística principals de la ciutat. A finals de la dècada dels anys 1920, comença un procés per dotar la festa d’un programa d’actes junt a diversos elements, reforçat per la creació en 1928 del Comitè Central Faller; el Tren Faller (1927); avanç de la plantà de les falles al dia setze (1928); l’estrena del pasdoble El Fallero, de Josep Serrano, i el primer cartell de Falles, de Segrelles (1929); la Crida i la instauració de la figura de la Fallera Major de València (1931). L’arribada de la Segona República reuneix baix un mateix concepte els ítems anteriors amb la creació de la Setmana Fallera, a la qual s’incorporen més actes: la Cavalcada del Foc (1932), la Folklòrica (1935) i del Foc (1936); la Nit del Foc (1932); l’Exposició del Ninot i Ninot Indultat (1934); la cremà d’una falla improvisada davant de l’Ajuntament (1935); etc. D’aquesta manera, es creen actes comuns per

a totes les comissions, que a més aprofundeixen en la valencianitat de la festa. Alguns d’estos actes eren diferents a com els coneixem ara: la Cavalcada del Ninot va començar sent una comparsa disfressada que portava el ninot a l’Exposició i la Cavalcada del Foc que es tractava d’una comparsa que retirava el ninot abans de la cremà i ho portava al Museu Faller. Així, doncs, en temps de la Segona República és quan es posen les bases del programa de festejos actual; s’unifiquen horaris dels actes principals de les comissions i es creen activitats en què participen el conjunt de les falles i tota la ciutat, actes folklòrics que subratllen la singularitat valenciana, i actes promoguts per associacions i institucions particulars.

1º ninot indultat 1934

2º ninot indultat 1935

44 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ La projecció turística que havia adquirit la festa de les Falles amb la iniciativa del Tren Faller* (1927) atrau d’una manera creixent l’atenció dels mitjans de comunicació espanyols. Sense cap dubte, la festa fallera guanya en imatge i en eco en Espanya. Alguns mitjans madrilenys (com ara els setmanaris “Gutiérrez” i “Mundo Gráfico”) editen números extraordinaris, amb una cobertura informativa extensa i variada. El seguiment no es limita als dies de celebració de la Setmana Fallera; també apareixen ressenyes i cròniques al llarg de l’any, encara que molt centrades a ressaltar les figures de les falleres majors, un seguiment prou habitual a través dels setmanaris gràfics, com Crónica, Estampa, Mundo Gráfico, Semana Gráfica i Nuevo Mundo. A més a més, també s’organitzen expedicions de visitants des de Madrid, promogudes pel citat setmanari Gutiérrez o diaris com La Luz, en aquest cas amb la col·laboració de la Casa Regional de València. Altres mitjans, com el setmanari gràfic Crónica, amb el precedent del diari El Heraldo de Madrid, organitzen concursos amb premis en metàl·lic, on es posa en relleu la monumentalitat dels cadafals, així com la composició dels ninots. Un mitjà de comunicació de recent implantació com la ràdio, també dóna cobertura informativa al món de les Falles. Fins i tot, durant aquest període, la premsa i els noticiaris documentals d’altres països (França o Anglaterra) també es fan ressò de la festa fallera.

*Tren Faller. L’arribada del primer Tren Faller, vehicle especial que va vindre a València procedent de Madrid per visitar la nostra festa, va ser antològic. El primer Tren Faller va arribar a València el 18 de març de 1927, el primer i penúltim dia de Falles. L’expectació va ser immensa, on a més la premsa de l’època es va fer eco de l’èxit demanant públicament que es tornara a repetir tots els anys. I així va ser.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Ambient de festa fallera a la Plaça de Marià Benlliure, València, 1933. Arxiu Iván Esbrí.

46 LES FALLES I ELS ARTISTES FALLERS La Segona República comporta un augment de la demanda de falles. El vell obrador d’escultura, de pintura o joguets es converteix, conseqüentment, en un vertader taller de falles amb un artista al capdavant d’un planter d’oficials i aprenents. El nou context cultural afavoreix la concepció de la falla com una disciplina artística capaç d’expressar des de la tradició temes com les reformes urbanes, la mateixa proclamació de la República, l’Estatut d’Autonomia, els hàbits socials o el declivi de la festa del Corpus sota la modernitat de la influència estètica de l’art déco i “nouveau” o el modernisme. Són els anys de Vicent Canet, Francesc Coret, Amadeu Desfilis, Pascual Llop, Rafael Raga, les famílies Guillot i Roda, Salvador Rubio Puchades, Josep Soriano Izquierdo o Tadeu Villalba. Però també d’Adolf Ariño, Vicent Benedito, Carles Cortina, Modest González i Regino Mas que porten els cadafals fallers cap a la monumentalitat arquitectònica, sent el model de falla que es repren als anys 1940. Aquesta generació d’artistes és la primera que pren consciència que el seu treball d’artista faller és una professió en tota regla i promouen la creació de la primera Associació d’Artistes Fallers

FALLA VISTABELLA - PICANYA

47 (novembre 1932)*. Aquesta iniciativa d’un grup d’artistes del Cercle de Belles Arts naix amb un objectiu clar del qual tenim testimoni gràcies a José Soriano, periodista i dibuixant, al primer número de la revista “Foc Valencià”: Contribuir a la formació d’un bloc d’artistes fallers per a la defensa mútua de tota classe d’interessos.

* Va ser a l’històric Café Valenciano, ubicat a la Plaça del Mercat nº 21, on una nit de novembre de 1932 es va fundar l’Associació d’Artistes Fallers, precedent de l’actual Gremi. No serà fins 1943 quan es funda el Gremi d’Artesans d’Artistes Fallers del qual Regino Mas va ser el “Maestro Mayor” durant 22 anys.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

50 EL CARTELL I ELS CARTELLISTES La Festa de les Falles va trobar en el cartell l’eina de difusió i propaganda més eficaç del moment. El cartell que la Societat Valenciana del Foment del Turisme va encomanar en 1929 a Josep Segrelles va suposar, a més de ser el primer cartell oficial de falles, l’ impuls turístic definitiu de la festa fallera i l’ inici de l’edat daurada del cartellisme a València, que es perllonga durant tota la dècada dels anys 1930 fins finals de la Guerra Civil. La indústria litogràfica valenciana, molt arrelada i desenvolupada, es converteix en un referent a nivell estatal i València és bressol dels millors cartellistes de l’època, que també deixen la seua empremta en els cartells de Falles. Així, des de les impremtes

El cartellista Rafael Raga. Fons Valencia Atracción. Arxiu Regidoria de Cultura Festiva Ajuntament de València.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

de Simeón Durá, Ortega o Aviñó veuen la llum magnífics cartells de propaganda fallera, com els signats per Vicent Canet i Antoni Vercher Coll en 1930; Francisco Molina Gallent, José Bellver i Manuel Diago en 1931; Rafael Raga en 1932 i 1934; Ruperto Sanchis, Fernando Cabedo Torrents i Salvador Mollá en 1933; Santiago Carrilero i Manuel Monleón en 1935; i Vicente Ballester en 1936, entre altres. Com passa amb les falles, el cartellisme s’impregna de les influències dels corrents estètics del moment. Els cartells incorporen recursos moderns (tipografies, ús de l’aerògraf, icones...), que es combinen amb altres procedents de la tradició.

Cartell Falles de València (accèssit) Ruperto Sanchis, 1933. Museu Faller de València

FALLA VISTABELLA - PICANYA

LES ESTRUCTURES FESTIVES Els anys de la Segona República són els de la institucionalització de les Falles en tots els nivells. Les comissions falleres s’estabilitzen i es constitueixen de fet en associacions permanents, amb càrrecs directius i funcionament durant tot l’any. D’altra banda es produeixen els primers intents seriosos per coordinar una festa que ja arribava a tots els barris de la ciutat. Així, encara que creat en 1928, augmenta en aquesta dècada considerablement el protagonisme del Comitè Central Faller, entitat civil,

independent del poder polític, federació d’iguals, format per representants de les comissions escollits per elles mateixes. El Comitè es converteix en l’ interlocutor de l’Ajuntament de València, que és l’organitzador de la Setmana Fallera. Aquest organisme forma part, per tant, d’un model estructurador i empoderador de la societat que desapareix amb la fi de la República i res té a veure, per tant, amb la Junta Central Fallera (1939) i amb la seua organització vertical i depenent del poder municipal que s’estableix i naix al Franquisme.

54 LA DONA I L’ESPAI PÚBLIC La modernització social incloïa, a més, la conquesta de l’espai públic per part de les dones (el dret al sufragi és la prova evident), i les Falles no anaven a ser cap excepció. Els anys de la Segona República són els de la incorporació de la dona a la festa a tots els nivells.

sinó que es converteixen en subjecte actiu: trobarem presidentes, com ara la primera dona presidenta, Ángela Olmos (1932) de la falla Doctor Simarro-Jai Alai; comissions formades íntegrament per dones, com la del Carrer de la Nau en 1935, o una posada en valor de les artesanes que vesteixen els ninots dins del concurs faller de la revista Crònica de 1935 i 1936.

D’una banda, la consolidació de la figura Fallera Major, sorgida de la cruïlla entre rituals de l’alta burgesia (la Regina dels Jocs Florals de Lo Rat Penat) i moderns esdeveniments massius (els concursos de belleses), farà possible un augment de la visibilitat de dones de totes les classes socials, al temps que algunes d’elles esdevenen en figures de gran popularitat, com ara Amparito Albors, Fallera Major i Miss València 1934, mostrant així la continuïtat que es percep entre ambdós esdeveniments populars, fenòmens socials i urbans. La iconografia vinculada amb les Falleres Majors, en moltes ocasions gens folklòrica, no deixa lloc a dubtes. Però aquesta no serà l’única participació de les dones en les Falles de la República *El primer títol que es coneix és el de Reina Fallera que amb l’arribada de la II República es canvia pel de “Belleza Fallera”. Però no va ser fins 1933 quan es va emprar per primera vegada el títol de Fallera Major, tal i com es coneix aquest honor avui en dia, i que va recaure en la senyoreta Leonor Aznar Carceller.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

LES FALLES INFANTILS Com la dona, la xicalla també reclama el seu lloc a les Falles en aquests temps. De la primera meitat del segle XIX daten les primeres informacions sobre la participació infantil en la festa com protagonistes de l’Estoreta Velleta, aportant els trastos vells a les falles dels seus majors. Aquesta actitud col·laborativa es transforma en protagonista a finals del mateix segle imitant les falles dels majors a escala xicoteta. Les falles infantils tenen un auge espectacular durant la Segona República gràcies a l’estímul dels premis concedits per diferents entitats com la Penya Tot i Res (1931 i 1932) o l’Associació d’Artistes Fallers (1933). Però sobretot, l’ impuls definitiu el donà el concurs convocat entre els anys 1932 i 1936 per la revista Los Chicos, suplement infantil d’El Mercantil Valenciano, i al poder de convocatòria de Colilla y su pato Banderilla, de Juan Pérez del Muro, els populars personatges del còmic d’eixa publicació. En pocs anys, les comissions infantils experimenten un gran impuls amb desenes de colles d’amics, que les funden any rere any deslligades de

qualsevol comissió gran i superant-les inclús en número. Adquireixen d’aquesta manera la seua carta de naturalesa, de la qual sorgeixen noms que després seran destacats artistes fallers com l’escultor Vicent Pallardó, guanyador del Primer Premi per la falleta plantada al carrer Palleter en 1933.

58 EL VALENCIANISME Per últim, amb l’adveniment de la República, es produeix l’eclosió d’un nou valencianisme que es caracteritza per la reivindicació de la plurinacionalitat d’Espanya, la defensa dels usos públics i cultes del valencià, i la demanda d’autogovern. Aquest nou valencianisme supera l’imaginari regionalista construït pels liberals romàntics i renaixentistes i tota la generació d’erudits a finals del segle XIX. Aquest nou valencianisme cultural i polític entén la festa fallera com un vehicle d’expressió popular de la identitat col·lectiva valenciana. Aquesta complicitat es tradueix en la implicació en la vida fallera d’entitats com ara el Centre Valencianista d’Alcoi, promotor de les seues falles (1933); el Centre d’Actuació Valencianista, principal entitat cívica del període, que organitza la I Exposició de Literatura Fallera (1934) i s’implica en la difusió de les activitats falleres del Marítim; o el Centre Valencianista de Xàtiva, que organitza el primer concurs de llibrets de falla de la població, atorga premis a les millors falles, edita la revista Xàtiva Fallera (1935-1936) i organitza les Falles en col·laboració amb l’Ajuntament (1935). També el setmanari El Camí està present en les Falles per a fer difusió del seu ideari valencianista a través de

consignes publicitàries llançades pels altaveus instal·lats en la falla plantada a l’actual Plaça de la Reina l’any 1934. Per la seua part, les revistes falleres s’omplin amb algunes de les firmes més destacades del panorama de les lletres valencianes: Carceller, Pasqual Cucarella, Hernández Casajuna, Morante Borrás, Ricard Sanmartín, Maximilià Thous, etc. I també és habitual la presència en les publicacions de més tirada (El Fallero, Pensat i Fet o El Buñol) dels nous regidors valencianistes de l’Ajuntament de València. El debat sobre l’Estatut valencià i l’efervescència que l’envolta també tenen el seu ressò en les falles, amb cadafals que mostraven la seua posició favorable o la presència de versos en les revistes que fan una crida a la unitat dels partits davant les discrepàncies sorgides al voltant del projecte.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

60 i desprÉs...quÈ? Les Falles de 1937, en plena Guerra Civil, van ser una creació de L’Aliança d’intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i del Sindicat d´ Art Popular (CNT) d’utilitzar com suport propagandístic el monument faller. La publicació d’una edició extraordinària de la revista Nova Cultura amb el nom de Els enemics del poble a l´infern explica la temàtica fallera del 37. Emili Gómez Nadal, Francesc Almela i Vives, Gori Muñoz i Josep Renau participen en aquesta publicació. Encara que les falles no van arribar a cremar-se, els ninots, no obstant això, es van exposar en la Llotja en l’abril de 37. La Gaceta de la República editarà el 11 de febrer un decret pel qual s’ autoritza la subvenció corresponent per a les falles de 1937 de 40.000 pessetes i que també dóna mostres de la voluntat del govern del Front Popular en aquest àmbit. Esta subvenció aniria destinada a la construcció de quatre falles amb caràcter antifeixista. Les quatre falles plantades eren crítiques amb la revolta feixista i duien com a noms: Coses d´ara, La Catedral, El Belem d´ engany i La Balança del Mon. Els esbossos de les «falles» en qüestió es van encarregar a Gori Muñoz, un extraordinari pintor, no específicament «faller», que va saber donar al seu art el biaix caricatural que els temes requerien. La realització dels ninots i altres elements es va encomanar al famós i destacat artista faller Regino Mas.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

LA CATEDRAL La titulada La Catedral mostrava un milicià que amb la seva màniga de reg netejava el temple de Burgos; no cal dir qui eren objecte de la seva acció.

COSES D’ARA La falla titulada Coses d’ara (Cosas de ahora), enfocava la seua sàtira cap als vividors de la rereguarda, els quals vivien a costa del poble.

EL BETLEM D’ENGUANY L’anomenada El Betlem d’Enguany (El Belén de hogaño) satiritzava els esdeveniments ocorreguts des del 18 de juliol i els seus protagonistes més destacats: els Reis Mags, representats per Hitler, Mussolini i un moro, acudien a adorar a Franco flanquejat a la cova per Cabanellas i Queipo.

LA BALANÇA DEL MON Finalment, la qual portava per títol La Balança del món (La balanza del mundo), volia simbolitzar la lluita entre dos bàndols secularment enfrontats, per afirmar la fe en la victòria de la classe treballadora a condició que romangués unida.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

“Va quedando a un lado, extraño al desarrollo de la fiesta, más lejos cada vez el mito católico del pueblo, que consolida la fiesta arraigando su sentido sensual y crítico, es decir, materialista y revolucionario. El contenido crítico de las Fallas iba adquiriendo, a través de su desarrollo, un cierto cariz político, cuyo alcance rebasaba ya los límites de la crítica local, de la política municipal, para dirigir su sátira envenenada hacia la esferas de la política. (…) Su razón de ser está vinculada a la propia línea de esa gloriosa tradición liberal del pueblo, que, arrancando de aquellas jornadas épicas de las Germanías, conduce a la Valencia antifascista de hoy, que lucha contra los enemigos de España”.

Això ho va escriure el director general de Belles Arts, l’il·lustrador Josep Renau, en 1937. Formava part d’un article que reivindicava l’essència de les Falles de València com a festa popular i arma per combatre el feixisme en el camp de les idees

FA LLES 19 37_

64 EPÍLEG Mentre al nostre país la repressió franquista intentava esborrar la memòria de les Falles republicanes, l’esperit faller continuà ressonant en l’exili amb les idees de Josep Renau en el seu famós article sobre el sentit popular i revolucionari de la festa. Dos del principals països d’ acollida dels exiliats valencians van ser Mèxic i França, on es van plantar sengles falles a Texcoco (1945) i Perpinyà (“Cremen a Franco”, 1946), uns cadafals que llançaven els dards de la sàtira contra el dictador i els seus aliats, pensant en l’oportunitat d’un retorn immediat. Més enllà del contingut polític, aquestes falles constituïen una reacció dels valencians contra la separació forçosa de la pàtria i expressaven la nostàlgia de la terra d’origen. En la diàspora republicana trobem escriptors i col·laboradors de publicacions falleres, com ara Enrique Bohorques, Eduard Buïl, els germans Angelí i Josep Castanyer, Vicent Fe Castell o Arturo García Igual, membres de partits i associacions valencianistes i d’esquerra, alguns dels quals formen part dels centres creats pels valencians en aquests països. De fet, la falla de Mèxic és un projecte nascut en el marc de la Casa Regional Valenciana, centre que presideix

l’escriptor i economista Francesc Alcalá Llorente, renebot de Teodor Llorente i autor del llibret de la falla de 1945. Per la seua part, un dels promotors de la falla de Perpinyà fou Joaquín Sánchez Pomar, qui havia ocupat el càrrec de Secretari del Comitè Central Faller. La part artística del projecte la coordinà el pintor Balbí Giner i Garcia (fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer). Mentrestant, a València, els Rumbos de Orden Nuevo fixen les directrius que marcaran el nou camí emprès per la festa a partir dels anys quaranta...

FALLA VISTABELLA - PICANYA

<<RUMBOS DE UN ORDEN NUEVO>> Extracte del discurs (Rumbos del orden nuevo), Martín Domínguez, regidor de Cultura del primer ajuntament franquista, que marca les noves directrius que haurien de seguir les comissions de falla en la reconstrucció de la festa després de la guerra civil. València, 1939, Col·lecció Rafael Solaz

<<La

altura ética y el rango espiritual del Ayuntamiento que se ha formado bajo la Presidencia del Señor Barón de Cárcer, obliga, habida cuenta de este momento, inicial de un tiempo nuevo... En las fallas la fórmula exacta es esta: Conservar lo popular y desechar lo chabacano. “Pensat i Fet” ha podido ser un lema lamentable que los valencianos habíamos tomado demasiado en serio. Pero la gente lo toma como un elogio a lo incomprendido, a lo espontáneo, a lo natural. Eso, en una palabra, huele a Juan Jacobo Rosseau. Y dicho más limpiamente, a democracia inorgánica e irresponsable que cree en la bondad natural del hombre. Hay que recomendar a las Juntas Falleras un cuidado exquisito y una ponderación inteligente en la elección y desarrollo de los asuntos y motivos de las fallas. Que no tenga que ser el Ayuntamiento ni los Organismos competentes del Estado los que hayan de resolver a última hora, ejerciendo una indeclinable y justificada selección.Queremos primero recomendar para no tener luego que imponer. Desde luego no estamos dispuestos a consentir ni la más leve alusión a cosas recientes cuya grandeza histórica no podía soportar la endeble arquitectura de una falla. Lo que ha vivido España durante tres años es Historia auténtica y de la grande. Ni la Gloria de una parte, ni la vergüenza luctuosa de la otra, son aptas para ser ilustradas en cartón. Una falla no está obligada a ser siempre una crítica atroz y sangrienta, ni una alusión más o menos mal intencionada de la actualidad chismográfica de una plazuela. >>

66 ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS FALLERS L’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) és una entitat constituïda el 22 de febrer de 1990 a València i que té com a meta desenvolupar i prestigiar científicament els estudis fallers així com ajudar a reconstruir els maltrets ponts entre món faller i món acadèmic. Amb el naixement d’aquesta associació els estudis sobre la festa valenciana donaren un salt qualitatiu. Avui l’entitat està presidida per Ricard Català I la Secretaria per Iván Esbrí

EN TRE VIS TA_ Tots hem escoltat parlar de l’Associació d’Estudis Fallers, però, què tracta aquesta associació? Quin és el seu objectiu? L’associació va nàixer a 1990 amb l’objectiu d’abordar els estudis fallers així com tendir ponts al intel·lectuals de la nostra societat que, en aquell temps, es trobaven lluny del sentiment faller i de la festa. Ho podríem resumir dient que volem promoure la investigació i difusió de la festa fallera sense deixar darrere altres festes del foc.

FALLA VISTABELLA - PICANYA Què va suposar la II República per a la millor festa del món: les nostres falles? L’època de la II República en el món de les falles és un període clau i prou desconegut. Aquesta dècada va suposar la incorporació de noves localitats com Burriana, la consolidació de la festa en Alzira, Gandia o Sueca i és el temps d’una gran projecció. Quins canvis va aporta aquest període històric a la festa? Podríem dir que abans de la II República, la festa era un poc “anàrquica”. Amb l’arribada d’aquesta dècada, la festa es va poder institucionalitzar i es va canviar el calendari festiu. Amb aquest període democràtic, la festa arriba a una gran plenitud que ha tingut una important repercussió en la festa i, com no, en la història. En resum, diguem que es tracta d’una etapa molt rellevant perquè la festa es reinventa i es dota a les falles d’una estructura que avui en dia continua mantenint. Què paper jugava la dona? Cal tindre clar el context on ens trobem. En la societat d’aquell temps, la dona jugava un paper secundari però amb el canvi que suposà la II República, la dona apareix a l’àmbit públic i inclòs podem trobar comissions formades íntegrament per dones.

67 Així doncs, amb tots els testimonis gràfics, podem assegurar que les dones van adquirint un paper fonamental i rellevant. Podríem dir que va ser una època daurada? No sé si daurada però sí que va ser una època fonamental. Veníem d’una festa amb un caràcter molt popular i s’encamina cap a una festa que fa eclosió a nivell geogràfic, en el seu plantejament social i en la seua difusió ja que es fan ressò de la festa. La II República va tindre una repercussió molt ampla i passem a tindre una festa catalogada com “unànime”. Què podríem destacar d’estos anys? Queda alguna herència de la II República en les Falles? Sincerament ens quedaríem amb l’eclosió artística i creativa perquè és un moment daurat en la impregnació de moviments artístics com ara el Art Déco donant rellevància als artistes fallers i els seus tallers. Per a l’ofici d’artista faller, aquesta era és un moment clau perquè és quan es poden postular com a tal, com a ofici. A més destacaríem l’estructura de la festa, el cos de la mateixa tal i com la coneixem avui en dia. Com no, cal fer referència a eixa convivència

68 entre l’estructura festiva i particular de cada comissió amb els actes institucionalitzats en la setmana fallera que passarien a ser comuns per a totes les comissions i associacions falleres a través d’un organisme central com era el Comitè Central Faller, actualment Junta Central Fallera. I cal recordar que és la dècada on els xiquets prenen importància i naixen les primeres falles infantils, que tant admirem perquè és el futur de la nostra festa. Estem davant d’una festa estàtica o en canvi continu? Això deuríem de analitzar-ho poble per poble, per comarques perquè entre

localitats el moviment faller canvia molt. Però per a Gil Manuel Hernández, membre de l’ADEF, la festa està perpetuada tal i com es va establir als “Rumbos de Nueva Orden”.Pensem que les falles necessiten una plena reforma. Teniu algun desig faller? Com espereu que siguen les falles del futur? Volem anar cap a unes falles més sostenibles, tant a nivell de cadafal com en casal. Des d’un punt de vista social, hem de ressaltar i recolzar eixe sentit de pluralitat i de tolerància... hem de trencar tabús. I des d’una visió més global, mai hem de perdre el sentit primitiu que tenien les falles, eixa capacitat crítica de la societat.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

COPLILLAS DE LA SEGONA REPÚBLICA A la II República van aparèixer com a significant novetat que el sentit crític i l’esperit revolucionari, es van consolidar fent que sensualitat i materialisme puguen perdurar i que aquesta estructura siga vigent a l’actualitat. Noves activitats a la festa s’incorporen: Setmana Fallera, Nit del Foc, Cavalcada del Ninot o l’Exposició. Així, amb els nous elements, es capta públic amb major atenció i com a novetat les noves tecnologies col·laboren. I també hem d’agrair la nova situació de la Dona perquè cada vegada més, una i altra volta veiem protagonisme femení i molta igualtat fent de la festa fallera, una de plena accessibilitat. Des de l’any 37 al 39, a la ciutat de València i per política decisió, al mes de març no van proliferar els monuments fallers perquè no es van plantar Falles, com mana la tradició, per a engalanar els barris, els cantons i els carrers. Es diu que quan un monument no es munta o no es crema, amb independència del tema tractat perd la categoria per la qual se li anomena Falla tant si parlen d’una critica feroç o serena. Però el poble que segueix el seus arrels i és sabut baix el risc de control imposat a costa del més cabut. no renuncia als costums que ha heretat sense maldat i intenta, per tots els mitjans, mantindre la seua veritat

CHARLES JosÉ Carlos LlorÉns

70 la repÚBLICA FALLERA Les falles són una manifestació diversa i complexa. Lluny de la primera aparença que poden donar com a una festa més del calendari, en elles podem trobar una gran presència de valors de les més diferents natures. Són valors de tipus cultural, social i, fins i tot, econòmic que els atorguen una gran importància. Al terreny de la cultura, per exemple, fan perviure tradicions diverses, des de la llengua que usen fins a la indumentària que vesteixen. Al terreny social mantenen vius col·lectius de gent de diverses edats i maneres de pensar que conviuen per a una finalitat comuna, la de portar endavant la comissió. I al terreny econòmic, són un dels sectors més importants per a les poblacions on funcionen ja que posen en moviment una bona quantitat de recursos que s’inverteixen exclusivament a la pròpia població, a la seua indústria i al seu comerç. És a dir, les falles no són una manifestació estàtica que tan sols cerca conservar una tradició sinó que a cada època seran una expressió de la cultura, de la societat, de l’economia i de l’art d’eixe moment. Seran un producte més de la història i, per tant, estudiant-les podrem apropar-nos a l’estudi global de la història, de cada època en concret. El canvi social, polític i cultural, afectarà a les falles i a la vegada quedarà reflectit en elles. I un dels moments històrics que més exemplifiquen aquest tipus de canvi serà, sens dubte, la dècada dels

anys trenta del segle vint amb la instauració de la Segona República Espanyola. Tot moment de canvi sempre és resultat d’una evolució anterior més subtil i silenciosa, sempre és un producte multifactorial de causes i efectes que, amb anterioritat, s’han anat teixint. Així, en consultar qualsevol font sobre la història de les falles la dècada dels anys trenta, fins a l’esclat de la Guerra Civil, apareixerà com a una etapa de vertadera eclosió de la festa, d’expansió i de fixació de models que han perdurat fins a l’actualitat. La nova burgesia de València expandeix la festa als barris que fins a eixe moment no havien comptat amb comissions, esperonada per un desig d’equiparació amb els estaments benestants més tradicionals i també per la iniciativa d’atorgar premis, que ja des de 1901 havia posat en marxa l’Ajuntament. També a les ciutats veïnes on la burgesia s’havia desenvolupat, lligada al comerç taronger majoritàriament, la festa s’importa com a mostra d’avanç econòmic i social, com és el cas d’Alzira, Torrent o Gandia en un primer moment; i ja fins a terres d’Alacant o Castelló l’any 1928 amb la creació de les Fogueres d’Alacant i de les Falles de Borriana.

FALLA VISTABELLA - PICANYA

A la dècada dels trenta, als anys de la Segona República, aquest fenomen d’expansió geogràfica de la festa culminarà i arribarà a la seua màxima expressió, emparat per un règim polític democràtic i obert que afavoria la iniciativa popular, i eixe creixement quantitatiu serà un dels primers trets característics d’aquesta època. La gran majoria de barris de València, així com d’altres ciutats i pobles valencians que hui planten falles, comencen a fer-ho durant els anys trenta. Tanmateix, molts dels models festius i dels actes de la festa fallera que avui dia s’observen són igualment producte de la modernització portada a terme en els anys de la Segona República. Durant els anys trenta es creen i canalitzen iniciatives que resultaran en elements indispensables hui per a les falles. Les falles es transformen d’una festa de classe en la festa major de la València moderna, una festa més democràtica i popular portada endavant per un Comitè amb representants populars de la festa, fallers elegits també democràticament per les pròpies comissions. Com es veu, durant la Segona República, la festa esclata, s’enriqueix i s’estructura. I amb ella aniran enriquintse també un bon nombre d’activitats associades a ella, sobretot artistiques, com ara el cartellisme (la Setmana

Fallera com a festa major hauria d’anunciar-se), la pirotècnia, la indumentària o la música. Per exemple, amb el creixent nombre de comissions, seran moltíssimes les bandes de música que cada any a falles comencen a arribar a València per a tocar. Amb això, els músics eixien dels seus nuclis rurals i establien relacions amb altres músics que afavorien la seua creació pròpia, sentien música nova i diferent i amb això creaven noves peces que enriquien els seus repertoris. I com no, el canvi de la festa afectarà a la disciplina artística més important per a ella: la creació de falles.

72 La professió d’artista faller es pot dir que naix també a la dècada dels trenta. Amb el creixement de la festa i la instauració dels premis cada vegada la competitivitat augmenta, i això acabarà creant la professió d’artista faller, del professional dedicat ja en exclusiva a la confecció de falles. Amb això les falles guanyaran en qualitat i en diversitat de formes artístiques emprades. Els materials a aquella dècada encara eren els tradicionals de les etapes anteriors: cera, fusta i tela; però els llenguatges aniran enriquint-se i diversificant-se de les mans d’artistes ja dedicats completament a la seua execució i, també, de la mà de l’obertura ideològica general de la societat. Un clar exemple serà Regino Mas. Aquest darrer artista encarna la renovació estilística de les falles creant un concepte de recerca de la monumentalitat, les grans dimensions, el risc estructural, la riquesa compositiva, la dispersió en escenes independents i el concepte de falla que conta, mitjançant eixes escenes, una història que pot ser identificada per l’espectador. La modernització política i social dels anys trenta serà, però, encara més visible que als aspectes formals, als aspectes de contingut de les falles de l’època, és a dir, a la seua temàtica. Amb el temps la falla havia esdevingut mitjançant la seua crítica en una crònica satírica de l’actualitat.

En resum, la Segona República és a les falles allò que és en general per a la societat valenciana de l’època. És una etapa d’un gran creixement quantitatiu que culmina un procés ja encetat anteriorment. Però, sobretot, és una etapa d’un gran creixement qualitatiu de la festa amb l’entrada de noves formes artístiques, de noves maneres de gestió, de nous actes que hui són trets fonamentals de la festa i de creació de la professió d’artista faller tal i com hui la coneixem. Una vertadera època daurada a la història de les falles. Josep Nos García Licenciat en História i Directiu de la federació de Falles de Borriana

FALLA VISTABELLA - PICANYA

Forn Camí Nou Avinguda Camí Nou 121 Benetússer Pastisseria Cafeteria

Busca´ns en xarxes socials com a Forn Camí Nou demana´ns preus sense compromís per als teus esdevenimets

963 757 161 - 639 694 196

FALLA VISTABELLA - PICANYA

100

FALLA VISTABELLA - PICANYA

101

102

¡El coche que buscas está aquí! Let’s go! Amplia oferta de vehículos usados Revisados minuciosamente Como nuevos y con total garantía Y con financiación a tu medida

Estamos en Valencia:

CMY

Horario comercial: L a V: 09:00 a 14:00h / 16:00 a 20:00h Sábados: 10:00 a 13:30h (Chiva Cerrado) Domingos: Cerrado

At. Cliente: 960 912 200

hola@keygocars.es

venta vehículos: ocasión / km0 / seminuevos

keygocars.es

FALLA VISTABELLA - PICANYA

103

104

Ca’ PEPA · Forners des de 1890 · “Generacions de bon fer a Picanya” Forn · Pastisseria · Cafeteria · Gelateria C/Senyera, nº28 · 46210 Picanya Tlf: 96 159 04 18

FALLA VISTABELLA - PICANYA

105

w w w. d a v i d g a r c i a t o r r a d o . c o m

106

¿ NOS VEMOS ?

Hola, soy tu fotógrafo de Fallas. ¿Sabías que podemos hacer sesiones colectivas para que nadie se quede sin retrato en tu Falla?. Si lo prefieres, puedes encargar tu retrato personal.

w w w. d a v i d g a r c i a t o r r a d o . c o m T.(+34) 669 42 36 25 · info.davidgarciatorrado@gmail.com

FALLA VISTABELLA - PICANYA

107

108

C/San Vicente,5 PICANYA Telf. 961 591 632 inforcopy.picanya@gmail.com

651 720 699

inforcopy papereria

PAPERERIA-LLIBRERIA FOTOCOPIES - REGALs

FALLA VISTABELLA - PICANYA

109

110

FALLA VISTABELLA - PICANYA

111

112

Telf. 605 89 37 53

FALLA VISTABELLA - PICANYA

113

114

FALLA VISTABELLA - PICANYA

115

116

FALLA VISTABELLA - PICANYA

117

118

FALLA VISTABELLA - PICANYA

119

120

FALLA VISTABELLA - PICANYA

121

122

FALLA VISTABELLA - PICANYA

123

124

FALLA VISTABELLA - PICANYA

125

126

FALLA VISTABELLA - PICANYA

127

128