Falla Alborxí de Paterna 2025

HERMES El missatger dels Déus

El present llibret es presentarà a la convocatoria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià, i de l´Ajuntamente de Paterna “Domingo del Olmo“. Este llibret participa en la convocatòria del concurs de llibrets de falla promogut per la Junta Local Fallera de Paterna de l ́any 2025”. També participa als Premis de Lletres Falleres 2025.

Hermes vol enviar-te un missatge. Els trobaràs cada vegada que veges aquesta icona.

EDITA_

Edita: Falla Jacinto Benavente - Alborxí | Paterna

Dipòsit Legal: V-222-2012

Direcció: Erika Torvisco

Anunciants: Javi Lozano

Llistats i documentació: Amparo Tebar

Col.laboracions:

Mar Escribano

Yolanda Santisteban

Tomas Cano

Javi Lozano

Juanjo Recamales

Disseny i maquetació:

Versió digital

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

04. APARTAT TEMÀTIC

04-Hermes, el missatger dels Déus. Pròleg

08-Els 12 Déus

18-València protegida pels Déus

24-Zeus. El Déu dels Déus

30-El casal, el nostre Mont Olimp

40-Apol·lo. El Déu de la música

48-Ares, el pitjor Déu del món

52-Hefesto, el Déu del Foc

60-Atenea, la Deesa dels Llibrets

68-Posidó i Afrodita. Dos marees distintes

72-Artemis, protectora dels xiquets

76-Hermes, el missatger d’una societat que no funciona

78-Dionisio. El Déus que portarà el Museu Faller a Paterna?

80-Hera, la gran Deessa Fallera

84-Deméter. Reciclar o morir, eixa és la qüestió

PORTADA_

SUMARI_

86. APARTAT FALLER

88-Presidenta

92-Fallera Major

96-Junta Executiva i subdelegacions

98-Comissió Major

100-Col·laboradors i Fallers d’Honor

101-Recompenses

103-Falla Gran

108-Entrevista al nostre Artista Faller

110-President Infantil

114-Fallera Major Infantil

118-Junta Executiva Infantil

119-Comissió Infantil

120-Recompenses infantils

121-Passatemps

122-Falla Infantil

123-Entrevista al nostre Artista Faller Infantil

126-Junta Local Fallera de Paterna

128-Resum de l’any

134-Programa d’actes

136-Galeria comercial

Per a la portada d’enguany, hem volgut representar Hermes, el missatger dels Déus, donant d’una forma actual les seues missives: amb el mòvil. Gràcies a tota la comissió per la seua confiança, i gràcies Érika per tot el teu treball

-Panal Fallero-

FALLA

Jacinto

Benavente ALBORXI PATERNA

HERMES

El missatger dels Déus

Des d’este libret, hem volgut unir el món de les Falles amb la història etimològica dels déus. Els déus grecs eren, segons la religió grega, els que governaven l’univers, tema principal del nostre monument major.

En la vida actual, en el nostre dia a dia, espère que en més d’una ocasió, us haureu parat a pensar que estem envoltats de Déus, cregues en ells o no, cregues en el suprem per als catòlics, Buda o qualsevol altre déu, fins i tot pot ser que no cregues en cap d’ells, però realment el que seria important, és que en algun moment del teu dia a dia, hages sentit manifestat d’alguna forma, ajudant-te a complir algun somni, regalant-te un somriure, una emoció o simplement ajudant-te a respirar.

Si en algun moment ha sigut així, enhorabona, si per contra, els déus o el teu Déu no t’ha ajudat, no et preocupes, no sempre es pot acudir a ells per a resoldre les diferents situacions de la nostra vida.

Si bé és cert, que també, ens trobem en el nostre dia a dia amb éssers, que es podrien denominar com “deïficats”, personatges, en qualsevol índole o àmbit, que poden fer més plaents alguns moments, fins i tot especials. En canvi, també existix aquells déus manifestats en persones, que creuen que són sobiranament perfectes, arribant fins i tot, a ser manipuladors i tòxics… però com hem vingut a parlar de Falles i de Déus, considere que et prengueres millor la teua lectura d’este llibret si obviem a estos últims.

Erika Torvisco

Pròleg

“deïficats” Elevar a algú a la divinitat. divinitzar, deïficar, adorar, sacralitzar, idolatrar, encimbellar, exaltar.

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

Crec que si d’alguna cosa estem segurs els fallers, és que un llibret, ha de contemplar tot tipus de contingut, critica, ajuda i ser un mitjà de màxim interés per al faller, encara que no isca la teua foto o el teu nom en este, la qual cosa des d´ací, ja avancem, que no és el nostre fi obviar. Però el que si que estem disposats és al fet que este llibret tinga una cosa diferent que almenys recordes estes falles.

Tractarem que conegues als déus segons la història o les llegendes i no sols perquè hages vist una pel·lícula o perquè et sona el nom, ja que algú li ho va posar al seu fill o filla.

Realment, la història conta amb extenses llegendes sobre els 12 déus més famosos del Mont Olimp, però tranquil·litat, no tractarem que siga una cosa que t’avorrisca, sincerament.

Els nostres déus, o els que per als fallers són importants com us indicàvem abans, són aquells que es manifesten de diferents formes, en el nostre dia a dia durant tot l’exercici faller. Per això, intentarem mostrar-vos part de la història dels déus com a semblança del nostre meravellós món, “fallerilmente” parlant i perquè no? juguem a ser déus del nostre món faller.

Esperem que trobes alguna similitud en vivències personals, fins i tot que et faça pensar en aquelles situacions, que enaltim o menyspreem, o que en alguna ocasió no has pensat l’important que és per a les teues vivències falleres.

En definitiva, intentarem mostrar-vos la similitud del món dels déus, on la il·lusió i creença dels seus fidels, no fan més ni menys que el que vivim els Fallers durant els 365 dies de l’any i especialment en la nostra setmana fallera.

T’espere en totes les pàgines d’este llibret, on personalment m’encomane a tots i cadascun dels déus, per la gran responsabilitat que envolta esta confecció perquè es tracta d’una cosa que admire i respecte des que tinc ús de coneixement. Com bé manifestava la meua predecessora, la qual llegirem més endavant, lo que si tinc clar és que este llibret ho fem amb tota la positivitat del món per a atraurela cap a nosaltres, perquè forme part de la nostra història i treballarem perquè els missatges als Déus siguen escoltats i espere satisfets.

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

Els 12

Déus

Els 12 Déus

En l’Antiga Grècia, la població tenia una sèrie de creences que els ajudava a comprendre’s a si mateixos i al món que els envoltava. La religió grega es basava en l’existència de dotze déus i deesses que governaven l’univers des del mont Olimp. Cadascun d’ells representava alguna cosa, i per això, els antics grecs adoraven a déus específics per diferents raons.

Es el Déu del cel i el tro, l’energia. Zeus era el rei dels 12 Déus olímpics i el Déu suprem en la religió grega. Zeus es referix sovint com el Pare, com el Déu del tro, i el “recol·lector de núvols”. Zeus va controlar el clima i va oferir senyals i auguris. Zeus generalment va impartir justícia, garantint l’orde entre els déus i la humanitat des del seu seient alt en el Mont Olimp. Zeus és el déu suprem de la mitologia grega, líder dels 12 déus olímpics. Zeus es va convertir en déu perquè era fill dels titans divins Cronos i Rea. Zeus va escapar del seu pare, que volia matar-lo, i el va derrotar a ell i als altres Titans en la batalla. Zeus va tindre molts fills però els més importants van ser: Apol·lo, Atenea, Hefistos, Ares, Àrtemis, Hermes, Dionisos, Persèfone, Hèrcules i Perseo. En l’art grec, Zeus és quasi sempre barbut i porta ja siga un llamp o ceptre. També se l’associa amb bous, roures i àguiles, una de les quals apareix a vegades al seu costat quan no té el seu llamp o ceptre.

Posidó era el déu grec de la mar i dels rius, el creador de tempestes i inundacions, i el portador de terratrémols i de destrucció. Va ser potser el més pertorbador de tots els déus antics, però no sempre va ser una força negativa. Era un protector dels mariners, i com a domador de cavalls, el patró d’eixa cria d’animals i cavalls. Posidó és més comunment representat en l’art grec antic com a madur i barbut. Sovint branda el seu trident, format pels Cíclopes, amb el qual crearia terratrémols colpejant-lo contra el sòl. També li ho sol retratar muntant el seu carro d’or tirat per hipocamps (criatures mitat cavall i mitat serp amb coles de peix) o cavalls de sabates d’or, dels quals era un patró. Els dofins, els cavallets marins i les tonyines són animals marins addicionals que amb freqüència es veuen en l’art acompanyant al déu.

AresEra el déu grec de la guerra. Potser va ser el menys popular de tots els déus de l’Olimp a causa del seu temperament explosiu, la seua agressivitat i la seua insaciable set de conflicte. Ares és famós per haver seduït a Afrodita, haver lluitat sense èxit amb Hèrcules i haver enfurit a Posidó matant al seu fill Halirrotio. En ser un dels déus olímpics més humans, va ser un tema recurrent en l’art grec. El déu es va tornar fins i tot més popular en l’època romana, quan va adoptar un aspecte molt més seriós com Mart, el déu romà de la guerra. En l’Art Grec Antic, Arcaic i Clàssic, Ares es representa sovint amb una armadura completa i un casc, portant un escut i una llança. En este sentit, pot ser que no es diferencie de qualsevol altre guerrer armat. A vegades, la deïtat grega apareix muntada en el seu carro tirat per cavalls que respiren foc.

Ares és més dolent que bo, ja que provoca guerres i conflictes, fins i tot entre els déus i els herois. També té mal caràcter i és conegut per ser massa agressiu.

Afrodita

Afrodita era l’antiga deessa grega de l’amor, la bellesa, el desig i tots els aspectes de la sexualitat. Podia provocar tant a déus com a homes mortals perquè realitzaren actes il·lícits amb la seua bellesa i els murmurava coses dolces a cau d’orella. Afrodita va nàixer prop de Xipre, dels genitals mutilats del déu del cel Urà. Afrodita va tindre una influència molt més àmplia que la que tradicionalment se li ha donat, d’una simple deessa de l’amor. Adorada per homes, dones i funcionaris de la ciutat-estat, Afrodita també va tindre un paper important en el comerç, el camp de batalla i en la política de les ciutats de l’Antiga Grècia. A més, Afrodita va ser honrada com a protectora d’aquells que navegaven l’oceà i, la qual cosa resulta menys sorprenent, de les cortesanes i prostitutes. El naixement d’Afrodita des de la mar (tal vegada més popularment representat en la base del tron de la gran estàtua de Zeus a Olímpia) i el juí de Paris van ser temes molt populars en l’art Greco antic. A la deessa molt seguit se l’identifica amb un o més dels següents objectes: un #espill, una poma, una garlanda de murta, un ocell sagrat o un colom, un ceptre i una flor. Ocasionalment també se li retrata muntant un cigne o una oca. Normalment porta vestit en l’art Arcaic i Clàssic i usa una elaborada banda brodada o un corset al llarg del seu tors que posseïa els seus poders d’amor, desitge i la temptació de la seducció.

Deessa del matrimoni i defensora acèrrima de la fidelitat conjugal, Hera, igual que el seu espòs i germà Zeus, va ser engolida res més nàixer pel seu pare Cronos. De naturalesa violenta i venjativa, la deessa Hera no suportava les contínues infidelitats de Zeus, i no desaprofitava tampoc cap oportunitat per a venjar-se de totes i cadascuna de les amants del déu suprem. Hera representava a la dona ideal, era la deessa del matrimoni i la família, i protectora de les dones en el part. Com una de les deïtats més importants, Hera era una figura destacada en l’art grec antic, especialment en la ceràmica àtica de figures roges i negres. No obstant això, sense atributs específics, sovint és difícil distingir-la d’altres deesses. La majoria de les vegades està asseguda en un tron i a

vegades porta una corona (pols), sosté un ceptre real i porta un vel nupcial. A vegades també se la representa sostenint una magrana, símbol tradicional de la fertilitat. Altres associacions són el paó (símbol d’orgull) i el bufó, la forma que va adoptar Zeus per primera vegada quan va cortejar a Hera (es diu que la deessa tenia a tots dos com a mascotes a l’Olimp) i, finalment, amb la flor de lliri. Zeus sembla estimar a Hera en la mitologia grega, ja que la parella va romandre unida, però Zeus era tristament cèlebre per les seues nombroses aventures i fills il·legítims.

Deméter

Deméter era una de les deïtats més antigues del panteó grec. era la deessa de l’agricultura i garantia la fertilitat de la terra. Protegia tant l’agricultura com la vegetació. La seua estreta relació amb la terra la va heretar de la seua mare Rea. Deméter era probablement una reencarnació de les deesses de la Terra locals venerades en les comunitats rurals de la Grècia de l’Edat de Bronze.

En la literatura antiga, Homer descriu a la deessa com “la de cabell daurat” i Hesodio en la seua Teogonia i en Treballs i dies la descriu com “la generosa Deméter”, “la ben coronada”, “la santificada” i “la reverenciada”. Deméter apareix molt rares vegades en les arts visuals abans del segle VI ac. i usualment és mostrada amb Persèfone. En l’art arcaic i clàssic sovint està asseguda, porta una corona de gra i una torxa (simbolitzant la busca de la seua filla perduda) o un ceptre, una rosella (la flor que creix abundantment en els camps de blat que han sigut desatesos) o simplement tiges de gra. Deméter a vegades també és present en les escenes que descriuen el naixement d’Atenea. De Eleusis, van sobreviure panells en relleu que mostren tant a Deméter com a Persèfone i que alguna vegada van adornar les construccions sagrades en el seu lloc sagrat més important.

Atenea era la deessa de la saviesa, la guerra i les arts, i filla predilecta de Zeus. Era, potser, la més sàvia, la més valenta i, per descomptat, la més enginyosa dels déus de l’Olimp. A Zeus se li va dir que el seu descendent li arrabassaria el tron, igual que ell havia arrabassat el poder al seu pare Cronos. Per eixa raó, quan Metis estava embarassada, Zeus li la va engolir i Atenea va acabar naixent del cap del déu, ja amb armadura i totalment crescuda. Un tema popular en l’art grec antic és Hefesto representat

en el paper de llevadora, partint el cap de Zeus amb una destral. Atenea s’evoca amb freqüència com la filla favorita de Zeus.

Entre els objectes associats a la deessa es troben el mussol —símbol de la saviesa— i l’olivera. Sovint se la representa en l’art amb una armadura, un casc d’or, un escut i sostenint una llança. La seua armadura és una ègida feta, segons alguns relats, amb la pell d’un gegant, penjada amb borles d’or i amb el cap de la Gorgona que li va regalar Perseo.

Apol·lo va ser un important déu grec associat amb l’arc, la música i l’endevinació. Epítom de la joventut i la bellesa, font de vida i curació, mecenes de les arts i tan brillant i poderós com el mateix sol, Apol·lo va anar possiblement, el més estimat de tots els déus. Se li adorava a Delfos i Delos, llocs que albergaven alguns dels santuaris religiosos més famosos de Grècia. Fill de Zeus i Leto, i germà bessó d’Àrtemis, Apol·lo va nàixer a l’illa de Delos (en la Teogonia d’Hesíode empunya una espasa d’or). La seua mare, temorosa de la venjança de l’esposa de Zeus, Hera, havia triat l’estèril illa de Delos com el refugi més segur que podia trobar. Es diu que en provar per primera vegada l’ambrosia, es va transformar immediatament de bebé a home. A Apol·lo se li va donar llavors el seu arc, fet pel mestre artesà del mont Olimp, Hefesto. Igual que altres divinitats principals, Apol·lo va tindre molts fills; potser els més famosos són Orfeu (que va heretar les habilitats musicals del seu pare i es va convertir en un virtuós de la lira o cítara), Asclepio (a qui li va donar els seus coneixements de curació i medicina) i, segons el tràgic del segle V a. C. Eurípides, l’heroi Ió. Apol·lo apareix amb freqüència en totes les formes de l’art grec antic, la majoria de les vegades com un jove bell i imberbe. Se l’identifica fàcilment amb una cítara o una lira, un trípode de bronze (que simbolitza el seu oracle a Delfos), un cérvol (perquè sovint baralla amb Hèrcules), un arc i un carcaix. També, a vegades, se’l representa muntat en un carro tirat per lleons o cignes.

Artemis

Àrtemis era la deessa grega de la caça, la naturalesa salvatge i la castedat. Filla de Zeus i germana d’Apol·lo, era la protectora de xiquets i dones joves i la protectora dels parts. Era molt venerada, però el seu lloc de culte més famós va ser el Temple d’Àrtemis a Efes, una de les Set Meravelles del Món Antic. En l’art grec antic, Àrtemis sol representar-se com una bella donzella caçadora amb carcaix i arc o, alternativament, amb una llança. Sol anar acompanyada d’un cérvol, un cérvol o un gos de caça i, a vegades, porta una pell de felí. Les primeres representacions també emfatitzen el seu paper de deessa dels animals i la mostren alada amb una au o animal en cada mà.

Hefesto

Hefesto era el déu grec del foc, la metal·lúrgia i l’artesania. Era el brillant ferrer dels déus olímpics per als qui va crear cases i armadures magnífiques i enginyosos artefactes. Hefesto tenia el seu forja sota els volcans; un dels llocs favorits era el Mont Etna a Sicília. El déu estava coix d’un peu i per això era l’únic déu imperfecte. En l’art grec antic se solia representar a Hefesto amb un pilos, una gorra d’obrer, i un exomis, la túnica dels treballadors. També sol estar subjectant unes tenalles, una destral, un martell, una serra o un cisell, i sovint li ho pot veure muntat en mula a l’amazona. Esta última representació fer referència al seu peu lesionat que, curiosament, rares vegades es representa explícitament en l’art grec. Zeus va lisionar a Hefesto llançant-ho dels cels perquè era lleig. Hefesto va quedar lesionat quan va aterrar a l’illa de Lemnos.

Hermes era l’antic déu grec del comerç, la riquesa, la sort, la fertilitat, la cria d’animals, el somni, el llenguatge, els lladres i els viatges. Hermes, un dels més astuts i entremaliats dels dotze déus olímpics, era el seu herald i missatger. En eixa posició, va arribar a simbolitzar l’encreuament de fronteres en el seu paper de guia entre els dos regnes dels déus i la humanitat. Hermes era conegut per la seua picardia i curiositat. Va inventar la lira, l’alfabet i els daus. Això últim explica per què el déu era tan volgut pels jugadors. Hermes era el patró dels pastors i va inventar les zampoñas que utilitzaven per a cridar als seus ramats. Els romans ho cridaven Mercuri.

A Hermes se li atribuïx la invenció del foc, l’alfabet, els daus (en realitat artells), per la qual cosa era adorat pels jugadors en la seua qualitat de déu de la sort i la riquesa, i dels instruments musicals, en particular, la lira, fabricada pel déu a partir d’una closca de tortuga. Hermes era considerat el patró dels lladres i els pastors, gràcies a la invenció de les flautes de pa (syrinx). Era el patró dels viatgers, i sovint es veien pilars de pedra (hermae) amb el símbol d’un fal·lus al llarg dels camins per a servir de guia i oferir bona sort als quals passaven. Les hermae es col·locaven sobretot a les fronteres, per a recordar el paper del déu com a missatger entre els déus i la humanitat i la seua funció de guia dels morts en l’altra vida. A més, Hermes era considerat el patró de la llar, i la gent solia construir xicotets deixants de marbre davant de les seues portes en el seu honor. Famós per les seues habilitats diplomàtiques, també se’l considerava el patró de les llengües i la retòrica. Els oradors consideraven al déu que transferia les paraules de l’emissor al receptor com el seu patró, igual que els intèrprets (un altre grup de transgressors) i, encara hui, l’estudi i interpretació dels textos porta el seu nom: hermenèutica. En l’època hel·lenística, el déu s’associava sovint amb la gimnàstica i era vist com el protector dels joves. Finalment, el nom llatí del déu, Mercuri, és, per descomptat, el nom d’un planeta, naturalment, el més ràpid a orbitar al voltant del sol.

Dionisio era l’antic déu grec del vi, la diversió, i el teatre. Com el jove rebel del Mont Olimp, era potser el més pintoresc dels déus olímpics. Dioniso va persuadir a Hefesto (probablement amb vi) perquè tornava al Mont Olimp i alliberara a Hera, que havia sigut atrapada pel déu de la metal·lúrgia en un enginyós tron. Hera, en la seua gratitud, es va encarregar que Dioniso, que només era un semideu, es convertira en un ple déu olímpic, amb permís per a residir en el Mont Olimp eternament. Dioniso va ser potser l’origen del teatre grec, ja que els seus adoradors es deixaven portar per un frenesí dionisíaco de dansa i alegria fins a tal punt que es transcendien a si mateixos com fan els actors interpretant un paper. Els sacerdots de Dioniso ocupaven posats d’honor en els teatres grecs.

Dionisio

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

protegida pels Déus

VALENCIA

València protegida pels Déus

(dalt) Font de la plaça de la Verge, València. (baix) Inscripció de Valentia (València)

Possiblement en alguna ocasió hem passejat al costat d’alguna estàtua o símbol dels Déus Mitològics i és que realment podem trobar diferents referències i proteccions en la capital del Túria del tema que ens ocupa.

València, per si algú no ho sap, deu el seu nom a la Valentia romana, que en llatí significa «força» o «valentia» sent fundada per la civilització de l’Imperi en el 138 a. C. sobre l’actual Plaza de la Verge. Allí, on una gran immensa majoria de valencians acudix a rendir homenatge i admiració a la qual és la Verge de tots els valencians, es trobava antigament el fòrum i encara hui dia pot llegir-se sobre el sòl una inscripció en llatí sobre la fundació de la ciutat.

Si realitzem un recorregut, cap al centre, podrem trobar en la mateixa plaça, de la font de la Plaça de la Verge, la figura d’un home que subjecta a la seua mà un objecte del qual eixen fruits. L’home representa el Riu Túria i l’objecte que subjecta a la mà una cornucòpia o banya de l’abundància.

La cornucòpia, és una cosa molt present en imatges representatives de la mitologia, fa referència al mite grec de Zeus i Amaltea i simbolitza l’abundància. Amaltea és la cabra que va alletar al déu Zeus, qui jugant amb ella li va trencar un de les seues banyes.

Jardí de les Hespérides (València)

Zeus va convertir la banya en cornucòpia d’on eixirien aliments sempre que la cabra volguera. La figura apareix en diversos edificis i escultures de la ciutat en referència a la fertilitat de la zona.

Entre el carrer de la Pau i Colón es troba el jardí del Parterre on, a més de Jaume I, trobem una font que representa al déu de les mars, Posidó que apareix envoltat sempre de criatures marines i amb el seu trident a la mà.

Un altre lloc que podeu gaudir es troba en Extramurs, on podem localitzar el Jardí de les Hespérides, segons la mitologia grega, les Hespérides eren les nimfes dels arbres fruiters. Els mites, òbviament mites són, però en la capital ha manllevat la història, per a tindre un dels jardins més especials de la ciutat.

Posidó en el carrer Colón de València

Recorrent el seu interior, podem veure reflectit el mite grec a través de diferents espècies vegetals i escultures. En este espai, es distribuïxen arbres que són referències explícites al mite. És el cas de l’arbre de les pomes d’or, les escultures de les nimfes i la seua metamorfosi en arbres, l’escultura d’Hèrcules o el drac que es transforma en serp.

Un altre lloc on podrem admirar a mítics déus, és als Jardins de Vivers on podem trobar Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa, recolzada en un dofí en referència al seu naixement com a filla d’Urà; també podrem veure al déu Apol·lo, acompanyat d’una lira com a déu de la música; Diana, deessa de la caça, amb l’arc, les fletxes i el pit esquerre descobert, i de nou Posidó, déu de les mars.

València protegida pels Déus

Connectats amb els Jardins de Vivers es troben els Jardins de Monforte, on es repetix la presència de Posidó al costat d’una criatura marina que enrosca la seua cintura

Enfront dels Jardins de Vivers, apareix l’escultura en ceràmica d’Atenea, deessa de la guerra i l’estratègia. En el seu escut, el rostre de Medusa; a la mà subjecta la victòria alada sobre el globus del món i als peus una serp. En el pedestal una llegenda resa “Pàtria i escut”.

Hi ha altres grans edificis en els quals uns certs detalls remeten a figures mitològiques. És el cas dels medallons del Temple de la Fama en la Llotja. En ells apareixen representats emperadors i personatges mítics com Helena i Menelao, Héctor i Andrómaca, Filis i Demofón... Només cal afinar un poc la vista per a descobrir un a un els personatges.

Posidó en el llit de l’antic Riu Turia, Ciutat de les Ciències

Atenea al Jardí de Vivers

També cal mirar molt de prop la façana del Teatre Principal per a descobrir a Apol·lo, déu de la bellesa i cap de les muses, amb una corona de llorer sobre el cap. En la del Teatre Olympia apareixen Hermes, déu del comerç i els viatgers, i Erato, musa de la poesia.

Així doncs, València queda protegida i vigilada pels déus de l’Olimp, els qui continuan encara temptats per la vida terrenal, sent un reflex dels defectes i passions humanes i vetlant pel destí dels valencians que passen per davant d’ells com si simples trossos de pedra es tractaren. I com des de sempre, les seues històries continuaran estant entre nosaltres.

Esculptures dels Jardins de Monforte

València protegida pels Déus

Portal del Teatre Olympia

Exposició d’Igor Mitoraj a la Ciutat de les Ciències

FALLA

Jacinto

Benavente ALBORXI PATERNA

Zeus

El Déu dels

Déus

Erika Torvisco

Zeus. El Déu dels Déus

El déu Zeus es troba en cadascun de nosaltres, els fallers i falleres, els xiquets i xiquetes, que aprenen de les nostres tradicions i de la nostra festa, les Falles.

Este Déu existix en aquella persona, que decidix pagar la seua quota mensual per viure esta meravella de món, existix en les persones que treballen dins i fora dels casals perquè la festa de les falles continue viva, encara que això comporte dies esgotadors, dies de tristesa, però també dies d’alegria, d’il·lusió, de bells de punta, d’emocions inexplicables, com son inexplicables fora de les nostres fronteres, encara que realment, a tu també et coste descriure les teues vivències, les que t’aporten les Falles.

Zeus, pot estar en eixa persona que fa les paelles o un més que suculent sopar, fins i tot en la persona que estudia l’economia per a l’exercici, des d’aquells que es veuen en la tessitura d’afrontar un nou repte faller, o aquells que preparen unes tapes per al delit dels assistents.

Fins i tot en aquells que netegen o arreglen el casal, o aquells que preparen músiques perquè tots puguen gaudir d’uns balls i un bon ambient, pot ser que Zeus es trobe en eixa “lotera”, perquè arribe el premi gros als punts de fallers necessitats, a prop va estar, fins i tot diria que es troba en eixa persona que encara no ha acabat

l’exercici i ja té projectes per al següent, o tambe en qui obri i tanca la finestreta cada setmana per a tu o alça la porta del nostre casal.

Zeus, tambe esta en aquells que ajuden perquè la plaça lluïsca bonica durant la setmana fallera, en els quals es calfen el cap tots els mesos perquè els infantils o majors tinguen activitats, en el qual aporta idees per a millorar, fins i tot en tu, que arriba el 16 de març i t’encontres en la plaça de l’Ajuntament, fet un manoll de nervis però sempre amb un somriure. Zeus, está en tu, que prepares o ajudes perquè l’ofrena de la teua església lluïsca cada any més, o en tu, que portes el teu estendard orgullós, o tu que muntes vídeos o puges fotos a les xarxes socials.

També part de Zeus, es troba en cadascun dels fallers que decidixen ser el que anomenem “rasos” o fins

i tot en aquells que viuen les falles únicament en la setmana fallera, no hem d’enganyar-nos, en un món que hauria de ser més permissiu i lliure, a vegades se’ns oblida que tant els que treballen tot l’any com els que no, són importants d’alguna forma per a la Falla.

La llibertat de poder anar a un lloc on et trobes a gust, on la cordialitat i el bon ambient, han de ser els protagonistes, serien les armes més eficients per a un futur en auge de la falla.

Al cap i a la fi, les persones en la vida, en el nostre dia a dia, venen i van, però mantindre un casal i una falla en funcionament, se’ls oblida a molts, que és una tasca molt laboriosa.

En un món que no sempre les coses funcionen bé, o que fins i tot

la salut no ens acompanye, fins i tot que necessites canviar d’aires, mantindre una comissió no és una tasca fàcil, és més, cap Déu seria capaç de construir-la com ho està, la nostra, la d’ Alborxi, per cadascuna de les persones que la componeu.

Trobareu a Zeus, en els ulls de cadascun dels xiquets i xiquetes que us envolten, perquè, encara que resulte tòpic, són el futur de la festa que tant estimeu els majors, ells i elles seran els que algun dia, treballen com l’esteu fent vosaltres ara. Per la qual cosa, deixemlos gaudir de les falles mentres puguen, que gaudisquen dels seus fins de festa, dels seus berenars, de les seues festes, dels seus tallers, de lluir en cada desfilada els primers l’escut de la seua comissió, però no oblidem, ensenyar-los, la qual cosa algun dia hauran de mantindre i

La flama perdurará pels fallers

lluitar. Perquè eixe tòpic, no siga solament això, sinó una realitat.

Possiblement, si has llegit això, alguna cosa que ja seria una sort, et trobes identificat o pot ser que no, però permet-me que et diga, que si d’alguna cosa estic segura és que és el Faller i la Fallera, el xiquet i la xiqueta, els que sou el Deu Zeus, creure’l, fer que siga una realitat, bé siga amb el vostre treball o bé siga amb el vostre somriure, o amb una crítica constructiva, sempre amb respecte i tolerància.

Espere que els Déus que componeu la Falla Jacinto Benavente Alborxi, sempre tingueu un motiu, per a estar orgullosos de la vostra Falla, espere que sempre tinguem alegries, perquè, si en algun moment no fora així, tindrem sempre, eixos records i eixes vivències per a sobre portar aquelles ocasions, que fora d’estes portes, no són del tot agradables.

Recorda Zeus, la teua falla, és el lloc on conviuràs i gaudiras, amb centenars de persones, per la qual cosa ha de prevaldre el Respecte i l’Educació, tingues càrrec o no el tingues, és igual, si vols gaudir, Respecta. Et puc assegurar que amb Respecte i Positivitat, faran que vages feliç al lloc que has triat, a la teua Falla i sobretot a esta, Alborxi la falla dels Déus.

I és que Zeus, com s’ha indicat prèviament, és el Déu dels déus, per això este article és una aportació d’esta humil pupil·la, per a recordar-te, que cadascun de vosaltres sou part de Zeus, Els Déus de La Falla Jacinto Benavente Alborxi.

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

El Casal, FALLA

Cada faller té el seu pensament, la seua història i la seua ideologia, però entre

tots els que hem passat pel nostre casal, la qual cosa hem aconseguit fer durant quaranta-dos

anys ha sigut una maravillosa FAMÍLIA FALLERA. Enhorabona a tots els fallers per l’esforç que s’ha realitzat durant estos anys i el poder aconseguir ser amos de la nostra casa, del nostre CASAL.

Mont Olimp

el nostre

Javier Vte. Lozano

El Casal, el nostre Mont Olimp

Els 12 déus i deesses, no serien res sense el seu Mont Olimp, on prenien les decisions i vivien en els seus palaus de cristall i marbre. Un lloc pràcticament inaccessible, entre els núvols, on contemplaven el món mentres eren entretinguts per les seues muses, el Déu dels déus governava el Mont Olimp, Zeus. Un lloc diví, on es creia que les condicions meteorològiques eren causades per les decisions que allí prenien els déus.

En la Falla Jacinto Benavente Alborxi ja hem deixat clar els qui són els Zeus, per la qual cosa no és d’estranyar, que el mont Olimp siga el nostre Casal, eixe lloc on es prenen decisions, es viu, es creen il·lusions, això si, sense luxes ni ostentacions.

Cal ressenyar que ens trobem en un moment històric del nostre Mont Olimp, on els Fallers i Falleres de Alborxi, poden sentir-se ben orgullosos de celebrar que SOM PROPIETARIS.

Quan la falla es va fundar en 1983, una de les primeres coses que va buscar la directiva va ser un local on reunirnos. Eixe lloc en qüestió va ser un baix que en aquells dies era una garatge situat al costat de la guarderia. Estava relativament prop del Bar París, on es van fer les primeres reunions, a més de ser el Carrer Reis Catòlics, on arribava fins al Carrer Alborxi que era el lloc on es tenia pensat plantar la falla, i per descomptat, dins del nostre barri.

Des de llavors ens hem sigut ací, al Carrer Reis Catòlics número 15, firmant diferents contractes, des d’aquell any 1983, per a després diferents renovacions com en els anys 2000 i posteriors, fins a arribar a l’actualitat, tots ells els tenim guardat en els nostres arxius. Tots els presidents, diferents directius, i gent de la falla sap amb certesa el que estimem, volem i hem gaudit dins del nostre casal, de la nostra casa.

Recordem que el casal, quan l’adquirim com a inquilins era un baix totalment diàfan, on vam haver d’adequar-lo a poc a poc amb molt d’esforç i sacrifici dels fallers. Totes les reformes les vam fer nosaltres, els banys, la barra, el corral, el despatx….i un llarg etcètera per a poder ser allí des d’un principi. Amb el pas dels anys vam anar canviant i re modelant-lo. De fet els primers anys de la falla, on ara està situada la cabina de música, això era la nostra habitació de loteria, i passem posteriorment fins on està ara situat. També vam posar una doble porta, això va ser una mica més recent, però fa ja més de vint anys. Les vitrines on estan les fotos dels nostres representants, l’armari envidrat on guardem els estendards i la senyera….

Per tot això, això per a nosaltres és un esdeveniment històric per als nostres 42 anys d’història, i que ara tenim l’oportunitat de poder dir en lletres majúscules que SOM PROPIETARIS. Això suposa que encara més si cap hem de cuidar, acaronar i gaudir del nostre casal, de la nostra casa.

Amb eixa data històrica, la del 2 de febrer 2024, quan en una junta es va decidir comprar el casal i una firma, que es va fer el 25 de juny de 2024. Un procés que va durar quasi un any, des que comencem a parlar amb el banc, on negociàvem amb la propietària del casal, i on després de molt, molt d’esforç es va poder culminar amb eixe objectiu marcat, la compra del Casal.

42 anys de casal, 42 històries de la nostra llar.

1.- LA SENYERA. Esta història és més o menys recent, tots ens recordem de quan amb les donacions dels fallers comprem la senyera, la qual guardem en un armari juntament amb els nostres estendards, el major i infantil. Encara es recorda com vam arreplegar diners de les donacions dels fallers per a poderla adquirir. Un moment inoblidable amb la culminació del rector de l’església dels Desemparats quan la va beneir.

2.- DEMANAS DE LES FF.MM. DE PATERNA. Una altra de les funcions i records bonics que ha tingut el nostre casal ha sigut quan s’ha cedit a Junta Local per a diferents actes, com quan ha sigut per a la realització de la Demaná de les Falleres Majors de Paterna, que normalment ha sigut quan una d’elles ha sigut una representant de la nostra comissió.

3.- BUNYOLS. Una de les característiques de la setmana fallera són els famosos bunyols de carabassa. Recorde els berenars d’infantils de fa anys, quan jo ho era (infantil) i les xocolataes

que es realitzaven en el casal. O quan arribaves de la despertà i t’esperaven eixos bunyols amb xocolate (i colp damunt de la taula). A més, també em recorde de major com Contxa em va ensenyar a fer el forat al bunyol!!!

4.- SOLIDARITAT AMB ELS

JUBILATS. Això poca gent de la falla ho coneix, però en els primers anys de la comissió es realitzaven molts actes culturals. Un d’ells era quan es convidava a l’associació de jubilats de paterna al casal, allí realitzàvem un play-back amb els xiquets de la nostra comissió i se li donaven de berenar, tot un fet significatiu en aquella època.

5.- ESMORZAR POPULAR. Este és

un acte que es continua realitzant hui dia, el famós esmorzar popular de la setmana fallera, el dia 19 de març, on tota la barriada està convidada. En el casal des de les huit del matí venen molts fallers de manera voluntària a preparar este esmorzar que tant d’èxit ha tingut durant els quaranta-dos anys d’història.

6.- BERENARS INFANTILS.

Evidentment és una de les coses que ara mateix els xiquet els agrada. Però els que ara som adults i vivim com a infantils en la falla, recordem encara eixes cues que es formaven a la porta de casal per als berenars que ens preparaven. Tot el casal ple de taules i cadires, de gent treballant per nosaltres (els xiquets) i com gaudíem de tot això, i que ara volem transmetre als nostres fills i als infantils d’Alborxi.

7.- PUNT DE TROBADA DE JUNTA LOCAL. El nostre casal en estar situat pràcticament al costat de l’Església Verge dels Desemparats, és un punt de trobada de molts actes que conviden a Junta Local, com a processons, etc., i nosaltres gustosament cedim i creiem oportú ajudar com a mínim en això i que esperem continuar fent en els següents anys.

8.- PARTITS DE FUTBOL. Record finals de Xampions del València, finals de Xampions del Reial Madrid, finals de Copa del Rei, Eurocopa, etc...eixos partits importants que s’han viscut en el Casal, amb els nostres amics, envoltats de banderes, de samarretes i de la majoria de vegades alegria per la victòria del nostre equip, però sempre, amb els amics.

9.- SOPAR O MENJAR DELS FALLERS D’HONOR. No tots els anys hem fet esta acte en el casal, però sí que la majoria d’ells. La delegació de festejos es bolca a realitzar un menjar o sopar a l’altura dels convidats, i la gent aporta el que pot, un gest important a gent que per circumstàncies no és fallera però si que col·labora amb nosaltres en la mesura de les seues possibilitats.

10.- DECORATS DE PRESENTACIÓ. Durant diversos mesos és el “taller” de la delegació de presentació, on treballen pràcticament a diari perquè isca tot bé. Allí es decidix com serà la presentació, com muntaran, com pinten, com a poc a poc quatre cartons, quatre xapes o quatre fustes es van transformant

a mesura que passen els dies en un gran decorat concorde a la nostra comissió.

11.- DORMITORI DE NINOTS. Quan es va acostant el dia de la plantá (15 de març) ja va arribant al nostre casal part del monument, algo que és molt bonic, ja que veiem a eixos ninots (amb la cara tapada) en el nostre casal, moments inoblidables per a tots els fallers.

12.- ELS YAYOS. Són els nostres vigilants de la falla, uns ninots que porten allí anys i anys en la falla, ells ens han vist créixer, ens han vist plorar (tant d’alegria com de pena), han estat en tot moment juntament amb nosaltres, i encara que no siguem capaços d’adonarnos, ens protegixen perquè tot isca bé i el casal estiga en orde! Ells ens custodien el casal durant tot l’exercici faller.

13.- FAMOSES NITS DEL PIJAMA. Quantes vegades hem dormit en el casal com a infantils? Perquè han sigut més d’una i més de dos. Aquesta festa s’ha tornat a recuperar i ara tornem a transmetre als nostres xiquets, que s’ho passen genial (com ho féiem nosaltres fa anys) i que esperen quasi des del començament d’exercici.

14.- PERRUQUERIA FALLERA. Una altra de les “activitats” que es realitzen durant la setmana fallera, ja que les dones queden en el casal als matins per a pentinar-se i on també s’acaben de vestir (ací també ens incloem els homes), on la faixa normalment ens la posem minuts abans d’eixir a la concentració.

15.- LA NOSTRA CASA EN LA SETMANA FALLERA. Mengem, esmorzem, berenem….tot ho fem en el casal. Eixa setmana fallera, des del dia 16 fins al 19 a la nit el casal es convertix en la casa de tot faller, on la majoria de coses les fem allí envoltat de la nostra gent estimada.

16.- NIT HISTORICA. Una de les nits històriques fora la votació per a la compra del casal, on mai l’oblidarem. De manera UNÀNIME la comissió de la Falla Jacinto Benavente Alborxí, va decidir en junta extraordinària la compra del casal, on podríem dir quan es firmara que: JA SOM PROPIETARIS.

17.- CREACIÓ D’ESTATUTS. Els estatuts de la nostra comissió han tingut diverses modificacions, però l’any 83 quan es van crear foren moltes les reunions que es van realitzar en el nostre casal, on ens diuen que van haver moltes “discussions” per a formar els primers estatuts d’una comissió fallera en la nostra localitat. Amb el pas dels anys, també es van viure diverses modificacions, de les quals en molts vaig ser present, on sempre s’ha pensat pel bé de la convivència de la nostra falla.

18.- MÉS DE 400 FALLERS. En els primers anys de la nostra història el nostre casal va viure diferents moments, on arribem a ser més de 400 fallers, una xifra que esperem tornar a aconseguir algun any.

19.- MURALS DE LA FALLA. Les parets del casal no han sigut sempre com les veiem ara, ja que darrere d’eixe pladur d’insonorització

queda un escut de la falla que es va pintar en els primers anys i que encara estarà. Mentres que en la zona del costat de la barra hi havia un mural que va començar a pintar-lo Pascual i Armant i que posteriorment hi havia un altre pintat per Julián, que els que som més “vells” ens recordem encara d’ell.

20.- FALLERA DEL FOC. Una altra de les nits que no oblidarem és aquella votació a mà alçada on va decidir la comissió que nosaltres anàvem a continuar amb la FALLERA DEL FOC, que en aquells dies va llevar a mitat d’exercici junta local i que nosaltres no ho vam veure ètic, per la qual cosa continuà eixe “càrrec” fins a final de l’exercici, i que va suposar una sanció per a nosaltres, que varem aceptar.

21.- SOLIDARITAT. Des de la falla en diferents ocasions hem fet activitats solidàries amb els altres, des de recollida d’aliments, mantes, etc, per als afectats de la guerra d’Ucraïna, també fins a carreres solidàries on aconseguim donar milers d’euros a diferents associacions. El nostre casal ha servit com sempre tant de preparatius com d’eixa solidaritat que també, gràcies als generosos fallers i veïns, hem pogut aconseguir.

22.- ANY PANDÈMIA. Un any que per desgràcia es va convertir en més de dos. On es recorda reunions on no podíem estar junts, ni tocar-nos, mantenint distància de seguretat, les portes obertes de bat a bat, les

cadires amb una separació d’un metre, dos torns de juntes i fins i tot el famós gel hidroalcoholic en tots els costats.

23.- ALBAES. Este és un dels actes més bonics que hi ha, a més són molt pròximes a la setmana fallera i on s’ajunta molta gent. El casal es vist de gala per a l’ocasió i esperem amb ansietat com arriben de junta local, amb el famós carro acompanyantlo del ruc. A més va ser l’últim acte l’any de pandèmia abans que es cancel·laren les falles.

24.- CASALER. Molta gent s’ha preocupat pel manteniment del casal, i han passat diferents persones, un càrrec que en els últims anys s’ha anat perdent. Els primers anys va ser el “abuelito”, després Pedro de l’Olmo, Angelito, Bernardo, Angeles Gago i Antonio Murillo i com vice-casaler sempre ens recordarem d’un dels nostres, Ignacio, amb el seu faixí blau.

25.- PUNT DE QUEDADA. Per a molts és un punt important per a quedar amb els amics, ja no sols quan està obert, sinó fins i tot els caps de setmana o el mes d’agost és l’eixida de molts quan quedem amb els amics per a anar a diferents llocs, com la platja o passar el dia en el xalet d’algun amic.

26.- XAPE. En els últims anys també s’està caracteritzat la famosa “Foto xape”, que és quan s’acaba qualsevol acte, festa o reunió, la gent que es queda fins al final acaba fent-se una foto amb la persiana

baixada, com que ja està tancat el casal.

27.- INAUGURACIÓ. És una de les fotos que tots hem vist alguna vegada en el Llibret, amb el cura de la Parròquia beneint-la, allà per l’any 1983. Una història que va començar en eixa època i que encara no ha acabat, on esperem que això continue durant molts, molts anys més.

28.- PAELLES. Bo que dir de les típiques paelles que es fan en el nostre casal, les de la mestra cuinera PURI, tots les hem provat i per descomptat són les millors. Sens dubte la més típica és la del dia 19, però durant a l’any no es cansa a donar-nos menjar moltes més vegades amb eixa saviesa que només ella és capaç de fer-la.

29.- TALLER. Doncs sí, al final el casal es convertix en un autentic taller d’obra en tots els aspectes. D’una banda per a cosir els vestits del fi de festa, per una altra per al decorat com hem dit anteriorment de la presentació, per a fer cavalcada, per a preparar diferents actes que volem que tinga una certa “decoració”, la veritat és que és únic en eixe sentit, més aviat sembla una sala multiusos.

30.- ELECCIONS. Amb la majoria de gent que he parlat sempre destaquen el moment de l’elecció, quan van ser falleres majors, o president infantil o fallera major infantil. Sens dubte és un dels moments més emotius que es fan durant l’exercici, i on les

diferents delegacions el prepararen d’una manera especial, perquè acaben marcant la vida d’estes persones triades.

31.- ESTABLE. Això ho recordem també els més “majors”, i sobretot els de més de 65 anys. Durant finals dels huitanta es comprava algun jònec, o vaquilla, per a traure’ls fora ipassejar-les . En aquella època semblava que valia tot i es guardava en el corral. Per sort eixes coses ja no passen i ara els animals es queden a casa o granges.

32.- PLAY-BACK. Una altra de les coses que s’ha caracteritzat el casal és pels diferents assajos de música que hi havia. Record de xicotet haver assajat diferents cançons, ara ja són quasi obres de teatre, i tot això com sempre en el casal, on la delegació de fi de festa intenta que durant mesos el nostre casal es convertisca en un teatre-musical al més pur estil “Broadway”.

33.- CONCURSOS. Durant anys també ens caracteritzàvem per imitar concursos de televisió. Recorde un “Furor” d’homes contra dones, o un altre en Sant Valentí tipus “La mitja taronja”. Sempre hem sigut molt creatius en això i al final uns riures que ens pegàvem importants.

34.- DISFRESSES. Per exemple Halloween és un dels actes infantils més bonics, on s’han fet passatges del terror, festes de xiquet si també de majors, on ens disfressem sopem i ens el passem genial. Però durant

l’any també fem festes tematizadas perquè la gent acudisca amb algun vestuari ocasional.

35.- SOPAR D’HOMES A DONES. Això també es va estar realitzant durant bastants anys en la comissió. Una dels sopars que els homes es servien a les dones, les qui eixe dia no cuinaven ni movien cap dit en absolut, eren els homes el que feien tot.

36.- CASAL OBERT. Recorde de xicotet que tots els dies el casal estava obert, i era un punt per a jugar a qualsevol joc de taula. Parxís, l’oca, el truc, els escacs o les dames. De fet encara conservem molts taulers d’aquella època, on a les 17h de la vesprada, just quan acabaven les classes, ja estava el casaler obrint el casal.

37.- GIMCANES. Quantes vegades han vingut falles de fora i han passat al despatx perquè li encunyem algun paper com a mostra que han sigut ací, o les que organitzàvem nosaltres, on sempre acaba amb algun lesionat. En fi coses que passen...però com ens ho passàvem en el casal amb estes coses.

38.- OFRENA DEL BARRI. Tothom la coneix, s’organitza sempre el dia 18 de març, i des del començament de la falla ha sigut un dels actes més bonics i que més “cuidem” de tots. En el casal el preparem amb molt de tacte i sobretot és el punt estratègic on comença el que per a nosaltres és l’Ofrena a la Mare de Deu dels Desamparats.

39.- SOPARS D’ AIXELLA. Qualsevol falla es caracteritza pels seus sopars d’aixella. Durant l’any es realitzen diferents, sobre tots les prèvies de les juntes, però també fem unes altres durant la resta de l’any, quan els divendres o dissabte s’obri el casal per a sopar. També recordE amb molt de carinyo la nostra època de Júniors, on sopàvem i ens anàvem a jugar al futbolí.

40.- ASSOCIACIÓ CULTURAL. La nostra Falla és una Associació Cultural, i no des que es creA eixe estament allà per l’any 2000, sinó desde el minut un de la falla. Per eixa raó sempre hem intentant fer actes culturals, algunes vegades setmanes culturals i altres anys actes culturals durant el l’any.

41.- QUADRE DEL 5é ANIVERSARI. Ja anem camí del mig segle d’història en la nostra falla, molts fallers que han passat per ella i un dels quadres més famosos que tenim és el dels infantils del 5é Aniversari. En l’estem més de 200, i quan ve algú de fora sempre pregunta per ell. Durant estos 42 anys han estat en diferents parets del casal, romanent ara en el despatx.

42.-

ROMANÇOS.

És molt bonic veure com dos fallers unixen les seues vides, i en altres ocasions els propis fallers porten a les seues parelles a la falla, convertint-se en nous fallers. Un exemple pot ser la de nostra presidenta Gema juntament amb Juanjo, tots dos es van conéixer des de xicotets en la falla i amb el pas dels anys han format la seua família.

Jacinto Benavente ALBORXI

La Este articule ha sigut presentat al concurs de Millor Escrit en Valencià de la

Junta Local Fallera de Paterna

El Déu de la música

Mar Escribano

Apol·lo. El Déu de la música

Un element més que unix la nostra actualitat i la nostra festa amb l’antiga Grècia sense lloc a dubte és la música. Apol·lo és la divinitat d’aquesta, ja que va quedar enamorat de la seua harmonia i la seua instrumentalitat, i, a qui no li ha passat que s’ha enlluernat d’una cançó o simplement no ha pogut traure-li-la del cap?

O, què hi ha de les bandes de música conjunt de persones amb una mateixa il·lusió i una mateixa passió per donar vida a una cançó per a gaudir i fer gaudir a aquell que l’escolta.

Si ens parem a pensar en música valenciana, segur que se’ns ve al cap la música tradicional o les cançons populars en les nostres festes. I es que la música envolta a la terra de València en cada cel·lebració, des del “Pasodoble de Xàbia” i “Amparito Roca” que acompanya en les cercaviles, l’emoció que aporta el so de la dolçaina i el tabalet al costat de les rimes del cantadors en la nit d’albaes, i l’orgull dels valencians i valencianes al escoltar després d’un acte el “Himne de València”. Sense oblidar les clàssiques cançons valencianes per als més menuts, perquè, qui no li ha cantat mai al “Tio Pep” o a “Ramonet”?

La música és cultura, societat, educació, política, diversió, tradició i és

sentiment. La música és vida. I no m’estranya que Apol·lo s’enamorara d’ella.

En la nostra festa, en les Falles, tenim els nostres clàssics que no poden faltar i que sense ells la festa no seria la mateixa. “Valencia en Fallas” no pot faltar quan s’espera l’últim avís per a l’inici de la mascletá, abans de muntar el monument infantil, al cremar els tratos vells tal i com mana els inicis de la falla, sona “El cant de l’estoreta”, i al final del cicle faller, quan l’esforç realitzat en un any queda envoltat per les flames, ens acompaña l’incomparable “El Fallero”. Per descomptat tant xiquets com majors, sempre recordarem a un gran treballador que prepara els berenars valencians amb “Paquito el chocolatero”.

Però als últims anys a tots aquestos clàssics i cançons tradicionals, s’han sumat molts artistes i músics valencians, que han enriquit el nostre paranorama musical, recordant versos antics d’altres artistas, plasmant les seues reivindicacions en la cançó o contant històries recordant sempre la “terreta”.

Alguns d’aquestos grups han utilitzat les lletres de les seues cançons per a alçar la veu i fer-se escoltar reivindicant aspectes socials, polítics, culturals i fins i tot lingüístics. Tracten temes que afecten a la vida diària de les persones que els escolten i fan que estos reflexionen sobre la seua postura i opinió respecte a ells. Es pot sentir parlar de temes que afecten la comunitat, com la independència dels països

catalans, de l’ajuda i defensa dels barris marginals, on en diverses ocasions s’han produït moviments artístics populars, també desafien la cultura institucional actual de la Comunitat Valenciana, i es defén en diverses cançons l’ús i cultura de la llengua valenciana. Però, també es tracten temes que afecten el país integrament, com són el feixisme, el racisme, l’assetjament escolar i la defensa feminista.

Un aspecte que unix a la gran majoria de grups valencians deixant a banda les temàtiques que tracten, és l’estil de música que defenen. Es pot notar l’ús d’estils potents i amb energia forta com el rock, el reggae, el hip hop i l’electrònica que donen impuls a les lletres que acompanyen.

Però, alguns grups han mesclat tots estos estils amb la música tradicional valenciana, sobretot, fent ús de l’instrumentació de vent i percussió com són la dolçaina i el tabalet, marcant la diferència i creant la seua senya d’identitat. Entre els grups que se diferencien per aquest estil musical podem trobar “La Gossa Sorda” i “Orxata Sound System”, tots dos grups pioners de la música actual valenciana.

Gràcies a la gran varietat de festivals i reunions musicals que existixen en l’actualitat, la veu d’estos artistes ha travessat les fronteres de la Comunitat Valenciana arribant a tots els racons del nostre país i fins i tot traspassant fronteres entre diferents països i continents.

Les aparicions en estos festivals han sigut diverses entre els

grups valencians, entre les quals destaquen:

• Tirant de Rock: Obrint Pas, Orxata Sound System

• Festivern, festival de música en valencià: La Gossa Sorda, La Fúmiga

• Feslloch, festival més important de música en valencià: Zoo, La Fúmiga

• Encuentro de los Puertos, Gira d’escola valenciana: Aspencat

• Rototom Sunsplash (Benicassim), festival internacional de Reggae: Aspencat

• Viñarrock (Albacete): La Gossa Sorda, Aspencat, Obrint Pas, La Fúmiga

• Aupa Lumbreiras: La Gossa Sorda, Aspencat

• Skaville (Rijeka, Croacia): Aspencat

• FujiRock, festival musical més important del Japó: Aspencat

I potser la música en valencià no s’emporta un Grammy, però a Espanya tenim diversos premis que donen valor i impulsen l’ús d’aquesta llengua en la realització de cançons, i els grups valencians destaquen entre els premiats:

• Concurs de rock en valencià del Consell de Joventut: La Gossa Sorda (2000)

• Promocions 2003 Radio Nova (Catalunya): La Gossa Sorda, pel seu tema Vigila.

• Premis Enderrock (Catalunya): Zoo, millor videoclip pel seu tema “El cap per avall” (2018), JazzWoman, millor treball de músiques urbanes per

“Tu i el teu melic” (2021)

• Premis Ovidi Montllor (València): Aspencat, millor disc d’electrònica i hip hop per “Inédit” I millor videoclip pel seu tema “Tot és ara”, Orxata Sound System, grup revelació per “1.0” (2007), millor disc pop-rock per “1.0” (2008)

• Premis de la Tardor (Catalunya): Aspencat, categoria col·lectiva.

Però no tot són festivals i premis, hi ha aspectes que destaquen en les trajectòries d’aquestos artistes que són inimaginables. Perquè, al fet que mai vau pensar que una cançó en valencià poguera usar-se per a batre un rècord mundial, perquè si així va ser en 2010 on amb la cancó “La Flama” del grup “Obrint Pas” es va utilitzar per a fer el lipdub amb més participants fins al moment. També marca el citar en els teus versos, els versos d’un artista tan important

com Vicent Andrés Estellés i que això diferencie el teu estil, com li passa al grup “Aspencat”. I estic segura que entre les coses que un no imagina en crear un grup musical, és en què publiquen un llibre periodístic en el qual participen les teues cançons i la teua música com li va ocórrer a “Obrint Pas” amb el llibre “Del sud. El país valencià al ritme de Obrint Pas”.

Es recorden de tu quan fas una cosa diferent, quan destaques entre la resta, quan una acció t’identifica i et representa, i sens dubte això ho va fer el grup “La Raíz”, qui en 2016 va llançar de manera digital i gratuïta el seua disc “Entre Poetas i Presos”, l’únic cost que comportava l’acció de descarregar el seu disc era una aportació voluntària per a una recaptació, on el recaptat aniria destinat a NOVACT (Instituto Internacional por la Acción No

Festival de les Arts

Violenta), açí implementen mesures en contra de lleis com per exemple la Llei Mordassa.

Hi ha artistes que deixen fluir l’escriptura dels seus versos més enllà de les seues ments i idees. “Orxata Sound System” eren d’eixos artistes, ja que van deixar que foren els seues seguidors i oients els qui influïren en les seues cançons mitjançant comentaris i sugerencies en xarxes socials, així va ser com van escriure i van publicar un dels seus discos.

Les últimes falles han vibrat al ritme d’unes cançons que han ressonat als caps dels fallers i falleres tots els dies, la gent ha ballat al seu compàs, i han fet que fins a l’últim dia siguen part de la banda sonora fallera.

La Flama

La Fúmiga

“Mediterrànea“

“Obrint pas“ Tacho

“Arrimaeta“

De segur que si dic “On és la gent de la Mediterrània?” tot el món se sap eixa tornada pegadiça que ens posa a saltar com a bojos al uniso i ens fa oblidar-nos de tot, excepte de viure el moment. Esta cançó va quedar marcada desde les falles de 2020 en la banda sonora de les falles, i desde eixe moment sona en cada festa i sona en cada Cridà. Perquè este tema de “La Fúmiga” nos fa recordar d’on som i l’orgull que sentim per la nostra terra. Com també ens indiquen, el mediterrani és festa, com la que nosaltres celebrem, perquè les falles són una festa que celebra foc, música i devoció, una festa que fa que aquell que la viu se submergisca en un món que ama i viu la seua terra.

Ara recordarem un tema clàssic valencià amb un toc baxater, i és que “Tacho” en les falles de 2024 ens va recordar eixa “Xiqueta meua” que del carrer és l’ama i que ens té el cor encés en flama que tots hem cantat en alguna ocasió junt a la nostra comissió. Ens ha posat a ballar baxata per cada racó de la “Terreta” al ritme d’esta cançó, recordant la nostra festa i alguns aspectes típics de la nostra ciutat. Uns bunyols recentment fets junt a una tassa de xocolate calent, berenar típic

quan arriba l’època de fred, i una miqueta de mistela per a animar l’ambient i iniciar un bona festa, i per descomptat no pot faltar una paella el diumenge per a acabar en gran la setmana.

Tots ells, des dels clàssics als populars arribant als que formen la nostra música actual, han enriquit i enriquixen la nostra cultura, gràcies a ells la nostra llengua es manté viva i fan que siga reconeguda més enllà de les nostres fronteres. Fan que gaudim de cada instant que se’ns pose en el camí, ens acompanyen en moments especials i importants, i fins i tot a vegades ens fan recordar a la gent que ja no està amb nostraltres.

Però, com viu la música aquell que es dedica a ella, aquell que dona vida a les cançons? Segons ens compta Pau, tubista en banda i xaranga, pero a ell és diversió, desconnectar de la vida quotidiana, i relaxació i gaudisca de l’ instrument, és formar grup amb altres persones que comparteixen la misma afició que tu i socialitzar amb ells. Però, per a Pau la música va més enllà que ell, ja que la compartix amb la seua familia, se sent orgullós i feliç que els seus fills hagen volgut seguir des de xicotets el camí de la música, i poder compartir al costat d’ells a ells i la seua dona la passió per la música.

Com a músic que toca al carrer i en les cercaviles , ens conta que toca tot tipus de música, però que les cançons que més destaquen són els pasdobles, i una de les peces que més sol·liciten quan tocaran, sens dubte, és el “Tercio de quintes”. Com a participant d’una xaranga, també toca música actual, entre els grups que ens esmenta es troben “La Fúmiga” i “Zoo”.

Eixe és el poder que té la música, fa que estimem cançons d’altres èpoques i fins i tot estils, permet reivindicar aspectes que són importants per a nosaltres, i ens aporta informació sobre temes i històries que eren desconegudes per a nosaltres, i fins i tot ens fa conéixer gent nova i compartir il·lusió i passió per coses en comú. La música és cultura, societat, educació, política, diversió, tradició i és sentiment. La música és vida. I no m’estranya que Apol·lo s’enamorara d’ella.

Apol·lo. El Déu de la música

La Fúmiga

Zoo

FIB Benicàssim

Jacinto

Benavente ALBORXI PATERNA

Ares, FALLA

el pitjor Déu del món

Erika Torvisco

Ares, el pitjor Déu del món

Era el déu grec de la guerra. Potser va ser el menys popular de tots els déus de l’Olimp a causa del seu temperament explosiu, la seua agressivitat i la seua insaciable set de conflicte.

Òbviament, és un dels 12 déus que componen este llibret, possiblement, el que no ens agradaria ni recordar ni esmentar, però tristament la realitat a escala mundial fan que desgraciadament, este Deu en ple segle 21, any 2024, continue sent protagonista, omplint de notícies sobre massacres i assassinats, sense escrúpols, en diferents països del nostre món.

De sobres és conegut, que les guerres estan generades per conflictes de terres, per petroli, per economia, entre altres, però és realment alarmant trobar-nos en ple 2024 amb importants quantitats de conflictes i segons el que hem pogut llegir i informar-nos, 2025 no s’espera que siga menys alarmant.

Actualment, existixen l’alarmant quantitat de 56 conflictes, amb 92 països involucrats fora del nostre país. Ucraïna, Rússia, Gaza, Sudan, Etiòpia, l’Afganistan, Síria, República Democràtica del Congo... i així fins a 56 conflictes actius en el món, la major quantitat des de la II Guerra Mundial. A més, cada vegada tenen un component internacional major, amb 92 països involucrats en guerres fora de les seues fronteres.

Tant de bo poguérem fer realitat a Wonderwoman, perquè amb els seus poders

acabaran amb tots els ARES que generen les guerres en tots els llocs del nostre planeta terra.

Existixen diferents interpretacions sobre la definició de guerres i conflictes. Una de les més adoptades, té el nombre de morts com a paràmetre, definint com a guerres els conflictes que aconseguixen almenys 1.000 morts en batalles en un any. No cregueu que és simplement desolador?

Actualment, es troben en el focus algunes com Ucraïna, Rússia, Israel, Gaza, que estan llevant del focus desenes de conflictes actius esbiaixant llars i vides humanes. Molts factors influïxen en si una guerra guanyarà més o menys visibilitat, entre els principals està el risc que es propaguen i atraguen altres països, incloses grans potències amb poders nuclears, com en el cas de les dos guerres més comentades a hores d’ara, la d’Israel i Hamàs a Gaza i la que enfronta a Rússia i Ucraïna.

En la guerra del nostre temps la mediació i la diplomàcia no servixen per a molt. Els armisticis i acords de pau consensuats són pocs en comparació amb altres èpoques.

En línies generals el món és un lloc un poc més violent i perillós que fa deu anys. Una època complicada, on la política i el poder, fan d’este món un poc menys important, resultat que, en els llocs més alts, estan acabant amb eixe meravellós món que coneixem.

Encara que els nostres ulls la majoria de les vegades s’enfoquen a la nostra ciutat, la nostra població o el nostre país, directament o indirectament, les guerres afecten nivell global.

Conflicte d’Israel amb Palestina

Guerra d’Ucraïna

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

El fer una bona cremà és part de l’exercici d´eixe any en les Falles, desitgem que el Foc faça la seua feina per tancar amb màgia i deixem els nous somnis per a l’any que ve.

el Déu del Foc

Erika Torvisco

Hefesto, el Déu del Foc

Este Déu, sens dubte, el podem veure reflectit al voltant del món faller en diferents àmbits.

Entre moltes coses, era el déu del foc, dels artesans, dels escultors, un ferrer encara que també era un dels més imperfectes, possiblement perquè el Foc és un element que pot elaborar i destruir, embellir i fondre. En este llibret, volem ressaltar algunes figures o “Déus del Foc” en algunes de tantes mostres del Foc en el món faller.

Encara que existixen moltíssimes ocasions on apareix el foc com a protagonista en el nostre àmbit, m’agradaria ressaltar alguns com més rellevant este any 2024

Aquells que som paterners de naixement, ja ens criem coneixent l’olor de la pirotècnia l’ultime diumenge d’agost, de cada any, on la Cordà mostra al món sencer que és possible ballar entre al voltant de 70.000 coetons i femelletes en un carrer de prop de 700 metres. Quantitats de petards, que fan estremir a aquelles persones fora del nostre poble, no obstant això, en la majoria d’ocasions, qui el viu sempre repetix.

Si d’alguna cosa estic segura, és que els focs d’artifici, com pot ser en la Nit del Foc, reunixen els valencians en massiu a un espectacle ple de llums i colors, on fallers i no fallers, fins i tot l’anti faller oblida en eixos 25 minuts de duració la seua diferència amb els molestos que som per la nostra existència com a fallers. El passat 9 d’octubre, se li imposava la insígnia d’Or a la seua trajectòria a la

cultura del foc al Coeter Major de Paterna Vicente Pla, des de molt jove va participar en la seua primera Cordà, l’any 1969 i des d’aquell moment es xoparia del profund coneixement de grans tiradors com Enrique Ten o Paco Escriche fins a anar adquirint l’experiència, habilitat i destresa necessaris per a ser considerat com un gran tirador a Paterna, sense oblidar la insigne companyia del seu predecessor i Coeter Major Pepín Damián, una llarga trajectòria on el Foc és l’element principal en la seua dedicació i passió en la Cultura del foc.

I si de foc controlat en una zona hem de fer referència, sens dubte serà la Mascletà serà durant 19 dies a València i actualment 4 a Paterna, on centenars de quilos de pólvora faran que Hefest faça la seua màgia amb el poble o la ciutat, fent retrunyir els peus i els cors de milers d’assistents.

És possible, que tot aquell que haja pogut gaudir una mascletà haja sentit com el seu cor bombeja més forta que mai en eixos minuts, a causa d’això l’adrenalina creix d’una forma inexplicable i pot ser que eixe siga un dels motius, pel qual el mes de febrer passat, alguna cosa que començaria al balcó de l’Ajuntament de València, veuria la seua realitat en una ciutat diferent de l’habitual. A Madrid es dispararien més de 300 quilos

de pólvora en escassos 8 minuts per la Pirotècnia Valenciana de Jose Manuel Crespo, per primera vegada des de 1980 i amb 3.000 detonacions, la Mascletà tiny el cel de Madrid de fum i pólvora, fins i tot amb els colors de la bandera d’Espanya, de la Comunitat de Madrid i de la Comunitat Valenciana. Òbviament, alguna cosa que no es deslliure de polèmica i notícia, possiblement perquè preferixen fer turisme i vindre a València, com a milers de persones durant Falles, però que et porten València a Madrid, això és una altra cosa.

Per desgràcia, no sempre és tot llums i colors en el foc, en algunes ocasions, tristament treballadors de pirotècnia patixen danys irreversibles o perden la vida, alguna cosa que mostra quant de risc pot portar la pólvora una vegada que es treballa o s’encén la metxa, per aquells que ho van donar tot pel seu ús o la seua passió, hauríem de conscienciar-nos que una cosa tan meravellosa que perceben els nostres sentits pot esbiaixar vides de persones molt pròximes.

Hefesto no podrà amb ells, els que són primordials i essencials en el nostre dia a dia, a més de realment necessaris en aquells moments que són tan bells per als assistents i una responsabilitat per a ells, em referisc als bombers. Aquells que

saben on atacar al foc quan posa en risc vides humanes, quan pot provocar que un xicotet incident es torne en una notícia alarmant i històrica desgraciadament.

Els que intenten frenar i acabar, amb totes les seues forces el foc per a evitar que ens quedem sense muntanyes i sense cases, paradoxal la vida, que dos elements amb tanta força com són l’aigua i el foc, realitzen danys irreversibles en moltíssimes ocasions, on els bombers sempre donen més de si mateixos que mai. Si de Déus va este llibre, és més que evident, que els bombers són els déus més venerats per a salvar-nos del Foc i del perill a la societat, per això, el nostre homenatge i respecte a aquells que donen la seua vida per salvar la d’uns altres, per jugar-se la vida quan sona eixa alarma, per intentar salvar on la devastació és imparable.

El foc és un element essencial a més de notícia, en diferents moments de la vida quotidiana, una bona paella és clau els seus ingredients, però que li ho diguen a La Puri, si el foc és o no és important, el foc està en eixe cafè o cremaet, que a tants ens fa gust de glòria en plena setmana fallera, el foc que encén la metxa del teu fill o filla, perquè es tire tota la setmana tirant petards a tota hora, bo rectifique, en hores de descans és important saber-

ho no està permés. El foc, no com a element, sinó com sentir, en eixa primera cassalla que et prens al costat de les teues amistats. T’assegure, que sense donarte a penes compte, són infinitat d’ocasions en les quals el foc és el protagonista.

Per als fallers el Foc, és primordial pensar en Foc, per a la nostra pirotècnia, en les mascletàs, als castells de focs artificials, despertà, així com en eixe moment tan melancòlic i alhora tan màgic que és la Cremà.

La Cremà, és on sempre escoltes la típica i famosa frase, “Es crema un exercici per a començar altre” però també es tracta d’una de les nits més màgiques i emocionants que posen fi a un cicle, cremar per a tornar a començar, art i foc, davant dels teus ulls, on #xiquet i majors, fallers i no fallers, giren les seues mirades a un tancament de la setmana Fallera.

El fet de sentir personal, ho sabem quasi tots, però és de rebut, recordar a tots aquells que en la Falla Alborxi s’encarregaven de realitzar la Crema en la nostra comissió amb ajuda dels mateixos fallers, quan ni tan sols existia regulacions, cre ni rg-cre, El Rata, Manolo Quer, i molts mes, en els últims anys Juanjo, expose les seues impressions, des de l’altre punt de vista de la Cremà.

La nit que mai vaig somiar

Juanjo Recamales

Fa molt, quan era només un xiquet, i les falles no havien arribat a la meua vida… Era un xiquet com molts que hi han, amb por a qualsevol cosa que explotara o fera soroll, era impossible veure un castell o una cremà amb mi.

Les falles varen arrivar a la meua vida i tot canvia, comença una transformació en la meua vida i al meu sentir.

Eixe xiquet de només 5 o 6 anys, comença a sentir coses que no havia sentit abans, les mans ja no tapen les orelles per evitar el soroll i comença aquesta sensació de gust quan arriba l’olor de pólvora, siga una traca un petard o el que siga, comença la pell de gallina quan arriba les seues oïdes qualsevol dels pasdobles valencians. En definitiva, arriben les falles en majúscules.

Eixa sensació va creixent i les falles comencen a ser un temps

d’alegria, música i molts petards, petards a totes les hores, d’estrela, de pesseta, els de colors i ja la bogeria era tirar un fuster.

Amb els anys i a poc a poc el xiquet va fen-se major i el fet de tirar petards va quedant arrere i sols es limita només a despertàs i algunes estonetes amb els amics, o fins i tot alguna bogeria amb els ous de drac, i alguna altra que no es pot nomenar, molts saben del que parle.

A poc a poc, i sense saber molt bé com, es va fent habitual el 19 de març quan tots es troben sopant al casal, amb la sensació de tristesa perquè les falles s’acaben, deixarme caure per la plaça a veure com els majors muntaven la Cremà, i comence a oferir-me per a ajudar amb les traques, coets, i tot el que em deixaven.

Sense adonar-me i sense buscar-ho arriba el dia en què aquest xiquet

amb terror als petards, que és incapaç de veure un petard sense tapar-se els oïdes, ha de posar-se al capdavant d’aquestes cremades que tan importants han sigut sempre en la seua falla.

Quan arriba aquest moment, el sentiment de responsabilitat es fa molt pesat, però molt embriagador, les vesprades del 19 de març, són un poc rares, l’estómac va per lliure i el cap, saps que hi ha moltes coses que poden eixir malament.

Mentalment el subconscient va repassant una vegada i una altra tots els passos planejats, va repassant la seguretat, les distàncies, on van les tanques, on van les caixes dels castells, els cables, les façanes, on va això, on va l’un altre… fins que arriba l’hora de començar, arriba l’ajuda, que mai falta, arriben les explicacions a tots, i arriba la tensió per fer tan bé com siga possible tot el que està a les nostres mans.

Encara hui dia no puc descriure la sensació quan arriben els bombers… ara cal parlar amb ells, cal explicar-los com va transcórrer tot i el moment tens de la confirmació per part seua, ve el fet de banyar ací, banyar alla, i per fi arriva el moment de veure com la Fallera major encén la traca, i tot comença. Quan tot el que està preparat acaba, arriba aquest moment de calma, eixe instant en el qual la pólvora i la gasolina van fent la seua faena, arriba el moment que tots esperen, el moment de veure cremar la falla.

Apareix la primera flama, només ha passat uns pocs segons, segons que a mi m’han semblat hores, segons eterns en els quals passen mil coses pel cap. Ja ha començat, el foc sobri camí i comença la segona part, ¿cremarà per on està pensat? ¿aguantarà l’estructura? ¿aconseguirem aquesta imatge de l’estructura cremant que tant ens agrada? Quan tot ix bé, arriba

la sensació de la faena ben feta, i comença el pensament de com el farem a l’any que ve.

Encara que no sempre és així, la fallada sempre està present… la pluja, els materials de la falla, el no fer-ho bé, o simplement la sort, poden fer que no creme. I cal posar mitjans, perdonar-me però no parlaré d’aquests mitjans. Aquests moments són frustrants i et deixen la sensació d’haver fallat. Però només fa que isquen les ganes de superació per a l’any següent.

Els anys no deixen de passar i arriba el moment en el qual arriben els fills, és impossible no pensar en si ells seguiran estos passos, en si arribaran algun dia a entendre perquè tot això, perquè tanta preocupació i tanta responsabilitat gratuïta, si entendran el fet de donar tant sense esperar res. Si entendran les falles en si.

Fa ja uns anys, eixes nits de cremà s’han fet molt més especials, eixos dubtes li les portà el vent, i no hi ha una nit de 19 de març en la qual no tinga un xiquet pegat a mi, amb mil preguntes, mil conclusions i idees boges que no sempre es queden en l’oblit. Arriba la persecució d’una xiqueta que clava la mirada en tot el que fem, i si ha de fer-ho, no dubta en corregir el que creu que no està bé, arriba la companyia d’una dona que mai falla, sempre preocupada que sopem, que beguem, i si fa fred, no passa res, ens porta un colacao ben calent.

Aquestes nits ja no són meues a soles, són les nits que són per a compartir, amb la família i amics que sempre estan.

El 19 de març ja no és només el dia en què tot acaba.

La nit del 19 de març, s’ha convertit en la nit especial que mai vaig somiar.

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

Atenea, FALLA

la Deesa dels Llibrets

Erika Torvisco

Atenea, la Deesa dels Llibrets

amb la col.laboració de Yolanda Santisteban

Atenea era una de les deesses amb més saviesa, era deessa dels oficis, es tractava d’una de les mes valentes i enginyoses, és per això, que possiblement em ve a la ment la comparativa amb un dels elements més primordials del món faller, els llibrets de falla.

Existixen diferents visions del que deu o no ha de contindre un llibret de falla, per a alguns, es tracta d’un àlbum fotogràfic, on buscar el teu nom, ben escrit òbviament, per a uns altres una cosa més de l’exercici, però tal com ressenyava prèviament, per al meu personalment, es tracta d’un dels elements que més respecte em causa, no solament perquè siga la primera vegada que em veig immersa en este món, si no perquè considere que el Llibret és el millor aparador que pot tindre una falla per a mostrar la seua tradició, la seua saviesa i la seua temàtica.

Este llibret, serà un element jutjat per savis o no tan savis, pels de dins i pels de fora. No, no pense parlar tema de premis, perquè només em cal esperar o demanar als déus, en este cas a Atenea, que este i tants altres confeccionats amb molta faena i il·lusió, siguen respectats pels apassionats, pels fallers i per les falleres. A més espere que quede en el record de les Falles 2025, sent un dels únics elements que no seran devorats per les flames del 19 de març.

La lluita de tot Director o Editor de Llibrets és la seua lectura, assignatura pendent encara, per a la gran majoria, si arribes a fer-ho en algun moment, pot ser que aconseguisques comprendre que en moltes ocasions és difícil d’explicar un llibret, perquè la majoria de vegades transmet més quan el lliges que el que de l’es opine, pensa-ho.

Este és un dels reptes més grans que he tingut sent fallera, preparar este Llibret, en un any en què la persona que habitualment el confecciona necessitava un descans per a gaudir de l’amor de ser mare i de la seua família, per a prioritzar el seu temps per a la seua Vida, ja que la confecció del llibret, no ens enganyarem, ens roba temps dels nostres dies, encara que realment, el final arribe amb la satisfacció d’haver-lo invertit en alguna cosa que t’apassiona i que compartiràs amb tota la teua comissió.

És per això, que he volgut compartir el que sent i pensa en les seues creacions fins a les passades Falles de 2023. No nomenaré cadascun dels seus

càrrecs ni títols ni treball, però el que si crec que és de rebut, és que Yolanda Santisteban Recamales, la meua següent entrevistada, a més de ser fallera, és una creadora de Presentacions, Exaltacions, de poesies, de melodies en la paraula, alguna cosa que es convertix quan ho lliges o escoltes, en un plaer per als amants del nostre món.

1. Quants llibrets has creat i des de quin any?

Comptaré com “llibrets creats” els que he fet íntegrament, és a dir, des de la portada, maquetació i continguts. El primer integre va ser el de les Falles de 2004, i a partir d´ací van ser 16 llibrets més (comptant amb el que vaig fer per a Junta Local Fallera en 2017), sent l’últim “Inclusive” en 2024.

2. La creació de llibrets per a tu és una passió, un hobby, una obligació, com el definiries?

En la creació del libret, i crec que és una cosa comuna a tots els que es dediquen a fer-ho voluntàriament, pas per totes les

definicions. Quan portes fent-ho tants anys és obvi que t’agrada, per tant comença sent un hobby. Quan ja t’introduïxes de ple en el projecte, al meu particularment m’arrossega una passió molt desmesurada a vegades. Hores i hores d’ordinador, de lectura, de busca, de redacció, que als quals ens agrada, són hores tan apassionants que sembla que passen rapidíssim. Però quan es van acostant els terminis de lliurament a impremta i a concursos i el llibret pels motius que siguen es resistix, la creació es convertix en una obligació i més d’una vegada en un autèntic malson.

3. Quin va ser el primer llibret que vas realitzar i en què es va basar?

La meua primera participació en la realització d’un llibret es podria datar l’any 1998. Any en el curiosament va ser Fallera Major la persona que hui m’entrevista i la que amb tanta il·lusió s’encarregarà d’este Llibret. Llavors només em vaig ocupar d’un parell de col·laboracions literàries i de portar a la impremta quatre fotos per a la maquetació. En 1999 podria

Lluitar i invertir en la confecció de llibrets farà que la història de les Falles sempre romanga viva.

dir que ja vaig participar d’una manera més decisiva en la seua realització. Juntament amb el meu gran amic, versaor i faller d’esta comissió, Tomás Cano, elaborem un llibret que en l’aspecte visual homenatjava els Socarrats de Paterna. La maquetació continuava sent a càrrec de la Impremta Herreros, i volent fer-li un volt una cosa original, li suggerim al dissenyador gràfic que la tintada no fora en negre. La nostra sorpresa va ser trobar-nos amb un llibret totalment magenta. El següent, que ja ho explique com una creació totalment pròpia va ser el de l’any 2004, que per aquells anys no es basava en cap temàtica concreta.

4. Quin seria el teu llibret més especial? I el que menys?

Una resposta difícil de contestar. Per a mi no existix el llibret més especial o el que menys. Et podria parlar dels tres llibrets més importants per algun motiu especialment. El del nostre 25 Aniversari, per exemple, va ser el primer que ens va donar un premi de Conselleria. Va haver-hi un enorme treball on vam arreplegar Atenea, la

la història, no sols de la nostra comissió en eixos 25 anys, sinó la de les Falles de Paterna i València en eixe període de temps. Van ser moltes actes llegides i moltes entrevistes. El llibret de 2011 titulat “De Coves a Coveros”, primer d’una trilogia molt gratificant en premis, ens va donar per primera vegada el primer premi de l’Ajuntament de Paterna, parlant d’alguna cosa tan nostre i tan d’este barri de Alborxi com són les coves i les seues gents. El de 2021, que recordem que va ser un any en què no es van celebrar les falles al març a causa de la pandèmia, va anar amb el que la nostra comissió va voler tindre un gest d’agraïment amb els seus fallers, anunciants i col·laboradors per la seua resiliència. Elaborem un llibret xicotet titulat “2020+2021=Resilients” sense molta pretensió però amb molt de cor. Doncs bé, sent el llibret de menor pressupost de tots ens va donar el major premi en Conselleria fins al moment, el 18é.

De llibrets menys especials no et podria parlar. Absolutament tots tenen alguna cosa que per a mi, els farà inoblidables. Els llibrets són molt més que el que agafem a les nostres mans per a veure o llegir. Els llibrets són temàtiques, presentacions, vídeos, persones, vivències, etc., que fan que cadascun d’ells tinga una cosa especial.

5. Quants i quins, són els premis que existixen en els teus treballs?

Sinó m’equivoque són 12 premis

en 16 llibrets. Sis premis en Conselleria, tres primers i un segon a l’Ajuntament de Paterna, un tercer en Junta Local Fallera i per a mi un dels més importants, el de “Millor escrit en valencià” de 2024 dedicat al paper de les dones en les Falles. He d’apuntar també que vaig aconseguir guanyar tres vegades el premi de la portada del llibret de Junta Local Fallera de Paterna.

6. Creus que es valora correctament el treball d’un libret?

Bé, la valoració del Llibret serà sempre subjectiva als gustos, principis i interessos de qui ho valore. A vegades és sorprenent la diferència de valoració entre Conselleria, Ajuntament i Junta Local. Els meus treballs han aconseguit 12 premis i només un d’ells ha sigut de Junta Local. En alguna ocasió hem sigut la falla de Paterna que més alt ha arribat en Conselleria o fins i tot l’única i no obstant això, l’Ajuntament de Paterna ens ha deixat fora. Com et deia, mai saps que vol o que li interessa a qui esta valorant, i a la vista està que no hi ha unificació de criteris.

7. Què t’agradaria que es valorarà més en els llibrets de Falla en les diferents categories de premis, tant a València com a Paterna?

Perquè si m’agradaria que a més de veure una bona faena es valorarà un poc més que este isquera des de dins de la comissió. El procés de creació

del Llibret permet que els fallers puguen participar en ell. I sense bé posem en valor que un decorat de presentació este realitzat per la comissió, també hauria de ser un punt a favor que foren els fallers els que participaren en la total o gran part de la realització del Llibret, sempre que, això si, anaren treballs de qualitat. Parle de la maquetació, la portada, els textos, les col·laboracions literàries, l’explicació de la falla, etc. En un llibret hi ha infinites maneres d’expressió artística a l’abast dels fallers, i valorar-les una miqueta més faria que augmentara la motivació a l’hora de treballar-ho.

8. Creus que se li dona suficient rellevància a un llibret faller dins i fora d’una falla?

Fora, ja no té cap rellevància, i una mostra d’això és que cada vegada hi ha menys comerços o empreses interessades a anunciar-se. Les xarxes socials de les comissions fan que l’accés fàcil a qualsevol tipus d’informació sobre la mateixa siga més ràpid que buscar-la en el llibret de la falla.

Dins de la falla, la rellevància que li dona el conjunt dels fallers esta al nivell del que el llibret puga aportar en premis. Una altra cosa és l’interés que es té pel seu contingut. Molt pocs romàntics continuen esperant-ho amb ganes cada any per a llegir-li’l de principi a fi. La gran majoria, tristament, només ho obrin per a assegurar-se que no ens hem oblidat de posar ni un accent en el seu nom i cognoms

(cosa que et faran saber en cas que succeïsca) i buscar-se en les fotos. He de reconéixer que la majoria de llibrets me’ls he treballat per a la meua satisfacció personal, per a obtindre premis i si cauen deu o quinze persones que de veritat gaudisquen d’ell, agraïda. És cert que en la nostra comissió, he de dir ben orgullosa que cada any s’ompli més el casal el dia de la seua presentació i que les directives ja el veuen com una de les partides fonamentals en les quals invertir econòmicament. Arribar fins ací ha sigut un treball de fons, però ha valgut la pena.

9. Què és el que més t’ha costat o quin és el que més t’ha costat realitzar dels llibrets que has creat?

El que més m’ha costat, sens dubte, és fer el que he fet des del total desconeixement. És a dir, jo no soc dissenyadora gràfica, ni literària ni poeta, i he hagut de cridar a portes amb l’esperança que me les obriren sense ser ningú. Amb la qual cosa, cada xicoteta cosa que he aconseguit fer m’ha costat moltíssim.

El del 25 Aniversari és el que més m’ha costat a nivell de treball i de les hores que es van invertir. En eixe llibret hi havia moltíssima informació. Però a nivell psicològic el que més maldecaps m’ha donat per les circumstàncies que ho van envoltar va ser sens dubte el del 40 Aniversari; “Amb el ritme dels orígens”. Anava a ser i va ser el llibret en el qual més

pressupost s’invertia fins al moment. Imagina’t la pressió i la responsabilitat. El dia que es complia el termini d’enviament amb la impremta, amb tot acabat i llest per a enviar, l’arxiu de la mitat del llibret es danya, es perd i és impossible de recuperar. El món se’m va ensorrar. No sabia ni com dir-li-ho al President. Però com jo no concebix la rendició, i no podia deixar el llibret a la mitat del que havia de ser, em vaig prendre un café ben carregat, i vaig estar tota la nit maquetant i refent-ho fulla per fulla fins que vaig aconseguir acabar-ho i manar-li-ho a la impremta com havíem acordat. Eixe dia em vaig anar a treballar sense haver dormit res. I després, va vindre el pal en les costelles. Tant d’esforç per part de tots, tantes il·lusions i el llibret no es va emportar cap premi. Sota el meu criteri, molt injustament.

10.Què hauria de tindre un llibret faller per a ser el més complet possible?

Mira, jo soc una gran col·leccionista de publicacions falleres, ja siguen llibres o revistes. Però el que mai entra a la meua casa per a quedarse, és els “àlbums de fotos”. Un llibret ha de tindre, abans de res, literatura fallera. La gran frase que sempre repetim els “llibreteros” és la que el llibret és l’única cosa que queda viu quan acaba l’exercici faller. Eixos llibrets que guardem a les nostres cases són els que donaran a conéixer les falles a qui siga que li de per llegir-los. Un llibret, per a ser complet, ha d’ensenyar alguna cosa i donar a conéixer coses que es desconeixen de la nostra gran festa. Per tant un llibret ha d’elaborar-se sempre des de la perspectiva de la pedagogia.

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

Dos marees distintes

Posido i Afrodita

Erika Torvisco

Posidó i Afrodita. Dos marees distintes

Posidó va fer la seua aparició a València de la manera més virulenta i agressiva, castigant d’una manera cruel a tots els que van viure eixe dia en primera persona. El passat 29 d’octubre, la nostra terra era sacsejada amb força per una Dana que difícilment el poble valencià podrà oblidar.

En eixe dia milers de persones perdien tota la seua vida davant els seus ulls, engolits per l’aigua i pel fang, centenars de persones desapareixien per sempre, deixant a tots els valencians amb un sentiment d’horror, dolor i buit que és difícilment inexplicable.

Unes de les millors maneres d’intentar restablir la vida davant una catàstrofe de tal magnitud, crec que és amb amor i treball, sobretot, per a evitar que els pupils d’Ares en la nostra societat, ens separen davant la veritable prioritat, la continuïtat.

En l’inici d’este llibret indicava, que hi ha déus que es manifesten entre nosaltres, cregues en ells o no, una vegada més, l’amor, la solidaritat i el lliurament, fan que Afrodita puga ser sinònim de tots eixos milers de VOLUNTARIS, han sigut el empenyiment i que torne la il·lusió a tots els pobles afectats per la Dana. La millor marea humana per abolir la marea de destrucció del 29 d’octubre

Per molt controlada que tingues la vida, en qüestió de minuts tot pot canviar, salva’t, però sense oblidar salvar. No esperes que et salven de dalt

Personalment, vaig creure en tots els bons déus que ens envolten, encara que siguen mítics, en l’important que són les teues decisions perquè puga canviar-te la vida en un minut. En algun moment d’eixa vesprada / nit de finals d’octubre, vam haver de ser forts i valents, perquè volíem tornar a la nostra vida, amb els nostres éssers estimats, l’únic pensament era salvar i salvarte, tot es basava exclusivament en això, salvar i salvar-te.

Eixa nit vaig poder comprovar que allò que havia escrit en este llibret, era real, hi havia déus en cada persona al teu costat, en cada bomber que vènia a rescatar, en cada militar de la UME, policia local, protecció civil, que apareixien enmig de la nit més fosca de la vida de milers de persones.

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

Àrtemis, entre diverses dignificacions, era la protectora dels xiquets, dones joves i la protectora dels parts.

111 protegits actualment en la nostra comissió, poden ser els 111 motius mes bonics, els 111 xiquets i xiquete que componen la Falla Alborxi. 111 alegries, 111 somnis, 111 passions aprenent de la tradició fallera. 111 infantils que fan més important la labor de la deessa Àrtemis en cadascun dels quals treballen diàriament per i per a ells.

Àrtemis, protectora dels xiquets

Els xiquets i xiquetes son el futur de les Falles

Erika Torvisco

Àrtemis, la protectora

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

Hermes, FALLA

Molt sovint ens oblidem que en les xarxes socials hi ha xarxes i

societat, si la societat no funciona, les xarxes socials tampoc ho faran.

el

missatger d’una societat que no funciona

Hermes, el missatger d’una societat que no funciona

Erika Torvisco

Hermes, entre moltes altres deïtats, era un dels més astuts i entremaliats dels dotze déus olímpics, era el seu herald i missatger.

Hermes protagonitza gran part d’este llibret pel seu paper com a missatger, aportant missatges a la positivitat, projectes de futur i a l’ensenyament, però realment no podem obviar que el real missatger en el món actual que vivim, són les xarxes socials.

S’han convertit en un element essencial i alhora complicat, on podem descobrir al moment que està ocorrent en un altre lloc, veure notícies, trobar algun producte o seguir a algun “influencer”, lligar, interaccionar amb altres persones, i així un llarg etcètera de possibilitats que alberguen les xarxes socials i per tant els missatgers de l’actualitat.

El missatge no és un altre, que, a través de les xarxes socials, tinguem l’oportunitat i l’obligació de donar a conéixer el nostre món Faller d’una forma constructiva i no destructiva, que genere educació i enriquiment, a través d’informació i formació, no solament d’actes o esdeveniments realitzats per falles, juntes locals, junta central, si no de cultura informativa de les Falles.

Per això, esperem que el déu Hermes rendisca exemple o servisca d’ajuda, com a missatger totes eixes persones fallers i falleres, perquè ensenyen la utilitat d’una xarxa social a casa com en el col·legi, lluny de polèmiques o de mofes, de generar bulling i assetjament, perquè les xarxes socials només siguen una utilitat per a donar a conéixer les meravelles que componen el món faller.

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

Promesa JLF

Dionisio

El Déu que portarà el Museu Faller a Paterna?

Dionisio. El Déu que portarà el Museu Faller a Paterna?

Erika Torvisco

Dionisio era l’antic déu grec del vi, la diversió, i el teatre.

El vi de València i la diversió criden a la xerinola, encara que si bé és cert, que quan pensem en el teatre, als fallers i falleres de Paterna només ens ve una cosa al capdavant, lloc per a realitzar les presentacions.

A Paterna tens tantes opcions com disponibilitats, és a dir, només una, o bé t’acobles al nostre Auditori per a dur a terme la teua presentació, o bé, marxes fora. No cal obviar el problema afegit de costos en augment, a més del mal de cap de traslladar-se i muntar tot a un lloc que no és al teu poble.

Encara cal donar les gràcies, per tindre eixa única alternativa, però el que no és admissible que, amb la història de dècades en les Falles de Paterna, hui dia, continuem sense un museu faller en la nostra volguda Paterna, costarà més temps de fer-ho realitat que “ Dame” o la “Sagrada Família”?

Sens dubte, centenars de ninots, centenars de fotos, de llibres, centenars de moments de la història de les Falles de Paterna, que s’emmagatzemen en les diferents comissions o bé acaben tirades en el primer contenidor que et trobes al carrer.

Des de ací, li continuarem implorant al Déu Dionisi, pot ser important que no ens falte la diversió i el vi, però va sent hora que arriben les realitats amb això del Museu Faller a Paterna i mes opcions “factibles” per al Teatre.

Que no hàgem d’esperar més temps per al Museu Faller o en bastó haurem d’anar.

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

Que no quede ningú sense saber… QUÈ VOL DIR SER FALLER…

NI COM BATEGA EL COR… D’UNA

Erika Torvisco

Hera, la gran Deessa Fallera

Hera, la Gran Deessa, representava a la dona ideal i era protectora acèrrima de la família, amb gran similitud a la dona valenciana i fallera. Podria entrar en profunditat en la igualtat, perquè queda encara molt camí per construir, ja que són molt poques les dones artistes falleres, menys encara les dones pirotècniques, i encara que, a poc a poc les dones ocupen càrrecs directius, encara queda molt per fer.

Del que, estic segura, és que sou moltes les dones que lluiteu amb força per les vostres famílies, pels vostres treballs, per la vida, per la vostra salut i per la igualtat. Sort és trobar en esta gran família fallera 114 dones disposades a tot dins i fora de les vostres cases. Disposades a lluir els vostres somriures i les vostres indumentàries en les cercaviles, a portarli el ram a la nostra Mareta, disposades a acostar el muscle, disposades a ballar, a cantar, disposades a viure les falles sense perdre de vista a les vostres famílies.

És igual, l’edat, l’important és que sou 114 dones falleres les que hui dia componeu una part majoritària i essencial en la Falla Alborxi, vosaltres sempre sereu un dels motius més importants de la festa de les falles i vosaltres sou i sereu uns dels pilars fonamentals per a la continuïtat de la festa fallera.

FALLA

Benavente ALBORXI PATERNA

Demeter

Reciclar o morir, eixa és la qüestió

Jacinto

Recicla el present, salva el futur

Deméter. Reciclar o morir, eixa és la qüestió

Erika Torvisco

Deméter protegia tant l’agricultura com la vegetació, és de summa importància, intentar ajudar al fet que puguem mantindre unes ciutats més sostenibles on la naturalesa no patisca pel descuit o la falta d’acció, és per això que en les últimes falles del 2024 Paterna va ser premiada pel seu reciclatge en vidre, iniciativa avalada per l’Ajuntament de Paterna i de la Generalitat Valenciana, que juntament amb les falles, pretén conscienciar als ciutadans de Paterna, i especialment als fallers i falleres, sobre la importància de separar correctament els residus d’envasos de vidre durant el transcurs de les festes falleres.

Reciclar vidre és un element clau en la lluita contra el canvi climàtic. En usar vidre reciclat en la fabricació de nous envasos s’evita l’extracció de matèries primeres de la naturalesa, evitant l’erosió dels sòls i la desforestació del nostre entorn. A més, es minimitza l’emissió de CO2 en el procés de fabricació i s’estalvia energia.

Com fallers heu de ser conscients d’una correcta acció en el reciclatge durant tot l’any però especialment durant les Falles, ensenya als #xiquet i #xiquet a un correcte reciclatge. Ajuda al fet que cada envàs siga depositat on correspon, és labor de tots i de totes, intentar que el nostre poble o la nostra ciutat, no es vegen immerses en una imatge deplorable de desfets pel sòl. Fes el possible per mantindre les nostres Falles amb una sensació que Festa i Neteja, poden estar perfectament unides.

Benvinguts i benvingudes al apartat de la nostra

comissió en l’exercici 2024-2025

El missatger dels Déus

PRESIDENTA Gema Andreu i Moreno

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

SALUDA_

PRESIDENTA FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

PATERNA

Benvolguts fallers, amics i veïns.

És un orgull per a mi poder dirigir unes paraules des d’este càrrec.

Un càrrec que mai vaig pensar que portaria, però des que estic en el, estic més orgullosa si cap de la meua falla.

Ja arriba la recta final, on tot un any de treball es veu reflectit en eixa convivència tan bona que tenim.

Arriba les nostres dates més importants, vos ànime a tots a que les visquem com ara, amb riures i alegria com hem estat tot l’any.

El meu desig per a Ana Sánchez, la fallera Major de Paterna, que visca al màxim i gaudixca molt del seu regnat que mai oblidarà, juntament amb M, José, i Alba, components de la Cort d´honor.

Com no, desitge i faré tot el possible, perquè els meus companys de viatge gaudisquen de tot moment.

Rocio, Valeria i Julen, el 2025 sempre serà nostre

Tinc una directiva que m’ha fet l’any molt fàcil, amb ganes de treballar, de fer bé les coses i amb molta il·lusió. Per això som una falla gran, per la seua gent, i molt més per la seua directiva. Gràcies i mil gràcies

Només em queda dir, que visquem tots junts unes falles 2025 inoblidables.

Us saluda la vostra presidenta

FALLERA MAJOR

Rocío Navarro i Montoro

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

SALUDA_

FALLERA MAJOR

Volguts fallers, falleres, veïns i veïnes:

Ser Fallera Major de Jacinto Benavente-Alborxí és, sens dubte, un somni fet realitat.

PATERNA

Durant molts anys he esperat amb il·lusió este moment, i ara que ha arribat, no puc sentir-me més afortunada. He sentit la calor d’esta gran família, que tracta a cada faller, nou o veterà, amb el mateix carinyo.

La nostra falla, amb el seu gran ambient i esperit treballador, no sols és un exemple d’unió, sinó també d’implicació amb el nostre benvolgut poble de Paterna i de profund respecte per les nostres tradicions. Som una comissió que s’esforça per mantindre viu el llegat de les falles, que acull a tots amb els braços oberts i que, amb cada acció, reafirma el seu compromís amb la cultura i les arrels que ens definixen.

Vull aprofitar estes línies per agrair a totes les persones que m’estan acompanyant en este any tan especial de regnat, des de ací i des del cel. A la meua família, als meus amics, i a tots aquells que, dia rere dia, treballen incansablement per la nostra comissió i pel món faller. Gràcies al vostre esforç i dedicació, estic segura que quan arribe març, veurem que tot el treball haurà valgut la pena.

Espere de cor que estes falles 2025 es convertisquen en un record inesborrable per a tots nosaltres. Que gaudim junts de cada acte, de cada instant, i que eixe esperit faller que tant ens caracteriza continue sent el motor d’esta festa.

Amb tot el meu carinyo,

Rocío Navarro i Montoro

EXECUTIVA Junta

PRESIDENTA: GEMA ANDREU MORENO

VICE PRESIDENT 1er: JUAN JOSE RECAMALES SALOR

VICE PRESIDENT 2on: JAVIER VTE. LOZANO CABEZA

VICE PRESIDENT 3a: ANA FABUEL FERNANDEZ

VICE PRESIDENT 4t: PEDRO FCO. BARQUERO GAGO

VICE PRESIDENT 5t: ELOY BARQUERO GAGO

SECRETÀRIA: AMPARO TEBAR QUER

VICE-SECRETÀRIA: ASIA MARCO GERMÁN

DELEG. ECONOMÍA: DANIEL VELLISCA SANTACRUZ

JAVIER VTE LOZANO CABEZA DELEG. LOTERIA: LAURA CALLEJA SORIANO DELEG. FESTEJOS: PURI RECAMALES SALOR

DELEG. INFANTILS: VICTOR LEÓN TELLEZ

DELEG. QUOTES: CONCHI ANDREU MORENO DELEG. ESPORTS: ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE DELEG. PROTOCOL: ERIKA TORVISCO MUÑOZ

MAR ESCRIBANO LOPEZ

LAURA RODRIGUEZ LUCENA

DELEG. RRPP Y XARXES SOCIALS: ROCIO NAVARRO MONTORO JUDITH DE LA POZA TOMÁS NOELIA QUER MURGUI

DELEG. CABALGATA: IRENE VILLALOBOS PALOMO NOA M.ª MIÑARRO DELEG. MÚSICA I SO: KEVIN MARQUEZ PALACIOS ADRIÁN LEÓN BRAVO

DELEG. IL·LUMINACIÓ: VLADIMIR SIXTO GÓMEZ DELEG. FOCS: JUAN JOSE RECAMALES SALOR DELEG. FALLA: ELOY BARQUERO GAGO

JUAN JOSÉ RECAMALES SALOR

DELEG. ATTREZZO i PASACARRERS: MARCOS VILLALOBOS MARTINEZ

DELEG. CARRER ADORNAT: NAIARA ESCRIBANO LÓPEZ DELEG. LLIBRET: ERIKA TORVISCO MUÑOZ DE PRESENTACIÓ: ADRIAN VERGAZ ORTIZ

JUDITH DE LA POZA TOMAS DELEG. JUNTA LOCAL: LORENA GONZALEZ MONTÓN DELEG. MERCHANDISING: ANGELICA BARQUERO GAGO

Mª ANGELES CAMPAYO RODRIGO DELEG. OFRENA: ANGELICA BARQUERO GAGO DELEG. FI DE FESTA INFANTIL: ADRIAN VERGAZ ORTIZ

JUDITH DE LA POZA TOMAS

LYDIA GARRIDO MTNEZ

NOELIA QUER MURGUI

DELEG. FI DE FESTA MAJOR: ADRIAN VERGAZ ORTIZ

JUDITH DE LA POZA TOMAS

DELEG. FESTES: VICENTE IRANZO VALERO ACTIVITATS DIVERSES: ELOISA GOMEZ

subdelegacions

INFANTILS:

LAURA PARRA CABANILLAS

ANA GARCÍA TÉLLEZ

LAURA RODRIGUEZ LUCENA

BEATRIZ LUCENA LAGUARDA

LAURA CALLEJA SORIANO

MANUEL MARTINEZ RIVERA

SARA GUALDA ROMERO

CRISTINA NAVARRO MESTRE

ELVI CAÑIZARES PEREZ

EVA BOSCH RUIZ

ISAMAR MORENO CARRASCO

VANESSA ARJONA GARCIA

Mª JESUS MAJANO CABANILLAS

MARIA LOPEZ CASTELLANO VANESSA JIMENEZ DOMINGO

FESTES:

NURIA BLEDA JIMENEZ

MARIA DEL OLMO RECAMALES

SUSANA PALOMO LOPEZ

ELOÍSA GÓMEZ CASTRO

Mª CARMEN LÓPEZ DE LA CRU

CRISTINA ADRIAN JIMENEZ

MARCOS VILLALOBOS MARTINEZ

ADRIÁN LEÓN BRAVO LOPEZ

JORGE ALEJANDRO BERNAL BLAY

RUBEN OLMEDA ESTEVE

ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE

FOCS:

JUAN JOSE RECAMALES SALOR

ELIO JOSE TEBAR QUER

MARCOS VILLALOBOS MARTINEZ

VICENTE IRANZO VALERO

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

ELENA CUESTA PÉREZ

ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE

PRESENTACIÓ I FINS DE FESTA:

NOELIA QUER MURGUI

IRENE MARTINEZ GARCIA

LORENA MARTINEZ GARCIA

LYDIA GARRIDO MARTINEZ

MAJOR Comissio_ -

BRILLANTS

PURIFICACIÓN SALOR FERNANDEZ

VICENTA MONTÓN ZARZO

ELOY BARQUERO GUERRA

MANUEL S. QUER BARTUAL

ANA FABUEL FERNÁNDEZ

JAVIER VTE LOZANO CABEZA

YOLANDA SANTISTEBAN RECAMALES

ERNESTO ANDREU NOVELLA

PEDRO FCO. BARQUERO GAGO

AMPARO TEBAR QUER

BERNARDO RECAMALES CASTRO

TERE PARRA RAYA

ERIKA TORVISCO MUÑOZ

JUAN JOSÉ RECAMALES SALOR

FULLES

LUPE BLEDA CAÑAMERO

ANGELICA BARQUERO GAGO

ELOY BARQUERO GAGO

GEMA ANDREU MORENO

Mª ANGELES CAMPAYO RODRIGO

Mª CARMEN LÓPEZ DE LA CRUZ

DANIEL MONTANER MARTÍNEZ

LORENA GONZALEZ MONTÓN

RAMONA LOPEZ DE LA CRUZ

ANA BAILÉN SERRANO

Mª CARMEN DEL REY CONTRERAS

PURI RECAMALES SALOR

VICTOR M. LEÓN TÉLLEZ

RAMONA TORRES HEREDIA

LOLI MORENO LOPEZ

INMA FERNANDEZ GONZALEZ

JUAN RAMÓN VALLES MATEO

Mª JOSÉ LÓPEZ SEGOVIA

MARIELLA CANTERO DEL REY

PAULA CAÑAMERO GARCIA

MARCOS VILLALOBOS MARTINEZ

ADELA ESPINOSA PÉREZ

MARIA DEL OLMO RECAMALES

OR

CONCHI ANDREU MORENO

CRISTINA JIMÉNEZ VILLA

EVA BLEDA CAÑAMERO

LORENA MARTIN LOPEZ

LAURA PARRA CABANILLAS

Mª JOSÉ RIBES FABRA

PATRICIA SINISTERRA LOPEZ

NURIA BLEDA JIMÉNEZ

ANA Mª CARRASCO TOLOSA

ISABEL GARCÍA VALERA

ISAMAR MORENO CARRASCO

JUANI CAPELLA GUERRERO

LOLI MIQUEL MONTANER

VANESSA JIMENEZ DOMINGO

BEATRIZ LUCENA LAGUARDA

JUDITH DE LA POZA TOMAS

ANA GARCÍA TÉLLEZ

ANA SÁNCHEZ PARRA

Mª JESÚS MAJANO CABANILLAS

REME CARRASCO BENEYTO

M.ª JOSE MONTORO COLL

ELIO JOSE TEBAR QUER

ESTIBEN MARQUEZ PALACIOS

DANIEL VELLISCA SANTACRUZ

FRANCISCO ORTELLS LÓPEZ

VLADIMIR SIXTO GÓMEZ

ADRIAN VERGAZ ORTIZ

JORGE LOPEZ HERRERA

ARGENT

ROCIO NAVARRO MONTORO

CARLA PART BLEDA

J. PABLO MARTINEZ MUÑOZ

PAULA GÓMEZ MIQUEL

JUAN MANUEL URREA SANCHEZ

MAR ESCRIBANO LÓPEZ

ARACELI URREA SANCHEZ

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

NOELIA QUER MURGUI

VICENTE IRANZO VALERO

LORENA MARTINEZ GARCIA

IRENE MARTINEZ GARCIA

NEREA BERTOLIN GONZALEZ

NAIARA ESCRIBANO LÓPEZ

LYDIA GARRIDO MARTINEZ

BEATRIZ CASTILLA RODRIGUEZ

ADRIÁN LEÓN BRAVO LOPEZ

SANTI GONZALEZ MOLINA

ALEJANDRO MAS SANCHIS

DAVID PUERTAS TORRES

MANUEL MARTINEZ MONTÓN

ROCIO CLEMENTE BAUTISTA

ELENA CUESTA PÉREZ

CRISTINA NAVARRO MESTRE

NOELIA PART BLEDA

ADRIANA VALLES GARFELLA

EVA BOSCH RUIZ

VICENTE LÓPEZ CASTELL

JUAN MIGUEL EGEA DESCALZO

ASIER SIXTO RECAMALES

CRISTIAN MONTANER MORENO

JUAN MANUEL CUECOS CAMPAYO

ELOÍSA GÓMEZ CASTRO

AMPARO LLAVATA PEREZ

INMACULADA LOPEZ GUTIERREZ

VERONICA MARTINEZ ROMERO

NOA Mª MIÑARRO CASTELLS

JEISON ANDRES MOSQUERA GARCES

IZAN URREA BAYO

ALEJANDRO TÁRREGA LOPEZ

FCO. JOSE ABAD MENA

JORGE ALEJANDRO BERNAL BLAY

SUSANA PALOMO LOPEZ

NOELIA QUER MURGUI

LAURA RODRIGUEZ LUCENA

ALEXIA TORROME RIBES

IRENE VILLALOBOS PALOMO

CRISTINA ADRIAN JIMENEZ

JOSE LUIS NAVARRO MONTORO

JOSE LUIS NAVARRO BOLUDA

MIGUEL ANGEL CALVO ARECES

JOSE FCO. RODRIGUEZ SORIANO

CARLOS RUIZ PERIS

LORENA MORENO LOPEZ

NIEVES TOMÁS RIPOLL

SARA LOPEZ CASTILLA

MARIA LOPEZ CASTELLANO

Mº DOLORES ESPEJO JIMENEZ

LOLI GOMEZ LORENTE

BORJA SANCHEZ NAVARRO

JESUS LOPEZ ESCOBAR

MANUEL MARTINEZ RIVERA

MANUEL LOPEZ BREY

DIEGO RECAMALES GARRIDO

ASIA MARCO GERMAN

MAMEN DURA COLL

ELVIRA CAÑIZARES PEREZ

PAQUI CARRASCO JIMENEZ

VERONICA CARRASCOSA LOPEZ

VICENTE LARA BLEDA

JOSÉ VALERO NAVARRO

LUIS TORRIJOS ALEMANY

NICK MATTHEWS

ALEJANDRO OLMEDA ESTEVE

PAULA CORRAL SANFELIX

NEREA LARA BLEDA

LEYRE DE LA CRUZ ANDREU

VANESSA ARJONA GARCÍA

LAURA CALLEJA SORIANO

CARMEN FRÍAS PASCUAL

RUBEN OLMEDA ESTEVE

SANTIAGO OLMEDA ZAZO

ALEJANDRO DE LA CRUZ GARCÍA

DAVID DEL CASTRO DOMINGUEZ

ALBERTO GARCÍA BENLLOCH

ALICIA CEBALLOS FRIAS

ARANTXA ARMERO BOSCH

BEATRIZ BAYO CARABAL

MAIKA ESTEVE NAVARRO

SARA GUALDA ROMERO

NURIA HORTAL CALERO

M.ª OLVIDO LOPEZ GASCO

SERGI GARCÍA IÑURRIA

DANIEL URBÁN MARTÍNEZ

SERGIO PINILLA FERNANDEZ

MIGUEL ANGEL LARA JODAR

FCO . JOSE AGUILAR GONZALEZ

JIONA JI HONG

LIDIA NAVARRO DUBAL

LOURDES VILLALOBOS MARTÍNEZ

MARIA BAILÉN SERRANO

SELENE SORIANO LABORDA

JUAN VICENTE FORNAS RODRIGUEZ

ANDREA MORENO COLMENA

LORENA RECUERO SERRANO

SONIA RODRIGUEZ CLEMENTE

HELENA RUIZ MORÁN

CAROLINA MARTÍNEZ LIÉBANA

ARIADNA MARTÍNEZ LUCENA

LEIRE BARQUERO NAVARRO

GISELA LOPEZ LOPEZ

FALLERS HONORÍFICS

JOAQUÍN HERNÁNDEZ LAHUERTA

MANUEL MARTÍ ALEIXANDRE

FRANCISCO TORVISCO DIAZ

i Fallers d’Honor Col·laboradors_ -

COLABORADORS 2024-2025

MARIO ALVAREZ ESCOBAR

RAÚL ÁLVAREZ ESCOBAR

FERNANDA CAMPOS NAVARRO

ANA GARFELLA CAMPOS

MIGUEL ANGEL DE LA CRUZ DEL VALLE

MARTHA YANETH MOSQUERA GARCES

JUAN CARLOS LACALLE RUIZ

AMPARO MARIN CASADO

TOÑI MURGUI VIDAL

ADERLYNE RIVAS MORENO

JESÚS CANCHO GARCÍA

JORDI DIAZ BALLESTEROS

BORJA DAVID GIMENEZ NAVARRO

THANIA MUÑOZ LEÓN

SERGI ORTIZ SANCHIS

IVÓN GASCO DURA

DANIEL RAYA CRUZ

JUAN ANDRÉS SANCHEZ SORIANO

LUISA TORRES HEREDIA

SANDRA MARIN

FALLERS D´HONOR 2024-2025

VICENTE JOSE GIL GALLARDO

RAFAEL GONZALEZ CHECA

CONCHA FRANCO SALDANA

CONCHA MORENO PARREÑO

ANGELES GAGO TENORIO

MAMEN SANFELIX AYLLÓN

DANIEL CORRAL RUIZ

PAQUI PERICHE CHINILLACH

Mª ISABEL SEGURA GARCIA

ANTONIA ORTIZ CANO

PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Recompenses_

JUNTA CENTRAL

ARGENT

ARACELI URREA SANCHEZ

JUAN M. URREA SANCHEZ

MAR ESCRIBANO LÓPEZ

NOELIA QUER MURGUI

OR

REME CARRASCO BENEYTO

ANA SANCHEZ PARRA

JORDI LOPEZ HERRERA

M.ª JESÚS MAJANO CABANILLAS

ADRIAN VERGAZ ORTIZ

FULLES DE LLORER

MARIA DEL OLMO RECAMALES

ADELA ESPINOSA PÉREZ

JUNTA LOCAL

ESMALTADA

JUAN M. URREA SANCHEZ

JEISON MOSQUERA GARCES

ELENA CUESTA PÉREZ

CRISTINA NAVARRO MESTRE

JESUS LOPEZ ESCOBAR

ADRIAN VALLES GARFELLA

IRENE MARTÍNEZ GARCÍA

ANA GARCÍA TÉLLEZ

ARGENT

M.ª JESÚS MAJANO CABANILLAS

JORDI LOPEZ HERRERA

LAURA PARRA CABANILLAS

PACO ORTELLS LÓPEZ

LOLI MIQUEL MONTANER

KEVIN MARQUEZ PALACIOS

PABLO MARTÍNEZ MUÑOZ

M.ª JOSE MONTORO COLL

ROCIO NAVARRO MONTORO

OR ANA CARRASCO TOLOSA

VLADIMIR SIXTO GÓMEZ

DE LA COMISSIÓ

ARGENT

NEREA BERTOLÍN GONZALEZ

ADRIÁN LEÓN BRAVO

NAIARA ESCRIBANO LÓPEZ

MAR ESCRIBANO LÓPEZ

LYDIA GARRIDO MARTÍNEZ

SANTI GONZALEZ MOLINA

DANIEL MONTANER MARTÍNEZ

LOLI MORENO LOPEZ

CRISTIAN MONTANER MORENO

LORENA MARTÍNEZ GARCÍA

DAVID PUERTAS TORRES

ALEJANDRO MAS BAILÉN

OR

REME CARRASCO BENEYTO

M.ª JESÚS MAJANO CABANILLAS

PACO ORTELLS LÓPEZ

NOELIA PART BLEDA

ANA SANCHEZ PARRA

ADRIAN VERGAZ ORTIZ

LIDIA NAVARRO DUBAL

FULLES

NOELIA QUER MURGUI

FALLA GRAN

Lema: Senatoris Urbem

Artista: Pere Baenas

Remat i centre:

Hera i Atenea (Juno i Minerva)

Els déus grecs en sofriment quina angoixa suporten tot allò per què lluitaven en gran anhel i de valent ha girat en decadència resignació i acovardiment.

En veure reflex del passat van perdent eixa essència d’una Grècia que en comiat deixa tot lustre al costat l’esplendor de domini imperial que resta poder i presència.

Adeu, l’era de Grècia lluenta i relleu de nació fonamental deixa ara a Roma l’empremta; gallarda, altiva, fiera i coenta des de la gloriosa capital més enllà de la Jònica mar.

Hermes, als déus va comentar que el nou imperi romà observa a Hera i Atenea va demanar que en Ibèria li donen empar per cada ciutat, port o reserva.

Despleguen la seua influència al Mediterrani per riba la mar una terreta de llum singular coneguda ja per València.

Dalt la falla es veu majestuosa una imatge que no té igual: Hera, deessa i reina preciosa representava a la dona ideal.

Esplendor de la falla al central Atenea guerrera i forta deessa de la democràcia, de la saviesa dels oficis, i l’art en general.

És la noble ciutadania romana ferma, culta, serena i serva, i encara adulant altres déus, als grecs els fan com a seus. Així del coneixement s’emana: a Atenea l’anomenen Minerva, i Hera és Juno, dona de Zeus.

Les deesses fixaran la mirada en Paternus Urbem la ciutat; una lloma que va coronada, sorollosa; està molt poblada i de romans hi ha un grapat.

Minerva i Juno poden observar i si vols fer punta no acabes que tot Paternus no és glòria a poc a poc decreix l’eufòria i és que açò està molt clar: en tots els llocs couen faves.

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

El Senador

En Paternus lidera un pretor

Marco Antonio Sagredo Juan tan cèlebre, tan captivador i tan valorat ara el fan que l’han elegit senador.

És que, èxits durant la guerra li van criar molt bona fama altres pretors en mala gana perdien ciutats a tota perra queien en l’electoral disputa, però ell armadura de flama enlluernava majoria absoluta.

Estar al senat allà en Roma amb el triomf guanyà el dret. Ell viu ací, per allí sols “asoma” se senta i clica un botonet. S’ha de destacar la intervenció que va donar darrere la dana en mà la senyera valenciana amb un discurs pregant la unió.

Ieeeeee!! Paternus al senat!! Cridaven tots molt cabals. Sent alcalde i senador haurà de cobrar dos jornals.

Mentre vota o a l’Ave fa cola en Paternus mai no passa res la bona maxeta ja han pres i és que esta ciutat va sola!

No t’ho creus? Escolta! Pega a la falla la volta!

Els Que Manen a Roma

Paternus pendent està també del que ocorre al voltant puix és d’importància contant si el govern de Roma vaivé.

Sánchez diu que vol fer-se faller?

Altra vegada demana cinc dies! Del quinze al vint de març tries? a més de templat és arravaler!

Yolanda i Sumar continua batalla. Dona! Si allò d’Errejon tots sabeu dis-me òstia? Per què ho calleu?: - Ai, és que el xiquet em treballa...

Pedro i Yolanda pacten de tot i de vegades resulta poc viable haver de sotmetre’s pel diable mentre t’ajuda trau el que pot.

Els nacionalistes ja ni fan dissimul cada u per a ell agrana per set vots foten la marrana i als altres els donen pel cul.

La majoria pot sentir-se enganyada la minoria governa, té més audàcia. Sent Grècia bressol de democràcia, Minerva està... més que estranyada.

I en tot açò tampoc provoca consol que no pare de patinar l’opocició sense alternativa de bona condició a Roma li queden anys de condol.

El Nou hospital

En l’imperi Romà és fonamental l’espectacle i com no la salut ajuntar ambdues es peix venut malabar de campanya electoral.

El nostre herald, ell ho mou açò és molt bona notícia difondre-la en molta perícia; a Paternus un hospital nou!

Caminant des de la ciutat els veïns podran arribar allí és entre Valterna i Alborxí centre de gran capacitat.

Que rebé està tot pensat! ni te terreny ni projecte i cap partit em fa l’efecte ho sap en la Generalitat.

El nou hospital serà imaginari així que toqueu-vos el pardal és part del nostre anecdotari com una brometa electoral.

Esta infermera és una heroïna escarba per trobar els plans l’assumpt se’n va de les mans: Este hospital és una ruïna!

Calçada per als vianants

S’ha sospesat en una romana com complir en les obligacions serà zona de baixes emissions sent “peatonal” de bona gana.

El paleta es sent matalasser es converteix este ofici seu ho diu un mandat europeu i ara es dedica a fer i desfer.

Llegendària la calcada romana un mèrit reconegut i ancestral renega del trànsit i la caravana per a ara tornar-se “peatonal.”

“Peatonalitzeu” d’un dia a l’altre per a rebre els diners d’Europa no hi ha temps, quina tropa ni cal resoldre ni debatre.

Si talles l’artèria més principal per a on collons tira el trànsit? El poble es queda esmortit si no es construeix un nou vial.

El barri de Campament va quedar en cantell Corre! Torna a obrir el carrer del Castell!

Nit d’estiu a Paternus

Deixa ara que jo et conte la més romàntica escena serà molt ociosa i amena nit d’estiu que ve prompte.

Amb ”el caloret” és especial foscor en Paternus urbem poder passejar és suprem baix una lluna descomunal.

Un soldat que va de permís mira de sobte a la terra: - Ai mare! Aco és la guerra que s’acosta d’improvís.

Tot un exèrcit de cara a d’ell de pensar s’aborrona la pell i li ataca amb el seu cantar:

“La cucaracha la cucachara ya no puede caminar”

És açò tot el que passa!

Paternus durant l’estiu! Millor et quedes a casa!

No se si t’has assabentat, La Falla Alborxi és de Pere Baenas, que fort!!!

Caldrà visitar-la!!!

Auditòrium Antonius Cabezus

Passen dècades sense solucions ni l’auditòrium ni el Gran Teatre estem desterrats més de quatre dels que fem les presentacions.

Les instal·lacions d’esta ciutat comissions no les aprofiten en esta escena ho critiquen; Paternus ens ha desterrat!

Fugirem a altre poble Fugirem a la capital! Fer un esforç doble no té gens de normal!

Part del poble se’n va fora el músic de pedra queda. Ningú ficarà en vereda esta injustícia sonora?

Si l’auditòrium no aprofites et pots anar a fer la ma!! O tal vegada als Jesuites.

Paternus no es lliura tampoc del que a Roma és mortal si en les xarxes eres total pots quedar com un moc per fora d’este món “social.”

La musa més figa molla s’ha tornat influencer en contingut bufaner la mira tota la colla.

Entre tots, farem un mèrit fatal de greu pesar i indiferència cau l’humà en decadència si sols l’intel·ligència és artificial.

El iaio savi té el coneixement que vol al seu net regalar. El xiquet prefereix ignorar i en un aparat juga content.

La deessa mare al·lucina, la deessa sàvia vaticina un futur ignorant i dolent.

La conclusió

Açò ve a ser a grans trets el que vol contar la falla sàtira d’allò que ens rodeja fantasies, gracietes i fets en artesania fallera es barreja perquè parle qui no calla i a l’Ajuntament tocar els ouets.

Sense paraules cerimonioses com a friqui de les falles si que hauré de destacar que no mai de tan grosses me les he vistes arribar.

Després d’un fum de batalles i al llarg de tants i tants anys amb il·lusions i desenganys he arribat ara a guionitzar: una falla de Pere Baenas! A la història ha de passar.

Que visquen sempre les falles! Que visca sempre el cadafal! Que visca este lema en llatí Que visca per sempre la falla que cada any planta Alborxí!

La Xarxa Romana

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA 2025

Entrevista

al nostre artista faller

Pere Baenas

Anys com a Artista Faller?

Com a artista faller professional porte 35 anys. En 1988, dos companys de taller i jo muntem el nostre propi taller. Comprant els motles i ferramentes a un artista faller de Gandia que es deixava les falles grans per a dedicar-se a les infantils. També ens quedem llogats en la nau on estava Palma de Gandía. En 1989 muntanya el meu propi taller en solitari en la població de Rotova

Sempre vas ser Artista Faller?

Sí, sempre vaig ser artista faller des de xicotet amb 11 anys. En el taller de Vicente Blasco com a aprenent, quant ténia vacacions escolars. Anteriorment, havia fet falles xicotetes a la meua casa, que cremava en el barri

Recordes la teua primera falla?

Record la meua primera falla amb crítica al·legòrica a la constitució espanyola, l’any en què es va votar per referèndum el desembre de 1978. La cremem en el meu col·legia quan ens van donar les vacacions de falles

Què penses de la innovació en les falles?

La innovació en les falles sempre ha existit quant a ús de materials i ferramentes, també respecte a l’estil artístic. És inevitable i necessari, a més, he pogut observar que cada vint-i-cinc anys hi ha uns certs canvis, supose també, donat pel relleu generacional. Jo he tingut la sort de conéixer des del fang, l’escaiola, el cartó i el polièster fins als nostres dies que s’usa el suro i les impressions i fresadores 3D. Hi ha uns certs materials com la fusta i pintura que han canviat menys o es mantenen com a base constructiva de la falla. Quant a les estètiques hem passat de formes més barroques a formes més lineals i estètics modernistes.

Quines són les millores que veus en el món actual de les falles? I Què milloraries el teu personalment? Quant a les millores en el món de les falles crec que hauria de millorar el model de finançament, amb més ajudes a les comissions per part dels organismes municipals i sobretot amb entrades econòmiques que vingueren de patrocinadors, mitjans de comunicació i fins i tot dels beneficiats de la festa com ara hotels, restaurants i altres. No sols hauria de pagar la falla les comissions. Les empreses que trauen benefici de l’esforç dels fallers, en els dies de festa, haurien de col·laborar més notablement en els diners del pressupost d’una falla.

En què t’inspires per a la realització d’una falla?

La inspiració d’un artista faller o almenys en el meu cas pot vindre en qualsevol moment. Veient una pel·lícula, escoltant música, viatjant, visitant llocs i cultures noves o simplement descansant a casa o amb la família. Però…. Un gran artista va dir una vegada la sàvia frase de…. Que les muses em troben treballant.

Quin és el teu somni com a artista faller?

El meu somni com a artista faller és que les falles es coneguen a tot el món com són conegudes altres festes de caràcter regional, que no tenen el fonamente en la nostra festa. La Falla, tal vegada en un somni que, si no s’ha complit ja, amb l’evolució de la comunicació, en les xarxes socials, ja no es produïsca. La falta d’interés de les institucions i el caràcter tan peculiar dels valencians, que som, per emprar una expressió fallera

“Meninfots” fan que la nostra festa no siga tan coneguda com hauria de ser-ho a escala internacional

PRESIDENT

Julen Iranzo i Bleda Infantil

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

SALUDA_ Infantil

PRESIDENT FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI

Falleretes i fallerets,

És un orgull per a mi dirigir-me com a president infantil d’esta comissió Jacinto Benavente Alborxi i poder dedicar-vos unes paraules.

Valeria i Rocio, les nostres falleres majors us desitge un feliç regnat i tant de bo tots els vostres somnis es facen realitat. A Gema, la nostra presidenta segur que estes falles seran inoblidables, et desitge tot el millor.

Per a la meua comissió Infantil, on gaudisc al màxim cada moment amb tots, el meu major desig és que continuem compartint en la nostra falla, ballant, jugant, aprenent de les nostres tradicions, per a finalment viure una grandíssima setmana fallera com a colofó d’un any meravellós.

Julen Iranzo i

M’acomiade, no sense abans, convidar-vos al nostre casal, que compartim tots els moments d’este exercici amb alegria, positivitat, que tots els infantils aprenguem a seguir amb la tradició que estem percebent dels nostres majors.

Us desitge unes Felices Falles a tots, no us perdeu res i sempre junts!

El vostre president Infantil

FALLERA MAJOR

Valeria Recamales i Garrido Infantil

FALLERA MAJOR

SALUDA_ Infantil

Benvinguts amics i amigues,

És un honor grandíssim per a mi ser fallera major Infantil de la falla que m’ha vist créixer, amb les persones que han vist el meu avanç d’experiències.

PATERNA

Experiències… les que tindre enguany, acompanyada d’unes persones que mai haguera pensat que estarien en este viatge tan important per a mi. Julen, Rocio i Gema.

No em puc creure que de ser una xiqueta vergonyosa i tímida, he donat un avanç, que tots m’escolteu amb cara d’orgull en els moments més crucials, en este trajecte meravellós com la vostra fallera major infantil. Espere que aquest any siga per a vosaltres tan especial com ho és per a mi.

Estic seguríssima que estic envoltada de gent que em vol i que volen que cada minut dels actes siguen rellevants per a mi i per als meus companys.

No puc oblidar a tota la meua comissió, la que sempre recolza als seus representants i sense oblidar també a les delegacions, tot unit són part fonamental per a nosaltres.

Este any estarà sempre al meu record i tots vosaltres en ell.

Espere que disfruteu les Falles de 2025 amb nosaltres, en alegria i satisfacció.

EXECUTIVA Junta

Infantil

PRESIDENT: JULEN IRANZO BLEDA

VICE- PRESIDENTA: CLAUDIA TEBAR PASCUAL

SECRETÀRIA: IRIS ESPIGARES LLAVATA

COMPTADORA: CLAUDIA GUZMAN GASCO

TRESORER: ALVARO MAS BAILÉN

DELEGAT DE LOTERIES: YAGO ESPUGARES LLAVATA

DELEGAT DE QUOTES: ADRIAN LEON PARRA

DELEGAT DE FESTEJOS: YAIZA SANCHEZ COBOS

DELEGAT DE FESTES: ISHANA MARIN FERNANDEZ

DELEGAT D’ INFANTILS: LUCIA FLORES CORDERO

DELEGAT D’ ESPORTS: BRAYAN FERNANDEZ MORENO

DELEGAT DE PROTOCOL: ANA BARQUERO NAVARRO

DELEGATS DE R.R.P.P.: PAU VELLISCA MORENO

DELEGAT DE PRESENTACIÓ: CELIA EGEA NAVARRO

DELEGAT DE FI DE FESTA: CELIA PUERTAS TORRES

DELEGAT DE FOCS: ALEJANDRO VILLAR NAVARRO

DELEGAT DE JUNTA LOCAL:

DELEGAT DE MERCHANDISING: ALMA GARCIA MARTINEZ

DELEGAT DE CAVALGADA: HELIOS GUZMAN GASCO

DELEGAT DE MÚSICA: VERA DE LA CRUZ ANDREU

DELEGAT DE PASACARRERS: MATEO NUÑEZ MARTIN

DELEGAT DE ATREÇ: ALVARO SORIANO GARCIA

DELEGAT DE LLIBRET: JULEN GOMEZ RODRIGUEZ

CASALER: AITOR LARA CANO

ABANDERAT: JULEN LOPEZ CASTILLA

SENYERA: DANIEL ALAMOS GUALDA

OR

LEIRE BARQUERO NAVARRO

ANDREA BARQUERO APARICIO

NORA MACARRO FERNANDEZ

CELIA PUERTAS TORRES

MARC URREA BAYO

NEUS SIXTO RECAMALES

VALERIA RECAMALES GARRIDO

VERA DE LA CRUZ ANDREU

XAVI LOZANO JIMENEZ

YAIZA MARTÍNEZ CALLEJA

CAROLINA MARCO BARQUERO

ADRIAN LEON PARRA

AINARA LOZANO JIMÉNEZ

HUGO LEON PARRA

DANIEL RAYA MAJANO

ARGENT

ELUNEY GONZALEZ ESPINOSA

NAYRA ROJAS LARA

IRIS ESPIGARES LLAVATA

CARLA GARFELLA LOPEZ

JAUME MARTINEZ TEBAR

ANDREU MARTINEZ TEBAR

ELOY BARQUERO MOSQUERA

HUGO LEON PARRA

NORA CORRAL SAN FELIX

NORA TORRIJOS MARTINEZ

YAIZA SÁNCHEZ COBOS

JULEN IRANZO BLEDA

PAU VELLISCA MORENO

AITOR LARA CANO

SASHA LOUIS MARIN

ANA BARQUERO NAVARRO

PAULA RAYA MAJANO

ALEJANDRA VERGAZ TELLEZ

JULEN LOPEZ CASTILLA

MIGUEL A. EGEA NAVARRO

YAGO ESPIGARES LLAVATA

CELIA EGEA NAVARRO

JÙLIA MONTANER TARIN

JULEN IRANZO BLEDA

JULEN GOMEZ RODRIGUEZ

HECTOR LASTRA CARRASCO

JOSE ANTONIO LASTRA CARRASCO

ERIK SANCHEZ COBOS

DARIO TORRIJOS MARTINEZ

NOAH VERGAZ TELLEZ

ALBERTO VILLALOBOS PALOMO

MICHELLE ALVAREZ FRIAS

PAULA PINTOR GARCIA

PAULA MORILLO CAÑIZAREZ

MARTA MORILLO CAÑIZAREZ

IZAN TEBAR PASCUAL

JOEL MATTHEWS ESPEJO

THIAGO SANCHEZ MUÑOZ

ERIC SANCHEZ MUÑOZ

YLENIA RICO DURA

DANIELA MARTINEZ SEGURA

SOFIA MATTHEWS ESPEJO

ALBA GUZMAN GASCO

HUGO MARTINEZ SEGURA

MARIO PINTOR GARCIA

LEO VELLISCA MORENO

DANIEL ALAMOS GUALDA

CLAUDIA GUZMAN GASCO

MIA LASTRA CARRASCO

MARIA URBAN SINISTERRA

LOLA GÓMEZ SANTISTEBAN

MARCOS PINILLA GUALDA

ALEX FERNANDEZ MORENO

BRAYAN FERNANDEZ MORENO

HELIOS GUZMAN GASCO

INES RODRIGUEZ BOSCH

SARA ÁLAMOS GUALDA

VERA GRANDE CARRASCO

NOA SANCHEZ CARRASCOSA

GISELA LOPEZ LOPEZ

ALMA GARCIA MARTINEZ

NURIA GARCIA MARTINEZ

ANA LUCIA FLORES CORDERO

MYA JORLINE DIAZ RIVAS

EMILY GABRIELA PARRA VUOLO

NICOLE VALENTINA PARRA VUOLO

CLAUDIA PINEL GONZALEZ

VALERIA PINEL GONZALEZ

MARTINA RECAMALES CLAUDIO

VALERIA SORIANO GARCIA

CLARA VALERO ARJONA

ADRIANA TARREGA MARÍN

MILENA AMIGO MENDEZ

ALVARO MAS BAILÉN

GUILLEM MONTANER TARIN

ALMA ARENAS RECUERO

LORI ARSENE

MARIBEL CANO ALDANA

ALVARO SORIANO GARCIA

ALEJANDRO VILLAR NAVARRO

ESTEFANÍA CÓRDOBA MARAVILLA

LUCIA GONZÁLEZ CASERO

ISHANA MARÍN FERNANDEZ

EVA TORRALVA LEGIDO

RAUL DE LA CRUZ LARA

ADRIAN LARA CANO

ELSA CUENCA CASADO

CLAUDIA TEBAR PASCUAL

ANGEL ROMERO ARJONA

HUGO SANCHEZ CARRASCOSA

MATIAS AMIGO MENDEZ

MINI FALLERS

MATEO NUÑEZ MARTÍN

ALMA PEREZ BAILÉN

Recompenses_ Infantils

JUNTA CENTRAL

ARGENT

MIGUEL ANGEL EGEA NAVARRO

CELIA EGEA NAVARRO

SASHA LOUIS MARIN

JULEZ LOPEZ CASTILLA

JÚLIA MONTANER TARIN

OR

DANIEL RAYA MAJANO

HUGO LEÓN PARRA

AINARA LOZANO JIMENEZ

JUNTA LOCAL

ESMALTADA

ALMA GARCÍA MARTÍNEZ

NURIA GARCÍA MARTÍNEZ

VALERIA SORIANO GARCÍA

ALVARO SORIANO GARCÍA

SARA ALAMOS GUALDA

RAUL DE LA CRUZ BLEDA

MYA JORLINE DIAZ RIVAS

ANA LUCIA FLORES CORDERO

SOFIA MATTEWS ESPEJO

JOEL MATTEWS ESPEJO

PAULA MORILLO CAÑIZARES

MARTA MORILLO CAÑIZARES

VERA GRANDE CARRASCO

HUGO SANCHEZ CARRASCOSA

NOA SANCHEZ CARRASCOSA

CLARA VALERO ARJONA

ANGEL ROMERO ARJONA

NICOLE PARRA VUOLO

EMILY PARRA VUOLO

CLAUDIA PINEL GONZALEZ

VALERIA PINEL GONZALEZ

THIAGO SANCHEZ MUÑOZ

MARIO PINTOR GARCÍA

MARCOS PINILLA GUALDA

YLENIA RICO DURA

CLAUDIA TEBAR PASCUAL

IZAN TEBAR PASCUAL

ADRIAN LARA CANO

ARGENT

ELOY BARQUERO MOSQUERO

HUGO CASTILLO CEBRIAN

NORA CORRAL SANFELIX

MIGUEL ANGEL EGEA NAVARRO

CELIA EGEA NAVARRO

SASHA LOUIS MARÍN

JULEN LOPEZ CASTILLA

OR

DANIEL RAYA MAJANO

HUGO LEÓN PARRA

AINARA LOZANO JIMENEZ

Passatemps_

Has llegit el llibret? Marca el Déus que apareixen en aquest llibret (son 12) i tatxa aquells que NO apareixen.

Ara, escriu el número del Déu con el seu nom corresponent.

Si has aconseguit tots, escriu als quadrets la lletra subratllada del Déu corresponent, per trobar la frase oculta. Qué diu Hermes?

1-Zeus

2-Posidó

3-Ares

4-Afrodita

5-Hera

6-Atenea

7-Deméter

8-Apol·lo

9-Artemis

10-Hefesto

11-Hermes

12-Dionisio

FALLA Infantil

L

ema: Hi havia una vegada...

Artista: David Mourelle i Nicolás

Explicació:

Una xiqueta es troba a la seua habitació llegint un de tants contes que disposa a la seua biblioteca personal.

El més cridaner és que el seu entorn està sent inundat per tots els personatges dels contes que llig, fent referència a l’imaginari infantil que es va expandint segons el xiquet/a va adquirint coneixements, va llegint més, més i més.

La butaca sobre el qual s’asseia ha passat a ser un meravellós cigne. L’Aneguet lleig mira per damunt del seu muscle el conte que llig. Els tres porquets escolten atents mentre el llop feroç aguaita, la planta del seu test s’ha convertit en la dels fesols màgics que creix fins al cel ... i després d’ella, la seua habitació desapareix, per a donar lloc a un camí de rajoles grogues que es van creant segons ella va descobrint l’aventura que té a les seues mans.

La intenció d’esta falla és remarcar la importància de la lectura en la imaginació dels #xiquet i en la seua formació.

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA 2025

Entrevista

infantil

al nostre artista faller

David Mourelle i Nicolás

Anys com a Artista Faller?

Porte 5 anys com a artista faller, però dedicant-me a les falles porte una mica més d’una dècada.

Recordes la teua primera falla?

Per descomptat. La primera falla que vaig plantar va ser a Paiporta, en la Falla Mestre Serrano en el 2019 en la qual guanye el primer premi de secció i el del ninot d’exposició.

Però la primera en la qual vaig treballar va ser en la Falla Esparter de Burjassot, treballant en el taller de Carlos Herrero.

Què penses de la innovació en les falles?

Em sembla bé. Sempre és saludable per a la professió que entre aire fresc. Cal saber renovar-se i, en el nostre ofici això és una cosa molt important no sols a nivell de disseny sinó també quant als materials que s’utilitzen i com treballar-los, a més d’incorporar noves tècniques que s’ajusten millor a les demandes actuals. Cal saber anar amb els temps com en qualsevol professió, però això no vol dir oblidar d’on venim sinó incorporar coses noves al que ja tenim.

Quines són les millores que veus en el món actual de les falles? I Què milloraries el teu personalment?

Sobretot veig millores quant a la incorporació de nous artistes i la seua manera d’entendre este treball, també la incorporació de materials més sostenibles com el suro ecològic, que crec que és cap a on hauria d’enfocar-se l’ofici per a no eludir les nostres responsabilitats ambientals. I abans de res la gran varietat d’estils, formes i composicions que es veuen

cada vegada mes en les falles, sobretot en infantil on cada any hi ha major qualitat. Quant a que millorar. Per part meua, crec que el nostre ofici hauria de regular-se millor. Encara que poguera ser complicat a priori, a la llarga seria beneficiós per al nostre sector, ja que així tindríem millors condicions, millors professionals i se li donaria el valor que li correspon a este ofici, millorant així tant per als Artistes com per a les comissions. És indispensable posar en valor esta professió que és el motor principal de la festa i un distintiu de la nostra comunitat.

En què t’inspires per a la realització d’una falla?

A vegades, la idea principal pot sorgir d’un llibre que estic llegint, d’una conversa o de veure al meu fill jugar. L’importants és aconseguir veure en les xicotetes coses la possibilitat d’un projecte. En general, m’agrada molt treballar amb mons imaginaris o fantàstics i fusionar-los amb situacions quotidianes. Com que treball en Falles infantils, m’inspira molt passar temps amb el meu fill i l’imaginari dels #xiquet. Crec que es pot abordar qualsevol tema però usant un llenguatge apropiat sense oblidar-nos que les falles infantils van dirigides als #xiquet, no als adults. Encara que tots gaudim d’elles.

Quin és el teu somni com a artista faller?

La meua il·lusió en el món de les falles seria que el meu treball fora reconegut i, a poder ser, recordat. Supose que el somni de tot artista és que la seua obra transcendisca.

PATERNA 2025 Junta Local Fallera_

“D’un any”

(Llibre de meravelles, Vicent Andrés Estellés)

Absurdament el cel s’omplia de jardins.

Esclataven les altes carcasses de les falles.

Tota València lluïa una foguera alegre:

Ens donava la festa i la fàcil metàfora.

Jo cenyia la teua cintura en la penombra.

Jo respectava el teu silenci dolorós.

Recolzats en el ferro de la barana…

Vacil·laven els llums dels castells en els teus ulls humits.

Músiques populars pujaven per les cuixes.

S’obrien damunt nostre els jardins instantanis.

Jo assumia una amarga responsabilitat.

Assistia en silenci al teu amarg silenci

No cenyia la teua adorable cintura.

L’un al costat de l’altre, contemplàvem València.

Vaig sentir el teu braç que buscava el meu braç.

Fa deu anys, fa vint anys, fa trenta anys, jo no ho sé.

Era en una terrassa humil en els afores.

Tots el veïns pujaren i miraven València.

Homenatge a Vicent Andrés Estellés

Els agradava molt la nit de Sant Josep. Cort d’Honor M a José Ribes i Fabra

Alba Guzmán i Gasco

Ana Sánchez i Parra

Fallera Major de Paterna

FALLA Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA

Festes i Actes celebrats

12 d’abril

El passat 12 d’abril, després de la lectura i presentació tradicional de comptes, tancàvem l’exercici acomiadant al que ha sigut estos últims anys el nostre president Pedro Barquero i es procedia amb l’elecció, eixint elegida com a presidenta Gema Andreu.

14 d’abril

En la nostra plaça va tindre lloc el tradicional dia de l’apuntà, on gaudim de jocs, música i molt bon ambient, amb la superpaella de la Puri que sempre està al punt.

Cal destacar la incorporació de gent nova, gent jove i gent amb ganes, als quals estem encantats de rebre en la nostra família alborxilera

23 d’abril

Eixe dia coneixíem al que anava a ser la “bomba” de Paterna en les Falles, el nostre artista major Pere Baenas

26 d’abril

Coneixeríem oficialment al que plantaria la nostra falla Infantil, David Mou, una novetat amb grans expectatives per a la nostra plaça.

3 de maig

Dia de la mare per als Infantils de Alborxi I per als majors començarien les lligues de Truc i Parxís, evitem posar fotos pels moments d’emoció viscuts.

11 de maig

Els nostres representants de les falles 2024 acudien a la processó a la nostra Verge dels Desemparats on se li va donar una calorosa benvinguda a les portes del nostre casal a nostra Geperudeta.

18 de maig

La nit de nervis i intriga per excel·lència, un acte que comença amb el comiat emocionat de la qual va ser la nostra fallera major en les falles de 2024 Ana Sánchez acompanyada del seu president Pedro Barquero, que, després d’una forta ovació, van poder, juntament amb tots els assistents, gaudir d’un suculent sopar i posteriorment de l’acte d’elecció de la nostra fallera major Rocío, la qual, entre sorpresa i emoció, va firmar el contracte del nostre monument amb Gema la presidenta.

24 de maig

Els infantils van gaudir d’un berenar amb una junta infantil, on més que informarlos a ells, demanaven que se’ls escoltarà per a obtindre diferents “desitjos” per a gaudir este any.

25 de maig

Un sarau sempre és benvingut, en esta ocasió, gaudim d’una Festa Flamenca en pla modern de “tardeo” A la vesprada va tindre lloc el comiat dels Representants de les Falles 2024 per part de Junta Local.

15 de juny

Des del matí, van gaudir els nostres infantils i no tan infantils, de la tradicional Festa de Sant Joan.

22 de juny

Una altra data d’emoció, vivíem el comiat de Neus i Leire com a representants infantils de les Falles 2024, en un marc incomparable, decoració, detalls i berenar, elaborats amb molt d’amor per la delegació d’Infantils. Arribat el moment, coneixíem amb gran alegria i sorpresa, que Julen i Valeria serien els nous representants. David Mou, l’artista infantil, al costat de Rocío i Gema, van poder gaudir en primera fila de l’acte per a posteriorment procedir a la firma de contracte del monument infantil que es plantarà en la nostra plaça.

4 de Juliol

Els infantils gaudien d’un altre berenar amb diferent temàtica, jocs i diversió assegurades com cada mes.

6 de Juliol

Al matí, gaudim de diferents tornejos de futbol, on cal destacar que finalment els solters de la nostra falla aconseguien guanyar davant els casats, òbviament, alguna cosa que pot semblar normal, però consten diversos exercicis que els solters no podien amb els nostres fatigats casats. Este dia quedarà com a històric, després del comiat de les nostres components de la Cort d’Honor Nora i Lorena, era el torn de conéixer qui serien les noves falleres majors de Paterna, en este cas el crit morat es va sentir fins fora de Paterna en conéixer que Ana seria la triada i tant Alba com Mª José començaven un exercici carregat de somnis i il·lusions.

13 de Juliol

Se celebrava el campionat de futbol de Junta Local, que encara que la nostra selecció no va obtindre els resultats esperats, van demostrar energia i lliurament en cada passada.

14 de juliol

Infantils i majors es refrescaven en l’excursió organitzada a “Aquopolis”, on van gaudir àmpliament fins a l’últim minut, a més d’un, van haver de traure’l a la força.

Agost

Encara que el nostre casal es trobava en un procés de renovació, encara se succeïen diferents ocasions relacionades a la nostra Falla.

En les Festes patronals una component de la Falla Alborxi, era anomenada com cort d´honor Alexia Ribes.

En la gran nit cristiana de les festes majors de Paterna, mentre gaudim de la desfilada, es veia arribar muntada a cavall a la Regina Na Violant, en esta ocasió fallera de la nostra comissió Judith de la Poza. També, en la veu de Valèria i Rocío, era moment de donar les gràcies al nostre Morenet, per cuidar de tots nosaltres i demanar-li perquè la nostra comissió gaudisca de salut en l’exercici.

6 i 7 de setembre

Este cap de setmana va ser la Germanor organitzada per Junta Local Fallera, amb diferents canvis, per a poder gaudir i compartir al costat de fallers d’altres comissions.

21 de setembre Festa Hawaiana

28 de setembre

Demanà Falleres Majors Rocio i Valeria

18 i 19 d’octubre

Presentació Fallera Major de Paterna i corts d’Honor

26 d’octubre Halloween

9 de novembre

Visita Artista Infantil David Mou a Benimamet

23 de novembre

Visita Artista Major Pere Baenes a Gandia

17.30h Festa fluor Infantils

24 de noviembre II Campionat de Truc

22 de desembre

Dia de Nadal, menjar i celebració del nadal, si pot ser el gros de nadal també

Programa d’actes

Gener

Dia 10 - Presentació Major

Dia 11 - Presentació Infantil

Dia 18 - Vi d’Honor Major

Dia 26 - Vi d’Honor Infantil

Febrer

Dia 2 – Campionat de Parxís

Dia 8 – Presentació Llibret

Dia 14 – Posada de Banderes

Dia 15 – Festa de la Cervesa

Dia 19 – Lliurament de ninots en Gran Teatre

Dia 22 – Replegà, menjar en casal per a la vesprada acudir a la Inauguració Exposició del Ninot i la Crida

Dia 23 – Homenatge al Major JLF

Dia 28 – Posada de banderes.

Març

Dia 1 – Cavalcada, sopar en casal, lectura de premis i orquestra JLF

Dia 8 – Paelles “Alborxileres” i a la nit Albaes

Dia 9 – Macro despertà organitzada per JLF

Dia 13 – Arribada de la Falla a la nostra plaça

Dia 14 – Excursió a València a veure falles

DIA 15 Març

- 14h Mascletà

- 18h Berenar infantil i Estoreta

- 20h Planta infantil

- 22h Sopar i tradicional Fesola

DIA 16 Març

- 10h Esmorzar

- 12h a 14h Xaranga

- 13h Mascletà

- 14:30h Lectures de premis

- 15h Menjar en la falla

- 17.30h Lliurament de premis (concentració en la falla)

- 21h Sopar Infantil

- 22h Sopar Major

- 23:30h Festa a càrrec de Dj Kevin

DÍA 17 Març

- 10h Esmorzar

- 11h Jocs infantils

- 14h Mascletà

- 14.15h Menjar en la falla

- 18 Ofrena plaça poble

(L’hora de concentració es publicarà en xarxes i farem recollida a les nostres falleres majors)

- 22h Sopar infantil

- 23h Sopar majors

- 24h Festa de Disfresses

NOTA: Els horaris podran patir canvis, aconsellem revisar les xarxes socials

FALLES!!!

DIA 18 Març

- 10h Esmorzar

- 11h Jocs infantils

- 14h Mascletà

- 14.15h Menjar en la falla

- 18h Concentració Ofrena Alborxi.

- 21.30h Sopar Infantil

- 22.30h Sopar Major

- 24h Festa a càrrec de “Dj Rubén del Moral”

DIA 19 Març

- 11h Esmorzar popular

- 11.30h Jocs infantils

- 14.30h Mascletà

- 15h Menjar a la falla

- 17h “Tardeo Friky”

- 20.30h Sopar infantil

- Crema infantil (per determinar)

- Crema major (per determinar)

BONES

HERMES El missatger dels Déus

La comissió vol agrair a totes aquells col·laboradors i col·laboradores el seu suport perquè, any rere any, puguem donar llum a aquest llibret.

Galeria comercial

Acuario Creative

OMEGA SOLDADURAS

expertos en estructuras metalicas

Fabricación a medida

Reparaciones a domicilio

Estructuras metalicas

Barandillas

Fabricantes de mobiliario

Arte metalico

C O N T A C T A N O S

C/Serra Aitana Aldaia omega soldaduras@gmail com 623300055

TU WEB POR 549€

AHORRA UN 66% Y VENDE DONDE TU TIENDA NO LLEGA

Escanea el QR y ponte en descubre como lo hacemos

Encuentrános también en : 662 587 789

GESTORÍA CASARRUBIOS

Asesoramiento integral y servicios en el ámbito jurídico, laboral, fiscal, contable, administrativo, procuraduría y agencia de seguros.

96 138 30 00

Lunes - Viernes

Mañanas - 9:00 h a 14:00 h

Tardes - 16:30 h a 19:00 h

C/ Vicente Lerma, 12 46980 Paterna - Valencia info@gestoriacasarrubios.es

Vive las Fallas con MUsica color y sonido

las Fallas con MUsica color y sonido , 552 258 286 www . pendejoevents . com

6:00h- 17:00h

CALLE D’OVIDI MONTLLOR, 6, 46960 ALDAIA

martinlarragneguy@mgs.es

HERMES El missatger dels Déus

FALLA

Jacinto Benavente ALBORXI PATERNA