Llibret Foguera_Pla__Metal_2017 Alacant 2017 by Panal Fallero

Alacant la lletja

FOGUERA_PLA METAL

<<El llibre ha participat en la convocatòria dels

premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià>> D.L.: A - 514 - 2011

Pot consultar on-line el nostre llibret al Facebook de la Comissió i a www.panalfallero.com/fogueres2017

Edita

Edita: Foguera Pla Metal

Idea i Guió: Carles García Soler

Disseny i maquetació: Panal Fallero Ilustracions: Panal Fallero

Correccions: Anna Bresa i Lucho Palop

Dedicatòria

a de ma mare es veu Des de la galeria de la cas la Mar i un reducte de el Castell de Santa Bàrbara, Campello. He passat molt la desapareguda horta del temps des d’aquest raconet de temps veient passar el nut he berenat moltes de la meua privacitat. De me cies a ma mare he après vegades allí, i des d’allí, gra ma mare li ho dec tot. a estimar la meua terra. A delat a Carles. I amb Soc Carles perquè ella a mo ions soc un home bo, honest totes les meues imperfecc icar aquestes pàgines, i fidel. Per tal cosa vull ded dels meus professors òbviament a ma Mare, i a dos . de la Universitat d’Alacant et fort, recte, sà Ma mare ha fet de mi un abr Rosario Navalón i Pablo i receptiu. Florit i verd. I u esperit Rosser han pol·linitzat el me les vostres generosament. Gracies per ents. La meua rim lliçons, consells, descob s a vosaltres. anima es permeable gracie que L’estat sempre ens recorda del soles paguem un 10% cost total dels estudis universitaris. Jo mai tindre prou diners per a pagar la brutal experiència de entropessar-me amb vosaltres en esta vida. Gracies Mare! s mestres! cie Gra

ntindre a l’anonimat, Ps: A ma mare la vull ma soles per a mi. perque a ma mare la vull

Carles García Soler

Sumari

9 14 40

Alacant la lletja Passeig nº 1

Camins de l’Aigua /

44 56 70

Passeig nº 2 Basílica de Santa María d’Alacant Camins de l’Aigua //

82 96 98

Passeig nº 3 La Palmera

104 108 112

Conclusions Bibliografia

Causes de la pèrdua del Patrimoni d’Alacant

Foguera Pla Metal

Alacant la lletja

La meua vida es Em dic Carles. Sóc alacantí. g Alacant i el Campello. Vai desenvolupa a cavall entre a rer gran part de la meua car estudiar turisme a la UA i da a la interpretació del professional ha estat enfoca s estic fart del menyspreu del patrimoni. Tinc 38 anys. I oni rim ntitat, personalitat i pat alacantins cap a la seua ide cultural. el llibret de la Foguera Sóc conscient que començar r dels alacantins” en el prime Pla-Metall amb “estic fart a mínim, d´una forma una paràgraf és començar, com cosa ens caracteritza, als miqueta forta. Però si alguna àa la pela”. Demà el sol tornar alacantins, és que tot “ens i sempre i la nostra preciosa eixir tan espectacular com s tre nos els r narà a enlluerna encegadora llum blanca tor ocupar-se per res? El sol dies. Aleshores, per què pre est “leitmotiv” de la nostra tornarà a eixir demà. I aqu sang. personalitat em recrema la

contents, de seguida Els alacantins, quan estem t “la manta al coll” i el seu manifestem eixe goig cantan nsa ts sabem que en “la mar ma inseparable “cabasset”. To el palmeres”. I seńs unfla i lluentosa sábaniquen les , , eixos “que tenen les xiques” cor quan “els fills del poble” no ll” ste s del Matxo del Ca al contemplar la ciutat “de ò, lamar “Visca Alacant”. Per poden fer altra cosa que exc ant carrer en manades escridass contradictòriament, eixim al feliços. Doncs, sembla, que en contra dállò que ens fa farà cesta” amb el berenar ens “una manta al cuello y una s. fessionals, més competent millors persones, més pro

estimem en valencià. Cantem, mengem, ballem i nyes, rius, valls, mar en Anomenem les nostres munta ià. Però per contra ens valencià. Fem festa en valenc truir la nostra llengua. esforcem a menysprear i des ira menysprear-nos i destru I, per tant, ens esforcem na ignorància la nostra, de nos a nosaltres mateixos. Qui ols pel simple fet de parlar considerar-nos menys espany nt del castellà, la nostra. una llengua espanyola difere ts , de lluitar amb ungles i den Quina estupidesa la nostra ar litz uti i r éixe s menuts de con per tal de privar els nostre és fa allò que més ràbia em la seua pròpia llengua. I nostres xiquets, pel simple escoltar lárgument que els tat, llengües, la seua i la de lés fet d´haver déstudiar dues ser n Qua à menys competitius. perdran el temps i els far de sumar? bilingües resta en compte , molta manta al coll i Però els alacantins som així coca amb tonyina, foguera, molta Bellesa del Foc. Molta uet ò a l´hora de la veritat, poq foc, mascletà i bacores. Per lar i idioma que ens fa pensar, bal de respecte per al mateix estimar.

aïllat. Ho fem amb tots els I la llengua no és un cas , ens atorguen, als alacantins trets de la nostra vida que ens i le pob Tot allò que ens fa personalitat, particularitat. identifica, ho destruïm. s gelats artesanals més Els alacantins fem uns del . altres mengem gelat italià saborosos del món. Però nos at són bons exemples on el gel I la Rambla i l´Esplanada per uït stit sub ut ent ha desapareg artesà alacantí pràcticam ho no això ries amb un bon gelat, geladeries italianes. Gelade . sobretot, que no és el nostre negue, però molt més car i, ns tradicionals per a Hem tancant els nostres for ícies de pitjor qualitat a franqu comprar coques industrials de fora. hem consentit que paren Al casc antic de la ciutat s i d´una qualitat ínfima. Sí, a taula arrossos precuinat hem presumit que la nostra nosaltres, els que sempre

la millor del món. Fins i tot manera de cuinar lárròs era altres, els de la nyora i el per damunt de València. Nos la nostra ciutat se serveixen socarraet; sí, nosaltres. A . no tradicional i precongelats arrossos cuinats de forma gastem espardenya perquè Els alacantins, a léstiu, no nes, o dem el cul per unes hawaia això és de paletos. Però per menorquines. en el pitjor dels casos unes rer a escridassar sense Els alacantins eixim al car dúna suposada imposició de cap mena de pudor en contra sar vam ser incapaços déscridas la llengua autòctona. Però la de s bol sím ent quan un dels a la balconada de lájuntam ament va ser arrancada sense mir nostra ciutat, la palmera, tes, o no perquè estigueren malal de les nostres avingudes. I r al ar perquè sí, i ningú vam eixi trencadisses. Es van arranc carrer a protestar.

alacantins hem anat Al llarg de les dècades, els ora ertida i sorollosa, però alh forjant una personalitat div ... (bo t pun arribat fins a este submisa. I no se com hem no clavar-me en eixe fang sí que ho sé, però preferisc tat s. Hem de descobrir una ciu encara). Hem dóbrir els ull les Ni . lar acu no menys espect espectacular, amb un poble dejos de successió, ni els bombar guerres dels Peres, ni les a. ns. Ni la por de la postguerr anglesos, francesos, italia ar per a sempre la nostra No res ha aconseguit esborr unflarer mirar. Netejar la pols i esplendor. Sols hem de sab poble gran. nos dórgull, perquè som un r aquest conjunt de passejos He tingut el gust de dedica s s meus professors que mé per la meua ciutat a dos del més lts mo a. Encara que he tingut m´han influenciat en la vid meua meu caràcter i enriquit la que, per sort, han forjat el sora ment. Com la meua profes ànima famolenca de coneixe t llo lÍ de t lÍES (públic) Clo dárts plàstiques, Pilar, de rró ma g aprendre que el color del Campello, de la qual vai díssim cromàtic. I potser, estima no existeix. No és al cercle ó lliç a est aqu de gran ha sigut lector, mai entengues com mi b am às a punt de passejar en la meua vida, però tu est el b ulls incapaços de veure i veure la nostra ciutat am

re el ar, entre altres coses, a veu marró. Pilar em va enseny a les ressionista. A trobar bel món com si fos un quadre imp r. ignificant que puga paréixe en qualsevol detall per ins bé tam , ma de literatura, In O com la meua professora em va ensenyar a llegir i de lÍES Clot de lÍllot, que hui u esperit. I fins al dia de somniar. A fer volar el me e r-m era sid con a essàries per tindre les ferramentes nec els s tot a s . Veig la vida, gràcie lliure en un món encotillat b una la sort déntropessar-me, am docents amb què he tingut a vegada per aquesta magnífic sensibilitat especial. I tal it que he gaudit de moments influència, sempre he presum g s meus 38 anys. Com quan vai molt especials al llarg del la r petó, o quan vaig perdre experimentar el meu prime pre ládolescència que quasi sem virginitat. Experiències de litat. abi inh i l ícu amb vergonya, rid són viscudes i recordades , les ències no foren ridícu I no és que les meues experi lesa mbé ho van ser. Però la bel vergonyants i poc hàbils. Ta pte fou tan gran que hui, en com que envoltà eixos moments ar ess s dents es van entrop de recordar que les nostre olor em ve a la ment és la forta absurdament, el primer que fins , que aconseguí marejar-me de baladre i terra humida ta de me sobre la centenària por al punt d´haver de recolçarna. ple na rt en una nit de llu fusta de les Torres de Qua altra cosa que una visió I Alacant la Lletja, no és cativa rg de la meua carrera edu subjectiva, entrenada al lla el tir par altra cosa que com i professional, que no pretén Fer a la meua terra amb tu. meu amor incondicional cap re eixe prejudici tan estès ent te raonar. I desmuntar-te lor mil la on mia absurda dicoto nosaltres, que planteja una es seu les actiu. I més enllà de terra del món no té cap atr no característica, a Alacant platges i dúna claror molt da res. Si et quedes amb mi tenim res, no som res, no que està mirant-nos als ulls i que descobrirem un Alacant que la cant, tot i les cicatrius de no és corresposta. Doncs Ala amb ia, és una terra magnífica, nostra bombardejada històr brutal. Alacant no és lletja. un caràcter i personalitat s. tra ciutat amb els meus ull I et convide a veure la nos s pol la em junts. Llevem-li junts Agafa´m de la mà i passeg xos, crítics amb nosaltres matei als nostres carrers. Siguem

, dels r de la nostra llum blanca i gaudim junts de la cremo tat ciu a racó de la nostra sabors i fragàncies que a cad les rim les històries i les rondal estan esperant-nos. Descob fang dels nostres sostres de que omplin cada taulell de nostre ts. Redescobreix amb mi el fantasies plenes de realita salat accent. tinga unes connotacions Potser l´expressió “fer poble” sí fes s. Doncs no fem poble, però on no tots estiguem còmode ciutat amb mi. t, per a mi, és

Alacant no és lletja. Alacan

LA MILLOR TERRA DEL MÓ

Carles García Soler

a t j t n e a l c l la la L TA E M A L _P A R E U G FO

Passeig nº 1: Plà Me at l - Sant Roc Durada es ti mada: de 3 a 4 hores. Tipus de ru ta: a peu. Recomanacions: Una xicote ta motxilla amb u na ampolla dáigua i u na frui ta.Calça t còmode. Dificulta t: 3 Iti nerari: carrer Haroldo Parres · plaça Es tella · carrer Dr. Sapena · plaça Dr. Gomez Ulloa · carrer Germans López de Osaba · avinguda Vázquez de Mella · carrer de Na Violant · carrer Mare de Déu del Socors · carrer de la Vila Vella · carrer de Maldonado · carrer del Capi tà Boacio · carrer Toledo · carrer Pare Sebas tián · carrer Sant Roc · plaça del Carme ·carrer Toledo · carrer Pare Sebas tián · plaça de Quijano · carrer Sant Agus tí · plaça de la Faç Divina · carrer Major · Rambla de Méndez Nu nez Com que aques ta propos ta cultu ral va inserida dins del llibre t de fes tes de la Foguera Pla-Me ta l, tr obe lògic que to ts els passejos comencen des dáques t quar ter. Aleshores, el pu nt de par tida sempre serà léncreuament dels carrers Haroldo Parres amb Inmaculada del Pla. Des de lólivera del parc.

Una de les coses que més m’agraden de la meua ciutat és que, tot i ser una gran ciutat, a poquet que pares una miqueta d’atenció te n'adones que la ciutat està composta per infinitat de barris que semblen xicotets pobles. Amb personalitats ben diferents cada un d’ells. I a diferència d’altres ciutats, aquests “poblets” no estan als afores de la ciutat sinó, com veurem més endavant, també els podem trobar al centre de la ciutat d’Alacant. A pocs metres de l’olivera des d’on comencem aquest passeig, encara que no forma part d’aquesta primera ruta per la ciutat, trobem la barriada del Barri Obrer, on no sols destaquen les casetes baixes rodejades de grans edificis de formigó sinó que encara al barri, com a tants pobles valencians, crien coloms com a esport i sovint pots veure com volen coloms amb les plomes acolorides, perseguint la femella que marca el joc. I tan sols hem d’alçar una miqueta la mirada per trobar-nos, trencant la gelor del formigó propi de la ciutat, el vol hipnòtic de l’afició colombaire dels veïns del Barri Obrer. Jo he conegut les ultimes casetes baixes que quedaven al barri de Pla-Metal. De fet, de xicotets jugàvem al voltant d’elles. Ens amagàvem a la part de darrere i enceníem petards i fèiem maldats pròpies de xiquets. Estes casetes dividien el Carrer Haroldo Parres en dos. Estaven al mig del carrer. I jo, a pesar que ara el carrer està molt millor, de tant en tant les trobe a faltar. Però el barri, tot i haver perdut les cases de planta baixa i sostres de taulell de fang, no ha perdut la seua idiosincràsia. Continua sent un xicotet poblet al bell mig de la ciutat.

Els seus edificis, de taulell de cara vista color crema, de quatre altures sense ascensor, van ser construïts a finals dels anys 60 com a iniciativa del síndic de la Cooperativa del Metall. Edificis destinats als treballadors de la fàbrica d’Alumini d’Alacant, que encara està activa a la zona de Sant Gabriel, propet del Palmerar. Les ciutats no sols són boniques pels monuments que atresoren, ho són també per la forma en què els seus veïns es diuen «Bon dia». I aquest barri, Pla-Metal, continua rebent el dia amb la familiaritat pròpia dels carrers on es coneixen tots els veïns. I on l’alegria de la porta d’enfront és la teua pròpia alegria. On els veïns es recolzen uns als altres com una gran família. Aquest és un barri humil, de gent treballadora. Un barri amable, acollidor. Comencem a caminar pel carrer Haroldo Parres en direcció a la plaça Estella. I si aixequem una miqueta la vista, tindrem una fantàstica panoràmica del castell de Santa Bàrbara. Un castell que configura una imatge iconogràfica del camp d’Alacant. Doncs el castell no només és un referent per als alacantins de la ciutat, també ho és per a pràcticament tota la comarca. Des del seu promontori es presenta majestuós i ferm, i és visible des de pràcticament tot l’Alacantí. I no passa desapercebut per a ningú. Tots ens hem quedat bocabadats amb el seu perfil des que vam ser uns manyacs. A tots ens han contat històries i romanços del castell. I la seua pètria figura ens ha fet companyia al llarg de les nostres vides. He passat molts anys de la meua vida viatjant per Europa com a guia, i per tant he passat molt de temps lluny de ma casa. I mai havia sigut conscient de la forta vinculació que el castell exerceix en nosaltres fins que, amb dènou anyets vaig tornar, després de sis mesos, a Alacant. I sols posar un peu a terra a l'aeroport vaig pensar: «Bo! Ja queda no res per a arribar a casa». Però encara se'm posen els pèls de punta recordant com, assegut al taxi, poquets metres després de deixar enrere l’aeroport de l’Altet, davant nostre, hieràtic, fort, camuflant-se amb la roca del Benacantil, el Pare Santa Bàrbara em

transmetia la sensació, tot i estar encara a 30 kilòmetres del Campello, que ja havia arribat a casa. I sense adonarme els ulls es van humitejar, puix la meua ànima se sabia segura, tranquil·la, relaxada i estimada per estar novament a casa. I eixa escalfor de saber-se a casa no solament l'he viscuda jo. Parlant-ho amb amics i gent d’Alacant, tots hem coincidit que fins que no veus el castell no has arribat. I en el nostre dia a dia, tot i tindre eixa enorme mole davant dels nostres nassos, som incapaços de vore’l. Doncs dona't el plaer d’aixecar la vista i arriba a la Plaça Estella perdent-te en la verdor dels pinets del Benacantil i en les irregulars terrasses del Pare Santa Bàrbara. En arribar a la plaça Estella, t’adonaràs que a pesar d'haver creuat d'un barri (Pla-Metal), a un altre (Portuarios), la sensació d’estar al mateix lloc no ha canviat res. I és que, com passava al Metal, Portuarios també va ser construït sota l’empar del síndic de portuaris d’Alacant. Per aquesta raó el seu nom i el seu caràcter amable. Enfilem el carrer Dr. Sapena vorejant el MARQ fins arribar a la plaça del Dr. Gomez Ulloa. I ací farem una xicoteta parada i entrarem dins del pati del Museu Arqueològic. La visita al museu no està inclosa en aquest passeig, però a mi m'agrada, sempre que puc, seure en un dels bancs del pati del MARQ i contemplar la façana blanca del museu; i recórrer amb la mirada les branques dels seus impressionants ficus. Som mediterranis, i encara sabem perdre el temps. Que no és pèrdua sinó benefici per a l’anima. Seu, no tingues por de deixar escapar uns minutets, i mira. Observa i gaudeix de la sobrietat i elegància d’un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat. Abans de ser museu fou un hospital, i molts de nosaltres recordem els seus corredors plens de bates blanques. Jo hi vaig estar ingressat de menut i recorde amb enyorança com les infermeres feien la “vista gorda” i ens deixaven córrer pels corredors d’aquest imponent palau. I ara

acull els tresors de la nostra història i el llegat cultural que visqueren altres alacantins que, milers d’anys enrere, contemplaren la mateixa mar que nosaltres. El MARQ em pareix un lloc meravellós, màgic. I et recomane visitar-lo tant com pugues. I si em permets destacar-te alguna cosa, et recomanaria que t’apropares a la zona dels ibers. A terres alacantines no hem trobat cap efígie com la de Guardamar o Elx (a Elx li han furtat la seua dona i des d’ací faig una crida perquè ens retornen la nostra Dama d’Elx), però centenars de caps de dona han sigut trobats als Banyets de la Reina del Campello. I molts esperen, darrere del vidre del MARQ, que els mirem novament als ulls. Alacantins com tu i jo, milers d’anys enrere, dotaren d’espiritualitat aquests peveters amb cap de dona. I els seus ulls han vist passar el temps a colp de les ones de la mar. I em semblen d’una bellesa tan espectacular, simple, personal i autèntica que no puc no aborronar-me cada vegada que els faig una visita. Com t’hauràs adonat, no t’he parlat de l’estil arquitectònic de l'edifici, ni tampoc t'he dit que el museu va ser considerat com el millor d’Europa l’any... Ni tampoc que és un referent en molts aspectes per a altres museus de nova creació. I de vells, que també posen la vista en el nostre museu arqueològic per tal de fer les coses bé. Totes estes coses no te les conte perquè això ja esta al Google i ho pots cercar tu mateix. Allò que vull mostrar-te és eixa fantàstica ciutat, plena d’emocions, que tu, alacantí, per les raons que siguen, eres incapaç de percebre. Perquè..., havies parlat abans que jo t’ho diguera amb les dones iberes? És més, les havies vistes? T’has adonat de com les llums del MARQ reprodueixen dibuixos d’alacantins prehistòrics, extrets dels abrics de les nostres muntanyes i que són Patrimoni de la Humanitat? Has vist el paó medieval? La nostra terra és fantàstica i tots els alacantins que hem tingut la sort de xafar esta terra hem deixat el nostre llegat per als que vindran darrere. La nostra empremta, la tenim davant dels nassos. La dels nostres avantpassats i la que estem generant nosaltres. Sols hem d’obrir els ulls i estimar-nos.

Conexió amb: Passeig 2 Camins de l´Aigua II Eixim del patí del MARQ i ens dirigim a l’avinguda Vázquez de Mella per començar, seguidament, a baixar pel carrer de Na Violant. Aquest carrer voreja les faldes del Benacantil. I per primera vegada des que començàrem aquest passeig deixem enrere el Pla i ens endinsem en un altre poblet. I no tan sols la natura del parc del Benacantil ens diu i alerta que la personalitat del barri a què ens dirigim és diferent al que deixem enrere. La brisa de la mar ja ens regala olor de sal i iode i es barreja amb l’olor de la pinada. L’origen de la ciutat d’Alacant, el tenim a prop i en breu estarem al barri mariner d’Alacant. Na Violant fou la filla del Rei En Jaume I d’Aragó i la Reina Na Violant d’Hongria, i es va casar a l’any 1246 amb el Rei Alfons X de Castella. I aquesta Reina Castellana es la responsable del nom del barri que deixem enrere, Pla

del Bon Repòs. Un malnom que ha perdurat al llarg dels segles i que ha heretat l’actual barri del Pla. No soles es ciutat allò que se’ns presenta de manera obvia, si no també allò que no es tan evident. Els carrers, sovint amaguen secrets del nostre passat que permaneixen adormits i que estan desitjosos de ser revelats. Com el passat de la planícia que acabem de deixar enrere que sense voler, ens parla de les visites reials d’En Alfons X i Na Violant. De com els alacantins d’aquell temps no els van rebre tan be com esperaven Ses Majestats, i de la socarrona forma amb la que van batejar a aquest pla. I mentre baixem cap a la mar bordejant les faldes del Benacantil et contaré una rondalla de la Reina Na Violant. Aquesta Reina no aconseguia quedar-se embarassada de cap manera i per aquest fet començaven a aparèixer discrepàncies en la parella. Però en una de

les visites a Alacant el campament reial es va instal·lar en la planícia del Pla. I passades unes setmanes la reina va anunciar que estava en estat de bona esperança. I els alacantins, tan mediterranis i socarrons com ho som en l’actualitat, anomenaren al Pla com del Bon Repòs en honor a l’embaràs de la Reina Na Violant. I tot i que no ho puc afirmar, estic convençut que l’autoria d’aquest embaràs es posaria en tela de juí i d’ahi el nom de “Bon Repòs” jejejejeje

Connexió Amb: Ca mins de l´Aigu a

Arribant al carrer de la Mare de Deu dels Socors et planteje dues opcions, o continuar recte fins enllaçar amb el Carrer de la Vila Vella, o desviar-nos pel Carrer San Cayetano. Jo prendré aquest desviament doncs ja immersos en el barri mariner del Raval Roig, i front a la mar, m’agrada deixar-me dur per la tranquil·litat dels carrers de cases de planta baixa d’aquest barri. Just en el l’últim cantó del Carrer San Cayetano, en front de la mar, ens trobem amb una casa un tan particular. Una casa que no agrada a molts alacantins però que a mi em fascina. La façana esta decorada amb moldures de peixos, ones de la mar i gavines. M’encisen particularment les ratlles que planes i redones naden per la façana d’aquesta vivenda atípica del Raval Roig. Continuem el passeig pel Carrer Madrid i ens endinsem dins d’uns dels carrers, junt al carrer Mare de Deu del Lluch, mes característics d’aquest quarter. On, tot i estar al costat d’una de les avingudes amb mes transit de la ciutat, es respira una pau immensa. Com si el temps s’aturarà i ens transportarem a un Alacant amb menys formigó i mes familiar.

Al Setembre, quan el Raval Roig celebra les seues divertidíssimes festes patronals, (des de 1840), estos carrers s’omplin de banderetes de colors i es tot un espectacle deixar-se caure per ací. La brisa de la mar meneja aquestes banderes i fan un soroll molt característic. I els veïns trauen al carrer les cadires i xarren i festegen. I sense voler ens presenten un Alacant alien a la globalització turística, i desposseït d’estres front a la Mar. Arribats ja al carrer Lope de Vega pujarem del nou al carrer Mare de Deu dels Socors. Però abans de pujar ens entropessarem amb una ermita dedicada a la Mare de Deu dels Socors. Ermita on es van instal·lar els pares Agustins al 1585 i que les cròniques de la època diuen que fou, abans d’instal·lar-se els agustins, casa de Cavallers del Temple. Però tot i estar al mateix lloc de sempre va ser enderrocada per a construir un lletgíssim pàrquing que alletja la façana marítima de la nostra ciutat. Un pegot de formigó brut i desposseït de quelcom interès. Una MIERDA! Que els alacantins vam permetre que tiraren avall en favor d’interessos particulars. Però al menys l’ermita, simbòlicament, continua estant al mateix lloc on va estar sempre. I des d’aquesta ermita ix una de les processons que mes m’aborrona de la Setmana Santa Alacantina. El crist de la mar, El Morenet. Que sense tron, llitat sobre la creu de fusta, i tan sols amb una xarxa de pescador i un modest adorn floral ix pels carrers del barri cada Dilluns Sant, per a retrobar-se una vegada mes amb el Mediterrani. Aquesta imatge es de les mes antigues de la ciutat d’Alacant, es desconeix l’autoria de la talla i data de les darreries del S. XV. La fe popular diu que va arribar a Alacant des de la mateixa mar i es des d’aleshores el protector de la mar Alacantina i el destinatari dels precs, il·lusions i oracions de la gent marinera del Raval Roig.

De nou sobre el Carrer Mare de Deu dels Socors tindrem una panoràmica espectacular de la nostra costa. Sobre el terrat del espantós pàrquing gaudirem d’una impressionant terrassa amb vistes a la Mediterrània. Varies maquines per a fer esport, uns banquets i un parell de terracetes on prendre un refresc fan d’aquesta plaça un bon lloc on gaudir de les fabuloses vistes del barri de pescadors d’Alacant. Però no soles ens deleitarem d’eixa mar mansa i lluentosa que canta el nostre himne de fogueres, si no que gaudirem també dels centenaris i gegants ficus que protegeixen el també centenari mur de pedra blanca que s’alça des de la platja fins al Raval Roig, i que ens trobarem a poquets metres. On el blanc, verd i blau concedeixen a esta balconada una experiència espectacular per a visitants i propis.

De seguida ens entropessarem amb el Carrer de la Vila Vella. Però obri els ulls i no passes sense adonar-te que estàs creuant el Portal Nou, i l’antic llenç de les muralles de la ciutat el tens a dreta i esquerra. A la teua esquena deixes enrere l’horta i raval de pescadors, a l’esquerra, invisible per a quasi tot el mon, les restes del Baluard de San Sebastià, i estàs a punt d’entrar, travessant el que seria el Portal Nou, en la Medina Musulmana de Laqant i l’actual barri de Sant Roc. No avances molt ràpid perquè tinc un secret que desvelar-te. Un secret que ha sigut publicat en premsa però que quasi ningú de la ciutat coneix. I esta a poquets metres de tu. L'escut de la ciutat d'Alacant representa un castell sobre una gran penya, (Benacantil y Santa Bàrbara), amb ones de la mar als peus de la roca i quatre lletres als costats del castell, A L L A. Akra Leuka, Lucentum, Alacant. Molts son els historiadors que han entrat en controvèrsia al negar que la evolució històrica de la ciutat d’Alacant siga la representada en les lletres de l’escut de la ciutat. I parafrasejant a Pablo Rosser Limiñana, Juan Antonio Barrio Barrio i Jose Maria Galan Boluda en el seu llibre San Roque y laderas del Benacantil, como origen de la población urbana de Alicante. Et diré que “ allò que si esta clar, es que, de tot lo concernent a la nostra historia, una de les poques evidencies que no deixen lloc a dubtes, controvèrsies o polèmiques, com si ha passat amb altres casos com aquell de Lucentum en Benalua vs. Lucentum en El Tossal de Manisses, Akra Leuka es o no Alacant atc., d’allò de lo que deuen sentir-se orgullosos els veïns de Sant Roc es de viure i xafar el piso que va veure nàixer la nostra ciutat. Sota les vivendes i l’asfalt de Sant Roc s’amaga l’origen de la ciutat actual, que ha anat evolucionant i creixent a partir de la Medina musulmana Laqant. Abans d’això, assentaments Ibers, romans, tardorromans, visigodes, bizantins, musulmans, en eixe mateix lloc o en altres del terme municipal, Però el de San Roc fou l’únic que, amb categoria de ciutat, va perdurar en el temps, transformant-se i adaptant-se a les diferents cultures i

etapes històriques, fins als nostres dies.” I des de la ciutat romana de Lucentum fins a la medina musulmana de Laqant existia un vuit històric que fins fa uns pocs anys no es va desvelar. Una peça del trencaclosques que no trobaven per a consolidar la idea de que el Barri de Sant Roc era, com abans esmentàvem, l’únic amb categoria de ciutat que ha perdurat al llarg del temps fins al dia de hui. I aquesta peça del trencaclosques es va publicar a l’Octubre de 2010 en premsa i tan gran fou el seu descobriment que es va tindre que modificar la construcció del col·legi Públic de Sant Roc per tal de protegir-lo. Es tracta d’un oratori paleocristià. Una ermita Jueva del S. IIIIV que tal i com anunciava la premsa es el primer i únic vestigi d’una època a la ciutat d’Alacant. Es creu que a les laderes del Benacantil que caient a la mar existia un assentament d’ermitans i del que tan sols queda l’oratori que ens ocupa. Per tal cosa fou un grandíssim descobriment i d’un valor incalculable. L’ermita va permaneixer amagada en la part de darrere d’unes

vivendes del Carrer de la Vila Vella. L’oratori es de planta quadrangular i excavats en la roca del Benacantil trobem certs elements de caràcter religiós: bancs correguts, entallats per al suport d’elements pereceders com ara la fusta, (un altar de fusta), forats per al suport d’elements decoratius, 7 columbaris o arquets i al menys en dos d’ells queden restes de creus llatines pintades. Com deia abans, la construcció del Col·legi públic Sant Roc va ser modificada per tal de protegir aquest descobriment. I en la actualitat, per un lateral, sense interrompre en el dia a dia del col·legi, s’accedeix a l’ermita jueva. Però paradoxalment aquesta porta, SEMPRE ESTA TANCADA, privant a tots els Alacantins de gaudir del nostre patrimoni i conèixer la nostra historia. Este es un fet que em cabreja moltíssim i per el que t’anime a enviar un correu a l’Ajuntament d’Alacant demanant que el nostre patrimoni estiga a l’abast de tots els alacantins.

T’ho esperaves? Jo he de confessar que quan el meu professor de la UA Pablo Rosser Limiñana m’ho va descobrir a classe, em van tremolar tant les cames que quasi em pixe. Em va fer partícip d’un grandíssim descobriment que ha sobreviscut al llarg dels segles, inclòs a les explosions de la mina de les guerres de successió, i al desinterès dels plans urbanístics dels nostres governants. I després de 17 segles se’ns ofereix per a desvelar-nos secrets de la nostra historia i de la vida en la nostra terra fa un mil·lenni i mig. WOW! Tan sols passar el col·legi Sant Roc trobarem una fantàstica panoràmica del Castell de Santa Bàrbara. I si pares una miqueta d’atenció et donaràs conte que es veu perfectament el traçat antic de la ciutat. Un traçat que comparteixen infinitats de pobles valencians. El carrer de dalt, el d’enmig i el de baix. El carrer on estem nosaltres, el de la Vila Vella correspondria al carrer de baix. El d’enmig es el Carrer Balseta, que per cert rep el seu nom perquè l’aigua amb la que s’abastia la ciutat provenia de la font Natural del La Goteta, i mig llançant aqüeductes i mines d’aigua que travessaven el Benacantil, arribava al carrer Balseta. D’ahi el seu nom, que es pensa li ve per la bassa-font que hi hauria en aquell carrer. I finalment en carrer de dalt correspondria a l’actual Carrer de Sant Joan. A pocs passos trobarem la intersecció del Carrer Viriato, on en el numero 2, el amos de la casa tenen un jessminer espectacular que alcança dos altures de la vivenda. Jessminer que li regala al barri, a les nits d’estiu, el perfum perfecte per a enamorar-se, si es pot mes, de la ciutat d’Alacant. Aquest Carrer, el de Viriato, junt al que trobarem a continuació, el de Luzan, comparteixen algó en comú. Els dos carrers enquadren a la perfecció la Cara del Moro del Castell de Santa Bàrbara. Els alacantins el reconeixem de seguida, però de vegades, i depenent de la posició, als visitants els costa una miqueta mes. Doncs des d’aquests dos carrers es te un dels millors enquadres de la Cara del

Moro de la ciutat. Emmarcat per les façanes de colors, i els geranis i jessminers que decoren estos xicotets carrers. La Mare Natura es capritxosa i als alacantins ens ha fet un regal dels mes grans, la Cara del Moro. Una formació rocosa que ens dona als alacantins la possibilitat de fantasejar amb l’orige de la ciutat i el seu esplendorós passat. I es que resulta, que en temps moros, la princesa Cántara, filla del Califa de la ciutat, tenia dos pretendents; Aly i Almanzor. El Califa va decidir que la ma de la seua filla Càntara seria per al pretendent que millor i en menys temps portara a terme l’encàrrec que ell decidirà. Per a Almanzor, el Califa va manar que portara les mes fines i exquisites especies de la Índia. I la tasca d’Aly va ser fer una gran sequia per a portar l’aigua verda del Pantà de Tibi a la nostra ciutat. Tots dos es van posar mans a l’obra, però Aly, como que estava mes a propet de Cantara, al poc temps es va afaenar a dedicar-li poemes d’amor a la seua princesa i escampar per tot arreu la sobrenatural bellesa de la filla del Califa i les virtuts que la seua persona atresorava. Com no podia ser de cap altra manera, mentre Almanzor portava el seu encàrrec de manera rigorosa, Cantara va caure perdudament enamorada de Aly. I va arribar el temps en que Almanzor va tornar a Alacant carregat d’espècies, i de sedes, i de tresors per a Cantara. I Aly no havia acabat la sequia que li van acomanar. Aleshores, i seguint la seua paraula, el Califa atorgà la ma de la seua filla a Almanzor. I Aly, boig d’amor, va decidir despenyar-se per els penya-segats del Pantà de Tibi.

La Princesa, en assabentar-se de la noticia, adolorida per la mort del seu armadíssim Aly i boja de desamor, va decidir acabar amb la seua vida de la mateixa forma que el seu amant. I des de la penya de Sant Julià es va llançar a la mort. Cingle que ha passat a ser conegut des d’aquell precís moment com el Salt de la Reina Mora. El Califa, rabiós i arrepentit va caure malalt de pena i morí. I des d’aquell precís moment va aparèixer a la roca del Benacantil el rostre del Califa per a l’eternitat. Els alacantins de l’època, veient els tràgics successos de Càntara i Aly, decidiren que la ciutat hauria d’anomenarse AlyCantara. Per a que tot el mon sapiguera des d’aquell moment que un amor grandíssim fou capaç de commoure la roca i esculpir per a sempre el rostre de un pare commogut per la pena. Les cordoneres de les nostres esportives ens portaran a pocs passos davant de la façana del

MACA. Museu d’Art Contemporani d’Alacant. Les sigles del Museu no em poden agradar mes. Quatre inicial que configuren bellesa en Valencià. La casa de l'assegurada es la construcció civil mes antiga d’Alacant que es conserva. Des de la seua construcció a l’any 1685 fou propietat de l’Ajuntament d’Alacant i manté la seua superfície original de construcció, 706m2. Aquest edifici es un dels mes sobris exemples de l’arquitectura barroca valenciana, com correspon a les característiques de la seua destinació inicial: Posit del gra. L’edifici es divideix en tres plantes i cadascuna d’elles en tres “cruixies” paral·leles a la façana principal amb tres arcs de mig punt. I els vans de les plantes superior s’obrin com a balconades. La composició general del edifici es completament simètrica i la pedra utilitzada es provinent de la Serra de Sant Julià. Pedra que atorga l’esplèndida aparença que caracteritza a l’Assegurada.

En línies generals el edifici s’ha mantingut pràcticament igual al llarg del temps tot i els seus usos. Fou, a banda de graner, seu del Consell Municipal quan el Palau consistorial va ser destruït per els bombardejos francesos. També va ser en algun moment parc d’artilleria i presó. Al 1845 va ser Institut de Segona Ensenyança i al 1893 Escola Professional de Comerç. Als anys 50 del s.XX es va quedar vuit fins al 1966 que es proposa com Arxiu Municipal. Però les obres d’acondicionament es prolonguen fins a l’any 1976 i es quan En Eusebio Sempere considera que l’Assegurada seria el millor emplaçament per a exhibir la col·lecció d’Art del s.XX que posteriorment ell donaria a la ciutat d’Alacant. La assegurada va obrir les seues portes com a museu el 5 de Novembre de 1977 convertint-se, des d’Aleshores, en un dels pioners museus d’Art Contemporani de l’Estat Espanyol Mes de 30 anys després, aquest edifici es integrat dins del moderníssim MACA. L’edifici contemporani que comparteix façana amb l’edifici de l’Assegurada. I que baix el meu punt de vista s’integra a la perfecció amb les línies originals de l’antic pòsit del gra d’Alacant, la plaça i carrer que els envolta. Generant un gran espai dedicat a les arts i seguint amb l’ideal de Sempere de democratitzar l’art. Que l’art no havia d’estar sotmès a les classes altes i que tothom havia de poder tindre accés a la cultura i l’art. Com anècdota podrem dir que l’Assegurada, segons el veïns, alberga no soles obres d’art, si no que esperits han fet d’aquest edifici la seua llar. I com veurem en aquest llibre, no sent l’única finca de la ciutat que, segons els parlars dels alacantins, esta encantada. Enfront del MACA trobem la Basílica de Santa Maria. Construïda damunt de la Mezquita Major de la Medina musulmana de Laqant pot ser siga una església única en Espanya. Dedicarem un capítol en exclusiva a aquest esplèndid monument de la ciutat perquè s’ho mereix. Però, com també ho faré en aquell capítol dedicat en exclusiva a Santa

Maria d’Alacant, m’agradaria mostrar públicament el meu descontent per la infrautilització d’aquest bé històric, cultural i patrimonial de TOTS ELS ALACANTINS. L’edifici únicament esta obert per al culte i celebracions privades com a Noces. (Evidentment amb el seu corresponent preu ). I em sembla de tindre una barra grandíssima que amb els diners de TOTS els valencians i sobre tot, de TOTS els alacantins, es finançaren les investigacions arqueològiques, reformes, acondicionaments i restauracions de la basílica per a després estar tancada a cal i canto. Una de les coses que mes enveja em fa a la vida es tindre fe en Deu, i tinc un respecte absolut per aquells que practiquen les seues creences religioses i troben en la fe consol i esperança. Per tal cosa entenc que la Basílica ha de donar servici a aquestes persones. I de fet no concebixc la Basílica sense culte. Però... Sr. Retor, Bisbat i institucions publiques valencianes, JO TAMBE VULL GAUDIR DEL MEU PATRIMONI. I faig una crida a la ciutadania en general per a que entre tots fem força i la Basílica de Santa Maria puga ser visitada i gaudida fora de l’horari de culte. I a ser possible exempt de imposades donacions. Una de les coses que mes em sorprèn, i que egoistament mes m’agraden de la ciutat es que aquesta plaça a penes te massificació de turistes i veïns. I pots prendre una cerveseta amb un teló de fons impressionant: La Basílica de Santa Maria, el MACA, les colorejades façanes de principi de segle XX i el imponent Benacantil coronat per Santa Bàrbara. I de tant en tant les campanes de Santa Maria, Sant Nicolau i el Palau Consistorial lluiten per donar l’hora real. (El rival toc de les campanes el comentarem en l’apartat exclusiu de Santa Maria). Una catarsis de plaer per als sentits que afortunadament, per el moment, els turistes encara no han descobert i tu i jo encara podem, privilegiadament, gaudir amb certa intimitat. Deixar-nos portar per l’exuberància del paisatge històric i monumental de la plaça, la llum clara i neta de la nostra terra, amb un vermut fresquet i uns encurtits, i un toc de campanes que ens conta l’historia de la ciutat amb un llenguatge propi.

Just a la cantonada de la Plaça trobem un Bed & Breakfast que m’agrada moltíssim, La Milagrosa. Un hostal molt agradable amb una de les terrasses mes espectaculars d’Alacant. Per sort per als clients de l’hostal es d’us exclusiu de les persones hospedades a La Milagrosa. Però fer-te un gin-tònic a les nits, o pujar a la terrassa amb un cafè i veure despuntar el dia a un indret tan màgic i especial de la ciutat es suficient al·licient com per a voler ser client d’aquest B&B. Enfilem de nou pel Carrer de la Vila Vella fins arribar al Carrer Maldondo i just en les immediacions del encreuat, al numero 38 i 39 de la Vila Vella trobem un palau amb la façana de color blau que quasi sempre te el seu portó obert, i podem veure el bonic taulell hidràulic de la seua porteria. I just enfront, dins d’una edificació molt mes moderna, les restes de l’antiga Llotja Gòtica. En les pagines d’aquest llibret trobaràs un brevíssim resum de les causes per les que Alacant, al llarg de la seua historia, ha perdut gran part del seu patrimoni. I entendràs moltes coses i moltes pors que el nostre subconscient col·lectiu amaga, i gracies a les quals em desenvolupat un caràcter incapaç de sentir-se poble. I per tant si no se es poble es impossible estimar allò que ens identifica, agermana amb altra gent, i aporta eixe valor afegit que produeix en el esser humà el sentiment d’orgull. Durant les moltíssimes voltes en en les que l’artilleria a ferit a la nostra ciutat, la Llotja Gòtica de la ciutat va ser enderrocada. I tan sols queden com testimonis del passat una columna amb l’escut de la Corona d’Aragó i part del paviment de pedra redona de la llotja amb dibuixos vegetals. Salvant les distancies, la nostra Llotja Gòtica, seria com la de la veïna ciutat de València. Un espai de negoci i un reflex econòmic de la ciutat d’aquella època. Es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a 14 hores. No queda pràcticament res. Però al mig d’unes oficines municipals podem donar-nos el gust de somiar amb una ciutat desconeguda per a la immensa majoria. Una ciutat amb una història i un passat espectacular que, perquè no dir-ho, ens han furtat i destruït per interessos estrangers.

Connexió amb: Passeig 3. Torre de la Pólvora · Pous de Garrigós · Parc de lÉre ta. Agafem el Carrer Maldonado i continuem el nostre passeig per aquest “poblet” del barri de Sant Roc. Als poquets passos trobarem unes enfilades escales pintades amb línies de colors vius que pugen directament cap a la Plaça del Pont i a la Torre de la Pólvora. No obstant continuarem pel carrer Maldonado i deixarem eixa part de la ciutat per a un altre passeig. Arribarem fins a la que fou una de les cases senyorials de la ciutat. Un palau de pedra blanca de Sant Julià amb l’escut d’armes de la família en la façana. Els baixos de l’edifici en l’actualitat son ocupats per bars d’oci nocturn i una part de l’edifici presenta un estat de conservació un poc descuidat. De fet esta apuntalat. Segons Carlos Salinas Salinas al seu bonic i molt interesant article per a Alicante Vivo, aquesta casa va pertànyer a “Robert Montgomery Budd, nomenat cònsol dÉUA a Alacant des de 1793 i amb léncàrrec de Múrcia, València, Les Illes i Catalunya. Feia temps que estava a la ciutat comerciant amb vins i bacallà de Terranova; segons Viravens, projectà construir un edifici per a fabricar aiguardent a l´Hort de Valladolid, propietat del municipi alacantí. Comprà terres i cases a l ´Horta i la ciutat dÁlacant tal com feia la burgesia i noblesa des del Sis-cents”. El cognom d'aquest pro-hom va donar peu al topònim de Mongòmit al terme municipal de Sant Joan. “ Mongòmit és una adaptació dels parlants valencians de Montgomery”. I als seus últims anys de vida va comprar aquesta finca, el Palau de Marbeuf a l'actual numero 7 del Carrer Maldonado. I si no volem perdre un bé patrimonial mes deuríem fer algo. Jo ho estic denunciant públicament a aquest llibret, però tu... Que estàs fent? No gires la mirada cap a altre costat i denuncia. No siguem còmplices de la pèrdua i destrucció del nostre llegat cultural.

Pugem les escales del Carrer Capità Boaccio per arribar a una de les placetes amb mes encant del Barri de Sant Roc. Amb una font i banquets a l’ombra d’uns arbrets podem descansar de la nostra caminada i escabuçar-nos en la pau d’aquests carrers. En les façanes de les casetes unifamiliars que es distribueixen i adapten a la roca del Benacantil en forma de terrasses abancalades. I en els colors de les massetes i plantes que decoren les portes i balcons d’aquest quarter. Els veïns d’aquest barri son gent amable i comprensiva amb la gent com jo que invadeix la seua intimitat de barri bocabadats per la bellesa de l’indret. Son un barri que te molts de problemes amb la incivilització dels turistes que trenquen els seus geranis o amb els usuaris de l’oci nocturn dels carrers colindants. No obstant totes les agressions, son una gent simpàtica i divertida. Sempre amb un Bon Dia a la boca, i disposats a donar-te indicacions en eixe laberint que es el traçat dels seus carrers. Para atenció al parlar dels Santroquenys. Parlen castellà d’una forma molt peculiar. Utilitzen expressions i estructures del Valencià i ho incorporen al Castellà. I el resultat es un castellà molt bonic que accentua la personalitat i particularitats d’aquest Barri Alacantí.1 Tant per les escales del Carrer Divina Pastora, com pel Carrer Pare Sebastian pujarem al carrer mes alt del Barri de la Mina. (Altre nom amb el que es coneix Sant Roc i que descobrirem mes endavant del perquè d’aquest malnom). Una vegada en el Carrer Sant Roc et recomane que et pegues un tomb amunt i avall del Carrer. Cap a la dreta anirem cap a la Plaça del Pont i cap a la esquerra a l’ermita que dona nom i sentit al Barri, l’ermita de Sant Roc.

En el numero 31 del carrer Toledo tr obarem u n forn de pa per si vols fer-te u n tente mpie o comprar algu na beguda. 1

Sant Roc es un personatge un tan controvertit en quant a la seua santedat es refereix. Doncs en la Biografia Eclesiàstica completa, de 1865, dirigida per En Basilio Sebastian Castellanos de Losada s’afirma lo següent: “ No esta canonizado ni puesto en el catalogo de los Santos con la solemnidad que usa la Iglesia”. Però l’Església Catòlica permeteix el culte a Sant Roc per l’enorme devoció que els feligresos li tenen, independentment que oficialment siga Sant o no. Sant Roc va nàixer a Montpeller i va dedicar tota la seua vida als demes, de fet morí de pesta atenent a altres malalts. Es diu, que quan Sant Roc era un xiquet va heretar una gran fortuna que va donar íntegrament als pobres per tal de pal·liar el seu sofriment. Es va ordenar franciscà i va emprendre una peregrinació des de Montpeller cap al Roma. I en el viatje va curar, sempre amb la senyal de la creu, a moltíssims malalts de pesta i lepra. I la seua fama miraculosa es va escampar per la Europa d’aquell temps, S. XIV. Tornant a Montpeller des de Roma, va caure malalt de pesta, i veient-se a soles, Sant Roc va pensar que moriria. Però un gos, durant la seua malaltia el va dur pa fins que Sant Roc va sanar. Per això, la figura de Sant Roc sempre es representa acompanyat d’un gos. Finalment va morir de pesta entre els anys 1376 y 1379. I la seua santedat, reconeguda o no per la cúria Vaticana, s’escampà per les immediacions de Montpeller amb moltíssima força. Alacant va sofrir una gran epidèmia de pesta al segle XVI, per tal cosa, es lògic pensar que els alacantins, superada la pesta, alçaren un temple en honor a Sant Roc com a senyal d’agraïment al alliberar-los de tan mortal malaltia.

Però com sempre, la nostra terra tan vinculada a la mar, atorga la construcció d’aquesta ermita a un episodi ocorregut davant de les nostres costes. Rosser Limiñana, Barrio Barrio i Galan Boluda ens ho conten al seu llibre al voltant del barri de Sant Roc. 3 bisbes a punt de naufragar, van canalitzar els seus precs a Sant Roc prometent que si aconseguien salvar la vida, consagrarien la primera església a Sant Roc. Va ser en el port d’Alacant on van desembarcar i compliren la seua promesa al Sant. L’ermita, i mes que l’ermita la titularitat de la seua advocació ens parla no soles dels miracles del Sant, si no també de la cultura de la nostra terra. Després de l’imperi Romà, a Europa es presentava un caos polític grandíssim. I tan sols la fe cristiana atorgava cohesió al continent i a l’infinnitat de regnes que configuraven el mapa polític de l’època. Per tal cosa, el cristianisme no soles proporcionava unitat religiosa al continent, si no també cohesió territorial. I la consagració a Sant Roc per part del Alacantins, no

soles es degué a la pesta sofrida, si no als llaços culturals amb altres pobles europeus units per una mateixa política. Alacant, com també ho era Montpeller en aquell moment, formava part de la Corona d’Aragó. I els costums i tradicions dins de la Corona eren mes fortes de lo que puguera parèixer. Aleshores, els alacantins del S.XVI, lògicament es van encomanar a un Sant que els era familiar. De l’ermita original de 1559 soles queden 6 arcs. Degut al seu caràcter de ruïna es va reedificar al any 1875 i el seu aspecte actual pertany al S. XIX. Novament he de fer al·lusió al llibre San Roque y Laderas del Benacantil, como origen de la població de Alicante, per tal de descriure l’aparença de l’ermita. Els autors, en els seus paràgrafs, construeixen una imatge d’una bellesa molt gran i que m’agradaria compartir amb tu: “Al 1880 es va completar la construcció de l’ermita amb el seu remat, que es altre dels detalls digne de menció d’aquesta ermita, per la

seua singularitat, el de la seua esvelta torre campanari, coronada amb una piràmide quadrangular, que ressalta i sobreïx en el nostre particular Skyline del centre de la ciutat. Difícilment visible hui, per la irregularitat del terreny, així com el escàs criteri urbanístic dels nostres governants, que han permès, sobre tot als anys 60 del segle passat, diferents i irregulars altures als edificis. El resultat, que soles des de miradors d’alçada, be siga des de L’Ereta, el castell o els gratacels propers, o a peu de carrer però soles a la zona del casc antic, es pot apreciar una meravellosa estampa de sostres i terrasses esguitats per torres i cúpules, be d’edificis religiosos o civils com ara Sant Nicolau, Santa Maria, el convent de les Monges de la Sang, Ajuntament o Edifici Carbonell. I a la part mes alta, amb certa timidesa, com si no volguera molestar, aborronada per haver passat de donar ombra a la ciutat a ser amagada per la mateixa, la torre de l’ermita de Sant Roc”.2 Cap a l’esquerra de l’ermita de Sant Roc sortirem a la Plaça del Carme. Un lloc d’encontre per a molts alacantins i veïns del casc antic. I des de la Plaça agafarem novament en Carrer Toledo. On el el numero 12 trobarem una vivenda un tant particular. De sillar de pedra blanca de la nostra cantera de Sant Julià. Les restes d’una antiga casa noble de la ciutat. Records d’una ciutat plena de palaus i cases senyorials que es conjuguen amb la decrepitud de solars abandonats i els mediterranis colors de les façanes. Colors que transmiteixen alegria, vida. Una vida junt a la mar, colorida i bonica.

Pablo, Joan i José, si arriba a les vos tres mans es te llibre t, perdoneu que vos traduïxca al Valencià. Se que no es fà quan es ci ta u n llibre, que es transcribix ta l cual es ta escri t, però ho faig amb el respecte mes gran cap a la vos tra obra. I pense que amb el tó de segona persona del singular que es ta escri t aques t llibre t, arribarà millor als lector. Vos admire. Salu tacions). 2

Continuarem el nostre passeig desviant-nos pel carrer Pare Sebastian per entropessar-nos als poquets escalons amb la Plaça de Quijano. I tot i estar al mateix barri, deixar a les nostres esquenes Sant Roc, per a endinsar-nos en el conegut “Barrio”. A poquet que anem baixant pel carrer Sant Agustí ens trobarem a mà esquerra el magnífic convent de clausura de les Monges de la Sang. Un imponent edifici del S.XVIII que sobrecogix per la seua petrea sobrietat. Com totes les edificacions nobles de la citat, els sillars de pedra blanca provenen de la serra de Sant Julià. He de confessar que es un edifici que em sobrecogix estèticament a l’hora que em fa por. Les seues finestres, amb fortes reixes de ferro i tapiades amb celocies, amaguen un mon desconegut on soles la claror del dia te permesa l’entrada. No se quantes monges viuran encara intramurs, no crec que visquen mes de 5-8 monges. No obstant, la idea de que, voluntàriament, una dona decidixca privar-se de la llibertat de recórrer el mon i dedicar la seua vida a la contemplació espiritual m’aterra Tot i que no puc deixar de trobar bellesa en eixa decisio. Una dicotomia que fa que el meu cor es faça xicotet cada vegada que pase pel Carrer Sant Agustí. I que els meus dits, involuntàriament, es passegen per la roca blanca dels seus murs intentat atrapar la brutal energia del convent i deixar per a eixes dones, atrapats al murs, els meus pensaments de companyia. Com si amb aquest gest els puguera dir que no estan a soles. I que tot i no entendre la seua decisió, agraixc les seues oracions. Just en el numero 3 del Carrer Sant Agustí esta el Museu de Betlems de la ciutat. Si ens desviem pel carrer de Les Monges, just al arribar a la Plaça Mare de Deu del Remei, en el cantó trobarem la seu de la D.O. Vinos de Alicante.

Però tu i jo continuarem baixant per Sant Agustí fins arribar a la que pot ser la Plaça d’Alacant que mes m’agrada, Plaça de la Faç Divina. Però abans d’arribar vull dir-te que just enfront del Convent Franciscà de les Monges de la Sang trobaràs un dels hotels mes especial i amb mes personalitat de la ciutat, Hostal Les Monges. Arribats a la Plaça de la Faç Divina m’agradaria fer un xicotet homenatge a un dels homes mes controvertits de la historia recent de la ciutat, Toni Brotons. Amb el que no he creuat ni una sola paraula en la meua vida, però al que he de reconèixer-li, i agrair-li, la seua tasca, voluntària o involuntàriament, en pro dels drets civils de totes i tots els Alacantins. Propietari d’un pub mític a les nits alacantines ubicat a eixa mateixa plaça, El Forat. On totes les sigles de les diferents identitats sexuals de la ciutat, inclosa la heterosexualitat, es donaven cita a les nits alacantines en un ambient obert, divertit, escatològic, quasi místic, boig i absolutament mediterrani. El 3 de maig del 2013, el diari INFORMACION es feia ressò del tancament d’aquest local tan especial en la vida de molts alacantins.. De vegades, altres idiomes tenen paraules per expressar un sentiment que el teu propi idioma no en te. Doncs tinc algo mes que enyorança d’aquelles nits boges on qualsevol folklòrica et podria sorprendre després de l’últim èxit mes comercial del moment. I on tots cantàvem, ballàvem i ens divertíem sense cap mena de prejudici. Obertament et dic que no tinc enyorança, tinc “saudade” del Forat. Agafarem el Carrer Major direcció a la Rambla de Méndez Nuñez, on finalitzarà el nostre primer passeig. Però abans voldria destacar-te un comerç d’aquest principal carrer del casc antic. En el numero 31 del Carrer Major, trobaràs una tendeta de ceràmica. Em fan fastig les tendes de subvenir que no representen la cultura de la ciutat. No m’agraden les flamenques, ni els topets en la roba. No m’agraden les sargantanes modernistes, ni les botes de vi amb l’escut d’altres ciutats. Adore les flamenques i els

bous en Andalusia, i tinc una sargantana Gaudiniana que vaig comprar a Barcelona. També tinc una samarreta de Kukutxumuxu amb un bouet vestit de les festes de Sant Fermi. Però no representen la meua terra ni la meua cultura i els vaig adquirir a altres ciutats, amb altres costums, per tal de recordar viatges molt divertits. I em posa trist que els turistes carreguen de records d’una falsa identitat a les nostres botigues. Per aixó m’agrada esta tenda. Perquè pots emportar-te un record de qualitat i no eixes baratijes que venen per ahi. Fet a mà i des de el meu punt de vista molt bonics. Finalitzem aquest Primer Passeig en arribar a La Rambla. Espere haver-te descobert secrets de la nostra ciutat. Gracies per acompanyar-me, he gaudit molt de la teua companyia. Ens veiem prompte! Adéu!

Camins de l’Aigua 1

an te hay u na fuentedque “(...) a la par te de llevCa da a de s tillo has ta ulan Ciu encanada por la fa ldal oy ta por donde es ta gacurvaioshas que an tes venia másos de ta la encanadura lle fuer te arc o y pedaz San ta María (...)”

BENDICHO, V., 1640. d Cróni ca de la muy Ilus tre, Noble y Leal Ciuda de Alican te.

naturals d’aigua que van A Alacant tenim dos fonts , la per a abastir, en el passat tindre cabal suficient com al , i que han sigut claus per ciutat i les hortes adjacents t Fon la ps: tem tat al llarg del desenvolupament de la ciu , al eta Got tell de Sant Ferran, i la Santa, als voltants del cas at nom. barri alacantí al qual ha don de la ciutat de Lucentum, Emparades sota la protecció ven s assentaments es dissemina diferents alqueries i xicotet de ies níc ència. I a les pla per tota la seua àrea d’influ Benalua, s’escampaven viles la ciutat, com ara l’actual ueries musulmanes. I és de camp i posteriorment alq e de l’assentament islàmic justament durant el períod degut a l’augment de poder a les nostres terres quan, va l’alcassaba del castell, es administratiu i econòmic de tius mo sa de traslladar-se, per ordenar a la població disper muntanya, intramurs. I és estratègics i defensius, a la a Musulmana Laqant. aleshores quan naix la Madin ava condemnada. La Font Però sense aigua, Laqant, est ra inferior a la que té la Vila Santa naix a una cota d’altu lògic, aquesta font no podia Vella. Per tal cosa, i com és què com tots sabem l’aigua donar servei a la ciutat. Per a muntanyes. Aleshores, els corre costera avall i no puj de haver d’esforçar-se per tal alacantins del moment van ts, Per tant, van construir pon nodrir d’aigua la població. amb ses bas a de sèquies, bassetes, aqüeductes i tot un sistem de fer arribar l’aigua de la sènia i canalitzacions per tal Sant Roc. Goteta a l’actual barri de

salvar el barranc del I ho van aconseguir, puix van roca del tualitat) i, excavada en la Bonhivern, (av. Dénia en l’ac gran sèquia per a portar des Benacantil, van construir una t l’actual Raval Roig, travessan de la Goteta, per damunt de de ll val que baixa des del Caste la muralla de ronda medie ant. Nou, l’aigua a la Madina Laq Santa Bàrbara fins al Portal a per sseta, des d’on es distribuï Concretament al carrer Ba la gran a i ys pendiculars, als ban diferents canalitzacions per Mesquita.

pels monstruosos gratacels En l’actualitat, i amagades d’aigua testimoni d’aquests camins del Raval Roig, encara donen el sa mina d’aigua que traves les diferents bassetes i la tal Nou. Benacantil direcció al Por ant només foren utilitzats dur Aquests camins d’aigua no s ant ort imp ica. De fet van ser el període d’influència islàm tina fins dolça a la població alacan per a l’abastiment d’aigua al llibre fet Pablo Rosser Limiñana, pràcticament fa no res. De origen de es d’Alacant El agua en el publicat pel Museu d’Aigü a desde gic olo vision histórico-arque la ciudad de Alicante. Una eta (...) ca moderna, diu que: “La Got la prehistoria hasta la épo timent derna la principal via d’abas va deixar de ser en època mo segon alacantina i va passar a un d’aigua dolça de la població ra el ost dem a importància, com pla, però sense perdre la seu al eci la Goteta gaudia d’una esp fet que la font-brollador de ües ciutat, ja que les seues aig protecció pel Cabildo de la ll. Mo del la i iro passeig de Ram nodrien la font pública del

S.XVIII quan la pressió Va ser a les darreries del ió de la positiva per a la construcc popular va influir de forma r una ana . El veïnat de la zona va dem font del passeig de Ramiro la plaça, de monument per embellir font, que fera les funcions voltant les persones que vivien al al·legant la rellevància de concedir va es iants, etc. (...) el 1788 del passeig: cònsols, comerc s me ò hi van aparèixer proble la col·locació de la font”. Per de perquè finalment “després de caràcter administratiu seus s del i t fon propietat de la molts plets al voltant de la b el am ra d’abril del 1895, acorda usos, l’Ajuntament, el cinc al reg per ilitar l’aigua necessària propietari de la font (...) fac dels banda nodrir per al consum dels jardins del passeig i a veïns del Raval Roig (...)” ciutat d’Alacant han estat El naixement i la vida de la sigut . Dolça o salada, l’aigua ha vinculats sempre a l’aigua rers tòria. Ha configurat els car protagonista de la nostra his s me rem veu eni Alacant i, com i places del nostre primig estar responsable del nostre ben endavant, l’aigua ha sigut la què trucció. Li ho devem tot, per econòmic i de la nostra des i al ls ura nat ts fon la mar, a les som allò que som gràcies a ia yer gin l’en ectacular sentit de riu Montnegre. Amb un esp a tem sis configurant un titànic hídrica de la nostra gent, hem nt me ura en altres zones del món seg de canalitzacions i reg que tins rimoni exclusiu dels alacan ja hauria deixat de ser pat eixa a s cie grà la humanitat. I per a ser patrimoni de tota nostra la ut nt espavila i que ha sig salada mar, que l’entenime er hem desenvolupat un caràct particular finestra al món, que desconfiat. I les fonts obert i despreocupat, alhora ut i vellet Montnegre han correg naturals, les rambles i el g. Sang san tra n convertit en la nos banyat les nostres vides i s’ha de vida.

Passeig nº 2: Pujada al Parc de lÉre at Durada es ti mada: de 3 a 4 hores. Tipus de ru ta: a peu. Recomanacions: Una xicote ta motxilla amb u na ampolla dáigua i u na frui ta.Calça t còmode. Dificulta t: 4 Iti nerari: Passeig 1 (Carrer Haroldo Parres · Plaça Es tella · Carrer Dr. Sapena · Plaça Dr. Gomez Ulloa · Carrer Germans Lopez de Osoba · Avinguda Vazquez de Mella · Carrer de Na Violant · Carrer Mare de Deu del Socors · Carrer de la Vila Vella · Carrer de Maldonado) · Plaça del Pont · Parc de lÉre ta.

Pràcticament en el cantó del Carrer de la Vila Vella amb el Carrer Maldonado, trobarem, a ma dreta, unes escales pintades amb línies de colors que ens portaran directament a la Plaça del Pont. Però abans d’arribar, just a l’últim descans de les escales, ens entropessarem amb part de les muralles de la Madina Laqant i la Torre de la Pólvora.

“ (...)La torre de la pólvora formaria par t de sis te ma defensiu de la Madina musulmana de la ciu ta t. Par ti nt de la Por ta de Ferrisa, ubicada a la confluència dels Carrers Vila Vella i Majors, par ti rien dos braços que envoltaven la Madina connectant amb lÁlcassaba mu ntant per les vessants del mont Benacantil. Un braç corre paral·lel a la mar, láltre connectaria amb la Torre de la Pólvora mu ntant fins enllaçar amb lÁlcassaba per lÉre ta i la Torre del Mig Amu nt. La muralla i la torre s´han da ta t al s. XIV, to t i que sés ti ma que exis ti ria en època islàmica, s.XII, formant par t del Recinte de la Vila Vella. (...) Fins als anys 80 del s.XX exis tia u na vivenda damu nt dállò que es conservava de la ma teixa torre. Al llarg de les excavacions arqueològiques aparegué la to ta li ta t del contorn de la torre fins al seu assenta ment a la roca mare, el començament del braç de la muralla que comu nicava la Torre de la Pólvora amb la Por ta Ferrisa, així com u n canal his tòric dábas ti ment dáigua excava t a la roca mare, conegu t com el Canal de La Gote ta. (Abas ti ment dáigua del que 1 parlem a Camins dÁigua I).”

El text es reproduït dels Panells informa tius de l´Aju nta ment d´Alacant 1

Des d’aquest punt de la ciutat, et pots fer una idea general de com fou la Madina Laqant. Protegida per l’Alcassaba i murada. Nodrida d’aigua dolça per un fantàstic sistema de canalitzacions. I amb un epicentre de la vida quotidiana al voltant de la Mesquita Major. I com a teló de fons per a tots els alacantins, independentment del moment històric en el que ens ha tocat viure, la blavíssima mar.

En front de la Torre de la Pólvora trobarem l’accés al Parc de l’Ereta i el Museu de l’Aigua d’Alacant. Museu on es troben els Pous de Garrigós. On novament la vinculació amb l’aigua torna a florir per contar-nos, novament, com d’estret a estat sempre el nostre passat, present i tot indica que també el nostre futur, amb aquest, per a nosaltres, or líquid. Els pous es van construir per tal d’arreplegar l’aigua, que amb la força que soles els alacantins coneixem, baixava per les laderes del Benacantil i que es perdia arribant a la mar. Van ser construïts al 1863 per el Mestre d’Obres Antonio Garrigós. I son un conjunt de pous, com t’he comentat fa no res, destinats a l’emmagatzematge de l’aigua de la pluja. Estan, en part, excavats a la roca del Benacantil i l’aigua passava d’un pou a un altre per un tubs ceràmics situats al brocal de cada pou. D’aquesta forma, gràcies a la gravetat, passava d’un pou a l’altre l’excedent d’aigua. I tenien una capacitat d’emmagatzematge de uns 807.000 litres d’aigua. Els pous, no soles van nodrir d’aigua a la ciutat, tant necessària durant aquell temps, doncs les fonts tradicionals d’aigua s’havien esgotat, a mes van pal·liar els devastador efectes que, com alacantins tots coneixem, generen les fortíssimes pluges torrencials a la nostra terra, i que patien els veïns d’aquest barri. Per unes tuberes, Garrigós, transportava l’aigua dels Pous fins a uns altres mes xicotets que hi havien al numero 47 del Carrer Major, on es venia el cànter d’aigua a uns preus molt populars.

Els corredors que actualment faciliten l’accés al visitants es van construir al s.XX, quan els pous ja no es feien servir, per tal de acondicionar el pas als usuaris d’aquest museu. Durant els bombardejos que va patir la nostra ciutat durant la Guerra Civil, aquestos pous, van fer de refugi amb una capacitat de unes 600 persones. L’accés al museu es gratuït, no sigues bobo i entra. Paga la pena. Junt al museu trobarem l’accés al meravellós Parc de l’Ereta, des d’on tindràs una visió sobrecogidora de la nostra ciutat. Alacant, a mesura que anem pujant, anirà despullant-se per a tu. Primerament, les cupules, torres i terrats del casc històric de la ciutat floriran baix els teus peus. Seguidament els eixamples del XIX de la ciutat, Sant Ferran, el port, la façana marítima. I per últim una visió immensa de les nostres muntanyes, les muralles de la ciutat, Tabarca, el cap de Santa Pola i l’infinit del nostre horitzó blau, blanc i salat. I de l’altra banda les iconogràfiques imatges d’Aitana, Cabeçó d’Or, Puig Campana. I l’albufereta i el Cap de l’Horta. Sant Joan, Mutxamel, El Campello, La Vila Joiosa i fins i tot Benidorm. Pla del Bon Repòs, i les Carolines, i l’antiga i maltractada Horta d’Alacant. I una sensació de pau i silenci impropi del centre d’una gran metropoli. On soles les gavines al frontal marítim, i els pardalets a les esquenes del Castell, trenquen el descans d’aquest jardí mediterrani. Els arquitectes del Parc de l’Ereta, Marc Bigarnet i Frederic Bonnet, digueren d’aquest parc: “El monte Benacantil domina el casco histórico, el puerto y el mar. Las poderosas fortificaciones habían conferido a esta zona militar un estado de abandono. Permanecía la imponente masa del monte, naturaleza tectónica, icono de la ciudad. La realización del parque supone una recuperación de este hito geográfico...

...La pendiente, los desprendimientos, la orientación sudoeste y el difícil acceso habían degradado poco a poco el lugar: imaginar aquí un jardín parecía un desafío casi disparatado. La integración de este espacio natural en los usos de la ciudad permite recuperar los vínculos entre los barrios degradados y la animación del centro urbano y del puerto, revitalizar las partes altas del casco histórico, rememorar la unión natural con el castillo, frente al mar. Esta reconquista del lugar propuesto ofrecía también la posibilidad de generar agradables reencuentros con un territorio conocido, espectacular y magnífico”. Abans de començar el nostre ascens del Benacantil pels jardins de l’Ereta et recomane que t’assegures que portes aigua. L’únic “gran però” que li trobe a este meravellós parc es que no te cap quiosc que done servici als usuaris de l’Ereta. De totes formes, et recorde, que al Passeig 1, indicaven que al Carrer Toledo, molt propet d’on estàs ara mateix, havia un forn de pa on pots comprar

un trosset de coca i algun refresc. La regidoria de Medi Ambient de l’ajuntament d’Alacant va publicar fa uns anys uns recorreguts a peu per la ciutat. El nostre passeig a partir d’ara seguirà les recomanacions d’aquest sender urbà creat per l’Ajuntament. A ma esquerra, tan sols accedir al parc de l’Ereta des de la Plaça del Pont trobarem, de fusta un camí que ens conduirà a un passeig de tarongers. Estic escrivint aquest recorregut Dijous, festa de la Faç Divina, 27 d’Abril. Fa tan sols uns dies que vaig estar gaudint del parc amb uns amics. I tot i ser preciós, li faltava a aquest sender eixe valor afegit que en determinades èpoques de l’any fan d’aquest recorregut una experiència única. Tarongers i llimoners son arbres molt característiques de les nostres hortes. I a pocs kilòmetres de la ciutat les hortes estan plenetes d’aquestos fruitals. Però en Alacant ciutat es poc habitual entropessar-te amb algun.

Agafa el teu mòbil ara mateix i programat una cita a la teua agenda. Tornar al Parc de l’Ereta a finals de Febrer- Març. En aquestos mesos es quan flora el cítrics i poques fragàncies representen millor al Mediterrani com l’olor de l’azahar. T’hauràs adonat que les blavetes cúpules, i les torres, i Sant Roc, i Santa Creu, i la mar entre les terrasses de la Casa Carbonell han aflorat davant teu amb soles uns pasets. Doncs imaginat aquesta primera despullada de la ciutat amb l’insuperable olor dels tarongers en flor. Una experiència quasi mística, al mig de la ciutat i a l’abast de tot el mon. Al llarg d’aquesta avinguda de tarongers anirem bordejant el Perfil dels barris de Sant Roc i Santa Creu. I poquet a poquet, i acompanyats per un mur natural de baladre anirem, quasi sense adonar-nos, bocabadats amb la bellesa d’aquest mirador, pujant les laderes del Benacantil. Una vegada arribats a l’explanada ens plantejarem dues opcions. Si físicament estàs bé continuarem pujant. Es un recorregut amb una inclinació de pujada d’un 20%. Pel contrari, si tens alguna dificultat, o ximplement estàs gos començarem el descens per les terrasses abancalades del parc. Jo continuaré pujant, m’acompanyes? Durant l’ascens hem tingut la ciutat a la nostra esquena i la vista posada en la roca del Benacantil. Fins un punt on el camí canvia de sentit. I al girar-te per a prendre alè i continuar el camí la segona despullada de la ciutat “t’abofeteja” amb la seua impactant i esplèndida visió. El casc antic als teus peus i els eixamples de la ciutat, l’esplèndid port d’Alacant, el recreatiu i el comercial, Sant Ferran i la bellíssima illa de Nova Tabarca en mig d’una mar blava, i blanca, i verda. En aquest punt, els llunyans sorolls de la ciutat pràcticament han desaparegut i comences a escoltar la pedra del Benacantil, les branques dels arbres, i les escandaloses gavines.

Continuem pujant, seguint sempre el camí, i ens trobem, sota l’ombra d’uns pins, una terrassa de fusta amb uns banquets encarats al sud-est. Un camuflat oasis on deixar-te engolir per la bellesa del paisatge. Una vegada reprès l’ale continuarem pujant fins arribar al punt mes alt del parc. I travessarem la porta de Sant Jordi, on la estupidesa e ignorància d’alguns alacantins els ha portat a degradar i maltractar aquesta part de les muralles de la ciutat amb pintades. I tot seguit la tercera despullada de la que t’havia parlat. A l’altra banda del castell, les iconogràfiques imatges d’Aitana, Cabeçó d’Or, Puig Campana. I l’albufereta i el Cap de l’Horta. Sant Joan, Mutxamel, El Campello, La Vila Joiosa i fins i tot Benidorm. Pla del Bon Repòs, i les Carolines, i l’antiga i maltractada Horta d’Alacant. I una sensació de pau i silenci impropi del centre d’una gran metropoli. On soles les gavines al frontal marítim, i els pardalets a les esquenes del Castell, trenquen el descans d’aquest jardí mediterrani. I tu, en aquest punt, tot i estar a una posició privilegiada, et fas menut, menut, menut. Al damunt teu, vigilant-te, el pare Santa Bàrbara que et recorda, immòbil, quantes altres persones, abans que tu han vist aquest paratge. Fins i tot abans que els murs del castell coronaren el Benacantil. Alacantins prehistòrics, ibers, romans, tardo romans, visigodes, musulmans, cristians i tu. Sota una llum cegadorament blanca i amb una mar immensament blava i infinita. I tu, i jo, al bell mig de tota aquesta bellesa. Per a tornar baix pujarem a les muralles de ronda i desfarem el camí, seguint el traçat de la muralla fins arribar a un pont modern que salva un tros dels murs perduts. Just allí trobarem unes escales que ens tornaran a l’explanada del parc de l’Ereta. Pel camí ens trobarem amb un conjunt de Garrofers. De menut, els majors, quan caia la nit, no ens deixaven arrimar-nos a estos arbres. Segons conten, el garrofer es l’arbre del Dimoni, doncs tot i patir sequera, aquest abret, sempre es mantén verd i frondós. I els “güelos” ens

atemorien dient-nos que si jugaven de nit en un garrofer vindria el Dimoni i se’ns portaria. Pràcticament baix del tot començarem a baixar per les terrasses abancalades del parc. I seurem, a l’ombra d’una marquesina de fusta, cara a la mar, en un dels banquets ondulats del parc. M’agraden, em recorden els divans dels psicòlegs, on llitat li contes els teus problemes i mals de cap. Llitat a estos banquets, relaxat, deixat hipnotitzar pel soroll de l’aigua de les fonts de la terrassa del costat, i conta-li a la mar allò que vulgues. Sincerat i alliberat de l’estrès del dia a dia. Pràcticament em acabat el nostre passeig i espere que aquestos fantàstics miradors a la mar t’hagen aportat descans i força.

Des d’aquest punt es pot veure l’illa de Benidorm, i això em recorda que tinc un altre tresoret del nostre Patrimoni Immaterial per a compartir-lo amb tu. El conte de la Tortuga i la llebre versió Alacantina. Es un conte que Joaquim Gonzàlez i Caturla va areplegar a El Campello i publicar al seu llibre Rondalles de l’Alacantí. Amb aquest conte donem per acabat aquest segon passeig per la Vila Vella de la ciutat. Gracies per acompanyar-me, he gaudit molt de la teua companyia. Ens veiem prompte! Adéu!

La Balena i lÉsparralló Al Campello, a la cala anomenada de lÁmerador, hi havia u n dia u n esparralló que nadava a prop de les roques. El nos tre esparralló, com to ts els de la seua espècie, era xicote t i pla teja t, i no cal que us diga que eixos peixos tenen fama de ser molt vius i espavila ts. Allò que solem dir que piquen i volen o que piquen i naden, tan es val. El cas va ser que ell nadava tranquil·lament per aquelles aigües que tan be coneixia quan, de sobte, va tr obar u na gran massa negrenca que li barrava el pas. Tot sorprès és va de tenir i va veure que és tractava dú na balena grandíssi ma. Lésparralló, molt encuriosi t, li va pregu ntar: -Que fas per ací? -Que no puc anar allà on vull? Que tu no saps, esparrallone t, que soc el peix mes gran de la mar?Va respondre la balena to ta presumptu osa. -És clar que sí- digué lésparralló a qui no va agradar léixida de ce taci. Però he senti t a dir que encara que les balenes sou tan grans, teniu molt poc de cervell i que, com que sou tan grosses, us canseu molt prompte. La balena, indignada, li ta llà la paraula: -Que ens cansem prompte? Vols que fem u na carrera? Ja veurem qui guanya!- va dir la balena to ta “coenta”- Que per a nedar cal tenir bons músculs i tu no en tens, esparralló, que no tens mes que pu nxes. - Allò que cal per a guanyar u na carrera es tenir cervell i teu no en tens- replicà el peixe t- Vols que fem la carrera?

-Dácord!- va insis ti r la balena- Quin lloc marquem? Fins on cal anar? -Anirem fins lílla de Benidorm. A lú na, a les dues i a les tres! La carrera va començar i allà ix la balena nedant amb to tes les seues forces i pegant u nes cuejades tan grans que espantaven a to ts els peixos de la cala. I lésparralló, que va fer? Tan prompte com la balena arrancà, ell sénganxà de la cua del ce taci i allí, ben agafade t, aguantava i resis tia com podia. La balena seguia avant i el peixe t és mantenia aferra t a la cua i per cap cosa del mon no la soltava. Passaren la cala dÉnmig, la de Pi teres, el Carri txal i ja mes a prop és veia lílla de Benidorm. La balena pensava: “Ja, ja! Ja falta poc! I lésparralló encara deu ser per allà, per la pu nta del Barranc dÁigües”. Quan ja faltava ben poca cosa, la balena, ja u na mique ta cansada, és va parar lenta ment per a mirar per on anava el seu contr incant. És girà per ta l de veure si el tr obava, però per láltre cos ta t, lésparralló, com u na fle txa, és llançà a to ta veloci ta t cap a lílla. La balena per mes que buscava al seu darrere no el veia, llavors cridà: -Esparralló! Des de lílla, on el peixe t ja havia arriba t, lésparralló contes tà: -Ací es ti c! Quan la balena mirà al front i va veure que lésparrallone t la saludava victoriós des de lílla, va tenir la vergonya mes gran de to at la seua vida, i això li va servir per aprendre que la manya i lás túcia poden valdré mes que la força acompanyada de vani at t, que to at vani at t és senyal de tenir el cap sense cervell.

Basílica de Santa María d’Alacant

els meus estudis de Post Al 2007 vaig complementar ió del en Informació, Interpretac Grau dÉxpert Universitari . Aquest per La Universitat dÁlacant Patrimoni i Guia Turístic a. un després en la meua vid curs va suposar un abans i ris esta condicionada per La tria déstudis universita tan molts casos factors que ni factors molt diversos, i en a x. Léconomia familiar, la not sols pots controlar tu matei la falta ectatives a l´hora de triar, mitjana, els prejudicis i exp ent del ram ent nul servei dássesso dínformació i el pràcticam s. alguns dáquests condicionant nostre sistema educatiu són lir els equivocant-te a l´hora déscol De vegades acabes triant i meu el En tots aquests factors. teus estudis condicionat per me. tenia dels estudis de Turis cas fou per léxpectativa que adar i li la Diplomatura em va agr Expectatives que, tot i que una sola ni u cas no es va acomplir vaig traure profit, en el me 2007, en I per primera vegada, al déixes expectatives inicials. mateixes g trobar amb gent amb les el curs de post grau, em vai vol s perdudament de qualse inquietuds que jo, enamorat b la b mil ganes de compartir am manifestació artística, i am I ments que poguérem tindre. resta els pocs o molts coneixe ada veg ra me n vaig escoltar per pri fou durant aquest curs qua ia lés esg ria era, possiblement, una que la Basílica de Santa Ma única a lÉstat espanyol. a l em va regalar moltíssim Afortunadament, aquell títo s de cada vegada sentia molt mé faena. Tanta que, tot i que Maria ta San professió allò de que mà dels meus companys de què. ent temps de descobrir per era única, no tenia pràcticam nys, que 5, fa tan sols un parell dá I no va ser fins a lány 201 trimoni “Pa , UA artit també per la en un curs de reciclatge imp de la ant per a Guies Turístics”, Cultural de la Ciutat dÁlac vaig sor Pablo Rosser Limiñana, mà del meu idolatrat profes us me els i panys de professió descobrir per què alguns com

un Basílica de Santa Maria com professors parlaven de la per ple tem n dú Maria, a banda temple únic. I és que Santa ant sej Pas . històric de la ciutat al culte Catòlic, és un mapa em Alacant. per les seues naus descobrir sejos, estaràs pensant Segurament, company de pas ons històriques all llarg del que totes les grans edificaci e nt modificant el seu aspect territori peninsular han ana modes de cada època. I per en funció dels anys, i de les per una excepció i els afegitons suposat Santa Maria no és la ò Per . uiten aquest temple segons que moda també esg tracta dún afegitó promogut diferencia és que no sols es st ó que les alteracions dáque per una moda imperant, sin . tat ciu la de per la història temple han estat marcades I ionada per un fet històric. dic Cada reforma ha estat con als oble, sense haver de baixar és per això que aquest imm itant, a de lábast dún simple vis soterranis i amagatalls for conta et sa, mis es cs mentre escolt sols assegut a un dels ban ita squ Me a de el seu origen com la història de la ciutat des nostres dies. de Laqant fins arribar als ta Maria es va construir És conegut per tots que San a Mesquita Major de la Madin damunt de la que va ser la ps, teníem, fins fa poquet tem musulmana Laqant. Però no tes les que així ho demostrara. To cap evidència arqueològica ò cap a aquesta resposta, per hipòtesis anaven encaminades s que tas s ime s que durant les ult no teníem cap evidencia fin El t. allò que séstava buscan arqueològiques es va trobar , el qual va participar com meu professor Pablo Rosser , ens contava a classe com arqueòleg en aquest procés xicotet enfront de láltar major, un déspecial fou trobar, just a descobrir una estratigrafi espai on per fortuna, es va perfecta. stians, al llarg del Com ja saps els temples cri ts ció, per a les classes domina temps, també han fet la fun . I els vasos de soterrament de cada època, de cementeri ssat qualsevol evidència de de la Basílica havien destro sort, es va descobrir aquest lántiga Mesquita. Però, per a afia assegurava léxistènci xicotet espai, on la estratigr tot, ada dels cristians. I sobre dún immoble previ a lárrib ven que ndíssims que ens confirma léxistència dúns murs gra

pai i era un edifici principal a lés aquell edifici desaparegut Mesquita. temps que hauria existit la la al temple, accedirem amb Aleshores, abans déntrar ps tem en fou , silica de Santa Maria certesa de que láctual Ba que vi de la Madina Laqant. Un can islàmic la Mesquita Major Rei En visita reial a Alacant del es va produir després de la sort Na Violant. Alfons X i la seua Reina Con nish Zayyan va ser l´últim Cal recordar que Ibn Marda 1238, s que el Rei En Jaume I, al rei musulmà de València fin 1239 res als seus dominis. I al va annexionar aquestes ter 1241 quan al Taifa de Múrcia fins Zyyan va pujar al tron de la ernar destronar i el va enviar a gov Muhammad Ibn Hud el va Laqant. nt n Hud va pactar amb lÍnfa Poc després Muhammad Ib ien sar cant, amb altres ciutats, pas de Castella, Alfons, que Ala va de Castella. Però Zayyan es a formar part de la Corona ns lla ste Ca als de entregar Laqant negar a acatar les ordres em sab ja Alfons X al 1245. I com i li va plantar cara al ja Rei sort Na X de Castella i la seua Con per altres passejos Alfons t. Però als seus dominis en Alacan Violant dÁragó, arribaren jestats. Ma re amb amabilitat a Ses la població local no va reb part dún regne governat per Fins feia no res, Laqant era els seus cristians volien imposar-los musulmans, i ara uns reis ntar, i la Reina, van haver de mu costums. Per tal cosa, el Rei Pla del al , ent als afores de la ciutat per seguretat, el campam lánterior i que molts historiadors de Bon Repós. I Alfons X, tot tins amb menjaren el cap als alacan règim polític (dictadura) ciutat, tra Rei Savi cap a la nos histories dámor per part del la privilegis que va atorgar a allò ben cert és que tots els ca dún amor platònic del monar ciutat no foren conseqüència a ític pol t ita , sinó per la necess cap als nostres avantpassats rs me pri revoltes. De fet un dels dáfluixar tensions i evitar ita, fou dessacralitzar la Mesqu mandats dÁlfons X El Savi, una i manar construir al damunt sense respectant cap pacte, . església consagrada a Maria informació, creuarem la Per tal cosa, amb aquesta ior sílica, i accedirem a línter portalada barroca de la Ba mateix al ava la Madina Laqant est coneixent que lépicentre de

ció ara mateix. I que la transi punt on nosaltres ens trobem per Fou e. abl precisament am de musulmà a cristià no fou ant. ra església cristiana dÁlac tant Santa Maria la prime una ciutat fronterera, i des Alacant sempre havia sigut at de tòric, aquesta particularit de aquest precís moment his al es, igü t a láctual Barranc dÁ la ciutat síncrementa. Jus Regne ello, fitava Alacant amb el terme municipal del Camp a ragó. I pel Sud amb la cad de València i la Corona dÁ Múrcia. vegada més dèbil Taifa de

da definitivament al Regne Al 1308, Alacant és incorpora t me II, però per a Alacan de València de mans de Jau Per a. da de ciutat fronterer continua eixa situació delica , en les muralles de la ciutat això es construeixen i reforc Vila , i es tanca l´ expansió de la sobretot a la banda marítima s tre me 8 s del inte murat. I part Nova cristiana dins del rec la de s s. XIV estan dins dels arc d´alçada de la muralla del ria.1 primera façana de Santa Ma

Em resulta francament curiós que to t i que sols vam per tànyer u ns 60 anys al Regne de Cas tella, que en el cur tme trage de la his tòria correspondria a u ns segons en u na pel·lícula, u n sospir en el te mps, u na de les avingudes principals de la ciu ta t ti nga per nom l´únic Rei de Cas tella que hem ti ngu t. Com altra avinguda de la ciu ta t que por ta el nom de la seua esposa. I que fins fa sols u n grapa t dánys no exis tia, a la ciu ta t dÁlacant, cap referent als regnants de la Corona dÁragó a la que vam per tànyer per segles. Fins que lÁju nta ment dÁlacant, fa u ns anys, li va posar el nom de Jaume II a u na avinguda que per to ts es coneguda no per el seu nom, sinó com a “la prolongació dÁlfons X El Savi”. Digueu-me malpensa t, però em sona u n tant interessant que la his toria que ens vincula a u na de terminada cultu ra sempre es ti ga amagada en la nos tra ciu ta t. Perquè, si ens considerarem valencians... que passaria? Conti nuaríem consenti nt cer tes coses? Ahí ho deixe! 1

passava a molts llocs El nou temple cristià, com de la partida rural de costaners com ara lérmita la Vila Joiosa, acomplia una Benimagrell, o lésglésia de centre de culte cristià i per doble missió. Per una banda Santa nica torre de la primigènia altra baluard defensiu. L´ú i part panar una torre defensiva Maria era més que un cam a les da ja hem vist, esta integra de la basílica al S.XIV, com muralles defensives. ps, i ja immersos dins la Amb el transcórrer del tem ínsula en el mapa polític de la Pen Corona dÁragó al segle XV, cant pecial rellevància i que Ala Ibérica esdevé una cosa dés ran ues ciutats. El Príncep Fer va saber aprofitar com a poq ant fic uni lla Isabel es casen, dÁragó i lÍnfanta de Caste nt, que no tant unificant dinàsticame així les dos corones. I per . Doncs , gran part de la Península territorial i culturalment ngueres pre que t ica seria convenien bé, amb aquesta dada històr pers a lÁltar Major. seient en els bancs més pro ia de Santa Maria es va Al s. XV la primigènia esglés n per ençar una nova obra més gra quedar obsoleta i es va com essitats del moment. tal de donar servei a les nec els rosetons de lábsis de Alça la mirada i contempla 4 4 rosetons estan dedicats als lÁltar Major. Veuràs que tre lál de Marc i Joan. Fins ací res evangelistes: Mateu, Lluc, món. Catòlics. Però fixat be, no En el mig léscut dels Reis la cosa? Efectivament, li falta trobes que li falta alguna sulmà de questa de l´últim regne mu mangrana, símbol de la con la nova em deduir que les obres de la península. Per tant, pod terme a tar Santa Maria es va por construcció de lésglésia de 1492. dels Reis Catòlics. Abans del als primers anys de noces

cut de la ciutat dÁlacant. Altre rosetó correspon a lés tell com a símbol de poder En l´heràldica apareix el cas t la mar. Però està emmarca al damunt del Benacantil i c del escuts dármes de la amb un rombe, símbol clàssi c tan ació dáquest escut a un llo Corona dÁragó. I la col·loc s lte mo de la tar Major, ens par principal del temple, a lál da ica ded ria per suposat està coses. Lésglésia de Santa Ma tat. glésia, però la paga la ciu al culte i governada per lÉs sia és i ser governada per lÉsglé I si la paga la ciutat, tot tat ciu una , de qualsevol ciutat propietat de la Ciutat. I no valenciana i no castellana. ut re escut. Aquest últim esc I per últim veuràs un alt ors iad tor s arqueòlegs i his ha portat de cap a moltíssim reial, ni el símbol del govern de la ciutat. No és un escut a un , per què un escut dármes local, ni cap sant. Aleshores s´han ltes les investigacions que lloc tant principal? Són mo escut est aqu y clarir a qui pertan portat a terme per tal dés de apunten a que es tracta nobiliari. I moltes hipòtesis c de dino de Cardenas, segon Du léscut dármes de En Bernar Maqueda. creixia econòmicament, i Alacant, per aquell temps, lt mes gran. Per tal cosa va necessitava una projecció mo tal ió política démbelliment per emprendre Alacant una acc que a cos tal gran ciutat. És per de fer-se notar com a una Santa nova i més gran església de es va manar construir una de bolitzara el poder econòmic Maria. Una església que sim . ten lábsis ens ho con la ciutat. I els rosetons de bol de la paraula de Déu, Quatre rosetons com a sím tat altre representant a la ciu els quatre evangelistes. Un ent alm tot i ia ènc del Regne de Val dÁlacant. Una ciutat forta a or hon ó. Un altre rosetó en inserida a la Corona dÁrag ics com a senyal de fidelitat Ses Majestats els Reis Catòl que dedicat al Duc de Maqueda absoluta. I un últim rosetó ran Fer En de ent que el casam fou qui va intercedir per tal . I el responsable dáquesta me i Na Isabel es portara a ter déngrandir a la ciutat. campanya política per tal

un panya política es produeix I just durant aquesta cam en don a peu a dos Miracles que incendi a la Basílica que don . fama i visibilitat a la ciutat 31 dÁgost de 1484 es va Segons la tradició, la nit del ant. glésia de Santa Maria dÁlac produir un gran incendi a lés último día de agosto de “la tradición cuenta que el que añado a la Eucaristía para 1484, después de haber acomp mo tico los cofrades del Santísi un enfermo recibiese el Viá de Santa encendida en la parroquia Sacramento dejaron una luz o el ndió fuego, incendiándose tod María de Alicante que pre templo”2 àngels enviats per Deu seń I durant aquest incendi uns tar ca de la Mare de Déu de lál portaren la imatge romàni dáquell des on a la població dÁgres, volant. I la portaren fins i venera. moment es conserva, guarda gen, que estaba en el altar “La misma imagen de la Vir aviso los de las naves, que dieron mayor, salió ilesa. Porque on, vieron sobre el techo de y algunos que primero llegar o marse, un gran globo de luz la Iglesia, antes de desplo las an sab cau aba, diferente al que resplandor, que les consol luz y l cua ventanas y claraboyas, la llamas que salían por las enida entó de allí y la vieron det globo resplandeciente, se aus res y sobre lo más alto de las tor un gran espacio de tiempo la fue luz a unos dicen que aquest homenajes del castillo; alg yor ma gen que había en el altar que causaba la Santísima Vir ió libre por ordenación divina se sal al tiempo del incendio, que pués de la Iglesia y de allí des y se puso encima del tejado que ora Señ es la imagen de Nuestra encima del castillo; y que ”3 la de Agres en el alto monte está en el convento de la vil sinó va eixir volant fins Agres, I no sols la Mare de Déu xa cai la tot i estar socarrada que les hòsties consagrades, El cremar ni patir cap mal. que les conservava, no es van el est aqu t Sen es va calcinar. Déu Pa, miraculosament, no

LLIN CHÁFER, Ar tu ro, La Mare de Déu d´Agres y su Santuario. Agres: Santuario de la Mare de Déu, 2001. 2

va de Santa Maria. Miracle que segon miracle de líncendi al s tat ciu top del ranking de posicionar a la ciutat en el ts amb el Corpus Christi.4 front de miracles relaciona va suposar per a la ciutat I si encara no tímagines que t o sant de pensar que no és un bea aquests dos fets soles has és el acle. Sinó que el mateix Déu qui va protagonitzar el mir Déu, de es, i de láltre la Mare responsable dún dels miracl de la jerarquia divina. segona en importància dins

títol de ciutat per a Al poc temps va arribar el nou privilegis corresponents al Alacant. I amb el títol, els estatus. ya política portada a Miracles o la millor campan foren ? A mi m´agrada pensar que terme a les nostres terres meu to velar-te un secret, baix el miracles, perquè vaig a des ca i al caliu d´una família catòli agnòstic viu un home criat meu re eixa espurna mística al no puc, ni vull, deixar de tind coret alacantí.

BENDICHO, VICENTE. “Crónica de la ciudad de Alicante. On es descriuen els fe ts ocorregu ts a la ciu ta t dÁlacant fins al 1640 4 Mágradaria fer u na crida a lÁju nta ment dÁlacant i a to tes les associacions cultu rals de la ciu ta t per ta l de recuperar la GRAN FESTA de la ciu ta t, EL CORPUS. Amb les tarasques, Roques i balls propis. En láctuali ta t, el Grup Alacant, després dú na llavor dínves ti gació preciosa i molt rigorosa ha recupera t par t del pa tr i moni fes tiu del nos tre Corpus i són els únics que trauen al carrer eixe pa tr i moni i mma terial que es tava adormi t. I pense que no es taria de mes tocar-los a la por ta, i dirigi ts per aques ta associació folklòrica, i basa ts en els seus es tudis, engrandir i re tornar lésplendor de la nos tra fes ta del Corpus. I a ser possible sense Belleses que ja sa tu reu u n poque t) 3

teixa cara de bobo que estàs Jo també vaig posar la ma he sigut, i m´he cregut, molt posant tu ara mateix. Sempre meua 2015 que vaig descobrir la alacantí, i no va ser fins al tu, no com Jo, i prejudici heretat. ciutat fora de tot estereotip s, ade planada, la platja i de veg veia més enllà del port, lÉs ooooooolt més que una façana el Castell. I Alacant és mo ençar, ria, i això que acabem de com marítima. I amb Santa Ma oni rim na dátractiu i amb un pat descobrirem una ciutat ple valuosíssim. Alacant necessitava créixer Amb el nou estatus de ciutat la ació dels murs que contenien i es va fer necessari lámpli trincant nt apareix en escena el con ciutat. I just en eixe mome u. de Santa Maria, Sant Nicola

de Santa Maria que estava Sant Nicolau, a diferència s de les medievals i els carrer encorsetada per les mural ixer cré pot i té problemes déspai lántiga Medina Laqant, no màxima necessitat de Sant segons les necessitats. I la tronar a Santa Maria del seu Nicolau no era altra que des de de la ciutat i pujar al tron estatus désglésia principal per i econòmica, de la ciutat. I la supremacia espiritual, a per tal de demostrar la seu tal cosa construeix un cor la Santa Maria. superioritat front a la vel il continua sent, una rival fàc Però Santa Maria no fou, ni ius tira els límits naturals i defens de enderrocar. I trencant . s i construeix el cor al s. XVI avall les muralles medieval gran ciutat comercial. Alacant, en el S.XVI és una fronterera, però també es Alacant, continua sent ciutat terior ició natural de pas entre lín converteix, per la seua pos de comercial més importants i la costa, en un dels camins a banda sia principal de la ciutat, la península. I ser lésglé grans els i de cara la noblesa de prestigi, suposava tindre vista sava molt des del punt de comerciants. Fet que interes econòmic.

nça una nova estratègia Per tal cosa Sant Nicolau lla r-se com la més important per tal dáconseguir corona les estratègic que ha durat seg església de la ciutat. Un pla la meitat del s. XX el títol , fins que aconseguí durant tedral. compartit amb Oriola de Ca àriament, era de planta Doncs be, Santa Maria, origin esta Sant Nicolau va aprofitar aqu basilical (planta única), i nous ingressos. Exempt com mancança per tal dátraure s de léspai, va construir une estava de la problemàtica la a del s. XVI que va vendre capelles laterals a finals eix així tindre de cara a la noblesa alacantina. Aconsegu nt que aniria a resar, buscar societat dirigent del mome es t Nicolau i destinaria les seu consol i confessar-se a San a ia. I Santa Maria en aquest donacions a aquella esglés seu nou una reestructuració del lluita de poder emprén de arorç esf de ha espai per a créixer immoble. I com que no te res sho Ale r al seu contrincant. se pe tal dáconseguir iguala es protagonista i els arquitect líntel·lecte passa a ser el ple tem del als tur pesos estruc de Santa Maria desvien els ts for foradant els contra i aconsegueixen les capelles laterals. a, doncs Sant Nicolau (SN Però ahí no va quedar la cos s. Per struint aquestes capellete a partir dára) continua con r de rre tir dára) li lleva al Ca tant Santa Maria (SM a par çat per tal dádossar noves la Vila Vella part del seu tra pal tinuar sent lésglésia princi capelles al temple i així con de la ciutat.

la Vila Vella continua sent En láctualitat el Carrer de , a la Santa Maria. Quan era menut més estret per la part de i un aven els cadafals de fusta porta de lÁjuntament, es pos lófrena del Remei. I lítinerari de quadre de la Mare de Deu plaça de xa ueres acabava a la matei de flors de la festa de Fog t´havies ua foguera, que, per si no lÁjuntament. I amb la me est a la que estic escrivint aqu adonat, era la mateixa per el Raval em de La Vila Vella, creuàv llibret, pujàvem pel carrer passat t fins arribar al Pla. Hem Roig i pujàvem per Na Violan que carrer i mai ens hem adonat moltes vegades per aquest ret. est s urada el carrer es feia mé just passant lántiga Asseg ura es imaginat que aquesta angost I per suposat mai havíem er entre SN i SM. deguera a una puja de pod

le XVI Alacant no tenia un Fins al primer terç del seg va a . La seua defensa es limita verdader cinturó fortificat IIXI s. Vila Nova cristiana del la muralla que tancava la cant comentat com el de que Ala XIV. I per motius que ja em una i per tant era considerada era una ciutat de frontera i Virrei ria dÁragó, Duc de Calab plaça de guerra, En Ferran es i la costa, va manar noves obr de València, preocupat per 1533, rm, Cullera i Peníscola. Al reformes a Alacant, Benido ta cos la nar a Joan Cervelló a lémperador Carlos V va ma aquest lar al Duc de Calabria en Valenciana per tal dáconsel eres. I defensa de les ciutats costan sentit, el de salvaguarda i es: orm terme les següents ref en Alacant es van portar a s per tal dóferir un blanc Es van rebaixar les alture eries enemigues. menys reeixit per a les bat , ions de torrasses circulars Es va dotar a les fortificac tat els medievals, amb la finali molt més baixes i amples que cs ata s del eria i resistir límpacte de poder instal·lar lártill contraris.

a es facilitava que els Amb la disminució de láltur a n setge fóra molt millor. I trets contra els que posave un uir str les morts, es van con banda, per tal dévitar ang per , més gros i terraplenades llenç pla amb més llargària nova artilleria. tal de permetre el pas a la a ciutat dÁlacant presentav Amb aquestes reformes la de tema defensiu fort capaç per primera vegada un sis ciutat amb fermesa. plantar cara i defensar la baixava des del castell i Aquest tercer anell murat Vella im (Passeíto Ramiro), la Vila vorejava pel frontal marít Nuñez. láctual Rambla de Méndez i la Vila Nova, i pujava per ja no eren imprescindibles Aleshores, SM va decidir que . va tirar a finals del s. XVI les muralles del s. XIV i les sió s V acomplien la seua mis Les noves muralles de Carle ra les muralles del XIV SM defensiva i així, tirant a ter i La les capelles del Santíssim podia ampliar-se i construir SN. seua supremacia front Puríssima i reafirmava la a produir, fruit de la bonanç Durant el s. XVIII es va ” la ciutat, un “boom urbanístic econòmica de la que gaudia s que òni ect emprén accions arquit en Alacant. I per tant SN ta por quest estat de benestar. La importants com a reflex dá ia SN, deixa de tindre rellevànc Negra, la porta principal de en m eixe ana barroca que con perquè es construeix la faç la na construir la capella de láctualitat. I a banda ma Comunió. tual façana barroca del Com a rèplica SM afegix lác roc. s laterals també déstil bar portal déntrada i les façane a roc ojivals gòtiques a léstil bar Transforma les finestres ren sis i láltar major es redeco conjunt del nou frontal i láb . roc bar b láctual altar també al gust de l´època am

tum arreu dÉuropa també Durant aquest segle un cos na cessonar, durant la Setma arriba a Alacant, la de pro dins tat tivi fes pies dáquesta Santa, les imatges i trons prò ia 3 ten què perfectament per dels temples. SN ho podia fer ament de SM no es fa esperar. Nov naus i girola. I la resposta pesos es dáquest temple desvia els líntel·lecte dels arquitect les ven contraforts que separa del immoble i foraden els sonar aquesta jugada ja pot proces capelles laterals. I amb uesta húpate ésa, San Nicolas!). Aq per línterior del temple. (¡C de la dos cofaries més antigues reforma va suposar que les s al dia de hui. ciutat es quedaren a SM fin a simple vista. Una lluita Fins ací tot allò que es veu ciutat ples mes importants de la pel poder entre els dos tem les de naixcuda al caliu del eixamp dÁlacant. La nova església na de ita i primera església cristia la Vila Nova i lántiga mesqu ps tem el en alitat que ha perdurat la ciutat a la Vila Vella. Riv , ant n des de lÁjuntament dÁlac i que guanya SN al s. XX qua que ixen cap al Vaticà els papers diuen les males llengües, Papa, pel s i que tornen, segellade declaren Concatedral a SM Sant i el nom de Santa Maria tatxat via Madrid- Alacant, amb edralícia. Nicolau com a nova seu cat ple SM és molt més que un tem Com has pogut comprovar ant lac que ens conta la historia dÁ catòlic, és un llibre obert al ita vis una , omane, novament amb les seues pedres. Et rec da, aga am cobrir la Santa Maria MARQ. Al museu podràs des he s ta. Per un tema de temps sol la que no es veu a simple vis ha forma superficial. Però SM recorregut amb tu SM dúna tat, ciu tra nos cop del dia a dia de la segut testimoni de primer rs mu s seu r ordre emmagatzema als i com a testimoni de prime dieval, la presó de la seua torre me mil històries que contar. A lts mo fa de es conserven grafits la de la dreta, a les parets bé, tam ies de la nostra mar. Com segles que ens conten histor de la len par ens res grafits que els seus murs conserven alt

seues Guerra Civil Espanyola. Les República, o els fets de la ica aguen ànfores, vasos i ceràm cruïlles, voltes i arcs, am de la ial erc ens conten la vida com que marcades i decorades s, vor temps. Pinyols de fruita, lla nostra ciutat al llarg del llenguatges informatius que cereals… tot un compendi de ps i ens fan comprendre ens traslladen a un altre tem es som com som. Uns llenguatg allò que vam ser i perquè s (al arqueòlegs i historiadors desxifrats per els nostres ent cí el meu mes sincer agraïm que els faig arribar des dá una ert cob des han faena), que ens per la seua preciosíssima ressionant. ciutat amb un patrimoni imp ràs que les campanes de Hui, si pares atenció, tádona Com es, els quarts i les mitges. Santa Maria piquen les hor ò Per . tat ciu la i lÁjuntament de també ho fan Sant Nicolau es no encara, a dia de hui, resulta curiós escoltar com a ar, creient-se amb la certes posen dácord, i cada campan una cada ú considera real amb absoluta, marca l´hora que amb ic rep el a ta Maria començ diferència dúns minuts. San t San tualitat real, per a que la que considera és la pun ent de à equivocada. I lÁjuntam Nicolau li replique que est ra i orda al dos temples que l´ho la ciutat, per últim, els rec per i í, div no i poder terrenal el temps són competència del dóna la pròpia ciutat. la tant, l´hora real de la ciutat de campanes és fruit de la Desconec si aquesta lluita da pensar que les campanes, casualitat. Però a mi mágra sat llenguatge, ens conten el pas de tant en tant, amb el seu que c úni tat. Història dún temple i pressent de la nostra ciu molt , amb una bellesa i encant és arrossegada per la ciutat VISCA ALACANT!! singular, pel vent que diu

Camins de l’Aigua 11 L’aigua a la ciutat i horta d’Alacant

ia láigua i la seua importànc Hem de tornar a parlar de un ssal de les Basses ja trobem en les nostres vides. Al To tins can ala s pel s i canalitzacions fet important sistema de pous de a tem est per els Ibers. Però aqu del Bronze i perfeccionats t ues altre Alacant la Lletja. Aq láigua el deixarem per a un , tins can ala els ar lídea que paràgraf sols pretén reforç una i envolupat un intel·lecte al llarg del temps, hem des la erència a láigua. Láigua és sensibilitat especial en ref podríem dir que som aigua. nostra vida, i pràcticament , s, La Santíssima Faç Divina La Mare de Deu dels Àngel ocacions o el Crist de la Pau són adv La Mare de Déu del Loreto ssions rce inte i s a lÁigua. Miracles molt alacantines vinculade al ats rimoni immaterial vincul divines esguiten el nostre pat . desig i necessitat de láigua

os, nues tr o íd olo, terriríeble El agua es nues trtoe Di , an dadi vos o cuapendneo trson en sus enfad os, am s tr o campo y lo agosa. sa lta y brilla por nue ta y el Hijos de la tierra del sol, el sol nos agua nos sa lva.” Rafael Alta mi ra, La fies ta del agua, 1895 a que diu: “Els diners i els A la comarca tenim una dit est . Doncs els alacantins, en aqu collons per a les ocasions” at un cre de collons a la taula i hem tema, hem posat un parell Tant t que nodrix la nostra terra. sistema de reg impressionan sorpresos els cronistes que han estat és així que han sigut molts lica tant imponent. davant d´enginyeria hidràu

rie go, y se “No habia allí aguas pardea el uas dis tancia: presen taba condu jer on de qua tr o legobs táculos al cul ti vo y se el suelo con fre qüència daran tr os del es tado vencier on todos. Si no que Alicaras e), si no exi s tieran an ti gu o de la huer ta (depan tano, nt azudes y canales, las soberbias obras del esfuerzos , los ges tos y la no pod rían apreciarse los l suelo. Ha jad o dichosa transfor mación dey conoci miento,nytraba lad o los ali can ti nos con tesón , que producen hal delici osas rec ompensa en los camposen tes vinos, (...). ” fru tas, ric o aceyte, excel Cavanilles, 1795-1797,II,225. ix yeria hidràulica aconsegue Una magnifica xarxa déngin a no es malbarate ni una sol que a un paratge semiàrid els t uin ger de vida seg gota dáigua i florisca un ver egre amb el malnom de ntn camins de láigua. Un riu Mo a una terra seca la vida ting sec és el causant de que a fills n lle bro l ura seu llit nat una personalitat pròpia. Del no nt ura fig à per on passen, con artificials creant vida all els nt era a nodrir l´horta sinó gen soles un tramat de reg per t mat urbà dels pobles de San carrers, les places i léntra ant i o, Mutxamel, la ciutat dÁlac Joan dÁlacant, El Campell ls loses en els termes municipa totes les partides rurals inc dáquestes poblacions. a la idea de que aquest Alguns autors són propers rtes del temps musulmà. Les Ca sistema de reg és originari a a reconquesta, fan referènci de Població, després de la junt amb els topònims de les un Sistema dels Moros que ara Gualeró, i les viles que principals sèquies de reg com ll, l´Horta com ara Benimagre es distribueixen al llarg de s seu quest projecte de reg té els fan pensar que lórigen dá ors Per contra, altres historiad inicis en època musulmana. ió vis la en à, basant-se es decanten per un origen rom l que tenien els romans. una com organitzada de láctivitat tema ben cert és que el nostre sis Romana o musulmana, allò . dels segles fins al dia de hui de reg ha perdurat al llarg uda, à pràcticament desapareg Tot i que la nostra horta est

tzacions i camins de láigua certament encara les canali inunden certes parcel·les en del nostre camp, nodrixen i láctualitat. sols és sorprenent, l´ús i els Però lóbra de enginyeria no ha són. Una llei de láigua que costums de láigua també ho tes i nipulat, donat vida, creat fes dividit, encarit, enriquit, ma àcter a pluja, peregrinacions i car costums, precs, cançons de les nostres vides. a la nostra terra, sempre Láigua, tan important per ses. institucions civils i religio ha estat controlada per les de s convents de la comarca, La ubicació de la majoria del i els ls ura nat ts a junt a les fon forma no arbitraria, els situ t ven con els podem trobar en el camins de láigua. Exemples l ura Caputxines, junt a la font nat alacantí dels Caputxins i les ciutat í de láigua a léntrada a la de la Fuensanta i en el cam aleró Gu del sa de Mutxamel, prop dÁlacant. Lésglésia-fortale la de tir hídrica del poble. El mones i en mig de la demarcació a la nitat de ramals de reg cap Faç Divina, dón parteixen infi lant tro con rcedari del Campello, Condomina, o el Convent Me tor de esta població, que és el sec els ramals que creuen aqu l´Horta més al nord. fiables al voltant de “Les primeres referències en a l´Horta dÁlacant, correspon ládministració de láigua en per da sta na de la ciutat, conqui l´època de repoblació cristia a Rei . I una vegada coronat com lÍnfant de Castella Alfons ava a privilegi expedit al 1258, don de Castella, mitjançant un de les ent uïtat, l´ús i láprofitam la ciutat dÁlacant, a perpet les de Tant les aigües naturals com aigües del riu Montnegre. la pluja.

láigua es portava a terme El primitiu repartiment de ia l de la Ciutat. I es repart mitjançant el Consell Genera seïa superfície de terres que pos de forma proporcional a la t la Ciutat i de l´Horta. Aques cada un dels pobladors de el com t at a un llibre conegu repartiment era enregistr ovat per Reial Cèdula, datada “Llibre del Repartiment”, apr allava el nom dels veïns, la a Valladolid al 1258 on es det en i el volum dáigua que els quantitat de terra que posseï de la es guardava a lÁjuntament corresponia. Aquest llibre ut a dre all llarg del s. XIV deg ciutat dÁlacant, i es va per i Aragó. les guerres entre Castella d a un sistema dual de Láigua fou repartida dácor les de les aigües corrents i de reg, basat en láprofitament un per des es eren distribuï esporàdiques del riu. Ambdu estricte còmput horari. a per un costat 336 fils dáigu Dáquesta manera, trobem el va s Vives”. Cada fil suposa naturals anomenades “Aigüe e de hora i mitja. Es devien dret de reg durant un períod s per tandes (8 fils de mati i 8 fil regar 16 fils dáigua en dos per dia un ava tres setmanes, la nit). El període de reg dur e es denominava martava. setmana, i a aquest períod struir altres partidors Per altre costat, es van con ües esporàdiques de les dirigits a aprofitar les aig nar sistema començara a funcio precipitacions. Per a que el ir oll rec en ter caigudes perme era necessari que les pluges a igu nt equivalent a 8 fils dá una quantitat dáigua suficie 8 partidors existents i poder menor per tal de nodrir els Podia os segons el torn esmentat. ser repartides al seus am no or un amo dálgun partid donar-se la situació que alg , automàticament, láigua es volguera láigua, en tal cas el t subhasta. Es destinanava posava a la venda mitjançan es de pes des les da dáigua a cobrir benefici obtingut de la ven distribució. manteniment de la xarxa de

gut i respectat en el procés Aquest sistema fou mantin de València al 1304. Però va dánnexió dÁlacant al Regne ació r-se un procés de desvincul començar poc a poc a produi , la terra. Es convertix, láigua de la propietat de láigua i ra. ter b independència de la en un valor en sí mateix, am Llibre Dos Peres i desaparegut el Finalitzat el conflicte dels reunió iol de 1367, es produeix una del Repartiment, el 20 de Jul u en ola Nic t San sia col·legiada de de tots els regants a lésglé i ció ena van tractar una nova ord Alacant. En eixa reunió es slladar rds de dita reunió es van tra distribució de reg. Els aco nou va disposar la creació dún al rei Pere IV dÁragó, qui llibre.

int t especulació que estava pat Per a posar fi a la creixen de ors lad iu de venda als trebal láigua com a domini exclus ,o generar vincles eclesiàstics la terra necessitats délla, ulars, o regalar-la a altres partic simplement per a donar-la rç de er díntervindre. Lú de Ma el Rei Joan I dÁragó va hav compra la egi on quedava prohibida 1389, es va firmar un privil uera persona o entitat que no ting dáigua de reg a qualsevol xicotets sta manera, sévitava que els propietats a l´Horta. Dáque i se aigua per a poder regar, propietaris es quedaren sen aa igu dá itar les seues compres obligava als mes rics a lim int, a les seues terres. Imped léstrictament necessària per nt a la feren amb el monopoli fro amb aquest sistema, que es a la gua lái a quedar vinculada resta de regants, i tornava terra. ades, des de fa un parell de dèc Però no som mediterranis els est privilegi no va tindre ho som des de sempre, i aqu ren ocis fraudulents augmenta resultats esperats. Els neg va que a cos , sia acions a lésglé junt a les donacions i vincul lór de at igua degut a léscassed augmentar la necessitat dá rg lla al mbé els veïns de Castalla, líquid dels alacantins. Ta feien struir xicotetes preses que del riu Montnegre, van con Amb a. uïd min a Alacant molt dis que láigua de reg arribara ície erf sup uir considerablement la aquest panorama es va red a la la ciutat, durant 1580 i 1594 de cultiu. I va espentar a bi. construcció del Pantà de Ti

pantà i seguint les Finalitzades les obres del nt i , es va procedir al repartime instruccions del Felip II morial bassades, redactant un Me ordenació de les aigües em est aqu b Am . Novembre de 1594 que el Rei va aprovar el 9 de eren ües ar la idea de que les aig manifest es pretenia reforç els cultiu, i alhora mantindre indivisibles de la terra de le joc dob un ar im aspecte va jug drets adquirits. Aquest últ ps tem en posseïdors de láigua dínteressos entre els antics is taris de la terra. Propietar dÁlfons X i els nous propie bi Ti de tà obres del Pan nous que havien finançat les a reg. per duplicant el volum dáigua natural que portava el riu Per tant el caudal dáigua -se pantà va passar a anomenar abans de la construcció del es i s vella es dividia en 336 fil “Aigua Vella”. Aquesta aigua sta característica bàsica dáque repartia en 17 Matarves. La i es xa, tei ma sí a una propietat en aigua és que representava ò per ependentment de la terra, podia comprar o vendre ind seïdors de láigua de reg del sols a aquells que foren pos pantà.

va passar a dir-se “Aigua Láigua recollida pel pantà artits en proporció a les Nova”, dividida en 336 fils rep stes regant. La diferència dáque tafulles que ocupava cada ien les era que aquestes no pod aigües noves front a les vel separar-se de la terra. láigua va accentuar la Aquest nou repartiment de que nous propietaris del reg, ja rivalitat entre els antics i i en ats ntit a Vella en grans qua els antics acumulaven lÁigu ús láb üència, es va incrementar poques mans. Com a conseq per perquè cada minut dáigua per a la resta de regants, nt per cie sufi s llauradors no era tafulla corresponent al nou reg. a cobrir les necessitats de

nou Privilegi al voltant el Al 1596, el Rei va emetre un lacant. tà favorable a la ciutat dÁ domini de les aigües del Pan ier, dava a mans del sobresequ La distribució de láigua que en uar del reg in situ i podia act qui coneixia les necessitats rs ponsable de nomenar sequie conseqüència. Ell era el res uint láigua en el seu nom disting encarregats de distribuir el lar tro con tipus dÁigua. Per correctamente ls diferents van ponia a cada llaurador es temps de reg que li corres de la sorra marcats amb léscut construir dos rellotges de láigua de r ido art ge en mans del rep ciutat. Va quedar un rellot ier equ res sob tament dÁlacant. El i láltre en lárxiu de lÁjun egat arr tat formaven el tribunal enc junt a un advocat de la ciu el reg. ma derivat de les aigües i de resoldre qualsevol proble a una quest tribunal soles quedav En contra de la resolució dá la ciutat. rèplica dirigida al Batle de l lássessor del Batle Genera Al 1620, va visitar la ciutat ó aci rel de va contrastar la falta del Regne En Luis Ocaña, qui on re itant la elaboració dún llib escrita dels regants, sol·lic istre reg t ues Aq a. igu is dels fils dá aparegueren els propietar lar tro con a ra, i va ser triat per va rebre el nom de La Girado est tor, veí de Mutxamel. En aqu aquest llibre En Pedro Pas fils variació de propietaris de llibre es prenia nota de la y. lán de rg treballades al lla dáigua de reg i les terres Regne va elaborar un nou El mateix Batle General del IV la ciutat, aprovat per Felip reglament per al govern de de ció itza ordenances per a lórgan al 1625, on es detallava les ió, icc . Dáquesta manera, la jurisd reg i els seus responsables de les aigües del pantà era administració i repartiment aquests jurats delegaven exercida pels jurats, tot i que ns resequier. Entre les funcio aquestes funcions en el sob desenvolupades estaven:

a frau en el repartiment de -Vetlar per a que no es fer . en el tribunal de les aigües láigua, exercint com a jutge la Séquia Major i els seus -Netejar una vegada a lány de hasta a la baixa lóperació braçals, podent traure a sub neteja i monda de la xarxa. gua tenint en compte -Triar els sequiers de lái r el seu càrrec en martaves que aquests no podien exerci de ilitar un resum del llibre consecutives. Se´ls devien fac ció ela ant que conegueren amb repartiment amb la finalitat ge pogueren repartir el rellot lórganització dels torns i que iment dáigua es portara a de sorra per a que el repart . at al Privilegi Reial de 1596 terme tal i com fou redact establert al 1620, apareixia Ell llibre de La Giradora, a nces. I léscrivà de la sal regulat a les noves ordena s regants, les seues propietat enregistrava els noms dels no que te traure cap extrac i torns dáigua; no podent-se per léscrivà. estiguera prèviament signat capítols dels nous El reg realitzat ocupava uns de itar malentesos i situacions estatuts amb la finalitat dév t gat del llibre estava obliga dubtosa legalitat. Léncarre així per la primera martava, a acompanyar al sequier a fer i posar-li al corrent de indicar-li allò que havia de En Luis Ocaña. lórdenament establert per comprar o vendre fils Les persones que desitjaren cció ació de manifestar la transa dÁigua Vella tenien lóblig ua aig r ciutat. No es podia atorga efectuada a léscrivà de la est no la tenia degudament de reg al comprador si aqu ent tar al sequier la correspon legalitzada i havia de presen léscrivà de sala. factura de reg expedit per ven la conservació de la Les ordenances també regula lins es manava als amos dels mo xarxa de reg. Per tal cosa, ren s del riu que, quan es produï disseminats al llarg del cur s ete pal les i portes dels assuts rambles dáigua, alçaren les l ma Séquia Major no patira cap dels molins per tal que la que les Vel es igü als amos dÁ important. També sádvertia çals aquesta séquia i els seus bra tenien obligació de netejar corrent amb les despeses. cada any al mes de Juliol,

tà sánomenava: Per a la vigilància del Pan ia càrrec davant de la justíc -Un batle, que jurava el seu ent alm nsu me r sió consistia en visita de la ciutat. I la seua mis en que tot el sistema estiguera el pantà per tal dóbservar a tal fi. als jurats de la ciutat per ordre i dirigir un informe de vigilar léstat de les -Dos guàrdies amb la missió ió de la paleta. parets i cuidar la conservac na d´Àustria, al 1669, es van Durant la regència de Maria taven s per a la ciutat on es respec promulgar noves ordenance les at el reg de l´Horta, ratific ládministració del pantà i at al Sobresequier, la facult emeses al 1625. I afegien, gir; una lle i re que saberen escriu dánomenar a dos persones irien les re de Sant Joan, que repart del poble de Mutxamel i alt aigües. de Tibi, el Rei Felip V, va Amb la reparació del Pantà de ió al Patrimoni Reial el 29 incorporar aquesta construcc la com ó aci nera, tant ládministr Juliol de 1739. Dáquesta ma la a s a aquesta data passaven distribució de les aigües fin ent, Hisenda Reial. Provisionalm dependència directa de la des En ren es del pantà i de les seu quedava com administrador en jar tribunal encarregat de jut Pascual Corbí, president del es relatius all reg. primera instància els delict

al de ládministració de la Aquesta situació provision y s estatuts i ordenances a lán presa va acabar amb els nou 1740, on: de 336 fils a 356 fils. -LÁigua Vella augmentava una diferenciació horària. -Les tandes de reg patirien una Joan, (Hivern), els fils tenien Des de Sant Miquel a Sant ) tiu (es l que Sant Joan a Sant Mi durada d´hora i mitja. I de sols una hora. el fil tenia una durada de tament entre el propietaris Al 1766, el continuat enfron fins r a una tensió desconeguda de les dues Aigües va arriba ar la de lÁigua Nova van propos al moment. Els propietaris i el oni a Vella al Reial Patrim incorporació dels fils dÁigu ò el Rei entre tots els regants, per seu immediat repartiment Reials Resolucions, va decidir Carles III, mitjançant dos hibia al Patrimoni, tot i que es pro no incorporar-la al seu Rei erior déscassedat, a un preu sup vendre láigua, en període . reg de a a la resta dáigu al doble dállò establert per 20 el t ara un reglament, aprova També manava que es cre nts a itava els informes pertine de setembre del 1782, i sol·lic quada recaptació fora la mes ade la ciutat per a que la seua a les circumstàncies. r que a aquest reglament es Rafael Altamira va indica de ada les causes fonamentals contemplen per primera veg ció, ta la seua definitiva correc la carestia dáigua i sínten la Vel a igu s emeses, la venda dÁ tot i que amb les directriu a dat ús que venia patint fins a la va continuar suportant láb ativament en L´Horta. actual i que influïa tan neg

rg del pantà i el seu reg al lla El destí de ládministració t tats al color polític triomfan del s. XIX van estar supedi rar upe 1 els regants van rec en cada moment. Així al 182 Rei cies a una Reial Ordre del ládministració del pantà gra ant que carregava a la ciutat dÁlac Ferran VII per la que sén t vocals ta per ládministrador i hui formara una Junta compos reg. el en s s pobles interessat triats entre els habitants del ibar arr règim absolut al 1823 va Però amb lárribada del nou del a Junta, sent lÁdministrador també la destitució de la dit Al tà. pan del at del funcionament Reial Patrimoni léncarreg Govern t una Junta Provisional de 1840 es va constituir a Alacan nova ministració del pantà a una que va acordar entregar lád assistida per el Batle de la ciutat i Junta de Regants, presidida a un fer es que amb la finalitat de per un regidor i un síndic, ar pos a s al moment i que es poguer inventari dállò existent fin ia ènc reg ació. A lóctubre de 1840, la en marxa la seua reorganitz cials tot solució de les Juntes Provin del regne va ordenar la dis moment al s que hagueren portat fin i que va respectar els fets el que la justícia. És per tal cosa, sempre que no afectara a ar sent Reial Patrimoni, va continu pantà en no ser reclamat pel s a láctualitat. administrat pels regants fin nous estatuts elaborats per Al 1844 es van aprovar uns va Polític dÁlacant, que confia En Jose Rafael Guerra, Cap als voc 10 una Junta integrada per ládministració del pantà a cial. sidida pel Cap Polític Provin triats entre els regants i pre uits, es eguien els objectius perseg Al 1848, veient que no sácons e tots ntr Dé ó. aci jectes de reglament van proposar diferents pro de dic Sín te pel qual va nàixer el es va signar al 1849 el projec Regants de l´Horta.

possible dèficit dáigua Per a contribuir a frenar el mer portar cabals de fora al pri en l´Horta dÁlacant es van que t línici dúna evolució terç del segle XX, permeten ó ada per la creixent pressi s´ha vist àmpliament agreuj t, com a conseqüència de la urbanística. En láctualita les regada i la desaparició de disminució de la superfície tà pan del a láigua que sútilitza Aigües Velles i Noves, és poc ent un aigua reciclada proced de Tibi, sent substituïda per a la partida dÓrgegia.”1 dúna depuradora ubicada ret de la Comunitat de Amb aquest breu anàlisi ext ar reforçar, abans de començ Regants dÁlacant he volgut a uer Fog la de jecte cultural l´últim passeig dáquest pro com a igu Lá de la nostra història. Pla-Metal, aquest aspecte dels rg ic de la nostra terra al lla a motor cultural i econòm segles.

La Adminis tracion del Agua. Comu nidad de Regantes Sindica to de Riegos de la Huer ta de Alicante 1

Passeig nº 3: Torres de l´Hor at Durada es ti mada: de 3 a 4 hores. Tipus de ru ta: bici. Recomanacions: Una xicote ta motxilla amb u na ampolla d´aigua i u na frui ta.Calça t còmode. Dificulta t: 3 Iti nerari: Passeig 1 (Carrer Haroldo Parres · Plaça Es tella · Carrer Dr. Sapena · Plaça Dr. Gómez Ulloa) Carrer Palacio Valdés · Es tació del TRAM MARQ- Andana del TRAM LUCENTUM · Carrer Caja de Ahorros · Camí de l´Hor ta · Camí de Beni magrell · Carrer Pare Angel Escapa · Camí de la Creu de Pedra de Sant Joan · N332 · Avinguda Pintor Pérez Gil · Carrer Polin Lapor ta · Avinguda His toriador Vicente Ramos · Avinguda d´Ansaldo · Avinguda Miriam Blasco

Novament utilitzarem a un sender creat per la Regidoria de Medi Ambient de la ciutat d’Alacant. Un recorregut per algunes de les Torres Defensives de l’Horta d’Alacant, que francament esta molt ben fet, i que amb una bici podrem pegar un tomb i gaudir d’un dels tresors mes maltractats i oblidats per tots els alacantins. (Alacantins de la ciutat i tota la comarca).

“Les Torres de l´Hor ta van ser cons truïdes durant els segles XVI i XVII en lánomenada Hor ta dÁlacant, porció de terra si tuada al nord-es t de la ciu ta t dÁlacant, banyada per les aigües del pantà de Tibi gracies a u n complex sis te ma de sèquies i dedicada al cultiu de la Vid. Fe t que va produir u na gran riquesa que va a traure a la pira teria berberisca, que per rapides incursions amb lóbjectiu dábas ti r-se de mercaderies i esclaus, assolaven el Medi terrani. Láparició de les veles dels seus vaixells en l´hori tzó era sinòni m de saqueig. Barbarossa i Dragu t son soles algu ns dels noms que feien perdre la color, amb soles la seua menció, a les cases de l´Hor ta. Per a mi ti gar aques tos a tacs es va desenvolupar u n sis te ma defensiu que consis tia en de tectar la presencia de vaixells hos tils mediant u na xarxa 1 de torres vigies a la cos ta i defensives a l´Hor ta.”

1 Text reproduït del mapa del sender crea t per la Regidoria de Medi Ambient de la ciu ta t d´Alacant.

L’horta d’Alacant comprenia un àrea de dispersió molt concreta, allò que hui coneixem com La Condomina, L’Albufereta y El Palamó en l’actual terme municipal d’Alacant, i els pobles de Sant Joan d’Alacant, Mutxamel i El Campello. Les cases de l’horta van anar apareixent prop de les sèquies de reg que creuaven aquestes terres. Sent mes densa la quantitat de cases de l’horta allà on la xarxa aqüífera era major; La Condomina. Es pensa que l’orige de l’horta es d’època musulmana o inclús anterior. En època romana, trobem al camp d’Alacant construccions visibles de les Viles Romanes, de les quals, com cantera immediata, farien servir les seues restes per a la construcció de les primeres cases de l’Horta. Aquesta teoria va donar peu a Lumiares a escriure: “(…) La mayor parte de las casas de campo contiguas a estas ruinas se han edificado de ellas, (Las del Tossal de Manisses), por la conveniencia de hallar ya labrada la piedra en abundancia, y prosiguen sirviendose de ella para construir puentecillos, divisiones de azarbes y otras obras (…)” Però tal i com ho narra Santiago Varela Botella a la seua Tesis Doctoral, a menys que aprofundim en estudis arqueològics del subsòl i surtin a la llum les restes d’antigues Viles Romanes o restes Àrabs, l’únic element fiable del que disposem, son les construccions que han aconseguit perdurar al llarg del temps, i actualment se’ns mostren orgulloses a llarg del la que va ser l’Horta d’Alacant.

Les cases de l’Horta d’Alacant naixen amb una única finalitat, la producció agrícola. Per tal cosa, pràcticament totes les finques tenen com a característica principal que son de planta quadrada, segurament per lo versàtil de disposar d’un espai ampli i diàfan en el camp. Aquestes cases alcen un màxim de dos pisos, a diferencia de les cases, de la mateixa categoria, de la ciutat d’Alacant. Doncs aquestes ultimes, les de la ciutat, segurament per motius d’espai, es veien obligades a alçar-se de dos pisos en amunt. Però les cases de l’Horta, exemptes d’aquesta problemàtica amplien la zona de planta i no solen alçar mes de dos pisos. Es molt freqüent que segons les necessitats i nous usos del camp es foren afegint annexos a la construcció original. Doncs aquestes cases, lluny de l’activitat recreativa de la que van gaudir a les darreries del s.XVIII i sobre tot el s. XIX, no tenien cap altre objectiu que la productivitat agrícola. Per tant era freqüent que les cases es remodelaren i ampliaren segons la necessitat, com per exemple l’ampliació de les bodegues, almàsseres o simplement l’ampliació de les cuines i estances. Afegits que fan d’aquestes cases un verdader laberint, generant diferents nivells dins d’una mateixa alçada. Altures diferents, inclinació dels sostres a distintes orientacions i diversitat d’acabats son allò que confereix l’autèntic aspecte de les cases de L’Horta, destinades a l’explotació dels recursos agrícoles. El color de les façanes també li concedeix un aspecte a estes finques amb una personalitat pròpia. Lluny del blanquejat que presenten en l’actualitat, van lluir en el seu moment amb colors cridaners que contrastaven amb el lluent blau del cel mediterrani i la verdor que les rodejava. El color individualitzava i personalitzava l’aspecte exterior de cada finca, afavorint el reconeixement, des de lluny, de cada propietat.

Altres recursos arquitectònics de la decoració de les façanes també dotaven d’individualisme a cada casa. Les balconades, modificades segon el gust de les diferents modes i èpoques, els escuts heràldics als frontals de les portes principals, els voladissos, alers, moltures dels remats, que si be son recursos escassos en aquestes finques, al igual que el color de la façana, tenien com a fi ultima personalitzar cada casa i individualitzar-la front a la resta. Característiques de singularització comunes a totes les cases de l’Horta d’Alacant. Els senyors d’aquestes finques solien diferenciar les àrees de treball de les nobles amb arcades d’entrada. Torre Cadena es un bon exemple d’aquest tret característic. Aquestes finques solien tindre un oratori privat. Però aquestes capelletes i ermites no atenen a cap criteri comú llevant del ser incorporades dins del conjunt arquitectònic. Doncs moltes d’elles les trobem a l’interior dels edificis, com es el cas de Lo de Die, Peñacerrada o La Paz. Però també les trobem independents de l’edifici principal com es el cas de Villa Marco o Palmeretes. Aquestes capelles, lluny de fer-les servir per a sentir missa privada s’utilitzaven simplement com estances d’oració. Doncs a els senyors d’aquestes terres els agradava sentir missa en l’Església principal del poble mes proper.

“San Juan. En el por ta l de la Iglesia aguardan galeras y cocheci tos que traen a las familias elegantes para oír misa de precepto... Es que los ricos senores, cuando se aburren de la quie tud de sus huer tas, buscan es te pueblo.” G. Miró. Libro de Sigüenza.

Però la característica mes cridanera, i sense dubte aquella li confereix a la nostra Horta una especialitat i un aspecte únic , es la construcció annexa de torres defensives. Torres que van sorgir fruit de la necessitat, oferint un servei social a les gents del Camp d’Alacant. Pressionat pel Consell, i després d’infinitat d’atacs Berberiscs que patíem els alacantins del S. XV-XVI, el Virrei de València, En Bernardino de Cardenas, Duc de Maqueda, va manar construir tot un sistema defensiu en les nostres terres; Les Torres Vigies i Les Torres de l’Horta. La gota que va plenar el got i que fou decisiva a l’hora de manar la construcció d’aquestes torres fou un atac, de mans del conegut pirata, durant la Festivitat de la Faç Divina. El consell va fomentar, entre els propietaris de les heretats la construcció d’aquestes torres defensives de l’horta, rebent a canvi exempcions d’alguns impostos i ajudes materials. I com anècdota podem dir que molts dels hereus d’aquests finques, que s’havien acollit als beneficis fiscals oferits pel Consell, no podien fer front a les despeses derivades de la construcció d’aquestes torres. Aleshores la construcció s’eternitzava, o be els materials empleats eren de qualitats qüestionables. Cosa que anava en perjudici de la seguretat de les gents del Camp d’Alacant. Per tal cosa el propi Virrei de València es va veure en la necessitat de adreçar-se a Mossèn Luys Jerónimmo Costanse per tal d’obligar als terratinents a finalitzar les obres, amonestant a aquells que no acompliren amb allò pactat. “(…) las torres que aquells tenen en dita orta (…) sot pena de cinchents florins d’or”.

A finals de s. XVII, els bombardejos francesos assolaren la ciutat d’Alacant, concretament a l’any 1691. França en aquell moment volia fer-se amb l’hegemonia d’Europa contra la Lliga d’Asburg, (Espanya, Anglaterra, Holanda, Àustria, Baviera i Saboia). I tans sols 16 anys després, 1707, amb la pèrdua dels furs i privilegis valencians i el canvi de dinastia el panorama polític, com a la resta del Regne de València, es presentava terrorífic. Oferint una situació difícil i extremadament dura per als alacantins del principi del s. XVIII. Fets que no feien, en absolut, pensar en l’important desenvolupament cultural que experimentarien aquestes terres en tan sols unes dècades. La situació de Pau d‘aquest segle va propiciar que la societat alacantina beguera de les noves corrents culturals i filosòfiques del moment, La Il·lustració. Al País Valencià, gracies al “Novators”, es va expandir aquesta nova corrent, especialment a la branca de les ciències, historia crítica i humanisme. En

Jorge Juan i Santacilia, En Pedro Montengon, els senyors de Perez i Sarrió o En Antonio Valcarcel Pio de Saboya i Moura van ser alguns dels noms que van destacar i il·lustrar el Camp d’Alacant. I sota l’ampar d’aquest ambient erudit naix El Consolat de la Mar. El comerç de la ciutat d’Alacant amb Itàlia i França sempre havia estat molt gran. Però després de l’alliberació del comerç de tots els ports espanyols amb Americà, entre els que es trobava l’alacantí, va propiciar que les transaccions comercials augmentaren de tal manera que es necessités un òrgan rector, El Consolat Marítim i Terrestre; cèdula que es va expedir el 26 de Juny de 1785. La finalitat d’aquest Consolat de la Mar, principalment, consistia en el foment de l’agricultura, així com expandir la navegació, i per tant l’exportació, per quants mitjans fora possible. Des de l’inici d’aquesta institució l’Horta va estar present de forma important, doncs pràcticament tots els Priors

del Consolat de la Mar van tindre una relació molt estreta amb l’horta, llavors foren senyors hisendats. Arribant a ostentar aquest càrrec els Senyors En Antonio Valcarcel, Marques de Castell-Rodrigo, En Antonio Pascual, Marques de Peñacerrada, Els Cavallers En Esteban Robira, En Miguel Pascual de Bonanza, En Julian Coloma, En Juan Bautista Bellón, En Ignacio Sarrió, En Antonio Canicia, En Pedro Burgunyó, En Pablo Salafranca, En Jose y En Mariano Salazar. Tots ells van ser senyors de finques a l’Horta d’Alacant. Fou tanta la importància que va tindre a la ciutat el Consolat de la mar, que en tan sols una dècada, la seu es va traslladar a un edifici construït per a tal fi junt a l’Ajuntament. Trencant amb els conceptes estètics que des de el s. XVII es venien donant a la ciutat. Acceptació dels principis del Neoclassicisme que repercutiria des d’aquell precís moment, no soles a la construcció de nous edificis civils, si no també en l’aspecte de les noves cases de l’Horta. Al 1816 el Consolat va crear una escola d’agricultura i la va instal·lar a una finca de la partida de Sant Blai.

“(...) para los es tudios practi co de Agricultu ra, y en ella se culti varon toda clase de árboles y plantas medicinales, llegando en el transcurso de los anos a formarse allí u n jardín botánico que fue u no de los mejores de Espana”. (VIRAVENS).

Aleshores, donada aquesta grandíssima vinculació de l’Horta amb el Consolat, doncs quasi tots els seus Priors foren amos de Finques de l’Horta d’Alacant, es lògic pensar que totes les millores agrícoles foren posades en practica en les heretats d’aquestos senyors. Com també incorporaren especies no autòctones i exòtiques, arribades al port d’Alacant des de qualsevol racó del planeta, als jardins que començaren a proliferar a les grans Cases de l’Horta a finals del s.XVIII i sobretot durant tot el s.XIX. Un bon exemple el podem trobar a Mutxamel, al Palau de Peñacerrada, on els amos de la finca contractaren als jardiners de Versalles per tal de dissenyar els seus jardins. La Cadena, Villa Marco, Nazareth o Abril en son altres exemples de jardins històrics. I en l’actualitat, moltes d’aquestes cases-palau de la maltractada Horta d’Alacant, engolides practicament pel formigó d’edificacions modernes, conserven especies ja no tan exotiques que testimonien el passat glorios de l’Horta. L’Horta i la nostra cultura han anat de la ma. Una font de riquessa fins fa poc temps. I generadora de Rondalles, tradicions, festes i personalitat. Ha donat peu a la creacio de magnifiques Cases-Palaus i un sistema defensiu espectacular. Com tambe a contribuit a la creació d’una magnifica xarxa de enginyeria hidràulica que aconseguí que a un paratge semiàrid no es malgaste ni una sola gota d’aigua i flore un verger de vida seguint els camins de l’aigua. Un riu Montnegre amb el malnom de sec es el causant de que a una terra seca la vida tinga una personalitat pròpia. Del seu llit natural brollaren fills artificials creant vida allà per on passaven, configurant no soles un tramat de reg per a nodrir l’horta si no generant els carrers, les places i l’entramat urbà dels pobles de Sant Joan d’Alacant, El Campello, Mutxamel, la ciutat d’Alacant i totes les partides rurals incloses ens els termes municipals d’aquestes poblacions.

L’Horta d’Alacant es presenta a la xarxa amb molts perfils, principalment el de la Pirateria. Però jo he preferit destacar aquest tret no tan conegut de la nostra Horta. Un passat lligat a literats, investigadors, aventurers, metges i lliurepensadors. Una societat culta que va convertir uns bancals de raïm, garrofes, ametlla i oliva en un espai on l’intel·lecte era el protagonista. La nostra Horta fou, des de els seus orígens, un projecte espectacular que va anar engrandint-se amb el transcórrer del temps en un verger de riquesa i la sement de la il·lustració Alacantina. El 9 de Juny de 1868, la gaseta El Comercio publicava: “(…) los alicantinos dirigían sus esfuerzos a embellecer las villas y casas de recreo en La Huerta, conjunto tan especial de campos y salones, una amalgama tan agradable de lo rural y lo cortesano, que sorprende por la originalidad de los contrastes y seduce por la belleza que de esos contrastes resulta. Palacios aislados en medio de la llanura cubierta de viñedos, de olivares, de almendros y granados; palacios separados 6 kilómetros de la población y que encierran sin embargo, salones donde se agita, en medio de todos los esplendores del lujo, de las artes y del más refinado buen gusto, una sociedad culta, aristocrática y elegante”.

Comencem a pedalejar per un trosset de la nostra terra on l’ingeni dels nostres avantpassats va crear un sistema de reg impressionant. I on, al caliu de l’aigua van anar apareixent impressionants cases- palau amb un sistema defensiu únic al País Valencia. Espai amb el nombre mes gran de monuments catalogats com a BIC, (Bens d’Interès Cultural), del País Valencià a un espai tan reduït. Estem a punt de descobrir la decadència, i en molts casos l’abandonament mes absolut del nostre patrimoni no soles per les nostres institucions, si no també per la ciutadania en general que mira cap a un altre costat mentre el nostre patrimoni, únic i espectacular, va caient a terra poquet a poquet. La necedat urbanística engolint-se les nostres torres, i els camins de l’aigua i les basses de reg abandonades i camuflades per les vegetació. I en mig de tot aquest caos una bellesa que encara sobreviu i ens mira als ulls demanant-nos ajuda. Aquest passeig, si saps on mirar i fantasejar, et deixarà perdudament enamorat de la terra en la que vius. I mai mes tornaràs a creuar la N-332 amb els mateixos ulls, doncs el teu cor et bategarà fort recordant-te, que semi amagat per els arbres i el lleig formigó, un paradís d’aigua, pedra i intel·ligència, un mon de Pirates i viatges d’ultra mar, un mon de rondalles, esperits, festes de carrer i menjars et mira en silenci. I per primera vegada, pot ser, tu el mires al ell també.

Mapa de la Ruta de les Torres de l’Horta de l’Ajuntament d’Alacant

La Palmera

amb el temps en una de les La palmera ha esdevingut que el la nostra terra. Tant es així imatges iconogràfiques de una risme del País Valencia es la imatge corporativa de Tu palmera. val existien grans Se sap que ja en època medie lar de es inevitable tindre que par plantacions de palmera. I cs Don t. na dÉlx en aquest aparta la preciosíssima ciutat veï fe considerada un símbol de la tot i que la palmera va ser , es va cis que estos horts aportaven Islàmica, veient els benefi déstos ció tec pro en què sórdenava la firmar un document Reial dels l cia a la primera protecció ofi palmerals al 1265. Sent est la tecció a la què li van seguir palmerals dÉlx. Primera pro del en 1943, la llei de protecció declaració de Parc Nacional títol cut res enciana en 1983 i el me palmerar de Generalitat Val 2000. y t atorgat per la UNESCO lán de Patrimoni de la Humanita rimoni únicament dÉlx, Però les palmeres no son pat De pen per tota la nostra terra. doncs séscampaven i escam places, de palmeres per carrers, fet Alacant esta esguitada riel un serva, a la zona de Sant Gab passejos, malecó i inclòs con bol de sím un La palmera, a banda de hort de palmeres històric. ciutats iconogràfica de les nostres la nostra terra i una imatge tidiana. segles a la nostra vida quo i pobles ha estat lligada per mera es duia a terme a Léxplotació dels horts de pal al porc, ra és léquivalent natural nivell familiar, i la palme i les tel palma sóbtenien cis sáprofita tot. Del full de la tzava central de la palma sútili utensilis d´ús diari. El tronc litzada de pa. La seua fusta era uti de llenya, sobretot en forns es naies i rius raus de les cas com a entramat de porxats, ven era del dàtil amb què es gen de l´horta. Sóbtenia el fruit amb les A banda de que la palmera, licors, dolços i conserves. es en la superfície impedint que seues arrels manté láigua les de s tiu cul arcs protegeixen els perda dímmediat. Els seus de fa i la forta pluja a l´hora que pedregades mediterrànies atura. para-sol i regula la temper

Com a data d´interès podem dir de la palmera que tot i ser considerada un arbre no ho es. Les palmeres son arbustos. Costa de creure veritat?

Les palmeres estan en el nostre subconscient col·lectiu. Sorolla, en , aquella visió seua d´Espanya ral me Pal tre va triar el nos per regalar-li al mon una imatge meravellosa de nosaltres. Miguel Hernández li va dedicar unes lletres. I fins i tot el nostre himne regional, el de la ciutat i el de la festa de Fogueres fan al·lusió a l´esvelta palmera.

resta i la visió que tenim n de nosaltres mateixos. Qua tra nos passeges per la s ciutat, quasi tot esta sotme a ser estimat. I fins i tot les floretes blanques de les nostres palmeres ens representen com a poble. Tenim una ciutat preciosa. Som una gran ciutat.

Les palmeres son part de la nostra idiosincràsia. Formen part de les nostres manifestacions populars com El ara el Diumenge de Rams, Misteri, les festes de Moros i Cristians, la vinguda del Reis Mags. Son inspiració s dels nostres característic remats i estructura de foguera.

De vegades, soles considerem patrimoni les grans obres arquitectòniques. Però la s manera en la que els nostre s pel n veïns ens salude m, matins. Com cuinen, menge gaudim. Les ferramentes per al nostre dia a dia. La imatge que projectem a la

Causes de la pèrdua delt Patrimoni d´ Alacan

1356-1369 Guerra dels dos Peres 1691 Bo mbardeig Francés ngles os. 1706 Guerra de Successió. La Mi na dels And bal 1836 Desa mor ti tzació i Exclaus tració de Me Alizá acant 1858 Desa mor ti tzació de la Plaça Mili tar d´Car ta gena 1873 Bo mbardeig dels Cantonalis tes de panyola 1936-1939 Guerra civil Es 1965-2000 Boom Urbanís ti c. res.

1356-1369 Guerra dels dos Pe

ó i Pere el Cruel de Castella Pere el Cerimoniós dÁrag t al tron Castellà. sénfronten per la legitimita puge al tron Castellà el Pere el Cerimoniós vol que ança Cruel. A canvi dáquesta ali germà bastard de Pere el el ria ina ona dÁragó i així dom annexionaria Múrcia a la Cor ntaria cara a Gènova que era Mediterrani Occidental i pla aliada de Castellà. da, defenia el seu tron. Pere el Cruel, per altra ban el seu ell va ser mort a Montiel i Desafortunadament per a el seu poder, però no va complir germà bastard va pujar al annexionara Múrcia. pacte amb Aragó per a que rera va ser arrasada durant Alacant, com a ciutat fronte mana Visigoda i la medina musul aquestes guerres. La ciutat xar . I junt amb la pesta van dei foren cruelment arrasades ts da. Tant és així que a les Cor Alacant absolutament desola a, aquell temps, de léxistènci Valencianes es parlava, en !!! a la ciutat dÁlacant. WOW!! únicament, dónze famílies

1691 Bombardeig Francés. bardejos francesos A finals de s. XVII, els bom . ant, concretament a lány 1691 assolaren la ciutat dÁlac ia fer-se amb l´hegemonia França en aquell moment vol a , a banda de ser una person dÉuropa. El Rei Carles II Rei El intel·lecte, era estèril. I físicament fluixa i amb poc ista Sol, en el seu desig expansion de França Lluis XIV, el Rei ya, pan ga dÁbsburg (Es li declara la guerra a la Lli de ia, Baviera i Saboia), per tal Anglaterra, Holanda, Austr ol. fer-se amb el tron espany es va instal·lar la flota Front a la costa alacantina 16:00 hores del 22 i les 12:30 francesa, i al voltant de les cant va encaixar el primer del 23 de Juliol de 1641 Ala ncia, b tan sols una hora de diferè bombardeig francés. I am r Juliol de 1641, es va produi fins a les 18:30 del dia 24 de tra nos la a dels francesos cap el segon bombardeig de ma ciutat. ar prop de 4000 bombes i Alacant va haver de suport per ciutat va quedar destruïda 600 bombes incendiàries. La ic pàn en rar ent va va sobreviure complet i la ciutadania que si qua a cos deig francés. Per tal per temor un tercer bombar tat alacantina va fugir de la ciu la totalitat de la població a arà enç com tat el cens de la ciu i no seria fins al 1700 quan remuntar.

1706 Guerra de Successió. a cendència i aquest fet provoc Carles II mor sense des a Europa. un conflicte internacional ip V. t del pretendent al tron Fel Castella es posiciona de par tre posiciona del costat de lál Aragó, majoritàriament es agó, Carles d´Àustria. Però en Ar pretendent al tron, lÁrxiduc re ent a cies, per tant està dividid també existeixen discrepàn is de xiduc), i Botiflers (partidar Maulets (partidaris de lár Felip V).

ns n aliança que hem vist aba I referent a Europa, la gra V. ip Fel de or xiduc i França a fav es posiciona a favor de lár t, però la noblesa alacantina L´Horta dÁlacant era Maule que arriba lícia Urbana. I és per això botiflera controlava la Mi e Alacantina per tal de prendr una flota anglesa a la costa fins rles. I bombardeja la ciutat la plaça per a lÁrxiduc Ca 117 en tir sis t bombardeig va con a fer-se amb la ciutat. Aques 0 bombes i canó i aproximadament 400 bombes dávis, 135 bales de granades. tardar en respondre i van Les tropes franceses no van els anglesos sátrinxeraren assetjar a la ciutat fent que Per tal de fer-los fora al Castell de Santa Bàrbara. van excavar una mina al definitivament, els francesos nt i el r-la de pólvora i volar el mo Benacantil per tal dómpli castell. ien, no els va eixir tal i com vol Afortunadament la jugada li tel destruir el baluard del cas però léxplosió de la mina va cases del t del Benacantil i unes 400 la casa del governador, par per a ant Laq a restes de la Madin barri de Sant Roc. Adéu a les sempre.

100

ndizabal

1836 Desamortització de Me

, Franciscanes i Carmelites, Pares Agustins xins, Dominics, Caputxines i Caput Franciscans, Dominiques i res es són algunes de les ord Monges de la Sang i Jesuït era lacant fins al 1836. Alacant assentades a la ciutat dÁ res s convents. Les diferents ord coneguda com la ciutat del s did lèn esp per la ciutat en religioses es disseminaven entre altres coses, els convents i monestirs i eren, que gua i recaptar els impostos encarregats de gestionar lái délla derivaven. laustració de Mendizábal, Amb la desamortització i exc itars ja ques són ocupades pels mil aquestes joies arquitectòni data. t plaça militar en aquella que Alacant continuava sen ònies van anar Filipines i la resta de les col anyol va desaparèixer. desapareixent i lÍmperi esp ada militars en Alacant cada veg Aleshores la presencia de ent cai r ana uns dels immobles van era mes innecessària i alg els mateixos militars en la en decadència i destruïts per levant. mesura que ja no els era rel

25, 26 i 27 de Maig 1858

iad o Como Han hecho de mas 1En todo han pensadreco!omp ali ensare a los can ti nos? Reina Isabel 11

tat costanera amb connexió Alacant és la primera ciu línia del Regne d´Espanya. I la ferroviària amb la capital Isabel II. és inaugurada per la Reina ita reial complimenten Els alacantins, durant la vis r el següent pla: desamortitza la monarca i porten a terme ant. El poder militar militarment la plaça d´Alac fora edia el seu desenvolupament constrenyia la ciutat i imp ic. tant el seu creixement econòm dels murs de la ciutat i per

101

la gueixen els alacantins que Amb festes i confits aconse a Cos . ant lac dÁ nt de plaça militar Reina signe el desartillame ent tam et pots imaginar, per lés que no fou ben rebuda, com de responsable de la pèrdua militar. Que si ja va ser el ció i itza ort am després de la des part del nostre patrimoni cció del al, a partir dára la destru exclaustració de Mendizáb trucció molt mes ràpid amb la des nostre patrimoni avançaria da, etc. de muralles, portals déntra

nalistes de

1873. Bombardeig dels Canto Cartagena.

ó t al dia següent de lábdicaci Lónze de febrer de 1873, jus at, spanya, el Congrés i el Sen de Amadeu I com a Rei dÉ ica per ional, proclamen la Repúbl constituïts en Assemblea Nac stituïda contra. Però, tot i estar con 258 vots a favor i 32 vots en l, com a unitària o federa la República no es va definir uents. I a les futures Corts Constit postergant aquesta decisió mals de cap a lÉstat. aquest punt va portar molts l lantar la República Federa El bàndol federal volia imp rtagena a les Corts Constituents. Ca dímmediat sense esperar seua la t oltar-se. I aprofitan va ser el primer cantó en rev bona ça militar marítima i tenint posició privilegiada de pla prén ola atracada al seu port, em part de la flota naval espany l. era Fed conseguir la República la seua ofensiva per tal dá altra manera, novament I com no podia ser de cap bre de des de la mar el 27 de Setem Alacant fou bombardejada s Cartageners. 1873 a mans dels Cantonaliste

102

nyola

1936-1939 Guerra Civil Espa

nt fidel a la República, i Alacant va ser en tot mome de r les contínues envestides per tant va tindre que resisti 70 de p pro rra rir durant la gue la Guerra. La ciutat va sof de nt me la mort i el enderroca bombardejos que van causar nant ha un atac especialment sag centenars d´edificis. Però hi es maig de 1938 per avions feixist que es va produir el 25 de i es son per d´entre 300 a 400 italians. Va causar la mort sense cap sentit. infinitat de ferits. Un atac

1965-2000 Boom Urbanístic bar la Guerra de El Raval Roig va sorgir en aca stic barri de la ciutat va Successió, i aquest caracterí . en pro del Boom Urbanístic ser pràcticament destruït migó monstruós pàrquing i el for Desapareix lérmita per un ten la antosos edificis que embru comença a elevar-se en esp . ntil aca tat i amaguen el Ben façana marítima de la ciu x el Plà Urbanístic de la En aquest temps desaparei a t Joan passa de ser publica República. La Platja de San va Es m. ulació que tots coneixe privada i dona peu a léspec ina àrea,així com en la Condom permetre que , en aquesta ta, hor tra nos la a ó arraconar i Albufereta que el formig i els nostres a jaciments s les nostres torres i finque sempre un paisatge de vi, arqueològics. Es destruïx per i ametlers esguitat dún garroferes, oliveres, cereal valuosíssim patrimoni.

103

Conclusions ant ferramenta de difusió Els llibrets son una import ació multituds de dades i inform de cultura. Emmagatzemen moment toria i cultura, i des de el d’interès sobre la nostra his a t del llegat que deixem per que es publiquen formen par llibrets en una miqueta millor. Els que en el futur ens conegu tra nos sigut el amagatall on la de festa, de fogueres, han sos. ant períodes polítics convul llengua ha trobat refugi dur tres , de la nostra gent, de les nos Histories dels nostres barris . Son ons pagines d’aquestes publicaci coses, es preserven en les ssima, casos de una qualitat grandí cultura impresa, en molts ors, iad s per grans literats, histor signats infinitat de vegade nats ueòlegs, o simplement aficio arquitectes, periodistes, arq n. Es cultura pràcticament com jo a l’abast de tot el mo ma pada, feta i impresa de for gratuïta. Ideada, desenvolu oni ta generosa. El nostre patrim quasi espontània per una fes im tíss vas un quasi involuntàriament, immaterial festiu genera, a caràcter Mediterrani esclat llegat cultural. El nostre os, cas lts r patrimoni, en mo en una festa capaç de produi a. Els lo gegant de la seua fabric incapaç de ser assimilat per ons, ns i estudis. Reflexen il·lusi llibrets arrepleguen opinio tres, lle en fets històrics, poemes, modes, esperances. Recull ast de xa creativa popular, a l’ab relats, contes. Tota una xar tret Un . tiva ània, combativa i fes qualsevol, gratuïta, espont molts s festes super especial i en característic de les nostre rcebut. casos absolutament desape

104

t i temps Alacant la Per una qüestió de pressupos ai sols 3 passejos per la cultur Lletja ha estat reduïda a tan Metal, tat. Però considere que Pla patrimoni de la nostra ciu tural cul te jec r al carrer un pro novament, a tornat a llança fie con I b un pressupost modest. de moltíssima qualitat am ats desapercebuda per als jur que aquesta aposta no passe rç que aquestos festers han i recompensen el sobreesfo bonic r a la ciutat un projecte tan suportat per tal de regala bonic llibret. com aquest irònic, crític i im escrit, per a agrair a I vull aprofitar aquest últ per llibertat i el recolzament la meua família festiva la em te que ja feia molts anys que tal de portar aquest projec Metal. rondava pel cap. Gracies Pla ra, El Cocó i El Postiguet, El Castell de Santa Bàrba t Antoni, Sant Ferran, El Santa Creu, La Vila Nova, San Eixamples, Modernisme i Palmeral, l’Explanada, Els tum , Fabrica de Tabacs, Lucen neoclassicisme de la ciutat ives ens t Julià, construccions def i Tossal de les Basses, San quest ca. Ens hem deixat fora d’a de la Guerra Civil, Tabar ri íssim patrimoni per pateja projecte cultural un immens da que os sej pas amb aquestos 3 descobrir. Però considere que stic Criticar eixe caracterí reforçat el nostre propòsit. que arrelat al nostre caràcter menfotisme tan enfonsat i som. nt me era dad er allò que ver en ocasions no ens deixa vor un i ic ra un passat històr Un poble magnífic que atreso tament encisador. patrimoni supervivent absolu

105

convidar-te a caminar per A Alacant la lletja he volgut de el olutament subjectives, des la ciutat per unes rutes abs tal ectes de la nostra ciutat que nostre barri, coneixent asp nt, i buts per a tu fins al mome vegada han passat desaperce gut vol He . perquè a mi m’agraden que he destacat simplement ió. vis compartir amb tu la meua xarrar amb tu, i discutir, i quest d’a es ect asp uns, molts o cap Pot ser no coincidim en alg tja Lle uia amb Alacant la llibret. Però allò que perseg da timent agredolç. Per una ban era despertar en tu un sen Descobrirestic jo de la meua ciutat. enamorar-te com bojament lsevol, rets i estar a la ma de qua te secrets que tot i no ser sec altra a molts alacantins. I per pareixen estar amagats per oria negue a pensar que una min banda punxar-te. Doncs em ts que lla tre per dins veient els des de la ciutat no es bota foc ts per com, possiblement arrossega passen a la nostra ciutat. I altre atia, consentim i mirem cap la corrent del temps i l’ap tins can ala tre. Allò que altres costat. Sense defensar lo nos d’allò regalar. Renegant sempre abans que nosaltres ens van i que ens identifica, agermana que som, que ens commou, lor mil ser ta. Ser valencià no es encisa de nosaltres a la res l. tic que quasi sembla ridícu que ningú, es algo tan anecdò què es inferior als altres. Per Però allò que si que no som cantins, ala , nostra llengua? Perquè renegar, alacantins, de la de era millor que una església hem pensat que un parking el què Per ? ien palmeres no val segles? Perquè les nostres t per el Mercat ha sigut enderroca modernisme que envoltava ònic? i sense cap interès arquitect a construir edificis lletjos s a han estat arraconades fin Perquè les Torres de l’Hort ns cio agades per urbanitza que en molts casos estan am migó? acantil es va tapar amb for particulars? Perquè el Ben què som stell de Santa Bàrbara? Per Perquè les pintades al Ca tat fur a pre que si València ens així? Perquè patalegem sem gem t del aeroport, i mai patale el Port i la internacionalita ra? ter tra nos la ani no passa per quan el corredor Mediterr es nov ar què no ens cansem d’ofren Perquè no reaccionem? Per romeria m als nostres joves que una glories? Perquè transmete tges? destrossar les nostres pla centenària es l’excusa per tre nos res mateixos? Perquè el Perquè no cuidem de nosalt coll” de r relegat a “una manta al orgull i identitat ha d’esta entenc. No prada de “tardeo”? Jo no ho borratxera durant una ves entenc que tu si.

106

aquest discurs, i entenc que Òbviament em retrate amb enllà cant la Lletja va molt mes tu no opines com jo. Però Ala ose Sup . zill Es algo molt mes sen d’una determinada corrent. Tu . tenia amb aquest llibret que has compres allò que pre molí, amb les mateixes rodes de i jo, potser, no comulguem que ane dem et tra terra. I pero tots dos estimem la nos it que va molt mes enllà de pòs lluites amb mi per un pro ntenint r la nostra casa. Doncs ma qualsevol ideologia, estima re em aconseguint. Nostra Ma una actitud passiva no ho est la bé tam res alt nos ostrem-li que Alacant ens vol a tots, dem estimem. entaris escrits a esta Ps: Totes les opinions i com s ret son soles meues, Carle primera part d’aquest llib Garcia Soler.

a t j t n e a l c l la la L TA E M LA P _ RA E U G FO

107

Bibliografía cultura de supervivencia: Alberola Romá, A. (s.f.). La . XVIen la Huerta de Alicante. (ss Carencias y excesos hídricos XVIII). Alacant. icios de la Fortificacion Avilés, A. B. (2012). Los In d: IV Muralla de Carlos V. Madri abaluartada en Alicante. La Congreso Castellologia. z, R. (2005). Santa Maria Bevià Garcia, M., & Azuar Rui ficas Diaz S.L. Descubierta. Alacant: Grá Vicente, D. (2012). Refuerzo Bueno Moreno, M., & Pérez a de agua potable en alta par de la red de abastecimiento nes cio ello y Mutxamel. Interven los municipios de El Camp cia de Alicante. arqueológicas en la provin tiérrez Lloret, S. (s.f.). La Cabezuelo Pliego, J. V., & Gu Acerca Guerra de los Dos Pedros. Huerta de Alicante tras la lacant. d’A t Nou en 1377. Universita de la construcción del Assut les de l’Alacantí. Alacant: Caturla, J. G. (1989). Rondal Aguaclara. NT2. amiento Alicante. (1994). LQ Concejalia Cultura, Ayunt Alacant: Gráficas Estilo. NT3. amiento Alicante. (2007). LQ Concejalia Cultura, Ayunt Alacant: Gráficas Estilo.

108

amiento Alicante. (1993). Concejalia Cultura, Ayunt Estilo. LQNT1. Alacant: Gráficas Seis preguntas sobre el Galán Tendero, V. M. (2013). cante Vivo, Alacant. tratado de Teodomiro. Ali senderos urbanos. Torres Lopez Sala, J. (s.f.). Red de cant: Exmo. Ayuntamiento de de la Huerta. Panfleto. Ala Alicante. Snderos Urbanos. Parque Lopez Sala, J. (s.f.). Red de mo. Ayuntamiento Alicante. Ereta. Panfleto. Alacant: Exc de Alicante Foral. Manjon, D. (2014). Historia (2011). Taninero. Alacant. Garcia Soler, C., & Palop, L. Barrio, J. A., & Galán Rosser Limiñana, P., Barrio ue y Laderas del Benacantil Boluda, J. M. (2011). San Roq t: urbana de Alicante. Alacan como origen de la población Selectedworks. mit, Maclure i Valcarcel. Salinas, C. S. (2008). Mongò Alicante Vivo. historia cde Alicante en el Valero, A. L. (2011). Musa. La Castillo de Santa Bárbara.

109

Apunts

110

111

FOGUERA_PLA METAL

Alacant 2017

112

113

Pres iden t Infan til

PRESIDENT Infantil

Alejand ro Se govia i Mar tínez

2017

Hola amics: Sóc el president de la foguera infantil de Pla Me ta l. Durant els meus 12 anys de Fogueres, he viscu t la fes ta com el pri mer dia, perquè les Fogueres per a mí, són el senti r cap a la meua ciu ta t, cap a la meua Foguera i en especial a la meua comissió infantil on ti nc molt bons amics i amigues. Així que ani me a to ts els xique ts i xique tes que volgeu passar moments inolvidables i diver ti ts, que vingeu a conéixer-nos. Espere que to ts els comissiona ts de la meua Foguera i to ts els xique ts i xique tes del barri ho passeu molt bé i disfru teu de les Fogueres 2017. Una salu tació.

114

2017

PRESIDENTA Adulta

Pres iden ta Adul ta

Le ti cia Pérex i Gomis

Volia aprofi tar lópor tu ni ta t que se´m dóna per mi tjà dés te escri t per a agrair a to ta la meua comissió el supor t rebu t en es te camí. Des dácí, dir-vos que mágradaria fer honor al nos tre lema “Tots fu ndi ts en ú”. Així és com hem de seguir, to ts a u na per a llui tar per la nos tra foguera i por tar-la on es mereix. També agrair lájuda dels veïns i col·laboradors que apor ten el seu grane t dárena perquè podem conti nuar fent fes ta en es te gran barri. I ani mar-los que seguisquen fentho per a anar creixent. I als que no col·laboren invi tar-los a fer-ho perquè podríem arribar a fer grans coses. Gràcies a to ts i cada u n que dú na manera o u n altra col·laboreu amb nosaltres. I ara si, “Tots fu ndi ts en ú” a gaudir de les nos tres volgudes fogueres. Les millors fes tes del món. Visca la foguera Pla Me ta ll!!

115

2017

TÍTOL: Defying Gravi ty AUTOR: La Comissió EXPLICACIÓ: A que pareix difícil ser verd? tan sols

Foguera Infantil Pla Me ta l 2017

EXPLICACIÓ DE LA FOGUERA Infantil

depén des del pu nt de vis ta amb què es mire. La nos tra Foguera gira entorn de la his tòria de les bruixes del meravellós món dÓZ, Elphaba i Glinda, u na roïna i láltra bona, però ambdós amb la ma teixa il·lusió per conduir-nos fins a la Ciu ta t Esmeralda. Seguint el camí de taulells grocs anirem coneixent la seua his toria i la de to ts els diver ti ts persona tges que habi ten terres dÓZ. Jo es ti c desi tjant conéixer la seua his tòria i Tu? Tá trevixes a viure es ta aventu ra amb mi?

116

Foguera Infantil Pla Me ta l 2017

117

EXPLICACIÓ DE LA FOGUERA Adulta

TÍTOL: Reina de Cors AUTOR: Fran Sierra EXPLICACIÓ: Reina de Cors és u n projecte ple de

Foguera Adulta Pla Me ta l 2017

2017

colori t, de fantasia i d´humor. El centre de la foguera és la Reina de Cors, la qual si mula al govern, ella presidix aques t monument ple de críti ca políti ca actual, lácabament de la foguera són u nes grans aspes, les quals si mulen als grups políti cs de lóposició, i u n conill mirant al rellotge comptant les hores els minu ts i segons que ens roben diàriament, cada dia el te mps se es tà posant més car. En els baixos de la foguera podrem tr obar diverses escenes, entre elles els bessons grosse ts, u na eruga fumant pipa i i maginant u n món millor en el qual no hi haja desocupació ni corrupció, el barre ter boig i léxèrci t de car tes que prote gix a la Reina de Cors. Sens dubte és u na foguera amb gràcia i críti ca amb la qual disfru tar.

118

Foguera Adulta Pla Me ta l 2017

119

120

BELLESA Infantil

2017

Ai tana Puche i Re tor tillo

121

2017

DAMA D’HONOR Infantil

122 Claud ia Puche i Re tor tillo

2017

DAMA D’HONOR Infantil

Sofía M oreno i Guillén

123

124

BELLESA Adulta

2017

And rea Re tor tillo i M onzó 125

P DAMA D’HONOR 2017

126

Pilar Álvarez i Pareja

2017

PADRINA INFANTIL

Itziar González i Iborra

Pla Me ta l 2017 PADRINA

Ta tiana Romer o i Bru

127

COMISIONADAS D'HONOR

2017

COMISIONADA D'HONOR INFANTIL

2017

Carolina Juan i Pas tor eza Ba i Carmen Mª Collado i Hernandez Nerea González

2017

COMISIONADA D'HONOR INFANTIL

128

Lucía A zorín i Gi ner

COMISIONADA D'HONOR INFANTIL

2017

Norah Delgado i Ras toll

2017 COMISSIÓ Adulta Presidenta: Leticia Perez Gomis

Vicepresidente: Jose Fco. Iborra Hernandez Vicepresidente: Jose Guillen Alvarez

Secretaria: Nuria Iborra Hernandez Tesorera: Laura Retortillo Monzó

Delg. Loterias: Clara Marina Morales Corcho Delg. Cobro: Remedios Gomis Rodriguez

Delg. Federacion: Victor Albujer Ferrandez

Delg. Organización: Monica Iborra Hernandez Delg. Infantiles: Sonia Mira Vera

Delg. Infantiles: Esther Guijarro Congost

Delg. Artistica: Sonia Martinez Torregrosa Delg. Raco: Fernando Alvarez Belda

Delg. Bellezas: Maria Guijarro Congost Delg. Bellezas: Yolanda Pla Armengol Delg. Deportes: Alejandro Wizner Diaz

Vocals:

Pilar Alvarez Pareja

Maria de las Nieves Andreu Nicolas

Antonio Torregrosa Calpena

Nuria Morales Marhuenda

Gemma Moiso Jimenez

Purificacion Rodrigo Abellan Ana Maria Gomis Rodriguez Ainhoa Medina Dominguez

Monica Herrezuelo Pastor Andrea Retortillo Monzó

Maria Jose Sanchez Meseguer Emilio Martinez Torregrosa Almudena Segura Picó

Purificación Estrada Arroiz

Tatiana Romero Bru

Maria Guillen Alvarez

Carolina Castells Gomis

Juan Miguel Garcia Gomis Pilar Perez Martinez

Maruja Torregrosa Carratalá Alfonso Girona Baeza

Mª Carmen Congost Esteve Isabel Diez Palomares

Mª Teresa Llorca Lozano Victoria Poveda Baeza

Rocio Espinosa Estrada

129

COMISSIÓ Infantil

2017

President: Alex Segovia Martinez Vocals:

Jose Maria Gonzalez Iborra Itziar Gonzalez Iborra

Jorge Morales Marhuenda Carolina Juan Pastor Sofia Moreno Guillen

Paula Moreno Guillen Carla Juan Lozano Nora Juan Lozano

Lucia Jerez Mira

Daniela Juan Medina Mireia Guillen Castells Alvaro Guillen Castells Marcos Perez Castells Alejandro Wizner Lopez Maria Carrillo Andreu Xavi Roig Baeza Carlos Fuster Andreu

Diana Jerez Mira

Alba Pla Domenech

Nerea Ruisenor Perez

Claudia Isabel Cano Sanchez

Andrea Blanco Nunez Adriana Ruisenor Perez Aitana Puche Retortillo

Claudia Puche Retortillo Alba Gonzalez Baeza

Nerea Gonzalez Baeza

Alejandro Azorin Giner Lucia Azorin Giner

Javier Espinosa Estrada Carla Amorós Poveda Teo Amoros Poveda

130

Norah Delgado Rastoll

Dana Elvira Sotelo Carmen Mª Collado Hernandez Sergio Torregrosa Perez Paula Lopez Herrezuelo Claudia Lopez Herrezuelo Angel David Lopez Herrezuelo Lucia Marin Garcia Maria Yepes Rastoll

131

Pla Me ta l

2017

COL·LABORADORS

Jose Cantó Molero Charo Hernandez Yanez Paco Perez Perez Cris ti na Perez Gomis Maria Carmen Pareja Yolanda Armengol Laura Giner Gallud Fele Guijarro Sapena Cris ti na Baeza Micó Paco Cerdá Morant Carlos Santacreu Ruiz Marivi Sanchez Cano Francisco Espinosa Tomas Paco Puche Alarcon

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

143

144

145

146

2017 PROGRAMA de Fes tes Divendres 2 de juny:

20:00h: Homenatge a Foguerers i Barraquers morts, en el monument del foguerer de la Pza. Espanya.-

21:00h: Desfilada del pregó i a continuación, Pregó de Fogueres 2017 des del balcó de l´ayuntament d´Alacant.-

Dissabte 3 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

Diumenge 4 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

Dissabte 10 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

20:00h: Cavalgada del Ninot, per l´itinerari oficial.-

Diumenge 11 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

Divendres 16 de juny:

20:00h: Inaguració del mercadito de fogueres a Federico Soto.-

23:00h: Arribada del foc a El Corte Ingles.-

Dissabte 17 de juny:

21:00h: Entrada de Bandes i comisions per l´itinirari oficial.-

Diumenge 18 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

Dilluns 19 de junio:

9:00h: Comencem la plantá i muntage del racó. 14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

19:00h: Plantá de la Foguera Infantil.-

19:30h: Gran Festa de la Plantá Infantil oferida per Xelasport Eventos.-

Dimarts 20 de juny:

10:00h: Visita del Jurat qualificador de Fogueres Infantils.14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

22:00h: Inaguració del Racó Popular PLA METAL 2017

23:00h: Sopar de la NIT DE LA PLANTÁ amd coca amd tonyina, bacores i ví de la condomina.A continuación Gran Disc Mobil de Xelasport Eventos amb animació.00:00h: Plantá oficial de totes les fogueres i Barraques d´Alacant.-

147

Dimecres 21 de juny:

10:00h: Visita del Jurat qualificador de fogueres carrers adornats i barraques.14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

19:30h: Cervacaviles pel nostre districte amd les Fogueres veines i Ofrena de Flors a la patrona del barri, la Inmaculada Concepció.-

19:00h: Visita a les Fogueres veïnes.-

23:00h: Ultimes cercaviles pel nostre districte, amb el qual ens despedirem de les fogueres 2017.-

Dijous 22 de juny:

00:00h: Monumenal palmera disparada desde la muntanya Benacantil, que dóna l´avis per a la GRAN NIT DE LA CREMÁ.-

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

Quan arriben el cossos i forces de seguretat, crema de la nostra foguera i portada de barraca.-

11:00h: Cercaviles i arreplegá de premis, en la tribuna oficial instal lada a la rambla.-

17:30h: Cercaviles pel nostre districte, amd belleses, dames, comisió.19:00h: Ofrena de Flors a la nostra Patrona i Alcaldessa Perpetua Ntra. Senyora del Remei, per l´itinirari oficial.23:00h: Gran Disc Mobil amb animació.-

Divendres 23 de juny:

14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.23:00h: Discoteca Mobil amb animació.-

Dissabte 24 de juny:

8:00h: Gran Despertá de Sant Joan 2017.14:00h: Mascletá a la Pza. dels Estels.-

148

Hora sense determinar:

L´Associació de Foguera Pla Metall, es reserva el dret a canviar algún acte o modificar horaris si axí ho considera oportú.La foguera Pla Metal no es fa responsable dels danys ocasionats per artefactes pirotècnis no disparats per aquesta comissió.-

Membres de la comissió, tenen el carnet CRE (consumidors reconeguts experts de pirotècnia), segon odre conjunta 1/2012. De 18 de gener, de la conselleria de Cultura, Turisme i Esports. I la conselleria de Governació de la Generlitat Valenciana.-

FOGUERA_PLA METAL

Alacant 2017 Agraim als anunciants

la seua col·laboració en el llibret de Fogueres 2017

149

150

151

152

153

154

155

VOS DESITGEM BONES FOGUERES

VOS DESITGEM QUE DISFRUTEU DE LES FOGUERES

156

157

158

159

160

161

162

163

164

El nostre primer llibret de Fogueres car la idea que de crear un Quan Carles em va comuni que ia que fòrem nosaltres els llibret de fogueres, i que vol er pod a per te re com un projec ho dissenyaren, ho vaig veu s festiunostra experiència en llibret demostrar-li a Alacant la fet per a Falles, Clavaris, culturals, com els quals hem Però quan istians, o festes patronals. Setmana Santa, Moros i Cr ir clar ten Alacant la lletja, vam em va detallar el que seria on qualsevol, que era un llibre que aquest no era un llibret que ens altres mateixos, un projecte anàvem a donar molt de nos pi a fi. I així ha sigut. anava a embolicar de princi ran pogut llegir en la Alacant la lletja, com hau ernativa de l’Alacant menys introducció, és una visió alt ent als mapes, a més d’una turística, la que no ix únicam del t el disseny i la maquetació manera molt personal. To on mà de ssemblar una agenda llibret parteix de la idea d’a barris va recorrent els diferents el propi autor, alhora que a b el seu puny i lletra (encar de la ciutat, va plasmant am n der qua que va veient, com un que, òbviament, simulat) el ie explicació, se li afig una sèr de bitàcola. A tota aquesta ls qua les , xos tei per nosaltres ma d’il·lustracions fetes a mà ent, lm rea si ps, a mà alçada, com estan realitzades en poc tem a haj hi ó determinat, el caminant per a recordar millor un rac llibre nt està veient. Tot açò en un esbossat el que en eixe mome a la dón que er da de mà, amb un pap xicotet, amb format d’agen iclat. sensació de tradicional o rec

166

ència, i pel nostre nom Per la nostra ubicació a Val os plicat en ocasions guanyar-n “Panal Fallero”, ens és com es seu les per a encarregar-nos la confiança dels fogueres l tal air encaridament a Pla Me llibrets, per açò volem agr res foguera a confiar en nosalt per haver sigut la primera Des . tes seu llibre de fes per a fer completament el agrair-los per convertir un em d’aquestes línies també vol ligat issions, és un acte més d’ob llibre que, per a moltes com ó llibre cultural i de difusi compliment i res més, en un s, ent num mo s, els representant de la llengua, on si, estan dició tra la val dors, però on pre programa d’actes i col·labora , tat al d’aquesta magnífica ciu històrica i (repetim) cultur d’aquesta esplèndida festa. ueres 2017 Gràcies a tots i Feliços Fog

José Tena (Panal Fallero)

167