Atles bàsic d' Anatomia - Català by Daniel Solé

atles bàsic d’anatomia L'objectiu d'aquesta obra és

Altres títols:

proporcionar al lector, tant per

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

a l'escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un repertori anatòmic complet del cos humà, de gran claredat i precisió, acompanyat d'unes breus notes de fisiologia que fan més comprensibles els conceptes i el funcionament de l'organisme. Una introducció sobre els aspectes generals del cos i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic

d'aquest excepcional volum.

ISBN: 978-84-342-2313-4

,!7II4D4-ccdbde!

www.parramon.com

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

Zoologia Astronomia Tecnologia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història universal Religions Història de l’art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Aigua Mamífers Política Economia

atles bàsic d’anatomia

SUMARI

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 La cèl·lula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Components de la cèl·lula humana . . . . . . . . . . . . . . . 10 El cos humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Anatomia de l’home . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Anatomia de la dona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

SUMARI

Aparell locomotor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Sistema ossi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 El teixit ossi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Formació i creixement de l’os . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Tipus d’ossos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Vascularització òssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Fractures òssies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Esquelet (vista frontal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Esquelet (vista dorsal) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Ossos del cap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Columna vertebral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Esquelet de l’extremitat superior . . . . . . . . . . . . . . 20 Esquelet de l’extremitat inferior . . . . . . . . . . . . . . 21 Articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Tipus d’articulacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Luxacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Articulació del genoll . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Articulació de l’espatlla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Articulació del maluc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Meniscs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Sistema muscular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Estructura dels músculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Forma dels músculs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Músculs del cos humà (vista frontal) . . . . . . . . . . . 25 Músculs del cos humà (vista dorsal) . . . . . . . . . . . 26 Músculs del cap . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Músculs de l’extremitat superior . . . . . . . . . . . . . . 28 Músculs de l’extremitat inferior . . . . . . . . . . . . . . 29

Aparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Procés digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Cavitat bucal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Secció d’una dent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Dents de llet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Dents permanents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 L’esòfag . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

La deglució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 L’estómac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Intestí prim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Pàncrees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Fetge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Vesícula i vies biliars . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Intestí gros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Aparell respiratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Òrgans de l’aparell respiratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Mecanisme de la respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Ossos i cartílags de la piràmide nasal . . . . . . . . . . . . . 39 Nas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Faringe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Laringe i tràquea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Arbre bronquial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Els pulmons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Aparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Esquema de l’aparell circulatori . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Cor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Vàlvules cardíaques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Vasos coronaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Sistema de conducció elèctrica del cor . . . . . . . . . . . . 45 Cicle cardíac . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Principals artèries de l’organisme . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Principals venes de l’organisme . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 La sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Composició de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Les cèl·lules sanguínies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Medul·la òssia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Melsa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 La limfa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Relació entre la circulació limfàtica i la sanguínia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Capil·lar limfàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Vasos limfàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Representació esquemàtica del sistema limfàtic . . . . . 51 Gangli limfàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 Sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Components del sistema nerviós . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Estructura d’una neurona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Els sentits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Vista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Globus ocular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Projecció de les imatges en la retina . . . . . . . . . . . 58 Aparell lacrimal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Conjuntiva, còrnia i retina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Nervi òptic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Vies visuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Principals defectes de la visió i mètodes de correcció . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 Oïda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Pavelló auricular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Cadena d’ossets de l’orella mitjana . . . . . . . . . . . . 62 Mecanisme de l’audició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Laberint . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Olfacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Gust . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 La llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Zones de percepció del diferents gustos . . . . . . . . 65 Tacte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Secció de la pell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Receptors sensorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Acte reflex després d’un estímul dolorós . . . . . . . . 67 Fol·licle pilós i arrel d’un pel . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Ungla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Aparell urinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Components de l’aparell urinari . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Circulació renal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Ronyons i els seus vasos sanguinis . . . . . . . . . . . . . . . 69 Parts d’un ronyó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Vascularització del ronyó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Nefrona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Bufeta urinària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Uretra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Aparell reproductor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Òrgans genitals masculins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Penis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Testicle i epidídim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73 Pròstata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73 Òrgans de l’aparell genital femení . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Vagina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Ovari i fol·licle ovàric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Mamelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 Cicle menstrual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 Reproducció humana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Acte sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Espermatozoide i òvul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Fecundació i nidació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Gestació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Desenvolupament de l’embrió . . . . . . . . . . . . . . . 80 Desenvolupament del fetus . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Placenta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Abdomen d’una dona al final del embaràs . . . . . . . . . . 83 Part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Encaixament fetal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Presentacions fetals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 El procés del part . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Sistema endocrí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Glàndules del sistema endocrí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Hipotàlem i hipòfisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 Funcions de l’hipotàlem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Secreció hormonal de la hipòfisi . . . . . . . . . . . . . . 87 Tiroide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Glàndules paratiroides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Glàndules suprarenals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 Sistema immunològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Òrgans del sistema immunològic . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Situació del tim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Mecanisme de l’immunitat inespecífica . . . . . . . . . 91 Vacunació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Índex alfabètic de matèries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

SUMARI

Tipus de neurona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Encèfal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Cervell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Meninges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Àrees cerebrales . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Columna vertebral i medul·la espinal . . . . . . . . . . . . . . 56 Sistema nerviós perifèric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

SISTEMA MUSCULAR MÚSCULS DEL COS HUMÀ VISTA DORSAL auricular superior

• •

occipital auricular posterior

•

esternoclidomastoïdal

•

espleni del cap

•

angular de l’omòplat

• trapezi

•

deltoide

•

infraespinós romboide major

• rodó major

iliocostal

•

oblic major de l’abdomen

dorsal ample

primer radial extern

•

anconal

•

segon radial extern

•

extensor comú dels dits de la mà

•

cubital posterior cubital anterior

•

• •

•

tríceps braquial

•

• •

gluti mitjà

•

tensor de la fàscia lata

•

oblic major de l’abdomen cubital posterior

braquial anterior

•

extensor propi de l’índex

•

extensor llarg del polze

•

• • recte intern de la cuixa

• •

bíceps crural

•

gluti major semitendinós

lligament iliotibial adductor major

plantar prim

•

vast extern

•

semimembranós

•

bessó soli

peroneal lateral llarg peroneal lateral curt flexor llarg del dit gros

porció interna del bessó

• • • • • •

flexor llarg comú dels dits tendó d’Aquil·les

porció externa del bessó

•

➜

APARELL LOCOMOTOR

•

bíceps crural

Quan caminem actuen de manera coordinada més de 200 músculs.

Introducció

Al cap hi ha nombrosos músculs. Els uns recobreixen el crani i tenen una mobilitat molt limitada; altres, situats a la cara, són molt mòbils i es diferencien en dos grups:

La cèl·lula

• músculs facials o de la mímica: ens permeten adoptar diverses expressions i expressar els nostres estats d’ànim;

El cos humà

• músculs mastegadors: són responsables dels moviments del maxil·lar inferior.

MÚSCULS DEL CAP

Aparell locomotor

VISTA FRONTAL Aparell digestiu frontal

• temporal

•

Aparell respiratori

• orbicular de les parpelles piramidal del nas

•

Aparell circulatori

• elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior

•

tranversal del nas zigomàtic menor

• •

•

masseter

•

caní

•

elevador propi del llavi superior

• •

•

mirtiforme

•

zigomàtic major

La limfa orbicular dels llavis

•

buccinador

•

depressor de l’angle de la boca

La sang

risori

•

depressor del llavi inferior

cutani del coll

•

Sistema nerviós

borla del mentó

Els sentits

MÚSCULS DEL CAP

Aparell urinari

VISTA DE COSTAT frontal

•

Aparell reproductor

orbicular de les parpelles piramidal del nas

•

transversal del nas

mirtiforme caní

• • •

depressor de l’angle de la boca

•

Reproducció humana

•

Sistema endocrí

semiespinós del cap trapezi masseter

•

risori

borla del mentó

•

orbicular dels llavis

depressor del llavi inferior

esternoclidomastoïdal

•

• • • •

occipital auricular posterior

•

elevador propi del llavi superior zigomàtic menor

temporal

•

elevador comú de l’ala del nas i del llavi superior

Sistema immunològic

espleni del cap

•

zigomàtic major

• •

cutani del coll

Índex alfabètic de matèries

buccinador

LA SANG La sang és el fluid viscós de color vermellós que recorre sense parar l’interior de l’aparell circulatori, portant a tots els teixits del cos tant l’oxigen i els nutrients, com la resta d’elements que necessiten

les cèl·lules per al seu metabolisme i, alhora, transportant els residus tòxics fins als òrgans encarregats d’eliminar-los.

COMPOSICIÓ DE LA SANG

sang: 4-5 litres

La sang està formada per un líquid groguenc compost fonamentalment d’aigua, el plasma, que conté dissoltes moltes substàncies i porta en suspensió les diverses cèl·lules sanguínies.

elements cel·lulars: 45 %

glòbuls vermells 4,5-5 milions/mm3

glòbuls blancs 4.00010.000/mm3

plaquetes 150.000300.000/mm3

plasma: 55 %

aigua (90 %)

proteïnes (8 %)

ions, sucres, greixos, aminoàcids, minerals, vitamines, hormones, etc.

FORMACIÓ DE LES CÈL·LULES SANGUÍNIES Constantment es formen nous corpuscles sanguinis destinats a reemplaçar els que s’estan envellint i que resulten destruïts: cada dia es generen milers i milers de milions de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Aquest procés, anomenat hematopoesi, té lloc fonamentalment

a la medul·la òssia a partir d’unes cèl·lules precursores comunes, les cèl·lules mare pluripotencials, capaces d’autoreproduir-se i de donar origen a diferents cèl·lules mare monopotencials, que quan madurin derivaran en les diverses cèl·lules sanguínies.

LES CÈL·LULES DE LA SANG Diversos tipus de corpuscles cel·lulars floten en el plasma sanguini, cadascun amb un funció específica:

LA SANG

• els glòbuls vermells, anomenats també hematies o eritròcits, s’encarreguen de transportar l’oxigen, des dels pulmons fins als teixits, i el diòxid de carboni derivat del metabolisme cel·lular, en direcció inversa;

glòbuls vermells

plaqueta

(Vista frontal)

(Vista lateral)

• els glòbuls blancs, anomenats també leucòcits, de diferents varietats, formen part dels sistema immunitari i protegeixen l’organisme d’infeccions; • les plaquetes, anomenades també trombòcits, participen en el procés de coagulació amb la finalitat d’aturar les hemorràgies.

glòbul blanc

Introducció

LOCALITZACIÓ DE LA MEDUL·LA ÒSSIA ACTIVA EN L’ADULT

MEDUL·LA ÒSSIA os esponjós

os compacte

trabècules òssies

vasos sanguinis

•

• •

•

artèria nutrícia

El cos humà

Les cèl·lules de la sang es produeixen fonamentalment en la medul·la òssia, un teixit especialment present en l’interior dels ossos. Els nadons tenen medul·la òssia activa en tots els ossos de l’esquelet, però amb l’edat, sobretot a partir de l’adolescència, bona part es reemplaça per teixit greixós.

• •

La cèl·lula

Aparell locomotor

Aparell digestiu

Aparell respiratori

medul·la òssia

Aparell circulatori

MELSA VISTA VENTROMEDIAL

La sang

SECCIÓ

trabècules fibroses parènquima

venes trabeculars

càpsula

La limfa

artèries trabeculars

Sistema nerviós

• •

•

• •

vena esplènica artèria esplènica

hili

•

Els sentits

•

• •

PROJECCIÓ DE LA MELSA A LA SUPERFÍCIE DEL COS

• •

vena esplènica artèria esplènica

La melsa és un òrgan situat a la part superior esquerra de l’abdomen que, durant la vida uterina, produeix tot tipus de cèl·lules sanguínies, però després només fabrica alguns glòbuls blancs. La seva funció principal consisteix a destruir els glòbuls vermells envellits, però també participa en el sistema immunitari, ja que actua com a filtre de gèrmens i impureses de la sang que circula pel seu interior.

corpuscle de Malpighi

•

polpa vermella

•

• • •

Reproducció humana

Sistema endocrí

polpa blanca

• •

artèria trabecular

Aparell reproductor

hili

ESTRUCTURA MICROSCÒPICA DE LA MELSA

trabècula

Aparell urinari

•

Sistema immunològic

sins venosos

cordons de Billroth

Índex alfabètic de matèries

vena trabecular

VASCULARITZACIÓ DEL RONYÓ A l’interior del ronyó, l’artèria renal es subdivideix repetides vegades, de manera que només arriba una petita arteriola a cadascuna de les unitats funcionals de l’òrgan, les nefrones. Cada ronyó compta amb més d’un milió de nefrones, cadascuna de les quals està formada per dues parts: un corpuscle on es filtra la sang i un túbul on s’elabora l’orina. Al corpuscle hi arriba una arteriola aferent i es divideix en nombrosos capil·lars que formen una autèntica madeixa, anomenada glomèrul, envoltat per una membrana doble en forma d’embut, la càpsula de Bowman: la sang circula pels capil·lars del glomèrul i a través dels diminuts porus de les seves parets es filtren líquids i petites molècules. La càpsula de Bowman recull el filtratge i l’aboca al túbul renal, un conducte amb diferents segments en el recorregut dels quals la major part de l’aigua i d’algunes substàncies útils es reabsorbeixen i d’altres de nocives que no han estat filtrades abans s’eliminen, i així es forma l’orina.

•

artèries interlobel·lars

•

artèries arciformes

•

artèries interlobulars

artèries segmentàries

•

artèria renal branca exterior

•

• branca posterior

•

vena renal

•

venes segmentàries

•

venes interlobulars

•

venes arciformes

•

venes interlobel·lars

•

ESQUEMA D’UNA NEFRONA càpsula renal arteriola aferent

• • •

escorça renal

•

Els ronyons tenen una capacitat funcional extraordinària: si emmalalteixen, és suficient que el 25-30 % de les neurones es mantinguin indemnes per garantir l’adequada formació d’orina.

corpuscle renal túbul contort proximal túbul contort distal

ESQUEMA D’UNA NEFRONA

APARELL URINARI

arteriola eferent

• medul·la renal

nansa de Henle

•

arteriola aferent glomèrul renal

túbul col·lector

arteriola eferent

•

càpsula capa parietal de Bowman capa visceral

•

• •

•

túbul proximal espai de Bowman capil·lars glomerulars

Introducció

SECCIÓ DE LA BUFETA URINÀRIA MASCULINA

BUFETA URINÀRIA VISTA DES DE DARRERE

La cèl·lula

VISTA DE FRONT

urèter dret urèter esquerre

fons de la bufeta

•

• •

•

peritoneu

•

túnica muscular

•

conducte deferent

vesícula seminal

•

pròstata

túnica mucosa orificis dels urèters

•

trígon

• •

coll de la bufeta orifici intern de la uretra

•

La sang

La bufeta urinària està situada en el centre de la cavitat pelviana i és semblant en ambdós sexes, encara que les relacions amb els òrgans adjacents són diferents en l’home i en la dona. Quan està buida, té una forma triangular, però a mesura que s’omple d’orina adopta una forma ovoide o esfèrica: en la persona adulta arribar a tenir una capacitat de 350 ml d’orina.

BUFETA PLENA

VISTA DE FRONT

• • •

porció membranosa de la uretra porció esponjosa de la uretra cos cavernós gland

vesícula seminal

• •

•

• • •

conducte ejaculador

bufeta urinària

Aparell urinari

Reproducció humana

orificis de les glàndules periuretrals

•

Sistema endocrí

glàndula de Cowper diafragma urogenital

cos esponjós

•

Els sentits

uretra

•

• •

•

• •

Sistema nerviós

Aparell reproductor

VISTA DE COSTAT

porció prostàtica de la uretra

La limfa

SECCIÓ DE LA URETRA FEMENINA

bufeta urinària pròstata

Aparell respiratori

Aparell circulatori

BUFETA URINÀRIA BUIDA I BUFETA URINÀRIA PLENA

URETRA MASCULINA

Aparell digestiu

pròstata

BUFETA BUIDA

Aparell locomotor

cos de la bufeta

• túnica muscular

El cos humà

fossa navicular

•

diafragma urogenital

vagina llavi menor

• •

Sistema immunològic

Índex alfabètic de matèries

llavi major

atles bàsic d’anatomia L'objectiu d'aquesta obra és

Altres títols:

proporcionar al lector, tant per

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

d'aquest excepcional volum.

ISBN: 978-84-342-2313-4

,!7II4D4-ccdbde!

www.parramon.com

■ ■ ■ ■ ■ ■ ■

atles bàsic d’anatomia