Atles bàsic de Filosofia - Català by Daniel Solé

atles filosofia Aquest atles constitueix una obra de consulta i una eina valuosa per aprendre a pensar i a reflexionar sobre els grans temes que formen part de la vida quotidiana dels éssers humans, com el treball, la veritat, la justícia, la felicitat o la llibertat. Amb els referents històrics, mitjançant lectures progressives, aquestes pàgines pretenen ajudar a estructurar la capacitat especulativa i crítica del lector, i també estimular-lo a fer-se preguntes que obrin portes cap a noves teories i reflexions.

ISBN 978-84-342-2816-0

,!7II4D4-ccibga!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Música ■ Aigua ■ Literatura

atles bàsic de filosofia

bàsic de

atles bàsic de filosofia

SUMARI

Introducció .................................................................... 6 Els orígens de la filosofia ............................................ 10 El món grec ............................................................ 10 Els físics i els primers principis .............................. 10 Parmènides i Heràclit .............................................. 11 Els sofistes i la democràcia .................................... 11 Sòcrates........................................................................ 12 Sòcrates i Plató ...................................................... 12 Només sé que no sé res.......................................... 12 Els diàlegs de Plató ................................................ 13 El món de les idees ................................................ 13 La consciència ............................................................ 14 Consciència i pensament ........................................ 14 Consciència i identitat ............................................ 14 Consciència i memòria ............................................ 15 Consciència i inconscient ........................................ 15 La percepció ................................................................ 16 Percebre és jutjar .................................................... 16 La percepció inconscient ........................................ 16 Empirisme i percepció ............................................ 17 La memòria .................................................................. 18 Memòria i existència .............................................. 18 Memòria i consciència del temps ............................ 18 Temps del món i de la memòria .............................. 19 El desig ........................................................................ 20 La complexitat del desig.......................................... 20 Dominar els desitjos................................................ 20 Desig i educació...................................................... 21 Les passions ................................................................ 22 La passió soferta i la passió egoista ........................ 22 La mirada apassionada .......................................... 23 La lògica de la passió i l’elogi de la passió.............. 23 L’existència .................................................................. 24 L’existència de les coses ........................................ 24 L’existència humana................................................ 24 El sentit de l’existència............................................ 25 La mort ........................................................................ 26 La consciència i l’experiència de la mort ................ 26 La reflexió sobre la mort.......................................... 27 La mort i la religió .................................................. 27 La naturalesa .............................................................. 28 L’harmonia de la naturalesa .................................... 28 La naturalesa de les coses ...................................... 29 L’estoïcisme ............................................................ 29 La cultura .................................................................... 30 Cultura i educació .................................................. 30 La naturalesa dominada .......................................... 30 El diàleg entre cultures............................................ 31 El llenguatge ................................................................ 32 El llenguatge humà.................................................. 32 Llenguatge i cultura ................................................ 32 Comunicació i expressió.......................................... 33 El poder de les paraules .......................................... 33 Només tenim una vida per descobrir, perquè la vida val la pena d’ésser viscuda.

La imaginació .............................................................. 34 Imaginació i pensament .......................................... 34 Imaginació i creació artística .................................. 34 Imaginació i ciència ................................................ 34 Imaginació i mite, les utopies .................................. 35 La il·lusió ...................................................................... 36 L’al·legoria de la caverna ........................................ 36 Il·lusió i ideologia .................................................... 37 La il·lusió vital ........................................................ 37 La religió ...................................................................... 38 Allò que és sagrat .................................................. 38 La intuïció religiosa ................................................ 38 Mites i ritus ............................................................ 38 La fe, la religió moral .............................................. 39 La vida .......................................................................... 40 La vida i l’ànima...................................................... 40 La vida com a mecanisme ...................................... 40 Organisme i organització ........................................ 41 El sentit de la vida .................................................. 41 Teoria i experiència...................................................... 42 La funció de l’experiència........................................ 42 Els límits de la teoria .............................................. 42 Confirmar una teoria................................................ 43 Teories científiques.................................................. 43 Lògica i matemàtica .................................................... 44 Orígens de la lògica ................................................ 44 Orígens de les matemàtiques .................................. 44 El mètode deductiu i els seus límits ........................ 45 La lògica formal ...................................................... 45 La raó............................................................................ 46 La raó, el que és raonable i el que és racional ........ 46 Racionalitat i realitat................................................ 47 Racionalitat i llibertat .............................................. 47 L’irracional.................................................................... 48 Els grecs i l’irracional .............................................. 48 L’irracional i la superstició ...................................... 48 L’atzar .................................................................... 49 L’irracional i la religió .............................................. 49 El sentit ........................................................................ 50 Sentit i interpretació ................................................ 50 Sentit i llenguatge, sentit i expressió ...................... 51 El sentit de l’existència............................................ 51

La veritat ...................................................................... 52 Veritat i realitat........................................................ 52 Il·lusió i saber.......................................................... 53 L’evidència de la veritat .......................................... 53 La ciència .................................................................... 54 Definició de la ciència ............................................ 54 Matemàtiques i experimentació .............................. 54 Ciència i societat, ciència i progrés ........................ 55 La tècnica.................................................................... 56 La tècnica com a saber .......................................... 56 La tècnica en l’evolució .......................................... 57 Tècnica i progrés, tècnica i política ........................ 57 La biologia.................................................................... 58 L’estudi experimental de la vida .............................. 58 Els debats ètics ...................................................... 58 La teoria de Darwin ................................................ 59 El lloc de l’home...................................................... 59 La història .................................................................... 60 Mite, llegenda i història .......................................... 60 Història i veritat ...................................................... 60 Història i progrés, història i cultura .......................... 61 Les ciències humanes ................................................ 62 L’home, objecte de la ciència .................................. 62 Ciències humanes i humanitats .............................. 62 La etnologia com a ciència humana ........................ 63 El treball ...................................................................... 64 El valor del treball.................................................... 64 El valor personal del treball .................................... 65 Treball i professió, treball i plaer.............................. 65 L’economia .................................................................. 66 El naixement de l’economia .................................... 66 Economia i organització social ................................ 66 La industrialització .................................................. 66 Els diners i l’economia ............................................ 67 La societat.................................................................... 68 La societat i l’“animal polític”.................................. 68 L’home és un llop per a l’home .............................. 68 La societat contra l’individu .................................... 69 El valor humà de la societat .................................... 69 L’estat .......................................................................... 70 Un invent de la modernitat ...................................... 70 Sobirania i dominació .............................................. 71 La solució anarquista .............................................. 71 La solució democràtica............................................ 71

El poder ........................................................................72 El poder de l’ésser humà ........................................ 72 El poder de la raó .................................................... 72 El poder legítim ...................................................... 73 Poder i contrapoder ................................................ 73 La violència ..................................................................74 Ordre i violència ...................................................... 74 La violència amagada.............................................. 74 La violència en política ............................................ 74 Violència i no-violència............................................ 75 El dret .......................................................................... 76 El dret, expressió de la raó ...................................... 76 Legalitat i legitimitat................................................ 76 El dret del més fort.................................................. 77 La força no fa el dret .............................................. 77 La justícia .................................................................... 78 La justícia i els grecs .............................................. 78 Legitimitat, justícia i igualtat ................................... 79 L’ideal de justícia .................................................... 79 Justícia i moral........................................................ 79 L’Altre............................................................................ 80 El que sabem de l’altre............................................ 80 La influència dels altres .......................................... 80 El diàleg i el respecte .............................................. 81 L’amistat ................................................................ 81 L’art .............................................................................. 82 Bellesa i art ............................................................ 82 Art i veritat, art i societat ........................................ 82 La creació artística, l’artista .................................... 83 La responsabilitat ........................................................ 84 L’obligació i el fonament moral................................ 84 El bé i el deure ........................................................ 84 Jo, l’altre o la humanitat.......................................... 85 El cor o la raó.......................................................... 85 La voluntat.................................................................... 86 El voluntari i l’involuntari ........................................ 86 La mecànica de la voluntat...................................... 86 Voluntat sense raó, voluntat i poder ........................ 87 La llibertat .................................................................... 88 L’absència d’obligació ............................................ 88 El destí .................................................................... 88 La llibertat política .................................................. 89 La felicitat .................................................................... 90 L’atzar i la sort ........................................................ 90 Felicitat i plaer ........................................................ 90 Felicitat i filosofia .................................................... 90 La persona.................................................................... 92 Persona i individu .................................................... 92 Persona i personalitat.............................................. 92 El jo, la dignitat de la persona ................................ 93 Apèndixs: Escoles filosòfiques i pensadors .............. 94 Índex alfabètic de matèries ........................................ 96

SUMARI

El plaer de la contemplació de la naturalesa ens recorda que en formem part.

LA MORT La mort no és només un problema biològic, sinó que influeix inevitablement en la manera d’entendre les nostres vides. L’home és l’únic animal que sap que algun dia morirà. Però aquest és un pensament que assimilem de mica en mica. Cal preguntar-se, d’altra

banda, si de veritat arribem a entendre el que això significa. Tot i que mai no podrem experimentar la nostra pròpia mort, tot sembla indicar que la mort és un problema exclusivament humà.

LA CONSCIÈNCIA DE LA MORT Quan som infants, la nostra mirada sempre va cap endavant, tot està per descobrir, hem viscut tan poc temps que gairebé no hi ha res enrere per mirar. Tot acaba de començar, el final sembla tan llunyà, tan impensable, i el temps sembla passar tan a poc a poc que arribem a sentir-nos eterns per un moment. De mica en mica anem comprenent que la nostra vida té un principi i també tindrà una fi. La mort acaba per donar un valor a la vida, que pot ser una experiència única. No obstant això, no podem entendre com serà aquest final. El més semblant podria ser un son del qual no podríem despertar.

ADAM I EVA El relat bíblic ens explica que Adam i Eva van tastar el fruit prohibit i per això van ser expulsats del paradís. Es pot interpretar que com que encara no posseïen consciència ni intel·ligència, els homes vivien en harmonia amb la naturalesa. Però, en convertir-se en éssers intel·ligents, van descobrir les seves limitacions, i també que estaven condemnats a morir algun dia.

L’EXPERIÈNCIA DE LA MORT El fet de comparar la mort a un son etern no és del tot correcte, perquè mentre dormim continuem sentint coses, tenim somnis. Després, quan ens despertem, podem dir si hem dormit bé o malament; per tant, la mort no pot ser com diuen que és: una absència total i definitiva de sensacions. Aleshores pensem: ¿com es pot saber això?, ja que ningú ha experimentat en la seva pell què és la mort. Quan parlem d’una experiència de la mort sempre ens referim als altres. Ningú em pot dir el que sent, què hem de fer per preparar-nos per aquesta experiència única en la qual no se sent res. Això és: no es pot morir bé o malament de la mateixa manera que dormim bé o malament.

Adam i Eva expulsats del paradís.

Hi ha persones que pateixen un trastorn psicològic que consisteix a sentir pànic a l’hora d’anar a dormir, perquè tenen por que no puguin despertar-se.

Avui dia la ciència ens mostra que la frontera entre la vida i la mort és molt més confusa del que havíem pensat fins ara.

LA MORT

O ELLA O JO

Per Epicur i molts pensadors grecs la mort era un problema fals. «¿Per què hem de preocupar-nos de la nostra mort?», deia. «Ella i jo no ens trobarem mai. Si estic viu és que encara no ha arribat, i si ja hi és aleshores això vol dir que jo ja no hi sóc.» La lucidesa de la consciència humana ens obliga a recordar constantment que la nostra existència està condemnada des d’un principi a una mort segura. Per sort, sovint ho ignorem, almenys fins que sentim que ens ha arribat l’hora.

Introducció

LA REFLEXIÓ SOBRE LA MORT Resulta difícil de definir què se sent amb la mort perquè és una experiència que només passa una vegada, davant de la qual hom no pot preparar-s’hi, perquè no hi ha res a sentir. Aleshores, ¿per què tenim por de la mort? Potser el que temem és el sofriment que pot anunciar la seva proximitat, i el fet d’haver de renunciar als nostres desitjos i al plaer de viure. Potser existeix una manera d’aprendre a morir, que no aprendrem a través de la pràctica directa, tal com ho hem constatat. Tampoc la reflexió pot ajudar-nos a conèixer la mort. És alguna cosa que ens passa, però que no podem arribar a pensar. El fet de pensar «jo no existiré» és tan absurd com pensar «jo no existeixo». La mort és la nostra limitació. Aprendre a morir pot consistir, com ho pensava l’emperador romà Marc Aureli (121-180 dC), a aprendre a viure com si cada dia fos el darrer, disposat a deixar aquesta vida sense lamentar-se, sotmetent-nos al misteri capriciós que supera la nostra intel·ligència.

Els orígens Sòcrates La consciència La percepció La memòria El desig

Les passions L’existència La mort La naturalesa La cultura El llenguatge La imaginació La il·lusió La religió

Cada cultura té la seva manera de conviure amb la mort. El que sembla evident és que el problema que representa el misteri de la mort el trobem sense excepció en totes les cultures.

La vida Teoria i experiència Lògica i matemàtica La raó L’irracional El sentit La veritat La ciència La tècnica La biologia

LA MORT I LA RELIGIÓ

A l’edat mitjana, en l’època de les grans epidèmies, en cinquanta anys va morir gairebé la meitat de la població d’Europa. Ningú estava fora de perill, ni rics ni pobres, i no se sabia qui continuaria viu l’endemà.

Cal preguntar-se per què se solen fer misses i funerals si estem convençuts que el difunt ja no hi és. Potser no n’estem tan segurs i, en el fons, continuem pensant que queda alguna cosa i que s’ha de respectar.

El naixement d’un fill és una de les experiències més impressionants que pot viure un ésser humà. Fins i tot es pot arribar a pensar que aquest acte d’amor que representa donar la vida constitueix una certa victòria sobre la mort, perquè alguna cosa de nosaltres continuarà en aquest món quan ja no hi siguem.

Moltes religions volen superar el misteri de la mort i li donen un sentit dins de les creences, fent uns rituals que converteixen la mort en una etapa més dins de l’existència. En deixar aquesta vida damunt la Terra passem a viure d’una altra manera. Aquesta idea tan sols pot ser una creença, perquè no hi ha manera possible de demostrar aquesta afirmació. Només a través de les creences es pot acceptar la presència de la mort, ja que sense aquests recursos per a nosaltres continuaria sent un misteri sense sentit.

La història Les ciències humanes El treball L’economia La societat L’estat El poder La violència El dret La justícia L’Altre L’art La responsabilitat La voluntat La llibertat La felicitat La persona

CARPE DIEM (APROFITA EL DIA) La vida és valuosa perquè sabem que només disposem d’un temps limitat que ens obliga a decidir com volem aprofitar-la. La consciència de ser mortals, lluny de ser motiu de tristesa per als éssers humans, ha de ser entesa com una invitació única per construir l’existència més bella i plena possible per a nosaltres i per als altres.

Apèndixs: Escoles Pensadors Índex alfabètic de matèries

L’IRRACIONAL L’irracional és allò que supera el poder de la raó. Però no hem de confondre l’irracional amb l’inexplicable. La ciència progressa i aconsegueix explicar el que ahir era inexplicable. Fins i tot l’atzar pot tenir una certa lògica, encara que la complexitat el

ELS GRECS I L’IRRACIONAL Els grecs van ser els primers a confiar que el món podia ser explicat a través de la raó. El filòsof i matemàtic grec Pitàgores, del segle VI aC, en buscar la relació entre la diagonal i el costat d’un quadrat, va observar que aquesta relació no podia ser expressada ni per un nombre enter ni per una fracció de nombres enters. Aquest descobriment va provocar una crisi en les matemàtiques de l’època en definir aquesta classe de mesura com a “irracional”. Només a finals del segle XIX les matemàtiques aconseguiran integrar de manera rigorosa els nombres irracionals al conjunt R dels nombres reals.

L’infinit, allò que no tenia límits, era pels grecs irracional i, per tant, imperfecte. Estem, doncs, molt lluny de la mentalitat cristiana, per exemple, que creu que Déu, que és la perfecció, es defineix a través de l’infinit.

3 cm

faci imprevisible. L’irracional forma part de la nostra experiència del món, com en el cas de la fe religiosa. Es podria dir, doncs, que l’home és l’únic animal capaç d’actuar de forma irracional.

ENTENDRE L’IRRACIONAL Aquest exemple fa veure que la raó humana sempre inventa nous models per explicar fenòmens que quedaven fins ara inexplicats. La ciència actual és plenament conscient d’això, de manera que és reticent a admetre que existeix un aspecte irracional en aquest món.

L’art ofereix una experiència ordenada d’allò que les paraules no poden explicar, com ho mostra la tradició de l’art sagrat.

Els grecs veien com una cosa irracional que a partir d’una línia amb una mida entera es pogués aconseguir un cercle el càlcul de la circumferència del qual sempre seria una mida amb decimals.

L’IRRACIONAL I LA SUPERSTICIÓ Miracles, fantasmes i altres fenòmens paranormals semblen superar els límits del nostre poder de comprensió del món. Encara que no siguin fets demostrats, el rebuig de la raó al qual porten pot ser explicat. El desconeixement d’una explicació racional o la dificultat que implica comprendre-la fa que es busqui una altra mena de solució encara que sigui insostenible en termes racionals. Pot passar també que no siguem capaços de reconèixer la nostra incapacitat per explicar, de moment, un fenomen, i preferim substituir la nostra ignorància amb una explicació impossible de demostrar.

IRRACIONALITAT I EXPERIÈNCIA

L’IRRACIONAL

De vegades el que considerem com a irracional correspon a allò que mai hem vist, a allò que no podem comparar amb res conegut o que sembla incompatible amb allò que creiem que sabem del món. L’irracional seria aleshores alguna cosa destinada a convertir-se en racional.

Si el resultat d’un sorteig de la loteria primitiva fos 1 2 3 4 5 6, un matemàtic no hi veuria res d’especial o d’estrany en termes estadístics, però és possible que molts se sorprenguessin i hi veiessin un resultat excepcional de veritat.

Encara que l’astrologia no es pugui justificar científicament és molt comprensible que algunes persones necessitin creure-hi.

Introducció

L’ATZAR Si guanyo a la loteria això no significa que el dia del sorteig les boles hagin deixat d’obeir les lleis de la naturalesa. Simplement, ningú era capaç de predir quins números havien de sortir premiats. L’atzar no té per què ser irracional. La caiguda d’un test al cap d’un vianant pot tenir una explicació molt racional: la persona passejava, la senyora va tocar la planta mentre netejava, etcètera. Encara que tothom vegi aquest incident com a resultat de l’atzar, ens trobem davant de dues cadenes de causes i efectes que s’encreuen, i és justament aquest encreuament el que va impedir la previsió i no pas l’absència de les lleis racionals.

EL JUDICI DE DÉU Al principi de l’edat mitjana existia una forma de resoldre un conflicte entre dos cavallers que s’anomenava el judici de Déu. Per a això s’organitzava un combat entre tots dos cavallers i Déu mostrava qui tenia raó en donar-li la victòria. Sabem que l’atzar podia intervenir en el resultat sense que cap ésser suprem ho hagués decidit.

L’atzar seria alguna cosa racional si imaginéssim que una força superior va voler que tot succeís d’aquesta manera i no pas d’una altra.

La naturalesa La cultura El llenguatge La imaginació La il·lusió La religió

Molta gent creu en l’atzar, però al mateix temps creu que alguns números surten més que uns altres.

¿MIRACLE O INEXPLICABLE? El miracle en la tradició cristiana és molt il·lustratiu. Davant d’alguna cosa irracional hom hi pot veure quelcom miraculós, però hi haurà qui demanarà una prova per considerar-ho com un miracle. I si el miracle és el que està més enllà de la raó, serà impossible convèncer ningú de la realitat del miracle.

L’IRRACIONAL I LA RELIGIÓ Les creences religioses són els exemples més evidents que la raó no pot eliminar la presència de l’irracional en la nostra experiència del món. La fe del creient, l’experiència del món dels sants, són viscuts com a experiències irreductibles a una explicació racional. La raó parla d’il·lusió, fins i tot d’al·lucinació, però aquestes interpretacions tampoc no poden ser confirmades. A més, l’irracional de la fe religiosa no és incompatible amb el nostre esforç per entendre el món. Per començar, n’hi ha prou amb acceptar que la raó no ho pot explicar tot.

MÉS ENLLÀ DE LA RAÓ L’irracional pot ser trobat en el primer esforç de la reflexió. Que les ciències obeeixin a regles matemàtiques, fins i tot el fet que el món existeixi, pot ser sentit com una cosa irracional. En efecte, ¿com podem explicar aquesta compatibilitat entre les nostres construccions mentals i la realitat? S’hi pot veure aquí un misteri, és a dir, alguna cosa condemnada a ser incomprensible per a nosaltres. L’irracional pot estar també entre nosaltres. El coneixement científic recorre a la intuïció, a la imaginació, d’una forma creadora, inexplicable, com ho pugui fer una activitat artística qualsevol.

¿CREURE EN LA INVESTIGACIÓ? Popper va demostrar que la confiança de la nostra civilització en la lògica i l’experimentació no podia ser demostrada en termes racionals, per la qual cosa la importància de la ciència i de l’activitat del científic, en la nostra societat, tenen el seu origen en una fe irracional en la raó.

La percepció La memòria El desig Les passions L’existència La mort

El que sentim és fins a cert punt impossible de transmetre. És a dir, el que expliquem pot ser entès per algú altre si ha viscut quelcom semblant que li permeti entendre’ns. ¿Com podem explicar aleshores la fe a algú que no és creient?

L’irracional pot ser simplement el que no pot ser demostrat. Només es pot confiar en l’amor dels altres, però no n’existeix cap prova definitiva.

Els orígens Sòcrates La consciència

La vida Teoria i experiència Lògica i matemàtica La raó

L’irracional El sentit La veritat La ciència La tècnica La biologia La història Les ciències humanes El treball L’economia La societat L’estat El poder La violència El dret La justícia L’Altre

El físic alemany Albert Einstein deia que «el que és incomprensible és que el món sigui comprensible», és a dir, que el simple fet que el món sigui racional ja és una cosa irracional.

L’art La responsabilitat La voluntat La llibertat La felicitat La persona Apèndixs: Escoles Pensadors

L’art sempre ens recorda que la raó no ho pot explicar tot. A la imatge, Les vacances de Hegel, de René Magritte.

Índex alfabètic de matèries

L’ESTAT Resulta difícil imaginar una societat sense estat. Si ens fixem en l’actualitat, o si ens remuntem en la història, trobarem sistemes polítics en els quals l’estat es fonamenta damunt de principis jurídics o religiosos, defensats per governs elegits lliurament o

imposats per la força. En qualsevol cas, cap societat pot prescindir d’un estat que garanteixi l’ordre i la seguretat necessària per permetre relacions fluides entre els individus.

UN INVENT DE LA MODERNITAT La idea d’estat apareix a partir del Renaixement, quan hom comença a reflexionar sobre la relació entre governats i governants. L’italià Maquiavel (1469-1527) ens ensenya que l’autoritat política no és el resultat d’una forma de manar.

L’ESTAT SOM TOTS

LA LLEI A GRÈCIA

Si l’estat vol representar un poder que sigui respectat sense haver de recórrer a la força, ha de ser legítim, és a dir, autoritzat per manar. L’estat és molt diferent d’uns altres tipus de comunitat com el clan, la tribu o la nació, que depenen de criteris naturals quan l’estat no pot ser reduït a un territori o una raça.

Els poetes romàntics desconfiaven d’aquest ens nou que no tenia rostre, tal com en tenia el rei en l’anterior sistema, però que posseïa un poder molt més gran, que podia amenaçar la nostra llibertat individual. L’estat és amb nosaltres, ja que, en teoria, l’hem escollit, i no podem desobeir allò que hem acceptat.

En el món grec, la llei no era sempre un text escrit. Cada ciutat tenia la seva forma de vida en comunitat i el ciutadà sentia que formava part d’una tradició que no necessita l’estat per ser reconeguda. Això no impedeix que l’activitat política fos el centre de la vida grega.

Sovint confonem els conceptes d’estat, administració o govern. Per tal d’orientar-nos podem considerar que l’estat és la idea més general, de la qual l’administració o el govern en són simples aspectes visibles.

SOBIRANIA I DOMINACIÓ L’estat, entès com una creació derivada d’un acord entre els ciutadans, té el control del poder en estar autoritzat per fer les lleis, administrar i castigar. El sociòleg alemany Max Weber (1864-1920) ha fet veure que la característica principal de l’estat modern és que té el monopoli de la violència física autoritzada, en controlar l’exèrcit i la policia. En tenir l’ús exclusiu de la força legal, que és una condició per a l’exercici de la sobirania de l’estat, té l’autoritat necessària per fer complir la llei que garanteix les relacions justes entre les persones.

Molta gent veu l’estat com una amenaça que ens controla a tots.

EL TRIOMF DE L’ESTAT L’estat no és un element donat per la naturalesa. El que constitueix l’estat és l’esforç col·lectiu per dotar-se d’un poder sobirà que seria el resultat d’una reflexió sobre el millor sistema de lleis possibles. L’estat és un instrument inventat pels homes per resoldre un problema fonamental: l’ordre i la seguretat necessaris per a la vida en comunitat. Tan sols després de la Revolució Francesa, a les darreries del segle XVIII, s’imposarà el principi que l’autoritat romangui en una idea, un sistema de lleis acceptades per tothom, i que l’estat les farà respectar.

L’ESTAT

Amb l’estat modern, la violència dels exèrcits i de la policia passa a dependre de la legalitat vigent i ha de servir per defensar el compliment de les lleis.

La Revolució Francesa va inventar literalment l’estat modern.

Avui dia ens hem acostumat a un estat sense rostre. En efecte, elegir un president o canviar de govern no fa desaparèixer l’estat, que continua sent una idea amb molts rostres que el mateix president ha de respectar.

Introducció

UN SISTEMA IMPERFECTE La unió de la força i del dret pot donar lloc a sistemes autoritaris i arbitraris en els quals el poder està controlat per un individu o per un grup que només busca el seu interès particular. Pensem que Hitler, líder del partit nazi, va arribar al poder després d’unes eleccions.

L’expressió “sistema totalitari” fa referència a sistemes polítics, com el nazisme, que arriben a exercir un control total en tots els aspectes de la vida de les persones.

Els orígens Sòcrates La consciència La percepció La memòria El desig Les passions L’existència La mort

En el segle XIX, el poeta nord-americà Henry Thoreau es va estimar més anar a la presó que haver de pagar impostos a un estat en el qual no creia.

La naturalesa La cultura El llenguatge La imaginació La il·lusió La religió Per alguns, l’estat acaba sent tan sols la presència de les forces de l’ordre.

LA SOLUCIÓ ANARQUISTA En contra del que puguem pensar, l’anarquisme no és una teoria antisocial. Els anarquistes estan convençuts que les persones només es poden sentir realitzades dins d’unes relacions de vida en societat, sempre que siguin vincles socials acceptats lliurement. L’anarquisme confia, erròniament o no, en la bondat dels homes. L’anarquisme vol que desaparegui l’estat amb tots els seus instruments d’autoritat –jutges, policia, exèrcit– per poder crear sobre les seves ruïnes associacions lliures entre els homes, basades en la fraternitat i la cooperació.

ESTAT VERSUS INDIVIDU

LA SOLUCIÓ DEMOCRÀTICA Podem acceptar, com els anarquistes, que la persona humana és el valor més important, però també podem acceptar al mateix temps, com Rousseau, que l’estat és un mitjà necessari per garantir la llibertat individual. Això sí, un mitjà i no pas un fi com afirmen els sistemes totalitaris. Per al filòsof francès, la instauració d’un estat que representi realment la voluntat popular protegeix a cadascú de la mateixa manera. La llei no elimina la llibertat, ja que si obeïm la llei que ens hem donat continuem sent lliures, però no pas amb una llibertat natural, sinó amb una llibertat política.

Pel rus Bakunin (1814-1876) i el francès Proudhon (1809-1865), a la imatge, l’estat és el valor suprem. Segons l’anarquisme, qualsevol forma d’obediència és una submissió, una destrucció de la personalitat. Per tant, és just rebel·lar-se contra qualsevol forma d’autoritat imposada.

La vida Teoria i experiència Lògica i matemàtica La raó L’irracional El sentit La veritat La ciència La tècnica La biologia La història Les ciències humanes El treball L’economia La societat

L’estat El poder La violència El dret La justícia L’Altre L’art La responsabilitat La voluntat

LA PARADOXA DE L’ESTAT Cada individu pot desitjar una cosa diferent dels altres, però la voluntat general a la qual obeïm és, en realitat, la regla de la raó acceptada per tots els membres de la societat. Obligar una persona a obeir la voluntat general vol dir obligar-la a obeir la seva pròpia raó, paradoxa que justifica l’existència de l’estat.

La llibertat La felicitat La persona Apèndixs: Escoles Pensadors

La democràcia grega d’Atenes no és més que una aparença per a una mentalitat moderna. No hem d’oblidar que les dones i els esclaus, és a dir, la majoria de la població no participava de la política.

Índex alfabètic de matèries Les eleccions continuen sent l’expressió de la voluntat general.

ISBN 978-84-342-2816-0

,!7II4D4-ccibga!

www.parramon.com

atles bàsic de filosofia

bàsic de

atles bàsic de filosofia