C
M
Y
K
atles bàsic de tecnologia L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i fascinant panorama de les petites i grans aplicacions tecnològiques, amb il·lustracions de gran claredat i precisió, acompanyades d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el funcionament d’infinitat de tècniques i invents que han fet possible el colossal progrés de la humanitat. Una introducció sobre els aspectes generals del món tecnològic i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2457-5
,!7II4D4-ccefhf!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Història de l’Art Exploracions i descobertes Filosofia Música Aigua Literatura Mamífers Política Economia
atles bàsic de tecnologia
PAR. ATLAS TECNOLOGIA CAT
a
atles bàsic de tecnologia
SUMARI
Introducció .................................................................... 6 Màquines simples ...................................................... 10 Palanques .............................................................. 10 El torn i les politges ................................................ 10 Plans inclinats i cargols .......................................... 11 Tascons .................................................................. 11 Eines senzilles ............................................................ 12 Eines de percussió .................................................. 12 Eines de contacte i tall ............................................ 13 Eines per perforar.................................................... 14 Belaberquins i motors.............................................. 14 Eines per rebaixar i polir ........................................ 14 Eines per mesurar i marcar .................................... 15 Eines per immobilitzar ............................................ 15 Màquines eines .......................................................... 16 Maquinària per a l’explotació del bosc .................. 17 Fusteria i ebenisteria .............................................. 17 Màquines per treballar metalls ................................ 18 Màquines intel·ligents i especialistes ...................... 19 La màquina de vapor .................................................. 20 La màquina de Watt ................................................ 21 Primeres aplicacions de la màquina de vapor ........ 21 Màquines de combustió interna ................................ 22 El motor de quatre temps ...................................... 22 Els motors d’explosió actuals ................................ 23 El motor dièsel ...................................................... 23 Els turboreactors .................................................... 24 Motors de propulsió a raig ...................................... 25
SUMARI
L’energia ...................................................................... 26 Combustibles fòssils .............................................. 26 Carbó ...................................................................... 26 Petroli .................................................................... 27 Gas natural ............................................................ 29
4
Producció i distribució d’electricitat .......................... 30 Naturalesa de l’electricitat ...................................... 30 Conductors i aïllants elèctrics ................................ 30 Primers generadors d’electricitat ............................ 30 Electricitat i magnetisme ........................................ 31
Centrals hidroelèctriques i termoelèctriques .......... 32 Centrals termonuclears .......................................... 33 Energia eòlica ........................................................ 33 Energia solar .......................................................... 34 Distribució de l’electricitat ...................................... 35 Motors elèctrics .......................................................... 36 Motors de corrent continu ...................................... 36 Motors d’inducció i trifàsics .................................... 37 Els minerals ................................................................ 38 Mineria .................................................................. 38 Jaciments metal·lífers ............................................ 38 Explotacions mineres .............................................. 38 Explotacions subterrànies ...................................... 39 Metal·lúrgia .................................................................. 40 Fosa ...................................................................... 40 Electrometal·lúrgia i hidrometal·lúrgia .................... 41 Siderúrgia .............................................................. 41 Funcionament dels alts forns .................................. 42 Acer ........................................................................ 42 Metal·lúrgia de l’alumini i del coure ........................ 43 La química .................................................................. 44 La diversitat de la indústria química ...................... 44 Producció d’àcid sulfúric ........................................ 44 Sabons i detergents ................................................ 45 Fertilitzants inorgànics ............................................ 45 Explosius ................................................................ 45 Alcohols i els seus derivats .................................... 46 Plàstics i cautxú sintètic ........................................ 47 Paper ...................................................................... 47 Materials de construcció ............................................ 48 Cabanes i iglús ...................................................... 48 Primers materials perdurables ................................ 49 Tova i maons .......................................................... 49 Ciment Portland i formigó ...................................... 50 El vidre .................................................................. 50 Els metalls en la construcció .................................. 51 L’acer i l’alumini .................................................... 51 Les aplicacions ............................................................ 52 Obres públiques ...................................................... 52
La reproducció ........................................................ 74 Les tècniques d’impressió ...................................... 74 Les imatges en moviment ...................................... 75 El cinematògraf ...................................................... 75
Vehicles per al transport ............................................ 60 El carro, la carreta i el cotxe.................................... 60 La diligència............................................................ 61 El ferrocarril i les primeres locomotores ................ 61 Trens d’alta velocitat .............................................. 62 Vehicles aquàtics .................................................... 63 La navegació marítima ............................................ 63 Navegació transatlàntica ........................................ 64 Els vaixells de vapor................................................ 65 Les drassanes modernes ........................................ 65 L’automòbil.............................................................. 66 El disseny d’automòbils .......................................... 67 Els components de l’automòbil................................ 67 El sistema elèctric .................................................. 68 El sistema de transmissió........................................ 68 Les rodes, la suspensió i els frens .......................... 68 El sistema de direcció ............................................ 68 Autobusos i camions .............................................. 69 La motocicleta ........................................................ 69 El transport aeri ...................................................... 70 Globus, planadors i dirigibles .................................. 70 Els primers avions .................................................. 71 Per què volen els avions?........................................ 71 Fotografia, cinema i arts gràfiques ............................ 72 El principi de la fotografia........................................ 72 Les càmeres primitives .......................................... 72 La pel·lícula fotogràfica .......................................... 73
Electrònica.................................................................... 76 El primer díode........................................................ 76 El transistor ............................................................ 77 Funcionament del transistor .................................... 77 Circuits i xips .......................................................... 78 La ràdio .................................................................. 79 Les ones i el senyal ................................................ 79 La televisió .............................................................. 80 Les càmeres modernes .......................................... 80 La transmissió de les imatges ................................ 80 La recepció ............................................................ 81 La pantalla .............................................................. 81 El làser .................................................................... 82 Gravació i reproducció de discs compactes ............ 83 El radar i el sonar .................................................... 84 Els raigs X i la radiologia ........................................ 85 Informàtica .................................................................. 86 El sistema informàtic .............................................. 86 El tractament de la informació ................................ 86 Els programes i els sistemes operatius .................. 87 El tractament de textos............................................ 87 Les bases de dades ................................................ 87 Els ordinadors ........................................................ 88 L’interior d’un ordinador .......................................... 89 Els perifèrics .......................................................... 89 Xarxes d’ordinadors ................................................ 90 Internet.................................................................... 90 El correu electrònic ................................................ 91 Robòtica........................................................................ 92 Màquines controlades per ordinador ...................... 92 Els robots en la indústria ........................................ 92 El robot de l’espai.................................................... 93 La realitat virtual i la intel·ligència artificial ............ 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94
SUMARI
Camins i carreteres ................................................ 52 Ponts i viaductes .................................................... 53 Túnels i ports .......................................................... 54 Aeroports ................................................................ 55 Vies fèrries ............................................................ 55 Obres hidràuliques .................................................. 56 Canals navegables i rescloses ................................ 57 Aqüeductes ............................................................ 58 El cicle de l’aigua .................................................... 58 Ferrocarrils metropolitans ...................................... 59
5
L’ENERGIA: COMBUSTIBLES FÒSSILS En els seus inicis, l’ésser humà només va comptar amb els seus músculs per fer les tasques que li permetessin sobreviure. Quan va aconseguir dominar el foc va millorar notablement les seves condicions de vida i, amb el temps, el va utilitzar per fabricar objectes nous, com estris de ceràmica o maons. Va apren-
dre a domesticar animals i va utilitzar la seva força per fer tasques pesades i avorrides, i després va utilitzar la força dels corrents fluvials o el vent. Fins fa uns pocs cents d’anys aquells eren els únics ajuts energètics amb què comptava la humanitat.
COMBUSTIBLES
CARBÓ
La gran quantitat de calor que desprenen algunes substàncies quan cremen no només resulta útil per escalfar-se i cuinar, sinó que també és una forma d’energia que permet de modificar la matèria i fer funcionar alguns mecanismes. La fusta va ser el combustible més utilitzat durant mil·lennis, però el continu augment de la població i els canvis en la seva forma de viure posava en perill tots els boscos de la Terra si no s’haguessin descobert nous combustibles.
El carbó va ser el primer substitut important de la fusta, quan es va aprendre a trobar els grans dipòsits i es van desenvolupar tècniques de mineria que permetien la seva explotació intensiva. Igual que el petroli i el gas natural, el carbó es va formar en el subsòl terrestre gràcies a l’acumulació i descomposició d’enormes masses de matèria orgànica, que provenia de vegetals i animals morts, que es va anar transformant per l’acció de fongs i bacteris al llarg de milions d’anys. Els dipòsits de carbó poden trobar-se tant a prop de la superfície com en les profunditats de la Terra, per això existeixen tècniques diferents per extreure’l.
MINERIA DEL CARBÓ Quan el jaciment de carbó està molt a prop de la superfície s’explota en mines a cel obert, que actualment compten amb una gegantina maquinària especialitzada. En alguns indrets s’utilitzen sínies excavadores, les grans mandíbules dentades de les quals arrenquen trossos d’aproximadament trenta metres. El carbó arrencat cau sobre la cinta transportadora que el porta als dipòsits. Tanmateix, la majoria de les mines de carbó són subterrànies i els principals problemes que han de resoldre són la sustentació dels
sostres de les galeries i els procediments per portar el carbó a la superfície. En les explotacions més modernes una màquina talladora arrenca el carbó, que cau sobre una cinta transportadora, mentre que per darrere d’ella s’instal·len suports mecànics per al sostre.
Es necessiten milions d’anys i unes condicions determinades perquè un bosc es transformi en petroli i gas.
classificació del carbó i col·locació de vagonetes
ventilador principal
rentador de carbó
runam
decantadors
•
•
•
26
torre d’extracció
•
•
• terrenys de recobriment
sòl
galeria transversal
pou d’extracció
MINA DE CARBÓ SUBTERRÀNIA
•
nivell d’explotació
•
nivell de preparació
L’ENERGIA: COMBUSTIBLES FÒSSILS
•
Introducció
TRACTAMENTS DEL CARBÓ
PETROLI
Primer és necessari separar el carbó d’altres roques abocant-lo en un corrent d’aigua capaç d’arrossegar-lo, atès que és una roca lleugera, i separar-lo de les roques més pesants. La part del carbó que s’utilitza per produir coc, un producte indispensable en la producció d’acer, se sotmet a carbonització en grans forns que estan a més de 900 ºC. Durant aquest procés, en què el carbó no arriba a cremar, es desprenen diverses classes de gasos i quitrà. Altres tractaments del carbó estan encaminats a separar els compostos de sofre que conté i que són altament contaminants.
En el seu estat natural, el petroli és un líquid espès i enganxós que es troba dissolt en roques poroses del subsòl terrestre, situades a una profunditat d’entre 150 i 8.000 metres. Els llocs que per les seves característiques geològiques poden contenir petroli s’estudien prenent mostres de l’aire i del terreny i provocant petites explosions subterrànies que queden enregistrades en sismògrafs, els gràfics dels quals s’analitzen detalladament. Quan tots els resultats apunten cap a l’existència de jaciments petrolífers, es fan perforacions exploratòries.
Màquines i eines
La màquina de vapor
Màquines de combustió interna
L’energia i la seva distribució
perforació múltiple en una plataforma semisubmergible
perforació vertical en una plataforma fixa
•
emmagatzematge del cru
•
•
Motors elèctrics
Els minerals
Metal·lúrgia
jaciment
Química
Construcció pou
• Vehicles i transport
Sistemas de perforación petrolífera.
• Imatge
EXTRACCIÓ DEL PETROLI La perforació es fa mitjançant un trepant que gira dins d’un tub de parets gruixudes que avança al mateix temps. A mesura que el trepant hi aprofundeix, la roca triturada i el fang ascendeixen per l’interior del tub fins a la boca del pou, on es troba la taula giratòria en què es van encaixant les seccions del trepant i dels tubs que es necessiten a mesura que s’aprofundeix. Per facilitar aquesta tasca es construeix una torre de perforació que permet encaixar les seccions amb total precisió. El conjunt es completa amb el motor que fa girar el trepant i amb les bombes i els tubs necessaris per extreure el fang. Quan s’arriba al jaciment, es folra el pou amb ciment, i es deixa un forat d’uns vuit centímetres de diàmetre per on s’introdueix un nou tub que aïlla la part productiva del pou. Perquè el petroli comenci a sortir, s’introdueix una càrrega explosiva que es fa explotar des de la superfície.
Dos operaris introdueixen la broca en un nou pou de l’explotació petroliera.
Electrònica
Informàtica
Robòtica
Índex alfabètic de matèries
27
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Durant mil·lennis, els materials que cada poble emprava per construir depenien del clima, les matèries disponibles i la classe de vida que portava. Al principi, es tractava de productes naturals sense elaborar que a poc a poc, amb el temps, van ser sotmesos a transformacions senzilles.
Quan els intercanvis comercials i culturals resultaven fàcils, alguns pobles van introduir novetats estrangeres que s’adaptaven a la seva manera de viure, però no va ser fins al segle XIX, quan la cultura occidental, industrial i urbana, va impulsar un model gairebé uniforme de construcció.
MATERIALS PRIMITIUS Durant els primers mil·lennis, per passar la nit els éssers humans, que eren exclusivament nòmades, es limitaven a aprofitar les possibilitats del terreny, i fer-lo més confortable amb branques i fulles, igual que ho segueixen fent els ximpanzés i els goril·les en l’actualitat. Aquells que van aprendre a seguir els ramats van descobrir com utilitzar les pells
per construir refugis lleugers i confortables. Algunes cultures que practiquen la ramaderia itinerant i que han sobreviscut fins avui combinen les pells, branques flexibles i robes per fer llampants i diversos habitatges temporals fàcils de desmuntar.
CABANES I IGLÚS Alguns pobles pastors construeixen habitatges semipermanents farcint un entramat de branques amb una barreja de terra i fems animals pastada amb aigua, que en assecar-se s’endureix. En el sostre combinen branques i pells, que també s’utilitzen en la porta i per al recobriment interior. En els iglús fabricats pels esquimals només s’utilitzen blocs de gel, que protegeix del fred fins al punt que mentre a l’interior la temperatura és de O ºC a l’exterior pot ser inferior als -30ºC.
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
Fa molts milers d’anys, l’home ja construïa tendes lleugeres de pells i branques. Això li permetia desmuntar-les i muntar-les amb velocitat i desplaçar-se a llocs on hi havia millors condicions per a la caça.
48
Les cabanes dels massai (Àfrica) estan fetes d’una barreja de terra i fems i d’aquesta manera són molt aïllants del sol tòrrid.
TEULADES Els materials utilitzats per cobrir les cases poden ser vegetals, com la palla, les fulles de palmera, les branques seques, la fusta o l’herba plantada; minerals, com la pissarra; d’origen animal, com les pells, o fabricats per l’home, com el maó, les teules i les làmines metàl·liques. L’iglú està construït en forma de cúpula amb blocs de gel; aquests blocs se solden entre si per contacte.
Introducció
PRIMERS MATERIALS PERDURABLES Màquines i eines
La pedra i la terra trepitjada van ser, segurament, els dos primers materials duradors que es van utilitzar en la construcció. Per construir les cases de pedra més primitives es feia un forat a la terra i després s’envoltava amb pedres apilades, que no solien sobrepassar un metre d’altura; no tenien finestres i el sostre consistia en unes branques subjectades amb pedres. Les cases de terra trepitjada es construeixen abocant-hi una barreja de terra argilosa i palla, pastada amb aigua, entre dos troncs o taulons horitzontals que es trepitgen, per donar-li més consistència i extreure’n l’aigua sobrera. Aquest sistema permet fer cases grans amb finestres, però requereix parets molt gruixudes quan s’utilitzen bigues per al sostre.
La màquina de vapor
Màquines de combustió interna
Al Iemen (Àsia Menor) hi ha dos tipus de construccions: de tova (dreta), utilitzada en indrets calorosos, i de pedra (esquerra), utilitzada en zones muntanyoses i plujoses.
L’energia i la seva distribució
Motors elèctrics
TOVA I MAONS La tova és una variant de la terra trepitjada que consisteix a fabricar blocs de mida mitjana amb els mateixos materials i deixar-los endurir al sol. Els blocs es fixaven amb la mateixa massa, encara humida, a la qual en ocasions s’afegia cal. La cocció de peces d’argila per endurir-la és una tècnica molt antiga que es va utilitzar fa més de sis mil anys a l’Àsia per fabricar maons. L’ús combinat de maons i bigues de fusta va permetre la construcció de cases de més d’un pis, amb habitacions diverses, portes i finestres.
MATERIALS COMPLEMENTARIS Quan es van començar a construir cases grans que necessitaven finestres, calia trobar un material que deixés passar la llum, però que impedís l’entrada de l’aigua i el vent. En alguns indrets es va utilitzar el pergamí, una pell adobada i treballada fins que es feia translúcida, mentre que en d’altres es va utilitzar el papir, una mena de paper resistent fet amb fibres de la planta del mateix nom. Per als terres s’utilitzaven taulons de fusta polida, lloses planes de pedra o d’argila cuita, tot i que el més freqüent és que es cobrís la terra trepitjada amb catifes o estores de fibres vegetals.
Els minerals
Metal·lúrgia
Química
Construcció
Vehicles i transport
Imatge
Electrònica
Informàtica
➜ Per la seva facilitat per treballar-la, la fusta ha estat un material constructiu present en tots els temps. El seu gran inconvenient ha estat sempre la facilitat amb què crema.
Robòtica
El maó és un material que s’ha utilitzat des de fa més de 5.000 anys. Generalment s’utilitza com a material constructiu (a l’esquerra, casa de Saint-Bertrand-de-Comminges, a França), però també s’utilitza com a material arquitectònic o artístic (dreta, torre romànica de Saint- Sernin, a Tolousse, França).
Índex alfabètic de matèries
49
EL TRANSPORT AERI. GLOBUS I PLANADORS El somni de volar com les aus era un dels que semblava menys realitzable fins a temps molt recents. L’estudi del comportament dels gasos va permetre, cap a finals del segle XVIII, la construcció de globus aerostàtics, que utilitzaven aire calent per pujar. Però no va ser fins a un segle després, a finals del segle XIX, que es va trobar la manera de dotar-los d’un sistema que permetés dirigir-los. Es van posar també de moda els planadors, fets amb roba i fustes lleugeres, que aprofitaven els corrents d’aire calent per fer vols sobre els quals es tenia molt poc control.
•
cremador
panell de control (velocitat, oxigen, altura, etc.)
tela de nailon
•
➜
En l’actualitat hi ha diversos projectes per tornar a introduir el dirigible com a mitjà de transport de càrrega, sobretot en distàncies mitjanes, aprofitant que no necessita grans espais per aterrar.
PARTS PRINCIPALS D’UN GLOBUS
•
cistella
bombones d’oxigen
•
•
EL DIRIGIBLE, EL PRIMER INTENT SERIÓS La idea de col·locar una màquina de vapor que mogués una hèlice en la cistella d’un globus va fracassar repetidament. Fins i tot quan es va inventar el motor de combustió interna, menys pesants, resultava impossible que el globus vencés la resistència de l’aire. L’inventor alemany August Heinrich von Zeppelin va construir un globus d’alumini, amb forma de cigar, que disminuïa el fregament i que, impulsat amb motors d’explosió, va ser capaç de volar amb èxit de 2 de juny de 1990, inaugurant així l’era del transport aeri. Tres tipus de dirigibles de començament del segle XX: a dalt, Patrie; en el centre, Zeppelin; a baix, Perceval.
VEHICLES AERIS
PERSEGUITS PER LA TRAGÈDIA
70
El globus dirigible o zepelí, com també s’anomena en honor del seu inventor, va demostrar durant prop de trenta anys que no només era capaç de fer vols a distàncies curtes i mitjanes, sinó que també podia ser utilitzat en travessies oceàniques, amb l’avantatge afegit que no necessitava espais especialment condicionats per enlairar-se i aterrar. Va tenir èxit cap a mitjà de transport de persones i mercaderies fins que una sèrie d’accidents, acabats amb una gran tragèdia, van obligar a prohibir el seu ús. La causa era que el globus s’omplia amb hidrogen, un gas molt menys pesant que l’aire, però altament combustible. Els actuals dirigibles, utilitzat sobretot en publicitat, fans servir l’heli, un gas més car però innocu.
Davant de les grans dimensions i la poca maniobrabilitat dels dirigibles, l’avió va suposar una autèntica revolució. En el dibuix, el Spirit de Saint Louis, de Charles Lindberg, que va fer la primera travessia en solitari de l’Atlàntic l’any 1925.
Introducció
ELS PRIMERS AVIONS
PER QUÈ VOLEN ELS AVIONS?
Feia 50 anys que existien els planadors quan els germans Wilbur i Orville Wright van aconseguir, l’any 1903, que un d’aquests aparells, proveït d’un motor d’explosió, volés 250 metres; d’aquesta manera van culminar les experiències fallides que altres pioners de l’aviació feien des d’uns anys abans. Per aconseguir-ho, els germans van haver d’inventar els alerons mòbils, que permetien controlar l’aparell, i perfeccionar un motor que fos potent i lleuger.
Perquè un cos més pesant que l’aire voli, és necessari que actuï damunt seu una força almenys igual que el seu pes, en direcció contrària al centre de la Terra. Les aus que planen, les ales delta, els parapents i els planadors l’obtenen dels corrents ascendents de l’aire reescalfat, però fora d’aquests corrents les aus han de batre les ales i els aparells esmentats no poden volar. Els avions aprofiten el fet que l’aire no pot seguir completament el contorn dels objectes que s’hi mouen ràpidament, utilitzant ales el perfil de les quals facilita que es desprengui l’aire en la part posterior i superior i es creï un buit, de manera que la força exercida per l’aire sota l’ala compensa el pes de l’avió. Aquest efecte depèn tant de la velocitat de l’avió com de la superfície i la forma de l’ala.
buit
•
ELS AVIONS MODERNS En l’actualitat, hi ha una gran varietat d’avions: petites avionetes d’una o dues places mogudes per un motor d’hèlice, grans avions que transporten més de 300 passatgers en vols transoceànics, propulsats per quatre motors turboreactors, avions que tenen dos motors d’hèlice o dos o tres motors a reacció...
Encara que resulti poc natural veure en l’aire aparells tan pesants, els avions han demostrat ser aparells extraordinàriament segurs.
Motors elèctrics estabilitzador
•
•
timó
Els minerals ala en fletxa
•
deriva
•
alerons
•
SECCIÓ D’UN AVIÓ COMERCIAL
Metal·lúrgia reactor
•
Química
compartiments de passatgers
•
compartiment de càrrega fuselatge
• •
•
Construcció
•
•
•
tren d’aterratge davanter
Màquines de combustió interna
L’energia i la seva distribució
➜
Principi de sustentació de l’ala d’un avió.
radar
La màquina de vapor
ala
•
cabina
Màquines i eines
tren d’aterratge
Vehicles i transport
•
•
accés davanter principal
Imatge
L’HELICÒPTER L’enginyer nord-americà Igor Ivan Sikorsky va aconseguir, l’any 1939, una màquina sense ales que era capaç de volar gràcies a una gran hèlice situada en la seva part superior. La depressió que crea la rotació de l’hèlice manté l’helicòpter suspès en l’aire fins i tot quan està quiet, però cal una segona hèlice més petita que giri en un pla perpendicular a l’altra per controlar l’aparell.
Tot i que l’helicòpter no pot agafar grans velocitats, té una maniobrabilitat extraordinària.
Electrònica
Informàtica
Robòtica
Índex alfabètic de matèries
71
C
M
Y
K
atles bàsic de tecnologia L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i fascinant panorama de les petites i grans aplicacions tecnològiques, amb il·lustracions de gran claredat i precisió, acompanyades d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el funcionament d’infinitat de tècniques i invents que han fet possible el colossal progrés de la humanitat. Una introducció sobre els aspectes generals del món tecnològic i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2457-5
,!7II4D4-ccefhf!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Biologia Geografia física Botànica Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història Universal Religions Història de l’Art Exploracions i descobertes Filosofia Música Aigua Literatura Mamífers Política Economia
atles bàsic de tecnologia
PAR. ATLAS TECNOLOGIA CAT
a
atles bàsic de tecnologia