Atles bàsic d' Exploracions i descobertes - Català

bàsic

d’exploracions i descobertes

Filipines estret de Torres

OCEÀ PACÍFIC

Indonèsia

Melanèsia Nova Guinea

Java

Nueva Caledonia

illes de la Societat

Noves Hébrides

Micronèsia

Polinèsia illes Cook

MAR DE TASMÀNIA illa del Sur isla del Norte

OCEÀ ÍNDIC

illa de Pasqua

Aquest atles pretén sintetitzar els avenços científics, tècnics o culturals, com també els descobriments geogràfics que han influït d’una manera decisiva en l’evolució de la humanitat.

No es tracta tant de complaure’s en el progrés científic o geogràfic com d’analitzar la incidència d’aquests èxits a cada moment històric i la seva influència en el desenvolupament general del món. Els temes, els quals han estat tractats amb rigor i claredat perquè puguin servir els estudiants i el públic en general tant de consulta com de lectura, posen l’accent en els aspectes més rellevants de cada esdeveniment.

ISBN: 84-342-2818-1

,!7II4D4-ccibie!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història universal ■ Religions ■ Filosofia ■ Història de l’art

atles bàsic d’exploracions i descobertes

atles

a

atles bàsic

d’exploracions i descobertes

SUMARI

SUMARI

4

Introducció .................................................................... 6 El primer gran descobriment ...................................... 10 El domini del foc...................................................... 10 Llum, calor, defensa ................................................ 10 Una societat incipient .............................................. 11 Amb pedra, os i fusta .............................................. 11 Pels cinc continents .................................................... 12 L’home en Àsia........................................................ 12 El primer europeu.................................................... 12 El salt a les Amèriques ............................................ 13 D’Àsia a Oceania .................................................... 13 La revolució neolítica ................................................ 14 Descobriment de l’agricultura.................................. 14 Descobriment de la ramaderia ................................ 14 Els primers animals domèstics ................................ 15 Invenció de la ceràmica .......................................... 15 La ciutat, un nou estil de vida .................................... 16 La ciutat, un lloc d’especialització .......................... 16 Una defensa eficaç.................................................. 16 Els edificis .............................................................. 17 Mohenjo Dharo, un exemple d’urbanisme................ 17 Reis i sacerdots ...................................................... 17 L’home es fa artista .................................................... 18 Les pintures rupestres ............................................ 18 Les figures de pedra................................................ 18 L’arquitectura megalítica ........................................ 19 La ceràmica i els guarniments de metall ................ 19 Amb l’escriptura s’entra en la història ...................... 20 L’escriptura a Mesopotàmia .................................... 20 L’escriptura a Egipte i a Amèrica ............................ 21 L’alfabet fenici ........................................................ 21 Els orígens de la ciència ............................................ 22 Tales de Milet, Herodot i Euclides ............................ 22 Arquimedes i Claudi Ptolomeu ................................ 23 Els romans aposten per la tecnologia ...................... 24 Calçades per a les legions ...................................... 24 Ponts per travessar rius .......................................... 24 Aqüeductes per transportar aigua............................ 24 Edificis per a espectacles ........................................ 25 Les termes, un prodigi arquitectònic........................ 25 Els víkings, els primers grans exploradors .............. 26 Islàndia.................................................................... 26 Erik el Roig.............................................................. 26 Groenlàndia ............................................................ 26 Leiv Eriksson .......................................................... 27 Marco Polo i altres viatgers medievals ...................... 28 El llibre de les meravelles........................................ 28 Ibn Battuta .............................................................. 28 En terra dels mongols ............................................ 29 Viatgers xinesos ...................................................... 29 Petits grans invents .................................................... 30 La moneda transforma el comerç............................ 30 L’Índia crea el sistema decimal................................ 30 La brúixola ajuda els navegants .............................. 30 Rellotges per als individus ...................................... 31 Apareixen dos aparells per mesurar ........................ 31

La impremta i el paper .............................................. 32 Cai Lun inventa el paper.......................................... 32 Els xinesos inventen la impremta ............................ 32 Gutemberg revoluciona l’art d’escriure .................... 33 La impremta difon la cultura .................................. 33 Una nova forma de mirar el món .............................. 34 L’art assoleix la seva plenitud.................................. 34 Una mirada a la natura............................................ 34 El geni sense igual de Leonardo da Vinci ................ 34 Vesalio revoluciona la medicina .............................. 35 Els portuguesos i la ruta de les espècies .................. 36 L’afany de riqueses impulsa els descobriments ...... 36 La primera escola de navegació .............................. 37 Bartolomeu Dias arriba a l’oceà Índic ...................... 37 La gran gesta de Vasco da Gama ............................ 37 Cristòfor Colom i el descobriment d’Amèrica .......... 38 A la cerca de patrocinadors .................................... 38 El viatge del descobriment ...................................... 38 Els espanyols a Amèrica.......................................... 38 El viatge de tornada ................................................ 39 L’exploració d’Amèrica .............................................. 40 Els portuguesos a Brasil .......................................... 40 El mar del Sud ........................................................ 40 Perú i Mèxic ............................................................ 40 A la cerca de El Dorado .......................................... 41 Conseqüències de la colonització d’Amèrica .......... 41 La primera volta al món ............................................ 42 Rumb a les Moluques.............................................. 42 Per les costes d’Amèrica del Sud ............................ 42 A través de l’immens Pacífic .................................. 43 La volta al món........................................................ 42 El calendari gregorià s’imposa .................................. 44 Història del calendari .............................................. 44 El calendari gregorià i hebreu.................................. 44 El calendari, musulmà i maia .................................. 45 Noves armes i canvis en l’art de la guerra .............. 46 La pólvora .............................................................. 46 La guerra canvia d’estil .......................................... 46 Nous enginys militars .............................................. 47 L’era de la gran devastació...................................... 47 Descobriments d’Austràlia i dels mars del Sud ........ 48 La Terra Australis .................................................... 48 La primera volta al continent meridional.................. 48 Els viatges de l’intrèpid James Cook ...................... 49 La colonització d’Austràlia ...................................... 49

Crani de Pau, el simi les restes del qual s’han descobert als Hostalets de Pierola, pertany a l’espècie bípeda més antiga que es coneix.

La revolució sanitària del segle XX ............................ 72 De 35 a 70 anys...................................................... 72 Més higiene i millor alimentació .............................. 72 Koch i la tuberculosi ................................................ 72 Més val prevenir...................................................... 73 Noves fonts d’energia i nous materials .................... 74 Les riqueses del subsòl .......................................... 74 La indústria del petroli ............................................ 74 El gas i les seves aplicacions .................................. 75 Plàstics per a tot .................................................... 75 Les fibres sintètiques .............................................. 75 Cap al fons dels oceans ............................................ 76 L’estudi dels oceans ................................................ 76 El batiscaf .............................................................. 76 El viatge del Challenger .......................................... 77 La fossa més profunda............................................ 77 Nous motors per moure el món ................................ 78 L’automòbil comença a caminar .............................. 78 El motor de quatre temps........................................ 79 El model T .............................................................. 79 Cotxes que semblen trens ...................................... 79 Un nou concepte de ciutat ........................................ 80 L’arquitectura moderna............................................ 80 Viatjar pel subsòl .................................................... 81 Grans taques urbanes ............................................ 81 La conquesta de l’aire ................................................ 82 Globus que volen .................................................... 82 El primer vol a motor .............................................. 82 La guerra impulsa l’aviació...................................... 83 Un vol històric ........................................................ 83 La imatge i el so trenquen barreres .......................... 84 Una nova forma de comunicació ............................ 84 Imatges a les llars .................................................. 85 Comencen les emissions ........................................ 85 Del gramòfon al disc compacte .............................. 85 L’energia nuclear ........................................................ 86 L’energia nuclear .................................................... 86 La bomba atòmica .................................................. 87 La carrera atòmica .................................................. 87 Reacció enfront el terror.......................................... 87 La carrera espacial .................................................... 88 Satèl·lits artificials .................................................. 88 L’home a l’espai ...................................................... 88 Petjades a la Lluna .................................................. 88 Viure a l’espai ........................................................ 89 Cap a l’aldea global .................................................... 90 El pare de la informàtica ........................................ 90 A la recerca de l’ordinador de butxaca .................... 90 Màquines humanes ................................................ 90 La revolució del xip i el món a un clic...................... 91 La revolució genètica ................................................ 92 L’ADN ...................................................................... 92 Aliments transgènics .............................................. 92 Els nens proveta...................................................... 92 Les cèl·lules mare .................................................. 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94

SUMARI

L’exploració d’Àfrica .................................................. 50 Les societats geogràfiques ...................................... 50 L’Àfrica occidental .................................................. 50 Les enigmàtiques fonts del Nil ................................ 51 Pel cor d’Àfrica........................................................ 51 Mercator perfecciona la cartografia .......................... 52 Mapes per als navegants ........................................ 52 El primer mapa del nou món .................................. 52 La cartografia ja és una ciència exacta.................... 52 Es publica el primer atles ........................................ 53 El cel desvetlla els seus misteris .............................. 54 La Terra es mou ...................................................... 54 Un invent molt útil: el telescopi................................ 54 Galileu confirma la teoria de Copèrnic .................... 54 El genial Isaac Newton ............................................ 55 La revolució industrial ................................................ 56 La màquina de vapor .............................................. 56 Màquines per filar i teixir ........................................ 56 Progressos en la indústria siderúrgica .................... 56 La ciutat canvia de rostre ........................................ 57 Passió per la velocitat i l’altura ................................ 58 Transport sobre rails................................................ 58 El ferrocarril ............................................................ 58 Ferro per construir edificis ...................................... 59 Ponts de ferro.......................................................... 59 Les notícies es difonen per escrit .............................. 60 Premsa i revolució industrial .................................. 60 Els primers diaris .................................................... 60 El quart poder.......................................................... 61 Funció social de la premsa...................................... 61 Humboldt explora Amèrica per a la ciència .............. 62 Una vida per a la ciència ........................................ 62 La conca de l’Orinoco.............................................. 62 El Chimbonazo ........................................................ 62 El corrent de Humboldt............................................ 63 El món més a prop ...................................................... 64 Correu a domicili .................................................... 64 Un aparell que escriu .............................................. 64 Funcionament del telègraf ...................................... 64 Les notícies volen.................................................... 65 Sentir a distància .................................................... 65 L’electricitat encén el progrés .................................... 66 La força de les tempestes ...................................... 66 Volta dóna vida a l’electricitat.................................. 66 Edison encén la bombeta ........................................ 67 La imatge entra en escena ........................................ 68 Els pioners de la fotografia ...................................... 68 Les imatges es multipliquen.................................... 68 La fotografia a l’abast de tothom ............................ 68 El naixement del cinema ........................................ 69 Els germans Lumière .............................................. 69 La conquesta dels extrems del món .......................... 70 El cercat pas del nord-est ...................................... 70 Arribada al pol Nord ................................................ 70 Un peu al pol Sud.................................................... 70 Els reptes de l’alpinisme ........................................ 71

5

ELS VÍKINGS Els víkings van viure tranquil·lament en els seus territoris de Dinamarca, Noruega i Suècia, dedicats a l’agricultura, la ramaderia i la pesca, fins que un considerable augment de la població va fer que els recursos alimentaris fossin insuficients per satisfer tan-

tes boques. Llavors, aquests navegants experts i guerrers temibles es van llançar a la captura de riqueses en els països veïns i també a la conquesta i colonització de regions poc habitades o totalment desconegudes.

EN ELS ARXIPÈLAGS DE L’ATLÀNTIC En el segle VIII, durant les primeres expedicions per l’oceà Atlàntic, els víkings noruecs van arribar als arxipèlags de les Shetland, les Orcades i les Feröe, on es van establir.

No van tenir cap problema a l’hora de conquerir aquestes illes, ja que o bé estaven deshabitades o bé comptaven amb grups de població molt reduïts que van assimilar ràpidament l’estil de vida dels víkings.

PRINCIPALS RUTES D’EXPLORACIÓ DELS VÍKINGS Groenlàndia Islàndia Novogorod

Terranova

Kiev

Londres París Pisa Roma

pel Mediterrani

ISLÀNDIA

Constantinoble

Bakú

per l’Atlàntic pel continent euroasiàtic

ELS VÍKINGS, ELS PRIMERS GRANS EXPLORADORS

Aquesta illa de l’Atlàntic deu el seu nom, que significa “terra de gel”, als víkings. Aquests no van ser els primers pobladors d’Islàndia, ja que hi van arribar el segle IX, cent anys després que ho fessin uns monjos irlandesos. L’illa, tanmateix, va ser colonitzada majoritàriament pels víkings, els quals es van traslladar en gran nombre des de Noruega, i a mitjan segle X ja sumaven unes 40.000 persones. Els primers monjos van abandonar l’illa i el cristianisme no s’hi va imposar fins a mitjan segle XI.

26

GROENLÀNDIA La immensa illa de Groenlàndia deu el seu nom de “país verd” a Erik el Roig, que va ser el seu descobridor i l’impulsor de la seva colonització. Però abans de l’arribada d’Erik, l’any 900, el víking Gunnbjörn ja havia albirat les seves costes en ser desviat del seu rumb per una tempesta. L’any 998, més de deu anys

després d’arribar a Groenlàndia, Erik el Roig va tornar a Islàndia per cercar colons que volguessin instal·lar-se als fiords groenlandesos. Va resultar tan persuasiu que va aconseguir omplir 25 naus amb gent que desitjava viure a Groenlàndia, però només hi van arribar 14 embarcacions. D’elles van sortir els primers pobladors de l’illa més gran del món.

Recreació del desembarcament d’Erik el Roig, a Groenlàndia.

Després de l’arribada dels víkings la població de Groenlàndia no va deixar d’augmentar, de tal manera que 150 anys més tard els assentaments abastaven ja gairebé totes les zones costaneres de l’illa.

Restes arqueològiques d’un assentament víking a Groenlàndia on l’any 1962 es van descobrir també les restes d’una església cristiana construïda l’any 1001, no molt més tard de l’arribada dels víkings.

ERIK EL ROIG Aquest víking, nascut a Noruega l’any 940, va haver de fugir del seu país a causa d’un assassinat comès pel seu pare i va dirigir les seves passes cap a Islàndia. A les costes d’aquesta illa va sentir parlar als pescadors d’unes illes desconegudes, cosa que el va impulsar a navegar per cercar aquestes terres ignotes. La seva constància es va veure recompensada i l’any 981 va arribar a Groenlàndia, territori que va descobrir i que va anomenar “país verd” per afavorir la instal·lació de futurs colons. El mateix Erik es va establir al costat del fiord que porta el seu nom.

Introducció

LEIV ERIKSSON

Els primers èxits

El fill d’Erik el Roig va néixer durant l’estada del seu pare a Islàndia i el va acompanyar al descobriment de Groenlàndia. Després va tornar a Noruega, el país d’origen de la seva família, on es va convertir al cristianisme.

L’any 1000, quan intentava tornar a Groenlàndia, uns corrents li van impedir arribar a l’illa i el van empènyer cap a una terra desconeguda, que va ser Amèrica del Nord. Leiv va trobar vinyes en aquesta terra i per això li va posar el nom de “Vindland”, país de les vinyes. Mesos després, quan va tornar a Groenlàndia, va aconseguir convertir els habitants al cristianisme, tret del seu pare que no va voler convertir-s’hi.

Art, ciència i tecnologia

Exploradors intrèpids

Invents i enginy

Els grans descobriments

Dibuix que recrea la navegació d’una flota dels vikings per les aigües de l’oceà Atlàntic amb els drakkar en formació i les veles desplegades.

EL DRAKKAR Els víkings van ser capaços de realitzar viatges llargs i difícils per les característiques de l’embarcació en què es traslladaven, el drakkar, concebuda i construïda per ells mateixos. Aquests vaixells de fusta tenien molt poc calat, fet que els permetia navegar també pels rius, i disposava d’una proa i una popa molt elevades que els conferia una gran estabilitat. Podien navegar a rem o a vela, i fins i tot servien de refugi improvisat quan era necessari dormir a bord.

•

orificis per als rems

mascaró o proa

•

màstil

popa

•

El calendari i les armes

planxes de fusta unides amb clavilles

Austràlia, Àfrica i els mapes

• Avenços i revolució industrial

• •

La velocitat i la premsa

•

casc de roure reforçat quilla

Els vaixells víkings, ben coneguts en l’actualitat gràcies a les descobertes arqueològiques a cementiris i fiords, s’adaptaven molt bé a la navegació pels tempestuosos mars del nord d’Europa. Alguns d’ells estan exposats a museus noruecs.

Humboldt explora Amèrica

L’espurna elèctrica

La paraula drakkar, utilitzada per designar els vaixells dels víkings, significa drac i ve de la figura del drac que solien portar aquestes embarcacions a dalt de la proa.

Les embarcacions dels víkings feien uns 24 metres d’eslora, 5,20 metres de mànega i 1,80 metres de puntal, i podien desplaçar unes 23 tones de càrrega.

Dels pols al fons oceànic

Motors per al progrès

El segle xx

Índex alfabètic de matèries

27

AUSTRÀLIA I ELS MARS DEL SUD El descobriment d’Amèrica i d’un nou oceà, el Pacífic, desconegut per als europeus, va despertar la febre d’explorar el planeta Terra amb la convicció que encara quedaven terres per descobrir i colonitzar. Les constants millores en l’art de la navegació i la possi-

bilitat de construir vaixells més grans i millor equipats van possibilitar l’arribada dels europeus fins a les antípodes del nostre continent: Austràlia i les illes d’Oceania.

LA TERRA AUSTRALIS Els europeus que van arribar a Austràlia a començament del segle XVII cercaven la Terra Australis, el gran continent que cobria tot el pol Sud, segons es creia llavors. El primer europeu que va atracar a les costes australianes va ser el navegant portuguès Godinho de Erida, l’any 1601.

Quatre anys més tard va arribar a aquest remot continent l’holandès Willem Janszoo, que va assolir el golf de Carpentària, a la costa nord.

I l’any 1606, l’espanyol Luis Váez de Torres va travessar l’estret que porta el seu nom, situat al nord-est. La Terra Australis mai no es va trobar, però aquell mític continent meridional va donar el seu nom a Austràlia.

Com havia passat ja a Amèrica, l’arribada dels europeus a Austràlia va suposar la substitució de la civilització aborigen per una nova forma de vida basada en els costums d’Occident.

Individu aborigen amb un tòtem a la mà. És habitual entre alguns pobles concedir un valor especial, sagrat o simbòlic a determinats objectes decorats.

EXPLORACIONS HOLANDESES A AUSTRÀLIA I NOVA GUINEA (SEGLE XVII)

AUSTRÀLIA I ELS MARS DEL SUD

ELS ABORÍGENS

48

Quan els europeus van arribar a Austràlia, aquesta terra estava habitada per pobles indígenes als quals se sol donar el nom d’aborígens. Aquelles gents vivien agrupades en grans clans i tenien una economia basada en la caça, la pesca i la recol·lecció. Com a armes utilitzaven dards, masses o bumerangs i practicaven la pintura rupestre, el cant i la dansa amb caràcter ritual. Moltes de les tribus aborígens s’han extingit, però d’altres perviuen avui i conserven en part les seves formes de vida ancestrals.

LA PRIMERA VOLTA AL CONTINENT MERIDIONAL La primera circumnavegació completa de les costes d’Austràlia la va dur a terme l’holandès Abel Tasman, patrocinat per la Companyia Holandesa de les Índies, una poderosa institució comercial. Durant la seva volta a Austràlia entre 1642 i 1644, Tasman va descobrir una gran illa, a la qual més tard es va anomenar Tasmània en el seu honor, com també l’illa del sud de Nova Zelanda i els arxipèlags de Fidji i Tonga.

illes Filipines

Sumatra

Borneu Cèlebes

estret de Lombok

Java Batàvia (Yakarta)

OCEÀ ÍNDIC

Nova Guinea

Timor

AUSTRÀLIA

OCEÀ PACÍFIC

Janszoo (1605-1606) Tasman (1642-1643) Tasman (1644)

Tasmània Nova Zelanda

Introducció

ELS VIATGES DE L’INTRÈPID JAMES COOK L’anglès James Cook va ser potser el navegant més intrèpid des dels temps de Cristòfor Colom. Va fer tres grans viatges d’exploració per l’oceà Pacífic (1768-1771, 1772-1775 i 1776-1778), durant els quals va fer una volta completa a les costes de Nova Zelanda, va cartografiar la costa oriental d’Austràlia, va descobrir Nova Caledònia i les illes Hawaii, i es va endinsar en l’oceà Antàrtic per cercar la mítica Terra Australis. Després va tractar de cercar un pas marítim en el nord d’Amèrica, però els gels de l’estret de Bering el van obligar a fer marxa enrere.

Els primers èxits

ELS VIATGES DEL CAPITÀ COOK Art, ciència i tecnologia

Filipines estret de Torres

OCEÀ PACÍFIC

Indonèsia

Melanèsia Nova Guinea

Nova Caledònia

illes de la Societat

Noves Hèbrides

Micronèsia

Java

Exploradors intrèpids

Polinèsia illes Cook

MAR DE TASMÀNIA

illa de Pasqua

Invents i enginy

illa del Nord

OCEÀ ÍNDIC illa del Sud Terra del Foc

1768-1771 1772-1775

CRONOLOGIA DE L’EXPLORACIÓ DELS MARS DEL SUD

El primer assentament que van fundar els europeus a Austràlia va ser la colònia penitenciària establerta pels britànics l’any 1788 en les proximitats de l’actual ciutat de Sidney.

Any

Esdeveniment

1568

Álvaro Mendaña de Neira descobreix les illes Salomon.

1595

Álvaro Mendaña de Neira descobreix les illes Marqueses.

1601

Godinho de Erida descobreix Austràlia.

1606

Pedro Fernández de Quirós desembarca en Tahití i en les Noves Hèbrides.

1606

Luis Váez de Torres travessa l’estret del seu nom, entre Nova Guinea i Austràlia.

1616

Dos navegants holandesos descobreixen les illes Tuamotu i les illes Tonga.

1642

Abel Tasman va descobrir Tasmània i Nova Zelanda.

1722

Jacob Roggeveen descobreix l’illa de Pasqua.

1774

James Cook descobreix Nova Caledònia.

1778

James Cook descobreix les illes Hawaii.

Els grans descobriments

El calendari i les armes

Austràlia, Àfrica i els mapes

Avenços i revolució industrial

La velocitat i la premsa

Humboldt explora Amèrica

LA COLONITZACIÓ D’AUSTRÀLIA Malgrat que els primers a arribar a Austràlia van ser els portuguesos i els holandesos, la colonització d’aquest immens territori la van protagonitzar els anglesos, els quals s’hi van establir a partir de 1788, i de 1830 a

1860 van dur a terme diverses exploracions per conèixer l’interior del país.

En l’actualitat, la major part de la població australiana és descendent dels colonitzadors anglesos.

Recreació d’un maori, el poble que va colonitzar Nova Zelanda a partir del segle XII procedent de les illes de la Societat.

L’espurna elèctrica

Dels pols al fons oceànic

Motors per al progrès

El segle xx

A l’arribada dels europeus, Nova Zelanda estava habitada pels maoris, poble polinesi el nom del qual significa “caçadors de moa”, ja que vivien de la caça de la moa, una au gegantina avui extingida.

Índex alfabètic de matèries

Ayers Rock, la muntanya sagrada dels aborígens australians.

49

LA CONQUESTA DELS EXTREMS DEL MÓN Per sorprenent que pugui resultar, a finals del segle XIX encara quedaven a la Terra algunes regions que havien estat explorades per l’home. Després dels descobriments fets a mitjans d’aquesta centú-

ria en el continent africà, faltaven per explorar les regions polars i alguns dels passos marítims que posen en comunicació els cims més elevats del nostre planeta.

EL CERCAT PAS DEL NORD-EST

LES DUES EXPEDICIONS DE VITUS BERING

L’any 1880 una expedició dirigida per Erik Norkdensjöld va descobrir i travessar per fi el cercat pas del nord-est, que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic a través de l’oceà glacial Àrtic i del mar de Bering. Amb anterioritat, havien intentat trobar aquest pas diversos exploradors, entre ells Vitus Bering, el qual va descobrir l’estret que separa Amèrica d’Àsia, anomenat en el seu honor estret de Bering.

També se li deu la troballa del mar de Bering, així com les illes Aleutianes, les Kodiak i les costes d’Alaska.

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

ALASKA

SIBÈRIA

1a expedició (1728)

2a expedició (1741)

ARRIBADA AL POL NORD L’expedició científica que va marxar a la conquesta de l’extrem septentrional de la Terra el novembre de 1908 va aconseguir per fi el seu objectiu el 6 d’abril de 1909, quan Robert Edwin Peary va plantar la bandera del seu país, els Estats Units, al pol Nord geogràfic.

Uns anys abans, l’any 1901, ell mateix havia demostrat que Groenlàndia era en realitat una illa i que el seu extrem nord constituïa el territori més septentrional del globus. L’explorador va deixar constància de les seves experiències en llibres com ara Rumb al nord sobre els grans gels (1898) i El pol Nord (1910).

EXPEDICIONS AL POL NORD OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

RÚSSIA POL NORD

illa d’Ellesmere cap Colúmbia

LA CONQUESTA DELS EXTREMS DEL MÓN

GROENLÀNDIA

70

Constantine Phipps (1773) Sir George Nares (1875-1876) Fridtjof Nansen a bord del Fram (1893-1896) Robert Edwin Peary i Matthew Henson (1909) Umberto Nobile, Roald Amundsen i Lincoln Ellsworth (1926)

SVALBARD

Retrat de Robert Edwin Peary, la primera persona en arribar al pol Nord geogràfic (1909).

LES EXPEDICIONS DE ROALD AMUNDSEN

UN PEU AL POL SUD L’aventura de la conquesta del pol Sud va començar el 28 d’octubre de 1911 i es va completar 47 dies més tard per obra de l’explorador noruec Roald Amundsen.

L’expedició, formada per quatre persones, va partir de la base antàrtica de Little America amb trineus tirats per gossos i va aconseguir conquerir el pol Sud abans que l’equip liderat pel britànic Robert F. Scott. Aquest últim va arribar més d’un mes després, perquè va triar una ruta més segura tot i que més llarga i va optar pels trineus motoritzats, els quals van demostrar ser poc efectius perquè el fred dificultava el seu funcionament.

POL NORD

POL SUD

Amundsen (1903-1906) Amundsen (1926)

Amundsen (1911-1912) capa de gel de Ross cercle polar àrtic

OCEÀ ÍNDIC pol Sud pol Nord

Svalbard cercle polar àrtic

Barrow

OCEÀ ATLÀNTIC

OCEÀ ATLÀNTIC

OCEÀ PACÍFIC

Introducció

ELS REPTES DE L’ALPINISME

L’Aconcagua, el cim més elevat del continent americà (6.959 m), en la serralada dels Andes, el va assolir per primera vegada el suís Heinrich Zürbriggen el 1897.

L’era de l’alpinisme va començar a finals del segle XVIII, quan ja gairebé no quedaven a la Terra més regions per explorar que les altes muntanyes. El repte el va llançar el científic suís Horace Benédict de Saussure, que va oferir una gran recompensa a qui fos capaç de trobar el camí cap al cim més alt d’Europa. L’oferta va provocar una veritable competició per arribar al Mont Blanc (4.807 m), coronat el 8 d’agost de 1786 per Jacques Balmat i Michel Gabriel Paccard. Els cims restants dels Alps es van conquerir un darrere l’altre en els anys següents.

Art, ciència i tecnologia

Exploradors intrèpids

Invents i enginy

MÉS ENLLÀ DELS 8.000 METRES L’exploració de les terres emergides del nostre planeta va arribar pràcticament a la seva fi el dia 29 de maig de 1953, en què l’explorador neozelandès sir Edmund Hillary va conquerir el cim de la muntanya més alta del món, l’Everest, de 8.848 metres d’altura. Hillary va realitzar la seva proesa en companyia del sherpa Tenzing Norgay, que el va guiar en un terreny totalment desconegut per ell. El segon cim del món, el K2 (8.611 m), en el Karakorum, va ser escalada el 1954 per A. Compagnoni i L. Lacedell, integrants d’una expedició italiana.

En els anys següents, fins al 1959, es van coronar tots els cims restants de més de 8.000 metres. El 2004, l’home que havia pujat més vegades als vuit mils era l’espanyol Juanito Oiarzabal.

RUTA SEGUIDA PER HILLARY I NORGAY PER ASSOLIR L’EVEREST

Els primers èxits

Els grans descobriments

El calendari i les armes

El massís del Mont Blanc (França, Itàlia, Suïssa).

LES NEUS DEL KILIMANJARO Austràlia, Àfrica i els mapes

Els primers a trepitjar les neus del Kilimanjaro, que és el massís més alt del continent africà (5.895 m), van ser M. Meyer i L. Purtscheller, en l’ascensió realitzada el 1889.

Avenços i revolució industrial

cim 8.848 m

Lhotse 8.516 m coll sud-oest

campament IV - 8.510 m campament III - 7.467 m

glacera Khumbu

N Everest 8.848 m

campament base - 5.394 m

campament I - 6.065 m cascada de gel de la glacera

La velocitat i la premsa

Nuptse 7.879 m

campament II 6.492 m

Humboldt explora Amèrica

coll sud

campament base - 5.394 m

Malgrat estar situat prop de l’equador, el cim del Kilimanjaro (a Tanzània) té glaceres i neus perpètues.

MESSNER, SENSE OXIGEN

Dels pols al fons oceànic

El vocable “alpinisme” prové d’Alps, ja que va ser la conquesta dels principals cims d’aquesta serralada europea la que va originar el naixement d’una nova disciplina esportiva cridada a assolir un gran desenvolupament malgrat les baixes que causa amb certa freqüència entre els que la practiquen.

L’alpinista italià Reinhold Messner (1944) està considerat un dels escaladors més complets de la història. A banda d’obrir nombroses vies difícils en els Alps, va ser el primer home a conquerir tots els vuit mils de la Terra, alguns d’ells sense oxigen auxiliar.

Motors per al progrès

El segle xx

ELS CATORZE VUIT MILS DE LA TERRA Nanga Parbat 8.125 m

Manaslu 8.158 m

Hidden Peak 8.068 m

Everest 8.848 m

K2 8.611 m

Xixapangma Gasherbrum II 8.046 m 8.035 m

Broad Peak 8.048 m

Cho Oyu 8.201 m

Gasherbrum I Annapurna 8.068 m 8.091 m

L’espurna elèctrica

Dhaulagiri 8.197 m

Makalu 8.463 m

Lhotse 8.516 m

Índex alfabètic de matèries

71

bàsic

d’exploracions i descobertes

Filipines estret de Torres

OCEÀ PACÍFIC

Indonèsia

Melanèsia Nova Guinea

Java

Nueva Caledonia

illes de la Societat

Noves Hébrides

Micronèsia

Polinèsia illes Cook

MAR DE TASMÀNIA illa del Sur isla del Norte

OCEÀ ÍNDIC

illa de Pasqua

Aquest atles pretén sintetitzar els avenços científics, tècnics o culturals, com també els descobriments geogràfics que han influït d’una manera decisiva en l’evolució de la humanitat.

No es tracta tant de complaure’s en el progrés científic o geogràfic com d’analitzar la incidència d’aquests èxits a cada moment històric i la seva influència en el desenvolupament general del món. Els temes, els quals han estat tractats amb rigor i claredat perquè puguin servir els estudiants i el públic en general tant de consulta com de lectura, posen l’accent en els aspectes més rellevants de cada esdeveniment.

ISBN: 84-342-2818-1

,!7II4D4-ccibie!

www.parramon.com

Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Història universal ■ Religions ■ Filosofia ■ Història de l’art

atles bàsic d’exploracions i descobertes

atles

a

atles bàsic

d’exploracions i descobertes