Aquest llibre és una invitació a recórrer aquesta apassionant aventura humana que va començar el dia en què l’expressió oral es va reproduir a través de l’escriptura. Des de les primitives tauletes d’argila on es van gravar els primers grafismes fins als suports digitals actuals, escriure i llegir han estat eines fonamentals de la civilització. Malgrat l’amplitud i la complexitat del tema, aquest atles constitueix una senzilla guia que ajudarà els estudiants en les seves tasques i els despertarà el desig d’aprofundir en els seus coneixements i accedir a obres fonamentals de la literatura.
ISBN: 84-342-2863-7
,!7II4D4-ccigde!
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Aigua
atles bàsic de literatura
atles bàsic de literatura
a
atles bàsic de literatura
SUMARI
SUMARI
4
Introducció ....................................................................6 Realitat i ficció ............................................................10 La història com a ficció ..........................................10 Recrear la realitat ....................................................10 La realitat imita la ficció ..........................................11 Les cròniques de viatges ........................................11 Vers i prosa ............................................................11 Poesia i bellesa ......................................................12 Prosa poètica ..........................................................12 Narrar en vers ........................................................12 Símils, metàfores i al·legories ..................................13 En primera o tercera persona ..................................13 Els gèneres literaris ....................................................14 La poesia com a protagonista i vigència de l’oda ....14 L’èpica: entre la pau i la guerra ..............................14 La cançó de gesta ....................................................15 El gènere dramàtic ..................................................15 La narrativa ............................................................16 Escriure un conte ..................................................16 La llegenda ..............................................................17 El teatre ........................................................................18 El teatre a Grècia......................................................18 Tespis: el primer actor ............................................18 Els nous personatges ..............................................18 Aportacions del teatre grec ....................................19 El teatre a la Roma clàssica ....................................20 Presència a Orient ..................................................20 El Segle d’Or ..........................................................20 Les avantguardes i el teatre de l’absurd ..................21 La novel·la .................................................................... 22 L’ofici de narrar ......................................................22 Superherois medievals ............................................22 Històries picaresques ..............................................23 El romanticisme: amor per la llibertat ......................23 El món de l’aventura ..............................................23 Les coses com són: realisme i naturalisme ............24 La vida del Far West ................................................24 Detectius en acció ..................................................25 El best seller o el més venut ..................................25 L’oratòria ......................................................................26 L’art de convèncer i parlar en públic ........................26 Memòria o improvisació ..........................................26 Oradors que van canviar la història ........................27 La història ....................................................................28 L’historiador imaginatiu ..........................................28 Els fets de Roma ....................................................28 Mestres de l’Edat Mitjana ........................................29 La novel·la històrica ................................................29 La biografia ..................................................................30 Les grans biografies i l’autobiografia ......................30 Llibres per encàrrec ................................................31 Les memòries ..............................................................32 Tot temps passat va ser millor? ..............................32 Afirmació de l’individu ............................................32 Diferències amb l’autobiografia ..............................33
Memòries del segle XX ............................................33 L’assaig i la monografia ..............................................34 Consells per a les monografies ................................34 Assaigs: l’altra mirada ............................................35 Montaigne, el creient escèptic ................................35 Els grans assagistes ................................................35 El periodisme ................................................................36 El periodista i l’escriptor ..........................................36 El cas Dreyfus ........................................................36 Els gèneres periodístics ..........................................37 Del periodisme a la novel·la......................................37 La literatura sumèria ....................................................38 La biblioteca de Nínive i un diluvi anticipat ..............38 L’escriptura cuneïforme ..........................................39 Proverbis, faules i preceptes ....................................39 És verd… ................................................................39 La literatura egípcia ....................................................40 Del comerç a la poesia ............................................40 La mort com a tema i un diàleg profund ..................40 L’època clàssica i l’Imperi nou ................................41 La literatura hebrea ......................................................42 Les parts i el tot ......................................................42 El Càntic dels càntics ..............................................42 La literatura jueva a Espanya ..................................42 Maimònides, el metge filòsof ..................................43 La literatura postdiàspora ........................................43 La literatura àrab ........................................................44 La influència de l’Alcorà ..........................................44 El califat abbàssida ................................................44 Les mil i una nits ....................................................45 El suspens com a recurs ........................................45 La literatura de l’Orient Llunyà ..................................46 Tradició a l’Índia ......................................................46 El poema més llarg del món ....................................46 Llegendes de Rama ................................................46 Els cinc llibres ........................................................47 El drama indi ..........................................................47 La literatura a la Xina ..............................................48 L’etapa primitiva ......................................................48 Els gèneres i les seves èpoques ..............................48 La sàtira ..................................................................49 En el segle xx ..........................................................49 La literatura japonesa ..............................................50 El llibre de les coses antigues ................................50 La prosa i les dames de la cort ..............................50 Altres períodes ........................................................51 El kabuki ................................................................51 Novel·la contemporània japonesa ............................51 La literatura grega ......................................................52 Qui va ser Homer? ..................................................52 La Ilíada i l’Odissea ................................................52 La poesia lírica, la tragèdia i la comèdia ..................53 El bressol de la filosofia i el geni d’Aristòtil ..............54 Tot un llegat ............................................................55 Geografia, biografia i medicina ................................55
El romanticisme a l’Amèrica Llatina ........................76 L’exaltació del paisatge ..........................................76 Romàntics als Estats Units ......................................77 Els postromàntics i la fama pòstuma ......................77 El modernisme ............................................................78 Parnassianisme i simbolisme ..................................78 Etapes del modernisme ..........................................78 Poetes de l’Amèrica Llatina ....................................78 Les dones i el seu cant ............................................79 La decadència ........................................................79 Realisme i naturalisme ................................................80 Balzac: el punt de partida ........................................80 Stendhal i Flaubert ..................................................80 Les lleis de l’herència ..............................................80 Difusió a Europa i presència a l’Amèrica Llatina ......81 La primera meitat del segle XX ....................................82 L’hora dels manifestos ............................................82 Futurisme, dadaisme, creacionisme i ultraisme ......83 El surrealisme ........................................................83 Els anys bojos ........................................................83 La Generació del 27 ................................................84 De l’altre costat de l’oceà ........................................85 La generació perduda ..............................................85 Joyce, Kafka i Faulkner ..........................................86 Al sud de Río Grande i del regional al social ............86 L’exili creatiu ..........................................................87 La segona meitat del segle XX ....................................88 L’existencialisme ....................................................88 La beat generation ..................................................88 El nou realisme a Itàlia ............................................89 La novel·la d’espionatge ..........................................89 Europa i l’experimentació ........................................89 Ciutats literàries ......................................................90 El boom llatinoamericà i el realisme màgic ............91 Espanya del 1940 al 1980 ......................................91 Macondo i Mc Ondo ................................................91 Biblioteca bàsica ..........................................................92 Índex alfabètic de matèries ........................................94
SUMARI
Forma primitiva de novel·la ....................................55 Després de l’alliberament ........................................55 La literatura llatina ......................................................56 Del grec al llatí ........................................................56 El comediògraf que va divertir Roma ......................56 La sàtira com a gènere ............................................56 Virgili i l’Eneida ........................................................56 La poesia romana ....................................................57 Els secrets dels cèsars ............................................58 L’Ase d’or ................................................................58 L’arribada del cristianisme ......................................59 El pensament de sant Agustí ..................................59 Més enllà de l’imperi ..............................................59 L’Edat Mitjana ..............................................................60 El mester de clerecía ..............................................60 Els joglars i els divertits goliards ............................60 L’amor cortès i el Libro de Buen Amor ....................61 El Renaixement ............................................................62 Els precursors, l’humanisme i la raó ........................62 El dolce stil nuovo ..................................................63 L’humanisme a Espanya ..........................................63 Furgar en el passat ................................................63 Novel·la pastoral ......................................................63 L’elogi de la follia ....................................................64 El sonet a Espanya ..................................................64 El gran poema èpic ................................................64 La influència renaixentista a França ........................65 La literatura precolombina ..........................................66 Llengües perdudes? ................................................66 Les escoles de poesia ............................................66 El llegat maia i el Popol-Vuh ....................................66 Amb l’idioma de la conquesta ................................67 L’evangelització i les llengües ..................................67 El quítxua ................................................................67 El Barroc ......................................................................68 La qüestió religiosa ................................................68 L’Espanya barroca ..................................................68 El Segle d’Or espanyol ............................................68 Culteranistes i conceptistes ....................................69 El ingenioso hidalgo ................................................70 El Barroc a l’Amèrica Llatina ..................................70 El teatre a Espanya i França ....................................71 El teatre isabelí ........................................................71 El neoclassicisme ........................................................72 Els precursors i el retorn a les fonts ........................72 El teatre neoclàssic ................................................72 La primera enciclopèdia universal ..........................73 Influència a Espanya i a l’Amèrica Llatina ................73 El romanticisme ..........................................................74 Sento, aleshores penso ..........................................74 El geni de Victor Hugo ............................................74 El manifest romàntic ..............................................75 Una expressió política ..............................................75 Espanya endarrerida ................................................76 El mal del segle ......................................................76
5
L’ORATÒRIA Se sol afirmar que entre els grans líders que van fer la història hi havia cecs, sords, mancs i coixos, però cap mut. Ja ho sabien bé els grecs que van fer de la retòrica una ciència, i també els romans, que la van rebatejar com a oratòria. Amb el temps, aquest
domini del discurs, que a Atenes havia de ser regit per l’ètica, va passar a ser patrimoni de venedors, polítics, advocats i publicistes. Amb tot, l’oratòria és una eina protagonista en els grans esdeveniments històrics.
L’ART DE CONVÈNCER El difícil exercici de l’oratòria va tenir grans mestres en l’antiguitat. Aristòtil en va ser el gran teoritzador amb la Retòrica; Ciceró, el màxim exponent, amb els discursos, i Quintilià, el pedagog, les obres del qual van servir per a l’ensenyament de diverses generacions d’oradors. Aquests autors dividien el discurs en quatre parts: l’exordi, destinat a captar l’interès del públic; la narratio, en la qual es planteja el debat; l’argumentatio, que en reforçarà els conceptes amb elements que afavoreixin la posició de l’orador, i finalment l’epilogus o peroratio, que compila els conceptes del discurs, i en to emotiu apel·la als sentiments de l’auditori. Aquests quatre passos responien a l’ordre natural que, si s’alterava, es convertia en artificial.
Aristòtil definia la retòrica com l’art de parlar convincentment, sobre la base del raonament.
MEMÒRIA O IMPROVISACIÓ Entre els grans oradors del món han existit dues tesis contraposades. Molts sostenen que el veritable discurs ha de fluir espontàniament, sense preparació prèvia, com si la inspiració hagués brollat en aquest moment. En canvi, els grecs i els romans afirmaven que la improvisació era un atreviment, i el mateix Demòstenes, que va ser capaç de lluitar i derrotar la seva pròpia quequesa, es negava a parlar si no coneixia de memòria el discurs. Un terme mitjà suggereix escriure el discurs, després estripar-lo i maniobrar amb el que la memòria n’hagi rescatat.
L’ORATÒRIA
El lloc on els oradors desplegaven totes les seves habilitats era el fòrum. Aquí hi havia el Comitium, on se celebraba l’assemblea legislativa de Roma.
26
El gran orador de Roma va ser Ciceró. Els seus discursos i denúncies van commoure el senat i el fòrum. Finalment, però, va patir el bandejament i la mort.
PARLAR EN PÚBLIC Com si fossin hàbils polítics, els oradors clàssics adaptaven el llenguatge d’acord amb el públic. Així, quan es dirigien a camperols o soldats utilitzaven paraules simples i no menyspreaven usar frases o expressions de l’argot popular. El llenguatge s’anava refinant a mesura que els oients pertanyien a classes socials més elevades. Hi havia quatre tipus de discursos: els laudatoris, generalment usats en cerimònies fúnebres; els polítics, que tenien com a escenari el fòrum o el senat; els judicials, que defensaven o acusaven a algú davant d’un jurat, i els d’acció de gràcia, dirigit als déus, als funcionaris o al poble. Demòstenes (segle IV aC) va ser l’orador atenès més eloqüent. Basava els discursos en la vigorositat i la precisió dels seus arguments.
Introducció
ORADORS QUE VAN CANVIAR LA HISTÒRIA Les tres religions monoteistes van trobar en les paraules de Moisès, Jesús i Mahoma, respectivament, poderosos missatges que continuen convocant milions de fidels. L’antiga Grècia va tenir en Sòcrates un orador excepcional. Mai no va escriure les seves idees, que van ser divulgades pels seus deixebles. Els romans van veure en Ciceró un transformador. Més propera en el temps, la Revolució Francesa es va inspirar en els discursos de Mirabeau i Robespierre. Sant Joan Crisòstom s’enfrontava enardit contra el vicis i els abusos del seu temps; el poble l’escoltava emocionat i de sobte esclatava en apludiments calorosos, o en el plor més estrepitós. A la imatge, Sermons de sant Joan Crisòstom (manuscrit il·luminat de 1078-1081).
Realitat i ficció
Gèneres literaris
Teatre i novel·la
Oratòria i història
Biografia i assaig
El periodisme
BOCA D’OR La fama d’home íntegre i de costums austers de Robespierre li van fer guanyar el favor de la gent, que començaren a anomenar-lo “l’Incorruptible”.
Molt poques paraules van ser suficients perquè Winston Churchill, un gran orador, posés en peu de guerra a Anglaterra: «Només puc oferir-vos sang, suor i llàgrimes».
No és casual que Joan, bisbe de Constantinoble l’any 398, fos batejat a la seva mort com sant Joan Crisòstom, és a dir, “boca d’or”, a més de ser consagrat com a patró dels predicadors. S’assegura que els seus sermons congregaven multituds i que provocaven tant de fervor que, en lloc de setmanals, van passar a ser diaris. Enemic dels poderosos, l’emperadriu entre d’altres, per les seves crítiques al luxe, va ser condemnat al bandejament i va morir camí de l’exili cap al 404.
Sumeris i egipcis
Semita i Orient Llunyà
Herència grecollatina
EL RETÒRIC D’HISPÀNIA Marc Anneu Sèneca, més conegut com “el Retòric” o “el Vell”, va néixer a Còrdova, a la Hispània romana, l’any 35 aC. Pare del filòsof Luci Anneu Sèneca, va escriure unes Controversiae i Suasoriae, recopilant exemples de diferents tipus d’argumentació discursiva. La Controversiae era una confrontació de punts de vista diferents sobre un tema tractat i la Suasoriae, un discurs que pretenia convèncer un auditori sobre una tesi determinada.
Edat Mitjana i Renaixement
Precolombina
Barroc i neoclassicisme
Romanticisme i modernisme
Realisme i naturalisme
Segle XX La incendiària oratòria de Churchill li va permetre mantenir la cohesió espiritual del poble britànic en les hores de prova suprema que van significar els bombardejos sistemàtics d’Alemanya sobre Londres i altres ciutats del Regne Unit.
La rostra era la tribuna constituïda amb les proes de les naus guanyades a l’enemic l’any 338 aC a la batalla d’Antium. Des d’aquest lloc es proposaven o rebutjaven les lleis, feina que estava a càrrec dels oradors de les diverses fraccions polítiques.
Biblioteca bàsica
Originàriament cartaginesa, la ciutat de Còrdova (Espanya) va conèixer un moment de gran esplendor en l’època romana.
Índex alfabètic de matèries
27
LA LITERATURA A LA XINA La literatura de l’imperi xinès és una de les més antigues de la història. Iniciada abans del segle VIII aC, aquesta tradició abraça diverses variants, tot i que el gènere més conreat ha estat la poesia. Els assupmtes que tracta la lírica xinesa són l’amor, el sensualisme, la natura i l’amistat. Els poemes primigenis es troben en una de les obres canòniques (King) anomenada Llibre dels cants (Che King), una antologia de balades populars de diverses regions. Un altre dels testimonis fonamentals del saber xinès és el Llibre de la història dels documents (Chu King).
BA GUA
L’ETAPA PRIMITIVA
CHIEN
el cel, la llum, la força del creatiu
el pare
KUN
la terra, la foscor, el receptiu
la mare
ZHEN
el tro, el suscitador
XUN
En el segle VI aC, amb l’evolució de la societat, neixen les escoles dels grans pensadors, el quals aporten les seves idees sobre la vida, el poder i l’educació. Els més influents en el posterior desenvolupament del pensament xinès van ser Confuci (551-479 aC) i Lao Tse (570-490 aC). En l’afany per organitzar la societat, els quatre llibres de Confuci proposen el retorn al poder real absolut, el respecte per les jerarquies, la cura de la tradició, la caritat i la justícia. Sense imposar una moral determinada, el Tao Te King de Lao Tse, postula el retorn a la natura i l’abandó de la política a fi de centrar-se en l’essència individual.
Els vuit signes
KAN
el vent, el penetrant, la fusta l’aigua, el perill, els núvols
LI
el sol, la calor, el foc
GEN
la muntanya, la detenció
DUI
el llac, la suavitat, l’alegria, la calma
el fill gran la filla gran el fill mitjà la filla mitjana el fill petit la filla petita
La combinació d’aquests trigrames genera els 64 hexagrames o KUA. L’I qing o Llibre de les mutacions recull la saviesa xinesa de mil·lennis en una obra de joc oracular basat en la interpretació d’hexagrames.
ELS GÈNERES I LES SEVES ÈPOQUES Durant la dinastia Han les memòries històriques guanyen importància amb l’obra Shih-chi. La dinastia Song destaca per l’activitat filosòfica i l’erudició, reflectida en assaigs i tractats històrics. El teatre prospera amb la saga dels Yuan. A l’època Ming i Qing el gènere en auge és la novel·la. Títols com A la riba de l’aigua, Romanç dels tres regnes i Peregrinació a l’oest gaudeixen d’un gran prestigi i es converteixen en clàssics.
LA LITERATURA DE L’ORIENT LLUNYÀ
Representació de Confuci en un temple de la província xinesa de Shandong.
48
LA DINASTIA TANG La seva època és considerada culturalment la més brillant de la història de la Xina, fins al punt que alguns crítics afirmen amb certa ironia que la Xina està en decadència des del final de la dinastia Tang (any 907 dC). Les bones condicions socioeconòmiques de l’època van permetre un desenvolupament literari sense precedents. La creació poètica va assolir el seu apogeu amb un miler de poetes, entre el quals hi havia Li Bai i Tu Fu.
Els poetes xinesos Li Bai i Tu Fu (dreta). Li Bai encarna en els seus costums i poemes la llibertat i el romanticisme, mentre que Tu Fu representa l’ideal confucià del poeta per al poble i l’emperador.
Introducció
LA SÀTIRA Durant els tres segles de la darrera dinastia (Qing), s’aprofundeixen les crisis socials i les derrotes bèl·liques. Els autors literaris satiritzen una societat que conté la decadència. Els lletrats, de Wu Jingzi, critica la ineficàcia del sistema d’avaluacions per adjudicar llocs a l’administració pública. Amb el mateix estil destaca Estranys contes de Liaozhai, escrit per Pu Songli. L’obra més coneguda és Somni del pavelló vermell, crònica d’una època en la qual es reflecteix la cultura del país. Escrita entre 1790 i 1780 per Cao Xueqin i per Gao E. Cao reuneix epistolaris, tragèdies, poemes i relats protagonitzats per més de 400 personatges.
Realitat i ficció
Gèneres literaris
Teatre i novel·la
Oratòria i història
Dos esdeveniments d’importància vital van marcar el període Han: l’arribada del budisme a la Xina i la invenció del paper.
Biografia i assaig Tsai-Lun va instal·lar la primera fàbrica de paper de la història a la província de Honan. El seu descobriment i l’arribada del budisme a la Xina es conjugaren per al desenvolupament de la literatura xinesa.
El periodisme
Sumeris i egipcis
Semita i Orient Llunyà
Herència grecollatina
Il·lustracions del llibre Paper artesà a la Xina (1634), de T’ien Kung K’aiwu, on es mostren les quatre fases principals d’elaboració del paper.
Edat Mitjana i Renaixement
Precolombina
El cor de la literatura i El cisellat de dragons va ser un catàleg dels gèneres literaris en el qual s’establien les normes que havien de seguir els diversos autors.
EN EL SEGLE XX Entre 1920 i 1930 es va formar el Moviment de la Nova Cultura, en el qual participen escriptors progressistes. Portadors d’un pensament antifeudal i antiimperialista, aquests autors funden la literatura moderna de la Xina. Amb Diari d’un boig, Lu Xun es converteix en el principal referent, acompanyat per Ba Jin, autor de Primavera de tardor. En les dècades de 1980 i 1990 surten a la llum novel·listes com Wang Shuo i Yu Wei, que formen una generació creativa que persegueix la maduració en l’ús de la llengua a l’hora de manifestar experiències vitals i valors estètics de l’ànima xinesa.
UN NOBLE EXILIAT Tot i que era ignorat i censurat al seu propi país, el 12 d’octubre del 2000 Gao Xingjian es va convertir en el primer escriptor de parla xinesa guardonat amb el premi Nobel de Literatura. Víctima de la Revolució Cultural Xinesa, va trobar refugi a França. Entre les seves obres més importants destaca La muntanya de l’ànima i El llibre d’un home sol. Gao Xingjian amb la seva esposa.
Barroc i neoclassicisme
Romanticisme i modernisme
Realisme i naturalisme
Segle XX
Biblioteca bàsica
Índex alfabètic de matèries
49
EL INGENIOSO HIDALGO Classificar Miguel de Cervantes (1547-1616) dins de la literatura barroca resulta complex. Per al gran públic és l’autor de Don Quijote de la Mancha, una obra tan completa que abraça diversos gèneres. Novel·la paròdica del llibres de cavalleria; novel·la que conté d’altres novel·les amb elements fantàstics, grotescos i reals, en les quals es barregen llenguatges vulgars i clàssics, però Cervantes també és autor d’obres pastorals com La Galatea o picaresques com Pedro de Urdemalas. També hi ha les Novelas ejemplares i el seu teatre, que el situen dins d’aquest ampli territori que va ser el Barroc. Com a poeta, Cervantes va ser més aviat mediocre, i hom diu que això per a l’autor va constituir una frustració. Lope de Vega va comentar que havia sentit llegir a Cervantes uns versos… i que semblaven ous estrellats mal fets.
Edició de 1605 de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, un dels llibres més divulgats de tots els temps.
Edició de 1580 de La Galatea, el primer llibre imprès de Cervantes, en l’època en la qual encara era poc conegut.
EL BARROC A L’AMÈRICA LLATINA La literatura barroca, especialment el teatre, va ser rebuda de manera entusiasta en els virregnats de l’Amèrica Llatina i va ser la font d’inspiració d’alguns autors. Un d’ells va ser el mexicà Juan Ruiz de Alarcón; d’entre la vintena d’obres que va escriure destaca La verdad sospechosa i Las paredes oyen. Però la veu fonamental d’aquest període és la d’una monja, Juana Inés de la Cruz, amb els seus sonets i romanços d’estil culteranista. Primero sueño, Poesías escogidas i El divino Narciso són algunes de les seves creacions.
CONCERT BARROC
EL BARROC
L’empremta del Barroc reapareixerà revitalitzada a l’Amèrica Llatina en el segle XX. L’explicació de l’escriptor cubà Alejo Carpentier, autor de Concierto barroco, és que «el món hispanoamericà és essencialment Barroc, per la seva arquitectura, l’enrevessament i la complexitat de la seva naturalesa i vegetació».
70
El musicòleg i novel·lista cubà Alejo Carpentier, que va formular la famosa teoria de “lo real maravilloso”.
Oli mexicà del segle XVII que representa Juana Inés de la Cruz.
Introducció
EL TEATRE A ESPANYA
Realitat i ficció
Qui hagi llegit les aventures de El capitán Alatriste, d’Arturo Pérez-Reverte, s’adonarà que molts conflictes succeeixen en els precaris teatres de 1600. Aleshores el teatre era l’eix de la vida cultural en l’Espanya barroca, on brillava Lope de Vega. Els patis que contenien el teatre –prohibit durant gairebé 20 anys– van assistir a l’estrena d’obres com Fuenteovejuna; El mejor alcalde, el rey; La dama boba i El castigo sin venganza. Altres autors de l’època van ser Tirso de Molina, autor de El burlador de Sevilla i Don Gil de las calzas verdes, i posteriorment Calderón de la Barca, emblemàtic creador de La vida es sueño.
Gèneres literaris
Teatre i novel·la
Oratòria i història
EL DRAMA A FRANÇA Les millors expressions del Barroc es produeixen en l’àmbit teatral, en el qual els noms de Pierre Corneille, Jean Racin i Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière, són ineludibles. Corneille com a dramaturg va iniciar la seva carrera teatral amb El Cid i es va consagrar amb Horaci i Cinna. Els autors preferits de Racine van ser els grecs, preferència que es demostra en les obres La Tebaida i Andròmaca. Molière apunta cap a la corrupció existent en la societat del seu temps. Les seves peces més conegudes són El malalt imaginari, El tartuf i L’avar.
Biografia i assaig
El periodisme
Nascut a Madrid, Lope de Vega amb les seves peces teatrals va marcar una ruptura amb el teatre renaixentista clàssic. A la imatge, escena de la versió de Juan Guerrero Zamora de Fuenteovejuna (1971) per a la televisió.
EL TEATRE ISABELÍ
Gravat de l’època (1676) que recull una representació davant de la cort de Versalles de l’obra de Molière El malalt imaginari.
Tant les idees renaixentistes com les del Barroc van tardar a arribar a Anglaterra i es van desenvolupar en cercles molt restringits. Thomas More, autor d’Utopia, és el gran humanista anglès. No obstant això, durant el regnat d’Isabel recuperen amb escreix el temps perdut. Autors dramàtics, poetes, músics i pensadors floreixen enmig de la guerra, conjures i assassinats. La màxima expressió: l’anomenat teatre isabelí, liderat pel geni de William Shakespeare (1564-1616).
L’ENIGMA DE SHAKESPEARE
DIA MUNDIAL DEL LLIBRE
Amb antecedents cèlebres com Christopher Marlowe, autor de El jueu de Malta, o Benjamin Jonson, amb la famosa Volpone, la irrupció de Shakespeare en el teatre anglès va ofuscar els seus contemporanis i el va col·locar al capdamunt de la dramatúrgia universal. Tot i que encara avui hi ha qui dubta que fos l’autor d’obres com Hamlet, Macbeth o El rei Lear, les seves obres i comèdies continuen sent vigents.
La coincidència el 23 d’abril de 1616 de la mort de Shakespeare i Cervantes va dur la conferència general de la UNESCO a escollir aquesta data com el Dia Mundial del Llibre. Amb això es pretén homenatjar el llibre i els seus autors, animar tothom, sobretot els més joves, a descobrir el plaer de la lectura i respectar la irreemplaçable contribució dels creadors al progrés social i cultural.
S’han realitzat nombroses adaptacions cinematogràfiques de la tragèdia shakespeariana de Romeu i Julieta, en la qual dos joves lluiten pel seu amor enmig d’enfrontaments familiars. A la imatge, fotograma de la versió dirigida per Baz Luhrman, l’any 1997.
Sumeris i egipcis
Semita i Orient Llunyà
Herència grecollatina
Edat Mitjana i Renaixement
Precolombina
Barroc i neoclassicisme
Romanticisme i modernisme
Realisme i naturalisme
Segle XX
Biblioteca bàsica
Índex alfabètic de matèries
71
Aquest llibre és una invitació a recórrer aquesta apassionant aventura humana que va començar el dia en què l’expressió oral es va reproduir a través de l’escriptura. Des de les primitives tauletes d’argila on es van gravar els primers grafismes fins als suports digitals actuals, escriure i llegir han estat eines fonamentals de la civilització. Malgrat l’amplitud i la complexitat del tema, aquest atles constitueix una senzilla guia que ajudarà els estudiants en les seves tasques i els despertarà el desig d’aprofundir en els seus coneixements i accedir a obres fonamentals de la literatura.
ISBN: 84-342-2863-7
,!7II4D4-ccigde!
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Geografia física ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Aigua
atles bàsic de literatura
atles bàsic de literatura
a
atles bàsic de literatura