L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ Anatomia
l’escolar com per a qui realitza una
■ Zoologia
consulta esporàdica, un complet i
■ Astronomia
atractiu panorama de l’ecologia, la
■ Tecnologia
ciència que estudia la interacció
■ Biologia
dels animals i les plantes amb el
■ Geografia física
medi on viuen. Es dóna una
■ Botànica
especial importància a l’ecologia
■ Fòssils i minerals
pràctica, és a dir, a la influència de
■ Matemàtiques
les activitats de l’home en el nostre planeta, així com les pautes de comportament perquè pugui seguir essent habitable per a les futures generacions. Una introducció respecte als aspectes generals de
■ Física i química ■ Fisiologia ■ Història Universal ■ Religions ■ Filosofia ■ Història de l’Art
l’ecologia i un detallat índex
■ Exploracions i descobertes
de les matèries incrementen el valor
■ Aigua
pràctic d’aquest volum
■ Literatura
excepcional.
■ Mamífers ■ Política
ISBN: 978-84-342-2465-0
,!7II4D4-ccegfa!
www.parramon.com
atles bàsic d’ecologia
atles bàsic d’ ecologia
a
atles bàsic d’ ecologia
SUMARI Introducció .................................................................. 6 Fonaments físics de l’ecosistema .............................. 10 La biosfera: l’aigua, la llum i l’energia ............................ 10 La biosfera .............................................................. 10 La hidrosfera .......................................................... 10 Els éssers vius ........................................................ 11 El flux de l’energia .................................................. 11 L’atmosfera, el sòl i el clima .......................................... 12 L’atmosfera terrestre .............................................. 12 El sòl ...................................................................... 13 El clima .................................................................. 13 Els cicles de la matèria .................................................. 14 Els elements que formen els éssers vius ................ 14 Els cicles químics de la vida.................................... 15 Cicle del carboni...................................................... 15 Cicle del nitrogen .................................................... 16 Cicle del fòsfor ........................................................ 17 Cicle de l’aigua........................................................ 17 L’ ecosistema i la producció .......................................... 18 Biomassa ................................................................ 18 Càlcul de la biomassa del bosc .............................. 18 Productivitat en els ecosistemes ............................ 19 Ús i aprofitament de l’ecosistema .................................. 20 Els ecosistemes madurs.......................................... 20 Els ecosistemes joves.............................................. 20 Nivell tròfic .............................................................. 21 Els productors ........................................................ 21 La piràmide ecològica .................................................... 22 Nínxol ecològic ........................................................ 22 Cadenes i xarxes tròfiques terrestres ...................... 22 Les relacions tròfiques del mar .............................. 23 La piràmide tròfica o ecològica................................ 23
SUMARI
Els éssers vius a l’ecosistema .................................... 24 La competència i la depredació...................................... 24 Competir pel menjar................................................ 24 La competència per l’espai...................................... 24 Els depredadors ...................................................... 25 Relació depredador-presa........................................ 25 La població i els seus canvis.......................................... 26 Els pobladors del planeta ........................................ 26 Cens de població .................................................... 26 Els canvis en les poblacions .................................... 27 Les migracions........................................................ 27 La riquesa dels ecosistemes .......................................... 28 El clímax ................................................................ 28 La diversitat biològica.............................................. 29
4
Els grans biomes del planeta ...................................... 30 Els mars i les costes ...................................................... 30 El medi marí............................................................ 30 Les regions del mar ................................................ 30 Les costes .............................................................. 31 Animals i plantes del mar ........................................ 31
Els rius i els llacs .......................................................... 32 El riu ...................................................................... 32 Les parts del riu i els seus pobladors ...................... 32 El llac ...................................................................... 33 El llac, les seves zones i els seus habitants ............ 33 Boscos i selves .............................................................. 34 La taigà .................................................................. 34 El bosc temperat .................................................... 34 El bosc mediterrani ................................................ 34 La selva amazònica ................................................ 35 La selva monsònica ................................................ 35 El manglar .............................................................. 35 Les grans planes herbàcies............................................ 36 La sabana africana .................................................. 36 Les planes i pampes de Sud-amèrica...................... 36 L’estepa eurasiàtica ................................................ 37 La praderia nord-americana .................................... 37 Els medis àrids .............................................................. 38 Els deserts càlids .................................................... 38 Els deserts freds...................................................... 38 La tundra ................................................................ 39 Les regions polars .................................................. 39 Les muntanyes i les terres altes .................................... 40 La muntanya .......................................................... 40 Distribució de la vegetació ...................................... 40 Mesetes i altiplans .................................................. 41 L’ecologia pràctica ...................................................... 42 Les vies de contaminació .............................................. 42 No degradable, desagradable .................................. 42 Tòxics...................................................................... 42 La contaminació amb nutrients .............................. 43 Espècies exòtiques .................................................. 43 L’ecologia de camp ........................................................ 44 Alguns instruments indispensables.......................... 44 Experimentació........................................................ 45 La respiració de les plantes .................................... 45 Preparació d’un herbari .......................................... 46 Senyals indirectes .................................................. 46 Bucs oceanogràfics ................................................ 47 Per què són importants les matemàtiques en ecologia?............................................................ 47 L’agricultura ecològica .................................................. 48 Els plaguicides ........................................................ 48 Bioacumulació de tòxics.......................................... 48 Agricultura biològica................................................ 49 Les abelles, aliats del fruticultor .............................. 49 El transport públic i el transport privat .......................... 50 El transport a les grans ciutats ................................ 50 El transport públic .................................................. 50 Els avions i els vaixells ............................................ 51 Dia sense cotxe ...................................................... 51 La contaminació de les aigües dolces ............................ 52 Com es contaminen els rius .................................... 52 Eutrofització ............................................................ 52
La superpoblació .................................................... 81 Algunes solucions per a la superpoblació ................ 81 L’alimentació humana .................................................... 82 De caçador nòmada a pagès .................................. 82 L’agricultura i la ramaderia...................................... 82 El comportament ecològic .............................................. 84 L’ús de l’aigua ........................................................ 84 Les deixalles domèstiques ...................................... 84 Gaudir correctament de la natura ............................ 85 El trànsit.................................................................. 85 El bon consumidor .................................................. 85 El planeta i les noves tecnologies .................................. 86 Les comunicacions.................................................. 86 Manipulació genètica, bona o dolenta?.................... 86 Clonació .................................................................. 87 Conreus marins ...................................................... 87 Espais protegits.............................................................. 88 Parc Nacional de les Illes Galàpagos (Equador)........ 88 Parc Nacional de Manú (Perú).................................. 88 Parc Nacional Wood Buffalo (Canadà) ...................... 89 Parc Nacional de Bialowieza (Polònia)...................... 89 Parc Nacional de Doñana (Espanya) ........................ 89 Parc Nacional Niokolo-Koba (Senegal) .................... 90 Parc Nacional Virunga (Rwanda) .............................. 90 Parc Nacional de Serengeti (Tanzània) .................... 90 Parc Nacional de Sundarbarns (l’Índia/Bangladesh) .. 91 Parc Nacional d’Ujung Kulon (Indonèsia).................. 91 Parcs de Te Wahipounamu (Nova Zelanda) .............. 91 El moviment ecologista .................................................. 92 Greenpeace ............................................................ 92 Defensa de les foques i les balenes ........................ 92 L’Antàrtida .............................................................. 93 La política i els ecologistes...................................... 93 Índex alfabètic de matèries ........................................ 94
SUMARI
Una qüestió de volum.............................................. 53 Salinització.............................................................. 53 La contaminació de mars i oceans ................................ 54 L’última cadena de la contaminació ........................ 54 La contaminació invisible ........................................ 55 El trànsit de petroliers ............................................ 55 El turisme................................................................ 56 Proves nuclears ...................................................... 57 Importància dels corrents ........................................ 57 Depuradores i gestió de l’aigua...................................... 58 El cicle de l’aigua a la societat .............................. 58 Tipus de depuradores.............................................. 59 L’escassetat d’aigua ................................................ 59 Contaminació de l’aire .................................................. 60 Un medi fluid .......................................................... 60 La pluja àcida.......................................................... 60 Diòxid de carboni .................................................... 61 Control d’emissions i regeneració de boscos.................. 62 La col·laboració internacional .................................. 62 El gas natural: un combustible menys contaminant .. 62 La desforestació i l’atmosfera.................................. 63 Evolució dels boscos europeus ................................ 63 Altres tipus de contaminació .......................................... 64 Contaminació nuclear .............................................. 64 Contaminació acústica .......................................... 64 Contaminació tèrmica i elèctrica ............................ 65 L’efecte hivernacle i el forat d’ozó .................................. 66 Què és l’efecte hivernacle? .................................... 66 Augment de la temperatura de la Terra .................. 66 Forat de la capa d’ozó ............................................ 67 L’ozó........................................................................ 67 Les energies alternatives .............................................. 68 Energia eòlica.......................................................... 69 Energia solar .......................................................... 69 Biodièsel ................................................................ 70 Biomassa ................................................................ 70 Energia elèctrica...................................................... 71 Reciclar és estalviar ...................................................... 72 Què és reciclar? ...................................................... 72 El reciclador a casa ................................................ 73 Abans de reciclar cal seleccionar ............................ 73 Desertització i gestió de sòls.......................................... 74 El sòl ...................................................................... 74 L’erosió.................................................................... 75 Gestió dels sòls ...................................................... 75 La sobrepesca i la gestió dels oceans ............................ 76 La sobrepesca ........................................................ 76 Distribució de la riquesa marina .............................. 77 Biodiversitat i extinció d’espècies .................................. 78 La riquesa de la vida .............................................. 78 La importància dels recursos genètics .................... 78 Extinció natural........................................................ 79 Extinció artificial ...................................................... 79 El desenvolupament de la humanitat ............................ 80 La conquesta del planeta ........................................ 80
5
LA POBLACIÓ I ELS SEUS CANVIS Els éssers vius que poblen el nostre planeta no apareixen aïllats sinó que es reuneixen a determinats indrets formant el que anomenem poblacions. Aquestes unitats són molt importants en ecologia perquè amb elles es pot determinar el funcionament de l’ecosistema. Però les poblacions no són permanents, sinó
que estan subjectes als canvis que experimenten els éssers vius, és a dir, que poden augmentar o disminuir. A més d’aquests canvis numèrics a les seves poblacions, els éssers vius també experimenten canvis regulars d’emplaçament, el que s’anomena migracions, que afecten moltes altres poblacions.
ELS POBLADORS DEL PLANETA
➜
POBLACIÓ HUMANA milers de milions
La població la formen els éssers vius que tenen unes característiques comunes, raó per la qual poden ser de tipus molt diferents, segons el que considerem comú. Així, per exemple, podem parlar de la població humana de la Terra si ens referim exclusivament a l’espècie humana. Dins un bosc existeix la població de mamífers que inclou: la fagina, el porc senglar, el liró, el ratolí, etc., però també podem parlar de la població animal i inclourem mamífers, aus, rèptils, insectes, etc., per distingir-la de la població vegetal, formada per herbes, arbusts, arbres, etc.
Manera de reunir-se els diferents components de la població, per exemple, per edats (nens, joves, adults, ancians).
5 4 3 2 1
500
Les poblacions en expansió tenen un nombre d’individus més gran en les classes d’edat baixa (joves) que en les classes d’edat alta (ancians).
1000
1500
1800
1975 2010 any
POBLACIÓ DE BISONS
POBLACIÓ Conjunt d’individus d’una mateixa espècie (o grup) que ocupen una superfície determinada.
5 inici de la cacera
4 milions
HISTOGRAMA DE POBLACIÓ D’EUROPA
ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
3
cacera massiva
2
gairebé extinció
1
LA POBLACIÓ I ELS SEUS CANVIS
1850
26
1880
1900
2000
any
CENS DE POBLACIÓ 0 5 15 50 població humana envellida
70
90 edat
70
90 edat
En l’espècie humana els censos moderns es fan omplint un formulari per cadascun dels ciutadans d’un país. Per molts animals s’utilitza el recompte i marcatge dels exemplars, cosa que permet conèixer els seus desplaçaments i el nombre d’individus de cada grup. Per a les aus s’utilitzen generalment anelles que es fixen a les potes. En alguns grans mamífers, com ara els óssos, s’utilitzen collars amb radiotransmissors. En els peixos es col·loca una tira de plàstic subjecta a la base de l’aleta dorsal. A totes aquestes marques s’indica una referència que serveix per assignar les dades.
HISTOGRAMA DE POBLACIÓ D’ÀFRICA
0 5 15 50 població humana en expansió
Per al control de la població de determinades aus s’anellen els seus individus. En la fotografia, l’anellatge d’un falcó.
Introducció
ELS CANVIS EN LES POBLACIONS
Fonaments físics de l’ecosistema
Les poblacions naturals experimenten canvis cíclics a causa de les condicions del medi en què habiten i que poden ser de magnitud molt diferent segons cada espècie, però que solen fluctuar al voltant d’uns valors mitjans. Depenent de la quantitat d’aliment disponible, la població tindrà més o menys individus i el mateix passa amb les condicions atmosfèriques. Així, a l’hivern moren més individus dèbils i la població disminueix, però amb l’arribada de la primavera neixen altres de nous i la població torna a augmentar. Unes altres vegades els canvis són per factors no habituals, per exemple una malaltia o una plaga.
L’ecosistema viu
Els éssers vius i els seus canvis
Els grans biomes
Ecologia pràctica
FLUCTUACIÓ Els rosegadors experimenten sovint grans fluctuacions de població. Hi ha anys en què són escassos i altres en què es converteixen en una plaga.
Canvi cíclic en el nombre d’individus d’una població al llarg d’un determinat període.
➜
Contaminació de l’aigua i de l’aire
Els animals amb una baixa taxa de natalitat (per exemple les balenes) experimenten poques fluctuacions.
LES MIGRACIONS
Altres tipus de contaminació
Les energies alternatives
Moltes espècies animals realitzen amb regularitat llargs viatges migratoris, a causa, gairebé sempre, de la necessitat de cercar menjar. Per exemple, els nyus a la sabana africana o els rens a la tundra de les regions boreals. Els migradors més coneguts són les aus, que crien a l’estiu en latituds altes, quan allà abunda l’aliment, i passen l’hivern en latituds baixes, on troben l’aliment que està absent llavors en les àrees de cria. També molts peixos fan migracions (tonyines, salmons) i diversos insectes (papallones).
Els salmons viatgen a la capçalera dels rius per trobar condicions adequades per al desenvolupament dels ous.
Reciclar és estalviar
Problemes ecològics
Comportament ecològic
Noves tecnologies
Espais protegits
El moviment ecologista
El xatrac àrtic viatja tots els anys milers de quilòmetres des del pol nord fins al pol sud, i viceversa.
➜
Índex alfabètic de matèries
27
L’AGRICULTURA ECOLÒGICA El curs de la història ens ha portat des de l’ús no agressiu del nostre medi fins a la destrucció. L’agricultura ha participat de manera molt intensa en aquest procés. Els primers agricultors gairebé no malmetien el medi natural, però a mesura que va augmentar la població humana i les seves necessi-
tats d’aliment, l’activitat agrícola va augmentar el seu impacte, fins a arribar a l’ús de substàncies verinoses per a molts organismes. Avui s’intenta tornar a mètodes no agressius, com l’anomenada agricultura ecològica.
ELS PLAGUICIDES
➜
Fins al segle XIX l’agricultura era una pràctica en general poc nociva per al medi ambient. Sí que és veritat que s’ocupaven terrenys robats a la natura, però les tècniques utilitzades eren poc agressives i, en la majoria dels casos, fins i tot beneficioses per a la biodiversitat de la zona. Tanmateix, a partir de 1950 l’ús de plaguicides va començar a estendre-s’hi. Al començament es va pensar que era una solució fantàstica per evitar les enormes pèrdues anuals de collites a càrrec de les plagues d’insectes, fongs i males herbes. Amb el temps es va veure que la naturalesa dels indrets en què s’aplicaven aquests productes fitosanitaris s’anava empobrint a marxes forçades. Actualment, els grups d’investigació agrària treballen per obtenir tècniques de control de les plagues que no afectin el medi ambient. L només que alguns animals nocius s’hagin fet resistents a ells, sinó que també molts altres animals s’intoxiquin.
Igual que en els ecosistemes d’aigua dolça, en els de terra també s’acumulen els pesticides. En aquest cas el tòxic és incorporat pels insectes fitòfags (que s’alimenten de plantes), que són presa d’insectes depredadors i de les aus que s’alimenten de tots aquests insectes.
Al final de la cadena alimentària la concentració de pesticida és tan gran que pot afectar la salut dels animals, impedir que es reprodueixin correctament o fins i tot causar-los la mort.
➜
L’AGRICULTURA ECOLÒGICA
BIOACUMULACIÓ DE TÒXICS
48
Els plaguicides que s’apliquen als camps de conreu poden ser arrossegats per l’aigua de la pluja i arribar fins a altres indrets on no anaven destinats, generalment ecosistemes d’aigua dolça (on la majoria es dissolen). Allí s’incorporen a la cadena alimentària a través del plàncton, i dia rere dia van acumulant-se en quantitats cada vegada més grans en el cos d’aquests organismes. Els peixos que s’alimenten d’aquest plàncton acumulen una
quantitat que és la suma de tota la que es troba en el seu aliment. El mateix passa amb els animals que s’alimenten de peixos (que sumen en el seu cos tot el verí acumulat a cada peix que devoren). Així, amb cada anella es va concentrant més la quantitat de pesticida.
LA NOSTRA SALUT Els éssers humans no escapen de l’efecte nociu dels plaguicides perquè també som animals que formem part de les cadenes alimentàries.
CONCENTRACIÓ D’UN PLAGUICIDA Aigua
0,010 mg/kg
Plàncton
3,6 mg/kg
Peixos planctònics
7,2 mg/kg
Peixos depredadors
157 mg/kg
Aus i mamífers piscívors
1.780 mg/kg
L’acumulació de tòxics en els éssers vius.
Introducció Les marietes es mengen els pugons sense gairebé fer malbé les plantes. Si es facilita la presència de marietes, es pot dir que s’està utilitzant un plaguicida natural o ecològic.
AGRICULTURA BIOLÒGICA La natura té recursos per controlar les poblacions de diferents espècies. És molt estrany que una d’elles pugui créixer en excés i perjudicar les altres. Aquest principi pot aplicar-se als camps de conreu, que en definitiva no són més que un altre tipus d’ecosistemes. Els insectes que s’alimenten dels vegetals sembrats troben un medi tan ric que poden reproduir-se fantàsticament sense cap problema, fins a arribar al nivell de plaga. Tanmateix aquests insectes tenen enemics naturals, que en la majoria dels casos són insectes depredadors. Si es potencia la presència de depredadors es pot evitar que la població de fitòfags creixi desmesuradament i evitar, per tant, la plaga.
L’ecosistema viu
Els éssers vius i els seus canvis
Els grans biomes Per combatre la plaga de pugons, avui s’utilitzen altres medis químics, però poden resultar perillosos per a altres animals.
Ecologia pràctica
MÈTODES DE CONTROL DE POBLACIONS UTILITZATS EN L’AGRICULTURA ECOLÒGICA
AGRICULTURA INTEGRADA Combina tècniques modernes i tradicionals. Per compensar la menor productivitat de l’agricultura biològica recorre a plaguicides només en cas extrem i en les quantitats mínimes necessàries. S’estudia permanentment la presència de plagues i els seus depredadors per no perjudicar-los. Així s’evita l’ús massiu d’aquestes substàncies tòxiques.
Control natural
Introducció de depredadors dels organismes que constitueixen una plaga.
Creació d’ecosistemes
Deixar créixer una zona marginal en el camp de cultiu perquè els depredadors naturals hi puguin viure.
Alternança de cultius
➜
L’adob utilitzat ha de ser el just i necessari. Quan hi ha un excés es dilueix amb l’aigua de la pluja o de reg i passa al sòl, per això els aqüífers resten contaminats.
Fonaments físics de l’ecosistema
Cultiu adaptat a les condicions locals
LES ABELLES, ALIATS DEL FRUTICULTOR
Utilitzar varietats locals (naturals) que són més resistents a les plagues.
L’ús correcte de l’aigua de reg és un mètode indispensable en l’agricultura ecològica ja que és un bé molt escàs a la majoria de països del món.
➜
S’utilitzen en agricultura per potenciar la pol·linització dels arbres fruiters i d’aquesta manera augmentar la producció de fruits. Quan una abella es posa en una flor per obtenir el nèctar queda impregnada de multitud de grans de pol·len que s’adhereixen al seu cos. En passar a una nova flor, un d’aquests grans de pol·len pot introduir-se a la part femenina de la flor i fecundar-la. Llavors aquesta flor es convertirà en un fruit. Aquest mecanisme natural de pol·linització pot potenciar-se col·locant ruscos d’abelles en els camps de conreu dels fruiters. Com més gran sigui el nombre d’abelles, millor serà l’èxit reproductor dels arbres (i, per tant, la seva producció).
Canviar el tipus de cultiu cada temporada per evitar que la plaga es trobi sempre en condicions adequades.
Contaminació de l’aigua i de l’aire
Altres tipus de contaminació
Les energies alternatives
Reciclar és estalviar
Problemes ecològics
Comportament ecològic
Noves tecnologies
Espais protegits
El moviment ecologista
La pol·linització de les abelles contribueix a una collita més gran. Per això se situen els ruscos (en la fotografia) prop dels camps de fruiters.
Índex alfabètic de matèries
49
BIODIÈSEL Els olis vegetals i animals alimentaris es poden reciclar de manera barata i ecològica per convertir-los en un combustible per als cotxes que funcionen amb un motor dièsel. També els residus vegetals de l’agricultura poden utilitzar-se per obtenir combustible. Totes aquestes formes de combustible es denominen biodièsel. Per tant, no és una energia renovable en el veritable sentit de la paraula, però és una alternativa ecològica molt important per evitar abocaments que contaminen l’aigua i l’acumulació de residus que es cremen i contaminen l’aire.
Avantatges del biodièsel • És l’únic combustible alternatiu que funciona a qualsevol motor dièsel convencional, sense ser necessària cap modificació. • Pot ser usat pur o barrejat en qualsevol proporció amb el combustible dièsel de petroli.
➜
• El cicle biològic en la producció i l’ús del biodièsel redueix aproximadament un 80 % les emissions d’anhídrid carbònic, i gairebé un 100 % les de diòxid de sofre.
• Diferents estudis als EUA han demostrat que el biodièsel redueix un 90 % els riscos de contraure càncer. • Conté un 11 % d’oxigen en pes i no conté sofre. L’ús de biodièsel pot allargar la vida útil dels motors, perquè té millors qualitats lubricants que el combustible de dièsel de petroli.
BIOMASSA
Els restaurants i altres establiments que consumeixen grans quantitats d’olis i greixos no han d’abocar el producte utilitzat al sistema de canalització urbana, sinó que han de guardar-lo en recipients per recollir-lo.
La llenya és una font important de contaminació atmosfèrica.
OBTENCIÓ D’ENERGIA A TRAVÉS DE BIOMASSA CO22 electricitat
CO22 automòbils
➜
LES ENERGIES ALTERNATIVES
Des del punt de vista energètic, es considera com a biomassa tota la matèria d’origen vegetal o animal que pot utilitzar-se com a combustible. Per això, el biodièsel quedaria englobat en aquesta definició, però la biomassa comprèn també productes com ara la fusta. Encara constitueix la principal font d’energia a moltes societats no desenvolupades. Transformada en biodièsel permet reduir la contaminació atmosfèrica, però cremada com a llenya pot ser una font de contaminació important.
70
A molts països s’utilitzen ja els residus agrícoles per obtenir biodièsel o alcohol, utilitzat com a combustible.
➜
• Proporciona significatives reduccions, en comparació amb el dièsel de petroli, a l’emació de partícules i de monòxid de carboni.
➜
La primera planta de fabricació de biodièsel a Espanya va ser inaugurada en març de 2003, a la població de Reus, Tarragona.
En els països més pobres, la fusta constitueix gairebé el 90 % del combustible utilitzat.
central tèrmica
transport per carretera
destil·leria
transport per carretera
Introducció aigua embassada
ENERGIA ELÈCTRICA
➜
L’electricitat és en si mateixa una energia molt neta, sense residus que embrutin el medi ambient. El problema pot venir de la manera d’obtenir aquesta energia. Quan es produeix a través de plaques solars o parcs eòlics, llavors podem parlar d’una energia totalment neta, perquè no es produeix cap contaminació. Tanmateix, actualment s’està produint electricitat a les plantes nuclears o a centrals tèrmiques, on es cremen combustibles nuclears i fòssils per transformar la calor despresa en electricitat. En aquest procés hi ha una pèrdua més o menys gran d’energia. Les centrals hidroelèctriques produeixen també energia neta, però la seva presència causa en general un greu impacte a l’ecosistema dels rius.
presa de contenció
línies de transport
sobreeixidor
Una central hidroelèctrica consisteix en una presa que reté l’aigua d’un riu. Quan s’obren les canonades de desguàs, l’aigua surt a gran pressió i mou una sèrie de turbines que generen energia.
Els éssers vius i els seus canvis
• Els grans biomes
Ecologia pràctica
Contaminació de l’aigua i de l’aire transformador
turbines
generador
Per no impedir el pas dels peixos migradors, algunes preses disposen d’escales especials.
Altres tipus de contaminació
➜
➜
L’ecosistema viu
•
canonada forçada
Els canvis de nivell d’aigua en els rius que tenen embassaments provoquen greus alteracions en aquest ecosistema. Moltes espècies desapareixen.
Fonaments físics de l’ecosistema
Les energies alternatives
Igual que passa amb els molins de vent, fa segles que es van inventar els molins d’aigua, que aprofiten la força de l’aigua per fer un treball mecànic.
Reciclar és estalviar
Problemes ecològics
PER QUÈ S’UTILITZEN TAN POC LES ENERGIES ALTERNATIVES? És una pregunta que es faria qualsevol després de conèixer les seves característiques. La resposta principal és que encara són cares d’obtenir i que l’energia generada en molts casos és insuficient per satisfer el gran consum que hi ha. En alguns països el govern dóna ajuts i subvencions per promoure l’ús d’aquestes energies i la tendència actual és d’un ús cada cop més estès. El principal opositor a aquestes energies netes és la indústria petroliera, que les considera una amenaça per als seus interessos econòmics, per això boicoteja les reunions internacionals destinades a promoure-les. Tanmateix, els recursos no renovables seran cada vegada més cars i resultarà més rendible i imprescindible utilitzar els recursos renovables.
➜ A la reunió internacional celebrada el 2002 a Johannesburg, la pressió de la indústria petroliera va aconseguir impedir que es prenguessin resolucions destinades a reduir la contaminació.
Comportament ecològic
Noves tecnologies
Espais protegits
El moviment ecologista
Una cinquena part de la població mundial consumeix dues terceres parts de l’energia del planeta. Si en 25 anys tots els ciutadans de països poc desenvolupats assoleixen el nivell de vida d’occident, el consum actual d’energia s’hauria de multiplicar cinc vegades.
Índex alfabètic de matèries
71
L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ Anatomia
l’escolar com per a qui realitza una
■ Zoologia
consulta esporàdica, un complet i
■ Astronomia
atractiu panorama de l’ecologia, la
■ Tecnologia
ciència que estudia la interacció
■ Biologia
dels animals i les plantes amb el
■ Geografia física
medi on viuen. Es dóna una
■ Botànica
especial importància a l’ecologia
■ Fòssils i minerals
pràctica, és a dir, a la influència de
■ Matemàtiques
les activitats de l’home en el nostre planeta, així com les pautes de comportament perquè pugui seguir essent habitable per a les futures generacions. Una introducció respecte als aspectes generals de
■ Física i química ■ Fisiologia ■ Història Universal ■ Religions ■ Filosofia ■ Història de l’Art
l’ecologia i un detallat índex
■ Exploracions i descobertes
de les matèries incrementen el valor
■ Aigua
pràctic d’aquest volum
■ Literatura
excepcional.
■ Mamífers ■ Política
ISBN: 978-84-342-2465-0
,!7II4D4-ccegfa!
www.parramon.com
atles bàsic d’ecologia
atles bàsic d’ ecologia
a
atles bàsic d’ ecologia