C
M
Y
K
atles bàsic de biologia L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de les extraordinàries manifestacions de la vida, amb il·lustracions de gran claredat i precisió, acompanyades d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius que habiten el nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de la biologia i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2459-9
,!7II4D4-ccefjj!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Geografia física Botànica Matemàtiques Física i química Fòssils i minerals Ecologia Fisiologia Història universal Religions Història de l’art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Aigua Mamífers Política
atles bàsic de biologia
PAR. ATLAS BIOLOGIA CAT
a
atles bàsic de biologia
SUMARI Introducció .................................................................... 6 La vida .......................................................................... 10 Matèria inerta i matèria viva .......................................... 10 Els àtoms i les molècules ........................................ 10 Les transformacions químiques .............................. 11 La matèria viva........................................................ 11 Què és la vida ................................................................ 12 La naturalesa de la vida .......................................... 12 Complexitat i funcionament .................................... 13 Perpetuació i irritabilitat .......................................... 13 Evolució .................................................................. 13 Les molècules de la vida ................................................ 14 Els hidrocarburs i els lípids ...................................... 14 Els hidrocarburs de carboni i les proteïnes .............. 15 Els àcids nucleics .................................................... 15 Aparició de la vida a la Terra .......................................... 16 Els mites i les religions ............................................ 16 És la vida d’origen extraterrestre?............................ 16 La generació espontània.......................................... 17 Les formes de vida: els cinc regnes ................................ 18 Els regnes monera i protista .................................... 18 Els regnes vegetal i animal ...................................... 19
SUMARI
La base de la vida ........................................................ 20 De l’aigua al sòl.............................................................. 20 El medi líquid i l’atmosfera ...................................... 20 La radiació i l’energia .............................................. 21 El sòl ...................................................................... 21 La biosfera .................................................................... 22 L’atmosfera i la vida ................................................ 22 L’atmosfera i la litosfera .......................................... 23 Relacions de la vida amb el seu entorn .................... 24 El medis naturals............................................................ 24 La muntanya .......................................................... 24 Les regions polars i la tundra .................................. 24 Deserts i zones àrides.............................................. 25 Sabanes i praderies ................................................ 25 Boscos i selves ........................................................ 25 De l’individu aïllat a la població ...................................... 26 Les relacions de les cèl·lules .................................. 26 Les relacions dels organismes unicel·lulars ............ 26 Les plantes i els animals.......................................... 27 Les poblacions ........................................................ 27
4
Bioquímica.................................................................... 28 La Terra, el nostre laboratori .......................................... 28 Els enllaços químics ................................................ 28 Substàncies hidrofíliques i substàncies hidrofòbiques .......................................................... 28 Àcids, bases i el pH.................................................. 29 Reaccions oxidació-reducció .......................................... 29 Les plantes, una fàbrica d’aliments ................................ 30 La fulla i els cloroplasts .......................................... 30 La fotosíntesi i la clorofil·la ...................................... 31 La fixació del nitrogen.............................................. 31
La química dels animals ................................................ 32 El metabolismes ...................................................... 32 Les hormones dels insectes .................................... 33 L’endocrinologia dels mamífers................................ 33 Evolució i genètica ...................................................... 34 La història de la vida en el nostre planeta ...................... 34 Les eres arqueozoica i proterozoica ........................ 34 Les eres paleozoica i mesozoica .............................. 35 Els fòssils: la història de la vida ...................................... 36 La paleontologia ...................................................... 36 Tipus de fòssils........................................................ 37 L’evolució i els seus mecanismes .................................. 38 L’especiació ............................................................ 38 Proves de l’evolució ................................................ 38 Mecanismes de l’evolució........................................ 39 La selecció natural .................................................. 39 Herència i genètica ...................................................... 40 Les bases de l’herència.................................................. 40 La genètica i els gens .............................................. 40 El cromosoma i l’ADN .............................................. 41 El codi genètic: un llenguatge universal .................. 41 Les lleis de l’herència .................................................... 42 Transmissió dels caràcters ...................................... 42 Les experiències de Mendel .................................... 42 Les lleis del Mendel ................................................ 43 Biotecnologia i enginyeria genètica ................................ 44 Funcions dels éssers vius............................................ 46 Les cèl·lules .................................................................. 46 La cèl·lula, unitat de vida ........................................ 46 Cilis i flagels ............................................................ 47 Tipus de cèl·lules .................................................... 47 Els teixits........................................................................ 48 Especialització de les cèl·lules ................................ 48 Els teixits vegetals .................................................. 48 Els teixits animals.................................................... 49 Els òrgans ...................................................................... 50 Els òrgans vegetals.................................................. 50 Els òrgans animals .................................................. 51 Com funcionen els éssers vius .................................... 52 Metabolisme de les cèl·lules .......................................... 52 Anabolisme i catabolisme ........................................ 52 Vies metabòliques .................................................. 52 Els enllaços químics com a font d’energia de les cèl·lules ........................................................53 La fotosíntesi .......................................................... 53 Creixement i desenvolupament ...................................... 54 Del zigot a l’adult .................................................... 54 Influència dels gens ................................................ 55 L’hormona del creixement........................................ 55 Nutrició i energia ............................................................ 56 Ingestió i digestió de l’aliment ................................ 56 Els éssers vius en funció de l’alimentació ................ 56
L’instint.................................................................... 71 L’aprenentatge ........................................................ 71 Reproducció i desenvolupament ................................ 72 La reproducció asexual .................................................. 72 Tipus de reproducció asexual en els animals .......... 72 La gemmació .......................................................... 73 L’alternança de generacions .................................... 73 La reproducció sexual en plantes .................................. 74 Els gàmetes ............................................................ 74 Cicle vital dels vegetals............................................ 74 La flor i la llavor ...................................................... 75 La reproducció sexual en animals .................................. 76 La fecundació i els gàmetes .................................... 76 El zel ...................................................................... 77 De l’ou a l’adult .............................................................. 78 Animals ovípars i vivípars ........................................ 78 Desenvolupament directe i indirecte ........................ 79 Període de gestació ................................................ 79
La relació dels éssers vius amb l’exterior .................. 64 La irritabilitat de les plantes............................................ 64 Percepció dels estímuls en un vegetal .................... 64 El moviment de les plantes ...................................... 64 Experiments ............................................................ 65 Un gran invent: el sistema nerviós .................................. 66 Els estímuls ............................................................ 66 Sentits especials...................................................... 67 La conducta ............................................................ 67 Els moviments passiu i actiu .......................................... 68 El sistema nerviós autònom .................................... 68 El sistema nerviós vegetatiu .................................... 68 El teixit muscular i el moviment .............................. 69 El moviment de les cèl·lules .................................... 69 El comportament animal ................................................ 70 El comportament i el sistema nerviós ...................... 70 Nivells de comportament ........................................ 70
El món viu .................................................................... 90 Preses i caçadors .......................................................... 90 Defensa enfront dels depredadors .......................... 91 Tècniques de caça .................................................. 91 Els ecosistemes.............................................................. 92 Una gran diversitat .................................................. 92 Les successions ecològiques .................................. 92 Hàbitat i nínxol ........................................................ 93 L’home i la vida .............................................................. 94 L’evolució, fins on arribarà? .................................... 94 El canvi climàtic ...................................................... 94 Els combustibles fòssils .......................................... 94 Índex alfabètic de matèries ........................................ 96
SUMARI
Els aliments ............................................................ 57 Les substàncies de reserva dels animals ................ 57 L’intercanvi de gasos...................................................... 58 Respiració aeròbia i anaeròbia ................................ 58 La fermentació ........................................................ 59 L’aire que respirem.................................................. 59 Transport de materials en els éssers vius ...................... 60 La saba .................................................................. 60 El sistema circulatori .............................................. 60 El pas de substàncies a través de les membranes cel·lulars .............................................. 61 L’excreció ................................................................ 61 L’equilibri de la vida, l’homeòstasi .................................. 62 El medi intern .......................................................... 62 La salinitat .............................................................. 63
Classificació dels éssers vius...................................... 80 Classificar i ordenar els éssers vius ................................ 80 La taxonomia .......................................................... 80 Homologia i analogia .............................................. 80 Sistema binomial .................................................... 81 Els microorganismes ...................................................... 82 Beneficis dels microorganismes .............................. 82 Microorganismes que causen malalties .................. 83 Esterilització ............................................................ 83 El món vegetal................................................................ 84 Organismes tot terreny ............................................ 84 Tipus de plantes ...................................................... 85 Gimnospermes i angiospermes................................ 85 El món animal - invertebrats .......................................... 86 Els invertebrats de l’ecosistema marí ...................... 86 Invertebrats d’aigua dolça........................................ 86 Els invertebrats terrestres........................................ 87 El món animal - vertebrats ............................................ 88 Peixos i amfibis ...................................................... 88 Rèptils i aus ............................................................ 89 Mamífers ................................................................ 89
5
DE L’INDIVIDU AÏLLAT A LA POBLACIÓ De la mateixa manera que els organismes reaccionen davant les condicions del medi en què viuen, també reaccionen davant la presència d’altres éssers vius. S’estableixen així relacions entre dife-
rents organismes que poden ser de molt diferents tipus. Uns éssers vius conviuen pacíficament entre si, però hi ha altres que competeixen o que es persegueixen.
LES RELACIONS DE LES CÈL·LULES
Les cèl·lules d’un teixit es comuniquen i intercanvien nutrients, però conserven la seva individualitat.
➜
unió hermètica
unió adherent (desmosoma)
La cèl·lula és la unitat de vida més petita. En alguns casos constitueix un organisme complet, com passa amb els protozous, però en altres forma part d’un teixit. En aquest cas viu una relació molt estreta amb altres cèl·lules iguals que ella. Aquesta relació és de diversos tipus. En un teixit protector com la pell, les cèl·lules que el formen estan estretament unides per no deixar buits que permetin l’entrada de substàncies o organismes perjudicials a l’interior del cos. En el teixit muscular estan coordinades per relaxar-se i contreure’s totes al mateix temps. En el teixit nerviós cada neurona actua com una estació repetidora del senyal que arriba d’un punt llunyà i que ha de transmetre a un altre lloc.
• •
•
Diferents tipus d’unió entre dues cèl·lules d’un teixit epitelial.
unió per cavitat
LES RELACIONS DELS ORGANISMES UNICEL·LULARS En els organismes unicel·lulars s’estableixen ja els tipus de relacions fonamentals que es donen entre tots els éssers vius. Per una banda estan els organismes proveïts de clorofil·la i que fabriquen els seus propis aliments (són autòtrofs), i per l’altra, els que necessiten
alimentar-se de la matèria orgànica ja elaborada perquè no disposen de clorofil·la (són heteròtrofs). Aquests darrers tenen diverses maneres d’obtenir l’aliment: caçant altres organismes, alimentant-se de matèria morta o parasitant plantes i animals.
heteròtrofs
ORGANISMES AUTÒTROFS I HETERÒTROFS
ELS ESCENARIS DE LA VIDA
ameba
26
energia solar
•
•
alga autòtrofs
cloroplast
• algues unicel·lulars
Introducció
LES PLANTES I ELS ANIMALS
La vida
Aquests dos tipus d’organismes pluricel·lulars poden ser molt complexos. Generalment, com més evolucionats estan més gran és el nombre de relacions que mantenen de manera directa o indirecta amb altres organismes. Les plantes solen lluitar entre si pels principals recursos disponibles, com l’aigua i la llum. Per arribar-hi creixen més de pressa o a una altura més gran, trepen unes a sobre d’altres (lianes) o fins i tot produeixen substàncies perjudicials per a altres plantes. Les seves relacions amb altres animals solen ser defensives (escorça dura, espines, etc.).
Vida a la Terra
La base de la vida
Bioquímica
Evolució i genètica Les diferents espècies animals han poblat tots els medis del planeta, ja sigui l’aire, el terra o les aigües.
Herència i genètica
➜
Funcions dels éssers vius
A la selva densa, les diferents espècies vegetals i animals competeixen bé per aconseguir més llum i més aliment, bé per procurar-se un amagatall per protegir-se.
Els animals mantenen amb la resta d’organismes diversos tipus de relació: són fitòfags els que s’alimenten de plantes, carnívors els que ho fan d’altres animals, carronyaires els que mengen cadàvers i paràsits els que obtenen l’aliment d’una presa que no arriben a matar.
LES POBLACIONS Una població es defineix com el conjunt d’un tipus concret d’organismes en una zona determinada. Podem parlar de la població d’animals en una illa, o de la població de mamífers dins de l’illa, o bé de la població de ratpenats que viuen en les coves d’aquesta illa, i fins i tot concretar una població d’una espècie de ratpenats (per exemple, l’orellut) a la cova 37 de l’illa. D’aquesta manera és més fàcil estudiar aquesta espècie, per això és un mètode utilitzat sovint pels biòlegs.
Com funcionen els éssers vius
Relacions amb l’exterior
Reproducció i desenvolupament
Classificació dels éssers vius
El món vegetal
El món animal
El món vivent
A la sabana africana és fàcil observar com comparteixen el territori les zebres, els nyus i les gaseles.
La mida d’una població és molt important per a una espècie. Si és menor d’una quantitat determinada, s’extingeix.
➜
Índex alfabètic de matèries
27
ELS TEIXITS Els organismes més senzills consten d’una única cèl·lula que fa totes les funcions. La resta estan formats per un nombre variable de cèl·lules i en la majoria dels casos, tret dels grups menys evolucionats,
totes aquestes cèl·lules s’especialitzen en determinades funcions i donen lloc d’aquesta manera al que anomenem teixits.
ESPECIALITZACIÓ DE LES CÈL·LULES Quan una cèl·lula s’especialitza a fer una determinada funció, canvia de forma, perd alguns dels seus components i adquireix o reforça altres per poder així realitzar millor la seva tasca. Es tracta d’una estratègia dels éssers vius per augmentar la seva eficàcia, la divisió del treball. El resultat és uns grups de cèl·lules iguals especialitzades en una activitat, que es coneixen com a teixits. Cada organisme produeix un tipus particular de teixit que resulta el més apropiat per a la seva forma de vida. Així, molts arbres produeixen teixits protectors, com el suro, les plantes aquàtiques produeixen teixits que actuen com a flotadors, els animals produeixen teixits capaços de contreure’s i d’aquesta manera poder moure’s, etc.
cèl·lula de la fulla fotosintètica
cloroplast nucli
cèl·lula reproductora
cèl·lules vegetals inicials
El procés d’especialitzar-se en una funció determinada de les cèl·lules s’anomena diferenciació cel·lular.
➜
Les cèl·lules de la fulla dedicades a la fotosíntesi procedeixen del mateix tipus de cèl·lules que les reproductores.
ELS TEIXITS VEGETALS
DIFERENTS TIPUS DE TEIXITS VEGETALS
Les plantes i altres organismes vegetals produeixen diversos tipus de teixits, unes vegades formats per una única classe de cèl·lules i altres per diverses. Els principals tipus són: teixits embrionaris, teixits protectors, teixits de sosteniment i nutricionals i teixits conductors.
48
➜
meristemàtic
Els teixits protectors serveixen per evitar danys i estan formats per cèl·lules aplanades, sovint amb la seva paret reforçada. Recobreixen les fulles, les tiges i les arrels.
Els teixits embrionaris, o meristemàtics, formen els meristemes i consten de cèl·lules indiferenciades que es troben en els llocs de creixement de la planta (àpexs vegetatius). parènquima
Els teixits de sosteniment i nutricionals constitueixen una bona part de la massa del vegetal i serveixen per donar-li consistència i emmagatzemar substàncies de reserva. Els principals són el parènquima, el colènquima i l’esclerènquima.
➜ xilema
➜
L’ESTRUCTURA DELS ÉSSES VIUS
protector
Els teixits conductors es dediquen a transportar líquids i materials per tota la planta. Són els vasos que recorren l’arrel, la tija i les fulles que transporten saba. Els principals són el floema i el xilema.
➜
Introducció
DIVERSOS TEIXITS ANIMALS
ELS TEIXITS ANIMALS
La vida
Els animals tenen una major especialització que els vegetals i els seus teixits són també més diversos. Així, per exemple, en un vertebrat superior es poden distingir més de 100 tipus diferents de cèl·lules especialitzades que formen teixits. No obstant això, tots ells es poden reunir en quatre grans apartats: teixits epitelials, teixits conjuntius, teixits musculars i teixits nerviosos.
epitelial
Vida a la Terra
escamós
columnar
cuboïdal
Els teixits epitelials consten de cèl·lules aplanades i densament agrupades que formen una superfície compacta. Les seves funcions són molt diverses: recobreixen el cos per protegir-lo dels agents exteriors i recobreixen també les cavitats internes per fer l’intercanvi de materials (intestí) i gasos (pulmons, brànquies).
La base de la vida
Bioquímica
Evolució i genètica
➜
Herència i genètica
nerviós
muscular
Funcions dels éssers vius Els teixits conjuntius estan formats per cèl·lules diferenciades envoltades d’una gran quantitat de material extracel·lular. Entre ells hi ha el teixit cartilaginós i l’ossi, els tendons i els lligaments.
Les cèl·lules sexuals s’originen en un teixit epitelial especialitzat, el germinal.
Els teixits nerviosos estan formats per cèl·lules especialitzades en la transmissió d’impulsos elèctrics conegudes com a neurones, i proveïdes de nombroses prolongacions amb què es connecten entre si. La medul·la espinal i el cervell dels vertebrats estan formats per nombroses neurones.
El teixit cardíac és un teixit muscular especialitzat.
➜
Com funcionen els éssers vius
cartílag
lligament
Relacions amb l’exterior
Reproducció i desenvolupament
➜
Classificació dels éssers vius ossi
➜
conjuntiu
➜ ➜
adipós
El món vegetal
El món animal
Els nervis són les prolongacions de les neurones.
El teixit adipós és un teixit conjuntiu especialitzat, les cèl·lules del qual són plenes de greix.
➜
Els teixits musculars estan formats per cèl·lules allargades i amb capacitat de contraure’s. Hi ha dos tipus principals: el teixit muscular llis (de contracció involuntària) i el teixit muscular estriat (de contracció voluntària).
➜
El món vivent
Índex alfabètic de matèries
49
EL COMPORTAMENT ANIMAL El comportament és el conjunt de reaccions que té un ésser viu enfront del món que l’envolta. Davant d’un estímul com és la sortida del sol, les ratapinyades s’amaguen en les seves coves per evitar-ho, mentre que els rèptils surten a escalfar-se amb els
seus raigs. Cada espècie animal té una manera pròpia de comportar-se, i en la majoria de casos aquest comportament tan concret es troba escrit en els gens, fet que constitueix una de les eines principals per assegurar la supervivència. l’aranya teixeix una teranyina per capturar insectes
EL COMPORTAMENT I EL SISTEMA NERVIÓS Els protozous, que són unicel·lulars, responen davant els estímuls del medi seguint les lleis químiques o físiques; per exemple, quan troben una àrea de salinitat excessiva donen la volta i es retiren per buscar una altra zona més adequada. En canvi, a mesura que augmenta el grau de complexitat del sistema nerviós veiem que els comportaments es fan cada cop més elaborats. Els cucs, per exemple, poden amagar-se o sortir de la terra en funció del grau d’humitat ambiental o de la calor, les aranyes teixeixen una teranyina per capturar les seves víctimes, les aus poden comunicar-se entre elles mitjançant els seus cants, etc. A l’extrem superior es troba l’ésser humà, que presenta un grau de comportament molt complex, en el qual entra en joc el procés conegut com a pensament. Quan més complex és el sistema nerviós, més capacitats pot desenvolupar l’animal.
l’ameba es pot moure en un medi líquid
l’ésser humà pot pensar
➜ les aus es comuniquen entre si mitjançant cants
La ciència que estudia el comportament animal rep el nom d’etologia, i la que estudia el comportament humà és la psicologia.
70
Els animals presenten dos tipus de conducta bàsica. En alguns casos realitza accions automàtiques, sempre amb la mateixa resposta davant el mateix estímul, i seria el cas del comportament innat (taxis, reflexos,
instint). Un altre nivell de comportament és el que es denomina adquirit, que es construeix en funció de les experiències viscudes (aprenentatge, raonament). El comportament adquirit és propi dels animals superiors,
preferentment en els vertebrats, tot i que alguns animals invertebrats, com els pops, també tenen un alt grau d’intel·ligència.
Importància relativa dels diferents tipus de comportament.
raonament
➜
LA RELACIÓ DELS ÉSSERS VIUS AMB L’EXTERIOR
NIVELLS DE COMPORTAMENT
aprenentatge
Un altre nivell de comportament és el social, és a dir, les reaccions que es tenen davant individus de la mateixa espècie. En alguns animals resulta especialment important, com en els primats.
instint
reflex
taxis protozoaris
metazoaris simples
cucs
insectes
rèptils, amfibis, peixos
aus
mamífers inferiors
primats inferiors
humans
Introducció
L’INSTINT És aquell comportament innat que tenen els animals davant de certs estímuls i que els ajuda en gran mesura a sobreviure. Són patrons de conducta més complexos que els reflexos, però que funcionen de la mateixa manera, donant sempre una mateixa resposta tot i que en els animals superiors pot anar acompanyat d’altres comportaments que el modifiquen. Un dels instints bàsics de la majoria d’animals és el de conservació. La resposta pot ser molt diversa i així, davant de l’atac d’un Les petites anguiles neixen en el mar dels Sargassos. Al poc temps emprenen un llarg viatge fins als rius d’Europa i Amèrica del Nord. Allí creixen i es desenvolupen i quan arriba el moment de reproduir-se torna a posar-se en marxa el mecanisme de l’instint i comencen el viatge de tornada al lloc on han nascut per posar els ous.
La vida
depredador, en alguns casos, la resposta serà la fugida; en altres romanen completament immòbils per passar inadvertits i en altres casos planten cara al predador per defensar-se. Altres comportaments instintius són els destinats a la reproducció, la cura dels descendents, en el cas de les aus i els mamífers, i les migracions, tant en vertebrats com en invertebrats.
Vida a la Terra
La base de la vida
Grenlàndia
Bioquímica
Evolució i genètica
Amèrica del Nord
Europa
➜
oceà Atlàntic
Herència i genètica mar Mediterrani
mar dels Sargassos 15 mm
25 mm
45 mm
Funcions dels éssers vius
Altres espècies migratòries molt conegudes són les papallones monarca, els salmons, els rens, els nyus, les cigonyes i les orenetes.
Àfrica
Com funcionen els éssers vius
L’APRENENTATGE Els animals que presenten un sistema nerviós complex són capaços d’aprendre de les situacions viscudes. Per exemple, les gavines van observar que des dels vaixells pesquers es llencen al mar una gran quantitat de peixos (els que no són interessants econòmicament) i amb els temps ha après a seguir aquestes naus per poder obtenir així de manera fàcil una gran quantitat d’aliment. Seguir els vaixells no és una conducta innata d’aquests animals, sinó adquirida després de l’experiència.
Els processos bàsics d’aprenentatge tenen lloc durant la infància i el joc és una de les principals maneres d’aprendre.
➜
Relacions amb l’exterior
Reproducció i desenvolupament
Classificació dels éssers vius
El món vegetal
El món animal
En els cadells de lleó, l’aprenentatge sembla un joc, però no és sinó un desenvolupament continu d’habilitat que els permetrà molt aviat defensar-se i obtenir l’aliment per ells mateixos.
➜
Com més evolucionat és el psiquisme d’un animal més temps dura el seu període d’aprenentatge. Així, entre els primats, inclòs l’ésser humà, la infància dura alguns anys.
El món vivent
Índex alfabètic de matèries
71
C
M
Y
K
atles bàsic de biologia L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de les extraordinàries manifestacions de la vida, amb il·lustracions de gran claredat i precisió, acompanyades d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el funcionament dels éssers vius que habiten el nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de la biologia i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2459-9
,!7II4D4-ccefjj!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Tecnologia Geografia física Botànica Matemàtiques Física i química Fòssils i minerals Ecologia Fisiologia Història universal Religions Història de l’art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Aigua Mamífers Política
atles bàsic de biologia
PAR. ATLAS BIOLOGIA CAT
a
atles bàsic de biologia