C
M
Y
K
atles bàsic de geografia
física
L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de les parts que constitueixen la Terra. Les il·lustracions, de gran claredat i precisió, s’acompanyen amb unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i les transformacions que experimenta el nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de les ciències auxiliars que contribueixen al coneixement del mateix, i un detallat índex alfabètic de les matèries, incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN 978-84-342-2461-2
,!7II4D4-ccegbc!
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Aigua ■ Literatura ■ Mamífers ■ Política ■ Economia
atles bàsic de geografia física
PAR. ATLAS GEOGRAFIA CAT
a
atles bàsic de geografia
física
SUMARI Introducció .................................................................... 6 L’origen del planeta actual .......................................... 10 La formació de la Terra .................................................. 10 L’origen de l’Univers ................................................ 10 La formació del Sol i els seus planetes.................... 10 El planeta sòlid........................................................ 11 Els mars i l’atmosfera.............................................. 11 Composició de la Terra .................................................. 12 Les capes del globus terraqüi.................................. 12 El nucli .................................................................... 12 Estudi de l’interior de la Terra.................................. 13 La calor interna ...................................................... 13 L’atmosfera .................................................................... 14 L’origen de l’atmosfera............................................ 14 Una barreja molt diversa ........................................ 14 Les capes que componen l’atmosfera .................... 15 Història geològica: el Precambrià .................................. 16 La història del planeta en el temps.......................... 16 Els mètodes de datació .......................................... 17 El Precambrià.......................................................... 17 Història geològica: el Fanerozoic .................................... 18 El Paleozoic ............................................................ 18 El Mesozoic ............................................................ 18 El Cenozoic.............................................................. 19 La deriva continental .............................................. 19
SUMARI
Els minerals i les roques ............................................ 20 Cristal·lografia................................................................ 20 Els cristalls.............................................................. 20 Una llei universal .................................................... 20 Classificació dels cristalls........................................ 21 Els minerals .................................................................. 22 Característiques dels minerals ................................ 22 Propietats físiques dels minerals ............................ 23 Tipus de minerals .......................................................... 24 Tipus de minerals pel seu origen ............................ 24 Classificació química dels minerals ........................ 25 Les roques .................................................................... 26 Les roques ígnies .................................................... 26 Tipus de roques ígnies ............................................ 26 Les roques metamòrfiques ...................................... 27 Les roques sedimentàries........................................ 27
4
L’activitat del planeta .................................................. 28 Vulcanisme .................................................................... 28 Formació dels volcans ............................................ 28 Tipus de volcans .................................................... 28 La lava .................................................................... 29 Els terratrèmols.............................................................. 30 Com es produeixen?................................................ 30 Mesurament i prevenció de terratrèmols ................ 30 Sismes submarins .................................................. 31 En cas de terratrèmol... .......................................... 31 Sediments i estratificació .............................................. 32 La sedimentació ...................................................... 32
Del sediment a la roca ............................................ 32 On es produeix la sedimentació? ............................ 33 Els sediments com a indicadors del temps.............. 33 Plecs.............................................................................. 34 Formació dels plecs ................................................ 34 Parts d’un plec ........................................................ 34 Tipus de plecs simples ............................................ 35 Els plecs complexos ................................................ 35 Falles ............................................................................ 36 Quan es trenca el terreny ........................................ 36 Parts de la falla ...................................................... 36 Tipus de falles ........................................................ 37 Les falles no apareixen aïllades .............................. 37 La formació de muntanyes ............................................ 38 Formació d’una cadena muntanyosa ...................... 38 L’edat de les muntanyes.......................................... 38 Els cicles orogènics ................................................ 38 La deriva continental...................................................... 40 Una teoria increïble ................................................ 40 La tectònica de plaques .......................................... 40 Les dorsals oceàniques .......................................... 41 Xoc de plaques........................................................ 41 Meteorologia i climatologia ........................................ 42 El temps i el clima.......................................................... 42 La meteorologia ...................................................... 42 L’estudi del temps i les seves aplicacions .............. 42 La climatologia ........................................................ 43 Els mapes .............................................................. 43 La circulació de l’atmosfera .......................................... 44 La calor .................................................................. 44 La latitud i l’altitud .................................................. 44 La circulació general de l’atmosfera........................ 45 La rotació de la Terra .............................................. 45 Elements del clima ........................................................ 46 La temperatura........................................................ 46 Humitat .................................................................. 46 Pressió .................................................................... 46 Les estacions .......................................................... 47 El vent .................................................................... 48 Vents locals ............................................................ 48 Les precipitacions .................................................. 49 Els tipus de precipitació .......................................... 49 La predicció del temps .................................................. 50 Els mapes del temps .............................................. 50 Els instruments meteorològics ................................ 50 Fronts, ciclons i anticiclons...................................... 50 Els núvols................................................................ 51 Tipus de clima................................................................ 52 Classificació dels climes.......................................... 52 Clima equatorial plujós ............................................ 52 Clima tropical de dues estacions ............................ 52 Clima semiàrid ........................................................ 53 Clima àrid continental.............................................. 53 Clima mediterrani.................................................... 53 Clima pampeà ........................................................ 54
Els mars i els oceans .................................................. 56 L’aigua i el relleu marí.................................................... 56 Les regions del relleu submarí ................................ 56 El fons oceànic ........................................................ 56 Les dorsals.............................................................. 57 Les fosses abissals ................................................ 57 Les onades, les marees i els corrents ............................ 58 Les onades.............................................................. 58 Les marees ............................................................ 58 Els corrents marins ................................................ 59 La circulació oceànica ............................................ 59 Mars i oceans ................................................................ 60 L’Atlàntic ................................................................ 60 Els mars de l’Atlàntic .............................................. 60 El Pacífic ................................................................ 61 L’Índic...................................................................... 61 Les illes ........................................................................ 62 El clima a les illes.................................................... 62 Illes continentals .................................................... 62 Illes oceàniques ...................................................... 62 Illes volcàniques ...................................................... 63 Illes coral·lines ........................................................ 63 Les aigües terrestres .................................................. 64 Les aigües de superfície ................................................ 64 Formació ................................................................ 64 Parts del riu ............................................................ 64 Tipus de rius .......................................................... 65 Les aigües subterrànies ................................................ 66 Formació ................................................................ 66 Tipus d’aigües subterrànies .................................... 66 Pous i brolladors...................................................... 67 Casos especials ...................................................... 67 Els llacs ........................................................................ 68 Més que dipòsits d’aigua ........................................ 68 Zones del llac .......................................................... 68 Tipus de llacs .......................................................... 69 Llacs artificials ........................................................ 69 Les glaceres .................................................................. 70 Formació de les glaceres ........................................ 70 L’inlandsis .............................................................. 70 Les glaceres alpines................................................ 71 La formació dels paisatges: l’erosió .......................... 72 L’acció dels agents ........................................................ 72 Els agents físics ...................................................... 72 Els agents químics .................................................. 72 Les plantes.............................................................. 73 Els animals.............................................................. 73
Els sòls .......................................................................... 74 Formació del sòl ...................................................... 74 Parts del sòl ............................................................ 74 Una capa essencial per a la vida ............................ 75 Tipus de sòl ............................................................ 75 Tipus de sòls.................................................................. 76 Els sòls àrids .......................................................... 76 Els sòls forestals .................................................... 76 Els sòls agrícoles .................................................... 77 L’erosió fluvial ................................................................ 78 Etapes de l’erosió fluvial.......................................... 78 Maneres d’actuar de l’aigua .................................... 78 Les inundacions ...................................................... 79 Meandres ................................................................ 79 Els deltes ................................................................ 79 Les coves ................................................................ 79 L’erosió del vent ............................................................ 80 L’acció del vent ...................................................... 80 Formació dels deserts ............................................ 80 Les dunes................................................................ 81 Les dunes costaneres.............................................. 81 L’erosió glacial .............................................................. 82 Funcionament de les glaceres ................................ 82 Resultats del pas d’una glacera .............................. 82 Allaus ...................................................................... 83 Les glaceres polars ................................................ 83 L’erosió marina i les costes ............................................ 84 La força del mar...................................................... 84 Penya-segats i platges ............................................ 84 Estuaris, deltes i estanys costaners ........................ 85 Altres tipus de costes .............................................. 85 Els paisatges humans: d’explotació................................ 86 Paisatges agrícoles.................................................. 86 Paisatges forestals .................................................. 86 Paisatges ramaders ................................................ 87 La mineria .............................................................. 87 Preses i embassaments .......................................... 87 Els paisatges humans: de construcció............................ 88 Paisatges urbans .................................................... 88 Els ports i els aeroports .......................................... 88 Les vies de comunicació ........................................ 89 Els centres industrials ............................................ 89 La cartografia .............................................................. 90 Representació de la Terra .............................................. 90 La forma de la Terra ................................................ 90 La superfície del planeta ........................................ 90 Els instruments topogràfics .................................... 91 Mètodes de mesurament ........................................ 91 Representació de la Terra: els mapes ............................ 92 Els sistemes de representació ................................ 92 Els satèl·lits artificials.............................................. 92 Tipus de mapes ...................................................... 93 Mapes especials...................................................... 93
SUMARI
Clima oceànic.......................................................... 54 Clima temperat continentalitzat .............................. 54 Clima temperat atlàntic .......................................... 54 Clima subàrtic ........................................................ 55 Clima subpolar ........................................................ 55 Clima glacial............................................................ 55
Índex alfabètic de matèries ........................................ 94
5
LES ROQUES Les roques són agregats de diversos minerals, encara que de vegades poden estar formades per un de sol. Tot i que s’han format de maneres diverses i a diferents profunditats, se les troba per tota la super-
fície terrestre, ja que apareixen en forma d’afloraments. Se les divideix en tres grans grups, segons la seva manera de formació: ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. volcàniques
LES ROQUES ÍGNIES S’originen quan el magma fos de l’interior de la Terra ascendeix a capes més altes i de menor temperatura, es refreda i se solidifica. També es generen quan porcions de l’escorça descendeixen i es fonen, tornant aleshores a la superfície en forma de massa fosa que se solidifica. Quan el refredament és molt ràpid no hi ha temps perquè es formin cristalls, però si es produeix amb lentitud, com més temps tarda el procés, més grans seran els cristalls.
•
MAGMA Massa fosa de roca que es troba a una gran profunditat. Quan ascendeix a la superfície s’anomena lava.
•
•
PERIDOTITA És una roca ultrabàsica perquè conté menys del 45 per cent de sílice. plutòniques
magma
Les roques ígnies es formen en solidificar el magma fos que ascendeix a zones més superficials de la Terra.
TIPUS DE ROQUES ÍGNIES Les roques ígnies es poden classificar de maneres diferents. Si les dividim per com es formen tenim: 1) plutòniques: cristal·litzen dins l’escorça i formen grans masses de cristalls regulars;
LES ROQUES 26
Granit.
3) volcàniques: solidifiquen a l’exterior després d’erupcions volcàniques i tan sols formen alguns cristalls. Si es classifiquen segons la proporció de sílice que contenen: a) àcides: més del 66% de sílice (per exemple: granit); b) intermèdies: entre el 52 i el 66% de sílice (per exemple: andesita); c) bàsiques: entre el 45 i el 52% de sílice (per exemple: basalt).
Moltes roques reben el nom pel lloc on apareixen, com la hawaita, que es va trobar per primera vegada a Hawaii.
➜
2) filonianes: solidifiquen en les esquerdes per les quals s’obre pas el magma i formen cristalls grans i petits;
filonianes
El basalt és una roca volcànica que sovint forma colades espectaculars de columnes hexagonals.
Introducció
LES ROQUES METAMÒRFIQUES Origen de la Terra
Aquest tipus de roca és de composició molt variable i s’origina per transformació (metamorfosi) de qualsevol altre tipus de roca. Això succeeix quan la massa rocosa es veu sotmesa a condicions de pressió o temperatura elevades, que fan que la seva estructura cristal·logràfica es modifiqui (recristal·lització), i dóna lloc a minerals nous. Moltes roques metamòrfiques presenten foliació i es trenquen seguint superfícies planes. Exemples: marbre, quarsita, pissarra, gneis, amfibolita.
Història geològica
Cristal·lografia
FOLIACIÓ Alineació dels minerals al llarg d’un pla.
Els minerals
Esquist motejat; exemple de roca metamòrfica.
Les roques
CLAST
Activitat del planeta
Partícula o tros de mineral arrossegat en un sediment. La pissarra s’exfolia en porcions molt planes.
CLASSIFICACIÓ DE ROQUES METAMÒRFIQUES SEGONS LA SEVA TEXTURA
Meteorologia
CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES DETRÍTIQUES PER LES DIMENSIONS DEL GRA
Tipus de gra
Tipus de roca
Tipus de foliació
Dimensions del gra (en mm)
Nom del clast
Tipus de roca
fi fi mig gruixut gruixut
pissarra fil·lita esquist gneis migmatita
plana i premuda ondulada plans ondulats plans una mica espaiats poc desenvolupada
> 256 2 - 256 0,0625 - 2 0,002 - 0,0625 < 0,02
bloc cairell sorra llim argila
conglomerat conglomerat gres limolita lutita o argil·lita
Tipus de clima
Mars i oceans
Les aigües terrestres
LES ROQUES SEDIMENTÀRIES Formació del paisatge
N’hi ha de diversos tipus: 1) detrítiques: s’originen a partir dels materials d’erosió acumulats en una zona. Després, el sediment es compacta, es fonamenta i es modifica químicament (per exemple: gres, limolita, argil·lita);
L’erosió
2) d’origen químic: es formen per la precipitació d’elements minerals de l’aigua (per exemple: toves, travertins, evaporites);
Paisatges humans
3) margues: barreges de roques detrítiques i d’origen químic;
Aspecte d’un bloc de calcària nummulítica, amb incrustacions de nummulits.
4) organògenes: produïdes per acumulació de restes esquelètiques calcàries, generalment d’organismes planctònics (per exemple: creta, diatomita, calcàries nummulítiques).
La cartografia
Índex alfabètic de matèries La tova és un mineral d’origen químic.
27
ELEMENTS DEL CLIMA II Els tres elements que hem vist en l’apartat anterior són característics de l’atmosfera. Ara veurem un altre element del clima molt important i també molt perceptible, el vent, que barreja les diferents capes d’aire.
En acabat, passarem a les precipitacions, que, juntament amb la temperatura, són dos dels caràcters més utilitzats per definir els diferents tipus de clima que es donen al planeta.
EL VENT Es defineix com l’aire en moviment i, efectivament, es produeix quan una massa d’aire es torna menys densa en augmentar-ne la temperatura i s’eleva; aleshores, el buit deixat és ocupat per aire més dens i fred. Poden distingir-se els vents generals i permanents que recorren el globus com a conseqüència de la circulació general de l’atmosfera i d’altres que tenen lloc a causa de canvis meteorològics locals, i que poden ser periòdics o no.
ALISIS Són vents permanents que bufen cap a l’equador des de zones subtropicals.
ESCALA D’INTENSITAT DEL VENT
ELEMENTS DEL CLIMA
Número de Velocitat Beaufort (km/h)
48
ull de l’huracà
•
aire càlid i humit
• •
cumulonimbes vents huracanats
•
➜
Els huracans, o ciclons tropicals, són remolins gegantins de núvols que giren a l’entorn d’un centre en calma (conegut com a ull), per on descendeix l’aire càlid. Quan es desplacen sobre terra són molt destructius.
Quan hi ha una gran diferència de pressió entre dos llocs, les isòbares apareixen molt juntes i el vent és intens.
VENTS LOCALS
Nom
0
0-1
calma
1
1-5
aire lleuger
2
6-11
brisa fluixa
3
12-19
brisa feble
4
20-28
brisa
5
29-38
brisa fresca
6
39-49
vent fresc
7
50-61
vent fort
8
62-74
vent tempestuós
9
75-88
tempesta
10
89-102
tempesta forta
11
103-117
tempesta huracanada
12
118-133
huracà
13
134-149
huracà
14
150-166
huracà
15
167-183
huracà
16
184-201
huracà
17
> 201
huracà
VENTS OCCIDENTALS Són vents permanents que bufen en latituds mitjanes procedents de l’oest.
A més dels grans vents permanents, les condicions topogràfiques tan diverses del planeta fan que hi hagi vents produïts per petites alteracions regionals. Un exemple ben conegut en són les brises de mar (aire fresc de mar cap a terra durant el dia) i les brises de terra (aire de l’interior cap al mar durant la nit) que bufen a les àrees costaneres, o les brises de vall (durant el dia en direcció als cims) i les brises de muntanya (durant la nit i cap a la vall) a les zones de muntanyes. Les brises i els vents frescos són els ideals per a la navegació.
ALGUNS VENTS CONEGUTS DE LES REGIONS TEMPERADES (ON SÓN MÉS ABUNDANTS)
Nom
Lloc
bora cierzo föhn harmattan ponent simum tramuntana
Adriàtic vall de l’Ebre Alps vall del Nil estret de Gibraltar Sàhara Sud França, NE-Espanya
Introducció
LES PRECIPITACIONS Origen de la Terra
Quan la humitat de l’aire supera el grau de saturació, es condensa al voltant de petites partícules sòlides que suren i es formen els núvols. Quan les dimensions de les gotes d’aigua o gel són més grans que la capacitat de sustentació, cauen per la força de la gravetat i formen el que anomenem una precipitació. El procés generador és un refredament de la massa d’aire, amb la qual cosa disminueix la capacitat de retenció de vapor d’aigua, que ha de condensar-se. Aquest refredament pot produir-se per una barreja de masses d’aire, però en aquest cas les precipitacions són estranyes, o per un moviment d’ascensió, que és quan es formen grans núvols i cauen precipitacions més o menys importants.
Història geològica
Cristal·lografia
L’efecte de les precipitacions sobre el sòl depèn de la geologia i la vegetació; aquesta darrera actua com a protector del terreny enfront de l’erosió.
➜
Els minerals
Les roques Tot i que la pluja pot semblar molesta, és molt beneficiosa, ja que neteja l’atmosfera.
PRECIPITACIONS ANUALS MITJANES EN ALGUNES CIUTATS DEL PLANETA
La neu que s’acumula a les muntanyes constitueix una bona reserva d’aigua per a les estacions més seques.
ELS TIPUS DE PRECIPITACIÓ Depenent de la temperatura i el grau de condensació hi ha diversos tipus de precipitació. Si cau en forma d’aigua és pluja; si ho fa en forma de cristalls de gel, és neu, i si ho fa en forma de masses denses de gel, és calamarsa. Quan les diferències de temperatura entre dues masses d’aire són molt grans, la condensació es produeix amb rapidesa i en gran quantitat, i hi ha precipitacions molt intenses.
En diversos llocs de la Terra hi ha dues estacions, la seca i la humida; a la humida les precipitacions són molt intenses, i sovint provoquen inundacions.
PRECIPITACIONS MITJANES ANUALS
Tròpic de Càncer Equador Tròpic de Capricorni
0-200 mm 200-400 mm
400-600 mm 600-1.000 mm
1.000-2.000 mm 2.000-4.000 mm
+ de 4.000 mm
mm
Lloc
15 41 48 135 259 269 279 406 411 445 574 708 779 833 950 1.001 1.008 1.026 1.043 1.059 1.082 1.123 1.224 1.621 1.836 1.918 1.930 2.601 2.906 3.142 3.434 10.798
In Salah (Algèria) Lima (Perú) Cabo Yubi (Marroc) Verkhojansk (Sibèria, Rússia) San Diego (EUA) Coolgardie (Austràlia) Múrcia (Espanya) Churchill (Canadà) Praga (Rep. Txeca) Saltillo (Mèxic) La Paz (Bolívia) Lisboa (Portugal) Reykjavik (Islàndia) Caracas (Veneçuela) Buenos Aires (Argentina) St. Louis (EUA) Durban (Sud-àfrica) Salina Cruz (Mèxic) Gijón (Espanya) Bogotà (Colòmbia) Rio de Janeiro (Brasil) Quito (Equador) La Havana (Cuba) Tegucigalpa (Hondures) Lagos (Nigèria) Nagasaki (Japó) Bergen (Noruega) Valdivia (Xile) Hokitika (Nova Zelanda) Sandakan (Indonèsia) Freetown (Sierra Leone) Cherrapunji (Índia)
Activitat del planeta
Meteorologia
Tipus de clima
Mars i oceans
Les aigües terrestres
Formació del paisatge
L’erosió
Paisatges humans
La cartografia
Índex alfabètic de matèries
49
LES GLACERES Les grans masses de gel que cobreixen els pols i les zones altes de les més grans cadenes muntanyoses del món s’anomenen glaceres, tot i que són de dos tipus diferents. Són les restes de la coberta de gel
que es va estendre per una bona part de les latituds altes del planeta durant les últimes glaciacions. Tenen una gran importància com a agent erosiu de primer ordre.
FORMACIÓ DE LES GLACERES Totes les glaceres són el resultat de l’acumulació de la neu. Quan l’espessor de la que ha caigut al llarg d’un temps adquireix un pes determinat, es compacta lentament. Això suposa que els cristalls de neu, que contenen aire, perden la forma. Aleshores es produeix un procés de recristal·lització, amb la qual cosa es forma una neu dura que, a mesura que perd aire, es transforma en un gel poc dens. Aquest primer gel és la base de la glacera. Si l’espessor de la neu augmenta més i, per tant, també ho fa el pes de la massa, el gel es comprimeix i es transforma en un gel molt dens i mancat de porus. Quan la glacera té una profunditat de gel de més de 20 metres, les capes profundes adquireixen propietats plàstiques i la glacera pot lliscar.
GEL BLANC I GEL BLAU El gel blanc és el gel poc dens que apareix a la zona superficial de la glacera, i el gel blau és el gel molt dens i compacte de les zones profundes de la glacera.
Llengua terminal i compacte de les zones profundes de la glacera Skaftafell (Islàndia).
L’inlandsis suposa el 98 per cent del total del gel que hi ha al planeta.
El paisatge desolat dels gels àrtics.
➜
L’INLANDSIS Aquest tipus de glacera és el més estès, ja que és el que forma la totalitat dels casquets polars i la capa de gel que cobreix Groenlàndia. Forma una coberta contínua d’una gran espessor, uns 3-4 quilòmetres de mitjana, i té tant de pes que en algunes zones ha enfonsat el sòl per sota del nivell del mar. Als límits de l’inlandsis el gel es desprèn i forma els icebergs. A l’Àrtic, com no existeix un continent, l’inlandsis sura directament al mar, però a l’Antàrtida cobreix gairebé tot el continent i tan sols deixa sobresortir els cims d’algunes muntanyes més elevades.
LES GLACERES
UNA CARRETERA DE GEL
70
La velocitat a la qual es desplaça una glacera depèn de diversos factors (característiques del sòl, climatologia, etc.) essent els principals el pendent i l’espessor. Com més pendent, més de pressa es desplaça; com més espessa, més lentament es mou. Així, algunes glaceres dels Alps, com la Mer de Glace, es desplacen uns 120 metres per any, mentre que hi ha glaceres de Groenlàndia que arriben a recórrer 20 metres al dia!
Introducció
LES GLACERES ALPINES Aquesta classe de glaceres, anomenades també de vall, és la que es forma a les zones de muntanya. Apareixen per acumulació de gel en zones altes, que quan assoleix una
espessor determinada comença a lliscar per gravetat i descendeix fins a altures inferiors i forma una mena de riu de gel. En aquestes glaceres es distingeixen tres zones principals: el circ és la zona de recepció de neu i formació del gel; sol tenir una forma més o menys circular i està limitat pels vessants
de la muntanya, excepte en la porció de sortida. La llengua de la glacera és el riu de gel, és a dir, la massa procedent de la glacera que llisca pel vessant. Finalment, la zona on la temperatura fa que el gel es fongui s’anomena front o zona d’ablació. En aquesta zona frontal i als costats es dipositen tots els materials arrossegats per la llengua.
Origen de la Terra
Història geològica
Cristal·lografia
PARTS D’UNA GLACERA ALPINA
Hi ha unes 200.000 glaceres alpines distribuïdes per les muntanyes d’arreu del planeta.
•
➜
• •
Els minerals
Les roques
Activitat del planeta rimaia
• circ
morena lateral
•
gel compacte
llengua glacial
•
seracs (esquerdes)
morena terminal
• Sota el cim de l’Aneto (Pirineus espanyols) poden veure’s clarament les morenes de l’antiga glacera.
Meteorologia
zona d’ablació
• De vegades s’uneixen unes quantes llengües glacials per formar una altra de gegantina.
➜
Tipus de clima
Mars i oceans
Les aigües terrestres
Formació del paisatge
L’erosió
Paisatges humans Una de les glaceres més boniques dels Andes és la de Perito Moreno, que trenca espectacularment al llac Argentino.
La cartografia
MORENES Són els dipòsits dels materials arrossegats per la llengua de la glacera; poden ser frontals o laterals. Quan desapareix la glacera, les morenes poden taponar una vall i originar un llac glacial.
Índex alfabètic de matèries
71
C
M
Y
K
atles bàsic de geografia
física
L’objectiu d’aquesta obra és proporcionar al lector, tant per a l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama de les parts que constitueixen la Terra. Les il·lustracions, de gran claredat i precisió, s’acompanyen amb unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i les transformacions que experimenta el nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de les ciències auxiliars que contribueixen al coneixement del mateix, i un detallat índex alfabètic de les matèries, incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN 978-84-342-2461-2
,!7II4D4-ccegbc!
www.parramon.com
Altres títols: ■ Anatomia ■ Zoologia ■ Astronomia ■ Tecnologia ■ Biologia ■ Botànica ■ Fòssils i minerals ■ Matemàtiques ■ Física i química ■ Ecologia ■ Fisiologia ■ Gramàtica ■ Ortografia ■ Història Universal ■ Religions ■ Història de l’Art ■ Exploracions i descobriments ■ Filosofia ■ Música ■ Aigua ■ Literatura ■ Mamífers ■ Política ■ Economia
atles bàsic de geografia física
PAR. ATLAS GEOGRAFIA CAT
a
atles bàsic de geografia
física