L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama del món de les plantes, tant important des del punt de vista ecològic com econòmic. Les nombroses il·lustracions, de gran claredat i precisió, s’acompanyen d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el paper que representen al nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de la botànica i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2463-6
,!7II4D4-ccegdg!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Biologia Tecnologia Geografia física Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història universal Religions Història de l’art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Aigua Mamífers Política
atles bàsic de botànica
atles bàsic de botànica
a
atles bàsic de
botànica
SUMARI Introducció ......................................................................6 Anatomia vegetal ..........................................................10 Cèl·lules, teixits i òrgans..................................................10 La cèl·lula vegetal ....................................................10 Teixits embrionaris i teixits adults ............................11 Els òrgans de les plantes..........................................11 La tija..............................................................................12 Estructura de la tija ..................................................12 Ramificació de la tija ................................................13 El suro protector ......................................................13 Les fulles ........................................................................14 Parts i estructura d’una fulla ....................................14 Els imprescindibles estomes ....................................15 Tipus de fulles ..........................................................15 L’arrel..............................................................................16 Elements de l’arrel ..................................................16 Els pèls radicals ......................................................16 Estructura de l’arrel..................................................17 Tipus d’arrels ..........................................................17
SUMARI
Fisiologia vegetal ..........................................................18 La fotosíntesi ..................................................................18 La funció de la clorofil·la ..........................................18 La fotosíntesi, font d’energia ....................................18 La unitat bàsica de la fotosíntesi ..............................19 La nutrició dels vegetals..................................................20 Com es nodreixen les plantes ..................................20 Captació i transport de les sals minerals ..................20 Necessitats nutritives de la planta ............................21 Mineralització de la matèria orgànica del sòl ............21 Creixement i desenvolupament ......................................22 El creixement de les algues......................................22 La gemma ................................................................22 Els anells de creixement ..........................................23
4
Reproducció ..................................................................24 Reproducció i herència....................................................24 Els cromosomes i els gens ......................................24 Diferents formes de reproduir-se..............................24 Les lleis de l’herència ..............................................25 La reproducció asexual ..................................................26 La multiplicació més simple i ràpida ........................26 Fragmentació ..........................................................26 Les espores..............................................................27 La reproducció asexual artificial ......................................28 De primer, arrelar; després, deslletar........................28 Propagació per esqueixos ........................................28 L’empelt ..................................................................29 La reproducció de laboratori ....................................29 La flor ............................................................................30 El calze i la corol·la ..................................................30 Els òrgans masculins................................................30 L’òrgan reproductor femení ......................................31 El fruit ............................................................................32 Com es forma un fruit? ............................................32
El paper del fruit a la naturalesa ..............................32 Fruits secs................................................................33 Fruits carnosos ........................................................33 La llavor ..........................................................................34 Com es formen les llavors? ......................................34 Els avantatges de tenir llavors..................................34 Dormir per sobreviure ..............................................35 La germinació ..........................................................35 Ecologia i evolució ........................................................36 Les condicions físiques del medi ....................................36 La llum ....................................................................36 Temperatura i humitat ..............................................37 El sòl ........................................................................37 Comunitats vegetals i ecosistemes..................................38 Què és una espècie? ................................................38 La comunitat vegetal ................................................38 L’ecosistema ............................................................39 La piràmide ecològica ..............................................39 Endemismes i regnes florals ..........................................40 Com es forma un endemisme? ................................40 Barreres geogràfiques i ecològiques ........................40 Els regnes florals del planeta....................................41 La vegetació i el paisatge................................................42 Tipus de vegetals i de vegetació ..............................42 Successió i equilibri..................................................43 Els climes de la Terra i la vegetació ..........................43 Formes especials de vida vegetal....................................44 Descompondre cadàvers per poder menjar ..............44 Ajudar-se mútuament ..............................................44 Viure a costa dels altres ..........................................45 Evolució en el món dels vegetals ....................................46 Els organismes més antics ......................................46 Les aigües s’omplen de vida ....................................46 El gran invent de la reproducció sexual ....................46 El primer i el segon desembarcament ......................47 Les algues ....................................................................48 Les algues microscòpiques ............................................48 Les més petites i resistents ......................................48 L’aliment bàsic de mars, rius i llacs..........................48 Éssers en forma de caixa ........................................49 Amb armadura i fuets ..............................................49 Els animals plantes ..................................................49 Les algues superiors ......................................................50 Un cos senzill ..........................................................50 Fins on penetri la llum ..............................................50 Les algues verdes, brunes i vermelles ......................51 Els fongs ........................................................................52 Els fongs inferiors ..........................................................52 Les floridures mucilaginoses ....................................52 Digerir l’aliment fora del cos ....................................53 Els fongs tipus alga ..................................................53 Els fongs superiors..........................................................54 Colonitzadors d’excrements......................................54
Les plantes ....................................................................60 Les molses i les hepàtiques ............................................60 El significat de l’embrió ............................................60 Aigua per reproduir-se..............................................60 El cos de les molses ................................................61 Les hepàtiques ........................................................61 Falgueres, licopodis i cues de cavall................................62 Els tubs conductors i la lignina ................................62 Les falgueres i la humitat ........................................62 Els licopodis ............................................................63 Les cues de cavall....................................................63 Les plantes amb llavors nues ..........................................64 Les coníferes............................................................64 L’“invent” de la pol·linització ....................................64 Famílies de coníferes................................................65 Plantes amb flors i fruits: les dicotiledònies ....................66 Invents nous per economitzar energia ......................66 Les frondoses ..........................................................66 Els perennifolis de fulla coriàcia ..............................67 Hortalisses i fruiters..................................................67 Les flors vistoses i les lleguminoses dels prats ........67 Cactus i plantes carnoses ........................................67 Plantes amb flors i fruits: les monocotiledònies ..............68 Diferències entre monocotiledònies i dicotiledònies..68 Les gramínies ..........................................................68 Lliris, pites, cebes ....................................................69 Les sarriasses i les palmeres ..................................69 Joncs, papirs i bogues..............................................69 Les orquídies............................................................69 L’ambient de les plantes ..............................................70 Les plantes de les zones fredes ......................................70 L’habitacle del ren i el caribú....................................70 Arbres nans..............................................................70 El domini de les coníferes ........................................71 Els boscos caducifolis ....................................................72 Fulles delicades i malgastadores d’aigua..................72 Per què cal desprendre’s de les fulles? ....................72 Les estacions i el cicle del bosc ..............................73 Les plantes dels climes mediterranis ..............................74 La fulla economitzadora d’aigua ..............................74 Aprofitar l’hivern ......................................................74 No créixer tant..........................................................75 La laurisilva ..............................................................75 Les plantes del desert ....................................................76
Deserts de molts tipus..............................................76 Arrels per a l’aridesa ................................................76 Fulles d’un sol ús ....................................................77 Les plantes de les selves tropicals ..................................78 El predomini dels arbres ..........................................78 Les fulles de la selva ................................................78 Les lianes ................................................................79 Independitzar-se del sòl............................................79 Un cicle tancat de nutrients ......................................79 Les plantes de vida aquàtica ..........................................80 Amb els peus en remull............................................80 Fulles flotants ..........................................................80 Completament submergides ....................................81 Lliures a l’aigua........................................................81 Les plantes silvestres i l’ésser humà ..........................82 Plantes silvestres comestibles ........................................82 Els bolets més apreciats ..........................................82 Fulles i tiges tendres ................................................82 Els fruits silvestres ..................................................83 Fruits secs silvestres ................................................83 Les plantes medicinals....................................................84 Què és una planta medicinal? ..................................84 Les substàncies que curen ......................................84 Recollir i guardar ......................................................85 Per a què serveixen? ................................................85 Les plantes aromàtiques ................................................86 Amb flors de dos llavis ............................................86 Amb una ombrel·la de flors ......................................86 Una flor composta de centenars de flors ..................87 Flors especials..........................................................87 Les plantes domesticades ............................................88 Plantes productores ........................................................88 La domesticació de les plantes ................................88 Cultius per obtenir llavors ........................................88 Arrels ......................................................................89 Arboricultura ............................................................89 Cafè, te, vi, tabac......................................................89 Teixits de fibres naturals ..........................................89 Plantes per guarnir la casa..............................................90 Ombra i humitat ......................................................90 Les epífites de la selva a casa..................................91 Molta llum ................................................................91 Plantes tot terreny ....................................................91 El jardí ............................................................................92 Els arbres del jardí....................................................92 Els massissos ..........................................................92 Les bardisses, la gespa i la rocalla ..........................93 Índex alfabètic de matèries ..........................................94
SUMARI
Fongs tipus sac ........................................................54 Fongs tipus clava......................................................55 Fongs paràsits ................................................................56 Paràsits de plantes cultivades ..................................56 Paràsits dels animals i paràsits útils ........................57 Fongs que cacen ......................................................57 Els fongs simbionts ........................................................58 Associar-se amb algues ..........................................58 Els pioners................................................................58 Associar-se amb plantes i amb insectes ..................59
5
LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL A la naturalesa, els vegetals es multipliquen asexualment de manera que un sol progenitor es parteix, forma gemmes o es fragmenta per originar dos o més descendents, o bé produeix espores que germinen directament.
En tots els casos, és un procés ràpid, que permet als individus ben adaptats al seu ambient produir noves generacions d’individus igualment adaptats, ja que posseeixen gens idèntics.
LA MULTIPLICACIÓ MÉS SIMPLE I RÀPIDA Moltes algues unicel·lulars es reprodueixen per simple divisió, és a dir, per partició en dos (bipartició) de la seva cèl·lula i separació de les cèl·lules filles resultants. Els llevats adopten una variant d’aquest sistema anomenada gemmació: la cèl·lula forma una mena de gemma semblant a una berruga, que creix fins que es desprèn de la mare i es fa independent.
A
➜
B Multiplicació per bipartició (A) i per gemmació (B).
En un dia un organisme unicel·lular que es multipliqui per bipartició o per gemmació pot produir uns quants milions de descendents.
FRAGMENTACIÓ
PER QUÈ EL PA ÉS ESPONJÓS? Si observes el pa que mengem veuràs que té la qualitat de ser esponjós. Aquesta qualitat és deguda al llevat que s’afegeix a la massa unes quantes hores abans d’introduir-la al forn. Aquest llevat és un cultiu d’un tipus de fongs unicel·lulars que es reprodueixen per gemmació a velocitats sorprenents. Fan fermentar la massa, produeixen un despreniment de gas carbònic, fan augmentar el volum de la pasta i n’afavoreixen l’esponjament. El pa és esponjós gràcies al llevat.
CANASTRELLS DE PROPÀGULS
26
Algunes plantes inferiors, com les hepàtiques, produeixen canastrells a la cara superior del tal·lus que contenen grups de cèl·lules germinals anomenades propàguls. Quan plou,
•
les gotes d’aigua que cauen sobre aquests canastrells desprenen i transporten els propàguls, que esdevenen noves plantes.
EL CANASTRELL DE PROPÀGULS propàgul canastrell
➜
LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL
part vella degenerada
En unes molses determinades, una tija es ramifica i, quan en degeneren les parts més velles, unes quantes branques s’independitzen.
La fabricació de cervesa és un altre exemple de la rapidesa de la multiplicació per gemmació. S’afegeix un llevat semblant al del pa a l’ordi germinat per tal de provocar la fermentació que dóna lloc a la cervesa.
tal·lus d’hepàtica
•
•
nova planta
•
Introducció
PLANTES QUE DESPRENEN FILLS Hi ha unes plantes que produeixen gemmes especials, a les tiges o les fulles, que són com petites plantes ja proveïdes d’una arrel incipient. Aquestes gemmes, anomenades bulbils, comencen a desenvolupar-se sobre
Anatomia vegetal
la mateixa planta mare i quan cauen al sòl ja són capaces de viure com a plantes independents. També hi ha plantes que acumulen bulbils a les arrels.
Fisiologia vegetal
Bulbils a les sinuositats del caire d’una fulla.
Reproducció bulbils axil·lars
•
Flor, fruit i llavor
Ecologia i evolució
UN PARÀSIT ESPAVILAT
Les cabeces d’alls que fem servir a la cuina estan formades per bulbils, que són els anomenats grans de l’all. El cultiu d’alls es fa plantant aquests grans.
El fong que parasita la vinya i li causa la malaltia anomenada míldiu es reprodueix per espores mòbils, adaptades a la vida aquàtica. No obstant això, es desenvolupa en un ambient sec. Com ho aconsegueix? Les seves espores aprofiten les gotes de la rosada per germinar i desenvolupar-se.
Les algues
Els fongs Bulbils axil·lars de la Dentaria.
Les plantes
LES ESPORES Diferents tipus d’espores mòbils o planòspores. N’hi ha amb un o diversos flagels, llisos o amb barbes, orientats al front o oposats.
La forma de reproducció asexual més freqüent entre els vegetals es l’esporulació, que consisteix en la producció de cèl·lules especials anomenades espores per successives divisions dins una cèl·lula mare anomenada esporangi. Hi ha espores mòbils o planòspores i immòbils o aplanòspores. Les primeres són pròpies de vegetals de vida aquàtica i les segones estan destinades a la multiplicació fora de l’element líquid.
•
Plantes amb flors i fruits
L’ambient de les plantes
espores
Les plantes aquàtiques
•
Floridura negra del pa.
•
esporangi
Les plantes silvestres
hifa
Les plantes domesticades
EL QUE VEIEM SÓN ELS ESPORANGIS Més d’una vegada hauràs vist fruites, pa o uns altres aliments coberts d’un borrissol de color blanc, verd o negre. Aquest borrissol són els esporangis del fong que ha envaït l’aliment amb els seus filaments o hifes. Aquests esporangis estan plens d’espores immòbils, que són dispersades pel vent quan els esporangis s’obren. El color negre de la floridura del pa, per exemple, és degut al color de les espores contingudes en els esporangis, que és el que veiem.
El jardí
Índex alfabètic de matèries
27
LES ALGUES MICROSCÒPIQUES Encara que a simple vista no pots observar individualment les algues unicel·lulars, sí pots veure el color que proporcionen a l’aigua d’un estany o una piscina abandonada, o les taques de color variable que apareixen a les roques nues i els sòls humits,
formades per milions d’aquestes algues. Com totes les algues, són vegetals fotosintètics que, a més de clorofil·la, tenen altres pigments que són responsables dels colors que produeixen.
LES MÉS PETITES I RESISTENTS Són les cianobacteris (o cianòfits), anomenades algues blaves perquè solen tenir aquest color, tot i que de vegades són vermelloses, brunes o gairebé negres. Només es multipliquen per via asexual; però la seva capacitat per ocupar ambients en condicions extremes de llum, fred, calor i sequera no la supera cap altra alga ni planta terrestre. Gràcies a la coberta gelatinosa que segreguen, resisteixen fins i tot la radiació ultraviolada del Sol, que cremaria qualsevol altre ésser viu.
Colònia d’Oscillatoria, una alga blava.
ORGANITZACIÓ CEL·LULAR D’UNA ALGA MICROSCÒPICA NO BACTERIANA ESTRUCTURA D’UNA ALGA BLAVA paret cel·lular
• cloroplast
•
•
vacúols
•
•
L’ALIMENT BÀSIC DELS MARS, RIUS I LLACS nucli amb cromosomes membrana
•
•
•
LES ALGUES MICROSCÒPIQUES
grans de ficocianina (pigment blau)
mitocondri
•
48
ADN
• •
•
•
ribosomes làmines fotosintetitzadores
Així com les algues blaves no agraden gaire als protozous i els petits animals aquàtics que formen el zooplàncton, la resta d’algues microscòpiques és la base de la cadena alimentària de tots els ecosistemes aquàtics del món. Aquestes algues tenen l’ADN organitzat en cromosomes i, en general, es poden reproduir sexualment. N’hi ha moltes que són mòbils, per la qual cosa abans eren considerades animals fotosintètics. Entre les més conegudes hi ha les diatomees, els dinoflagel·lats i els euglenòfits.
flagels
Cadena alimentària aquàtica. D’aquí prové el refrany que diu que «el peix gran es menja el petit».
VIURE SURANT Si observes amb l’ajuda d’un microscopi una gota d’aigua de la superfície del mar o d’un llac, hi veuràs una quantitat infinita d’éssers. Aquests organismes, que viuen surant a mercè de les onades i els corrents, constitueixen el plàncton, format per algues (fitoplàncton) i animals diminuts (zooplàncton). No únicament el zooplàncton, sinó molts animals que s’alimenten filtrant l’aigua es nodreixen de fitoplàncton.
➜
Les aigües litorals d’alguns indrets poden albergar una elevada densitat de fitoplàncton: fins a 375 milions d’individus per metre cúbic d’aigua!
Introducció
ESPÈCIES DE DIATOMEES
ÉSSERS EN FORMA DE CAIXA Les algues anomenades diatomees suren lliurement a l’aigua i en superfícies humides. Fins i tot hi ha espècies que viuen dins el fetge i els ronyons dels éssers humans. La seva estructura consta de dues meitats superposades que s’ajunten com les dues parts d’una caixa, i les seves parets silícies
Anatomia vegetal
estan ornamentades amb cantells, línies i porus molt fins. Les restes de les seves parets cel·lulars s’han acumulat en el fons dels oceans durant milions d’anys i en alguns indrets han sortit a la superfície a conseqüència d’aixecaments geològics. És el que s’anomena terra de diatomees.
Fisiologia vegetal
Reproducció
➜
La terra de diatomees s’ha utilitzat tradicionalment per fer maons aïllants, filtres dentifricis i pólvores per polir objectes de plata.
➜
Cyclotella meneghiniana
Flor, fruit i llavor
Ecologia i evolució
AMB ARMADURA I FUETS
Les tres quartes parts de tota la matèria orgànica que se sintetitza en el món i una bona part de l’oxigen atmosfèric són resultat de l’activitat de les diatomees i els dinoflagel·lats.
Hi ha unes algues unicel·lulars determinades que estan envoltades per unes gruixudes plaques de cel·lulosa entrellaçades. S’anomenen dinoflagel·lats perquè tenen dos flagels o fuets. La possessió d’una gran quantitat de pigments els proporciona un color groguenc, vermellós o cafè que transmeten a l’aigua quan formen poblacions molt denses. Algunes espècies emeten una llum que és visible durant les nits fosques.
DIVERSES ESPÈCIES DE DINOFLAGEL·LATS
Achnanthes minutissima
Les algues
Els fongs
Les plantes Achnanthes lanceolata
MAREA ROJA!
Peridinium
De vegades, des de la platja es veu una extensa taca de tonalitat vermellosa a la superfície que rep el nom de marea roja. És causada per una gran proliferació sobtada de dinoflagel·lats. Les marees roges no sempre són tòxiques, però poden ser-ho, i fins i tot poden contaminar l’atmosfera, amb la qual cosa generen molèsties respiratòries als humans. Això és degut a la curiosa manera de competir per l’oxigen que tenen aquestes algues: produir substàncies tòxiques.
Gonyaulax
flagel
•
citostoma
• Dinophysis acuta
Plantes amb flors i fruits
vacúol contràctil
Prorocentrum cloroplasts
•
El grup dels euglenòfits presenta espècies fotosintètiques, però la majoria dels seus components són incolors (no tenen clorofil·la) i viuen de matèria morta o ingereixen partícules orgàniques. N’hi ha que, com l’Euglena, amb característiques animals i vegetals, de vegades s’han classificat com a vegetals (algues) i altres com a animal (protozou).
Les plantes aquàtiques
estigma
• •
ELS ANIMALS PLANTES
INTOXICAR-SE MENJANT MARISC
L’ambient de les plantes
nucli
•
•
• •
pirenoide
Hi ha persones que han estat a punt de morir per menjar marisc tòxic. Això passa perquè uns determinats animals marins que s’alimenten filtrant l’aigua, per exemple, els musclos, han ingerit substàncies tòxiques produïdes per dinoflagel·lats. Aquestes substàncies inhibeixen el diafragma i causen la fallida respiratòria.
Les plantes silvestres
Les plantes domesticades
El jardí
membrana
Índex alfabètic de matèries Parts d’una Euglena gracilis.
49
LES PLANTES DE LES ZONES FREDES Les zones fredes del planeta són les terres més apartades de l’equador i més properes als pols. Les plantes que viuen en aquests indrets estan molt condicionades sobretot per les temperatures mínimes i màximes de l’any i la durada de l’època de l’any en
què poden estar actives biològicament. Els dos tipus de bioma bàsics que es troben en aquestes zones són la tundra, a les més fredes, i els extensos boscos de coníferes que constitueixen la taigà.
L’HABITACLE DEL REN I EL CARIBÚ
Algunes zones del sud de la Patagònia argentina i xilena presenten una vegetació d’estepa i fins i tot de tundra.
Mapa de l’Àrtic, amb la línia del cercle polar àrtic, que assenyala els límits de la tundra.
➜
El ren i el caribú, habitants de la tundra, han d’emigrar constantment d’un indret a l’altre perquè no hi ha prou vegetació en cap comarca local per sustentar-los. El sòl de la tundra és com un pantà congelat. Tan sols durant el breu estiu es descongela una capa superficial del sòl d’un pam d’espessor com a màxim. En aquestes condicions només poden viure-hi líquens, molses, joncs i alguns arbustos molt baixos.
La paraula tundra deriva d’un terme finès que significa “terreny sense arbres”.
LES PLANTES DE LES ZONES FREDES
ARBRES NANS
70
A la tundra menys rigorosa, a més de les plantes habituals en aquestes zones, creixen verns, bedolls i salzes arbustius que són cosins germans dels grans arbres que coneixem amb els mateixos noms. Són exemples pràctics dels diversos camins pels quals evoluciona la vida per adaptació a diferents condicions ambientals.
Fulles de bedoll nan (a l’esquerra) i de salze nan (a la dreta), capaces de resistir els rigors de la tundra.
PLANTES IGLÚ
Per tal de resistir les baixes temperatures, el coixinet de saxífraga adopta la forma d’un iglú.
Dins els iglús que construeixen els esquimals amb blocs de gel es pot viure tot i que la temperatura exterior sigui de –50 °C, perquè el gel és un poderós aïllant tèrmic. Moltes plantes de la tundra i d’alta muntanya actuen d’una manera semblant: adopten la forma de coixí, el qual en cobrir-se de neu es comporta com un iglú.
Introducció
EL DOMINI DE LES CONÍFERES Hi ha coníferes arreu del món, però on regnen sense que cap altra planta pugui competir-hi és a les zones fredes de condicions no tan dures com les de la tundra. Allà es formen
extensos boscos sempre verds i ombrívols de pícees, avets, pi blanc i altres coníferes. Al sotabosc hi ha nabineres, molses, líquens i licopodis. Al continent americà, les espècies
són diferents: sequoies gegantines, avets i avets de Douglas.
Fisiologia vegetal
Mapa de l’Àrtic, amb la línia del cercle polar àrtic que assenyala els límits de la taigà.
Reproducció
Flor, fruit i llavor
Algunes espècies d’avets (com aquest avet de Douglas, a l’oest d’EUA) assoleixen els 100 metres d’altura i un diàmetre del tronc de fins a 5 metres.
Ecologia i evolució
Les algues
➜ QUARANTA GRAUS SOTA ZERO! Per què les fulles de pícea resisteixen temperatures de fins a –40 °C sense patir danys pel gel? Perquè ofereixen la mínima superfície possible, són coriàcies i estan recobertes d’una capa gruixuda de cera aïllant. A més, quan arriba l’hivern, aquestes fulles es deshidraten i, per tant, no poden congelar-se, i l’arbre se sumeix en una letargia profunda fins a l’arribada del bon temps.
LA CONÍFERA DIFERENT Una de les poques coníferes de fulla caduca és el làrix. Això sembla que contradigui tot el que s’ha dit sobre els avantatges de les coníferes, però no és així. Encara que les fulles de les coníferes resisteixen temperatures molt baixes, molt poques poden suportar el rigorós hivern siberià. El làrix es va adaptar desprenent-se de les fulles tots els anys; d’aquesta pot viure on ja no pot fer-ho la pícea.
La tundra està coberta de neu de 200 a 300 dies l’any.
Anatomia vegetal
Al límit entre la taigà i la tundra, les temperatures mitjanes diàries estan per sota de 0 °C durant vuit mesos seguits.
➜
Els fongs
Les plantes
EL GRAN AVANTATGE No és la resistència al fred allò que afavoreix les coníferes a la taigà, ja que les frondoses es defensen bé de l’hivern desprenent-se de les fulles, sinó poder mantenir la fulla tot l’any. Després d’un llarg hivern, les coníferes comencen a fotosintetitzar des del primer dia de primavera, i a més estalvien energia en no haver de produir noves fulles tots els anys. Si es té en compte que l’estació favorable a la taigà és molt breu, l’avantatge de les coníferes és indiscutible.
Plantes amb flors i fruits
L’ambient de les plantes
Les plantes aquàtiques
Les plantes silvestres
ELS ALIATS EN UN SÒL POBRE El sòl dels boscos de coníferes no és profund ni ric en nutrients minerals. La fullaraca de conífera forma un humus de baixa qualitat que es mineralitza amb molta lentitud, de manera que els nutrients es troben a la capa superficial del sòl. Per sort, en aquests boscos viuen molts fongs que formen micorizes amb les arrels de les coníferes i absorbeixen nutrients que després cedeixen a l’arbre.
Tot i que el làrix és una conífera, durant l’hivern rigorós arriba a perdre les fulles (al dibuix).
Les plantes domesticades
El jardí
Canadà té els boscos de coníferes més extensos del planeta.
Índex alfabètic de matèries
71
L’objectiu d’aquesta obra és
Altres títols:
proporcionar al lector, tant per a
■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■
l’escolar com per al que realitza una consulta esporàdica, un complet i atractiu panorama del món de les plantes, tant important des del punt de vista ecològic com econòmic. Les nombroses il·lustracions, de gran claredat i precisió, s’acompanyen d’unes breus notes sobre l’origen, el desenvolupament i el paper que representen al nostre planeta. Una introducció sobre els aspectes generals de la botànica i les seves ciències auxiliars, i un detallat índex alfabètic de les matèries incrementen el valor pràctic i didàctic d’aquest excepcional volum.
ISBN: 978-84-342-2463-6
,!7II4D4-ccegdg!
www.parramon.com
■ ■ ■ ■ ■ ■
Anatomia Zoologia Astronomia Biologia Tecnologia Geografia física Fòssils i minerals Matemàtiques Física i química Ecologia Fisiologia Història universal Religions Història de l’art Exploracions i descobertes Filosofia Música Literatura Aigua Mamífers Política
atles bàsic de botànica
atles bàsic de botànica
a
atles bàsic de
botànica